
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 23 de octubre de 2026
Gui d'Uissel. L'autre jorn cost' una via auzi cantar un pastor

Raimbaut de Vaqueiras. Era pot hom conoisser e proar + Truan, mala guerra

martes, 17 de octubre de 2023
II. Senhors, per los nostres peccatz
II.
Senhors, per los nostres peccatz
Creys la forsa dels Sarrasis;
Iherusalem pres Saladis,
Et encaras non es cobratz;
Per que manda 'l reys de Maroc
Qu' ab totz los reys de Crestias
Se combatra ab sos trefas
Andolozitz et Arabitz,
Contra la fe de Crist garnitz.
Totz los Alcavis a mandatz,
Masmutz, Maurs, Gotz e Barbaris,
E no y reman gras ni mesquis,
Que totz no 'ls ayon ajostatz;
Anc pus menut ayga non ploc
Cum els passon, e prendo 'ls plas;
La caraunhada dels Milas
Geta 'ls paysser com a berbitz,
E no y reman brotz ni razitz.
Tant an d' erguelh sels qu' a triatz
Qu' els cuio 'l mons lur si' aclis;
Marroquenas, Marabetis
Pauzon amons per mieg los pratz;
Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc;
Nostr' es Proensa e Tolzas,
Entro al Puey totz los meias.”
Anc tan fers gaps no fon auzitz
Dels falses cas, ses ley, marritz.
Emperayre, vos o auiatz,
E 'l reys de Fransa, e sos cozis,
E 'l reys engles, coms peitavis,
Qu' al rey d' Espanha socorratz;
Que ancmais negus mielhs no poc
A servir dieu esser propdas;
Ab luy venseretz totz los cas
Cui Bafometz a escarnitz,
E 'ls renegatz e 'ls assalhitz.
Ihesus Cristz, que ns a prezicatz
Per que fos bona nostra fis,
Nos demostra qu' es dregz camis,
Qu' ab penedensa er perdonatz
Lo peccat que d' Adam se moc;
E vol nos far ferms e certas,
Si 'l crezem, qu' ab los sobiras
Nos metra, e sera ns la guitz
Sobr' els fals fellos descauzitz.
Non laissem nostras heretatz,
Pus qu' a la gran fe em assis,
A cas negres outramaris,
Q' usquecx ne sia perpessatz,
Enans qu' el dampnatge nos toc;
Portogals, Gallicx, Castellas,
Navars, Arragones, Ferras
Lur avem en barra gequitz
Qu' els an rahuzatz et aunitz.
Quan veyran los baros crozatz
Alamans, Franses, Cambrezis,
Engles, Bretos et Angevis,
Biarns, Gascos ab nos mesclatz,
E 'ls Proensals totz en un floc;
Saber podetz qu' ab los espas
Romprem la preyss' e 'l cap e 'l mas
Tro 'ls aian mortz totz e delitz,
Pueys er mest nos totz l' aurs partitz.
Profeta sera 'N Gavaudas,
Qu' el dig er faitz e mortz als cas,
E dieus er honratz e servitz
On Bafometz era grazitz.
martes, 10 de octubre de 2023
Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela
Marcabrus.
I.
Cortezamens vuelh comensar
Un vers, si 'l es qui escotar,
E pus tan m' en sui entremes,
Veyrai si 'l poirai afinar,
Qu' eras vuelh mos chans esmerar,
E dirai ver de mantas res.
Assatz pot hom vilanejar
Qui cortezia vol blasmar,
Qu' el plus savis e 'l mielhs apres
No sap dire tantas ni far,
Q' om non li puesca essenhar
Petit o pro, tals hora es.
De cortezia s pot vanar
Qui ben sap mezura gardar;
E qui tot vol auzir quant es,
Ni tot quant es cuida amassar,
Del tot l' es ops a mezurar,
O ja non sera trop cortes.
Mezura es en gent parlar,
E cortezia es d' amar;
E qui no vol esser mespres,
De tota vilania s gar,
D' escarnir e de foleiar,
Pueis sera savis ab qu' el pes.
Aissi deu savis hom renhar,
E bona domna melhurar;
Mas sella qu' en pren dos o tres,
E per un no s' en vol fiar,
Ben deu sos pretz asordeiar,
Et avilar a quada mes.
Aitals amars fai a prezar
Que se meteissa ten en car;
E s' ieu en dic nuill vilanes
Per mal que la 'n vuelh' encolpar,
Be 'l laus que m fassa pro badar,
Qu' ieu n' aurai so que m n' a promes.
Lo vers e 'l so vuelh enviar
A 'N Jaufre Rudelh oltra mar,
E vuelh que l' aion li Frances
Per lur coratges alegrar;
Que dieus lur o pot perdonar,
O sia peccatz o merces.
II.
A la fontana del vergier,
On l' erb' er vertz josta 'l gravier,
A l' ombra d' un fust domesgier,
En aiziment de blancas flors
E de novelh chan costumier,
Trobey sola, ses companhier,
Selha que no vol mon solatz.
So fon donzelh' ab son cors belh,
Filha d' un senhor de castelh;
E quant ieu cugey que l' auzelh
Li fesson joi e la verdors,
E pel dous termini novelh,
E que entendes mon favelh,
Tost li fon sos afars camjatz.
Dels huelhs ploret josta la fon,
E del cor sospiret preon.
“Jhesus, dis elha, reis del mon,
Per vos mi creis ma gran dolors,
Quar vostra anta mi cofon,
Qu' ar li melhor de tot est mon
Vos van servir, mas a vos platz.
Ab vos s' en vai lo mieus amicx
Lo belhs e 'ls gens e 'l pros e 'l ricx,
Sai m' en reman lo grans destricx,
Lo deziriers soven, e 'ls plors:
Ay! mala fos reys Lozoicx
Que fai los mans e los prezicx,
Per qu' el dols m' es el cor intratz.”
Quant ieu l' auzi desconortar,
Ves lieis vengui josta 'l riu clar.
“Belha, fi m' ieu, per trop plorar
Afolha cara e colors,
E no vos qual dezesperar;
Que selh que fai lo bosc fulhar
Vos pot donar de joi assatz.”
“Senher, dis elha, ben o crey
Que dieus aya de mi mercey
En l' autre segle per jassey,
Quon assatz d' autres peccadors;
Mas sai mi tolh aquelha rey
Don joy mi crec; mas pauc mi tey,
Que trop s' es de mi alonhatz.”
