Mostrando entradas con la etiqueta Jesus. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jesus. Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Ar m'entendes et aurires l'effant Jesus pueyssas que fes. (L'évangile de l'enfance)

L'évangile de l'enfance.

al atre costat, agüelo Sebeta, Luiset, calsigades

Ar m'entendes et aurires
l'effant Jesus pueyssas que fes.
Un bon mati se vai levar
e vol s'en anar deportar
foras la vila en la ribieira.
E passet per una teulieira
que farian teules e pechiers. (pichella, cantrella, etc.)
L'effant aqui s'arestanquet,
l'obra que farian regardet;
pueis l'effant volc lur aiudar.
E l teulier vai li demandar:
"Digas, effant, de qui es vos
que tant es bel e gracios?
Vos non es pas d'aquels mestiers
que fassas teules ni pechiers.
Ieu cre que sias gentil effant;
la cara n'aves e l semblant.
Vos me semblas de gran linhatge (del de David)
e de mot noble parentatge.
Prec vos, mon effant, vo n tornes."
L'effant respont: "No farai ges." (no u faré gens)
L'effant am los obriers estet;
tro fon gran nueg lur aiudet. (hasta que va sé gran nit : tancada)
A lo teulier era samblant
c'amb els obres Jesus l'effant.
A l'effant nulla re non dero
ni de manjar no l convidero. (“ni de minjá no lo van convidá”)
Vespre font; volgro s'en anar;
car era ora d'elbergar. (albergar : hora de retirás a casa)
L'obra, c'an facha, regarderon; (que han feta, van mirá)
trestotz fort se meravilheron,
cant viron tanta d'obre facha, (“cuan van vore tanta d'obra feta”)
e font mot gentilmens obrada.
Mai n'agro fag en aquel dia (mes ne habíen fet en aquell día)
que de cinq jorns fag no n avia.
Pueis lo prozom teulier va dir (Después lo prohome teulé va di)
a sos obriers: "Be m meravilh,
aquel effant, ont es anat,
quey tot jorn nos a aiudat?”
Dis lo maistre: "Gran falhensa
avem fag e desconoissensa,
qu'a l'effant non avem re dat:
de que ferem gran malvestat.
Negu de totz re non li dem
ni de manjar ne l convidem."
Respondo totz: "Sol que l trobem,
entre tos ben lo pagarem." (entre tots be li pagarem)
D'aqui se van tantost partir,
vas lur hostal s'en van venir,
am gran gaug et ab alegratge,
car avian fag tan bel obrage.
L'effant Jesus fonc remazutz
a la teuliera rescondutz.
E cant s'en foront totz anas, (y cuan s'en habíen anat tots)
l'effant Jesus, qu'era remas,
tota l'obra que facha avian, -
ben quatre jorns o .v. avia, -
ola ni teule ni pechier,
ren non a remarut entier. (remazut : res no ha quedat sansé)
L'effant Jesus tot atrenquet, (tot u va trencá)
de mantenent el s'en anet
ves son hostal tant co podia.
E Jozep son effant queria;
e car era vespre tan gran,
gran paor avia de l'effan,
car non lo podia trobar,
Jozep no faria mai plorar
e dis: "Catiu, e que faray, (faré)
aquest effan on trobaray?" (trobaré)
Cant el at pro l'effant sercat
e fon ben las e trabelhat, (treballat : cansat, baldat)
el vic l'effant que s'en venia
ves son hostal tant co podia.
E Jozep tantost l'effan pren
per la ma et pueis menet l'en.
Nostra dona, cant vit Jozep
e l'effant que am se menet,
ela ac plazer e gaug mot grant,
cant font vengutz son car effant.
Pueis nostra dona humilment
li demandet mot dossament: (li va preguntá mol dolsamen)
"Mon effant, vont a ves estat
de tan gran nueg? Si as albergat,
ieu vos priec que no m'o seles."
L'effant respon: "No faray ges.
Uey mati ieu me vau levar
e volg i anar deportar
tras la vila en la ribieira,
e passey per una teulieira
ont avie granre d'obriers
que farian teules e pichiers.
Aqui ay huey tot jorn estat
e ay als obriers aiudat."
E nostra dona pres a rire,
e pueys apres ella va dire:
"Mon enfant, es d'aytal mestier
que fassas teule ni pechier?"
Nostra dona va l demandar:
"Mon effan, volrias vos pauzar?"
L'effant respont: "Menjar volria,
huey no mangey de tot lo dia."
E nostra dona a respondut:
"Mon effan, be son malastruc
sels cui aves huey aiudat,
que lunha ren no us aion dat." (lunha : nulha)
Jesus respon: "Res no me deron
ni de mangar no m covideron."
L'effant Jesus beg e manget: (va beure y va minjá)
cant a manjat, pauzar s'anet.
E lo prozom de la teulieira
lo bo mati tent sa carreira,
a la teulieira s'en anet,
ganre d'obriers am se menet.
L'obra pesset aver trobada
entieira, com l'avia laissada,
et vit que res no y ac entier,
ola ni teule ni pechier.
E l teulier cridet: "Que faray (va cridá: qué faré)
ni qualh cosselh penre poiray? (ni quín consell pendre podré)
E qui m'a donat tal dampnatge
que m'aia trencat mon obratge?
Qu'ieu non li pessi aver tort:
mai me valgra que m'agues mort."
Lo teulier estet corrossat (enfadat, cabrejat, mosquejat, etc.)
e fonc mot dolent et irat, (irat sol significá triste, no enfadat)
cant vic tota l'obra affolada,       (cuan va vore tota la obra afollada)
aissi delida e malmenada.
Pueis lo prozom teulier va dir
a sos obriers: "Voles aurir: (voléu escoltá, sentí)
l'effant que hier nos aiudet,
per so car ren hom ne l donet,
sapjas que ieu vau fort doptan
que l'aga fag aquel effan."
tot respondon: "Far se poria;
nos ferem mot gran vilania
qu'a l'effant non aiam re dat;
de que ferem gran malvestat.
Per que per sert es be razo
l'effan nos redda gazardo,
ne re a ffar non a temenssa:
effan fassa o mal o be,
el non pessa falhir en re.
Digam l'effant fag o agues,
lun tems amenda non aures."
E parlet un savi Juzieu:
"Senher," dis el, "no vos sia grieu,
per sert ieu acosselharia,
si conoisses que be fag sia,
davant Jozep nos no n anem
e pueis apres li contarem
la perdoa e l dampnatge gran
que nos a fag lo sieu effan."
Tug respondo: "Mot ben dizes,
maistre, anem hy addes."
D'aqui s'en van tantost partir,
davant Jozep s'en van venir
et anero lo saludar
e Jozep elos atrestal. (elos : an ells atretal : tamé, igualmen)
Dis Jozep: "Senher, que dizes?"
"Senher, nos te direm addes."
Jozep tantost s'anet pessan
c'alqu' esquern lur a fag l'effan.
Pueis lo prozom teulier va dir:
"Senher Jozep, voles aurir:
ton filh Jesus venc entre nos,
a la teulieira adiudet nos (a la teulería mos va ajudá)
l'effan de bona volontat,
volontiers nos a aiudat.
Mais pueis nos ho a car vendut,
de l'obra non a remazut,
olas ni teulas ni pechier, (olles ni teules ni pichelles)
res no y a remazut entier."
Pueis Jozep al teulier va dir:
"Maistre, fort me meravilh,
si nostre effan vos a trencada
vostra obra ni affolada."
E lo teulier a respondut:
"Senher Jozep, si Dieus m'aiut,
sapjas que ieu non ho diria
per lunha re que el mon sia." (nulha)
Dis Jozep al teulier: "Anem
a la teulieira e veirem
s'aquela obra ha trencada
l'effan Jesus ni affolada."
Totz respondo: "Mot volontiers."
Dis Jozep: “Metes vos premiers”
D'aqui sen van tantost partir;
a la teulieira van venir:
la obra volgro a Jozep mostrar.
E l teulier anet regardar
et estet trestos vergonhos, (v. trastotz)
e fonc per sert meravilhos,
cant el vic l'obra ben formada,
ben cuecha e ben apparelhada;
olas e teules e pechier:
trastot o troberon entier.
Dis Jozep: "Senher, que voles,
pus vostra obr' entieira aves?
Vos autres semblas truffados,
que m'agas fag venir vessar
ni tant luenh venir trabelhar.
Mot aves fag gran vilania,
qu'ieu non puesc anar a ma guia."
Respondet lo prozom teulier:
"Senher Jozep, merce vos quier,
prec vos que vos me pardones
per la bontat que en vos es."
Respon Jozep: “Perdon vos Dieu,
car el o pot melhs far que ieu.” 
Lo teulier vai d'aqui partir,
ves son hostal s'en va venir,
e tug sos obriers issamen
d'aqui partiron e van s'en
am gran gaug et ab alegrage,
car accabatz fonc lur obratge.

Chiringuito del Azud, Assut, desmantelado, reconstrucción

viernes, 23 de octubre de 2026

Raimbaut de Vaqueiras. Era pot hom conoisser e proar + Truan, mala guerra

Raimbaut de Vaqueiras.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.


I. 

Era pot hom conoisser e proar
que de bos faitz ren Deus bon gazardo,
qu'al pro marques n'a fait esmend' e do,
e il fai son pretz sobre ls melhors poiar
tant que l crozat de Frans' e de Campanha
l'an quist a Deu per lo melhor de totz
per recobrar lo sepulcr' e la crotz
on fon Jesus, que l vol en sa companha,
l'onrat marques, et a il Deus dat poder
de bos vassalhs e de terr' e d'aver
e de ricor per melhs far so que l tanha.
Tant a d'onor e vol onratz estar,
qu'el onra Deu e pretz e messio
e si mezeis que, s'eron mil baro
ensems ab lui, de totz si sap honrar,
qu'el honra ls seus et honra gent estranha.
Per qu'es desus quan autre son desotz,
qu'a tal honor a levada la crotz
que non par ges mais honors li sofranha,
qu'ad honor vol est segl' e l'autr' aver,
Deus a l dat forsa, genh e saber
co ls aian dos, e tant quan pot s'en lanha.
Cel que fetz air' e cel e terr' e mar
e freit e caut e ploia, vent e tro,
vol qu'el seu guit passen mar tuit li bo,
si cum guidet Melchion e Gaspar
en Bethleem, que l plan e la montanha
nos tolon Turc, e Deus no n vol dir motz.
Mas a nos tanh, per cui fo mes en crotz,
que lai passem; e qui que sai remanha
vol s'avol vid' e sa greu mort vezer,
qu'en lait peccat estam qu'om deu temer,
don quecs er soutz s'en flum Jordan se banha.
Mas tan nos fai nostres peccatz torbar
que mort vivem e no sai dire quo,
qu'un non i a tan galhart ni tan pro,
qu'a un plazer non ai' autre pesar,
ni es honors qu'ad anta no s'afranha,
quar contr' un gaug a l plus rics mil corrotz.
Mas Deu es gauz per qu'om si senh' en crotz,
per que non pot perdre qui lui gazanha:
per qu'eu am mais, s'a lui ven a plazer,
de lai morir que sai vius remaner
en aventura, fos mi' Alamanha.
Deus se laisset vendre per nos salvar,
e'n receup mort e'n sofri passio,
e l'auniron per nos Juzeu fello,
e'n fon batutz e liatz al pilar
e fo per nos en tormen e en fanha,
e correiatz de correias ab notz
e coronatz d'espinas en la crotz:
per qu'a dur cor totz hom que l dan non planha
que ns fan li Turc que volon retener
la terr' on Deus volc vius e mortz jazer,
don nos eschai grans guerr' e grans mesclanha.
Nostr' estol guit sans Nicolaus de Bar,
e il Campanhes dressen lor gonfano,
e l marques crit Monferrat e Leo,
e l coms flamencs Flandres als grans colps dar,
e feira i quecs qu'espaz' e lansa franha,
que leu aurem los Turcs sobratz e rotz
e cobrarem el camp la vera crotz
qu'avem perdud; e il valen rei d'Espanha
fassan grans osts sobre Maurs conquerer,
que l marques vai ost e setge tener
sobre l soudan e pass' en breu Romanha.
Nostre Senher nos mand' e ns ditz a totz
qu'anem cobrar lo sepulcr' e la crotz:
e qui volra esser de sa companha,
moira per lui, si vol vius remaner
en paradis, e fassa son poder
de passar mar e d'aucir la gen canha.
Francs Cavaliers, per cui fas sos e motz,
no sai si m lais per vos o m leu la crotz;
ni sai cum an ni sai consi m remanha,
quar tan mi fai vostre bels cors plazer,
qu'eu mor si us vei e, quan no us posc vezer,
cuit morir sols ab tot' autra companha.

II.

Truan, mala guerra
sai volon comensar
domnas d'esta terra
e vilas contrafar.
En plan o en serra
cuidan ciutat levar
ab tors:
quar tan poia l'onors
de leis, que sotzterra
lor pretz e l seu ten car,
qu'es flors
de totas las melhors:
na Biatritz. Car tan lor es sobreira
qu'encontra leis faran totas senheira
e guerr' e foc e fum e polvereira.
La ciutatz s'ajosta,
e fan murs e fossatz.
Domnas ses semosta
i venon de totz latz,
si que pretz lor costa
e jovens e beutatz.
E m pes
que l filha del marques
n'aura dura josta;
car a conques en patz
totz bes
e totz bos aibs cortes:
e quar es pros e franch' e de bon aire,
non estara plus en patz que sos paire,
que tornatz es a lansar et a traire.
Domnas de Versilha
volon venir en l'ost,
Sebeli e Guilha,
e na Riqueta tost;
la mair' e la filha
d'Amsiza, quan que cost.
Apres
ven de Lenta n'Agnes,
e de Ventamilha
na Guilhelm' a rescost.
Empres
er la ciutatz en pes.
De Canaves i ven molt gran companha,
de Surian, e domnas de Romanha,
na Tomazin' e l domna de Suranha.
Engles e Garsenda
e Palmeir' e n'Auditz,
n'Aud' e na Berlenda
n'Agnes e n'Eloitz, 
volon que lor renda
joven na Biatritz;
si no,
las domnas de Ponso
en querran esmenda.
Car lai, part Mon Senitz,
somo
la ciutatz contenso,
qu'ades guerrei leis qu'es tan bon' e bela,
que sos gens cors tol a la damizela
et a totas color fresqu' e novela.
Maria la Sarda
e l domna de San Jortz,
Berta e Bastarda,
mandon tot lor esfortz,
que joves Lombarda
no rest de sai los portz.
E sai
qu'a na Biatritz plai,
quar lor reiregarda
non pot esser tan fortz
qu'esglai
lo seu fin pretz verai.
Donan lor senh, cavalcon ab gran joia;
fag an ciutat et an li mes nom Troia;
poestat fan de midons de Savoia.
La ciutatz se vana
de far ost en arrenc,
e sona l campana,
e lo velhs comuns venc
e ditz per ufana
que chascuna desrenc.
Pois ditz
que l bela Biatritz
es tan sobeirana
de so que l comuns tenc
c'aunitz
n'es totz e desconfitz.
Trompas sonon e la poestatz cria:
"Demandem li beutat e cortezia,
pretz e joven." E totas cridon: "Sia!"
La ciutatz si voia
e movon lor carros,
e l velhs comuns poia,
e geton en lor dos
cuirassas de troia
ab que cobron lor os.
Gambais
an et arcs e carcais,
e non temon, ploia
ni mals temps no lor nos.
Oimais
veirem de grans assais.
De totas partz comenson a combatre;
na Biatritz cuidan de pretz abatre;
mas non lor val, s'eran per una quatre.
Per lor murs a fendre
fan engenhs e carels
e calabres tendre,
gossas e manganels,
foc grezesc acendre,
e fan volar cairels.
De jos
trencan murs ab bossos.
Per tal no s vol rendre
lo seus gentils cors bels
joios,
fatz de belas faissos.
Totas cridan: "Aiuda, tras l'esponda!"
l'un' a l'autra; la tersa ten la fronda,
e trazon tuit li genh a la redonda.
Na Biatritz monta,
e va s de pretz garnir;
ausberc ni porponta
non vol, e vai ferir.
Cel' ab cui s'afronta
es certa de morir;
e jonh
et abat prop e lonh.
Fait a mainta jonta
si que l'ost fai partir;
pois ponh
tant que l carros desjonh.
Tanta n'a prez' e derrocad' e morta,
que l velhs comuns s'esmai' e s desconorta
tro que Troia l'enclaus dedins la porta.
Na Biatritz, be m plai quar etz estorta
a las velhas, que l vostres gens cors porta
pretz e joven, qu'a lor proeza morta.
Bels Cavaliers, vostr' amors mi conorta
e m dona joi e m'alegr' e m deporta,
quant autra gens s'esmai' e s desconorta.