L'évangile de l'enfance.
Ar m'entendes et aurires
l'effant Jesus pueyssas que fes.
Un bon mati se vai levar
e vol s'en anar deportar
E passet per una teulieira
ont avia ganre d'ubriers
L'effant aqui s'arestanquet,
l'obra que farian regardet;
pueis l'effant volc lur aiudar.
E l teulier vai li demandar:
"Digas, effant, de qui es vos
que tant es bel e gracios?
Vos non es pas d'aquels mestiers
que fassas teules ni pechiers.
Ieu cre que sias gentil effant;
la cara n'aves e l semblant.
Vos me semblas de gran linhatge (del de David)
e de mot noble parentatge.
Prec vos, mon effant, vo n tornes."
L'effant respont: "No farai ges." (no u faré gens)
L'effant am los obriers estet;
tro fon gran nueg lur aiudet. (hasta que va sé gran nit : tancada)
A lo teulier era samblant
c'amb els obres Jesus l'effant.
A l'effant nulla re non dero
ni de manjar no l convidero. (“ni de minjá no lo van convidá”)
Vespre font; volgro s'en anar;
car era ora d'elbergar. (albergar : hora de retirás a casa)
L'obra, c'an facha, regarderon; (que han feta, van mirá)
trestotz fort se meravilheron,
cant viron tanta d'obre facha, (“cuan van vore tanta d'obra feta”)
e font mot gentilmens obrada.
Mai n'agro fag en aquel dia (mes ne habíen fet en aquell día)
que de cinq jorns fag no n avia.
Pueis lo prozom teulier va dir (Después lo prohome teulé va di)
a sos obriers: "Be m meravilh,
aquel effant, ont es anat,
quey tot jorn nos a aiudat?”
Dis lo maistre: "Gran falhensa
avem fag e desconoissensa,
qu'a l'effant non avem re dat:
de que ferem gran malvestat.
Negu de totz re non li dem
ni de manjar ne l convidem."
Respondo totz: "Sol que l trobem,
entre tos ben lo pagarem." (entre tots be li pagarem)
D'aqui se van tantost partir,
vas lur hostal s'en van venir,
am gran gaug et ab alegratge,
car avian fag tan bel obrage.
L'effant Jesus fonc remazutz
a la teuliera rescondutz.
E cant s'en foront totz anas, (y cuan s'en habíen anat tots)
l'effant Jesus, qu'era remas,
tota l'obra que facha avian, -
ben quatre jorns o .v. avia, -
ola ni teule ni pechier,
ren non a remarut entier. (remazut : res no ha quedat sansé)
L'effant Jesus tot atrenquet, (tot u va trencá)
de mantenent el s'en anet
ves son hostal tant co podia.
E Jozep son effant queria;
e car era vespre tan gran,
gran paor avia de l'effan,
car non lo podia trobar,
Jozep no faria mai plorar
e dis: "Catiu, e que faray, (faré)
aquest effan on trobaray?" (trobaré)
Cant el at pro l'effant sercat
e fon ben las e trabelhat, (treballat : cansat, baldat)
el vic l'effant que s'en venia
ves son hostal tant co podia.
E Jozep tantost l'effan pren
per la ma et pueis menet l'en.
Nostra dona, cant vit Jozep
e l'effant que am se menet,
ela ac plazer e gaug mot grant,
cant font vengutz son car effant.
Pueis nostra dona humilment
li demandet mot dossament: (li va preguntá mol dolsamen)
"Mon effant, vont a ves estat
de tan gran nueg? Si as albergat,
ieu vos priec que no m'o seles."
L'effant respon: "No faray ges.
Uey mati ieu me vau levar
e volg i anar deportar
tras la vila en la ribieira,
e passey per una teulieira
ont avie granre d'obriers
que farian teules e pichiers.
Aqui ay huey tot jorn estat
e ay als obriers aiudat."
E nostra dona pres a rire,
e pueys apres ella va dire:
"Mon enfant, es d'aytal mestier
que fassas teule ni pechier?"
Nostra dona va l demandar:
"Mon effan, volrias vos pauzar?"
L'effant respont: "Menjar volria,
huey no mangey de tot lo dia."
E nostra dona a respondut:
"Mon effan, be son malastruc
sels cui aves huey aiudat,
que lunha ren no us aion dat." (lunha : nulha)
Jesus respon: "Res no me deron
ni de mangar no m covideron."
L'effant Jesus beg e manget: (va beure y va minjá)
cant a manjat, pauzar s'anet.
E lo prozom de la teulieira
lo bo mati tent sa carreira,
a la teulieira s'en anet,
ganre d'obriers am se menet.
L'obra pesset aver trobada
entieira, com l'avia laissada,
et vit que res no y ac entier,
ola ni teule ni pechier.
E l teulier cridet: "Que faray (va cridá: qué faré)
ni qualh cosselh penre poiray? (ni quín consell pendre podré)
E qui m'a donat tal dampnatge
que m'aia trencat mon obratge?
Qu'ieu non li pessi aver tort:
mai me valgra que m'agues mort."
e fonc mot dolent et irat, (irat sol significá triste, no enfadat)
cant vic tota l'obra affolada, (cuan va vore tota la obra afollada)
aissi delida e malmenada.
Pueis lo prozom teulier va dir
l'effant que hier nos aiudet,
per so car ren hom ne l donet,
sapjas que ieu vau fort doptan
que l'aga fag aquel effan."
tot respondon: "Far se poria;
nos ferem mot gran vilania
qu'a l'effant non aiam re dat;
de que ferem gran malvestat.
Per que per sert es be razo
l'effan nos redda gazardo,
ne re a ffar non a temenssa:
effan fassa o mal o be,
el non pessa falhir en re.
Digam l'effant fag o agues,
lun tems amenda non aures."
E parlet un savi Juzieu:
"Senher," dis el, "no vos sia grieu,
per sert ieu acosselharia,
si conoisses que be fag sia,
davant Jozep nos no n anem
e pueis apres li contarem
la perdoa e l dampnatge gran
que nos a fag lo sieu effan."
Tug respondo: "Mot ben dizes,
maistre, anem hy addes."
D'aqui s'en van tantost partir,
davant Jozep s'en van venir
et anero lo saludar
Dis Jozep: "Senher, que dizes?"
"Senher, nos te direm addes."
Jozep tantost s'anet pessan
c'alqu' esquern lur a fag l'effan.
Pueis lo prozom teulier va dir:
"Senher Jozep, voles aurir:
ton filh Jesus venc entre nos,
a la teulieira adiudet nos (a la teulería mos va ajudá)
l'effan de bona volontat,
volontiers nos a aiudat.
Mais pueis nos ho a car vendut,
de l'obra non a remazut,
olas ni teulas ni pechier, (olles ni teules ni pichelles)
res no y a remazut entier."
Pueis Jozep al teulier va dir:
"Maistre, fort me meravilh,
si nostre effan vos a trencada
vostra obra ni affolada."
E lo teulier a respondut:
"Senher Jozep, si Dieus m'aiut,
sapjas que ieu non ho diria
per lunha re que el mon sia." (nulha)
Dis Jozep al teulier: "Anem
a la teulieira e veirem
s'aquela obra ha trencada
l'effan Jesus ni affolada."
Totz respondo: "Mot volontiers."
Dis Jozep: “Metes vos premiers”
D'aqui sen van tantost partir;
a la teulieira van venir:
la obra volgro a Jozep mostrar.
E l teulier anet regardar
et estet trestos vergonhos, (v. trastotz)
e fonc per sert meravilhos,
cant el vic l'obra ben formada,
ben cuecha e ben apparelhada;
olas e teules e pechier:
trastot o troberon entier.
Dis Jozep: "Senher, que voles,
pus vostra obr' entieira aves?
Vos autres semblas truffados,
que m'agas fag venir vessar
ni tant luenh venir trabelhar.
Mot aves fag gran vilania,
qu'ieu non puesc anar a ma guia."
Respondet lo prozom teulier:
"Senher Jozep, merce vos quier,
prec vos que vos me pardones
per la bontat que en vos es."
Respon Jozep: “Perdon vos Dieu,
car el o pot melhs far que ieu.”
Lo teulier vai d'aqui partir,
ves son hostal s'en va venir,
e tug sos obriers issamen
d'aqui partiron e van s'en
am gran gaug et ab alegrage,
