Mostrando entradas con la etiqueta razitz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta razitz. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de febrero de 2026

Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar

Raditz, Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.

Es arbres senes razitz.

G. Riquier: Aissi pert.

Est arbre sans racines.

Raitz d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls d'herbes pressioses : medissinals.)

Racines d'herbes précieuses.

Dens... han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents... ont leurs racines dans les mâchoires.

Fig. Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.

Vantars, so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.

Le vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.

Loc. Il era de tot faiz benestan

Cim e raditz, flors e frutz e semensa.

Lanfranc Cigala: Eu non chant.

Elle était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et semence.

ANC. FR. De la rais jusques en la cime.

Guill. Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.

ANC. CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl, arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril : carril o carrilet de ferro.)

Raditz, Razitz, Raitz, radix, arraíl, arraíls, raíces, raíz


2. Raiseta, s. f. dim., petite racine.

De rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes, railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

De raifort vous prendrez petites racines.

3. Racina, Razina, s. f., racine.

Escalfa la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.

Échauffe la tête et brûle la racine des cheveux.

Fig. Ieu no' n partray a ma vida,

Tant es de bona razina.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Je n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.

4. Razigament, s. m., racine.

Per donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol. 42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl. arrailamens.)

Pour donner aux dents plus forte racine.

5. Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre racine.

Part. pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia razigat per accio de calor.

Las dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 43.

Au grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit enraciné par action de chaleur.

Les dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.

CAT. ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás, arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)

- Arracher.

Radica aquela mais que no sia annexa am autra dent.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Arrache celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.

Part. pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.

Collect. de Recettes de médecine.

Si la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá (arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré; si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

6. Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.

Quand prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells, elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen, trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o mes ulls, que después són grills y arraíls.)

Quand ils prennent radication.

CAT. Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)

7. Radical, adj., lat. radicalis, radical.

La humiditat radical que rema en la razitz.

Cor, qui es radical comensament de totas virtutz.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 229.

L'humidité radicale qui reste dans la racine.

Le coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.

CAT. ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

8. Razir, v., déraciner, arracher.

Sos murs escravantar, albrez razir,

E sa terra gastar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Ses murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.

Part. pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e 'ls pots sazitz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Jusqu'à ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et les puits saisis.

Fig. VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Sept cents chevaliers de chef privés.

9. Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.

Fig. Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.

La malédiction déracine leur fondement.

Part. pas. Devunt esser araigat li vice en home.

L' ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.

Doivent être arrachés les vices en homme.

L'orgueil d'orgueilleux est arraché.

ANC. CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)

10. Arasignar, v., déraciner, arracher.

Totas las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las bonas.

Arbre de Batalhas, fol. 142.

Toutes les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu des bonnes.

11. Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.

Desrazigament si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Le déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens; arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)

12. Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.

Autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Autrement... le froment il arracherait.

Fig. Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot nostre cor. V. et Vert., fol. 37.

Qu'il nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout notre coeur.

Cum selh desamat amans

Que de joi se desrazigua.

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Comme cet amant dédaigné qui de joie se déracine.

Part. pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap. Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra (gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora, expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe als masos de Beseit - Arnes.)

Liv. de Sydrac, fol. 42.

Comme un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.

Zizania.… naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ... naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)

L'ivraie.… naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle n'est arrachée.

cañota, sissaña, zizania, cizaña


ANC. CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap. Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle, desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen; desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)

13. Darradigar, v., déraciner, arracher.

Part. pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.

Que la vigne. .. soit toute arrachée.

14. Enrazigar, v., enraciner.

Fig. Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.

Moult font l'amour enraciner.

Enrazigans la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap. Arrailán la vostra fe; radicán.)

Enracinant la votre foi.

Part. pas. Es l' albre de vida plantatz

Sobre lieys et enrazigatz.

Brev. d'amor, fol. 64.

Est l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.

Es aissi enrazigatz,

Que greu er jamais abatutz,

Que la razitz es malvestatz.

Marcabrus: Pois l'inverns.

Il est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que la racine est méchanceté.

15. Enraigar, v., enraciner.

Part. pas. Enraigat e fundat en caritat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Enracinés et fondés en charité.

16. Esraigar, v., déraciner, arracher.

Fig. Nostra nonsabensa

E romp e 'sraig.

Lantelm: Lanfranc de.

Notre ignorance et rompt et déracine.

ANC. FR. Tot en esrache et poil et cuir.

Roman du Renart, t. III, p. 318.

Lors comence ses puins à batre

Et ses cheveus à esragier.

Roman de la Violette, p. 172.

Et maint chevels esraigié dou chief fort.

Roman de Roncevaux.

IT. Sradicare. (ESP. Erradicar.)

17. Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.

Que tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20.

Que tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap. Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)

18. Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher, enlever.

Es forsat aquela dent eradicar.

Entro que erradiques tota la corrossio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 11.

Est forcé de cette dent déraciner.

Jusqu'à ce que tu enlèves toute la corrosion.

Part. pas. Sia eradicatz de la sua razit.

Quan es eradicada.

Trad. d'Albucasis, fol. 40 et 20.

Soit déraciné de la sienne racine.

Quand elle est déracinée.

ANC. FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.

Desmazures, Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.

IT. Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá - acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes, sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques, erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu, erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)

lunes, 11 de diciembre de 2023

Raimond Bistors d' Arles. Aissi col fortz castels, ben establitz,

Raimond Bistors d' Arles.


Aissi col fortz castels, ben establitz,

A son guerrier si ten e si defen,

Tro 'l ven de genz e d' armas afortitz

Tan que lo venz e lo forssa e 'l pren,

Me sui d' amor defendutz tota via,

Dompna, tro vi vostre cors benestan;

Mas en vos es tot so qu' obs li avia

A mi penre, per que, merce claman,

Me rend a vos et a lei derenan.


En vos es sens qu' es de totz bes razitz,

Que us capdella ab joi et ab joven,

E tals beutatz que, chascun que us ve, ditz

Que genser es del mon, e ges no i men;

Et en vos es valors e cortesia,

Prez e honors e tot bon aib prezan.

E quant eu vi qu' amors me combatia

Ab tals armas, s' anc mi trobet tiran,

Trobet m' adoncs humil e merceian.


Domna, pres sui, e si vos no m' etz gitz

Morrai, qu' amors m' a ir' e mal talen,

Car tro que us vi non poc esser feritz

De sas armas nuls temps, mas eu enten

Que atressi m devetz esser amia;

S' al prim que us vi fui vostre ses engan,

Com m' es Amors mala et enemia!

Quar, anc nuls temps, no m' ac a son coman,

Tro que m conques ab vos que valetz tan.


Per amor sui e per mon cor traitz,

Si col rics homs es traitz per la gen

Ab cui el ven el camp, e s' es plevitz,

Que illfaill als ops; domna, tot aissi m pren

Qu' amors mi met e mos fols cors en via

Que us clam merce a lei de fin aman;

E quan vos cug preiar la lenga m lia,

Qu'el cor en ai escritz tot mon deman,

Doncs ez ab vos et amors al mieu dan.


Vostre gen cors avinen, gais, complitz

De totz los bes que a cors son plazen,

Bella dompna, m' es tan fort abellitz

Que res mas vos no m pot faire jauzen;

E si ab vos ai de joi carestia,

Ben l' auria ab cellas que non an:

Mas si com vos l' avetz tot en baillia

M' en fesessez vos ric e benanan

No us aus pregar mas que vauc m' o oran.


Cansos, vai t'en a la gensor que sia,

A Na Costanza d' Est, on tut be van,

Que tan bella non sai ni tan prezan.


Ai! Bels Fenics! merces e cortesia

Me vaill' ab vos, qu' eu no m mor' aman

E camz' el nom de TANTS TRIST en Tristan.

viernes, 20 de octubre de 2023

XXVIII, Sirventes vuelh far

XXVIII.


Sirventes vuelh far

En est son que m' agensa,

No 'l vuelh plus tarzar

Ni far longu' atendensa,

E sai, ses duptar,

Qu' en aurai malvolensa,

Car fauc sirventes

Dels fals d' enjans ples,

De Roma que es

Caps de la dechasensa

On dechai totz bes.


No m meravilh ges,

Roma, si la gens erra,

Qu' el segl' avetz mes

En trebalh et en guerra,

Car pretz e merces

Mor per vos e sosterra:

Roma enganairitz,

Qu' etz de totz mals guitz

E sims e razitz;

Lo bon reys d' Anglaterra

Fon per vos trahitz.


Roma trichairitz,

Cobeitatz vos engana,

Qu' a vostras berbitz

Tondetz trop la lana;

Mas sayns Esperitz

Que receup carn humana

Entenda mos precx,

E franha tos becx,

Roma, e no m' en precx, 

Quar yest falsa e trefana 

Vas nos e vas Grecx.


Rom', als homes pecx

Rozetz la carn e l' ossa,

E guidatz los secx

Ab vos ins en la fossa;

Trop passatz los decx

De dieu, quar es tan grossa

Vostra cobeitatz,

Quar vos perdonatz

Per deniers peccatz; 

De trop mala trasdossa,

Roma, vos cargatz.


Roma, be sapchatz

Que vostr' avols barata

E vostra foldatz

Fetz perdre Damiata.

Malamen renhatz,

Roma, dieus vos abata

En dechazemen,

Quar tan falsamen

Renhatz per argen;

Roma, de mal' escata

Es ab fals coven.


Roma, veramen

Sabem senes duptansa

Qu' ab gualiamen

De falsa perdonansa

Liuretz a turmen

Lo barnatge de Fransa,

La gent de Paris;

E 'l bon rey Loys

Per vos fon aucis,

Qu' ab falsa prezicansa

'L gitetz del pays.


Rom', als Sarrazis 

Faitz petit de dampnatge,

Mas Grecx e Latis 

Geratz a carnalatge: 

Ins el foc d' abis,

Roma, avetz vostr' estatge

E 'n perdicio;

Mas ja dieus no m do,

Roma, del perdo

Ni del pellegrinatge

Que fetz d' Avinho.


Roma, ses razo

Avetz manta gent morta,

E ges no m sap bo

Quar tenetz via torta,

Qu' a salvatio,

Roma, serratz la porta;

Per qu' a mal govern

D' estiu e d' ivern

Qui sec vostr' estern,

Qu' el diables l' enporta

Ins el foc d' ifern.


Roma, ben dessern

Los mals qu' om ne pot dire,

Quar faitz per esquern

Dels crestias martire;

Mas en qual cazern

Trobatz qu' om dey' aucire,

Roma, 'ls crestias?

Vers dieus e vers pas

E vers cotidias

Me don so qu' ieu dezire

Vezer dels Romas.


Roma, vers es plas

Que trop etz angoissoza

Dels prezicx trefas

Que faitz sobre Toloza;

Lag rozetz las mas

A ley de cer rabioza

Als paucs et als grans:

Mas si 'l coms prezans

Viu encar dos ans,

Fransa n' er doloirosa

Dels vostres enjans.


Roma, tant es grans 

La vostra forfaitura, 

Que dieus e sos sans 

En gitatz a non cura, 

Tant etz mal renhans, 

Roma falsa e tafura;

Per qu' en vos s' escon 

E s baissa es cofon 

L' enguan d' aquest mon, 

Tant faitz gran desmezura 

Al comte Ramon!


Roma, dieus l' aon, 

E 'l don poder e forsa

Al comte que ton

Los Frances e 'ls escorsa,

E 'ls pen e 'n fai pon,

Quant ab luy fan comorsa;

Et a mi plai fort,

Roma, dieus recort

Li vostre gran tort,

Si 'l plai, qu' el coms n' estorsa 

De vos e de mort.


Roma, be m conort,

Qu' abans que trigue guaire

Venretz a mal port,

Si l' adreitz emperaire

Endressa sa sort,

E fai so que deu faire:

Roma, ieu dic ver,

Que vostre poder

Veyretz dechazer,

E dieus, del mon salvaire,

Lais m' o tost vezer!


Roma, per aver 

Faitz manta fellonia, 

E mant desplazer, 

E manta vilania;

Tan voletz aver

Del mon la senhoria,

Que res non temetz

Dieu ni sos devetz,

Ans vei que fairetz

Mais qu' ieu dir non poiria

De mal per un detz.


Roma, tan tenetz 

Estreg la vostra grapa 

Que so que podetz 

Tener, greu vos escapa; 

Si 'n breu non perdetz 

Poder, a mala trapa

Es lo mon cazutz

E mortz e vencutz. 

Roma, la vostra papa 

Fai aitals vertutz.

Roma, selh qu' es lutz

Del mon e vera vida

E vera salutz

Vos don mal' escarida,

Quar tans mals saubutz

Faitz, don tot lo mons crida.

Roma desleyals,

Razitz de totz mals,

Els focs yfernals

Ardretz, senes falida,

Si non pessatz d' als.


Roma, als cardenals

Vos pot hom ben rependre

Per los criminals

Peccatz que fan entendre; 

E non pensan d' als

Mas cum puoscan revendre

Dieu e sos amicx,

E no y val casticx.

Roma, grans fasticx

Es d' auzir e d' entendre

Los vostres prezicx.


Roma, ieu suy enicx

Quar vostre poders monta

E quar grans destricx

Totz ab vos nos afronta

Quar vos etz abricx

E capdelhs de gran anta

E de dezonor,

E vostre pastor

Son fals e trachor,

Roma, e qui 'ls acointa

Fai trop gran folhor.


Roma, mal labor

Fa 'l papa, quar tensona

Ab l' emperador,

Ni 'l dreg de la corona

Li met en error,

Qu' a sos guerriers perdona,

Et aitals perdos,

Qui non siec razos,

Roma, non es bos,

Ans qui 'l ver en razona

Es trop vergonhos.


Roma, 'l glorios

Que sufri mort e pena

En la crotz per nos,

Vos don la mala estrenha;

Quar totas sazos

Portatz la borsa plena,

Roma, d' avol for;

Quar tot vostre cor

Avetz en tezor;

Don cobeitatz vos mena

El foc que non mor.


Roma, del mal cor

Que portatz en la gola

Nais lo sucx don mor

Lo mons e s' estragola

Ab dossor del cor;

Per qu' el savis tremola,

Quar conois e ve

Lo mortal vere,

E de lai on ve,

Roma, del cor vos cola

Don li pietz son ple.


Roma, ben ancse

A hom auzit retraire

Qu' el cap sem vos te,

Per qu' el faitz soven raire;

Per que cug e cre

Qu' ops vos auria traire,

Roma, del cervel;

Quar de mal capel

Etz vos e Cystelh,

Qu' a Bezers fezetz faire

Mout estranh mazelh.


Rom', ab fals sembelh 

Tendetz vostra tezura,

E man mal morselh

Manjatz, qui que l' endura;

Car' avetz d' anhelh

Ab simpla guardadura,

Dedins lop rabat,

Serpent coronat

De vibra engenrat,

Per qu' el diable us apella

Com al sieu privat.


        Guillaume Figueiras.

martes, 17 de octubre de 2023

II. Senhors, per los nostres peccatz

II.


Senhors, per los nostres peccatz

Creys la forsa dels Sarrasis;

Iherusalem pres Saladis,

Et encaras non es cobratz;

Per que manda 'l reys de Maroc

Qu' ab totz los reys de Crestias

Se combatra ab sos trefas

Andolozitz et Arabitz,

Contra la fe de Crist garnitz.


Totz los Alcavis a mandatz,

Masmutz, Maurs, Gotz e Barbaris,

E no y reman gras ni mesquis,

Que totz no 'ls ayon ajostatz;

Anc pus menut ayga non ploc

Cum els passon, e prendo 'ls plas;

La caraunhada dels Milas

Geta 'ls paysser com a berbitz,

E no y reman brotz ni razitz.


Tant an d' erguelh sels qu' a triatz 

Qu' els cuio 'l mons lur si' aclis;


Marroquenas, Marabetis

Pauzon amons per mieg los pratz;

Mest lor gabon: “Franc, faiz nos loc;

Nostr' es Proensa e Tolzas,

Entro al Puey totz los meias.” 

Anc tan fers gaps no fon auzitz

Dels falses cas, ses ley, marritz.


Emperayre, vos o auiatz,

E 'l reys de Fransa, e sos cozis,

E 'l reys engles, coms peitavis,

Qu' al rey d' Espanha socorratz;

Que ancmais negus mielhs no poc

A servir dieu esser propdas;

Ab luy venseretz totz los cas

Cui Bafometz a escarnitz,

E 'ls renegatz e 'ls assalhitz.


Ihesus Cristz, que ns a prezicatz

Per que fos bona nostra fis,

Nos demostra qu' es dregz camis,

Qu' ab penedensa er perdonatz

Lo peccat que d' Adam se moc;

E vol nos far ferms e certas,

Si 'l crezem, qu' ab los sobiras

Nos metra, e sera ns la guitz

Sobr' els fals fellos descauzitz.


Non laissem nostras heretatz,

Pus qu' a la gran fe em assis,

A cas negres outramaris,

Q' usquecx ne sia perpessatz,

Enans qu' el dampnatge nos toc;

Portogals, Gallicx, Castellas,

Navars, Arragones, Ferras

Lur avem en barra gequitz

Qu' els an rahuzatz et aunitz.


Quan veyran los baros crozatz

Alamans, Franses, Cambrezis,

Engles, Bretos et Angevis,

Biarns, Gascos ab nos mesclatz,

E 'ls Proensals totz en un floc;

Saber podetz qu' ab los espas

Romprem la preyss' e 'l cap e 'l mas

Tro 'ls aian mortz totz e delitz,

Pueys er mest nos totz l' aurs partitz.


Profeta sera 'N Gavaudas,

Qu' el dig er faitz e mortz als cas,

E dieus er honratz e servitz

On Bafometz era grazitz.

        Gavaudan le Vieux.