Raditz,
Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.
Es
arbres senes razitz.
G.
Riquier: Aissi pert.
Est
arbre sans racines.
Raitz
d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls
d'herbes pressioses : medissinals.)
Racines
d'herbes précieuses.
Dens...
han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.
Les
dents... ont leurs racines dans les mâchoires.
Fig.
Una falsa deschausida
E
raditz de mal linhatge.
B.
de Ventadour: La doussa votz.
Une
fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.
Vantars,
so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.
Le
vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.
Loc.
Il era de tot faiz benestan
Cim
e raditz, flors e frutz e semensa.
Lanfranc
Cigala: Eu non chant.
Elle
était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et
semence.
ANC.
FR. De la rais jusques en la cime.
Guill.
Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.
ANC.
CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl,
arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril
: carril o carrilet de ferro.)
2.
Raiseta, s. f. dim., petite racine.
De
rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes,
railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)
Deudes
de Prades, Auz. cass.
De
raifort vous prendrez petites racines.
3.
Racina, Razina, s. f., racine.
Escalfa
la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.
Échauffe
la tête et brûle la racine des cheveux.
Fig.
Ieu no' n partray a ma vida,
Tant
es de bona razina.
P.
Raimond de Toulouse: Pos lo.
Je
n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.
4.
Razigament, s. m., racine.
Per
donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol.
42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl.
arrailamens.)
Pour
donner aux dents plus forte racine.
5.
Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre
racine.
Part.
pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia
razigat per accio de calor.
Las
dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.
Eluc.
de las propr., fol. 26 et 43.
Au
grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit
enraciné par action de chaleur.
Les
dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.
CAT.
ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás,
arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o
radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo
m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos
arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)
-
Arracher.
Radica
aquela mais que no sia annexa am autra dent.
Trad.
d'Albucasis, fol. 21.
Arrache
celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.
Part.
pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.
Collect.
de Recettes de médecine.
Si
la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá
(arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam,
arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada,
arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré;
si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)

6.
Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.
Quand
prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells,
elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen,
trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o
mes ulls, que después són grills y arraíls.)
Quand
ils prennent radication.
CAT.
Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)
7.
Radical, adj., lat. radicalis, radical.
La
humiditat radical que rema en la razitz.
Cor,
qui es radical comensament de totas virtutz.
Eluc.
de las propr., fol. 26 et 229.
L'humidité
radicale qui reste dans la racine.
Le
coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.
CAT.
ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)

8.
Razir, v., déraciner, arracher.
Sos
murs escravantar, albrez razir,
E
sa terra gastar.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 58.
Ses
murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.
Part.
pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e
'ls pots sazitz.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 58.
Jusqu'à
ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et
les puits saisis.
Fig.
VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.
Sept
cents chevaliers de chef privés.
9.
Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.
Fig.
Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.
La
malédiction déracine leur fondement.
Part.
pas. Devunt esser araigat li vice en home.
L'
ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.
Doivent
être arrachés les vices en homme.
L'orgueil
d'orgueilleux est arraché.
ANC.
CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)
10.
Arasignar, v., déraciner, arracher.
Totas
las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las
bonas.
Arbre
de Batalhas, fol. 142.
Toutes
les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu
des bonnes.
11.
Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.
Desrazigament
si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria.
Eluc. de las propr., fol. 228.
Le
déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le
froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens;
arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)
12.
Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.
Autrament...
le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.
Autrement...
le froment il arracherait.
Fig.
Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot
nostre cor. V. et Vert., fol. 37.
Qu'il
nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout
notre coeur.
Cum
selh desamat amans
Que
de joi se desrazigua.
Giraud
de Borneil: Quan la bruna.
Comme
cet amant dédaigné qui de joie se déracine.
Part.
pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap.
Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra
(gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora,
expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe
als masos de Beseit - Arnes.)
Liv.
de Sydrac, fol. 42.
Comme
un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.
Zizania.…
naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada.
Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ...
naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol
maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol
perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden
morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)
L'ivraie.…
naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle
n'est arrachée.
ANC.
CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap.
Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle,
desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen;
desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo
desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)
13.
Darradigar, v., déraciner, arracher.
Part.
pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.
Que
la vigne. .. soit toute arrachée.
14.
Enrazigar, v., enraciner.
Fig.
Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.
Moult
font l'amour enraciner.
Enrazigans
la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap.
Arrailán la vostra fe; radicán.)
Enracinant
la votre foi.
Part.
pas. Es l' albre de vida plantatz
Sobre
lieys et enrazigatz.
Brev.
d'amor, fol. 64.
Est
l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.
Es
aissi enrazigatz,
Que
greu er jamais abatutz,
Que
la razitz es malvestatz.
Marcabrus:
Pois l'inverns.
Il
est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que
la racine est méchanceté.
15.
Enraigar, v., enraciner.
Part.
pas. Enraigat e fundat en caritat.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Enracinés
et fondés en charité.
16.
Esraigar, v., déraciner, arracher.
Fig.
Nostra nonsabensa
E
romp e 'sraig.
Lantelm:
Lanfranc de.
Notre
ignorance et rompt et déracine.
ANC.
FR. Tot en esrache et poil et cuir.
Roman
du Renart, t. III, p. 318.
Lors
comence ses puins à batre
Et
ses cheveus à esragier.
Roman
de la Violette, p. 172.
Et
maint chevels esraigié dou chief fort.
Roman
de Roncevaux.
IT.
Sradicare. (ESP. Erradicar.)
17.
Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.
Que
tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.
Trad.
d'Albucasis, fol. 20.
Que
tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap.
Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)
18.
Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher,
enlever.
Es
forsat aquela dent eradicar.
Entro
que erradiques tota la corrossio.
Trad.
d'Albucasis, fol. 20 et 11.
Est
forcé de cette dent déraciner.
Jusqu'à
ce que tu enlèves toute la corrosion.
Part.
pas. Sia eradicatz de la sua razit.
Quan
es eradicada.
Trad.
d'Albucasis, fol. 40 et 20.
Soit
déraciné de la sienne racine.
Quand
elle est déracinée.
ANC.
FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.
Desmazures,
Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.
IT.
Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá -
acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes,
sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques,
erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu,
erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)