champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
-
¿Per qué los refrescos tenen suc artifissial de llimó y los
detergens suc natural de llimó?
Pedro Bel Caldú conteste: Lo suc de llimó es agre pero l’aroma del llimó no está al suc si no a la pell. L’ácit del suc millore les qualidats llimpiadores del detergent pero l’aroma no. Se pot fabricar artificialment acid citric que ix mes barat que el suc de llimó natural. Tamé se fabrique, pels aromistes, aroma artificial de llimó, pero es mes complicat i car que fabricar acid cítric. No me puc estendre en més explicacións, pero estic segur que de la informació que dono se poden traure conclusións.
Meisser, v., bas. lat. miscere, verser à boire avec excès, prodiguer la boisson.
Substantiv. Hom religios non deu flairar de vi ni auzir aquo del philosophi; aisso non es pas donar beure, mas meissers.
Trad. de Bède, fol. 45.
L'homme religieux ne doit pas flairer de vin ni écouter cela (les propos) du philosophe; ceci n'est pas donner à boire, mais du verser à boire avec excès.
3. Melicrat, s. m., mélicrat, boisson composée de vin et de miel.
Qu'es de vi e de mel...,
E qu'om apela melicrat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui est de vin et de miel..., et qu'on appelle mélicrat.
4. Enmelar, Emelar, v., emmieller, enduire de miel.
Lo mati las emelaretz,
Et a vostr' auzel las daretz.
(chap. Al matí les enmelaréu y al vostre muixó les donaréu.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le matin vous les emmiellerez, et à votre oiseau les donnerez.
Part. pas. Carn enmelada li daretz.
Carn de cabra emelada
Li donatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Chair emmiellée vous lui donnerez.
Chair de chèvre emmiellée vous lui donnez.
CAT. ESP. Enmelar. IT. Immelare. (chap. Enmelá : ficá en mel: enmelo, enmeles, enmele, enmelem o enmelam, enmeléu o enmeláu, enmelen; enmelat, enmelats, enmelada, enmelades. Si yo tinguera una bresca, cuántes coses enmelaría. Los crespells se enmelen después de fregí.)
D' oxymels, de sirops, de fleurs et de semences, de racines et de feuilles, et d' autres assaisonnements.
CAT. ESP. PORT. Oximel. IT. Ossimele. (chap. Oximel : mescla de mel y de vinagre; dos parts de mel bona y una de vinagre blanc, que se cou hasta que se forme un jarabe.)
(ESP. s. m. Composición que se hace de miel y de vinagre, mezclando dos partes de miel buena y una de vinagre blanco, que se deja cocer hasta ponerla en punto de jarabe. Hácese también compuesta, añadiéndole el cocimiento de las cinco raíces aperitivas, y las simientes de perejil y de hinojo. Laguna en el Comento de Dioscórides la hace de otra suerte, con sal de la mar, agua, miel y vinagre. Es voz griega y se pronuncia la x como cs (: ocsimel). Latín. Oxymeli. LAG. Diosc. lib. 5. cap. 15. Tomado el Oxymel, según consta, arranca los gruesos humores.)
6. Rodomel, s. m., lat. rhodomeli, miel rosat.
Rodomel es dit quar es mel... ab suc de rozas.
(chap. Rodomel se diu (es dit) perque es mel... en suc de roses.)
Eluc. de las propr., fol. 272.
Miel rosat est dit parce que c'est miel... avec suc de roses.
ESP. Rodomel.
7. Ydromel, s. m., lat. hydromeli, hydromel.
Ydromel, que es compost de mel et de suc. Eluc. de las propr., fol. 272.
(chap. Hidromel, que es compost de mel y de suc : aigua : hydros.)
Hydromel, qui est composé de miel et de suc.
CAT. Hidromel. PORT. Hydromel. IT. Idromele. (ESP. Hidromiel. Agua mezclada con miel. Esta voz, neutra en latín, es masculina en español: “Párrafo aparte merece un subproducto de la miel, el hidromiel”
(Crea Propóleo [Arg. 1993]); a veces, por influjo de miel, se usa indebidamente en femenino: la hidromiel. Chap. La hidromel, les hidromels; lo hidromel, los hidromels.)
8. Medo, s. m., hydromel.
Medo, es beuragge de mel et ayga compost, sobre ben cuech.
(chap. La hidromel es una beguda composta de mel y aigua, mol ben cuites.)
Eluc. de las propr., fol. 272.
Hydromel, c'est breuvage composé de miel et d'eau, très bien cuit.
Melancolia, Malencolia, Malenconia, s. f., lat. melancholia, mélancolie,
bile noire, terme de médecine.
Melancolia, es humor espessa et grossa..., et vol aytan dire melancolia cum negra humor, quar melan vol dire negra et colon vol dire humor.
(N. E. Melanoma, melanina, etc. ESP. literal: Melancolía, es humor espesa y gruesa..., y quiere tanto decir melancolía como negra humor, ya que melan quiere decir negra y colon quiere decir humor.)
Eluc. de las propr., fol. 31.
Mélancolie, c'est humeur épaisse et grosse..., et veut autant dire mélancolie comme noire humeur, car melan veut dire noire et colon veut dire humeur.
La ratela tota via
Restren la malencolia.
Brev. d'amor, fol. 53.
La rate toujours restreint la mélancolie.
- Disposition morale attribuée à un excès de bile noire.
Aquel que acusa un autre per malenconia o per calor, el l' en pot ben layssar. L'Arbre de Batalhas, fol. 241.
Celui qui accuse un autre par mélancolie ou par chaleur, il peut bien l'en quitter.
- Tristesse, chagrin.
Aissi pot esquivar aquella felonia e 'l corrotz e sa malencolia.
Livre de Sydrac, fol. 34.
Ainsi peut éviter cette félonie et le courroux et sa mélancolie.
Venon pron de malenconias et damages als subjets.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 600.
Viennent assez de chagrins et de dommages aux sujets.
Plus negra non es mora, can es a sa sazon. V. de S. Honorat.
Plus noire n'est pas mûre, quand elle est à sa saison.
Suc de moras vertz. Eluc. de las propr., fol. 86.
(chap. Suc de mores verdes.)
Suc de mûres vertes.
Nég. expl. No m valrian una mora,
Sonet, ni voutas ni lais.
Giraud de Borneil: Quan branca.
Ne me vaudraient une mûre, sonnets, ni voltes ni lais.
ANC. FR. Si puissé-je boire demie
Ne de more ne de vin cuit.
Roman du Renart, t. III, p. 317.
CAT. ESP. Mora. PORT. Amora. IT. Mora. (chap. Mora, mores.)
2. Morier, s. m., lat. morus, mûrier.
Las moras del morier.
(chap. Les mores de la morera o del moré.)
Serveri de Gironne: Del mon volgra.
Les mûres du mûrier.
Aquest nom es appropriat a morier salvagge.
(chap. Este nom es apropiat a moré bort o morera borda, salvache.)
Eluc. de las propr., fol. 221. Ce nom est approprié à mûrier sauvage. CAT. Morèra. ESP. Morera. PORT. Amoreira. IT. Moro. (chap. Morera o moré, moreres o morés. A Beseit está la costa dels morés : de les moreres. Lo apellit Morera tamé hi está.)
3. Dyamoron, s. m., lat. diamoron, diamorum, sirop de mûres.
Morier..., del frug si fa electuari di diamoron.
Eluc. de las propr., fol. 214.
Le mûrier..., du fruit se fait un électuaire dit diamorum.
Morella, s. f., morelle, sorte de plante.
Pren suc de plantage, de morella, de evol, farina de froment et mel.
Coll. de remèdes en prov., fol. 1.
Prends suc de plantain, de morelle, d'hièble, farine de froment et miel. CAT. IT. Morella.
Mora, s. f., lat. mora, retard, retardement, délai.
Eu li en dei donar gazain, enquera non sia eu en mora.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Je dois lui en donner profit, encore que je ne sois pas en retard.
No i a mestier de mora,
Que trop ai estat musaire.
Azemar le Noir ou Raimond Jordan: Era m don Dieus.
Il n'y a pas besoin de délai, vu que trop j'ai été musard.
ESP. Mora (demora).
2. Comoracio, s. f., lat. commoratio, délai, commoration, figure de rhétorique.
Commoratio est, cum in loco firmissimo, quo tota causa nititur, manetur diutius et eodem saepius reditur.
Vous, où êtes-vous, barons? Vous faites trop grand retard.
ANC. FR. Ne cuidiez pas que lor anuit
La demorée de la nuit.
R. de Parthonopex de Blois, not. des MSS., t. IX, p. 29.
8. Demoralh, Demoraill, s. m., délassement, passe-temps, récréation.
Per o n' an gran mal pres
Joyas e demoralh.
Giraud de Borneil: Joys e chans.
Par cela en ont grand mal pris joies et récréation.
Un manuscrit porte demoraill.
9. Demorar, v., lat. demorari, demeurer, séjourner, rester, retarder.
Passa per XII signes, e en cascun signe demora II ans e demich.
Liv. de Sydrac, fol. 53.
Passe par douze signes, et en chaque signe séjourne deux ans et demi.
A convengut d'estar e demorar en l' eretage.
Preuves de l'Histoire de la maison de Turenne, 1404.
A convenu de rester et séjourner dans l'héritage.
No cuid aprob altre dois li demor. Poëme sur Boèce.
Je ne pense pas qu'auprès autre deuil lui reste.
Pero ben sai qu' el partir me demora.
Perdigon: D' amor no m puesc.
Pourtant je sais bien que le partir me reste.
Si el demora que el no me pague aco que me deu.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
S'il retarde qu'il ne me paye ce qu'il me doit.
- Se plaire, s' égayer.
Domna, per qu' ieu chant e m demor.
B. de Ventadour: Quant par la flors.
Dame, pour qui je chante et me réjouis.
Ab joi que m demora
Vuelh un sonet faire.
Peyrols: Ab joi.
Avec la joie qui m'égaie je veux faire un sonnet.
Part. prés. Laborador demorant a una peymentada.
Terrier de la Confrérie du S.-Esprit de Bordeaux, fol. 186.
Laboureur demeurant à une pineraie.
Part. pas. No seria demoratz en la plassa, ans s' enfugiria.
Liv. de Sydrac, fol. 58.
Ne serait demeuré en la place, mais s' enfuirait.
La corruptio de la carn es tan grans, que lo esperit non pot, en aquesta vida mortal, longamens demorar en tan haut estamen de contemplatio.
V. et Vert., fol. 101.
La corruption de la chair est tellement grande, que l'esprit ne peut, en cette vie mortelle, longuement rester en si haut état de contemplation. ESP. PORT. Demorar. IT. Dimorare. (chap. Demorá, demorás : tardá. Morá : viure.)
Morb, s. m., lat. morbus, maladie.
Morbs, es aco que non laissa ad home o a bestia faire aco que el deuria faire per natura. Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Maladie, c'est ce qui ne laisse pas faire à un homme ou à une bête ce qu'il devrait faire par nature.
Morbos ny infect. Tit. du XVe siècle, entre le seigneur et les habitants de la Roche.
Malade et infecté.
Si la causa que ven us hom ad un autre es morbosa o viciosa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Si la chose qu'un homme vend à un autre est maladive ou vicieuse.
ANC. CAT. Morbos. ESP. PORT. Morboso. (chap. Morbós, morbosos, morbosa, morboses : dolén, dolens, dolenta, dolentes; vissiat, que té un vissi, tara, defecte, vissiats, vissiada, vissiades. Ara se entén morbo de un atra manera diferén a la enfermedat.)
De cela vous ferez trois pilules non (pas) plus qu'une fève grossettes. CAT. Piloteta. IT. Pelotilla. (chap. Piloteta, pilotetes; pindoleta, pindoletes, pildoreta, pildoretes.)
4. Pinhola, s. f., pilule.
Tro que puscatz pinholas far.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jusqu'à ce que vous puissiez faire des pilules.
5. Pinholetas, s. f. dim., petite pilule.
Donaretz...
Lendema doas pinholetas.
Tres pinholetas, la setmana.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous donnerez... le lendemain deux petites pilules.
Trois petites pilules, la semaine.
Piment, Pimen, Pigment, s. m., piment, sorte de boisson composée de miel et d'épices.
Pigment es dit quar si fa d'especias. Eluc. de las propr., fol. 272.
Lonc, de forma pinenca et aguda. Eluc. de las propr., fol. 52.
Long, de forme conique et aiguë.
6. Peymentada, s. f., pineraie.
Laborador demorant a una peymentada... de la parropia de Sancta Eulalia. (N. E. En parropia se encuentra la p : q, como en el rumano apua : de aqua : agua; patru : de quatuor : cuatro.)
Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 186.
Laboureur demeurant à une pineraie... de la paroisse de Sainte-Eulalie.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 122; Aldrete, p. 362; Mayans, t. II, p. 224.
Ieu lur farai tal mal venir,
Qu' una no fara mais pissar.
Le moine de Montaudon: Autra vetz.
Je leur ferai venir tel mal, que l'une ne fera que pisser.
Es co l'orbs que pissa en la carrera.
Lanza: Emperador.
Il est comme l'aveugle qui pisse dans la rue.
Prov. De tal en sai que pisson a presen,
Et, al beure, rescondo s dins maizo.
P. Cardinal: Ricx hom.
De tels j'en sais qui pissent en public, et, pour boire, se cachent dans maison.
Subst. et allusiv. Aital beutat...
Que perdon per un sol pissar.
Le moine de Montaudon: Autra vetz.
Telle beauté... qu'elles perdent par un seul pisser.
CAT. Pixar. IT. Pisciare. (chap. Pixá, pixás (tindre pixera): yo me pixo, pixes, pixe, pixem o pixam, pixéu o pixáu, pixen; pixat, pixats, pixada, pixades.)
2. Pis, s. m., pissat.
Donar per vin blanc, ner,
E pis d' egua per sabrier.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seingn' En.
Donner pour vin blanc, du noir, et pissat de jument pour saveur.