Mostrando entradas con la etiqueta planeta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta planeta. Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de julio de 2026

Terra, Terreta, Terral, Terros, Terrier, Terren - Terratremol

Terra, s. f., lat. terra, terre.
Fructifica plus en magra terra que en grassa. V. et Vert., fol. 75.
Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse.
Il fan ficar un albre en terra. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Ils font planter un arbre en terre.

Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija

- Domaine, propriété.
La vescomtessa donet lo decime de tota sa terra. Titre de 1160.
(chap. La vizcondessa va doná la déssima de tota sa terra. Se entén mol be lo chapurriau del añ 1160.)
La vicomtesse donna le dixième de toute sa terre.
No 'ls laisses terra tenir.
(chap. literal: No 'ls dixare terra tindre.)
Folquet de Romans: Tornatz es.
Ne les laissât terre posséder.
Terra es el mech de la regio del mon pauzada. Eluc. de las propr., fol. 146.
La terre est au milieu de la région du monde posée.

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

- Partie solide du globe.
Tan cum mar clau, ni terra pot estendre.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.
Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.
Loc. Sebelhit en terra de promissio. V. et Vert., fol. 80.
Enseveli en terre de promission.
Adv. comp. Gran tempesta que met a terra los grans albres.
V. et Vert., fol. 9.
Grande tempête qui met à terre les grands arbres.
Fon lo murs per terra, e 'l castels pres. V. de Bertrand de Born.
Le mur fut par terre, et le château pris.
CAT. Terra. ESP. Tierra. PORT. IT. Terra. (chap. Terra, terres.) 

2. Terreta, s. f. dim., petite terre, petit domaine.
Ab onor pretz mais pauca terreta
Qu' un emperi tener a dezonor.
(chap. En honor apressio mes menuda terreta que un imperi tindre a deshonor.)
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Avec honneur je prise davantage petite terre qu'un empire tenir à déshonneur. 
CAT. Terreta. IT. Terretta. (chap. Terreta, terretes; patria menuda, la terra aon se ha naixcut y un ha creixcut o se ha criat; la meua es Beseit, Beceite, y la comarca del Matarraña, lo riu: aigua de Terrañes.)

Beceite, el pueblo, casco urbano, las eras, les eres

3. Terral, s. m., terreau, terre.
Del loc alsor
Jos al terral.
A. Daniel: Chanson.
Du lieu plus haut en bas à la terre.
ANC. FR.
Del mur e del terrail lor esteut départir. Roman de Rou, v. 4080.

4. Terros, adj., lat. terrosus, terreux.
Fon derieire totz terros. Roman de Jaufre, fol. 39.
(chap. Estabe (anabe) detrás tot terrós : tacat de terra.)
Fut derrière tout terreux.
Tan bon elme brunit veiretz terros,
Envers, jazer sanglens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Tant bon heaume bruni vous verrez terreux, renversé, gésir sanglant.
- Décomposé. 
Una partida del os,... e ja era terros. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Une partie de l'os,... et déjà il était terreux.
CAT. Terros. ESP. IT. Terroso. (chap. Terrós, terrosos, terrosa, terroses; vore tarrós, tarrossos.)

5. Terrier, s. m., terrier, terrasse.
L' aut mur e 'l terrier.
Giraud de Borneil: Lo doutz chant.
Le haut mur et le terrier.
Ni fossat ni terrier que no destruu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Ni fossé ni terrasse qu'il ne détruise.
ANC. FR.
Li roi d'Aufrique as hui fet trébuchier
Et son cheval abatu el terrier.
Roman d'Agolant, Bekker, p. 179.
ESP. Terrero. (chap. Terré, terrés.)
- Seigneur terrien.
Sai prelatz e terriers e borzes.
G. Gaucelm: A penas.
Je sais prélats et terriers et bourgeois.
E 'l segons es adreg e bons terriers.
Ralmenz Bistors: En Azemars.
Et le second est juste et bon terrier.

6. Terren, Terre, adj., lat. terrenus, terrestre.
En est segle terre.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
En ce monde terrestre.
Pus tota re terrena
S' alegra quan fuelha nais.
(chap. Pos tota cosa terrenal se alegre cuan naix la fulla.)
Arnaud de Marueil: Bel m' es.
Puisque toute chose terrestre se réjouit quand feuille naît.
Fig. Ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Avec trop d'orgueil je m'enlace de toute beauté terrestre.
Subst. Jamais no veirai ome de mon terren.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Jamais je ne verrai homme de mon territoire.
ANC. FR. Vuider les sens de toute terrienne affection. Rabelais, liv. III, ch. 36.
Desdaignant les sceptres et les couronnes terriennes.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 118.
Propos un peu trop libre en ce qui regarde les puissances terriennes.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 274.
CAT. ESP. PORT. IT. Terreno. (chap. Terreno, adj., de la terra.)

7. Terrenal, adj., terrestre, de la terre.
En mi avetz poder major
Que dona del mon terrenal.
Amanieu des Escas: Dona per.
En moi vous avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre.
S' ieu fos reys terrenals. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Si yo fora (siguera) rey terrenal.)
Si je fusse roi de la terre.
Fig. Non aesma pas los terrenals tems qui espera en la durabletat de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 82.
N'estime pas les temps terrestres qui espère en l'éternité de Dieu.
CAT. ESP. Terrenal. PORT. Terreal. (chap. Terrenal, terrenals.)

8. Terraire (Terrayre), Terrador, s. m., terroir, territoire, pays, contrée.
Encaras s' apella lo terrayres de plan,
Per los gens, al dragon desobre Draguignan.
V. de S. Honorat.
Encore s'appelle le territoire simplement, par les gens, au dragon dessus Draguignan.
Pessa en qual terrador
Emblaran siei guazanhador.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Pense en quel territoire voleront ses pillards.

9. Territori, Terratori, s. m., lat. territorium, territoire.
Del territori de Tholosa. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 36.
Du territoire de Toulouse.
El terratori de Lemotjas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
(chap. Al territori de Limoges - se parle y se escriu lo lemosí, llemosí, limousin. Vore textos de San Marsial - Saint-Martial - de esta siudat.)
Au territoire de Limoges.
CAT. Territori. ESP. PORT. IT. Territorio. (chap. Territori, territoris.)

Francesc Serès, Serés, sirás franchista, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor, franja

10. Terrestre, Terrestri, Terrest, adj., lat. terrestris, terrestre, de la terre.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Deu va plantá un paraísso terrestre de bons abres - albres, arbres.)
Dieu planta le paradis terrestre de bons arbres.
Be semblet rey terrestre, can fo sus el destrier. Roman de Fierabras, v. 157.
Bien il sembla roi de la terre, quand il fut sur le destrier.
Las fueillas de leune terrest. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les feuilles de lierre terrestre.
Fig. D' onor terrestri non an gran cobeetat. Poëme sur Boèce.
D'honneur terrestre ils n'ont pas grande convoitise.
CAT. ESP. PORT. IT. Terrestre. (chap. Terrestre, terrestres; extraterrestre com Gurb, extraterrestres.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

11. Terrestritat, s. f., terrosité, qui est de la nature de la terre.
Maduras,... lor terrestritat es mixta ab alcuna aygosa dossor.
(chap. Mores,... la seua terrosidat está mesclada en alguna aiguosa dolsó.)
Es pura, ses terrestritat.
Eluc. de las propr., fol. 218 et 264.
Mûres,... leur terrosité est mêlée avec aucune douceur aqueuse.
Est pure, sans terrosité.
ESP. Terrestridad (terrosidad). IT. Terrestrità, terrestritate, terrestritade.
(chap. Terrosidat, terrosidats.)

12. Terage, s. m., terre, domaine, territoire.
Magdalena m' a fag issir de mon terage. V. de sainte Magdelaine.
Magdelaine m'a fait sortir de ma terre.

13. Terreisme, s. m., terroir, terrain.
La meitats de tot aicel terreisme, lo qual es outra l' estrada comunal.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVII, fol. 237.
La moitié de tout ce terroir, lequel est par delà le chemin communal.

14. Aterrar, v., atterrer, renverser.
No sai per que m' aterra. Leys d'amors, fol. 28.
Je ne sais pourquoi elle me renverse.
Fig. Sobra 'l sen et aterra. Leys d'amors, fol. 22.
Surmonte et atterre le sens. 
Part. pas. Tost serem del tot aterrat.
G. Riquier: Be m degra.
Tôt nous serons entièrement atterrés.
Son chaval aucit, lhui aterrat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
Son cheval tué, lui renversé.
CAT. ESP. Aterrar. PORT. Atterrar. IT. Atterrare. (chap. Aterrá : caure an terra, tombá; aterrisá o aterrissá.) 

15. Aterrir, v., consumer, réduire en terre.
Part. pas. 1 gran femoras vil et aterrit. V. et Vert., fol. 95.
Un grand tas de fumier vil et réduit en terre.
- Fig. Infirme, cassé.
Ieu que suy vieyls et aterritz. V. de S. Honorat. 
Moi qui suis vieux et infirme.

16. Enterrar, v., enterrer.
Far enterrar los que eran morts. Chronique des Albigeois, col. 48.
(chap. Fé enterrá als que (eren) estaben morts.)
Faire enterrer ceux qui étaient morts.
Subst. Devo esser a son servizi d' el, al enterrar.
Ord. pour Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Doivent être à son service de lui, à l'enterrer.
ANC. FR.
Quant il fut enterret et la pere fut mise.
Fragm. du Ms. de la Rés. de J.-C.
CAT. ESP. PORT. Enterrar. IT. Interrare. (chap. Enterrá, enterrás : yo me enterro en arena a la playa, enterres, enterre, enterrem o enterram, enterréu o enterráu, enterren; enterrat, enterrats, enterrada, enterrades; tos enterraré a tots; enterraría la destraleta de guerra; si yo enterrara.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

17. Enteraire, s. m., fossoyeur.
Peire Fabre, enteraire de Nemse.
(chap. Pedro o Pere Fabre, enterradó de Nîmes.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr. p. 227.
Pierre Fabre, fossoyeur de Nîmes.
ESP. (Enterrador) PORT. Enterratore. (chap. Enterradó, enterradós, enterradora, enterradores; fossadó, fossadós, fossadora, fossadores.)

18. Sosterrenh, adj., sous la terre, en dessous de la terre.
La lun' es sosterrenha, que cor plus bassamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La lune est en dessous de la terre, vu qu'elle court plus bas.

19. Subterrane, adj., lat. subterraneus, souterrain.
Cum appar en la subterranea consumpcio de las ribas.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Comme il apparaît en la souterraine destruction des rives.
(chap. Subterráneo, subterráneos, subterránea, subterránees.
ESP. Subterráneo, etc.)

20. Sosterrar, Sotzterrar, Soterrar, v., enterrer, inhumer.
Qu' el poguessan soterrar. V. de S. Honorat.
(chap. Que lo pugueren enterrá - inhumá - sebelí.)
Qu'ils le pussent enterrer.
Pero, quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a Dieu lau.
Raimond de la Tour: Ar er dregz.
Pourtant, quel qui s'en enterre, les clercs en rendront louange à Dieu.
Fig. Sosterra pretz, e destrui cortesia.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Enterre mérite, et détruit courtoisie.
Veiatz del fals com erra,
Que per aver veda, solv e soterra.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Voyez du faux comme il erre, vu que pour argent il met en interdit, absout et enterre.
P. Vidal: Tant me platz.
CAT. ESP. PORT. Soterrar. IT. Sotterrare. (chap. Enterrá.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

21. Sotolterci, s. m., souterrain.
Per un sotolterci a los comtes menatz 
Dreyt a la sinagoga.
Roman de Fierabras, v. 2841.
Par un souterrain a les comtes menés droit à la synagogue.
22. Mediterrane, adj., lat. mediterraneus, méditerrané, qui est au milieu des terres.
Mar... mediterranea,... pel miech de la terra, corr... entre Asia, Affrica et Europa. Eluc. de las propr., fol. 153.
(chap. Lo mar... mediterráneo,... pel mich de la terra, corre... entre Asia, África y Europa.)
La mer... méditerranée, par le milieu de la terre, court... entre Asie, Afrique et Europe.
(chap. mediterráneo; Mediterráneo, aon va naixe Joan Manuel Serrat; mediterráneos, mediterránea, mediterránees. Lo riu Matarraña naix mol prop del mar, a Terrañes, - ma + Terrañes : Terranyes : terránees - pero primé desemboque al Ebro a Fayó, y “mor” al mar al delta. ESP. Mediterráneo.)

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)

23. Cambaterrar, v., démonter, mettre pied à terre, descendre de cheval.
Part. pas. Com es cambaterratz ?
Avez vostre caval prestatz ? 
Son tuit ensemps cambaterrat. 
Roman de Jaufre, fol. 95 et 107.
Comment êtes-vous démonté? Avez-vous prêté voire cheval?
Ils sont tous ensemble descendus de cheval.
(chap. Cama + terra : camaterrá : desmontá del caball.)

24. Deyssoterrar, v., désenterrer, exhumer. 
Part. pas. La toseta a deyssoterrada. V. de S. Honorat.
(chap. La sagala ha desenterrat - desenterrada)
La jeune fille il a désenterrée.
CAT. Dessoterrar. ANC. ESP. Desoterrar (MOD. Desenterrar, exhumar).
IT. Disotterrare. (chap. Desenterrá, exhumá : desenterro, desenterres, desenterre, desenterrem o desenterram, desenterréu o desenterráu, desenterren; desenterrat, desenterrats, desenterrada, desenterrades; desenterraré; desenterraría; si yo desenterrara un tessoro.)

"L'art estava sepultada 
en sepulcra lemosí, 
mes ara desenterrada 
y molt ben afeyzonada
para tot bon us y fí, 
la us dona un malorquí." 

25. Terragarda, s. f., messiage, fonction du messier, du garde champêtre.
Contra la dita terragarda.
Aprop lo qual dia de terragarda deu respondre lo deffendent et ades sens tota dilatio. Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Contre ledit messiage.
Après lequel jour de messiage doit répondre le défendant et incessamment sans nulle dilation.
(chap. Terraguarda, terraguardes; guarda campestre.)

26. Terragardar, v., faire fonction de garde champêtre, de messier.
Aver sos predits dias... per terragardar. 
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Avoir ses avantdits jours... pour faire fonction de garde champêtre. 
(chap. Terraguardá : guardá la terra : fé la funsió de guarda campestre.)

27. Terramajor, Terramaior, s. f., terre-majeure, terre-sainte.
Nostr' ancessor
Conquesteron terramaior. 
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Nos ancêtres conquirent terre-sainte.
(chap. Terramajó, terra santa.)

28. Terramaire, s. f., mère-terre, terre.
Lo soleilhs, ab sa calor,
Tira terrenal vapor,
E pueis la freior del aire
Empenhen vas terramaire
La vapor terrenal sa jos,
Fai las dichas impressios.
Brev. d'amor, fol. 38.
Le soleil, avec sa chaleur, attire la vapeur terrestre, et puis la froideur de l'air poussant vers la terre la vapeur terrestre en bas, fait lesdites impressions.
(chap. Terra mare.)

Terra lliure, Juaquinico el Torrao, organizador, paradas, país, Catalunya

29. Terratremol, s. m., tremblement de terre.
Quan lo terratremols se fay. Brev. d'amor, fol. 39.
Quand le tremblement de terre se fait.
Venc terratremols per l' engenh del diable. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Vint tremblement de terre par l'engin du diable.
ANC. FR. Ce terretremble... qui esbranla toute la maison.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 6.
ANC. CAT. Terratremol. ESP. Terretremo. (terremoto) (chap. Terremoto,  terremotos : cuan tremole la terra; no diem terratrémol, pero sí “tremola, porró”. Se li diu terremoto a un chiquet o chiqueta mol mogut, com Chicho, o Marcel Pena, lo pena de Marsel.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

martes, 24 de septiembre de 2024

Planeta - Playa

Planeta, s. m. et f., lat. planeta, planète.

Dieus a fachas VII planetas que governo lo mon. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Dieu a fait sept planètes qui gouvernent le monde.

Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.

(chap. Júpiter, lo segón planeta; allacuanta no se contáen igual que ara; tampoc los mesos eren los mateixos.)

Jupiter, seconde planète.

En bon pon fon natz et en bona planeta.

G. Figueiras: Un nou.

En bon point il fut né et en bonne planète.

Can lo dig planeta renha. Brev. d'amor, fol. 30. 

Quand ladite planète règne.

CAT. ESP. PORT. IT. Planeta. (chap. Planeta, planetes; tradissionalmen: Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón. Planetes enanos: Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres.)

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres



Planites, s. f., plainte, aérolithe.

Planites, es peyra..., ajuda donas prens. Eluc. de las propr., fol. 191.

Planite, c'est pierre..., elle aide dames enceintes.


Planta, s. f., lat. planta, plante, nom générique du genre végétal.

Fay fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94. 

Fait fructifier les plantes dans la terre. 

Prov. En brau loc fon plantada

Planta qu' el frug pejura.

Serveri de Girone: En mal punh. 

En méchant lieu fut plantée la plante qui empire le fruit.

- La plante des pieds.

Planta es la extremiera partida del pe. Eluc. de las propr., fol. 61.

La plante est la partie extrême du pied. 

Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la planta. 

A. Daniel: Ans qu' els. 

Sien est Arnaud de la cime jusqu'à la plante.

CAT. ESP. PORT. Planta. IT. Pianta. (chap. Planta, plantes.)

2. Plantier, s. m., pépinière.

Conte en se molteza, coma plantier. Leys d'amors, fol. 49.

Contient en soi multiplicité, comme pépinière.

Per los plantiers, XV deners. Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 311. 

Pour les pépinières, quinze deniers.

CAT. Planter. (chap. Planté, plantés : pera plantá.)

3. Planso, s. f., tige, rejeton, arbrisseau.

Algus plansos... ab brancas et ramels.

Cum aybre, planso et razitz, atyro humor de terra per lor noyriment.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 58. 

Aucuns arbrisseaux... avec branches et rameaux. 

Comme arbre, tige et racine, attirent l'humeur de terre pour leur nourriture. 

ANC. FR. Li autres ars fu d' un plançon 

Longuet et de gente façon.

Roman de la Rose, v. 919.

CAT. Planso. (chap. Plansó, plansons.)

- Plançon, sorte d'arme.

Arc manal o balesta o bon bran de planso. Guillaume de Tudela.

Arc manuel ou arbalète ou bon glaive de plançon.

ANC. FR. Se combatirent avec eulx de massues et d'un baston appellé planchon ou pique de Flandres.... Ung plançon esquartelé de grans broches de fer. Lett. de rém. de 1374. Carpentier, t. III, col. 306.

4. Plantada, s. f., plant, ce qu'on replante.

Can Noe plantet vinha prumieiramen el mon, de la plantada que demoret apres lo dulivi, volc far vi per la voluntat de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 115. 

Quand Noé planta la vigne premièrement au monde, du plant qui demeura après le déluge, il voulut faire du vin par la volonté de Dieu.

5. Plantacio, s. f., lat. plantatio, plantation.

Aybre naysh alcunas vetz per semenacio, autras, per plantacio.

(chap. L' abre naix algunes vegades per sembra (seminassió, llaó), atres, per plantassió.) 

Eluc. de las propr., fol. 220.

Arbre naît aucunes fois par semence, d'autres, par plantation.

ESP. Plantación. PORT. Plantação. IT. Plantazione, piantagione. 

(chap. Plantassió, plantassions.)

6. Plantio, s. f., plantation.

Algus aybres... si engendro.. per plantio de razitz o de verga.

Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Alguns abres... se engendren... per plantassió d' arraíl o de verga : plansó, rechito, empel.)

Aucuns arbres... s'engendrent... par plantation de racines ou de bouture. ESP. Plantio.

7. Plantamen, s. m., plantement, action de planter, de mettre en terre.

Per lo plantamen de las forcas que fes far. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 203.

Pour le plantement des fourches qu'il fit faire.

ANC. CAT. Plantament. ANC. ESP. Plantamiento. IT. Piantamento.

(chap. Plantamén, plantamens.)

8. Plantados, adj., fécond, abondant, fertile.

Fig. Ont plus seras assiduos en divis parlamens, ont plus i penras plantadosa entensio. Trad. de Bède, fol. 83. 

Où plus tu seras assidu en divins entretiens, où plus tu y prendras féconde application. 

IT. Piantadoso.

9. Plantadiu, adj., plantureux, productif.

Ab sa natural humor, 

Fai la terra plantadiva.

Brev. d'amor, fol. 38.

Avec son humeur naturelle, rend la terre plantureuse. 

Fig. De totz plazers plantadiva.

Folquet de Lunel: E nom del. 

De tous les plaisirs productive.

ANC. FR. Jachières non pas perreuses, 

Mes plantéives et herbeuses.

Roman de la Rose, v. 19749.

10. Plantayritz, s. f., planteuse, qui fait pousser.

Par ext. Infancia... que es plantayritz de dens. Eluc. de las propr., fol. 66.

L'enfance... qui est planteuse de dents.

11. Plantar, v., lat. plantare, planter.

Plantar una vinha o autres albres. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. Planter une vigne ou d'autres arbres. 

Fig. Semena e planta el cor un dezirier clar e net de viure en puritat.

V. et Vert., fol. 84. 

Sème et plante au coeur un désir clair et net de vivre en pureté.

- Arrêter, fixer.

Fes plantar lo carre. Trad. des Actes des apôtres, ch. 8.

Fit arrêter le char.

Fig. Ins el Carcasses te planta.

Raimond de Miraval: A Dieu me.

En dedans au Carcassès fixe-toi.

- Garnir, remplir.

Dieus plantet paradis terrestre de bos albres e de bos frutz.

V. et Vert., fol. 36.

Dieu garnit le paradis terrestre de bons arbres et de bons fruits. 

CAT. ESP. PORT. Plantar. IT. Piantare. 

(chap. Plantá: planto, plantes, plante, plantem o plantam, plantéu o plantáu, planten; plantat, plantats, plantada, plantades.)

12. Plantage, s. f., lat. plantago, plantain.

Que trusetz verbena e milfueilh

E plantage e salsifranha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous écrasiez verveine et millefeuille et plantain et saxifrage.

Es bona ...

.... La plantages atressi.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Est bon... le plantain pareillement.

CAT. Plantatge. ESP. Plantage (plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae).

plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae

13. Sosplantar, v. supplanter, détourner, dévier, subverser.

Fig. Folia d' ome sosplanta sos anamens. Trad. de Bède, fol. 43. 

Folie de l'homme dévie ses penchants.

Part. pas. Sosplantat per lor perversitat. Trad. de Bède, fol. 79.

Subversé par leur perversité.

CAT. Supplantar. ESP. Suplantar. PORT. Supplantar. IT. Soppiantare.

(chap. Suplantá: suplanto, suplantes, suplante, suplantem o suplantam, suplantéu o suplantáu, suplanten; suplantat, suplantats, suplantada, suplantades.)

14. Sosplantamen, s. m., subversion, ruine, bouleversement, substitution.

De Jacob sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De Jacob je sais bien par quelles substitutions il eut la bénédiction.

Prov. Lengua del fol es sos sosplantamens. Trad. de Bède, fol. 73.

La langue du fou est sa ruine.

(chap. suplantamén, suplantamens; subversió, subversions; ruina, ruines; sustitussió, sustitussions.)

15. Transplantar, v., lat. transplantari, transplanter, transformer, rendre.

Part pas. Varaire negre transplantat.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Ellébore blanc rendu noir.

CAT. ESP. Trasplantar. PORT. Transplantar. IT. Traspiantare.

(chap. Trasplantá; se conjugue com plantá.)

16. Transplantacio, s. f., transplantation.

Aybre melhora... per transplantacio. Eluc. de las propr., fol. 220.

L'arbre s'améliore... par transplantation.

PORT. Transplantação. IT. Traspiantazione.

(chap. Trasplantassió, trasplantassions; trasplante, trasplantes.)


Plap, s. m., tache.

Ses tot plap negre.

(chap. Sense cap taca negra.)

Ha cap de camel et plaps de part.

(chap. Té cap de camello y taques de leopardo.)

Eluc. de las propr., fol. 234 et 241.

Sans aucune tache noire.

A tête de chameau et taches de léopard.

2. Plapar, v., tacheter, moucheter.

Part. pas. De diversas tacas... so per tot plapatz.

Plapat de blanc, a guiza de leopart.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 241. 

De diverses taches... ils sont partout mouchetés. 

Tacheté de blanc, à guise de léopard.

(chap. Tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades. Si agarres una sitera y la hi arrimes an algú, li pots di: que te taco o que t' ataco, y casi sone igual. 

Tacat tamé vol di dolén, en alguna ferida interió, fístula, o cáncer.)

Plassa, s. f., lat. platea, place, lieu, endroit.

Guigonet saut en la plassa

Sans e vius.

V. de S. Honorat. 

Guionet saute sur la place sain et vivant.

Loc. fig. No us pessetz qu' en una plassa

Merces ab gran aver jassa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Ne vous imaginiez pas qu'en même place merci gise avec grande richesse.

- Espace de terrain, dans les villes, entouré de bâtiments.

Per ostals e per plassas. V. de S. Honorat. 

Par demeures et par places.

Loc. Ricx hom mals quan vai en plassa,

Que cuiatz vos que lai fassa?

P. Cardinal: Qui ve gran.

Puissant homme méchant quand il va en place, que croyez-vous que là il fasse?

- Lieu fortifié.

Que metan per totas las terras e plassas bonas garnisos.

Lo dit comte de Montfort avia una plassa forta.

Chronique des Albigeois, col. 5 et 22.

Qu'ils mettent par toutes les terres et places bonnes garnisons.

Ledit comte de Montfort avait une place forte.

Adv. comp. A totz o dic en plassa.

Bertrand de Born: Rassa tant. 

Je le dis à tous publiquement. 

CAT. Plassa (plaça). ESP. Plaza. PORT. Praça. IT. Piazza. 

(chap. Plassa, plasses; plasseta, plassetes.)

calle Villaclosa, La Botera, Beceite, Beseit,10

2. Placier, adj., coureur de places, désoeuvré.

Per plazer als homes placiers. V. et Vert., fol. 22.

Pour plaire aux hommes désoeuvrés.

3. Plasseiayre, s. m., celui qui fréquente les places, qui se tient sur les places, désoeuvré. 

Taulas tenens e plasseiayres. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Tenant tables et désoeuvrés.

- Commissionnaire.

De l' escala del divenres son placeiayres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

De la garde du vendredi sont les commissionnaires.

4. Plasseiar, v., être sur la place, se tenir sur la place.

Part. prés. Can ditz las plassas de Tholoza, so es los homes plasseians.

Leys d'amors, fol. 130.

Quand il dit les places de Toulouse, cela est les hommes étant sur les places.


Plastre, s. m., plâtre.

Plastre, o geysh qui, exust et destemprat ab ayga, es util a far paretz.

Eluc. de las propr., fol. 169.

Plâtre, ou gypse qui, calciné et détrempé avec eau, est utile pour faire murailles.

(chap. Ges, alchés. ESP. Yeso.)


Plat, adj., grec *gr, plat, uni, lisse, effilé.

Voy. Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 58.

Un vaisel plat, non de bel fust.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un vaisseau plat, non de beau bois.

E 'ls vostres detz grailes e platz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et les vôtres doigts délicats et effilés. 

Testa longa, plat', aiglantina.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tête longue, plate, d'aigle.

Sul destrier c' a la silha 

Negr' e 'l pel plat.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Sur le destrier qui a la paupière noire et le poil uni.

Fig. Fara sa voluntat,

Si no 'l ditz lauzenga plata.

Rambaud d'Orange: Als durs crus. 

Fera sa volonté, s'il ne lui dit louange plate. 

Substantiv. A l' en las ancas donat

De l' espaza un colp de plat.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Lui a donné sur les hanches de l'épée un coup de plat.

ESP. PORT. Chato. IT. Piato. (chap. Chato, chatos, chata, chates.)

2. Plat, s. m., plat, sorte de vaisselle.

Faire vaysela, platz, escudelas.

Tit. de 1438, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257. 

Faire vaisselle, plats, écuelles.

CAT. Plat. ESP. Plato. PORT. Plato, prato. IT. Piatto. 

(chap. Plat, plats; plateret, platerets.)

3. Plata, s. f., plaque, lame, lingot.

D' una plata d' aur o d' argen volra far un aurevelhier una bella copa a la taula del rey. V. et Vert., fol. 66.

D'une plaque d'or ou d'argent un orfèvre voudra faire une belle coupe pour la table du roi.

Incorporar lamina d'aur ab plata d'argent. Eluc. de las propr., fol. 184.

Incorporer lame d'or avec plaque d'argent.

- Argent.

L' avers e la plata er al nostre promes. Guillaume de Tudela.

L'avoir et l'argent sera au nôtre promis.

ANC. FR. Nul argent en plate quel que il soit. 

Rec. des Ord. des R. de Fr., 1313, t. I, p. 521. 

Le trésor de mon père est céans qui est en grosses plates d'or et billon.

Roman de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 17.

- Plastron, partie de l' armure.

De gonios, elmes, platas o d'autres arnes. Leys d'amors, fol. 131. 

De casaques, heaumes, plastrons ou d'autres harnois. 

ANC. FR. Armez furent de plates. Combat des Trente, p. 20.

Et sera armé de plates, de crevellière, de gorgerette.

Stat., an. 1351. Carpentier, t. III, col. 311.

CAT. ESP. Plata. PORT. Prata. (chap. Plata, plates; argén : AU; 

placa, plaques, plaqueta, plaquetes.)

4. Platina, s. f., platine, plastron, partie de l'armure. 

Trencar elmes e platinas. Leys d'amors, fol. 131. 

Trancher heaumes et platines.

ANC. FR. Plateinnes d'argent à mettre dessoubz clous de ceinture.

Registre de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. III, col. 311.

5. Aplatir, v., aplatir, unir, lisser.

Fols no s' aplat lo cabelh.

Bernard de Venzenac: Hueimais pus.

Le fou ne se lisse pas le cheveu. 

Part. pas. Lo nas fonc aplatit coma nas de buou. Carya Magalon., p. 2.

Le nez fut aplati comme nez de boeuf.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)

6. Aplatar, Applatar, v., aplatir, coucher, cacher.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Troban una balma on si van aplatar. V. de S. Honorat.

(chap. Troben una balma aon sen van aplatá.)

Trouvent une caverne où ils se vont cacher.

Drutz que lonc si s' aplata.

Ogiers: Era quan l' ivern. 

Galant qui le long de soi se couche.

Part. pas. A lur ensegnat los deniers aplatat.

Perduda et applatada 

Tro Dieus, per sa merce, la nos a revelada.

V. de S. Honorat. 

Leur a enseigné les deniers cachés.

Perdue et cachée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l'a révélée. 

IT. Appiatare. (chap. aplatá, aplatás : ficás plato, platos, plata, plates : gitás : tombás; amagás, refugiás.)

7. Aplatadamens, adv., en cachette, secrètement.

Fesis lo aucire aplatadamens.

(chap. Lo vas fé matá amagadamen, d' amagatons, amagatontes; secretamen.) 

Hist. de la Bible en prov., fol. 40. 

Tu le fis tuer en cachette.


Platani, s. m., lat. platanus, plane, platane. 

Platani... sas fuelhas so platas et amplas. Eluc. de las propr., fol. 217.

Platane,... ses feuilles sont plates et amples.

CAT. ESP. (plátano) PORT. IT. Platano. (chap. platané, platanés; 

lo plátano, plátanos es la fruita de la palmera platanera.)

platané, platanés, plátano



Playa, s. f., lat. plaga, plage, bord de la mer.

Am tant viron mot tost venir 

Un antic moyne per la playa.

V. de S. Honorat. 

En même temps ils virent moult tôt venir un vieux moine par la plage.

CAT. Platja. ESP. Playa. PORT. Praia, praya. IT. Piaga.

(chap. Playa, playes; playeta, playetes.)

domingo, 12 de enero de 2020

M´acagum la puta tercera, segona i primera hora de CATSELLÀ a les escoles

M´acagum la puta tercera, segona i primera hora de CATSELLÀ a les escoles! De fet em cago en la puta llengua castellana a l´escola ! (henke)



M´acagum la puta tercera, segona i primera hora de CATSELLÀ a les escoles! De fet em cago en la puta llengua castellana a l´escola !


¿Creéu que este abatut se haurá curat desde entonses (05.06.2008)?

//

Este afán expansionista catalán provocará dislates casi dantescos, como el de Enric Usall, estudiante de derecho y compadre de Joan Sales, quien además de defender como aquél la catalanidad de Murcia, afirmaba que había que imponer el catalán “a golpes de sable”, para que “[u]na vez catalanizado este planeta nos lanzaremos a la conquista de otros; llegará el día en que ninguno de ellos podrá ir por el espacio si no lleva en su espalda las barras de Aragón” (Joan Sales, Cartes a Màrius Torres, 1976, pp. 65-66).

Manel Riu Fillat, lo grillat

domingo, 7 de octubre de 2018

Traéume de estes dudes

- ¿Per qué los refrescos tenen suc artifissial de llimó y los detergens suc natural de llimó?

Pedro Bel Caldú conteste:


Lo suc de llimó es agre pero l’aroma del llimó no está al suc si no a la pell. L’ácit del suc millore les qualidats llimpiadores del detergent pero l’aroma no. Se pot fabricar artificialment acid citric que ix mes barat que el suc de llimó natural. Tamé se fabrique, pels aromistes, aroma artificial de llimó, pero es mes complicat i car que fabricar acid cítric. No me puc estendre en més explicacións, pero estic segur que de la informació que dono se poden traure conclusións.



- ¿Per qué los Picapedra festejaben (selebraben) Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?


¿Per qué los Picapedra festejaben Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?

- ¿Si les dones diuen que los homes són tots iguals, per qué se preocupen tan en triá?

- ¿Cóm se escriu lo cero en números romanos?


No se escriu. 

- Cuan van inventá lo rellonge, ¿cóm sabíen quína hora ere, per a pugué ficál en hora?




- ¿Per qué ña gen que desperte als atres pera preguntá si estaben dormín?





- ¿Cóm puc sabé cuántes vides li queden al meu gat?

https://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090627123321AAsaFkY

- ¿Per qué les coses sempre están al radé puesto aon un les busque? (Murphy)

- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?


- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?

- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?


- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?

- ¿Per qué “separat” se escriu tot jun y “tot jun” se escriu separat?

- ¿Per qué lo “día del traball”, ningú treballe?

- Si la llana se encongix cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes menudes (se encongixen) cuan plou?


- Si la llana se encongíx cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes minudes cuan plou?
- Un parto al carré ... ¿es alumbrat públic?

- Si cuan minjo ous me fan mal al feche, cuan minja feche... ¿me fará mal als ous? / A Aiguaiva se mingen lo feche crugo

- ¿Per qué no ña minjá pera gats en gust a rata, ratolí o furigaña?


¿Per qué no ña minjá per a gats en gust a rata, ratolí o furigaña?




- Lo món es redó y li diém planeta. Si fore pla... ¿li diríem redoneta?

- Si un abogat se torne lloco... ¿pert lo juissi?

- ¿Los infans disfruten la infansia tan com los adults lo adulteri?

- Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?


Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?

- ¿Per qué als peixos no los entre aigua als ulls?

https://es.quora.com/A-los-peces-les-entra-agua-en-los-ojos-1

- ¿Per qué se li diu meche al dotó y cura al mossen cuan es lo meche lo que cure?

- ¿Per qué se li diu llit al catre y cómoda a la cómoda cuan lo llit es mes cómodo?

- Si tots los drets són resservats, ¿qué passe entonses en los zurdos, son menos timits?

- ¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?


¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?
- Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?

Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?