Amazon ads

miércoles, 19 de julio de 2017

pobles aon se parle chapurriau

Albelda, Alcampell, Altorrincón, Arén, Azanuy Alins, Baells, Baldellou, Benabarre, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castillonroy, Estopiñán del castillo, Fraga, Isábena, Lascuarre,  Laspaúles, Monesma y Cajigar, Montanuy, Peralta de Calasanz, Puente de Montañana, San Esteban de Litera, Tamarite de Litera, Tolva, Torre la Ribera, Torrente de Cinca, Velilla de Cinca, Vencillón, Veracruz, Viacamp  y Litera, Zaidín, 

Aguaviva de Bergantes, Areñs de Lledó, Beceite, Belmonte de San José, Calaceite, La Cañada de Verich, La Cerollera, La Codoñera, Cretas, Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, La Ginebrosa, Lledó, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torre de Arcas, Torre del Compte, Torrevelilla, Valderrobres, Valdeltormo, Valjunquera, 


Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza, Nonaspe

Los noms dels pobles en chapurriau mes abán , están al mapa de baix.

Fabara, Fayó (Faió), Maella, Mequinensa, Nonasp


A Faió se parle lo faioné,
a Fraga se parle lo fragatí,



Mapa ampliable (click):



Coordinado por José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López y Natxo Sorolla.

Edita Aladrada Ediciones con la colaboración de Associació Cultural del Matarranya, Centro de Estudios Ribagorzanos, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.

Libro + mapa. 40 páginas. 2012

978-84-939333-8-8 Amazon.es

Mirar en Casa del Libro


O Estatuto d’Autonomía d’Aragón de 2007, igual como a Lei 10/2009, d’uso, protezión e promozión d'as luengas propias d’Aragón, prescriben a nezesidá d’establir as zonas d’utilizazión predominán de l’aragonés y o catalán. En iste triballo se replegan os monezipios que s’encluyen en ixas zonas, prenendo como alazet l’abamproyeuto de Lei de Luengas que o Gubierno d’Aragón fazió publico en 2001.
----
Tant l’Estatut d'Autonomia de Aragó de 2007 com la Llei 10/2009 d’ús, protecció i promoció de les Llengües propies d’Aragó prescriuen la necessitat de declarar les zones d’utilització predominant de l’aragonès i el català. En aquest treball es recullen els municipis inclosos en ambdues zones, prenent com a base l’avantprojecte de Llei de Lengües que el Govern d’Aragó va publicar en 2001.
-----
Tanto el Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007, como la Ley 10/2009, de uso protección y promoción de las Lenguas propias de Aragón prescriben la necesidad de declarar las zonas de utilización predominante del aragonés y el catalán. En este trabajo se recogen los municipios incluidos en ambas zonas, tomando como base el anteproyecto de Ley de Lenguas que el Gobierno de Aragón publicó en 2001.

domingo, 9 de julio de 2017

melis

melis,

la fusta de pi, melis, se fa aná per a ensendre lo foc, TEA, es oliosa, pete al ensendres.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Madera_de_melis

melis, fusta, pi, resina, oliosa, tea


https://www.majofesa.com/tablones-de-madera/madera-de-pino-melis-mobila-nueva/

dcvb

MELIS m. 
Fusta de pi rica en resina; cast. coraznada. Una bara de melis que aservie per lo portal, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 129). Car veig de bon mèliç la mostra de fora, Proc. olives 253. Un rodet per a dita mola fet de fusta de mèliç, doc. a. 1533 (Miret Templers 579). En la llar cremava una càrrega d'ascles de melis,Valor Narr. 19.
2. MELIS 
Llin. existent a Banyoles, Vila-real, Alqueria de la Comtessa, Inca, Artà, Capdepera, Ciutadella, etc.
    Etim.: 
probablement de l'àrab Malīḥnom propi de persona.

balagosto

balagosto,

pelmodo, permodo,

Irene Granja Cuartielles:
Vech q la gen no se anime a escriure. Pos bueno balagosto es lo q natres sempre li habiem dit " pelmodo "

A un pdf online, ebook, de aragonés chistabín al castellá la hay trobada com a balaustre

PERMÒDOL (dial. permodo). m. 
|| 1. Peça de fusta o de pedra que surt d'una paret, a la qual està encastada, i que damunt son pla horitzontal sosté un cap de biga, un balcó o altre cos sortit; cast. modillón, canecillo. Tota part que és entre les cases de dos veyns... cascú pot-hi metre ses jàcenes e sos cabirons o sos permòdols, Cost. Tort. III, xi, 9. Per preu de once loses e dos permòdols de pedra a obs de la cuberta de la sala, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.). Permòdol, pedra exint de la paret pera sustenir una biga: Hic Mutulus, Lacavalleria Gazoph. Y per servir de jàsseres, antenes i permòdols, Atlàntida vi. 
|| 2. fig. Persona o cosa que destorba, que fa nosa (Cast.). Die ella:—Assò no són hores de anar a fer permodos a les casesJ. Pascual Tirado (BSCC, iii, 11).
|| 3. fig. Persona o animal molt gras (Sineu). «Vaja quin permòdol!»
    Fon.: 
pəɾmɔ́ðuɫ (or., eiv.); peɾmɔ́ðo (Gandesa, Tortosa, Cast., Alcoi); paɫmɔ́ðo (Urgell); pəlmɔ́ðu (Ripoll, Rupit, Barc.); pəɾmɔ̞́ðoɫ (mall.).
    Etim.: 
del llatí mŭtŭlumat. sign., prefixat amb per-.
Jónec si es gort, caball, estás com un jónec



permòdol, balagosto, Villanueva de la Nía


permòdol Seu Valencia

En construcció, es diu permòdol a la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisaràfol. Ráfec.
Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda.
Originàriament, el permòdol era usat en economia de mitjans com a element constructiu per a suportar la cornisa aprofitant la mateixa biga que sustenta la teulada. Però la seua forma va evolucionar per ser emprat com a element merament decoratiu fins al punt de perdre la seua utilitat primitiva, passant a ser una peça exempta no portant. Això va derivar en nombroses formes escultòriques que només servien per embellir les cobertes exteriors i interiors, o les llindes dels vans.


pelmodo, viga, biga, canet

Poquet a poquet va l'aigua al canet»: vol dir que les coses no s'han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribi llur bon temps (Val.).



pelmodo, mamperlán

sábado, 8 de julio de 2017

estarrufat

estarrufat, estarrufada, estorrufat, estorrufada, esturrufat, esturrufada

http://www.wordreference.com/definicio/estarrufat

Que té lo pel eixecat, rígit, les plomes tamé podes está estarrufades.

  1. Que té els cabells, el pèl o les plomes aixecats i rígids.
  2. Que es mostra vanitós i orgullós.
Está Arrufat ? Que baixo a jugá al carré !

estarrufat, pel, pelo encrespado, rígit, rigid, pèl, cabell, cabello