Mostrando entradas con la etiqueta paors. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta paors. Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de diciembre de 2023

Giraud le Roux. Be m ten en son poders Amors,

Giraud le Roux.


Be m ten en son poders Amors,

E ben fa sas voluntatz,

E be vol qu' ieu am, desamatz, 

Vos, domna; que m defen ricors

Qu' ieu no us aus mostrar, nuill dia, 

Cum vos suy fis, ses tot enjans; 

Tan suy temeros e duptans

Qu'en perda vostra paria!


Domna, vostra valens valors,

E 'l vostre gentz cors onratz,

E las vostras plazens beutatz

Que son, sobr' autras beutatz, flors,

Volon qu' ie us port senhoria, 

E que vostre fin pretz enans,

E us sia humils merceyans

Tostemps, s' ieu tostemps vivia


E quar no m puesc virar alhors,

Domna, ni non es mos gratz, 

Valha m' ab vos humilitatz,

Que no i quier autres valedors,

Si fas merce tota via,

Quar sos poder es aitan grans,

Qu'ab vos, me pot valers mil tans

Merces qu'autra manentia.


Anc no m destreys sens ni folhors

Tan que vos disses celatz

Cum sui vostres endomenjatz,

Tan m' o tolh temensa e paors;

Quar, per mon vol, no us diria

Res que us fos enueitz ni afans,

Mas vuelh qu' el desirs e 'l talans

Tostemps deziran m' aucia. 


Ges d' autra non aten socors,

Ni no m' abelis ni m platz,

Ni de vos no sui tant auzatz

Que us aus far saber mas clamors;

Quar tem que i fezes falhia,

E qu' el vostre bel cors prezans

No m' en fos de peior semblans,

E ges mestiers no m' auria.  

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXI.


Un sirventes farai novelh, plazen

Ancmais non fis; non m' en tenra paors

Qu' ieu non digua so qu' aug dir entre nos

Del nostre rey que pert tan malamen

Lai a Melhau, on solia tener,

Qu' el coms li tolh ses dreg et a gran tort,

E Marcelha li tolh a gran soan,

E Monpeslier li cuget tolre antan.

Coms de Tolza, mal guazardon aten

Selh que vos sier, don vey qu' es grans dolors,

Quar de servir tanh qualque guazardos;

Doncs be us servi lo rey Peire valen

Que ab sa gent vos anet mantener,

E mori lai, don fo gran desconort;

Pero aisselhs que foron al sieu dan

Anatz creyssen, e 'l rey Jacme merman.


Al comte dic non aia espaven

De Proensa, qu' en breu aura socors,

Qu' el nostre reys, quar trop n' es coratgos

Que li valha, quan n' aura mandamen

Sai en Chiva; pero ieu 'lh fatz saber

Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort,

E ditz que reys que lo sieu vai donan,

Ni s' en torna, fai costuma d' efan.


Comte d' Urgelh, assatz avetz fromen

E civada e bos castelhs ab tors,

Ab que de cor no sias temeros, 

E demandatz al rey tot l' onramen 

De lai d' Urgell que soliatz tener,

E no y guardetz camp ni vinha ni ort;

E si no fagz, ja l' autra sanh Joan

No veiatz vos, s' el mieg non faitz deman.


Bona domna, ie us am tan lialmen

Que, quan no us vey, cuia m' aucir amors,

E quan vos vey, sui tan fort temeros

Que dir no us aus mon cor, tal espaven

Mi pren de vos no us fezes desplazer;

Doncs que farai, dona? qu' en breu sui mort

En dretz d' amor, qu' autra non vuelh ni 'n blan,

E quan vos vey, no vos aus far semblan.


Lo nostre reys assatz a de poder

Mest Sarrazis; mas lai de vas Monfort

Volgra vezer hueimais son auriban

Contra totz selhs qui 'l van d' onor baissan.


Bertrand de Born.