Mostrando las entradas para la consulta nulh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nulh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de diciembre de 2023

Amanieu des Escas. A vos, que ieu am desamatz,

Amanieu des Escas.

 

A vos, que ieu am desamatz,

On es joy, joven e solatz,

Gent aculhirs e bel parlars,

De part N Amanieu Des Escas,

Salutz et amors, com en sela

C' am mai que dona ni donzela

Ni nulh' autra res qu' el mon sia;

Fas vos saber, doss' amia,

C'om m' a fag entendre que vos

Cuiatz que ieu si' amoros

De tals qu' ieu non vuelh ni n' ai cura;

Ans soi per vos en tal rancura

Qu'el sen e 'l saber e l' auzir

E 'l vezer mi fai trassalhir;

E dir vos ai en cal semblan:

Dona, mantas vetz vau pessan

De vos, quar sono unas gens,

A cuy soy amicx conoissens,

Qu' ieu no 'ls enten ni n' ai solatz,

Ans m' en vau, cum trasmeliatz,

Pessius, cossiros e marritz,

Car del mal d' amor soy feritz

Tan greu que ja non gueriray;

E si del vostre bel cors ay

Longamen estat de vezer,

Be us podetz esmar e saber

Que be mi falh bona razos,

Per so car no truep ochaizos

Ni bels genh co y pogues anar;

Mas s' ie us podia afolquar

Una vetz, si com autra fi,

Can vos comtey sus el cami

De lay on veniam, lo prec,

Jamay enuey ni mal ni pec

No penria, al mieu albir,

E la nueg, cant ieu cug dormir,

E m soy colguatz per repauzar,

Non puesc, ans m' ave a levar

Per forsa d' amor en sezens,

Parlan ab mi meteis, c'us vens

Mi ve que m fa parlar de vos.

Ai! chaitieu, desaventuros,

Et en la cal ora fuy natz!

Qu' ieu soi nueg e jorn turmentatz,

E no truep fi ni paus ni garanda,

Si m' artz e m destrenh e m' abranda

Amors, e m te en dessiplina.

Ai! car si fos mi dons devina

D'aitan que saupes tot mon cor,

Ieu cossi l' am ni en cal for!

Que, per Dieu, si mon cor sabia,

Sera la pejor qu' el mon sia,

S' il penria de mi merces.

E pus en aisi soy conques,

Iray li mon cor damandar?

Non ges. - Com, qui t'en fai estar?

- Ieu t'o dirai: Si m respondia

Mal ni greu en so que 'l diria,

Denan liey tombaria mortz...

Si ja nulh temps no li 'n ditz re.

- May te valria, per ma fe,

Qu'en breu te fes la mort estendre.

Aissi m fa parlar e contendre,

Amors, e m destrenh e m trebalha

Per vos, dona, si Dieu mi valha,

Car vos vey a totas sobreira

De sen, de parlar, de manieira,

De belh captenh, de cortezia,

Dona, qu' erguelh ni vilania

No fes, ni disses nulh otratje,

Ans qui 'l fa vos es be salvatje;

Qu'en tan com lo segles aonda,

Non a pus pura, ni pus monda

De totz mals aibs ni mielz gardada,

Pus plazens ni mielhs essenhada,

Ni de tan bela chaptenensa,

Quels faitz e 'ls ditz son de plazensa

De vos, plazen don' agradiva;

E non cre que nulh hom que viva,

Vis anc dona de tan bel gran,

Qu'en aisi es fach' a guaranh

Vostra faissos e bel' e conja.

Vos non es corta ni trop lonja

Ni grossa ni sobredelgada;

E no pareys ges mal talhada

Rauba, can vos l' avetz vestida;

Que totz los sartres de Lerida

E de Paris et de Colonha,

Si totz y metio lor ponha,

Re no y pori' esmendar;

E, qui us ve denan si anar,

No pareis jes clopa ni mancha;

Que bruna ni saura ni blancha

Non cre gen s' an ni gen s' estia,

E no s muda ni no s cambia

Vostra color, ans es pus fina

Mil tans que de flor aiglentina,

Cant es un pauc entremesclada,

Blancha, vermelh' e colorada.

So pot dir totz homs que vos veya:

Las mas e la gola us blanqueya

Plus que no fa neus de montanha;

E dic vos que re no i guavanha

Boca, mentos, nas, huelh ni silha

Ni fron, car Dieu, per meravilha,

Par que us a de sas mas formada;

Als cabels, par c' aiatz daurada

La testa, tan son bel e bloy;

Per que totz homs deu vieur' ab joy,

Que lialmen en vos s' entenda;

E qui us es fals, redorta 'l penda,

Ni qui us vol amar per ufana,

Ni qui us trais, ni qui us engana;

Mas ieu tem fort, dona chausida,

Qu' ieu soy traitz e vos traida,

Si voletz creire lauzengiers,

Fals devinadors, messongiers,

Que jes de dona que vos valha,

No s tanh c' ap lor aia guaralha,

Ni ab pegua gen ufanieira,

Que fort an volontat leugieira

Per dire trastot lor talan,

Ses que ja vertat no us diran,

Ni de re no us tenran selada;

Per qu' ie us prec que de lor ergada

Vos tulhatz, a vostre poder;

C' ap lor non pot hom aquerer

Pretz ni honor, ni gazanh traire;

E car yeu vos soy fis amaire,

Lials e ses tota falsura,

Prec vos, e car avetz mezura,

Sen e saber e conoissensa,

Que l' amor qu' ie us port, ses falhensa,

Conoguatz, cant yeu vos veiray,

Si que conogua qu' ieu non ay

Jes mon temps ni l' amor perduda,

Dona, que fort m' en es tenguda,

Per so car mi podetz donar,

S' ie us play, o vendr' o engatjar,

Plus que si m' aviatz comprat,

En la fieira on en mercat...

Plazen dona, ab pretz veray,

La jenser res c'om el mon veya,

Que sobre totas senhoreya,

Humils, corteza, de bon aire,

On tots bos mestiers an repaire,

Entendetz en vostre coratje

Mas letras, pus autre messatje

No us puesc enviar pus cubert,

Qu' ieu vos autrei e us dic per sert

C'aisi com vos ai dig denan,

E us dic, soi al vostre coman...

E si nulh temps, mati ni ser,

Fauc ni dic contra vos falhida...

Que trachor eu si' apelatz;

E per so que mielhs m' en crezatz,

Don vos letras pendens rimadas

Com qu' ieu fos en totas encontradas,

M' en poguessetz far apelar,

E qu' ieu m' en agues a tornar

De batalh' a dos cavayers

Armatz, o a dos escudiers

Los cals que may plairia.

Estas letras foro lo dia

Donadas de Sant Bertolmieu

L' an de la encarnation Dieu

M. CC. LXXVIII. (1278 de la Encarnación)

martes, 10 de octubre de 2023

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Raimond de Miravals.

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh



I.

Dels quatre mestiers valens,
Per que cavalliers an pretz,
Es belh solatz avinens
Un dels melhors,
E selh cui mielhs acuelh amors;
Per qu' ieu m' esfors ab els et ab chantars,
Cum sobre totz fos grazitz mos affars;
Qu' homs malazautz, sitot s' es pros,
Non es guair' ad ops d' amar bos.

Per domnas desconoissens
Que per un' autra 'n son detz,
S' es alques camjatz mos sens,
Quar las pluzors
No sabon entendre lauzors;
Per qu' ieu non vuelh mos belhs digz plazens cars

Pauzar denan als lurs nescis cuidars,
Pus plazers non es cabalos,
Ans me vir vas autras razos.

Er dirai de mos talens
Qu' estat n' aurai mutz e quetz,
Mentre fui lur bevolens,
M' o tolc temors;
Gardatz s' es ben domneys errors,
Q' uns malapres, vilas, cobes, avars,
Outracuiatz
parliers de mals parlars,
Es aculhitz enans que nos;
E quasquna vol n' aver dos.

No vuelh esser conoissens
Dels enjans que tug sabetz,
Don dizon donas que mens
N' es ma valors,
E dels autres domneyadors,
Quar per negun qu' els conogues tan clars
No 'ls agra mais aitan suffertz ni pars;
Mas ades hom n' es negligos
Vas selh que conoys aziros.

Si m' an menat malamens
Donas, e faitz lurs devetz,
Que falhitz m' es essiens
Chans et amors,
Voluntatz, arditz e temors,
Humilitatz e suffrirs e celars,
Parlar per ops, e quan m' es ops, calhars;
Aitals sui francs et amoros
Quar volc ma dona qu' aitals fos.

Ab aitals captenemens
Cum auziretz, si us voletz,
La sai, e sos cors qu' es gens,
E sa valors
Fina ab pauc de preyadors,
Valen e pros, lial ses totz trichars,
Guaya e prezan qu' a penas nulhs lauzars
Pot sos ricx pretz ni sas faisos
Dir en comtans ni ab chansos.

Lials, si m falh amors e domneyars,
Ieu ai chauzit de senhors part mos pars
Mon Audiart, que m' es tan bos
Qu' en sui fis als autres baros.

II.

A penas sai don m' aprenh
So qu' en chantan m' auzetz dir;
Com pieitz trac ni plus m' azir,
Miels en mon chan esdevenh;
Guardatz, quant er qui m n' ensenh,
Si sabrai esdevenir,
Sol ma bona domna m denh,
E nulh' autra no m destrenh,
Ni ses lieys no puesc guerir
De la dolor que sostenh.

Lo plus nescis hom del renh
Que la veya ni remir
Deuria esser al partir
Savis e de belh captenh;
E doncs ieu que l' am ses genh
Be m' en deuria jauzir,
Pos tan gran valor la senh;
E ges de saber no m fenh,
Ni nulh hom no pot falhir
Que de lieys aia sovenh.

Anc a nulh fin amador
No cug mais esdevengues,
Que de domnas no m ven bes,
Ni no m' aus clamar de lor;
Qu' una m tolh lo joy d' alhor
E del sieu no m dona ges,
Ni d' autra non ai sabor;
Pero per la su' amor
Soi plus guays e plus cortes,
E 'n port a totas honor.

Be sai que per sa ricor
Me tol so qu' anc no m promes,
Qu' ieu non soi ges tant apres
Que miey prec m' aian valor;
En aisso paus ma dolor,
Que lai se pausa merces
On falhon tuit validor;
Mas ilh a tan de lauzor
Qu' el bes i es grazis e pres,
E 'l mal en loc de doussor.

Dona, ben cortes jornal
Fa 'l jorn que vos va vezer,
Que ges pueis no s pot tener
Que no us port amor coral;
E non tug per cominal,
Qu' els fals no podon voler
So que volem nos leyal;
Per so viura desleyal
Selh qu' ab enjan no s' esper,
S' aillor non pren son ostal.

Tug li trobador engal,
Segon que an de saber,
Lauzon domnas per plazer,
E non guardon cui ni qual;
Mas qui trop mais que no val
Lauza si dons, fai parer
Qu' esquerns es e non ren al;
Mas ieu n' ai cauzida tal
Qu' om non pot dire mas ver,
Si doncs non dizia mal.

Per qu' ieu non pes de ren al
Mas de servir a plazer
Lieys de cui tenc Miraval.
Deus benediga 'l leyal:
Eu en cort volgra vezer
Cilh cui port amor coral.

III.

D' amor son totz mos cossiriers,
Per qu' ieu no cossir mas d' amor,
E diran li mal parlador
Que d' als deu pensar cavaliers;
Mas ieu dic que no fai mia
Que d' amor mov, qui qu' o dia,
So que val mais a foudat et a sen,
E tot quant hom fai per amor es gen.

Amors a tans de bos mestiers
Qu' a totz fai benestans socor,
Qu' ieu no vey nulh bon servidor
Que non cug esser parsoniers,
Qu' en luec bos pretz no s' abria
Leu, si non ve per amia;
Pueis dizon tug, quant hom fai falhimen,
Be m par d' aquest qu' en donas non enten.


Dona no pot aver estiers,
Si non ama, pretz e valor,
Qu' atressi com li amador
An mais de totz bos aips sobriers,
Selha que trop no s' en tria
En val mais, qui la 'n castia,
Adoncs fai mal, si 'n mielhs no s' en repen;
Mas creire deu adreg castiamen.

Qu' ieu sui mainhtas vetz lauzengiers,
Quar a dona ni a senhor
Non deu consentir deshonor
Negus sos fizels cosselliers;
Non laissarai qu' ieu non dia,
Qu' ieu tos temps non contradia
So que faran domnas contra joven,
Ni m semblara de mal captenemen.

E ja d' aquestz drutz messongiers
Que cuion aver gran lauzor,
Ni dona que s' aten a lor,
Uns per so no m sia guerriers;
Qu' enemics ni enemia
No m notz lo pretz d' una fia,
Sol que m' aia ma dona ferm talen,
E meinhs d' erguelh e mais de chauzimen.

De gaug li fora plazentiers,
Mas trop mi ten en gran error,
Pero per semblan de melhor
N' ai eu loguat cinc ans entiers;
Mas una dona mendia,
Falsa, que dieus la maldia,
Mes entre nos aquest destorbamen,
Don mainhtas vetz n' ai pueys plorat greumen.

Mais D' Amic, dieus benezia
Qui vol que m siatz amia,
E s' ie us ai fag plazer ni onramen
Enquer, si us platz, o farai per un cen.

Mantelh, qui aital n' abria,
Ben er cregutz, quals qu' o dia,
Qu' anc no 'l conques per aur ni per argen,
Mas per valor, e per pretz, e per sen.

Pastoret, no us lauzi mia,
Si dieus vos don joy d' amia,
Qu' a ma dona no mostretz cum l' es gen,
Si
Miravalh sap tener franchamen.

Chansoneta, ves mi dons vai corren,
Qu' ilh mante pretz, e renha en joven.

//

Raimon de Miraval(h) (c. 1135/1160 – c. 1220) was a troubadour (fl. 1180–1220) and, according to his vida, "a poor knight from Carcassonne who owned less than a quarter of the castle of Miraval." Favoured by Raymond VI of Toulouse, he was also later associated with Peter II of Aragon and Alfonso VIII of Castile. His senhal for Raymond VI was Audiart.

Raimon has been identified with a person of the same name who undersigned a charter of 1151, which led some to place his birth date as early as c. 1135, while others reject the identification with the Raimon de Miraval of the charter and estimate his birth date at 1160 based on the height of his career c. 1200. That Raimon owned only a quarter of his family's ancestral castle is an indication either of partible inheritance or clan structure. Miraval was captured by Simon de Montfort during the Albigensian Crusade. After the Battle of Muret in 1213 Raimon probably fled to Spain, after swearing never to sing again until he had regained his castle.

At some point he separated from his wife, Gaudairença (or Caudairenga), herself the author of the (now lost) song Coblas e dansas, for uncourtly behaviour. Now a single man, he pursued, with little amatory success but great poetic inspiration, his muses, first Étiennette de Pennautier, wife of Jourdain de Cabaret, “la loba”, the she-wolf, who eventually settled with the Raymond-Roger, Count of Foix, and then with Azalaïs de Boissézon, another married lady, who used his graphic descriptions of her to lure Peter II of Aragon into her bed. 

Of Raimon's works 45 remain, of which 22 have melodies: one of the highest survival rates among troubadours. Most of these works are of the trobar leu style. Raimon addressed many works to one named "Pastoret", but the identification of this person has been problematic, though he is usually identified as Raymond Roger Trencavel. Raimon was admired by contemporaries and by most poets of later generations and he is famous for his handling of the subject of courtly love. Raimon represents a move away from the traditional cansos celebrating the jois d'amor ("joys of love") or amor de lonh ("love from afar"), but rather emphasizing courtliness, honor, and reputation. The highest virtue is faithfulness, but this hinges on courtliness (pretz e valor).Graham-Leigh, Elaine. The Southern French Nobility and the Albigensian Crusade. Woodbridge: The Boydell Press, 2005. ISBN 1-84383-129-5

Taylor, Colin (2018). Lauragais: Steeped in History, Soaked in Blood. Troubador Publishing. ASIN 1789015839.

Topsfield, L. T. "Raimon de Miraval and the Art of Courtly Love." The Modern Language Review, Vol. 51, No. 1. (Jan., 1956), pp 33–41.

https://www.jstor.org/stable/3718257

Topsfield, L. T. (ed). Les Poésies du troubadour Raimon de Miraval. Paris: Les Classiques d'Oc IV, 1971.

http://cunnan.sca.org.au/wiki/Raimon_de_Miraval

http://trobar.org/troubadours/raimon_de_miravalh/

viernes, 6 de octubre de 2023

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa

Pierre Raimond de Toulouse.


I.

Pessamen ai e cossir
D' una chanso faire,
Qu' a lieys denhes abelhir
Cuy suy fis amaire;
E s' ieu pogues avenir
En bos digz retraire.
Far pogra saber
Que ieu plus fin joy esper
Que nulhs natz de mayre.

Lo cors e 'l sen e l' albir
Ai mes, e 'l veiaire,
En lieys honrar e servir,
Quar es la belhaire
Qu' om pogues el mon chauzir,
Don no m puesc estraire,
Ni mon cor mover;
Qu' amors me fai tan temer
Lieys, qu' als non am guaire.


La fina vera valors
Plus d' autra valensa,
E 'l pretz, e 'l fresca colors
Me platz e m' agensa;
Que si me valgues amors

Tan que m' entendensa
Mi dons abelhis,
Plus ric joy que paradis
Agra a ma parvensa.

Nulh' autra no m pot secors
Far, ni dar guirensa;
Et on plus en sen dolors
Plus n' ai sovinensa;
Mas ges dire mas clamors
No l' aus per temensa;
Tan li suy aclis
Qu' on plus vas me s' afortis,
Mais l' am ses falensa.

E fora li benestan
Si m des alegransa,

Tan qu' aleuges mon afan,

Ab douss' acoindansa;

Qu' ieu li suy senes enguan,

E non ai embransa
D' als, mas quom fezes

Tot so qu' a mi dons plagues;

Pero pauc m' enansa.

Qu' ades m' en vauc meluyran

On plus n' ai pezansa
Vas lieys, e suefri mon dan
Ab bon' esperansa:
E doblera mon talan
Sil belha semblansa,
Gentil cors cortes,

Si t prezes de me merces,
O qualsque pitansa.

II.


Pus vey parer la flor e 'l glay,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
De far chanso m' es pres talans
Ab motz plazens et ab so guay;
E pus de ben amar melhur,
Segon razo,
Trop en dey mielhs far motz ab so:
E si per ma domna es grazitz
Mos chans, ben er mielhs enantitz.

Fis e francs, ab fin cor veray,
Suy ves lieys qu' es guaya e prezans,
Bel' e plazens e benestans
Mil tans plus que dire no say,
E te son cors ferm e segur
De falhizo;
Que de nulh preyador fello,
Per cuy fis domneys es delitz,
Non es per lieys sos pretz auzitz.


E pus fin' amors la m' atray,
Per dreyt no m' en deu venir dans,
Qu' ieu li suy tan fizels amans
Que re al cor tan no m' estay;
Per que ja lauzengier tafur,
Cui dieus mal do,
Non degran neguna sazo
Tener dan, c' usquecx gaba e ditz,
Que per lui es joys desconfitz.

Dona promet, e don' estray,
E mostr' erguelh e bels semblans,
E ditz per guab e per bobans
Mayntas res ab cortes essay,
E siey fait son leyal e pur
Ses aunit do:
E son mayntas d' aital faisso
En cui pretz entiers es complitz,
E d' autras en cuy es aunitz.

Belha dona, ja no serai
Jauzens ses vos, ni benanans;
Qu' ieu suy selh que vostres comans
Tos temps a mon poder faray:
Aisso vos man per ver, e us jur
Qu' anc hom no fo
Plus leyals ves amor qu' ieu so;
E fuy per vos servir noyritz,
E suy d' autras amors fayditz.
III.

No m puesc sufrir d' una leu chanso faire,

Pus prec e man n' ai de mon Ereubut;

Qu' apres lo dan e 'l mal qu' ieu n' ai agut,

Coven qu' ab joy m' esbaudey' e m' esclaire:

Quar segon l' afan
Qu' ai sufert tan gran,
Non agra razo
Qu' ieu cantes oguan;
Mas quar fin' amors
Mi mostra e m' ensenha
Qu' els mals no m sovenha,
E torn' en mon chan,
Farai derenan
Un nou chantaret prezan.


Anc per ren al de mon maior maltraire,
De tan bon cor non dezirey salut,
Mas sol qu' a lieys cuy amors m' a rendut
Pogues ancar servir petit o guaire;
Quar tot l' autre dan
Non prezera un guan,
S' ieu moris o no;
Sol leis pogues tan
Servir, que l' honors
Ar parra que m fenha;
Per qu' ela m n' estrenha
Que non digua enan;
Mas al sieu coman
Sui e serai on qu' ieu m' an.

Las! que farai, pois non li aus retraire,
Ans quan la vey estau a lei de mut,
E per autrui no vuelh sia saubut
S' aqui mezeis sabi' estr' emperaire.
A dieu mi coman
Cum vau trebalhan;
Qu' ab la sospeisso
N' aurai atretan,
Quar tan grans ricors
Non cug que m n' avenha;
Mas vas on qu' ieu teinha,
Fis e ses enguan
L' amarai quad an,
De jorn en jorn melluyran.

Qu' el cors e 'l cor e 'l saber e 'l veiayre

E l' ardimen e 'l sen e la vertut
Ai mes en lieys, e non ai retengut
Ni pauc ni pro per negun autr' afaire;
Ni als non deman,
Ni vau deziran,
Mas que dieus me do
Vezer l' ora e l' an
Que sa grans valors
Tan vas mi s destrenha,
Qu' en mos bratz la seinha;
E qu' ieu, en baizan,
Tot al mieu talan
Remir son cors benestan.

Ai! franca res, corteza e de bon aire,
Merce m' aiatz que veus m' aissi vencut;
Qu' aissi vos ren lo basto e l' escut,
Cum selh que plus non pot lansar ni traire:
Vostr' huelh belh truan
Que tot mon cor m' an
Emblat, non sai co,
No m van confortan.
Ja castels ni tors
No us cugetz que s tenha,
Pus gran forsa 'l venha,
Si secors non an
Sylh que dins estan:
Mas a mi vai trop tarzan.


Esta chansos vuelh que tot dreg repaire
En
Arago, al rey cuy dieus aiut;
Que per lui son tug bon fag mantengut,
Plus que per rey que anc nasquet de maire:
Qu' aissi s vai trian
Sos pretz, e s' espan
Sobr' autres que so,
Cum sobr' el verjan
Fai la blanca flors:
Per qu' ieu on que m venha
Ades crit sa senha,
E vau razonan
Son pretz, e non blan

Duc ni rey ni amiran.

Et ab ma chanso,
Enans qu' alhor an,
M' en vau lai de cors
On jois e pretz renha,
E vuelh que l' aprenha,
Cobletas vuilan,
E puois en chantan
De qual guiza hom la i deman.

IV.

Atressi cum la candela
Que si meteyssa destruy,
Per far clardat ad autruy,
Chant, on plus trac greu martire,
Per plazer de l' autra gen:
E quar a dreg escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge;

Qu' a autruy don alegratge,

Et a mi pen' e turmen;

Nulla res, si mal m' en pren,

No m deu planher del dampnatge.


Quar ben conosc, per usatge,
Que lai on amors s' enten
Val foudatz en luec de sen;
Doncx, pus tant am e dezire
La gensor qu' el mon se mir,
Per mal que m dei avenir,
No s tanh que m recreya;
Quar on plus m' auci d' enveya,
Plus li dei ma mort grazir,
S' el dreg d' amor vuelh seguir;
Qu' estiers sa cort non playdeya.

Doncx, pus am so que m guerreya,

Conosc que m' er a blandir;
Ab celar et ab sufrir,
Li serai hom e servire;
E sol, si m vol retener,
Vec li m tot al sieu plazer
Fins, francs, ses bauzia:
E s' ab aital tricharia,
Puesc en sa cort remaner,
El mon non a nul saber
Per qu' ieu cambjes ma folhia.

Lo jorn que sa cortezia
Me mostret, e m fetz parer
Un pauc d' amor ab plazer,
Parec be que m volc aucire;
Qu' ins el cor m' anet sazir,
E m mes el cor lo dezir
Que m' auci d' enveia;
Et ieu, cum fols que folheia,
Fui leus ad enfolletir,
Quar cugey so, per albir,
Qu' enquers no m pens qu' esser deia.


Si per nulh' autra que seya
Me pogues mais enriquir,
Be m n' agra en cor a partir;
Mas on plus fort m' o cossire,
En tan quan lo mon perpren,
Non sai una tan valen
De negun paratge:
Per qu' ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen,
Quar non truep melhuiramen,
Per fors' o per agradatge.

Chansos, al port d' alegratge
On pretz e valors s' aten,
Al
rey que sap et enten
M' iras en
Arago dire
Qu' ancmais tan jauzens no fuy
Per fin' amor cum er suy:
Qu' ab rems et ab vela
Pueia ades so que no s cela;
E per so non fatz gran bruy,
Ni vuelh sacha hom de cuy
M' o dic, plus que d' un' estela.

Mas ges una pauca mela
No m pretz, quar ab vos no suy
Pero ad ops vos estuy
Que m siatz governs e vela.

V.

Enquera m vai recalivan
Lo mals d' amor qu' avi' antan;
Qu' una dolor mi sent venir
Al cor, d' un angoyssos talan,
E 'l metges que m pogra guerir
Vol me per traitura tenir,
Aissi cum l' autre metge fan.

E pogra m guerir ses afan,
Que ja non traysses pauc ni gran;
Pero sitot mi fai languir,
En re no 'lh port peior talan;
Mas si m' alongues de morir,
Ma vida for' al sieu servir,
E ma mort conosc a son dan.

E ja no m desesper per tan,
Qu' anc de re non passei son man,
Ni m vuelf per nulh autre dezir;
De so gart qu' il n' er benestan:
Qu' Ipocras, so ai auzit dir,
Ditz que metges non deu fallir
De nulh cosselh qu' om li deman.

Doncx, pus pres m' a en son coman,
Ja no m' anes plus languian,
Ni no m volgues del tot aucir;
Quar no s cug, si be m ri ni m chan,
Qu' o puesca longuamen sufrir;
Ni no s poira tos temps cubrir
La dolors qu' ins el cor s' espan.

Mas ieu atendrai merceyan,
Sirven e sufren e preyan,
Tro que denh mos precx eyssauzir:
Mas d' una ren vauc trop doptan,
Si m fai trop dieta tenir;
Si m sen lo cor afrevolir
Que paor ai l' arma s' en an.

Mas si m fezes un bel semblan
Que m' anes mon cor adoussan,
Enquer cugera revenir;
Quar s' ieu muer colpa n' aura gran;
Per so deu guardar e chauzir.
E s' en cor m' a pro a tenir,
Per dieu, no m' o anes tarzan:

Qu' el febles cors vai sospiran,
Quar conois qu' ieu mezeis m' engan,
E m vey tot dia magrezir;
Aissi m va 'l cors e 'l sens camjan,
Cum si l' arma en devia issir;
Tan fort m' anguoysson li sospir,
Qu' a pauc tro al derrier no m van.

A mon Ereubut prec e man
Qu' a la pro comtessa prezan
Fassa ma chansonet' auzir;
E si a nulh mot malestan,
No m' o deu hom a mal tenir:
Que tant ai d' ira e de cossir
Que re no sai que m vau parlan.

//

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa



Peire Raimon de Tolosa (or Toloza; fl. 1180–1220) was a troubadour from the merchant class of Toulouse. He is variously referred to as lo Viellz ("the Old") and lo Gros ("the Fat"), though these are thought by some to refer to two different persons. On the other hand, lo Viellz could refer to his being of an early generation of troubadours. Eighteen of Peire Ramon's poems survive, one canso with a melody.

Peire Ramon's name (as Petrus Raimundus) appears in two documents of Toulouse, dated to 1182 and 1214. According to his vida, he became a jongleur and travelled to the court of Alfonso II of Aragon, who bestowed great honour on him. The earliest datable work by Peire Ramon is a planh written on the death of Henry the Young King in 1183. According to his vida Peire passed "a long time" at the courts of Alfonso, William VIII of Montpellier, and a certain "Count Raymond", which could refer to either Raymond V of Toulouse or, more probably, Raymond VI. He also spent time in Italy (Lombardy and Piedmont), at the courts of Thomas I of Savoy, Guglielmo Malaspina, and Azzo VI of Este. Azzo's daughter Beatriz was the addressee of one of Peire's poems. Eventually Peire settled down with a wife in Pamiers and there he died.

Peire was reputed as a singer and composer of cansos. His work is characterised by themes of nature. His style was hermetic. He imitated the troubadours Cadenet and Arnaut Daniel and was in turn imitated by Bertran de Born, especially as regards his use of natural imagery.
Bertran went so far as to copy almost a whole stanza from Peire's "No m puesc sofrir d' una leu chanso faire." In "Us noels pessamens", Peire even anticipates the Tuscan poet Dante Alighieri. Peire is complaining about a mistress who first beckoned him and then broke her promise to him when he says:

Que qui non a vezat aver
gran be, plus leu pot sostener
afan que tal es rics e bos;
que l maltrag l'es plus angoyssos,
quan li soven benanansa.

Peire's sole surviving melody is florid like Cadenet's. His style employs an uncommonly high number of large intervals, including tritones. The poem with the melody is built on an innovative metaphor:

Atressi cum la candela
que si meteissa destrui
per far clartat ad autrui,
chant, on plus trac gren martire,
per plazer de l'autra gen.





miércoles, 18 de octubre de 2023

XLIV, Ja de chantar nulh temps no serai mutz,

XLIV.

Raynouard, choix, poésies, troubadours, kindle


Ja de chantar nulh temps no serai mutz,

Pus la belha de qu' ieu sui enveyos,

A cui mi suy de leyal cor rendutz,

No vol ni 'l plai qu' ieu estey cossiros;

E pus ilh a de pretz la senhoria

E de beutat part totas las plazens,

Non dey passar en re sos mendamens,

Ni o fis anc ni farai ni o faria.


De mon senhor sitot fan grans lo brutz

De demandar sos dreitz e sas razos

A las ciutatz, leu s' en es retengutz;

Per so ditz hom que silh n' estai duptos,

Quar son lassat et an fait companhia,

E no calgra duptar lurs nozemens,

Quar negun, las! no pot esser tenens

Nozatz a tort, quar lo dreitz lo deslia.


Leu pot hom dir que, s' ieu en fos crezutz,

Ja no fora remazuda per nos

Esta guerra, pus qu' els faitz son mogutz;

Mas pus hi fon Marcelh' et Avinhos,

E nos fezem lo piegz qu' om far podia,

Que quan degram mais far d' afortimens,

Nos alonguem los mil marcx humilmens,

E no 'ls degram alonguar un sol dia.


Mas est afar vey qu' er leu retengutz,

Que de Fransa es vengutz lo ressos,

Que mos senher s' en es tant irascutz

Que tug dizon qu' el n' a levat la cros,

E vol passar en terra de Suria;

Guardatz s' o fai ben ni adrechamens,

Que so que pert de sai aunidamens,

Vol demandar ad aquels de Turquia.


Quar plus soven no s vira mos escutz

Lai ves Arle, e 'n sui felhs et iros,

Mas s' ieu m' aten en tro que despregutz

En sia 'l coms, ieu serai dreitz bretos,

Quar, on plus pren d' anta, mays s' umilia

Encontra selhs don li ven l' aunimens;

Per qu' ieu nulh temps no serai d' aitals sens,

S' om las rendas qu' ieu hi pert non rendia.


S' a mon senhor plai qu' ieu en patz n' esteia,

Prec li, si 'l plai, que mi sia suffrens,

Qu' ieu lur deman so de que sui perdens,

Qu' Alamano non es pas en Ongria.


Bertrand d' Alamanon.

domingo, 10 de diciembre de 2023

Serveri de Gironne.

Serveri de Gironne.


A greu pot hom conoisser en la mar

Cami, sitot s' en passa linhs e naus;

E sitot s' es la mars plan' e suaus

Pot greu l' aigua planamen mezurar;

Encaras mens ve ni conoys e sap

L' engenh e 'l mal qu' en falsa femna cap.


E qui l' auzelh ve contra 'l cel volar,

Greu pot saber lo loc on s' an ni s paus,

E las fuelhas d' un pin e de dos faus

Pot greu, e 'l cel las estelas, comtar;

Encaras mens cre que ses dan escap,

Qui vil femna acuelh dins en son trap.


E cel que ve per una roc' anar

Una serpen, ab qu' el ver dire n' aus,

Greu y ve pas, cami, tras' et esclaus,

On pusc', aissi cum la serpens, passar;

Encaras mens, e non o dic a gap,

D' avol femna estors que no y mescap.


A greu pot hom lo solelh aturar,

E tant obrar que blasmes sia laus,

Et ors anhelh, e galhs grua e paus,

E la luna, quant es creyssens, mermar;

Encaras mens cre que nulh be acap

S' ab femna vil vol jazer sotz un drap.


E pot hom greu los quatre vens liar

Si qu' els tenha dins sa maison enclaus;

Et un leon, quant es esquius e braus,

Pot greu aissi cum cavalh enfrenar;

Encaras mens pot venir a bon cap

Ab vil femna, qu' a tot ben no l' arap.


La dona 'ls cartz e sobrepretz a 'n cap

D' ensenhamen e de laus, ses tot gap.


Al rey Peire nulh autre rey no sap,

Per qu' ab Dieu tratz totz sos faitz a bon cap.

___


Baile, jutge, cosselhier d' aut senhor,

Devon aver mans bos aips per razo;

A cascun tanh qu' aya perfectio

En so que te, membran del criator;

E deu aver leu apercebemen

Ab membransa e san entendemen,

E que sia cortes e gen parlans,

Et ab belhs ditz sos fis cors acordans.


E deu temer lo Senhor per amor,

E que per temps carvenda e perdo

E sia purs, subtils ab engenh bo,

Humils e francs al gran et al menor;

E no paus platz ni fass' afortimen

Lay on non deu, ni paus leu jutjamen

Lay on forsa sia ni poders grans,

Ni dreg menan no si' en res duptans.

Aman vertat tot fals acuzador,

Esquiu lunhan, messonj' e fag fello;

E deu aver savia entensio,

E voler pro e mais mil tans honor;

E costumatz tanh que sia tan gen

Que governar se puesca tota gen,

E de totz selhs que penran tort aidans,

Et a cascun son dreg adreg bailans.


E trop manjar esquiv' e la calor

Del vi que tolh sen, donan mal resso,

E femnas vils, e selhs qu' ab erguelh so,

Qu' azira Dieus mais que nulh' autr' error;

E non dezir' aver aur ni argen,

Mas dignetat am' e pruesm' e paren,

E dels estranhs e dels justz si' amans,

E dels sans locx de Dieu curos gardans.


E no s biays per grat ni per temor

Qu'a son senhor lial cosselh no do,

Esgardan be renda e messio

Per mielhs saber e triar lo maior;

E deu esser d' azaut aculhimen

A totz aquels qu' en la cort son venen,

E de totas novelhas demandans,

E dels sotzmes als grans ops cofortans.


E deu sofrir la complection gen

D' aquels sotzmes a ley de passien;

E si mais a sia pus merceyans,

E ja non er l' us dels autres clamans.

La dona 'ls cartz e sobrepretz a 'n sen,

E 'l nostre reys cor ab mais d' ardimen

Qu' Alixandres, Olivier ni Rotlans,

Qu'ab pauc dels sieus es fortz otra 'ls pus grans.

//

https://www.literaturaeuropea.es/autores/antologia-de-trovadores/cerveri/

viernes, 23 de octubre de 2026

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen ++

Aimeric de Pegulhan.

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen + Si cum l'albres que per sobrecargar

I. 

"Senhor, que fols faitz, qu'eu grat no us en sen."
"Domna, per Deu aiatz en chauzimen."
"Senher, vostres precs i anatz perden."
"Bona domna, ja us am eu finamen."
"Senher, et e us volh peitz qu'a l'autra gen."
"Domna, per so n'ai eu lo cor dolen."
"Senher, et eu alegre e jauzen."
"Domna, ja mor per vos ses nulh confort."
"Senher, ben trop n'auretz fag lonc acort." 
"Domna, ja es ma vida peitz de mort."
"Senher, so m platz, sol qu'eu s non aia tort."
"Domna, de vos non ai mas desconort."
"Senher, e doncs cuiatz que us am per fort?"
"Domna, ab un semblan m'agratz estort."
"Senher, respeit no n aiatz ni conort."
"Domna, vauc doncs alhors clamar merce."
"Senher, anatz de sai: qui vos rete?"
"Domna, no posc, que vostr' amors me te."
"Senes conselh, senher, o fa de me."
"Domna, trop mal mi respondetz ancse."
"Senher, car peitz vos volh qu'az autra re."
"E doncs, domna, no m faretz ja nulh be?"
"Senher, aissi er cum dizetz, so cre." -
"Amors, gitat m'avetz a no m'en cal."
"Amics, per Deu, no us en posc far ren al."
"Amors, e vos ja meretz de tot mal."
"Amics, per so us en trairai san e sal."
"Amors, per que m fetz chauzir domn' aital?"
"Amics, eu vos mostrei so que mais val."
"Amors, no posc sofrir l'afan coral."
"Amics, per so queiram autre logal."
"Amors, en tot quan faitz vos vei falhir."
"Amics, a gran tort me voletz laidir."
"Amors, e doncs per que ns voletz partir?"
"Amics, car greu m'es quan vos vei morir."
"Amors, ja no cugetz qu'alhors me vir."
"Amics, per so pensatz del ben sofrir."
"Amors, sembla us si ja n poirai jauzir?"
"Amics, oc vos, sufren et ab servir."

II.

Si cum l'albres que per sobrecargar franh se mezeis e pert son fruit e se,



franh se mezeis e pert son fruit e se,
ai eu perdut ma bela domn' e me,
e mos engenhs se franh per sobramar.
Pero, sitot me sui apoderatz,
anc jorn no fi mon dan ad escien,
anceis cuit far tot so que fatz ab sen:
mas er conosc que trop sobra l foudatz.
E non es bo qu'om sia trop senatz
que a sazos no sega son talen,
e si no i a de cascun mesclamen,
non es bona sola l'una meitatz.
Ben esdeven hom per sobresaber
nescis e'n vai maintas vetz foleian;
per que s'eschai qu'om an en loc mesclan
sens ab foudat, qui ls sap gen retener.
Las, qu'eu non ai mi mezeis en poder,
ans vau mon mal enqueren e cercan,
e volh trop mais perdre e far mon dan
ab vos, domna, qu'ab autra conquerer.
Qu'ades cuit far en aquest dan mon pro
e que savis ab aquesta folor;
pero a lei de fol fin amador
m'avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.
No sai nulh a “oc" per qu'eu des vostre "no";
pero soven tornon mei ris en plor,
et eu cum fols ai gaug de ma dolor
e de ma mort, quan vei vostra faisso.
Co l bazalesc qu'ab joi s'anet aucir, (basilisco)
quant el miralh se remiret e s vi,
tot atressi etz vos miralhs a mi,
que m'aucietz quan vos vei ni us remir.
E no us en cal quan mi vezetz morir,
abans o faitz de mi tot atressi
cum de l'enfan qu'ab un maraboti
fai hom del plor laissar e departir;
e pois, quant es tornatz en alegrier
et hom l'estrai so que l donet e l tol,
et el adoncs plor' e fai maior dol
dos aitans plus que no fetz de primier.
Teriaca, ges vostre pretz no col
de melhurar, qu'oi val pro mais que hier. (oi : hodie : huy, hui, avui, hoy)


III. 

Alfonse II, Roi d' Aragon. Alfonso II, Rey de Aragón

En aquel temps que l reis mori nAnfos, (n'Anfos : Alfonso II de Aragón)
e sos bels filhs plazens, cortes e bos,
e l reis Peire, de cui fon Aragos, (Pedro II)
e n Diegos, qu'era savis e pros,
e l marques d'Est e l valens Salados,
adoncs cugei que fos mortz pretz e dos,
si qu'eu fui pres de laissar mas chansos:
mas ar los vei restauratz ambedos.
Pretz es estortz qu'era gastz e malmes,
e dos garitz del mal qu'avia pres,
qu'un bon metge nos a Deus sai trames
deves Salern, savi e ben apres,
que conois totz los mals e totz los bes
e meizina cascun segon que s' es,
et anc loguier no n demandet ni n pres,
ans los loga, tant es francs e cortes.
Anc hom no vi metge de son joven
tan larc, tan bel, tan bon, tan conoissen,
tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,
tan ben parlan ni tan ben entenden:
que l ben sap tot e tot lo mal enten,
per que sap melhs meizinar e plus gen,
e fai de Deu cap e comensamen,
que l'ensenha gardar de falhimen.
Aquest metge sap de metgia tan
et a l'engenh e l sen e l saber gran,
qu'el sap ensems gazanhar meizinan
Deu e l segle (gardatz valor d'enfan!)
que l seu perden venc, meten e donan,
sai conquerir l'emperi alaman.
Oimais cre ben, cor que i anes doptan,
los faitz qu'om ditz d'Alixandre comtan.
Aquest metge savis de qu'eu vos dic
fon filhs del bon emperador Enric,
et a lo nom del metge Frederic
e l cor e l sen e l saber e l'afic: 
don seran ben meizinat sei amic
e i trobaran conselh e bon abric.
De lonc sermo devem far breu prezic,
que ben cobram lo gran segon l'espic.
que l dig son bon e l fag son aut e ric.
Al bon metge maistre Frederic
di, metgia, que de metgar no s tric.


//

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.