champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 6 de octubre de 2026
58. Dante. Purgatorio, XXVI, Tan m' abelis vostre cortes deman,
viernes, 6 de octubre de 2023
Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa
Pierre Raimond de Toulouse.
I.
Pessamen
ai e cossir
D' una chanso faire,
Qu' a lieys denhes abelhir
Cuy
suy fis amaire;
E s' ieu pogues avenir
En bos digz
retraire.
Far pogra saber
Que ieu plus fin joy esper
Que
nulhs natz de mayre.
Lo cors e 'l sen e l' albir
Ai mes, e
'l veiaire,
En lieys honrar e servir,
Quar es la belhaire
Qu'
om pogues el mon chauzir,
Don no m puesc estraire,
Ni mon cor
mover;
Qu' amors me fai tan temer
Lieys, qu' als non am guaire.
La
fina vera valors
Plus d' autra valensa,
E 'l pretz, e 'l fresca
colors
Me platz e m' agensa;
Que si me valgues amors
Tan
que m' entendensa
Mi dons abelhis,
Plus ric joy que
paradis
Agra a ma parvensa.
Nulh' autra no m pot
secors
Far, ni dar guirensa;
Et on plus en sen dolors
Plus
n' ai sovinensa;
Mas ges dire mas clamors
No l' aus per
temensa;
Tan li suy aclis
Qu' on plus vas me s' afortis,
Mais
l' am ses falensa.
E fora li benestan
Si m des alegransa,
Tan qu' aleuges mon afan,
Ab douss' acoindansa;
Qu' ieu li suy senes enguan,
E
non ai embransa
D' als, mas quom fezes
Tot so qu' a mi dons plagues;
Pero
pauc m' enansa.
Qu' ades m' en vauc meluyran
On
plus n' ai pezansa
Vas lieys, e suefri mon dan
Ab bon'
esperansa:
E doblera mon talan
Sil belha semblansa,
Gentil
cors cortes,
Si
t prezes de me merces,
O qualsque pitansa.
II.
Pus
vey parer la flor e 'l glay,
E dels auzels m' agrada 'l chans,
De
far chanso m' es pres talans
Ab motz plazens et ab so guay;
E
pus de ben amar melhur,
Segon razo,
Trop en dey mielhs far motz
ab so:
E si per ma domna es grazitz
Mos chans, ben er mielhs
enantitz.
Fis e francs, ab fin cor veray,
Suy ves lieys qu'
es guaya e prezans,
Bel' e plazens e benestans
Mil tans plus
que dire no say,
E te son cors ferm e segur
De falhizo;
Que
de nulh preyador fello,
Per cuy fis domneys es delitz,
Non es
per lieys sos pretz auzitz.
E pus fin' amors la m'
atray,
Per dreyt no m' en deu venir dans,
Qu' ieu li suy tan
fizels amans
Que re al cor tan no m' estay;
Per que ja
lauzengier tafur,
Cui dieus mal do,
Non degran neguna
sazo
Tener dan, c' usquecx gaba e ditz,
Que per lui es joys
desconfitz.
Dona promet, e don' estray,
E mostr' erguelh e
bels semblans,
E ditz per guab e per bobans
Mayntas res ab
cortes essay,
E siey fait son leyal e pur
Ses aunit do:
E
son mayntas d' aital faisso
En cui pretz entiers es complitz,
E
d' autras en cuy es aunitz.
Belha dona, ja no serai
Jauzens
ses vos, ni benanans;
Qu' ieu suy selh que vostres comans
Tos
temps a mon poder faray:
Aisso vos man per ver, e us jur
Qu'
anc hom no fo
Plus leyals ves amor qu' ieu so;
E fuy per vos
servir noyritz,
E suy d' autras amors fayditz.
III.
No m
puesc sufrir d' una leu chanso faire,
Pus prec e man n' ai de mon Ereubut;
Qu' apres lo dan e 'l mal qu' ieu n' ai agut,
Coven qu' ab joy m' esbaudey' e m' esclaire:
Quar
segon l' afan
Qu' ai sufert tan gran,
Non agra razo
Qu' ieu
cantes oguan;
Mas quar fin' amors
Mi mostra e m' ensenha
Qu'
els mals no m sovenha,
E torn' en mon chan,
Farai derenan
Un
nou chantaret prezan.
Anc
per ren al de mon maior maltraire,
De tan bon cor non dezirey
salut,
Mas sol qu' a lieys cuy amors m' a rendut
Pogues ancar
servir petit o guaire;
Quar tot l' autre dan
Non prezera un
guan,
S' ieu moris o no;
Sol leis pogues tan
Servir, que l'
honors
Ar parra que m fenha;
Per qu' ela m n' estrenha
Que
non digua enan;
Mas al sieu coman
Sui e serai on qu' ieu m'
an.
Las! que farai, pois non li aus retraire,
Ans quan la
vey estau a lei de mut,
E per autrui no vuelh sia saubut
S'
aqui mezeis sabi' estr' emperaire.
A dieu mi coman
Cum vau
trebalhan;
Qu' ab la sospeisso
N' aurai atretan,
Quar tan
grans ricors
Non cug que m n' avenha;
Mas vas on qu' ieu
teinha,
Fis e ses enguan
L' amarai quad an,
De jorn en jorn
melluyran.
Qu' el cors e 'l cor e 'l saber e 'l veiayre
E
l' ardimen e 'l sen e la vertut
Ai mes en lieys, e non ai
retengut
Ni pauc ni pro per negun autr' afaire;
Ni als non
deman,
Ni vau deziran,
Mas que dieus me do
Vezer l' ora e l'
an
Que sa grans valors
Tan vas mi s destrenha,
Qu' en mos
bratz la seinha;
E qu' ieu, en baizan,
Tot al mieu talan
Remir
son cors benestan.
Ai! franca res, corteza e de bon
aire,
Merce m' aiatz que veus m' aissi vencut;
Qu' aissi vos
ren lo basto e l' escut,
Cum selh que plus non pot lansar ni
traire:
Vostr' huelh belh truan
Que tot mon cor m' an
Emblat,
non sai co,
No m van confortan.
Ja castels ni tors
No us
cugetz que s tenha,
Pus gran forsa 'l venha,
Si secors non
an
Sylh que dins estan:
Mas a mi vai trop tarzan.
Esta
chansos vuelh que tot dreg repaire
En Arago,
al rey
cuy dieus aiut;
Que per lui son tug bon fag mantengut,
Plus que
per rey que anc nasquet de maire:
Qu' aissi s vai trian
Sos
pretz, e s' espan
Sobr' autres que so,
Cum sobr' el verjan
Fai
la blanca flors:
Per qu' ieu on que m venha
Ades crit sa
senha,
E vau razonan
Son pretz, e non blan
Duc
ni rey ni amiran.
Et ab ma chanso,
Enans qu' alhor an,
M'
en vau lai de cors
On jois e pretz renha,
E vuelh que l'
aprenha,
Cobletas vuilan,
E puois en chantan
De qual guiza
hom la i deman.
IV.
Atressi cum la candela
Que si
meteyssa destruy,
Per far clardat ad autruy,
Chant, on plus
trac greu martire,
Per plazer de l' autra gen:
E quar a dreg
escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge;
Qu' a autruy don alegratge,
Et a mi pen' e turmen;
Nulla res, si mal m' en pren,
No
m deu planher del dampnatge.
Quar ben conosc, per
usatge,
Que lai on amors s' enten
Val foudatz en luec de
sen;
Doncx, pus tant am e dezire
La gensor qu' el mon se
mir,
Per mal que m dei avenir,
No s tanh que m recreya;
Quar
on plus m' auci d' enveya,
Plus li dei ma mort grazir,
S' el
dreg d' amor vuelh seguir;
Qu' estiers sa cort non
playdeya.
Doncx, pus am so que m guerreya,
Conosc
que m' er a blandir;
Ab celar et ab sufrir,
Li serai hom e
servire;
E sol, si m vol retener,
Vec li m tot al sieu
plazer
Fins, francs, ses bauzia:
E s' ab aital tricharia,
Puesc
en sa cort remaner,
El mon non a nul saber
Per qu' ieu cambjes
ma folhia.
Lo jorn que sa cortezia
Me mostret, e m fetz
parer
Un pauc d' amor ab plazer,
Parec be que m volc
aucire;
Qu' ins el cor m' anet sazir,
E m mes el cor lo
dezir
Que m' auci d' enveia;
Et ieu, cum fols que folheia,
Fui
leus ad enfolletir,
Quar cugey so, per albir,
Qu' enquers no m
pens qu' esser deia.
Si
per nulh' autra que seya
Me pogues mais enriquir,
Be m n' agra
en cor a partir;
Mas on plus fort m' o cossire,
En tan quan lo
mon perpren,
Non sai una tan valen
De negun paratge:
Per qu'
ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen,
Quar non truep
melhuiramen,
Per fors' o per agradatge.
Chansos, al port d'
alegratge
On pretz e valors s' aten,
Al rey
que sap et enten
M' iras en Arago
dire
Qu' ancmais tan jauzens no fuy
Per fin' amor cum er
suy:
Qu' ab rems et ab vela
Pueia ades so que no s cela;
E
per so non fatz gran bruy,
Ni vuelh sacha hom de cuy
M' o dic,
plus que d' un' estela.
Mas ges una pauca mela
No m pretz,
quar ab vos no suy
Pero ad ops vos estuy
Que m siatz governs e
vela.
V.
Enquera m vai recalivan
Lo mals d' amor qu'
avi' antan;
Qu' una dolor mi sent venir
Al cor, d' un angoyssos
talan,
E 'l metges que m pogra guerir
Vol me per traitura
tenir,
Aissi cum l' autre metge fan.
E pogra m guerir ses
afan,
Que ja non traysses pauc ni gran;
Pero sitot mi fai
languir,
En re no 'lh port peior talan;
Mas si m' alongues de
morir,
Ma vida for' al sieu servir,
E ma mort conosc a son
dan.
E ja no m desesper per tan,
Qu' anc de re non passei
son man,
Ni m vuelf per nulh autre dezir;
De so gart qu' il n'
er benestan:
Qu' Ipocras, so ai auzit dir,
Ditz que metges non
deu fallir
De nulh cosselh qu' om li deman.
Doncx, pus pres
m' a en son coman,
Ja no m' anes plus languian,
Ni no m volgues
del tot aucir;
Quar no s cug, si be m ri ni m chan,
Qu' o
puesca longuamen sufrir;
Ni no s poira tos temps cubrir
La
dolors qu' ins el cor s' espan.
Mas ieu atendrai
merceyan,
Sirven e sufren e preyan,
Tro que denh mos precx
eyssauzir:
Mas d' una ren vauc trop doptan,
Si m fai trop dieta
tenir;
Si m sen lo cor afrevolir
Que paor ai l' arma s' en
an.
Mas si m fezes un bel semblan
Que m' anes mon cor
adoussan,
Enquer cugera revenir;
Quar s' ieu muer colpa n' aura
gran;
Per so deu guardar e chauzir.
E s' en cor m' a pro a
tenir,
Per dieu, no m' o anes tarzan:
Qu' el febles
cors vai sospiran,
Quar conois qu' ieu mezeis m' engan,
E m vey
tot dia magrezir;
Aissi m va 'l cors e 'l sens camjan,
Cum si
l' arma en devia issir;
Tan fort m' anguoysson li sospir,
Qu' a
pauc tro al derrier no m van.
A mon Ereubut prec e man
Qu'
a la pro comtessa prezan
Fassa ma chansonet' auzir;
E si a nulh
mot malestan,
No m' o deu hom a mal tenir:
Que tant ai d' ira e
de cossir
Que re no sai que m vau parlan.
//
Bertran went so far as to copy almost a whole stanza from Peire's "No m puesc sofrir d' una leu chanso faire." In "Us noels pessamens", Peire even anticipates the Tuscan poet Dante Alighieri. Peire is complaining about a mistress who first beckoned him and then broke her promise to him when he says:
- Anglade, Joseph. Poésies du troubadour Peire Raimon de Toulouse. 1920.
- Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.
- Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.
- Gouiran, Gérard. "The Classical Period: from Raimbaut d'Aurenga to Arnaut Daniel." The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.
- Kastner, L. E. "Notes on the Poems of Bertran de Born." The Modern Language Review, 31:1 (Jan., 1936), pp. 20–33.
- Lewent, Kurt. "Old Provençal Miscellany: 1. Troubadours as Precursors of Dante." The Modern Language Review, 38:2 (Apr., 1943), pp. 106–116.
miércoles, 4 de octubre de 2023
Guiraud le Roux.
Guiraud le Roux.
I.
A la mia fe, amors,
Gran peccat avetz de me,
Quar no m voletz dar nulh be
Entre totas mas dolors.
Cen vetz ai cor que m recreya,
E mil que ja no farai;
E quar bos afortimens
Val, e deu valer, e vens,
Ja no m dezafortirai.
Mas, segon l' afan qu' ieu tray,
Ai ieu de bos pensamens,
E, malgrat de malas gens,
Aus pensar so qu' a mi play;
E pens que ma domna deya
Per me oblidar ricors:
E sens, cui ieu ges non cre,
Mostra me que no s cove,
E qu' el pensars es folhors.
Mas mal trazen creis honors,
C' om estiers pretz non rete,
E pueys apres aizes ve,
Qu' en aissi s noyris valors;
E qui alques non desreya
Ja no fara bon essay,
Qu' en totz faitz val ardimens:
Mas l' arditz sia temens
Lai on temers valra may.
De plan ardimen morrai,
O m' aucira espavens,
Si merces no m' es guirens:
Doncx ab cal escaparai?
Non sai, mas merces i veya,
Que sens, ni gienhs, ni vigors
No m val ni m' enansa re,
Si 'l blanc cors delgat e le
No vens franqueza e doussors.
Mi son li maltrag sabors,
Mas ma domna, en dreit se,
Se capten mal vas merce,
Quar no m fai qualque secors;
Sobreiramen senhoreya,
Quar sap qu' ieu lo sufrirai;
Que quan m' agr' obs chauzimens,
Me fai erguelh non calens;
Veus tot quan de mal l' estai.
Ben fort aventura ai
Qu' om mais non l' es desplazens;
Ni es belhs aculhimens
Mas quan d' aquels qu' elha fai
A quascun que la corteya,
Segon los corteiadors:
Mas mi non enten ni ve;
Ni ieu, cum qu' elha m mal me,
No m virarai ja alhors.
Belhs Alixandres, l' enveya
Que neguna res vos fai
Es adreitz pretz covinens,
Don vostre cors es manens,
Et a totz jorns si creis may.
II.
Nulhs hom non sap que s' es grans benanansa,
S' enans non sap quals es d' amor l' afans;
E ges per so, bona domna presans,
No m tardasetz hueimais vostra honransa,
S' aver la dei, ni 'l vostres plazers es;
E si no us platz, molt val mentirs cortes;
Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir,
Que tal vertat de que tos temps sospir.
E s' a vos platz mos bes ni ma honransa,
Pois vostres sui, plaza vos mos enans,
Que rics honors, on plus autz es e grans,
Deu miels gardar que non prenda mermansa;
Quar pretz dechai lai on sofrainh merces;
Et ieu volgra q' uns autres o disses,
Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir,
Que us o digua per miels vos convertir.
Tan me fezes plazer vostr' acoindansa,
Qu' hueimais mi par que seria engans,
Si us plazia ma perda ni mos dans;
Qu' anc pueis no vi vostra desafizansa,
Pois a vos plac que per vostre m prezes,
Ni ieu non fis per qu' aver la degues;
Ans sui vostres trop miels que no us sai dir,
Sol quar m' avetz donat de que consir.
Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa
Qu' el vostres cors covinens, benestans,
Gais e cortes, avinens, ben parlans,
So teinh' a mal, e n' estau en balansa;
Quar si destricx m' en ven, al mieu tort s' es,
Quar ai estat tan de vostre paes;
Quar plus soven deuria om venir
Lai on hom a a viure et a morir.
III.
A ley de bon servidor
Que sospira e que s complanh,
Quan benanansa 'l sofranh,
E, per cobrir sa dolor,
Fai belh semblan e belha captenensa,
E non a ges de servir recrezensa;
Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir,
E sui destregz plus qu' ieu eys no sai dir,
E fa m falhir ma folha conoyssensa.
Pero al cor ai doussor
Mesclat ab un joy estranh,
En que s' adoussa e s' afranh
Lo mals qu' ai per fin' amor;
Q' umils e fis vau queren mantenensa
A ma dona, en cui nays e comensa
Joys e jovens per que 'l dey obezir;
Qu' el plus aut ram de la flor la remir,
Flors es de pretz, e frugz de gran valensa.
Ai! belh cors francx ab honor,
La genser qu' el mon remanh,
Ieu muer, si cum fetz el banh
Serena, lo vielh auctor,
Que per servir sofri greu penedensa;
Tot en aissi abelhis et agensa
A fin' amor que m vol a tort aucir;
Que nueg e jorn mi nafron siei cossir,
Mas ieu m conort qu' ab merce truep guirensa.
De totas avetz la flor,
Dompna, mas merces hi tanh,
Pueys auretz so que pertanh
A bon pretz et a ricor;
Per merce us prec, dona, qu' amors vos vensa,
Que ja mos chans no us torn' a desplazensa;
Quar ie us tem tan que no us aus descobrir
Mon fin talen, don ieu cug totz morir,
E conosc ben qu' aucir m' a trop temensa.
Mon cor ai en gran folhor,
Per qu' eras en plor e 'n planh;
Quar conosc qu' en folh gazanh
M' an mes mey huelh traydor;
E selh que quier tos temps sa dechazensa
Trobar la deu, senes tota falhensa,
Si cum ieu fatz, que so que plus dezir
m' enfolhetis, e m tolh si mon albir
Qu' aver non puesc de mi eys retenensa.
IV.
Ara sabrai s' a ges de cortezia
En vos, dona, ni si temetz peccat:
Pus que merces m' a del tot oblidat,
Si m socorretz, er vos ensenhamens;
E pus en als, dompna, etz tan conoyssens,
Conoscatz doncx que mal vos estaria,
S' entre tos temps no trobava ab vos
Qualque bon fag o qualque belh respos.
E quar dezir tan vostra senhoria,
Quan m' auriatz a dreg ocaizonat
So qu' anc no fo ni er ja per mon grat,
Si m deuria pueis valer chauzimens;
Pero en me non es ges l' ardimens
Que ja us clames merce, si tort avia;
Qu' ab tot lo dreg n' estauc ieu temeros
Que ja no m puesca ab vos valer razos.
E non es ges valors ni galardia,
Qui destrui so que trob apoderat,
Mas tantas vetz vos o aurai mostrat,
Per que us sembla mos castiars niens;
Pero quant es dona sobrevalens
En pren erguelh sa valors, e desvia;
E ges erguelhs totas vetz non es bos,
Et estai gen a luecx et a sazos.
Anc per ma fe, sol qu' a vos greu no sia,
Non vi nulh cors tan sem d' umilitat
Cum lo vostre, mas be sai de beutat
Ja per autra no sera faitz contens;
Enans sai be que, si eron cinc cens,
Qual que chauzis la gensor, vos penria;
E melher etz, sol que merces y fos:
Mas trop pert hom per un ayp o per dos.
Ades y fatz gran sen e gran folhia,
Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat;
Mas ja non vuelh qu' en blasm' om ma foudat;
E volria que m fos lauzatz lo sens,
Quar de bon sen mov bos afortimens,
Et anc fols hom no s' afortic un dia,
Ni ieu no vi anc bon drut nualhos,
Per qu' ieu m' esfortz d' esser aventuros.
Vostr' om serai si ja non vos plazia,
E vostres sui, qu' amors m' a ensenhat
Que no creza fol respos ni comjat;
Que si 'ls crezes, mortz fora recrezens,
E morrai tost, si calaquom no vens;
Ieu que vos lais, o vos que siatz mia,
Tot y murrai o serai poderos:
Aquest conort mi te de mieg joyos.
Alixandres, de cor y entendia
Dieus, quan formet vostre cors amoros,
E parec be a las belhas faissos.
Bona domna, merces y tanheria,
Car si aissi pert mon senhor e vos,
Greu aurai mais esmenda d' aquest dos.
V.
Auiatz la derreira chanso
Que jamais auziretz de me,
Qu' autre pro mos chantars no m te,
Ni ma dompna no fai semblan qu' ie 'l playa;
Pero non sai si l' am o si m n' estraya,
Quar per ma fe, dompna corteza e pros,
Mortz sui si us am, e mortz si m part de vos.
Mas a plus honrad' ochaizo
Murrai, si us am per bona fe;
Sitot noqua m faitz autre be,
Tot m' es honors so que de vos m' eschaya;
Et ieu cossir on plus mon cor s' esmaya,
Que qualqu' ora es hom aventuros;
Quar ges tos temps no dur una sazos.
Sivals no l' am ges en perdo,
Quar ades mi ri quan mi ve,
Sol aquest respieg me soste
E m sana 'l cor e m reve e m' apaya:
Quar semblans es, et es vertatz veraya,
Si mos vezers li fos contrarios,
No m mostrera belh semblan ni joyos.
E ja non er ni anc no fo
Bona dona senes merce,
Et on mais n' a, plus l' en cove;
Ni anc non vi erguelh que no dechaya;
Ieu non dic ges que ma dona erguelh aya,
Ans tem que lieis m' aya per ergulhos,
Quar l' aus querre so don mi tarza 'l dos.
Pus ses vos non truep guerizo,
Dona, ni non dezir mais re,
Gent m' estara, s' a vos sove
Del vostr' ome cuy espavens esglaya.
Mon cor an pres, dona corteza e guaya,
Vostre belh huelh plazent et amoros:
Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.
Tan formet dieus gent sa faisso,
E tant a de beutat en se,
Per qu' ieu sai e conosc e cre
Qu' el gensers es del mon e la plus guaya;
E quar li platz qu' ieu sa valor retraya,
Cuia m' aver ajudat a rescos:
Pero bon m' es, mais mielher volgra fos.
Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos,
Que tot quan faitz platz et agrad als pros.
Dona, merce, avinen, bel' e pros,
Que per vos mor En Giraudet lo Ros.
//
https://www.bartleby.com/lit-hub/critical-and-biographical-introduction-by-harriet-waters-preston-18361911-6/
https://librivox.org/the-worlds-best-poetry-volume-3-sorrow-and-consolation-part-1-by-various/
https://wordwool.com/betrayal-poems-collection/
https://www.forgottenbooks.com/en/download/MasterpiecesoftheWorldsLiteratureAncientandModern_10163792.pdf
https://locongres.org/fr/applications/dicodoc-fr/dicodoc-recherche?type=historic&dic[0]=TDF&q2=loubati%C3%A8re&start=6000
https://www.poetryexplorer.net/search.php?subject=ADULTERY
https://books.google.de/books?id=-ioHrCj6RnwC&pg=RA1-PA80&lpg=RA1-PA80&dq=%22Guiraud+le+Roux%22&source=bl&ots=tmvTPCXrjP&sig=ACfU3U2goGXqm2kvZC5PXlp6dJ3TCTfGXA&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjkrtOoot2BAxVF0AIHHV3_CzcQ6AF6BAg4EAM
martes, 13 de octubre de 2026
Guiraudo lo Ros. A la mia fe, amors,
I.
A la mia fe, amors,
Gran peccat avetz de me,
Entre totas mas dolors.
Cen vetz ai cor que m recreya,
E mil que ja no farai;
E quar bos afortimens
Val, e deu valer, e vens,
Ja no m dezafortirai.
Mas, segon l' afan qu' ieu tray,
Ai ieu de bos pensamens,
E, malgrat de malas gens,
Aus pensar so qu' a mi play;
E pens que ma domna deya
Per me oblidar ricors:
E sens, cui ieu ges non cre,
Mostra me que no s cove,
E qu' el pensars es folhors.
Mas mal trazen creis honors,
C' om estiers pretz non rete,
E pueys apres aizes ve,
Qu' en aissi s noyris valors;
E qui alques non desreya
Ja no fara bon essay,
Qu' en totz faitz val ardimens:
Mas l' arditz sia temens
Lai on temers valra may.
De plan ardimen morrai,
O m' aucira espavens,
Si merces no m' es guirens:
Doncx ab cal escaparai?
Non sai, mas merces i veya,
Que sens, ni gienhs, ni vigors
No m val ni m' enansa re,
Si 'l blanc cors delgat e le
No vens franqueza e doussors.
Mi son li maltrag sabors,
Mas ma domna, en dreit se,
Se capten mal vas merce,
Quar no m fai qualque secors;
Sobreiramen senhoreya,
Quar sap qu' ieu lo sufrirai;
Que quan m' agr' obs chauzimens,
Me fai erguelh non calens;
Veus tot quan de mal l' estai.
Ben fort aventura ai
Qu' om mais non l' es desplazens;
Ni es belhs aculhimens
Mas quan d' aquels qu' elha fai
A quascun que la corteya,
Segon los corteiadors:
Mas mi non enten ni ve;
Ni ieu, cum qu' elha m mal me,
No m virarai ja alhors.
Belhs Alixandres, l' enveya
Que neguna res vos fai
Es adreitz pretz covinens,
Don vostre cors es manens,
Et a totz jorns si creis may.
II.
Nulhs hom non sap que s' es grans benanansa,
S' enans non sap quals es d' amor l' afans;
E ges per so, bona domna presans,
No m tardasetz hueimais vostra honransa,
S' aver la dei, ni 'l vostres plazers es;
E si no us platz, molt val mentirs cortes;
Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir,
Que tal vertat de que tos temps sospir.
E s' a vos platz mos bes ni ma honransa,
Pois vostres sui, plaza vos mos enans,
Que rics honors, on plus autz es e grans,
Deu miels gardar que non prenda mermansa;
Quar pretz dechai lai on sofrainh merces;
Et ieu volgra q' uns autres o disses,
Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir,
Que us o digua per miels vos convertir.
Tan me fezes plazer vostr' acoindansa,
Qu' hueimais mi par que seria engans,
Si us plazia ma perda ni mos dans;
Qu' anc pueis no vi vostra desafizansa,
Pois a vos plac que per vostre m prezes,
Ni ieu non fis per qu' aver la degues;
Ans sui vostres trop miels que no us sai dir,
Sol quar m' avetz donat de que consir.
Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa
Qu' el vostres cors covinens, benestans,
Gais e cortes, avinens, ben parlans,
So teinh' a mal, e n' estau en balansa;
Quar si destricx m' en ven, al mieu tort s' es,
Quar ai estat tan de vostre paes;
Quar plus soven deuria om venir
Lai on hom a a viure et a morir.
III.
A ley de bon servidor
Que sospira e que s complanh,
Quan benanansa 'l sofranh,
E, per cobrir sa dolor,
Fai belh semblan e belha captenensa,
E non a ges de servir recrezensa;
Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir,
E sui destregz plus qu' ieu eys no sai dir,
E fa m falhir ma folha conoyssensa.
Pero al cor ai doussor
Mesclat ab un joy estranh,
En que s' adoussa e s' afranh
Lo mals qu' ai per fin' amor;
Q' umils e fis vau queren mantenensa
A ma dona, en cui nays e comensa
Joys e jovens per que 'l dey obezir;
Qu' el plus aut ram de la flor la remir,
Flors es de pretz, e frugz de gran valensa.
Ai! belh cors francx ab honor,
La genser qu' el mon remanh,
Ieu muer, si cum fetz el banh
Serena, lo vielh auctor,
Que per servir sofri greu penedensa;
Tot en aissi abelhis et agensa
A fin' amor que m vol a tort aucir;
Que nueg e jorn mi nafron siei cossir,
Mas ieu m conort qu' ab merce truep guirensa.
De totas avetz la flor,
Dompna, mas merces hi tanh,
Pueys auretz so que pertanh
A bon pretz et a ricor;
Per merce us prec, dona, qu' amors vos vensa,
Que ja mos chans no us torn' a desplazensa;
Quar ie us tem tan que no us aus descobrir
Mon fin talen, don ieu cug totz morir,
E conosc ben qu' aucir m' a trop temensa.
Mon cor ai en gran folhor,
Per qu' eras en plor e 'n planh;
Quar conosc qu' en folh gazanh
M' an mes mey huelh traydor;
E selh que quier tos temps sa dechazensa
Trobar la deu, senes tota falhensa,
Si cum ieu fatz, que so que plus dezir
m' enfolhetis, e m tolh si mon albir
Qu' aver non puesc de mi eys retenensa.
IV.
Ara sabrai s' a ges de cortezia
En vos, dona, ni si temetz peccat:
Pus que merces m' a del tot oblidat,
Si m socorretz, er vos ensenhamens;
E pus en als, dompna, etz tan conoyssens,
Conoscatz doncx que mal vos estaria,
S' entre tos temps no trobava ab vos
Qualque bon fag o qualque belh respos.
E quar dezir tan vostra senhoria,
Quan m' auriatz a dreg ocaizonat
So qu' anc no fo ni er ja per mon grat,
Si m deuria pueis valer chauzimens;
Pero en me non es ges l' ardimens
Que ja us clames merce, si tort avia;
Qu' ab tot lo dreg n' estauc ieu temeros
Que ja no m puesca ab vos valer razos.
E non es ges valors ni galardia,
Qui destrui so que trob apoderat,
Mas tantas vetz vos o aurai mostrat,
Per que us sembla mos castiars niens;
Pero quant es dona sobrevalens
En pren erguelh sa valors, e desvia;
E ges erguelhs totas vetz non es bos,
Et estai gen a luecx et a sazos.
Anc per ma fe, sol qu' a vos greu no sia,
Non vi nulh cors tan sem d' umilitat
Cum lo vostre, mas be sai de beutat
Ja per autra no sera faitz contens;
Enans sai be que, si eron cinc cens,
Qual que chauzis la gensor, vos penria;
E melher etz, sol que merces y fos:
Mas trop pert hom per un ayp o per dos.
Ades y fatz gran sen e gran folhia,
Quar sui vostres, e no m' en sabetz grat;
Mas ja non vuelh qu' en blasm' om ma foudat;
E volria que m fos lauzatz lo sens,
Quar de bon sen mov bos afortimens,
Et anc fols hom no s' afortic un dia,
Ni ieu no vi anc bon drut nualhos,
Per qu' ieu m' esfortz d' esser aventuros.
Vostr' om serai si ja non vos plazia,
E vostres sui, qu' amors m' a ensenhat
Que no creza fol respos ni comjat;
Que si 'ls crezes, mortz fora recrezens,
E morrai tost, si calaquom no vens;
Ieu que vos lais, o vos que siatz mia,
Tot y murrai o serai poderos:
Aquest conort mi te de mieg joyos.
Alixandres, de cor y entendia
Dieus, quan formet vostre cors amoros,
E parec be a las belhas faissos.
Bona domna, merces y tanheria,
Car si aissi pert mon senhor e vos,
Greu aurai mais esmenda d' aquest dos.
V.
Auiatz la derreira chanso
Que jamais auziretz de me,
Qu' autre pro mos chantars no m te,
Ni ma dompna no fai semblan qu' ie 'l playa;
Pero non sai si l' am o si m n' estraya,
Quar per ma fe, dompna corteza e pros,
Mortz sui si us am, e mortz si m part de vos.
Mas a plus honrad' ochaizo
Murrai, si us am per bona fe;
Sitot noqua m faitz autre be,
Tot m' es honors so que de vos m' eschaya;
Et ieu cossir on plus mon cor s' esmaya,
Que qualqu' ora es hom aventuros;
Quar ges tos temps no dur una sazos.
Sivals no l' am ges en perdo,
Quar ades mi ri quan mi ve,
Sol aquest respieg me soste
E m sana 'l cor e m reve e m' apaya:
Quar semblans es, et es vertatz veraya,
Si mos vezers li fos contrarios,
No m mostrera belh semblan ni joyos.
E ja non er ni anc no fo
Bona dona senes merce,
Et on mais n' a, plus l' en cove;
Ni anc non vi erguelh que no dechaya;
Ieu non dic ges que ma dona erguelh aya,
Ans tem que lieis m' aya per ergulhos,
Quar l' aus querre so don mi tarza 'l dos.
Pus ses vos non truep guerizo,
Dona, ni non dezir mais re,
Gent m' estara, s' a vos sove
Del vostr' ome cuy espavens esglaya.
Mon cor an pres, dona corteza e guaya,
Vostre belh huelh plazent et amoros:
Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.
Tan formet dieus gent sa faisso,
E tant a de beutat en se,
Per qu' ieu sai e conosc e cre
Qu' el gensers es del mon e la plus guaya;
E quar li platz qu' ieu sa valor retraya,
Cuia m' aver ajudat a rescos:
Pero bon m' es, mais mielher volgra fos.
Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos,
Que tot quan faitz platz et agrad als pros.
Dona, merce, avinen, bel' e pros,
Que per vos mor En Giraudet lo Ros.

