Mostrando las entradas para la consulta capduelh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta capduelh ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de octubre de 2026

Pos de Capduelh, ou Capdeil, Capdoill, Capduoill.


2701, 7225, 7614, 7698.

Pons de Capdueil. Capduelh. Capduoill

Pos de Capduelh fo un gentils bars del avescat del Puei, e trobava, e viulava, e cantava be. E fon bos cavaliers d'armas, e gen parlans, e gen domnejans, e grans, e bels, e ben ensenhatz; e fort escas d'aver, mas si s'en cubria ab gent aculhir et ab far honor de sa personna. Et amet per amor ma dona Alazais de Mercuer, molher d'en Ozils de Mercuer, un gran comte d'Alvernhe, e filla d'en B. d'Andusa, d'un honrat baron q'era de la marca de Proensa. Mout l'amava e la lauzava, e fets de lieis mantas bonas cansos. E tant quan ela visquet non amet autra: et quant ela fon morta, el se croset e passet outra mar, e lai moric.
Pos de Capduelh amet aquesta dona, com avetz auzit, e fon amatz per ela. E molt fo lur amor grazida per tota la bona gen; e maintas bonas cortz, e maintas belas jostas, e maint bel solatz en foron fait, e maintas belas cansos. Et estan en aquel gaug et en aquel alegrier ab ela, ac voluntat, aisi co fol amic no pot sufrir gran benanansa, de proar si ela li volia be; qu'el no crezia à sos huelhs, ni als plazers plazens, ni à las honradas honors qu'ela li fazia ni l dizia. E si acordava en son fol cor que fes semblan que s'entendes en ma dona Audiartz, molher del senhor de Marselha. E fes aquest pensamen, que, se à sa dona pezava s'il se lonhava d'ela, adoncs porria saber qu'ela l voldria be; e si à leis plazia, era ben connortz que res no l'amava. Et el, com fols que no s recre tro qu'a pres lo dan, comensec se à lunhar de ma dona n'Alazais et à traire se à ma dona n'Audiartz, et à dire ben d'ela. E dis:
No vuelh aver l'emperi d'Alamanha
Si n'Audiartz no vezian miei uelh;
E non dic trop, si m vest gai ni m despuelh,
Ni l ren merce, quar li plac ma companha.

Ma dona n'Alazais, quan vi que Pos de Capduelh, qu'ela avia tant amat et onrat, s'era lunhat de leis, e s'era trag à ma dona n'Audiartz, ela n'ac fort gran desdenh; si que anc jorn no fon persona à cui ela parles ni demandes de lui; e qui li'n parles no respondia. Ab gran cort et ab gran domnei ela vivia.
Pos de Capduelh anet domnejan per Proensa longa sazo, e fugen las honors de ma dona n'Alazais. E quant el vi qu'ela no s'en mostrava irada, ni l mandava mesatge ni letras, et el penset que mal avia fag. 
E comenset à tornar é la sua encontrada, e parti se de la fola proazo qu'el avia faita. Et el comensa esser tristz e dolens; e mandet letras e coplas humils ab grans precx az ela, que degues sufrir que li vengues denan razonar la soa razo, e pregar e clamar merce; e qu'ela degues penre venjansa. Don el fes aquesta canso:
Aissi com cel qu'a pro de valedors.
Aquesta canso no li valc ren, e fetz aquesta:
Qui per nesci cuidar
Fa trop gran fallimen.
Ni aquesta no l valc ren que ma dona Alazais lo volgues cobrar, ni l volgues creire que per assag se fos lunhatz d'ela. Don el anet à ma dona Maria de Ventadorn et à ma dona la comtessa de Monferran, et à la vescomtessa d'Albusso, e si las amenet à Mercuer. E ma dona n'Alazais, per los precs de las donas, li rendet sa gracia. E Pos de Capduelh fon lo plus alegres homs del mon, e dis que mais no faria esproansa.

2701, 7225-6.

Qui per nesci cuidar 
Fai trop gran fallimen
A dan li deu tornar. 
E s'à mi mal en pren 
Ni ma domna m decai, 
Be s tanh; que tal follia 
Ai fach, per que deuria 
Morir d'ir' e d'esmai.

E s'ieu per sobramar 
Ai regnat folamen, 
Ni per midons proar; 
Si n'agra'l cor jauzen, 
Si'l ferm voler qu'ieu n'ai
De lieis servir partia.
Ar conosc que l plairia;
Per qu'ai fach fol assai.

Enaissi m fai trobar
Nesci lo cor el sen,
Que s'ie l cug orgolh far
Tot me torn' en nien;
E ren de be no m fai
Quan mos cors s'umilia:
Amor ni cortesia
Jois d'elleis no m'atrai.

Ni ges non posc longnar
Mon cor ni mon talen;
E si m vol perdonar, 
Gratz e merces li'n ren 
E tostems o farai: 
Qu'estiers qui m'auciria 
Mon fin cor no partria 
Del ric loc on estai.

Per so no m cal dubtar
Son ric cors covinen,
Ni m'en degra lonhar
Pel bruch don quascus men:
Qu'ieu soi be cel que sai
Que meils hom no poiria
Aver per drudaria
Mas quan lo solatz gai.

Domna genser qu'ieu sai,
Mais vos am ses bausia
No fetz Tristans s'amia;
Et autre pro noi ai.

Pos de Capduelh, ou Capdeil, Capdoill, Capduoill.

miércoles, 14 de octubre de 2026

Elias de Barjols. Amor, be m platz e sap bo

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.


7225.

N Elias de Barjols si fo d'Agenes, d'un castel que a nom Perols. Fils fo d'un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon. E fetz se joglars; et acompaingnet se con un autre joglar que avia nom Oliver, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers à Barjols e terra: e per so los clamavan 
n Elias et Oliver de Barjols. En Elias s'enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del Comte, quant el fo mortz (a, à) Cesilia, e fes d'elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s'en anet rendre al hospital de Saint Beneic d'Avignon; e lai definet.

7698.

Amor, be m platz e sap bo
Quar per vostres faitz vilas,
Mensongiers e soteiras,
Vos mesprendon tug li pro.
Tot per la vostra faillida
Vos fui quascus eus oblida,
E pels fols captenemens
Que faitz tan desavinens.

Amor, ieu vi la sazo
Que vos eratz flors e gras; 
Ar vei que'ls plus sobeiras
En tenon tug mal resso:
Qu'aissius es enmalezida
Vas cels queus an obezida,
Qu'es mensongiers e volvens,
E sirves los dessirvens.

Amor, aissius dic de no, (aissi us)
Qu'ieu no soi en vostras mas. 
Esparvier es de vilas
Qui se met en vostre pro. 
E gart me dieus d'aital vida, 
Que ja no m si'escarida
Qu'ieu vos si' obediens
Ni m torn éls vostres tormens.

Amor, ieu no sai baro,
Tan sia joves efas,
Que mezes dos astezas
Nius servis ses guizardo. (ni us)
Per que cels vos an gequida
Queus an longamen servida; 
Quar meins n'a de jauzimens 
Qui plus vos ser lialmens.

Al valen rei de Leo,
Qu'es senhor de Castelas,
De cui soi amics certas, 
Tramet si l platz ma canso. 
E s'es ben per lui grazida
Meils n'er cantad' et auzida;
Quar el es sobre'ls valens 
La res cortez' e manens.


7226, 7698.

Bels Gazanhs, s'à vos plazia,
Ben fora sazos
Que'l vostre cors bels e bos,
Humils de doussa paria,
Fos d'amor tan cobeitos;
Pos negus non es tan pros
Queus o diga, ni que ja sapcha tan
Que vos o aus dir ni que vos o man.

Qu'ieu sai qu'à vos tanheria
Amics cabalos,
Tals don res à dir no fos,
Aitals com ieu cauziria.
Farai n'un tot nou qu'er bos;
E penrai de las faissos
De cada un, de las melhors qu'auran, 
Tro vos aiatz cavalier ben estan.

Aimars mi don sa coindia;
En Trencaleos
Sa genseza; en Randos
Donar, qu'es sa senhoria;
E'l Dalfis sos bels respos;
En Peir cui es Monleos
Do m son gabar; e volrai d'en Brian
Cavalleri'; e'l sen volh d'en Bertran.

Bels Castellas, cortezia
Volh aver de vos;
E volrai que m do n Eblos
Covit, que plus non penria;
En Miraval sas cansos:
En Pos de Capduelh do nos
Sa gaieza; en Bertran la Tor man
Sa drecheza mi don e no m soan.

Aital l'auretz ses fadia
Gai et amoros,
Bel e ben fait e joios,
E ples de cavalairia.
Et es ben dreitz e razos
Que vos l'ametz et el vos;
Qu'assatz seretz ambedui d'un semblan,
Sol no crezatz fals lauzengier truan.

Note. L'idée de cette pièce est la même que celle de la domna Soicebuda de Bertrand de Born.

martes, 10 de octubre de 2023

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.

Elias de Barjols.



I.

Belhs Guazans, s' a vos plazia
Ben fora sazos
Qu' el vostre cors belhs e bos,
Humils, de doussa paria,
Fos d' amor tan cobeitos,
Pus negus non es tan pros
Que us o digua, ni que ja sapcha tan
Que vos o aus dir, ni que vos o man.

Qu' ieu sai qu' a vos tanheria
Amics cabalos,
Tals don res a dir non fos,
Aitals cum ieu chauziria;
Farai n' un tot nou qu' er bos,
E penrai de las faissos
De quadaun de las melhors qu' auran,
Tro vos aiatz cavalier benestan.

N Aymars me don sa coyndia,
En Trencaleos
Sa gensozia, En Randos
Donar qu' es la senhoria,
El Dalfis sos belhs respos,
En Peyr cuy es
Monleos
Do m son guabar, e volrai d' En Brian
Cavallairia, e 'l sen vuelh d' En Bertran.

Bels Castellas, cortezia
Vuel aver de vos,
E volrai que m do En Neblos
Covit que plus non penria,
En Miravalh sas chansos;
En
Pos de Capduelh do nos
Sa guayesa, En Bertran la Tor man
Sa drecheza mi do, e no m soan.

Aital l' auretz ses fadia
Guai et amoros,
Belha, ben fait e joyos,
E ple de cavallairia;
Et es ben dreytz e razos
Que vos l' ametz et elh vos,
Qu' assatz seretz ambeduy d' un semblan;
Sol non crezatz fals lauzengier truan.

II.

Amors be m' avetz tengut
En vostre poder lonjamen,
Qu' anc no i puec trobar chauzimen,
Ni merces no m' a valgut
Ab vos, per que fatz fallensa,
Quar a lieys no mostre mos mals
Cui sui hom litges naturals,
Qu' ieu non l' en aus far parvensa.

Et auriatz m' ereubut,
Amors, e fag ric e manen,
Si m donavatz tan d' ardimen
Que mon fin cor esperdut
Per sobrar de benvolensa
Li mostres una vetz sivals;
Ja pueis no us quezera ren als,
Si m fessetz tanta valensa.

Qu' ieu fatz semblansa de mut
Quan vey son guai cors covinen
De la belha en cui m' enten;
Si 'l tenc mon cor escondut
Qu' ieu non l' aus dir per temensa
Cum li sui francs, fis e lials
Amicx en totz luecx, e cabals,
Que d' als non ai sovinensa.

Ges no m' es dessovengut,
Domna, vostre plazer plazen
Que m fezetz al comensamen
Don m' avetz viu deceubut;
Car comprey ma conoyssensa
E vostra beutat qu' es aitals
Cum belha rosa e belhs cristals,
Pus ab vos non truep guirensa.

Dona, si dieus vos ajut,
Pus conoissetz so que us es gen,
Conoscatz quo us am finamen,
Ni cum mi tenetz vencut,
Ni cum trac greu penedensa,
Ni cum sui vostr' amicx corals,
Ni cum anc ves vos no fui fals,
Ni cum vostr' amors m' agensa.

El
senhoriu de Proensa
Es vengutz senhers naturals
A cui no platz enjans ni mals,
Ni cobeytatz non l' agensa.

En
Blacatz, vostra valensa
Es de totas valors eguals,
E sapchatz s' ades etz aitals
Non trobaretz qui la us vensa.

III.

Car comprei vostras beutatz
E vostras plazens faissos,
Dona, e 'l semblan amoros
E 'l vostr' avinen solatz,
Quar no us aus mos talans dire,
Ni de vos no m puesc partir,
Ni d' als no son mey cossir,
Ni nulh joy tan non dezire.

Ben tart serai deziratz,
Avinens dompna, per vos,
Tant etz aut' et ieu suy jos,
Si no us vens humilitatz
Vostre cors per cui sospire,
Don ai fag maint greu sospir;
E sai que non puesc guerir,
S' umilitatz n' es a dire.

Anc no us dis ben acordatz,
Dona, tan sui temeros,
Co us am e 'n sui enveios,
Car no sui de vos privatz;
Pero be m pens e m' albire
Que vos sabetz mon albir;
Veus so que m fai esbaudir,
Qu' ieu d' al re no soi jauzire.

Ben sui jauzens et iratz,
Dona, quan sui denan vos;
Iratz sui, quar a rescos
No us aus dir mas voluntatz,
E sui jauzens quan remire
Vos qu' es la genser que s mir,
Mas mey huelh me fan falhir,
S' al dezir me fan aucire.

Ben es mortz qui a pensatz
Viu ni dezaventuros
D' aisso don es cobeitos,
Don nulhs joys non l' es donatz;
D' aital mort suy ieu sufrire
Per vos don no m tuelh ni m vir;
E, si m metetz en azir,
Tem que totz lo mons m' azire.

Bona dompna, s' a vos platz,
Merce us quier, que quan cossire
De vos qui etz ni m' albir,
Si merces no m vol venir,
Mortz sui senes contradire.

Comtessa, nulh mal cossire
Non es qu' om de vos cossir,
E tenetz cort de servir
E de solatz e de rire.

D' En
Blacatz no m tuelh ni m vire,
Ni de son pretz enantir,
Que tan non puesc de ben dir
Qu' ades mais no y truep a dire.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Elias_de_Barjols

Elias de Barjols (fl. 1191–1230) was a bourgeois Aquitainian troubadour who established himself in Provence and retired a monk. Eleven of his lyrics survive, but none of his music.

According to his vida Elias was the son of a merchant and came from Agenais. The name of his birthplace is peiols in the manuscripts, but such a name can not be found in Agenais nor elsewhere: the most recent edition suggests that peiols is a scribal error for Poiols, ancient name of Pujols, (Podiolo, little Podium, Pujol, Pujolet, like the well known catalan dwarf) castle placed in Agenais, about 25 km from Agen. The identification of peiols as Pérols-sur-Vézère, as Stronski proposed in 1906, is untenable, because this place was not a castle and was not in Agenais, but in Limousin. According to his vida he was the greatest singer of his age (but such a statement is very frequent in the vidas') and he travelled widely from court to court as a jongleur with a fellow jongleur named Oliver. They eventually found favour with Alfonso II of Provence: a document dated to 1208 seems to confirm this. Alfonso gave them wives and land in Barjols, where Elias is witness in a document of Ramon Berenguer IV, count of Provence (Alfonso's son) in 1222.

According to his vida Elias fell in love with (i. e. celebrated) Garsenda of Sabran, the widow of Alfonso II (died 1209), and composed songs for her "as long as she lived", but none of his songs names her explicitly, whereas three of them are dedicated to Beatrice of Savoy, wife of Ramon Berenguer IV, count of Provence. The vida is therefore inaccurate in this case.

He later entered a hospital of the Fratres Pontifices founded by Beneic in Avignon, where he died.

Elias was a practitioner of the trobar leu style. Among his works are a descort, a partimen, and nine cansos; a sirventes, two cansos and another descort have a questionable attribution. Probably around 1200 Elias (but attribution is uncertain) wrote a poem describing the cavalier soissebut (or cavalher benestan: ideal, or model, knight) with his characteristics taken from his contemporaries, in imitation of a work by Bertran de Born in which the domna soissebuda (or dompna soiseubuda) is described by features of the exemplary noblewomen of Bertran's time. Elias constructs this knight for his lady from the "elegance" of Aimar, the "affability" of Giraut IV Trencaleon d'Armagnac, the "generosity" of Randon (a lord of this name died before 1219, when he is mentioned in the testament of his son-in-law; he was the nephew of the troubadour Garin lo Brun), the "good responses" of Dalfi d'Alvernha, the "wits" of Peir cui es Monleos (maybe the troubadour Peire de Gavaret), the "chivalry" of Brian, the "wisdom" of Bertran, the "courtesy" of a Bels Castellas (beautiful castellan), the "conviviality" of a certain Neblos, the "songs" (chansos) of Raimon de Miraval, the "gaiety" (guaieza) of Pons de Capdoill, and the "probity" of Bertran II de la Tor.

Another poem, Ben deu hom son bon senhor, written probably around 1225, has two tornadas referring to Beatrice of Savoy, husband (wife) of Ramon Berenguer IV of Provence, and the lord Blacatz respectively. The stanza preceding them is full of praise for the Emperor Frederick II, suzerain of Provence, who had good relations with both Raymond Berengar and Blacatz at the time.

Comtessa Beatris, gran be

aug de vos dir e retraire,

quar del mon etz la belaire,

de las autras dompnas qu'om ve.


Countess Beatrice, great good

I hear said and related of you,

for you are the most beautiful

of the ladies seen in the world.

Besides Beatrice and Blacatz, Elias wrote poems to Jaufre Reforzat de Trets and Ferdinand III of Castile-León.

http://www.rialto.unina.it/ElBarj/132.4(Barachini).htm

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Gaunt, Simon, and Kay, Sarah (edd.) The Troubadours: An Introduction. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Harvey, Ruth. "Courtly culture in medieval Occitania" (pp. 8–27). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.

Stronski, Stanislaw, ed. Le Troubadour Elias de Barjols. Toulouse: Edouard Privat, 1906.

Topsfield, L. T. "Raimon de Miraval and the Art of Courtly Love." The Modern Language Review, 51:1 (January 1956), pp. 33–41. https://www.jstor.org/stable/3718257

http://epistolae.ccnmtl.columbia.edu/letter/497.html  

"One should with one's good lord" at Epistolæ: Medieval Women's Latin Letters.

lunes, 9 de octubre de 2023

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Pierre Vidal.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals



I.


Ab l' alen tir vas me l' aire

Qu' ieu sen venir de Proensa;

Tot quant es de lai m' agensa,

Si que, quan n' aug ben retraire,

Ieu m' o escout en rizen,

E 'n deman per un mot cen,

Tan m' es bel quan n' aug ben dire.


Qu' om no sap tan dous repaire

Cum de Rozer tro c' a Vensa

Si cum clau mars e Durensa,

Ni on tan fins joys s' esclaire;

Per qu' entre la franca gen

Ai laissat mon cor jauzen

Ab lieys que fa 'ls iratz rire.


Qu' om no pot lo jorn maltraire

Qu' aia de lieys sovinensa,

Qu' en lieys nais joys e comensa;

E qui qu' en sia lauzaire,

De be qu' en digua no i men;

Que 'l mielhers es, ses conten,

E 'l genser quel mon se mire.



E s' ieu sai ren dir ni faire,

Ilh n' aya 'l grat, que sciensa

M' a donat e conoissensa,

Per qu' ieu sui guays e chantaire,

E tot quant fauc d' avinen

Ai del sieu belh cors plazen,

Neis quan de bon cor cossire.


II.


Si col paubres que jay el ric ostal

Que noca s planh, sitot s' a gran dolor,

Tan tem que torn ad enueg al senhor,

No m' aus planher de ma dolor mortal;

Be m dei doler, quar aissi m mostr' erguelh

La res del mon qu' ieu plus dezir e vuelh;

Sivals d' aitan non l' aus clamar merce,

Tal paor ai qu' ades s' enueg de me.


Si m' aiut dieus, peccat fai criminal

Mia belha domna, quar no m socor,

Ben sap qu' en lieys ai mon cor e m' amor

Tan que non pens de nulh autre jornal;

Dieus! per que m sona tan gen ni m' acuelh,

Pus pro no m te d' aisso don plus mi duelh;

E cuia m doncs aissi lunhar de se!

Ans sufrirai so qu' ai sufert ancse.

Que sufrir tanh a senhor natural

Lo tort e 'l dreg e 'l sen e la folhor,

Quar greu pot hom de guerra aver honor

Pois qu' es faiditz ses grat de son ostal;

Be sui faiditz, si de s' amor me tuelh;

No m' en tolrai, ans l' am mais que no suelh:

Tenra m ja vil pus ab mal no m rete!

Non o deu far, quar per amor m' ave.


Aissi m' a tot ma domn' en son cabal,

Que, si m fai mal, ja no m veira peior,

Qu' el sieus plazers m' a tan doussa sabor

Que ges del mieu no m remembra ni m cal;

Non es nulhs jorns s' amors el cor no m bruelh,

Per qu' ai tal gaug, quan la vezon mei huelh,

E quan mos cors pensa del sieu gran be,

Qu' el mon non vuelh ni dezir autra re.


Sabetz per que 'l port amor tan coral?

Quar anc no vi tan belha ni gensor

Ni tan bona, per qu' ieu n' ai gran ricor

Quar sui amics de dona que tan val.

Ai! si ja vei que josta se m despuelh,

Mielhs m' estara qu' al senhor d' Issiduelh

Que mante pretz, quant autre si recre;

E non sai plus, mas aitan n' ai Jaufre.


Aissi cum selh que bada al veirial

Que il sembla belhs contra la resplandor,

Quant ieu l' esgart al cor n' ai tal doussor

Qu' ieu m' en oblid per lieys que vey aital;

Be m bat amors ab las vergas qu' ieu cuelh,

Quar una vetz en son reial capduelh

L' emblei un bais dont al cor mi sove.

Ai! cum mal viu qui so qu' ama no ve!


Als quatre reys d' Espanha esta mout mal,

Quar no volon aver patz entre lor,

Quar autramen son ill de gran valor,

Franc et adreit e cortes e leyal,

Sol que tan gen fezesson lur escuelh

Que viresson lor guerra en autre fuelh

Contra la gen que nostra lei mescre,

Tro qu' Espanha fos tota d' una fe.


Belhs Castiatz, senher, per vos mi duelh, 

Quar no us vei lai, e quar mi dons non ve 

Na Vierna cui am de bona fe.


Ieu dic lo ver aissi cum dir lo suelh: 

Qui ben comensa, e pueissas s' en recre, 

Mielhs li fora que non comenses re.


III.


Pus tornatz sui en Proensa

Et a ma dona sap bo,

Ben dei far bona chanso

Sivals per reconoissensa;

Qu' ab servir et ab honrar

Conquier hom de bon senhor

Don e ben fag et honor,

Qui be 'l sap tener en car;

Per qu' ieu m' en dei esforsar.


E quar anc no fitz fallensa,

Sui en bona sospeisso

Qu' el maltraitz mi torn en pro,

Pus lo bes tan gen comensa;

E poiran s' en conortar

En mi tug l' autr' amador,

Q' ab sobresfortz de labor

Trac de freida neu fuec clar

Et aigua doussa de mar.


Qu' estiers non agr' ieu guirensa, 

Mas quar vei que vencutz so,

Sec ma domn' aital razo

Que vol qu' om vencutz la vensa;

Qu' aissi deu apoderar

Franch' umilitatz ricor,

Mas ieu no y trob valedor

Qu' ab lieis me puesc' ajudar,

Mas precs, e merce clamar.


E pos en sa mantenensa

Aissi del tot m' abando,

Ja no m deu dire de no,

Que, ses tota retenensa,

Sui sieus per vendr' e per dar;

E totz hom fai gran folhor

Que di qu' ieu me vir alhor;

Mais am ab lieys mescabar

Qu' ab autra joy conquistar.


E sel que long' atendensa

Blasma, fai gran fallizo;

Qu' er an Artus li Breto

On avion lur plevensa,

Et ieu per lonc esperar

Ai conquis tan gran doussor,

Un bais que forsa d' amor

Mi fetz a ma domna emblar,

Mas er lo m deu autreiar.


Ses pechat fis penedensa,

Et ai quist ses tort perdo,

E fatz de nien gen do;

E trac d' ira benvolensa,

E gaug entier de plorar,

E d' amar doussa sabor;

E sui arditz per paor,

E sai perden gazainhar,

E, quan sui vencutz, sobrar.


Bels Raynier, per ma crezensa,

No us sai par ni companho,

Quar tug li valen baro

Valon per vostra valensa;

E pos dieus vos fetz ses par,

E us det mi per servidor,

Servirai vos de lauzor

E d' als quant o poirai far,

Bel Raynier, car etz ses par.


IV.


De chantar m' era laissatz

Per ira e per dolor

Qu' ai del comte mon senhor,

Mas pos vei qu' al bon rey platz,

Farai tost una chanso

Que porten en Arago

Guillems e 'n Blascols romieus,

Si 'l sos lor par bons e lieus.


E s' ieu chant com hom forsatz,

Pus mon senher n' a sabor,

Non tengatz per sordeyor

Mon chan, qu' el cor m' es viratz

De lieys don anc non aic pro,

Que m gieta de sospeisso;

E 'l partirs es mi tan grieus

Que res non o sap mas dieus.


Traitz sui et enguanatz

A lei de bon servidor,

Quar hom mi ten a folhor

So don degr' esser honratz,

E n' aten tal guazardo

Cum selh que serv a fello;

Mas s' ieu derenan sui sieus,

A meins me tenh que Juzieus.


A tal domna m sui donatz 

Qu' ieu viu de joy e d' amor 

E de pretz e de valor, 

Qu' en lieis s' afina beutatz, 

Cum l' aurs en l' arden carbo; 

E quar mos precs li sap bo 

Be m par qu' el segles es mieus, 

E qu' el reys ten de mi fieus.


De fin joi sui coronatz

Sobre tot emperador,

Quar de filha de comtor

Me sui tant enamoratz;

Don n' ai mais d' un pauc cordo

Que Na Raymbauda me do,

Qu' el reys Richartz ab Peitieus

Ni ab Tors ni ab Angieus.


E sitot lop m' apellatz,

No m' o tenh a deshonor,

Ni si m cridon li pastor,

Ni si m sui per lor cassatz;

Et am mais boscx e boisso

No fauc palaitz ni maizo,

Et ab joi li er mostrieus

Entre vent e gel e nieus.


La Loba ditz que sieus so,

Et a ben dreg e razo,

Que per ma fe mielhs sui sieus

Que no sui d' autrui ni mieus.

//

https://fr.wikipedia.org/wiki/Peire_Vidal

Peire Vidal (Fin xiie siècle - début du xiiie siècle - on perd sa trace vers 1205) est un troubadour de langue occitane originaire du Languedoc.


Fils d’une famille aisée de Toulouse, ce troubadour est à la fois un poète de l’amour et un homme public : options politiques et amours tumultueuses sont étroitement liées.


Esprit libre et indépendant, il s’instaure en conseiller des suzerains, et son franc parler lui vaut quelques revers du destin.


Son œuvre à l’esthétique travaillée et présente, émouvante, légère, nous conserve l’image d’un amoureux éternel mais à chaque fois passionné et sincère ; elle amorce aussi une nouvelle forme de l’art des troubadours.


Il est à Malte vers 1204-12051 à la cour du comte de Malte, le corsaire Enrico Pescatore2,3 qu'il célèbre dans ses poèmes4.


Grand amateur de femmes, il est, et sera toute sa vie, pourchassé par des maris jaloux, qui ont de solides raisons de l’être. Un chevalier de Saint Gilles lui fait même couper un bout de la langue pour le punir d’avoir eu l’outrecuidance de se vanter, publiquement, d’être l’amant de sa femme. Cette affaire faisant grand bruit en Provence, le troubadour toulousain part pour la Grèce. Il y épouse une très jolie fille qu’il croit être la nièce de l’empereur de Constantinople et, fort de cette conviction, il dépense une fortune à armer une flotte destinée à conquérir son « empire en attente d’héritage ». Il est ainsi, Peire Vidal ! Méprisant les avares, il dépense sans compter… l’argent de ses protecteurs. Avec sa femme, pendant leur équipée grecque, ils voient grand en tout. Pourquoi ne se donneraient-ils pas des titres impériaux ? Ils se les donnent. A son retour en France, il se brouille avec Raymond V qui lui interdit l’entrée dans Toulouse. Leur désaccord va durer pendant quelques années au cours desquelles ils vont se battre à coups de mots. Mais la profonde amitié n’est pas atteinte et les beaux jours reviennent. Lorsque Raymond V meurt en 1194, Peire Vidal, en signe de deuil, s’habille de noir, fait couper les oreilles et la crinière de ses chevaux et oblige ses serviteurs à se laisser pousser barbe et ongles. Lors d’un séjour en Provence, le turbulent troubadour vit un grand amour qui fait scandale avec la belle Vierna, vraisemblablement fille d’Arles. Tous les poèmes du « grand fol » nous content ses amours et ses voyages mouvementés. L’une de ses œuvres retrace ce qui semble bien être la plus extraordinaire de ses aventures. Il y chante ses liens avec la fille du comte de Pennautier… Amours furtives de la séduisante Orbria avec le poète qui la rejoint vêtu d’une peau de loup… Chassé et battu par les bergers trompés par son déguisement, il est porté, un jour, à demi mort chez sa belle, la « louve de Pennautier » comme elle fut surnommée.


Peire Vidal fut le premier troubadour à avoir fait l'objet d'une édition critique de ses œuvres par Karl Bartsch en 1857.


Les poésies de Peire Vidal, éditées par Joseph Anglade, Librairie Honoré Champion éditeur, (les classiques du Moyen Âge) Paris, 1913

Le Loup amoureux (poèmes de Peire Vidal) traduction de Francis Combes, Fédérop, coll. "Troubadours", Gardonne, 2014


http://www.trobar.org/troubadours/peire_vidal




Peire Vidal[1] (* um 1175 in Toulouse; † um 1210) war ein altokzitanischer Trobador.[2] Er schrieb sehr persönlich gehaltene Lieder in Formvollendung und bilderreicher Sprache.[2] 45 dieser Lieder sind überkommen, davon sogar zwölf mit Melodie.



https://de.wikipedia.org/wiki/Peire_Vidal


Peire Vidal lebte als fahrender Sänger in Frankreich, Spanien, Italien und dem Orient.[2] Außerhalb seines musikalisch-poetischen Werkes finden wir keinen zeitgenössischen Bezug zu seiner Dichter-Sänger-Persönlichkeit. Eine kurze okzitanische Biografie, die etwa fünfzig Jahre nach seinem Tode verfasst wurde, hat fiktionalen Charakter und beruht auf Episoden, die auf seinen Gedichten aufbauen.[3] Lediglich die Eröffnungszeile der Biografie ist im engeren Sinne biografisch.[3] Dort heißt es: „Si fo de Tolosa, fils d'un pelissier“.[3] „Er stammt aus Toulouse und ist der Sohn eines Kürschners.“ Die Pelz- und Lederwarenindustrie war im 12. Jahrhundert in der Nähe der Kirche Saint Pierre des Cuisines in Toulouse etabliert.[3]


Peire begann seine Karriere zusammen mit dem Troubadour Bernart Durfort um 1176 am Hofe des Grafen Raymond V. von Toulouse. Er blieb dort bis 1190, als er sich nach einem Streit mit dem Grafen auf die Suche nach anderen Gönnern machte.[4] Viele seiner frühen Gedichte waren Vierna de Porcellet gewidmet, einer Verwandten des Grafen. In einigen dieser Gedichte agieren Peire, Vierna und Raymond in einer Dreiecksbeziehung.[4]


Von Toulouse aus begab er sich an den Hof von König Alfons II. von Aragon, wo er bis zu dessen Tode im Jahr 1196 gut lebte.[5] Gelegentlich besuchte er den Hof von Alfons Sohn Peter II. von Aragon.[5] Im Streit zwischen den Herrschern von Toulouse und Aragon nahm Peire den Standpunkt von Aragon ein.[5] Er besuchte den Hof von König Alfons VIII. von Kastilien in Toledo im Jahre 1195 und danach mehrfach bis 1201.[5] Er blieb auch einige Zeit am Hof von König Alfons IX. von León, wo die galizisch-portugiesische Lyrik der okzitanischen gegenüber vorgezogen wurde.[5]


Unter Peires vielen kleineren Gönnern befanden sich William VIII von Montpellier und seine Frau, die byzantinische Prinzessin Eudokia Komnene.[5] William war sowohl ein Vasall von Peter II. als auch dessen Schwiegervater.[5] Peire besuchte den aragonesischen Hof während einiger seiner Besuche in Narbonne, aber obwohl die regierende Vizegräfin dieser Stadt, Ermengarde von Narbonne, eine bemerkenswerte Gönnerin der Troubadours war (Sie unterstützte beispielsweise Azalais de Porcairagues), gibt es keinen Hinweis darauf, dass sie Peire förderte oder dass dieser Lieder für oder auf sie schrieb.[5] Peire war auch eng mit dem Vizegrafen von Marseille Barral de Baux verbunden.[5] Wegen eines Liebeshandels mit dessen Gemahlin Azalais musste er nach Italien flüchten.[6] Vidal nahm am Dritten Kreuzzug teil und kam bis Zypern, wo er sich mit einer Griechin verheiratete.[6] Peire Vidal beendete seine Tage vermutlich am Hofe von Alfons III. von Aragon.[6]


Peire Vidal fungierte als Berater vieler großer Persönlichkeiten seiner Zeit.[7] Er selbst zeichnete sich durch eine unverwechselbare, originelle, poetische Persönlichkeit voller Einfallsreichtum und Schärfe aus.[7] Geschickt in Parodie und Karikatur nahm er oft eine prahlerisch-übertreibende Grundposition ein.[7] Diese Haltung führte er so weit, dass dies nur noch als Selbstironie ausgelegt werden kann.[7] Er rühmte sich, „der beste aller Kavaliere“ und „der unwiderstehlichste aller Liebhaber“ zu sein.[7] In seiner Liebeslyrik tritt immer sein persönlicher Charakter hervor, der nicht von allzu großem Ernst geprägt ist.[7] Sein Stil ist klar und einfach, dennoch formvollendet und immer persönlich gehalten.[7] Besonders geschätzt wird sein Lied Anc no mori, in dem er selbst seine dichterische Produktivität beschreibt: „De mots ricos no tem Peire Vidal!“ „Vor reichen Worten fürchtet Peire Vidal sich nicht!“[7]

Peire Vidal wird in Ezra Pounds Gedicht Pierre Vidal und in Ford Madox Fords Roman The Good Soldier sowie in Leopold von Sacher-Masochs Novelle Venus in Furs erwähnt.

F.A. Brockhaus (Hrsg.): Brockhaus Enzyklopädie. In vierundzwanzig Bänden. Peire Vidal. 19. Auflage (1986–1994). Band 16. F.A. Brockhaus, Mannheim 1991, ISBN 3-7653-1100-6, S. 633.

Peire Vidal. In: Meyers. 6. Auflage. Band 15, S. 541.

Veronica M. Fraser: The Songs of Peire Vidal: Translation and Commentary. Peter Lang, New York 2006, ISBN 0-8204-7922-5.

https://www.discogs.com/artist/844176

https://www.allmusic.com/artist/mn0001758782








martes, 20 de octubre de 2026

Table alphabétique, Troubadours, pièces (FIN)

Table alphabétique Des Troubadours, desquels on trouve les vies ou des pièces dans ce Recueil.
(N. E. Les numéros de pièces et les pages sont omis.) 

Parnasse occitanien, Amazon Kindle

A

ADEMAR ou AYMAR (Guillem)
AIMERICS de Sarlat
ALBERTETZ
ALBERTZ marques
ALEGRET
ALVERNHE (Peire d')
AMIELS (Gaubert)
ANDUZA (Clara d')
APCHIER (Garis d')
ARAGON (Lo reis n Amfos d')
ARAGON (Lo reis en Peire d')
AURENGA (Raimbaut d')
AURIAC (Bernat d')

B

Bacalairia (n Uc de la)
BALAUN (Guillem de)
BARJAC (Peire de)
BARJOLS (Elias de)
BAUS (Guillem del)
BELENOI (Aimeric de)
BERBEZILS (Richartz de)
BERGUEDAN (Guillems de)
BERMON Ricas novas (Peire)
BERNAT
BIERRIS de Romans (Na)
BLACASSET
BLACATZ
BLAI ou BRAU (Pere de)
BONELS (Jordan de)
BORN (Bertran de)
BORNEILL (Guirautz de)
BOSSINHAC (Peire de)
BREMONZ lo tortz (Peire)
BROQUEIRA (Hameus de la)
BRUNET (n Uc)
BRUS (Garins lo)

C

CABESTANH (Guillem de)
CADENET
CAILLA (Albertetz)
CAIRELS (Elias)
CALANSO (Guirautz de)
CALBO (Bonifaci)
CAPDUELH (Pos de)
CAPNION (n'Iseus de)
CARBONEL (Bertran)
CARDINAL (Peire)
CASTELLANA (Bonifaci de)
CASTELLOZA (Na)
CASTELNOU (Almucs de)
CASTELNOU (Raimon de)
CAVAILLON (Gui de)
CAZALS (Guillem-Peire de)
CERCAMONS
CIGALA (Lanfranc)
CORBIAN (Peire de)

D

DALFINS d'Alvernhe (Lo)
DANIEL (Arnaut)
DIA (la comtessa de)
DURAND (Peire)
DURFORT (Raimons de)

E

ESCOLA (Saill d'). 
ESPANHA (Guiraut d')
ESTEVE (Johan)

F

FABRE d'Uzes (Pons) 
FAIDIT (Gaucelm)
FIGUIEIRA (Guillem)
FOIS (lo coms de)
FOISSAN (lo morgue de)
FOLQUET de Lunel 
FOLQUET de Marselha
FOLQUET de Romans
FONSALADA (Elias)

G

GARDIA (Pons de la)
GAUCELM (Raimon)
GAVAUDA
GUILLEM (Peire)

L

LAFON (Bernat de)
LAMANON (Bertrans de)

M

MAENSAC (Peire de)
MAGRET (Guillem)
MARCABRUS
MARUELH (Arnaut de)
MILON (Peire)
MIRAVAL (Raimon de)
MONCUC (Bernat Arnaut de)
MONS (Nat de)
MONTANHAGOL (Guillem)
MONTAUDO (lo monges de)

N

NEGRES (Azemar lo)
NIELLA (Ogier)


O

OGIERS
ORTAFAS (Pons d')

P
PALAZIS
PALAZOL (Berrengiers de)
PEGULHA (Aimeric de)
PEIROLS
PEITIEUS (lo coms de)
PENA (n Uc de)
PERDIGOS
PISTOLETA
PLAGES (Arnaut)
POJET (Bertrans del)
PONS (Rainautz e Jaufre de)
PORCAIRAGUES (n'Alazais de).
PRADAS (Deude de).
PROENSA (la comtessa de) 
PROENSA (lo coms de)
PUEGSIBOT (Gaubert de)

R

RAIMONS (Peire)
RAINOLS d'At (Guillem)
RICHART (lo rei)
RIQUIER (Guiraut)
ROS (Guiraudo lo)
ROTGIER (Peire)
RUDEL (Jaufre)

S

SAINSIR
SALAINGNAC (Girautz de)
SALAS (Raimon de)
SALVATGE (Peire)
SANT ANTONI (lo vescoms de)
SANT CIRC (n Uc de)
SANT LEIDIER (Gausseran de)
SANT LEIDIER (Guillem de).
SAVARIC
SERVERI de Girona
SORDELS

T

TARASCON (Richautz de)
TIBORS (Na)
TOLOZA (lo coms de)
TOMIERS
TOR (Guillems de la)

U

UISSEL (Gui d')

V

VALERIA (Peire de)
VAQUEIRAS (Raimbaud de)
VENTADORN (Bernat de)
VENTADORN (Na Maria de)
VIDAL (Peire)
VILAR (Peire del)

Z

ZORZI (Bertolome)


Table alphabétique des pièces contenues dans ce recueil.

Ab joi et ab joven m'apais.
Ab l'alen tir vas me l'aire.
Ab tan de sen com dieus m'a dat.
A cantar m'er de so qu'ieu no volria. 
A greu pot hom conoisser en la mar. 
Alegrar me volgr' en cantan.
Amics, ab greu cossirier.
Amic sius trobes avinen.
Amics n Arnaut, cent domnas d'aut paratge.
Amors, be m platz e sap bo.
Amors me fai cantar et esbaudir.
Anc ieu non l'aic, mais ella m'a.
A penas vauc en loc qu'om no m deman.
Ar ab la forsa del frei.
Ara paresson ll'aubre sec.
Aras pos vei mon ben astruc.
Ar em al freg temps vengut.
A Sant Pos de Tomeiras.
Assatz sai d'amor ben parlar.
Atressi com Persavaus.
Aux chansons j'avais dit adieu.

Bel m'es quan d'armatz vei refrim.
Bel mes qu'ieu cant e condei.
Bels dous amics ben vos posc en ver dir.
Bels-gazanhs, s'à vos plazia.
Be m'a lonc temps menat à guiza d'aura.
Be m pac d'ivern e d'estiu.
Be m platz lo dous temps de pascor.
Ben aia'l messatgiers.
Ben a tengut dreg viatge.
Be tenh per fol e per musart.
Be volgra midons saubes.
Breu vers, per tal que mens i poing.

Cansoneta leu e plana.
Car' amiga douss' e franca.
Cossiros cant e planh e plor.
Cuendas razos e novelas plazens.

Dalfin, jeus voil déresnier.
D'Astarac venia.
De cantar m'era laissatz.
De jost' als breus jorns éls loncs sers.
Desemparatz ses companho.
De sirventes aurai gran ren perdutz.
Domna à vos me coman.
Domna des angels regina.
Domna, ieu vos sui messatgiers.
Domna n'Almucs sious plagues.
Domna n'Iseus, s'ieu saubes.
Domna per vos estauc en greu tormen.
Domna, pos de mi nous cal.
Domna, tan vos ai pregada.
Drogman senher, s'ieu agues bon destrier.
D'un sirventes m'es pres talens.

Él dous temps quan la flor s'espan.
Él mon non a neguna creatura.
Él temps d'estiu quan par la flor él bruelh.
Enaissi m pren com fai al pescador.
En est sonet cuend' e leri.
En est son fas cansoneta novela.
En greu esmai et en greu pessamen.
En Gui à tort me menassatz.
En la mar major son e d'estiu e d'ivern.
En loc de verjans floritz.
En Raïmbaut ses saben.
Entr' amor e pessamen.
Entre dos volers soi pensius.
En un sonet gai e leugier.
Era m requier sa costum' e son us.
Eras quan vei verdejar.
Er quan li rozier.
Escotatz, mas no sai que s'es.
Escur prim cantar e sotil.
Esparviers et austors.
Estat ai en greu cossirier.
Estat aurai de cantar.

Falsetatz e desmezura.
Farai un vers de dretz nien.
Fin joi me don' alegransa.
Fis e leials e senes totz engans.

Gaia pastorella.
Gaucelm Faiditz, eu vos deman.
Gaucelm, tres jocs enamoratz.
Gausselm, no m posc estener.
Ges si tot estan suau.
Guerr' e trebalhs e brega m platz.
Gui d'Uisel, be m peza de vos.

Huei mais noi conosc razo.

Ja de cantar no degr'aver talan.
Ja d'ogan pel temps florit.

La franca captenensa.
L'autre dia per un mati.
L'autre jorn m'anava.
L'autre jorn m'en pogei al cel.
L'autre jorn per aventura.
L'autrier de just' una via.
L'autrier él gai temps de pascor.
L'autrier fui en paradis.
L'autrier just' una sebissa.
L'autrier lonc un bos folhos.
L'autrier lo primier jorn d'aost.
L'autrier quan mos cors sentia.
L'autrier trobei la bergeira d'antan.
L'autrier trobei la bergeira, que.
La valors es grans e l'onors.
Leu cansoneta d'entendre.
Lo clar temps vei brunezir.
Locs es qu'om se deu alegrar.
Lo dos cossire.
Longamen ai atenduda.
Lo rossignolet salvatge.

Maîtres, maîtresses de chansons.
Mandat m'es que no m recreja.
Manta gens me mal razona.
Manta gent fas meravelhar.
Mantas vetz soi enqueritz.
Mas qui à flor se vol mesclar.
Mentre que'l talans mi cocha.
Mon cor s'alegr' e s'esjau.
Mon vers mou mercejan ves vos.
Mot eran dos miei cossir.
Mout avetz fag long estatge.
Mout es bona terr' Espanha.
Mout fai sobreira folia.

Na Maria, pretz e fina valors. 
Neu ni gel, ni plueja ni fanh. 
Noitz e jorn sui en pessamen. 
No m'agrad' iverns ni pascors. 
No m laissarai per paor. 
Non alegra cant ni critz.
Non es meravelha s'ieu can.
No posc sufrir qu'à la dolor.

Ogan al freg que fazia.

Peire Rotgier, à trassaillir. 
Peire Salvatg', en greu pessar. 
Per amor e per solatz.
Per dieu, Gui, mais amaria. 
Per espassar l'ira e la dolor.
Per fols tenc Polhes e Lombartz.
Per grazir la bon' estrena.
Per joi que d'amor m'avegna.
Per lo mon fan l'us dels autres rancura. 
Per mantas guizas m'es datz.
Per vos bella douss' amia.
Planher vol en Blacatz en aquest leugier so.
Pos am fin' amor m'acort.
Pos cai la folha del garric.
Pos lo gai temps de pascor.
Pos ma boca parla sens.
Pos tan me fors' amors que m'a fag entremetre.
Pos tornat soi en Proensa.
Pro ai del cant ensenhadors.

Quan cug cantar ieu planh e plor.
Quan la douss' aura venta.
Quan l'aura doussa s'amarzis.
Quan lo dous temps d'abril.
Quant amors trobet partit.
Quant hom regna vas cellui falsamen.
Quan vei far bo fag plazentier.
Qui ha talan de donar.
Qui per nesci cuidar.
Qui ve gran maleza faire.
Quora que m fezes doler.

Razos es qu'ieu m'esbaudei.
Reis, per que de mi cantatz.
Rics hom que greu ditz vertatz e leu men.
Rossinhol, en son repaire.

S'abrils e foillas e flors.
S'ara no poja mos cans.
Sendatz vermelhs, endis e ros.
Senheiras e cavals armatz.
Senh' en Raïmbaut, per vezer.
Senher coms, saber volria.
Senher, reis qu'enamoratz par.
S'es cantars ben entendutz.
Si ai perdut mon saber.
Si be m partetz, mala domna, de vos.
Si co'l paubre quan jatz él ric ostal.
S'ieu agues tan de saber e de sen.
S'ieu en cantar soven.
S'ieu en pascor no cantava.
S'ieu sabi' aver guizardo.
Si m vai ben quez ieu non envei.
S'ira d'amors tengues amic gauden.
Si tot l'aura s'es amara.

Tals cuja ben aver filh de s'espoza.
Tan mou de corteza razo.
Tan rics clergues vei trasgitar.
Tan son valen nostre vezi.
Tant ai mon cor plen de joia.
Tant ai sufert longamen greu afan.
Tant an ben ditz del marques.
Tartarassa ni voutor.
Tot francamen, domna, veing denan vos.
Trob be m'estera si s tolgues.

Una ciutatz fo, no sai quals.
Una grans amors corals.
Un estribot farai quez er mot maïstratz.
Us cavaliers si jazia.
Us novels pessamens m'estai.

Vai, Hugonet ses bistensa.
Vos que m semblatz dels corals amadors.


Fin du Parnasse occitanien.