champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 6 de octubre de 2026
46. Lucchetto Gattilusi. Cora qu' ieu fos marritz e consiros
martes, 17 de octubre de 2023
XXIV, Qui vol aver complida amistansa
XXIV.
Qui vol aver complida amistansa
De Ihesu Crist, e qui 'l volra servire,
E qui volra lo sieu nom enantire,
E qui volra venjar la deshonransa
Qu' elh pres per nos, quan sus la crotz fo mes,
Passe tost lai on elh fon trespassans,
E sia be de sa mort demandans
E de l' anta qu' el per nos autres pres.
Dieus pres, per nos salvar, greu malanansa,
Qu' en fon batutz e 'n suffri tal martire
Que sus la crotz en volc penden murire
Ab gran dolor, e y fo plagatz de lansa,
Per que 'l so fals trastotz, quan be m' o pes,
Aquelhs que so del passatge duptans;
Mielhs lai deuram quascus anar enans
Nutz o descaus qui estiers no pogues.
Mas trop d' omes son qu' eras fan semblansa
Que passaran, e ges non an dezire;
Don se sabran del passar escondire
Ganren d' aquelhs, e diran ses duptansa:
Ieu passera, si 'l soutz del rey agues;
L' autre diran: Ieu no suy benanans;
L' autre diran: S' ieu non agues efans,
Tost passera, que say no m tengra res.
Veus quals sera d' aquelhs lur escuzansa;
Mas, s' als no y fan, dieus lur sabra ben dire
Al jutjamen, segon lo mieu albire:
“Anc vos autres non demandetz venjansa
De la mia mort, per so siatz a mal mes.”
Et als autres, qu' auran suffertz affans
Per la su' amor, dira: “Los mieus amans,
Venetz a mi, que tot m' avetz conques.”
Aquels auran tos temps mais alegransa,
Mas los autres auran dol e cossire;
Doncx si ns volem nos altres far grazire
A Ihesu Crist que tot quant es enansa,
Passem non lay on elh fon per nos pres
Cominalmens trastotz ab bos talans?
Et en aissi serem li agradans;
Doncx passem lay, que temps e razos es.
Qui passara dieus qu' a fag tot quant es
Li secorra, e 'lh sia ajudans,
E 'lh do 'l regne don ieu suy esperans,
E li perdo, e 'lh valha en totas res.
Amicx Miquels, digatz m' el sirventes
A 'N Aymeric de Narbon' en chantans,
E digatz li que non sia duptans,
Que, si 'lh passa, pus tost n' er tot conques.
lunes, 9 de octubre de 2023
Hugues, Uc, Nuc; Brunet, Brunec, Brunenc, 1190 - 1220
Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc,
Cortezamen mov en mon cor mesclansa
Que m fai tornar en l' amoros dezire;
Joya m promet et aporta m cossire,
Quar en aissi sap ferir de sa lansa
Amors, que es us esperitz cortes,
Que nos laissa vezer mas per semblans,
Quar d' huelh en huelh salh e fai sos dous lans,
E d' huelh en cor e de coratge en pes.
En aissi vens e destrenh e sobransa
Selhs qu' a sos ops vol triar et eslire,
Mas aissi a un perilhos martire
Que sa dolors vol que si' alegransa,
E dels sieus tortz que il refeir' hom merces,
E contr' orguell qu' om si' humilians;
Qu' amor no vens menassa ni bobans
Mas gens servirs e precx e bona fes.
Mas a mi fai sobre totz un' onransa,
Qu' anc mon dezir no volc en dos devire,
Ans, quan se ven en mon fin cor assire,
Totz autres pes gieta defors e lansa;
Pero selieis qu' a sos ops m' a conques
Tanh qu' a mos precx s' adouz sos cors prezans,
Tro sia 'l cors ab los huelhs acordans
Que paresca qu' al coratge plagues.
Mi dons sap far de joy semblar pezansa,
E son voler celar et escondire,
Puois fai semblans cortes ab son dous rire,
Per qu' ieu no sai cor jutgar per semblansa;
Mas, si be m vol, en breu temps paregues,
Pus li sui fis, leyals, ses totz enjans,
Qu' ieu no pens d' als mas de far totz sos mans,
Que m dones cor, qu' ilh a lo mieu conques.
E pois no m part de sa bon' esperansa,
Vas mon dezir adouz son cor e vire,
Que cors non pot pensar ni boca dire
L' amor que ill teing ni la fina amistansa;
E pois mon cor li teing aissi 'n defes,
Que non i lais intrar autres talans,
Sia de mi sovinens, e membrans
Que mil maltratz en mi plaideia us bes.
E sol qu' el cor aya de mi membransa,
Del plus serai atendens e sufrire,
Ab que l' esguar se baizon e ill sospire
Per qu' el dezirs amoros no s' estansa;
Qu' ab sol aiso ai tot quan mestier m' es,
E serai li plazens e merceyans,
Quar aiso es vida dels fins amans,
Qu' amors non viu mas de gaug e de bes.
Ja lauzengier no l' en fasson duptansa,
Qu' ieu n' ai vas els pres engienh et albire,
Qu' ieu bais los huelhs, et ab lo cor remire,
Et en aissi cel lur ma benenansa,
Que nulhs no sap de mon cor vas ont es,
Ans qui m' enquier de cui se fenh mos chans,
Als plus privatz estau quetz e celans,
Mas que lor fenh de so que vers non es.
Glorieta, entre vos e merces
M' achaptas joy de lieis cui sui amans,
E digas li qu' ab s' amistat m' enans,
Qu' ie 'l port el cor amor e bona fes.
//
https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_Brunet
Uc Brunet, Brunec, or Brunenc (English: Hugh, Latin: Ugo; fl. 1190–1220) was a nobleman and troubadour from Rodez in the Rouergue. Six of his works survive.
Outside of his own works and those of other troubadours, including a vida, Uc is mentioned in only one document dated to around 1190. The document relates the settlement between Uc and the abbey of Bonnecombe, from which Uc had demanded free lodging for himself, five of his knights, and a servant. Uc's career can be extended as late as the c. 1220 by the planh (lament) written on his death by Daude de Pradas, who was only active from about that time. Among Uc's patrons were Hugh II of Rodez, his suzerain; Alfonso II of Aragon; Raymond VI of Toulouse; Bernard VII of Anduze; and Dalfi d'Alvernha.
The author of Uc's vida (biography), whose reliability is difficult to ascertain, states that Uc was a cleric well-versed in letters with a natural wit. From this background he became a jongleur and then a troubadour, but he never, according to his vida, composed any music. Nonetheless, one of his songs is accompanied by a melody in one manuscript; the melody may be Uc's or somebody else's.
Uc's vida provides an interesting story which cannot be verified that Uc fell in love with a bourgeois women named Galiana, from Aurillac. She dismissed him, however, and took Hugh of Rodez as her lover. In his pain Uc Brunet entered the "order of Cartosa" (probably an unidentified charterhouse) and there died. (Carthusian, Cartoixa, Cartuja)
One of Hugh's datable works is a sirventes, "Conplidas razos novelas e plazens", which mentions the death of los comtes, evidently the count of Rodez, in 1208. It is the only work of Uc's to survive with a melody. The melody is melismatic and tonal with its centre generally on F, though it ends on D.
Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.
Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.
domingo, 8 de octubre de 2023
Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.
Rambaud de Vaqueiras.
I.
Savis e folhs, humils et
orgulhos,
Cobes et larcx e volpils et arditz
Sui, quan s'
eschai, e jauzens e marritz,
E sai esser plazens et enoios,
E
vils e cars e vilas e cortes,
Avols e pros, e conosc mals e
bes,
Et ai de totz bos ayps cor e saber,
E s' en re faill, fatz
o per non poder.
En totz afars sui savis e ginhos,
Mas mi
dons am tan qu' en sui enfolhitz,
E 'l sui humils on piegz mi fai
e m ditz,
E n' ai erguelh, quar es tan belha e pros,
E sui
cobes qu' ab son belh cors jagues
Tan que plus larcx en suy e
mielhs apres,
E sui volpils, quar no l' aus enquerer,
E trop
arditz, quar tan ric joy esper.
Belha domna, tal gaug mi ven
de vos
Que marritz sui, quar no vos sui aizitz;
Qu' ieu sui
per vos als pros tant abelhitz,
Qu' enuian s' en li malvat
enuios;
Be m tenrai vil s' ab vos no m val merces,
Qu' ieu
m tenh tan car per vos en totas res
Que per vilan m' en fatz als
croys tener,
E per cortes als pros tan sai valer.
D' amor
ditz mal en mas autras chansos,
Per mal que m fetz la belha
enganairitz;
Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz
Mi faitz
tan be qu' esmenda m' es e dos;
Qu' amors e vos m' avetz tal re
promes
Que val cent dos qu' autra domna m fezes;
Tan valetz
mais, per qu' ie us vuelh plus aver,
E us tem perdre, e us vuelh
mais conquerer.
Jois e jovens et avinens faissos,
Domna, e
'l gens cors d' ensenhamens noyritz
Vos an pretz dat qu' es pels
melhors chauzitz;
E per ma fe, si m' aventura fos
Qu' ieu ni m'
amors ni mos chans vos plagues,
Lo mielhs del pretz auria en vos
conques,
E de beutat, o puesc ben dir en ver,
Que per auzir o
sai e per vezer.
Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces,
E
fin' amors, e sobrebona fes,
Qu' ie us tenc e us port, mi deuria
valer
Endreg d' amor, qu' autre joy non esper.
Na Beatritz,
vostre belh cors cortes,
E las beutatz, e 'l fin pretz qu' en vos
es,
Fai gent mon chant sobr' els melhors valer,
Quar es dauratz
del vostre ric pretz ver.
II.
Era m requier sa costum'
e son us
Amors, per cui planh e sospir e velh,
Qu' a la gensor
del mon ai quis cosselh,
E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en
sus
La melhor domna, e m met en sa fiansa;
Qu' onors e pros e
pretz m' er, e non dans;
E quar ilh es del mon la plus prezans,
Ai
mes en lieys mon cor e m' esperansa.
Anc non amet tant aut cum
ieu negus,
Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh,
M'
enten en lieys, e l' am al sieu cosselh
Mais que Tysbe non amet
Piramus;
Quar jois e pretz sobre totas l' enansa,
Qu' ilh es
als pros plazens et acoindans,
Et als avols es d' ergulhos
semblans;
Largu' es d' aver, e d' onrad' acoindansa.
Anc
Persavals, quant en la cort d' Artus
Tolc las armas al cavalier
vermelh,
Non ac tal gaug cum ieu del sieu cosselh;
E fa m murir
si cum mor Tantalus,
Qu' aisso m veda de que m don aondansa
Mi
dons, qu' es pros, cortez' e benestans,
Riqu' e gentils, joves e
gen parlans,
E de bon sen e de belha semblansa.
Bona domna,
aitan arditz o plus
Fui, quan vos quis la joya del cabelh,
E
que m dessetz de vostr' amor cosselh,
Non fon del saut de Tyr
Emenidus:
Mas a mi tanh mais de pretz e d' onransa,
Qu' endreg
d' amor fon l' ardimens pus grans;
Mas ben deu far tan d' ardit
vostr' amans
Qu' el ne morra, o n' aura benanansa.
Ja mos
Engles no m blasme ni m' acus
Si m luenh per lieys d' Aureng' e de
Montelh,
Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh;
Que
plus valen de lieys nulhs hom non jus;
Que s' era reys d'
Engleterr' o de Fransa,
Lonhera m' en per far totz sos comans;
Qu'
en lieys es totz mos cors e mos talans,
Et es la res on ai mais de
fizansa.
Belhs Cavaliers, en vos ai m' esperansa;
E quar
vos etz del mon la plus prezans
E la plus pros, no mi deu esser
dans,
Quar vos mi detz cosselh, e m fotz fermansa.
Na
Beatritz de Monferrat s' enansa,
Quar totz bos faitz li van ades
denans;
Per qu' ieu lauzi ab sas lauzors mos chans,
E 'ls
enantisc ab sa belha semblansa.
III.
Truan, mala guerra
Sai
volon comensar
Donas d' esta terra,
E vilas contrafar;
En
plan' o en serra
Volon ciutat levar
Ab tors;
Quar tan pueia
l' onors
De lieys que sotzterra
Lor pretz, e 'l sieu ten
car,
Qu' es flors
De totas las melhors
Na Biatritz; car tan
lur es sobreyra
Qu' encontra lieys volon levar senhieyra,
Guerra
e foc e fum e polverieyra.
La ciutatz s' ajosta
Per far
murs e fossatz;
Domnas ses semosta
Y venon de totz latz,
Si
que pretz lor costa
E jovens e beutatz;
E m pes
Qu' ilh
filha del marques
N' aura dura josta,
Car a conques en
patz
Totz bes,
E totz bos aibs cortes:
E quar es pros e
franch' e de bon aire,
Non vol estar plus en patz que sos paire
Que tornatz es al lansar et al traire.
Donas de
Versilha
Volon venir en l' ost,
Sebeli e Guilha
E Na Rixenda
tost;
La mair' e la filha
D' Amsiza, quan que cost;
Ades
Ven
de Lenta n' Agnes,
E de Ventamilha
Gilbelina rescost;
Apres
Er
la ciutatz en pes;
De totas partz y venon a gran joya;
Fag an
ciutat, et an li mes nom Troya,
E fan Poestat de mi dons de
Savoya.
N' Aud' e Na Brelanda,
Na Palmier e N'
Auditz,
Engles e Guarcenda,
N' Agnes e N' Eloitz,
Volon que
lor renda
Joven Na Biatritz;
Sino,
Las domnas de Ponso
Li
'n queran esmenda;
E lai part Mont Senis
Somo
La ciutatz
comtenso,
Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon' e belha
Que
lor beutat tolh, a la damizella
De las autras colors fresqu' e
novella.
La Poestat se vana
De far ost en arrenc,
E sona
'l campana,
E lo vielhs comuns venc;
E dis per ufana
Que
chascuna desrenc;
Pueis ditz,
Que 'l bella Biatritz
Estai
sobirana
De so qu' el comuns tenc;
C' aunitz
N' es mans e
desconfitz.
Las trompas van e la Poestat cria:
“Demandem li
jovent e cortezia,
Pres e valor!” E totas cridon: Sia!
Maria
la Sarda
E 'l dona de san Jortz,
Berta e Bastarda,
Mandon
tot lor esfortz
Que joves Lombarda
No rest de sai los
portz;
Car say
Qu' a N' A Biatritz play,
Que lur
reiregarda
Non pot esser tan fortz,
Qu' esglay
Lo sieu fin
pretz veray.
De Canaver y ven molt gran compainha,
De Toscana e
domnas de Romainha,
Na Tomazina, e 'l domna de Surainha.
La
ciutatz se vueia,
E movon lor carros,
E 'l vielhs comuns
pueia;
E gieton en lor dos
Cuirassas de trueia
Ab que cobron
lor os;
Gambais
An et arcs e carcais;
E non temon plueia,
Ni
mals temps no lur notz;
Hueymais
Faran de grans assais.
De
totas partz comenson a combatre,
Na Biatritz cuion de pretz
abatre;
Mas non lur val, s' eron per una quatre.
Per lors
murs afendre
Fan engenhs e carels,
E trabuquetz tendre,
Gossas
e manganels,
Fuec grezesc acendre,
Fan volar e cairels;
De
jos
Trauquon murs ab bossos;
Per tal no s vol rendre
Lo
sieus joves cors bels
Joyos,
Ples de belhas faissos.
Totas
cridon, aiuda tras l' esponda,
L' un' a l' autra; la tersa ten la
fronda,
E trazon tug li genh a la redonda.
Na Biatritz
monta,
E s va de pretz garnir;
Ausberc ni porponta
Non vol,
e vai ferir;
Cell' ab cui s' afronta
Es serta de morir;
E
jonh,
Et abat prop e lonh;
E fai tanta jonta
Que l' ost fai
descofir;
Pueis ponh,
Si qu' el carros desjonh.
Tantas n' a
prez e derocad' e morta,
Qu' el vielhs comuns s' esmay e s
desconorta,
Si qu' a Troya l' enclaus dedins la porta.
Na Biatritz, be
m platz, quar est estorta
A las vielhas, qu' el vostres gens cors
porta
Pretz e jovens qu' a lor proeza morta.
Bels
Cavalhiers, vostr' amor me coforta,
E m dona joy, e m' alegr' e m
deporta,
Quan l' autra gen s' esmay e s desconorta.
//
Raimbaut de Vaqueiras or Vaqueyras (fl. 1180 – 1207) was a Provençal troubadour and, later in his life, knight. His life was spent mainly in Italian courts[1] until 1203, when he joined the Fourth Crusade. His writings, particularly the so-called Epic Letter, form an important commentary on the politics of the Latin Empire in its earliest years. Vaqueiras's works include a multilingual poem, Eras quan vey verdeyar where he used French, Italian, Galician-Portuguese and Gascon, together with his own Provençal.
Vaqueiras was from Vacqueyras, near Orange. He spent most of his career as court poet and close friend of Boniface I of Montferrat, with whom he served in battle against the communes of Asti and Alessandria. Vaqueiras claimed he earned a knighthood through protecting Boniface with his shield in battle at Messina, when they took part in Emperor Henry VI's invasion of Sicily. He was present at the siege and capture of Constantinople in 1204, and then accompanied Boniface to Thessalonica. It is generally presumed that Raimbaut died on 4 September 1207, together with Boniface, in an ambush by the Vlach.
The only critical edition of Vaqueiras attributes 33 extant songs to him; only eight of the associate melodies have survived. He used a wide range of styles, including a descort, several cansos and tensos, an alba and a gap; he, with Perdigon and Ademar de Peiteus, invented the torneyamen (or, at least, left us its earliest example). One of his songs, "Kalenda Maia", is referred to as an estampida and is considered one of the best troubadour melodies.[by whom?] However, according to the razó, he borrowed the tune from two other musicians. This would explain why the song is called an estampida, which is, theoretically, a purely instrumental piece.
In 1922, Vaqueiras was the subject of a verse drama by Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato. Strongly derivative of Edmond Rostand's Cyrano de Bergerac and La Princesse Lointaine, it presents a highly romantic, fictionalised image of the poet, in love with his patron's daughter Beatrice. At the end, he returns, mortally wounded, from Thessalonica, to die in her arms.
Vaqueiras and the song "Kalenda Maya" are referenced disparagingly by the protagonist-narrator in Nicole Galland's novel Crossed: A Tale of the Fourth Crusade.
A similar fictionalised account of a courtly love relationship between Vaqueiras and Beatrice del Carretto (subject of Vaqueiras's early songs, daughter of Boniface of Montserrat and Helena del Bosco) is the subject of a short story, Miłość i płaszcz (The Love and the Cloak), by Teodor Parnicki, dating from the period between 1933–1939.
Amelia E. Van Vleck, The Lyric Texts p. 33, in Handbook of the Troubadours (1995), edited by F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis.
The poems of the troubadour Raimbaut de Vaqueiras ed. and tr. Joseph Linskill. The Hague: Mouton, 1964.
http://trobar.org/troubadours/raimbaut_de_vaqueiras/
Raimbaut de Vaqueiras o Raimbaut de Vaqueyras (activo desde aproximadamente 1180 y fallecido el 4 de septiembre de 1207) fue un trovador provenzal y, más tarde, caballero. Su vida giró principalmente en torno a la corte en Italia hasta 1203, cuando se incorporó a la Cuarta Cruzada.
Como su nombre indica, procedía de Vacqueyras, Vaucluse; cerca de Orange, Francia. Pasó la mayor parte de su carrera como poeta en la corte y fue amigo de Bonifacio de Montferrato. Sirvió con él en la lucha contra los municipios de Asti y Alessandria. Raimbaut alegó obtener la categoría de caballero gracias a la protección de Bonifacio con su escudo en la batalla de Mesina, cuando tomó parte con el emperador Enrique VI en la invasión de Sicilia. Estuvo presente en la toma de Constantinopla en 1204 y, a continuación, acompañó a Bonifacio a Tesalónica.
Sus escritos, en particular la denominada Carta Épica, forman un importante comentario sobre la política del Imperio Latino en sus primeros años.
Generalmente se supone que Raimbaut falleció el 4 de septiembre de 1207, junto con Bonifacio, en una emboscada de los búlgaros.
Ha sobrevivido únicamente una edición de las obras atribuidas a Raimbaut compuesta de 33 canciones y ocho melodías asociadas. Utilizó una amplia gama de estilos. Una de sus canciones, Kalenda maya, dedicada a las fiestas del 1 de mayo,1 es considerada una de las mejores melodías de trovadores.
En 1922, Vaqueiras fue objeto de un verso de teatro por Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato, procedente en Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand.
http://www.calendamaia.cl/Fundamentos/raimbaut.htm
https://archive.org/details/rambaldodivaquei00berruoft
sábado, 7 de octubre de 2023
Pons de Capdueil. Capduelh. Capdoill. Capduoill.
Pons de Capdueil.
I.
Leials amicx, cui amors ten joyos,
Deu ben esser alegres e jauzens,
Larcx et adregz, arditz et amoros,
Aras quan par lo guais termenis gens
Que fai la flor espandir per la planha,
E 'l rossinhol chantar justa 'l vert fuelh;
Mas ieu non am son dous chan tan quan suelh,
Pus mi dons vol que totz bes mi sofranha.
Pero be sai que dregz es e razos
Que selh qu' es francx, amoros e plazens,
Sia plus braus d' autr' om e plus felos,
Quan no li val merces ni chauzimens;
E pus mi dons m' es salvaia et estranha,
Leu
pot trobar en me mal et orguelh:
Mas
lieys non cal si m pert, per qu' ieu no m duelh
Plus
de s' amor, ni ai cor que m' en planha.
Non
dic ieu ges que totz temps sieus no fos,
E
no fezes totz sos comandamens,
Sol que no m fos sos cors tant
orgulhos;
Mas sitot s' es bona e belha plazens,
Franca e
gentils e d' avinen companha,
Ja no m' aura si no vol so qu' ieu
vuelh:
Ailas! que m val si l' am o si m' en tuelh,
Qu' ilh fai
semblan que res de mi no 'l tanha!
Totz mal menatz for' ieu
fizels e bos,
Francx et humils e celans e temens,
Ses trop
parlar, e de totz enjans blos;
E saubra ben entr' els
desconoissens
Cobrir mon joi, qu' els fals cui dieus contranha
De
nostr' amor non poiran far janguelh:
S' aissi m volgues la genser
que s despuelh,
Ja no 'l feira fenha ni gronh ni lanha.
Per
so n' estauc marritz e cossiros,
Quar anc l' amiey ni m falhic tan
mos sens,
Que per un joy don no sui poderos
Soan alhors totz
autres jauzimens;
Aissi no sai cosselh a que m remanha,
Qu'
autra no m platz et ilh mi dezacuelh:
Fols es qui cre tot quan
vezon siey huelh,
Ni qui pert trop per so que non
guazanha.
Amors, lonc temps ai estat de Bretanha,
E faitz
peccat, quar mi mostratz orguelh;
S' ieu plus que tuit l' autr'
amador vos vuelh,
Ni mais vos am, es doncx dregz que m' en
planha.
II.
Si totz los gaugz e 'ls
bes,
E las finas lauzors,
E 'ls faitz e 'ls digz cortes
De
totas las melhors,
Volgues dieus totz complir
En una
solamen,
Saber cug veramen
Que selha cui dezir
N' agra mais
per un cen.
E pos de totas es
Caps e mirals e flors,
Sitot
no m' en ven bes,
Si m' es lo gratz honors
Fassa m viure o
murir:
Mas plus l' er avinen,
Si m te guay e jauzen;
Com
mais me fai languir,
Ieu plus l' am finamen.
Quar el mon
non es res,
Sia sens o folhors,
Que m penses que 'l plagues,
No
m fos gaugz e dossors;
So qu' ilh vol mal azir,
Et am selhs
bonamen
Qui son siei benvolen:
Al mielhs que pot chauzir,
Sui
al sieu mandamen.
En aissi m' a conques;
E si no m val
amors,
Valha m ma bona fes
E la sua valors:
S' amors no vol
venir
El sieu belh cors plazen,
Lo verai pretz valen
Deu
garar de falhir,
Quar s' ieu muer, no l' er gen.
Gentils
cors, ben apres,
Sobre totz amadors
Agras mon fin cor mes
Ab
un pauc de socors;
Que mort m' an li sospir:
E vos, per
chauzimen
No sufratz mon turmen,
Ni vulhatz fals auzir
Cui
er mal si be m pren.
Na Beatritz, grazir
Vos faitz a tota
gen;
Et avetz pretz valen,
Si que qui 'n vol ver dir
Del
belh semblan no y men.
III.
Humils e fis e francs
soplei vas vos,
Ab leial cor, bona dona e valens,
Quar etz
mielher del mon, e plus valens
E plus gentils e plus franch' e
plus pros
E genser e plus guaya;
Per qu' ieu vos am, ja autre
pro non aya,
Tan finamen que d' al re no m sove,
Neis quan prec
dieu, don oblit per vos me.
Nulh'
autr' amors no m pot faire joyos
Si m preyavon d' autras domnas
cinc cens,
Quar ab vos son fadas las conoissens;
Tan son cortes
li semblan e 'l respos,
Que tan quan lo sols raya,
Non a domna
cui tan ricx faigz s' eschaia,
Ni mielhs fassa so qu' a bon pretz
cove;
Doncx sui astrucx, quar vos am e vos cre.
Adregz
cors gens, benestans, amoros,
No m' aucizatz, valha m francx
chauzimens
E leyaltatz e fin' amors que m vens,
E 'l bes qu'
ieu dic, e merces e perdos:
No vulhatz qu' ieu dechaya,
Qu' el
loncs espers e 'l deziriers m' esglaya.
Bona domna, sol qu' endreg
bona fe
Mi vulhatz be, con piegz trac, no m recre.
Sivals
d' aitan sui ben aventuros,
Quar s' ieu en muer, autre non er
jauzens;
Ans fatz mentir lo brug dels mals dizens,
E reman fis
vostre pretz cabalos:
Malgrat de gent savaya,
A totz jorns
creis vostra valors veraya
Sobre totas, e sai vos dir per
que,
Quar valetz mais e no falhetz en re.
Doncx,
pus al cor vei en totas sazos
La vostra boca, e 'ls huelhs clars e
rizens,
E 'l guays solatz, e 'ls belhs digz avinens,
E 'l
vostre cors qu' es tan cars e tan bos,
No crezatz qu' ieu m n'
estraya;
Q' us dous dezirs mi ten guay e m' apaya,
E non ai
plus, ni d' als non truep merce;
Mas tan valetz qu' el mals val
autre be.
Vostr'
hom sui, domna guaya,
Et am vos mais que l' Andrix non fetz Aya;
E
sobre totz port la clau d' amar be;
Per qu' ieu alhors no pues
virar mon fre.
IV.
Astrucx es selh cui amors ten
joyos,
Qu' amors es caps de trastotz autres bes,
E per amor es
hom guays e cortes,
Francs e gentils, humils et orgulhos;
Aqui
on tanh, en fai hom mielhs mil tans
Guerras e cortz don naisson
faitz prezans:
Per qu' ieu ai mes tot mon cor en amor;
E quar
ai bon respieit que m fassa ric,
No planc l' afan qu' ieu trac ni
la dolor.
Ric m' agra fait e ben aventuros,
Sol ab mi dons,
que tan val, mi valgues;
E pueys en lieys no falh neguna res
De
tot quan tanh a ric pretz cabalos,
Be m deu valer s' amors, quar
fis amans
Li sui trop mielhs no fon d' Izeutz Tristans:
E pus
tan l' am e ponh en sa honor,
Non deu creire bruich ni malvais
castic,
Qu' en manhs bos luecs fas auzir sa lauzor.
Ja non
creirai desmenta sas faissos
Mi dons cui sui litges, quar semblans
es
Qu' en lieys sia franqueza e merces,
Qui ve 'ls belhs huelhs
plazens et amoros,
E la boca qu' es belha e gen parlans,
E 'l
cors adregz ab avinens semblans:
Ben saup chauzir de totas la
melhor;
Ges mos sabers aquel jorn no m falic,
Ans m' esmendet,
s' anc pris dan per folhor.
Que vilas fai qui m' es
contrarios;
E si negus lauzengiers mal apres
M' a dig enuey,
mais volgra qu' en prezes
Mas rezempsos, qu' aitan pauc col
peissos
Viu ses l' aigua viurai, s' il platz mos dans
Mi dons
cui sui per far totz sos comans.
Guardatz s' ieu l' am ses tot cor
trichador!
Qu' el mon non ai tan mortal enemic,
Si 'l n' aug
ben dir, no 'l n' aya per senhor.
Si
cum es plus renoviers cobeitos
On plus a d' aur e d' argent a se
mes,
Sui plus cobes de lieys que m' a conques,
On plus remir
las autras, tant es pros:
Vezer non l' aus, que vas lieys sui
doptans,
Ni 'l man mon cor mas per un qu' es truans,
E fals vas
mi, quar non ditz ma clamor.
Las! si merces no m val contra 'l
destric,
Ma bona fes m' a mes en gran error.
Chanso,
vai t' en lai on es joys e chans,
Beutatz e sens, jovens e guais
semblans,
Dir a mi dons cui sopley et azor
Que tan conosc sos
bos ayps, per qu' ieu dic
Que retener mi deu per
servidor.
V.
Ben es folhs selh que renha
Per lonc
temps ab senhor,
Don ja bes no li 'n venha
Ses mil tans de
dolor;
E qui per ben mal pren,
Tanh que joys li sofranha,
E
nulhs bes no 'lh remanha,
Saber pot veramen
Qu' assatz a de que
s planha.
Per so m planc e 'n mov lanha,
Quar
falh nesciamen
Amors, que m fon estranha,
E m trazic
malamen;
Sabetz per que l' azir?
Qu' el ben que fag m' avia
Mi
tolc, e m fes bauzia:
Qu' om no deu enriquir
Lo sieu, e pueis
l' aucia.
Amors a gran falsia,
Quar amar e servir
Et
onrar la sabia,
Mielhs qu' autr' om obezir,
E celar ses
enjan;
Mas mal vi s' amistansa,
Qu' anc non aic benanansa
No
m tornes pueis a dan;
Per que m part m' esperansa.
Tant
pauc vuelh s' acordansa,
Qu' ieu endreg lieys no m blan;
Domna
gentils qu' enansa
Son valen pretz prezan,
Ont es fina
beutatz
E gran bon' aventura,
Si qu' a totz jorns melhura;
Et
ab tot so no m platz
S' amor, ni non ai cura.
Tant es grans
la rancura
Per qu' ieu en sui iratz,
Que bons pretz en peiura
E
guaiez' e solatz:
Pero ades esper,
Sitot mos cors s'
esmaya,
Qu' apres l' ira m' eschaya
Tals joys que m denh
plazer;
Sol fin' amors no m traya.
VI.
Tant m' a
donat e fin e ferm voler
Leyals amors, que ja no m partrai mais
De
vos, dona, on ai mon bon esper;
Tant etz valens, cortez' ab digz
verais,
Franch' e gentils, guay' ab humil semblan,
Belh' e
plazens, si que non es a dire
Negus bos ayps qu' om puesc' en
domn' eslire;
E pus tant es vostre ricx pretz puiatz,
Suffretz
qu' ie us am, qu' ieu vuelh tot quan vos platz.
Bona domna, tant
m' avetz en poder
Que, si m faitz be, anc hom non fo plus guays;
E
si m faitz mal, e no m voletz aver
Franc chauzimen, ges per so no
m' irais;
Qu' on plus mi duelh, mais vos am ses enjan:
Sabetz
per que vos sui hom e servire?
Qu' ades cossir quant valetz, e m'
albire
Que venir deu lo guazardos e 'l gratz,
Tant ai suffert
lonc temps l' afan en patz.
Pauc
a de sen, e cuia mout saber
Selh que m blasma quar d' amar vos no
m lais;
Qu' ieu on plus vau d' autras domnas vezer,
E m luenh
de vos, mens ai cor que m biays:
Per qu' ieu non puesc mon cor
partir ab tan,
Ja no m partrai de vos mon dous dezire;
Qu' anc
non amet, be l' en puesc escondire,
Ans es nescis, dezamoros
proatz,
Qui ditz que so qu' om plus vol es foudatz.
Anc
pueys no fe 'l segles mais deschazer,
Pus hom blasmet amor, ni 'l
dis tal ays
Per las donas que solon mais valer,
Pels cavaliers
qu' an tornat a savays
Fals noirimens; et es trop malestan
Que
l' un fenho, l' autre volon mal dire
De las melhors, per qu' es
dregz qu' ieu m' azire;
Qu' a totas sui bos e francx e privatz
Per
vos, dona, a cui mi sui donatz.
Totas
las vuelh honrar e car tener,
Quar per vos valh en totz valens
assays;
E ges per so, dona, no us cal temer
En dreg d' amor,
qu' ieu vas autra m' apays,
Quar vos mi faitz amar deport e
chan,
Cortz e domneys, joy e solatz e rire,
Quar de ren al non
son miei dous cossire:
Per que m degra, si 'n fos a dreg
jutjatz,
Valer merces e franc' humilitatz.
A
vos mi ren per far vostre coman,
Bona domna, sitot non sui
jauzire;
Faitz me joyos, o pessatz tost d' aucire:
Que si l'
una non faitz, be vuelh sapchatz
Que qu' aia dig no sui
enamoratz.
VII.
Per joy d' amor e de fis amadors,
E
de finas amairitz ses enjan
Comens chanso, que nulhs autres
pascors,
Ni nulhs estius no mi ten pro ni dan,
Mas d' un ric
joy que m te guai e prezan,
Fis sobr' els fis, e valens sobr' els
bos,
Que m fai estar jauzen et amoros.
E s' ieu n' ai joy
mi ten jauzen amors,
Eschai de mi si m te 'l joys en afan;
No
m' en lau ges, ans m' en ve la dolors
Daz autras partz e 'l dezir
e l' afan;
Mielhs fora dregz e razos per semblan
Qu' els mals e
'ls bes partissem entr' amdos,
Ensems ab joy e 'ls autres
cossiros.
Si
ma dona s' a d' autres preyadors,
No m' en rancur, ni non fauc mal
semblan,
Ans m' en val mais lo bes per las paors;
Que dels
melhors a hom mais de talan,
Sol que d' aisso sia eu guardatz de
dan;
Que lauzengier no m tenguon dan ab vos,
Ni tals que s fai
amicx qu' er enueyos.
Tot atressi col salvatges austors
Que
s rescon plus que l' autr' auzelh no fan,
Rescon e cel mon joy als
jangladors,
Als fals fenhens que faitz anar torban:
E si vos,
don', acsetz lo mieu talan,
Tant esteram rescondut a rescos,
Tro
'ls lauzengiers agron mortz los gelos.
Trompas ni corns, ni
viulas, ni tambors,
Guerras, ni cortz, ni estevas, ni chan,
No
valon re contra 'l vostre socors,
Si vos lo m fagz, dona, quan lo
us deman;
Qu' el mon non es don puesc aver joy gran,
Mas quan
de vos don sui guays e joyos,
Quar ieu vos am e trac greu mal per
vos.
Dona N' Auda, balladas ni chansos,
No vuelh faire que
no y parle de vos.
VIII.
S' anc fis ni dis nulha
sazo
Ves vos erguelh ni falhimen,
Ni passei vostre mandamen,
Ab
franc cor et humil e bo
Vos mi ren, belha douss' amia,
E m part
de l' autrui senhoria,
E reman en vostra merce,
Qual que m
fassatz o mal o be.
Per aital coven vos mi do,
Qu' ieu non
ai poder ni talen
Qu' ieu m' en parta de mon viven;
Qu' amors
m' a en vostra preizo
Mes, quar etz la mielher que sia,
Et
avetz mais de cortezia;
Qu' el plus vilans es quan vos ve
Cortes,
e us porta bona fe.
Be m pogratz trobar ochaizo,
Mas tan
vos sai, domna, valen,
Franch' et humil e conoissen,
Per qu' ie
us quier franchamen perdo,
E tem vos tan qu' als no us
querria;
Mas ses enjan e ses bauzia
Vos am, e us amarai
jasse,
E tot quan vos plai vuelh e cre.
Doncx, pus no
us aus querre mon pro,
E
sui vostre sers leyalmen,
Be faretz mais de chauzimen,
E
doblaretz lo guazardo,
Si m donatz so qu' ieu plus volria
Ses
preyar; qu' aitals companhia
No s part, quan ses precx s'
esdeve
Qu' us fis cors ab autre s' ave.
A penas sai dir oc
ni no,
Quan
no vey vostre guay cors gen,
E la fresca cara rizen;
S' ieu n'
espert molt, n' ai ben razo,
Que totz l' autre mons no m
poiria
Tener nulh pro s' ieu no us vezia;
Ni ses vos no puesc
aver be,
Per que us er gen si us en sove.
Beutatz
e valors e cueindia,
Dona, creis en vos quascun dia;
E prec
dieu que do malastre
Totz selhs qu' an lunhat vos de me.
De
N' Odiartz on que sia
Vuelh sa coindans' e sa paria,
Qu' ab
rics faitz enans e mante
Tot
so qu' a valen pretz cove.
IX.
Qui
per nesci cuidar
Fai trop gran falhimen
A dan li deu tornar;
E
s' a mi mal en pren
Ni ma domna m deschai,
Be s tanh, que tal
folhia
Ai fait, per qu' ieu deuria
Morir d' ira e d' esmai.
E
s' ieu per sobr' amar,
Ai renhat folhamen,
Ni
mi dons proar
Si n' agra 'l cor jauzen,
Si 'l ferm voler qu'
ieu n' ai
De lieys servir partia,
Ar conosc que 'l plairia,
Per
qu' ai fait folh assai.
No m' en puesc razonar,
E sai que
no m' es gen;
E si m vol perdonar,
Gratz e merces li 'n ren,
E
totz temps o farai:
Qu' estiers qui m' auciria,
Mon fin cor non
partria
Del ric luec on estai.
Per so no m cal duptar
Son
ric cor covinen,
Ni m' en degra lonhar
Pel bruit don quascun
men;
Qu' ieu sui be selh que sai
Que mielhs hom non poiria
Aver
per drudaria,
Mas quan lo solatz guai.
En aissi m fai
trobar
Nesci lo cor e 'l sen,
Que quan cug orguelh far,
Ilh
m' o torn en nien;
E re de be no m fai,
Quan mos cors s'
umelia;
Amors ni cortezia
De leys joi no m' atrai.
Domna,
'l genser qu' ieu sai,
Mais vos am ses bauzia
No fes Tristans
s' amia,
E nuill pro non y ai.
X.
Aissi
cum selh qu' a pro de valedors,
E 'l falhon tug, ja tan non er
amatz
En la sazon qu' es desaventuratz,
Mi failh mi dons, sol
car conois qu' amors
Mi fai murir per lieys ab gran turmen;
E
s' ill pogues faire nul falhimen
Vas
mi 'l fera; mas mens en val, so cre,
Bars qui deschai selhui que
vencut ve.
Per
so conosc qu' es dan e deshonors:
Qui non a cor als
dezapoderatz;
Que ja castelhs frevols qu' es assetjatz
Ab gran
poder, no s tenra ses secors;
E si 'l senher de cui es no 'l
defen,
En sa colpa lo pert pueys longamen:
Aissi perdra ma don'
al sieu tort me,
Pus no m socor on plus li clam merce.
Perdre
no m pot per so que m vir alhors;
Pero si m sui de lieys lonc temps lunhatz,
Qu' ai fait semblan qu' alhors m' era viratz
Per
esproar si 'l plagra ma dolors;
E s' agues mes en autra mon
enten,
Ar ai proat qu' ilh n' agra 'l cor jauzen,
S' ieu mi
partis de lieys; mas no 'lh val re,
Que no m pot ges mon cor
partir de se.
Belha domna, vailla m vostra valors,
Qu' anc
nulhs caitius destregz ni mal menatz
Non saup son dan tan gen
suffrir en patz:
E pus lo mals m' es delieitz e sabors,
Per
amor dieu, e quar vos fora gen,
Trobes ab vos qualaquom
chauzimen,
Que vostr' om suy; e si m denhatz far be,
Vos i
faretz franquez' e bona fe.
Vostre belh huelh, vostra fresca
colors,
Vostre dous ris, vostras finas beutatz,
Vos fan aver
vas me pus dur solatz;
Ja no m' agr' ops fos faitz lo miradors
On
vos miratz vostre cors covinen,
Guay e joyos, amoros e plazen,
Qu'
erguelh me faitz; e qui bon pretz mante,
Erguelh no 'l tanh vas
los sieus ni 'l cove.
Mon Plus Leial, s' ieu vos vi plus
soven,
Mielhs n' anera mi e vos eissamen;
Qu' ieu saubra vos
conseilhar, e vos me;
Pero negus non sap a sos ops re.
XI.
Ges
per la coindeta sazon
Que fai pratz e vergiers florir,
No fara
ogan mon chan auzir,
Mas bonamen m' a fait perdon
Silh que m'
es dolz' e de bella compaingna,
Per qu' eu en deu aver lo cor
jauzen;
Que non es jorn qu' en sospiran non plaingna,
Car
no m manda venir celadamen.
De bon cor l' am, et ai razon,
Qu'
el mon non puos gensor chauzir;
E car plus soven no remir
Son
cors e sa bella faisson,
S' eu per enjan m' en lais, dieus m' en
contraingna:
Mas
lauzengier me fan tal espaven,
Per merce ill prec que, ses bruit e
ses laingna,
Sueffra
qu' ill serf a rescos humilmen.
Mout m' a rendut gen guierdon
Amors, per qu' eu lo ill dei grazir
Del gran mal que m' a fai suffrir,
Per mon bon talen n' ai, qu' en fon
Loncs temps ves me mal' e brau et estraingna
Mas no m ten dan, que miels val per un cen
Sela
que vol que sos litges remaingna;
Per que autra no voill ni me
enten.
XII.
De totz caitius sui ieu aisselh que plus
Ai
gran dolor, e suefre greu turmen;
Per qu' ieu volgra murir, e fora
m gen
Qui m' aucizes, pois tan sui esperdutz;
Que viures m' es
marrimens et esglais,
Pus morta es ma dona N' Azalais;
Greu
sofrir fai l' ira ni 'l dol ni 'l dan.
Mortz trahiritz! be vos
puesc en ver dire,
Que non poguetz el mon melhor aucire.
Ai!
cum fora gueritz et ereubutz,
S' a dieu plagues qu' ieu fos
primieramen
Mortz; las! caitius no vuelh mais longamen
Viur'
apres lieis: reis perdona 'l Jhesus,
Dieus poderos, dreituriers e
verais,
Salva la Crist, nomnatz sobre totz gais,
E 'n ren l'
arma sanh Peire, sanh Joan;
Que totz los bes y son qu' om puesca
dire,
E de totz mals la 'n pot hom escondire.
Senher, ben
la devem planher quascus,
Qu' anc dieus non fes el mon tant
avinen:
Qui aura mais tan bel captenemen!
Que val beutatz ni
bon pretz mentengutz!
Ni que val sens, honors, ni solatz
guais,
Gent aculhirs, ni nuls cortes essais!
Ni que valon franc
dig, ni fag prezan!
Segles dolens! de bon cor vos azire,
Mout
valetz pauc, pus lo mielhs n' es a dire.
E podem be saber que
l' angel sus
Son de sa mort alegre e jauzen;
Qu' auzit ai dir,
e trobam ho ligen:
“Cui lauza pobles lauza Dominus.”
Per
que sai be qu' ilh es el ric palais,
En flors de lis, en rozas et
en glais;
La lauzon l' angel ab joy et ab chan:
Selha deu ben,
qui anc no fo mentire,
En paradis sobre totas assire.
Joys
es delitz, e jovens es perdutz,
E totz lo mons es tornatz en
nien,
Quar comte, duc e man baron valen
N' eran plus pros, er
non la ve negus,
E mil domnas valion per lieys mais.
Mais er
podem saber qu' ab nos s' irais
Nostre senher, qui la fes valer
tan;
Qu' en lieys nos a tolt chan, solatz e rire,
E ns a dat
mais d' afan e de cossire.
Ai! quals dans es de mi dons N'
Azalais!
Non puesc als far, mas de totz jois me lais,
E
pren comjat de chantar derenan;
Que planh e plor, e manh coral
sospire
M' an mes per lieys en angoissos martire.
Amics N
Andrieu, camjat son mei dezire,
Ni ja d' amor non serai mais
jauzire.
//
https://en.wikipedia.org/wiki/Pons_de_Capduelh
Capduoill en la viñeta.
Pons de Capduelh (fl. 1160–1220 or 1190–1237) was a troubadour from the Auvergne, probably from Chapteuil. His songs were known for their great gaiety. He was a popular poet and 27 of his songs are preserved, some in as many as 15 manuscripts. Four of his cansos survive with musical notation.
There survives a vida, or short biography, of Pons written by a contemporary and fellow troubadour, Uc de Saint Circ. According to Uc, Pons and troubadour Guillem de Saint Leidier were both from the diocese of Le Puy, and while Guillem was "generous with money" (larcs donaire d'aver), Pons was very stingy (fort escars d'aver). He reportedly loved Azalais, daughter of Bernard VII of Anduze and wife of Oisil de Mercoeur (or Mercuor). (Bernard of Anduze was a patron of many troubadours.) The vida states that "[Pons] loved [Azalais] dearly and praised her and made many good songs about her; and as long as he lived, he loved no other, and when the lady died, he took the cross and went over the sea and died there." According to the razo that follows the vida in some manuscripts, Pons, to test Azalais's love for him, began loving another woman, Audiart, wife of Roselin, lord of Marseille. The rift between them was only healed by the intervention of Maria de Ventadorn and the viscountess of Aubusson. After Azalais's death in 1237, Pons wrote a planh (lament) for her, "De totz caitius sui eu aicel que plus".[1] Some scholars argue that this planh was in fact written for Alazais de Boissazo, who died before 1220, and others have erroneously equated Azalais with the lady known only as Sail-de-Claustra in the poems of Peirol.
Pons was exiled from his homeland in the middle of the 1210s and travelled "through Provence" (per Proensa) in order to join the Fifth Crusade around 1220. According to the untrustworthy Jean de Nostredame, he died after participating in the conquest of Jerusalem, in 1227. Older scholars, such as Friedrich Christian Diez and Max von Napolski, believed that Pons died on the Third Crusade in 1189, but this is conclusively disproven.
The parents of Pons are unknown, but he was of the family of the lords of Fay and had six children identifiable in the records. Pons is probably to be identified with the "Pontius de Capitolio" who appears in documents between 1189 and 1220. Before 1196, Pontius married a woman named Jarentone who brought him the castle of Vertaizon, a fief of the bishop of Clermont, as a dowry. In 1199, Pons imprisoned Bishop Robert of Clermont. In 1205, responding to an inquiry begun by Pope Innocent III, King Philip II forced Jarentone to hand over Vertaizon to the bishop. In 1211, Pons and Jarentone, with their three sons, three daughters and three sons-in-law, sold Vertaizon to the bishop for 7,650 marks, of which 7,000 were to be retained by the bishop as compensation for his unlawful imprisonment. Pons's sons were Jourdain, Pierre de Fay and Jarenton.
Pons was probably acquainted with the trobairitz Clara d'Anduza and the troubadours Dalfi d'Alvernha, Folquet de Marselha (whom he praised in a song), and Peirol. Gui de Cavaillon and Ricau de Tarascon invoke Pons and Audiart as judges of their tenso, composed after 1210, and Elias de Barjols also mentions Pons.
Of all Pons's works, with the possible exception of the planh, only his two crusade songs can be dated with confidence to around 1213. "So qu'om plus vol e plus es voluntos" was written after the battle of Las Navas de Tolosa (16 July 1212) and before the battle of Muret (12 September 1213), since it was dedicated to Peter II of Aragon, who died there.
The crusade song "En honor del pair'en cui es", which has the form of a sirventes, refers to war of the Holy Roman Emperor (probably Otto IV) and the King of England against Philip II and the "King of Apulia" (probably Frederick II). This is probably the War of Bouvines.
Pons's songs "S'eu fis ni dis nuilla sazo" and "Tuich dison q'el temps de pascor" are speculatively dated to around 1210.
Cansos
Aissi m'es pres cum celui que cercan
Astrucs es cel cui amors te jojos
Ben es fols cel que reigna
Ben sai que per sobrevoler
Coras que.m tengues jauzen
Ges per la coindeta sason
Humils e francs e fis soplei ves vos
Ja non er hom tan pros
L'adregz solatz e l'aveinens compaigna
L'amoros pensamenz
Lejals amics cui amors te jojos (with music)
Ma domna.m ditz qu'eu fatz orgoill
Meills qu'om no pot dir ni pensar
Per joi d'amor e de fis amadors
Qui per nesci cuidar
S'eu fis ni dis nuilla sazo
Si com celui qu'a pro de valedors
Si totz los gaugz e.ls bes
Tan m'a donat fin cor e ferm voler
Tant mi destrein uns desconortz qi.m ve
Tuich dison q'el temps de pascor
Us gais conortz me fai gajamen far (with music)
Crusade songs
Ar nos sia capdelhs e garentia
En honor del pair'en cui es
So qu'om plus vol e plus es voluntos
Descorts
Un gai descort tramet leis cui dezir
Planhs
De totz caitius sui eu aicel que plus
Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4
Chambers, Frank M. Review of "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon: son temps, sa vie, son oeuvre" by Jean Perrel. Romance Philology 32, 1 (1978): 140.
Lucas, H. H. "Pons de Capduoill and Azalais de Mercuor: A Study of the Planh". Nottingham Mediaeval Studies 2 (1958): 119–13.
Poe, Elizabeth Wilson. "Old Provençal Escars/Escas: "Poor"? Reconsidering the Reputation of Pons de Capdoill". Tenso 4, 2 (1989): 37–58.
Fabre, Claude. Le Troubadour Pons de Chapteuil, quelques remarques sur sa vie et sur l'esprit de ses poèmes. Le Puy-en-Velay: Peyriller, Rouchon et Gamon, 1908.
Napolski, Max von. Leben und Werke des Trobadors Pons de Capduoill. Halle: Niemeyer, 1879.
Perrel, Jean. "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon, son temps, sa vie, son oeuvre". Revue d'Auvergne 90, 2–3 (1976): 89–199.
Thomas, Antoine. "L'identité du troubadour Pons de Chapteuil". Annales du Midi 5 (1893): 374–79.
miércoles, 4 de febrero de 2026
Querela, Querella - Requisicio, Requisitio
(chap. queixós, querellós, queixosos, querellosos, queixosa, querellosa, queixoses, querelloses.)
La lengua que hablaban los catalanes y catalanas no era otra que la plana lengua romana, la lengua de oc, òc, och, hoc : sí afirmativo. A no ser que fueran con su boina roja o barretina a Estrasburgo antes del año 842 a enseñarles a hablar y escribir a los reyes Carlos el calvo, franco, y Luis, alemán, el germánico, hermanico de Karle; ambos hijos de Luis el Pío, y nietos de Carlomagno. Quizás Karl der Große aprendió catalán cuando conquistó Barcelona en el 801, o antes ya, en el mismo sitio de la ciudad Barcino, Barchinona y variantes. O quizás su hijo Luisico Pío le enseñó la lengua que aprendió en Gerona, 785, y Besalú, como Ramón Vidal de Bezaudun.)
25. Inquisicio, Inquisitio, Inquizicio, Inquisition, s. f., lat. inquisitionem, inquisition, recherche, poursuite.









