Mostrando las entradas para la consulta vezer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vezer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de octubre de 2023

Giraud Riquier. Guirautz Riquiers. Fin du tome troisième.

Giraud Riquier.


I.


Ab plazen

Pessamen

Amoros,

Ai cozen

Mal talen

Cossiros,

Per qu' el ser no puesc durmir

Ans torney e vuelf e vir,

E dezir

Vezer l' alba.


Per trebalh

Que m' assalh,

Ser e jorn

Joys me falh,

Don nualh

Ab cor morn,

E 'l ser dobla m mon martir,

Qu' en elh tenc tot mon albir,

E dezir

Vezer l' alba.


Mals sabers

Es loncs sers

Per velhar

Ses plazers

E jasers

Ses pauzar,

E ben amars ses jauzir;

Per qu' el ser velhan sospir,

E dezir

Vezer l' alba.


A mon dan

Per semblan

Fa gran nueg,

Quar afan

N' ay trop gran

Et enueg,

Quar leys qu' ieu am non remir;

Ans pes co m' en puesc aizir,

E dezir

Vezer l' alba.


II.


L' autre jorn m' anava

Per una ribeira

Soletz delichan,

Qu' amors me menava

Per aital maneira

Que pesses de chan,

Vi guaya bergeira

Bell' e plazenteira

Sos anhels gardan;

La tengui carreira,

Trobei la fronteira

A for benestan,

E fe m belh semblan

Al primier deman.


Qu' ieu li fi demanda:

“Toza, fos amada

Ni sabetz amar?”

Respos me ses guanda

“Senher, autreyada

Mi suy ses duptar.

- Toza, mot m' agrada

Quar vos ai trobada,

Si us puesc azautar.

- Trop m' avetz sercada; 

Senher, si fos fada, 

Pogra m' o pessar. 

- Toza, ges no us par? 

- Senher, ni deu far.” 


“Toza de bon aire,

Si voletz la mia,

Yeu vuelh vostr' amor.

- Senher, no s pot faire;

Vos avetz amia

Et yeu amador.

- Toza, quon que sia,

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

- Senher, autra via

Prenetz tal que us sia

De profieg maior.

- Non la vuelh melhor.

- Senher, faitz folhor.” 


“No folley, Na toza;

Tan m' es abellida

Qu' amors m' o cossen.

- Senher, fort cochoza

Son que fos partida

D' aquest parlamen.

- Toza, per ma vida,

Trop es afortida,

Qu' ie us prec humilmen.

- Senher, no m' oblida

Trop; a! for' aunida,

Si crezes leumen.

- Toza, forsa m sen.

- Senher, no us er gen.”


“Toza, que que m diga,

Non aiatz temensa

Que no us vuelh aunir.

- Senher, vostr' amiga

Suy, quar conoyssensa

Vo' 'n fai abstenir.

- Toza, quan falhensa

Cug far, per sufrensa

Belh Deport m' albir.

- Senher, mot m' agensa

Vostra benvolensa,

Quar vos faitz grazir.

- Toza, que us aug dir?

- Senher, que us dezir.”


“Digatz, toza guaya,

Que us a fag dir ara

Dig tan plazentier?

- Senher, on que m vaya,

Gays chans se perpara

D' En Guiraut Riquier.

- Toza, ges encara

Lo ditz no s despara

De qu' ieu vos enquier.

- Senher, no us ampara

Belhs Deportz que us gara

De laus esquerrier?

- Toza, no m profier.

Senher, aus entier.” 


“Toza, tot ma fara,

May 'N Bertrans m' ampara

D' Opian l' entier.

- Senher, mal si gara;

Et iretz vo' 'n ara,

Don ai cossirier.

- Toza, sovendier

Aurai est semdier.” 


III.


Ad un fin aman fon datz

Per si dons respieg d' amor,

E 'l sazos e 'l luecx mandatz;

E 'l jorn qu' el ser dec, l' onor

Penre anava pessius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan! 

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers. 


Tant era l' amans cochatz

De la deziran ardor

Del joy que l' er autreyatz,

Qu' elh se dava gran temor

Qu' al ser non atendes vius.

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Nulhs hom non era de latz

A l' aman, que sa dolor

No conogues, tant torbatz

Era ab semblan de plor,

Tant li era 'l jorns esquius;

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Mout es greu turmen astratz

A selh qu' ab nulh valedor

No s pot valer, donc gardatz

D' est aman en qual langor

Era 'l jorn d' afan aizius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


IV.


L' autr' ier trobey la bergeira d' antan

Saludei la, e respos mi la bella,

Pueys dis: “Senher cum avetz estat tan

Qu' ieu no us ai vist? ges m' amors no us gragella?

- Toza, si fa mai que no fas semblan.

- Senher, l' afan per que podetz sufrir?

- Toza, tals es qu' aissi m' a fag venir.

- Senher, et ieu anava vos sercan.

- Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan.

- Senher, e vos en passans so m' albir.” 

“Toz', al prim jorn fuy vostres ses mentir, 

Pueys del vezer m' an tout afar aizina. 

- Senher, aital vos puesc ieu de mi dir, 

Qu' aissi quo vos m' es fis vos suy ieu fina. 

- Toza, be m plai quar o sabetz grazir. 

- Senher, si fas tot aissi com s' eschai. 

- Toza, vulhatz donc tot so qu' ieu volrai. 

- Senhe' 'l voler vostre vuelh ben auzir. 

- Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir. 

- Senher, faitz o lai on yeu no serai.” 


“Toza, nulhs joys ses lo vostre no m plai 

D' autra del mun, ni dar no 'l me poiria.

- Senher, aquo es aissi quon ieu sai; 

Mas cavalgatz e tenetz vostra via.

- Toza, no vuelh anar, ans dissendrai. 

- Senher, que us val er quan etz dissendutz?

- Toza, sapchatz que serai vostres drutz. 

- Senher, si us plai, entendetz que us dirai. 

- Toza, digatz tost que be us entendrai. 

- Senher, sejam, que ben siatz vengutz.” 


“Toza, tan m' es lo deziriers cregutz

De vos jauzir, qu' ades coven a faire.

- Senher, quo us es tan tost dessovengutz

Lo vostre Belhs Deportz? no l' amatz gaire.

- Toza, si fas tant que ja so vencutz.

- Senher, s' o sap, grat vo' 'n deura saber.

- Toza, de trop vils faitz me fa tener.

- Senher, per so n' es lauzan mentaugutz.

- Toza, s' amors autre joy no m' adutz.

- Senher, no us par que vivatz ses plazer.”


“Toza, no m vol mos Belhs Deportz valer, 

Ni re non vey el mon que tant me playa.

- Senher, ben cre qu' en sap far son dever, 

Si a valor tant quo dizetz veraya. 

- Toza, tan val que totz m' en desesper.

- Senher, avetz per lieys nul melluyrier? 

- Toza, oc, tal qu' en muer de dezirier. 

- Senher, ans n' es mentaugutz de saber. 

- Toza, que m val? pus joy non puesc aver. 

- Senher, lo joy perdetz per cor leugier.”


“Toza, 'l cor ai leyal e vertadier

Vas lieys don mortz deziran me guerreya.

- Senher, tant aug dir d' En Guiraut Riquier

Que, si no us val, no fa ren que no deya.

- Toza, no fan acreire lauzengier.

- Senher, per mi sai tot vostre talan.

- Toza, be us am, mas vos m' anatz trufan.

- Senher, autra n' ametz atertant yer.

- Toza, vau m' en, que no m' avetz mestier. 

- Senher, anatz, e veia m vos autr' an.”


V.


Gaya pastorelha

Trobey l' autre dia

En una ribeira

Que per caut la belha

Sos anhels tenia

Desotz un' ombreira;

Un capelh fazia

De flors, e sezia

Sus en la fresqueira:

Dissendey en guia

Que s' amor volia;

En calque maneira

Ylh fon prezenteira,

Sonet me primeira.


Dissi li: “Poiria

De vos solatz traire,

Pus m' es agradiva?” 

Ylh dis que queria

Amic de bon aire,

Nueg e jorn pessiva.

“Toza, ses cor vaire

E senes estraire

M' auretz tant quan viva. 

- Senher, be s pot faire, 

Quar a mon veiaire

Amors vos abriva.

- Toza, oc, esquiva.

Senher, be y 's sobtiva.” 


“Toza, s' ans de gaire

No m' en faitz valensa,

Vostr' amors m' esglaya.

- Senher, ab maltraire

Conquer hom guirensa,

Donc espers vos playa.

- Toza, tant m' agensa

Vostr' amors e m tensa

Qu' ops m' es qu' ades l' aya.

- Senher, en parvensa

Mai no m vis, falhensa

Faria savaya.

- Toza, 'l vista m playa. 

- Senher, donc no y 's gaya? 


“Toza, tant comensa 

L' amors ab martire 

Qu' ops m' es vostra vida.

- Senher, ab temensa 

M' avetz en dezire

Ben quatr' ans tenguda.

- Toza, no m' albire

Qu' ie us vis mai; no us tire,

Si ar etz ma druda.

- Senher, be us puesc dire

Qu' en faretz mans rire,

Suy desconoguda.

- Toza, etz esperduda?

- Senher, non, ni muda.” 


“Toza, no m cossire

Tant qu' aisso entenda;

Etz ges la chantada?

- Senher, quan que us tire,

Pro er qu' ie us car venda

Vostr' amor malvada.

- Na toza, contenda

Ai ab vos d' emenda

Totas vetz trobada.

- Senhe' 'N Guiraut renda 

Riquier tanh que us renda 

Aital, quar sui fada.

- Toz', ans etz membrada. 

- Senher, so m' agrada."


“Toza, tal fazenda

Ai qu' ops m' es que y tenda,

A dieu siatz dada.

- Senher, aissi us prenda

Per tot ses emenda,

E veus vostr' estrada.

- Toza, etz irada?

- Oc, per vostr' anada. 


VI.


L' autr' ier trobei la bergeira

Que d' autras vetz ai trobada

Gardan anhels, e sezia,

E fon de plazen maneira;

Pero mout fon cambiada,

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia;

E filava cum membrada;

E cugey que m fos privada

Per tres vetz que vist m' avia,

Tro vi que no m conoyssia,

Que m dis: “Lai laissatz l' estrada?” 


“Toza, fi m' ieu, tant m' agrada

La vostra plazen paria

Qu' er m' es la vostra valensa.” 

Elha m dis: “Senher, ta fada

No suy quo us pessatz que sia,

Quar en als ai m' entendensa.

- Toza, faitz hi gran falhensa,

Tant a que us am ses falcia.

- Senher, tro en aquest dia

No us vi segon ma parvensa.

- Toza, falh vos conoyssensa?

- Senher, non, qui m' entendia."

“Toza, ses vos no m poiria

Res dar d' aquest mal guirensa,

Tant a que m' etz abellida!

- Senher, aital me dizia

En Guirautz Riquiers ab tensa,

Mas anc non fuy escarnida.

- Toza, 'N Guirautz no us oblida,

Ni us pren de mi sovinensa.

- Senher, mais que vos m' agensa

Elh e sa vista grazida.

- Toza, ben trop l' es gandida.

- Senher, si ven, be cre m vensa.” 


“Toza, mos gaugz se comensa, 

Quar selh per qui etz auzida 

Chantan suy ieu ses duptansa.

- Senher, non etz, ni crezensa 

Non auria e ma vida, 

Ni neys non avetz semblansa. 

- Toza, Belhs Deportz m' enansa 

Que us es tres vetz autz guida. 

- Senher, res non es la crida, 

Trop vos cujatz dar d' onransa. 

- Toz', avetz de mi membransa? 

- Senher, oc, mais non complida.”


“Toza, ie us ai enbrugida,

E tenc m' o a gran pezansa;

No us pessetz pus vos enqueira.

- Senher, be m tenc per fromida,

Qu' eras ai preza venjansa

De l' autra vista derreira.

- Toz', ab qui etz parieira

En l' efant? es d' alegransa?

- Senher, ab selh qu' esperansa

N' ai de mais, que m pres en gleira.

- Toza, quo us giec en ribeira?

- Senher, quar es ma uzansa.”


“Poiriam far acordansa

Amdos, toza plazenteira,

Si n' eratz per mi celada.

- Senher, non d' autr' amistansa

Que ns fem a la vetz primeira,

Pus tro aissi m suy gardada.

- Toza, be us ai assajada,

E truep vos de sen enteira.

- Senher, s' ieu ne fos leugeira,

Mal m' agratz vos assenada.

- Toza, vau far ma jornada.

Senher, mete' us en carreira.




Fin du tome troisième.

sábado, 7 de octubre de 2023

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna

Berenguer de Palasol.

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna



I.

S' ieu sabi' aver guizardo
De chanso, si la fazia,
Ades la comensaria
Cunhdeta de motz e de so;
Que perdut n' ai mon belh chantar,
Per qu' eras m' en pren espavens;
E si n' ai estat alques lens,
No m' en deu hom ochaizonar.

Qu' amada us auray en perdo
Longamen en aital guia;
A! ma belha douss' amia,
Qu' anc res no us plac no m saupes bo,

Ni anc res no saupi pensar
Qu' a vos fos pretz ni honramens,
Qu' al tost far no fos pus correns
Que si 'n degues m' arma salvar.

E ja dieus a me be non do,
S' en lieys mos cors se fadia;
La flor de la cortezia
Elha m' aura, o autra no;
Qu' a sola lieys m' estug e m guar,
E suy aissi sieus solamens,
Qu' autre solas m' es eyssamens
Cum qui m fazia sols estar.

E no farai pus lonc sermo;
Quar on pus la lauzaria,
Del laus sol qu' en remanria,
Cent domnas ne aurian pro,
Qui sabria ben devizar
Las beutatz e 'ls ensenhamens,
E la cortezia e 'l sens,
Aissi cum s' eschairi' a far.

Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus longa sia,
Que pus greu la 'n apenria
Mo senher, e siey companho,
Lo coms Jaufres, que dieus ampar,
Quar es adreitz e conoissens,
E fai tans de ricx faitz valens,
Lauzengiers no 'l pot encolpar.

II.

De la gensor qu' om vey, al mieu semblan,

On nueg e jorn velh e pens e cossir,
Mi vuelh lunhar, si 'l cor mi vol seguir,
Ab tal acort que mais no 'l torn denan;
Quar longamen m' a tengut deziron
Ab belh semblan, mas tan dur me respon
Qu' anc jorn no m volc precx ni demans sofrir.
Jamais miey huelh ab los sieus no s veyran,
S' a lieys no platz que m man a se venir:
Cum plus la vey plus m' auci de dezir,
Et on mais l' am, mais y fatz de mon dan;
E 'l non vezer me languis e m cofon;
E pus no m plai ren als que sia 'l mon,
Ab pauc no m lays de vezer e d' auzir.


Ai! belha domna, ab belh cors benestan,
De belh semblan e de gent aculhir,
A penas sai de vos mon mielhs chauzir,

Si us vey o no, o si m torn, o si m' an:

Non ai saber ni sen que mi aon;
Tan suy intratz en vostr' amor prion,
Qu' ieu non conosc per on m' en puesc
issir.

Pero, dona, si us vis cor ni talan
Que m denhessetz l' amor qu' ie us ai grazir,
So es us mals don no volgra guerir;
Mas, pus no us plai, al ver dieu me coman;
De vos mi tuelh, e non ab cor volon,
Quar res ses vos no m pot far jauzion:
Veiatz si m puesc ab gaug de vos partir!


Quar conoissetz que no us am ab engan,
E quar vos sui plus fis qu' ieu no sai dir,
E quar ab vos m' aven viur' e murir,
Vos afranquis merces vas me d' aitan,
Dona, qu' el cor que m falh e m fug e m fon
Me sostenguatz, quar ieu no sai vas on
Mi serc secor, si vos mi faitz falhir.

Senher Bernard, no ns partrem viu del mon,
Mas la belha que m destrenh e m cofon
Tem que m fassa per mort de vos partir.

III.

Totz temeros e doptans
Cais qui s laiss' a non chaler;
Sol puesc' entr' els bos caber,
Vuelh que si' auzitz mos chans;
Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia:
Mas francamen m' en somo
Tals cui non aus dir de no.

Domna, cui sui fis amans,
Vos mi faitz viur' e voler;
E quan peza 'n mon lezer
El guais amoros semblans
Que m' a mes de joy en via,
Dic vos que no m camjaria
A la belha sospeisso,
Per nulh autr'
oc vostre no.

Tant etz belha e benestans,
Era mi vengr' a plazer
Qu' en pogues un
oc aver;
Qu' ades, sitot m' es afans,
N' am mais la belha fadia
Qu' el don d' autra no faria:
De vos aurai aquelh do
Que plus vuelh que d' autra no.


Franca res, conhda e prezans,
Veus mi al vostre plazer;
E si us plai mi retener,
Sui vostres, senes enjans,
E vostres, si no us plazia;
Et en vostra senhoria
Remanh e serai e so,
Ab que m retenguatz o no.

Pueis qu' anc no us vi ni davans,
No pogui dels huelhs vezer
Re que m pogues tan plazer;
Sia mos pros o mos dans,
Pus qu' ieu vos vi, belh' amia,
E quar m' en lais per feunia,
O per un pauc d' ochaizo,
Guerrey mi eys e vos no.

Domna, no sai si us plairia
Qu' ie us vis, o si us pezaria,
En tan gran doptansa so
No sai s' ie us veya o no.
IV.

Tan m' abelis jois et amors e chans,
Et alegrier, deport e cortezia
Qu' el mon non a ricor ni manentia
Don mielhs d' aisso m tengues per benanans;
Doncs, sai ieu ben que mi dons ten las claus
De totz los bes qu' ieu aten ni esper,
E ren d' aisso ses lieys non puesc aver.

Sa grans valors e sos humils semblans,
Son gen parlar e sa belha paria,
M' an fait ancse voler sa senhoria
Plus que d' autra qu' ieu vis pueis ni dabans;
E si 'l sieus cors amoros e suaus,
E sa merce no m denha retener,
Ja d' als amors no m pot far mon plazer.

Tant ai volgut sos bes e sos enans,
E dezirat lieys e sa companhia,
Que ja no cre, si lonhar m' en volia,
Que ja partir s' en pogues mos talans;
E s' ieu n' ai dic honor ni be ni laus
No m' en fas ges per messongier tener,
Qu' ab sa valor sap ben proar mon ver.

Belha domna, corteza, benestans,
Ab segur sen, ses blasm' e ses folhia,
Sitot no us vey tan soven cum volria
Mos pessamens aleuja mos afans,
E delieyt me, e m sojorn, e m repaus;
E quan no us puesc estiers dels huelhs vezer,
Vey vos ades en pessan jorn e ser.

Sabetz per que no m vir ni no m balans
De vos amar, ma belha douss' amia,
Quar ja no m cal doptar si ie us avia
Que mesclessetz falsia ni enjans;
Per qu' ieu am mais, quar sol albirar n' aus,
Que vos puscatz a mos ops eschazer,
Qu' autra baizar, embrassar ni tener.

Doncs, s' ieu ja m vey dins vostres bras enclaus,

Si qu' ambeduy nos semblem d' un voler,
Meravil me on poiria 'l joy caber.

V.

Mais ai de talan que no suelh,

Quo fezes auzir en chantan

D' amor co m ten en son coman,

Ni quo fai de mi so que 'l plai;

Qu' ara m fai chantar aitan be,

Ab lo brau temps et ab la gran freydor,

Cum si eram el belh temps de pascor.

On plus vau, mielhs am e mais vuelh,

De bon cor e de fin talan,
La belha que m compret baizan;

Qu' eras l' am tan que non puesc mai,

E no sai cossi m' esdeve
Que, quan li play que m fai be ni honor,

Ades l' am mais, no sai don mov l' amor.

E quan mi fai semblan d' erguelh,
Ges l' amor no s baissa per tan,
Ans es ver, e no m tengua dan
Que non la puesc per ren ni sai
Dezamar per neguna re;
Ni vuelh esser en luec d' emperador,
Qu' ieu per autra vires mon cor alhor.


Ja no s lassarian miey huelh
D' esguardar los sieus belhs semblan,
Neys si durava 'l jorn un an;
Tan m' es belh tot quan ditz ni fai

Que de nulh maltrach no m sove;

Que 'l sieu belh huelh e la fresca color

M' aluma 'l cor en joy et en bauzor.

Li maltrach don ieu pus mi duelh
Son quar ades no 'l sui denan;
E si la vey pro en pensan,
Qu' el cor e 'ls huelhs tenh ades lai;
Mas li dezir son sai ab me
Que m' agran mort lonc temps a de dolor,

S' aquest dous pens no fos que mi secor.
Li lauzengier son d' un escuelh
Ab aquels que van devinan
L' autrui joy, et es enuetz gran
Quar ja 'ls pros s' en meton en plai;
Et on mais val meyns y cove,
Quar aver deu de si meyns de paor
Selh qui d' autrui ditz enueg ni folhor.

VI.

Bona domna, cui ricx pretz fai valer
Sobre las plus valens, al mieu veiaire
Avetz razo per que m deiatz estraire
Lo belh solatz ni l' amoros parer,
Sinon quar vos auziey anc far saber
Qu' ie us amava mil aitans mais que me;
En aquest tort me trobaretz jasse,
Quar non es tortz que ja us pogues desfaire.

Si 'l belh semblan que m solias aver
De clar que m fo, dona, tornatz en vaire,
Quar conoissetz qu' ieu no m' en puesc estraire,
Mielhs me fora ja no us pogues vezer;
Quar ges pauzar no us puesc a non chaler:
Tals es l' envey' e 'l dezir que m' en ve
Manthas sazos que de vos me sove,
E vir mos huelh devas vostre repaire.

E si de vos dizetz que m dezesper,
Dona, no sai de qui m sia esperaire;
Si m' avetz fait d' autras amar estraire
Q' una non vey ab cui dezir jazer:
Sens totz covens vuelh ab vos remaner,
E sia en vos que m fassatz mal o be;
Pero guaratz qual mielhs vos en cove,
Que no us deman oltra grat pauc ni guaire.

De bon talan, ab cor leyal e ver,
M' autrey a vos per vostres comans faire,
Sol no m mandetz de vos amar estraire,
Quar ja, dona, non auria lezer;
E no m' en cal per messongier tener,
C' aissi mi soi enpres per bona fe,
Ja dezamar no us poiria per re,
Ni fin non vuelh, s' aman no la 'n puesc traire.

Trop mi podetz longamen mal voler,
Si m dezamatz, quar ieu vos suy amaire,
E volgues m' en mon essien estraire,
Ja de mon cor non auria poder;
E doncs, dona, pus no m' en puesc mover,
Ni m' abelhis autre joys ni m soste,
S' ab vos no truep chauzimen e merce,
Vostre belh cors n' er vas amor peccaire.

Amors n' a tort quar enveyos me te
Del vostre cors graile, gras, blanc e le,
S' enquer no m faitz mielhs que no m soletz faire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Berenguier_de_Palazol

Berengiers de palazol si fo de cataloigna, del comtat de rossillon, paubres cavallier fo...

"Berenguier de Palazol was from Catalonia, from the county of Roussillon, a poor knight he was..."

Berenguier de Palazol, Palol, or Palou (fl. 1160–1209) was a Catalan troubadour from Palol in the County of Roussillon. Of his total output twelve cansos survive, and a relatively high proportion—eight—with melodies.

Palafolls
En el año 1002 aparece en el alodio de Palazol en un documento de los condes de Barcelona Ramón Borrell y Ermesenda de Carcasona, a favor del vizconde de Gerona Sunifredo.

Castillo de Palafolls


Only some sketchy details of Berenguier's life can be gleaned from surviving records. According to his vida he was a poor knight, but well-trained and skilled in arms. Other evidence suggests that his family was well-off.
He appears in five documents of Roussillon between 1196 and 1209, all under the Latin name Berengarius de Palatiolo (or Palaciolo). The earliest dates of his career are determined by the fact that he was a vassal of Gausfred III of Roussillon, who died in 1164 and receives mention in several of Berenguier's works. It is quite possible that Berenguier was one of the earliest troubadours, and the poems that mention Jaufres (Gausfred) may date as early as 1150. Berenguier does not seem to have had much contact with his fellow troubadours. He may have met Pons d'Ortaffa late in life, and the latter may address him in one of his songs as Senher En Berenguier.

All of Berenguier's surviving works deal with the theme of courtly love.
One of his cansos was a model for a sirventes by his contemporary Raimbaut de Vaqueiras, who may have set it to the same tune, Berenguier's most "florid". The chief object of the love of his songs is Ermessen d'Avinyo, wife of Arnaut d'Avinyo. According to Berenguier's vida, Arnaut was a son of Maria de Peiralada, but this is probably a confusion with Maria domina de Petralata, the mother of Soremonda, the lover of Guillem de Cabestany.

Berenguier's well-preserved music is generally syllabic with a few melismatic phrase endings; conservative, generally staying within an octave; and motivically structured, having something in common with that of Bernart de Ventadorn.

//
https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Palou_(trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. (que escribía en lengua occitana, plana romana)

Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la vida,[1] fou un cavaller de Palol -Palazol, tal com grafia la vida-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i xiii abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermessenda d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Peiralada.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner R; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans la música dels quals es conserva i un dels trobadors amb un percentatge alt de música conservada sobre el conjunt de l'obra.

Una de les seves cançons (S'ieu sabi'aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Gausfred III de Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. La referència a Gausfred permet, a més, situar cronològicament el trobador, ja que Gausfred morí el 1164. Això el fa probablement el trobador català conegut més antic.

Algunes d'aquestes poesies s'atribueixen, segons en quin cançoner es conserven, a altres trobadors.

(47,1) Ab la fresca clardat (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,2) Aissi com hom que senher ochaizona (cançó)

(47,3) Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,4) Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,5) De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,6) Dona, la genser qu'om veya (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,7) Dona, si totz temps vivia (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,8) Mais ai de talan que no suelh (cançó)

(47,9) S'ieu anc per fol' entendensa (sirventès-cançó)

(47,10) S'ieu sabi' aver guiardo (cançó)

(47,11) Tant m'abelis joys et amors et chans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,12) Totz temoros e doptans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

//


Vegeu Riquer 1983 o 1995; o el text que apareix en la fotografia, en tinta vermella.

Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
//

Adroher, MichelLes troubadours roussillonnais : XIIe-XIIIe siècles (en francès). Perpinyà: Publications de l'Olivier, 2012. ISBN 978-2-908866-42-1 [Consulta: 15 octubre 2016].

Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]

Costa, Ricardo da; Gaby, André; Hartmann, Ernesto; Ribeiro, Antonio Celso; Silva, Matheus Corassa da. "Um tributo à arte de ouvir. O amor cortês nas cançons de Berenguer de Palou (c. 1160-1209)". In: eHumanista/IVITRA 15 (2019), p. 396-455. ISSN 1540-5877

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122

Margherita Beretta SpampinatoBerenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978 [és l'edició que es pot consultar en línia a Rialto

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i dues composicions]

Martí de Riquer / Antoni ComasHistòria de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 67-71

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K].

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_i_trobairitz

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_amb_m%C3%BAsica_conservada

//

Berenguer de Palou, obispo

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Sail de Scola - Sordel de Goi

Saïl de Scola, t. III. Deux pièces.

Sail de Scola, si fo de Barjarac, d' un ric borc de Peiregorc, fils d' un mercadan; e fetz se joglar; e fetz de bonas cansonetas; et estet cum N' Ainermada de Narbona. E quant ella mori, el se rendet a Bragairac, e laisset lo trobar e 'l cantar.
Huey cuiava, e no sai si m' o digua,
Qu' om se degues venjar de mal' amigua,
Mas er vey be que si meteys destrigua
Selh qu' ab amor guerreya ni playeia
Son escien,
E conosc ben
Que no 'l dey mostrar minga
Vas lieys mo mal talen.
Gran esfors fay.
Bastero, 94. Crescimbeni, 209. Millot, III, 435. P. Occ. 386. Hist. Litt. XV, 466.

Savari de Mauleon, t. II.
Savaric de Mauleon si fo un rics baros de Peitieu, fils d' En Reols de Maleon. Seigner fo de Mauleon e de Talarnom, e de Fontenai, e de Castelaillon, e de Boet, e de Benaon, e de saint Miquel en l' Ertz, e de la isla de Riers, e de l' isola de Nives, e de Nestrine, e d' Engollius, e d' autres mainz bons locs. Bels cavaliers fo e cortes et enseingnatz, e larc sobre totz los larcx. Plus li plac dons e dompneis et amor e torneiament, que ad home del mon, e de chanz e de solatz, e trobars e cortz e messios. Plus fo fin amics de domnas e d' amadors que nuills autres cavalliers, e plus enveios de vezer bons homes e de far li plazer. E fo lo meiller guerrer que anc fos el mon. Tal vez ne fo aventuros, e tal vez ne trobet dan: e totas las guerras qu' el ac foron com lo rei de Fransa e com la soa gen. E dels sieus bons faich se poiria far un gran libre, qui lo volgues escrire, com d' aquellui que ac plus en si d' umelitat e de merce e de franquessa, e que mais fez de bons faich d' ome qu' ieu anc vis ni auzis, e plus n' avia voluntat de far.
En Savaric de Malleo fo vengutz a Benaujatz per vezer la vescomtessa Na dona Guillerma, et el entendia en ela; e tray ab lui 'N Elias Rudels, senher de Bragairac, e Jaufre Rudelh de Blaya. Totz tres la pregavo d' amor; et enans c' aysso fos, el' avia cascun tengut per son cavayer, e l' un non o sabia de l' autre. Tug tres foron asetatz pres d' ela, l' un d' una part, l' autre d' autra, lo ters denan ela. Cascus d' els la esgardava amorozamen; et ela, com la plus ardida dona c' om anc vis, comenset ad esgardar En Jaufre Rudelh de Blaya amorozamen, car el sezia denan; et a 'N Elias Rudelh de Bragairac pres la man, et estreis la fort amorozamen; e de mo senher En Savaric causiget lo pe rizen e sospiran. Negus no conoc lo plazer l' un de l' autre entro qu' en foron partitz, qu' En Jaufre Rudelh o dis a 'N Savaric com la dona l' avia esgardat; e 'N Elias dis lo de 'l ma. En Savaric, cant auzis que a cascus avia fag aital plazer, fon dolens; e de so que fon ad el fag non parlet, mas apelet Gaucelm Fayzit e 'N Ugo de la Bacalayria, e si lur dis en una cobla al cal avia fag may de plazer ni d' amor. E la cobla del deman comensa:
Gaucelm, tres joc enamorat.
Be us dic d' En Savaric que be fon sel qu' era razitz de tota la cortezia del mon; et en totz bos fatz c' om puesca pessar de bon home el fon maystre de totz. Et avia amada et onrada lonc tems una dona gentil de Gascuenha, ma dona Guillerma de Benaujatz, molher que fo d' En P. de Gavaret, qu' era vescoms de Beraumes e senher de San Macari e de Lengo; e puesc dire per ver que anc tans de bos fatz fezes per dona. Mot longamen lo paget esta dona ab sas folas promessas et ab bels mandamens, et joyas donan. E mantas vez fes lo venir de Peitieus en Gascuenha per mar e per terra; e cant era vengutz gen lo sabia enganar ab falsas razos, que no 'l fazia plazer d' amor. Et el era 'n tan enamoratz que no conoysia l' engan: mas sos amics d' el li deron ad entendre l' engan. E mostreron li una dona de Gascuenha, qu' era de Manchac e molher d' En Guiraut de Manchac, joves e bela et avinens, e deziroza de pretz e de vezer En Savaric per lo be qu' en auzia dire. En Savaric can vi la dona azautet li mot a meravilhas e preget la d' amor. E la dona, per la gran valor que vi en el, retenc lo per son cavayer, e det li jorn qu' el vengues a leys per penre so que demandava. Et el parti s' en mot alegres, e pres comjat e tornet s' en a Peytieus. E no tarzet gayre que ma dona Na Guillerma Benauja saupet lo fag, e com l' avia dat jorn de venir ad ela per far son plazer. Adonc fon mot giloza e trista car non l' ac retengut; e fes far sas letras e sos mans e salutz aitan caramen co saup ni poc, e mandet a 'N Savaric que al jorn l' avia dat la comtessa de Manchac, que vengues ad ela a furt a Benaujas per aver d' ela tot son plazer. E sapias per ver que ieu Uc de San Circ, que ay escrichas estas razos, fuy lo messatge que lai aniey e 'l portey totz los mans e 'ls escritz. Et en la sua cort si era lo prebost de Limotges, qu' era valens hom et ensenhatz, e bos trobaires. En Savaric, per far a lui honor, li mostret tot lo fag e so que cascuna l' avia dig e promes. En Savaric dis al prebost que li 'n demandes en chantan, e que li 'n partis tenso, a la cal d' estas doas devia anar al jorn que li avian donat. E 'l prebost comes lo, e di:
En Savaric, ieu vos deman
Que m diatz en chantan.
Nostrad. 106. Crescimbeni, 75. Bastero, 94. Millot, II, 99. P. Occ. 147.

Serveri de Girone. Quinze pièces:
En brau loc fon plantada
Planta qu' el frug peiura,
E dona en mal formada
Quan pert bon' aventura;
Quar mout mais que mezura
Es bona don' amada,
Quan fay contra natura
So don es mais prezada,
Quar de valh ven l' errada...

Mal es rauba guardada
Dins avol tancadura,
E dona pieitz celada,
Quan fai mal ni laidura
Contra tota natura,
Es vils dona laissada,
E cast' e mund' e pura
Sobre valor pauzada
En pretz encastenada.

Trop es desendressada
Maison on hom endura,
E pus don' azirada
Cuy castedatz fraitura;
Qu' entre clam e rancura
S' es ab blasme liada,
E val mais que clausura
A ciutat asetjada
Dona en be far uzada.
En mal punh.

L' olivier fay oli qu' es dous e fis
E del pomier vezem lo pom eyssir,
E las moras del morier revenir,
E del rozier la roza s' espandis,
E si 'l muns fos e nos aitals co fom
Al comensar, tug foram clar e mun.
Del mon volgra.
Millot, III, 316. P. Occ. 327.

Sifre, ou Sifren. Une tenson avec Bernard, auquel il dit:
Mir Bernart, mas vos ay trobat
A Carcassona la cieutat,
D' una re m tenc per issarat,
E vuelh vostre sen m' en aon:
En una don' ay la mitat,
E no m suy ges ben acordat
Si m val mais d' aval o d' amon.
Mir Bernart.
Millot, III, 435.

Simon. Deux tensons, l' une avec Lanfranc, et l' autre avec Jacme Grils.
Seigne' 'N Jacme Grils, eu us deman,
Car vos vey larc e ben estan,

E car per ric pretz sobeiran
E per saber es mentaubutz,
Que me digatz per qu' es perdutz
Solatz, e domneis mal volgutz.

Il réplique à Jacme Grils, qui lui a exprimé son opinion:
Seigne' 'N Jacme, mout es sennatz,
E primamen vos razonatz;
Mas quar dizetz que cobeitatz
N' a aizo mogut, vos aug faillir,
Car tost, com son al mieu albir,
Aitant o plus no 'l devetz dir.
Seigne' 'N Jacme.

Simon Doria. Voyez Lanfranc Doria.

Sordel, t. III et IV. Environ trente pièces.
Lo Sordels si fo de Mantoana de Sirier, fils d' un paubre cavallier que avia nom sier el Cort. E deletava se en cansos aprendre et en trobar, e briguet com los bons homes de cort, et apres tot so qu' el pot; e fes coblas e sirventes. E venc s' en a la cort del comte de San Bonifaci, e 'l coms l' onret molt; et enamoret se de la moiller del comte a forma de solatz, et ella de lui. Et avenc si que 'l coms estet mal com los fraires d' ella, e si s' estranjet d' ella. E sier Icellis e sier Albrics, li fraire d' ella, si la feirent envolar al comte a sier Sordel; e s' en venc estar com lor en gran benanansa. E pois s' en anet en Proensa, on il receup grans honors de totz los bos homes, e del comte e de la comtessa, que li deron un bon castel e moiller gentil.
Lai a 'N Peire Guillem man ses bistansa
Q' ancar non a de lauzar pro apres,
Q' ancmais non vim lauzor que pro tengues,
Si 'l laus passet del lauzat sa valensa;
Que trop lausar destriga la lausor
Del trop lausat e blasma 'l lausador
Lai on vertatz repren sa conoissensa.

A ma domna de Fois man per sa honor
Que no 'l plassa desmesur' en lausor,
Que trop lausar es blasmes e faillensa.
Lai a 'N Peire.

Cobla de messer Sordel q' era malat:
Totz hom me van dizen en esta maladia
Que s' ieu mi conortes que gran ben m' o faria;
Ben sai qu' il dison ver, mas com far l' o poria?
Hom q' es paubre d' aver et es malat tot dia,
Et es mal de seignor e d' amor e d' amia,
Fos qui m' o l' ensignes, ben me conortaria!
Totz hom me van.
Nostrad. 153. Crescimbeni, 105. Bastero, 94. Millot, II, 79 P. Occ. 145.

Sordel de Goi. Une pièce de deux couplets:
Dompna valen, saluz et amistatz
E tot quan pot de plazer e d' onor
Vos manda sel ses cor galiador...
Que mi deguas tener per servidor
Aisi cum sel qu' es vostre domenjatz,
Quar per ma fe tan vos am e soplei
Cum las clardatz dels oil ab cui vos vei.
Dompna valen.

martes, 5 de diciembre de 2023

Rambaud de Vaqueiras. Ja non cugei vezer

Rambaud de Vaqueiras


Ja non cugei vezer

Qu' amors mi destreysses 

Tan que dona m tengues 

Del tot a son poder; 

Qu' encontra lur erguelh 

For' ergulhos cum suelh; 

Mas beutatz e jovens 

E 'l gentils cors plazens 

E 'l belh dig plazentier 

De mon Belh Cavalier 

M' an fag privat estranh; 

E pus durs cors s' afranh 

Vas amors en luec car, 

Sap miels sa don' amar 

Qu' umils trop amoros,

De totas enveyos.


Ma dona m pot aver

E nulh' autra non ges;

Pero quar genser es, 

E quar mais sap valer, 

Aitals es cum ieu vuelh, 

Que re no i met ni 'n tuelh, 

Cuenda e gaya e valens 

E belh' et avinens

Et a fin pretz entier

E sen, quan l' es mestier, 

E foudatz, lai on tang, 

Que nulh be no 'lh sofrang,

Qu'ab dir et ab honrar

Se fai a totz lauzar,

Et prezar mais als pros 

Que sabon mielhs razos.


E si m vol retener, 

Aissi cum a promes, 

Mout m' es ben d' amor pres; 

Mas trop fatz lonc esper, 

Que del dezir mi duelh 

Que m mostron siey belh huelh 

E sa cara rizens; 

E si m des, lo cors gens, 

So qu' ab son cosselh quier, 

Vencut agra sobrier 

D' aventura Galvanh; 

Qu'en sa merce remanh, 

Pus mi volc autreyar

Qu' ieu la pogues preyar 

Et amar a rescos

E 'n fezes mas chansos.


Dieus la m lais conquerer, 

E vala m dregz e fes,

Qu' ieu sui del tot conques

Qu' alhors non puesc tener; 

E pus vassalhs acuelh 

Senhor dins son capduelh, 

Ni l' es obediens,

Pauc d' esfortz fa si'l vens; 

Donc, mi dons, si m conquier; 

Qu'ab fin cor vertadier 

Li sui; e s' elha m frang 

Mos covens, nuill gazanh 

Non pot el mieu dan far, 

Ans s' en fara blasmar, 

S' ieu la serv en perdos, 

Puois li es mos dans bos.


Dona, so m fai temer

No m failla 'l gaugz empres,

Que trop m' i sui aut mes, 

Per qu' ieu tem bas cazer; 

Mas no m viest ni m despuelh 

Ab negun mal escuelh, 

Mas humils e temens 

E celans e suffrens 

Vos sui ses cor leugier. 

E ditz lo reprovier

Qu' onratz bes mal refrang, 

Per qu' a vos m' acompanh; 

Qu'el mal senhor avar 

Fai sos homes baissar, 

E 'l larcs melhur' ab dos 

Se e sos companhos.


De solatz e d' aver 

Etz larga, e no us falh res, 

Pros domna, mas merces; 

E merce us vuelh querer, 

Qu'apres la flor e 'l fuelh

Nais d' albres frug qu' om cuelh,

E merces nais breumens

Apres valors e sens,

Qui franquamen l' enquier.

Et hom a fag manier 

D'un esparvier girfang

Mas ieu que m' en complang 

No i puesc merce trobar.

E Dieus cum poc formar 

Tantas belhas faissos 

Lai on merces no fos!


Mala, m pot tan plazer 

Vostres guays cors cortes 

Qu' ieu 'n pert autres mans bes;

Qu' aissi m deu eschazer,

Quar per vos mi destuelh, 

Quo fetz Gui d' Essiduelh, 

Quan li fo sovinens 

La rein' entre las dens, 

Don perdet el vergier

Lo sen; et eu so fier, 

E vuelh e plor e plang

Per vos, e pes e m lanh 

Quo us pogues conquistar; 

E degra us gazanhar 

Qu' ieu 'n pert autras per vos 

Que m' agran fag joyos.


Belha domna valens, 

Corteza e conoissens 

Non crezatz lauzengier, 

Ni gilos mal parlier 

De me, qu' ab vos remanh, 

Ni d' autra no m complanh, 

Ni puesc mais don' amar;

Mas servir et honrar 

Las vuelh totas per vos,

Qu' etz plus belh' e plus pros.


Na Beatritz valens 

E belha e plazens, 

Vos donan pretz entier

Donas e cavalier 

E qui que us acompanh; 

A totz si quo lur tanh

Sabetz ben dir e far, 

E 'lhs melhors mais honrar; 

E s' ieu dic ben de vos

Pro n' ai de companhos.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut. Ja non cugei vezer