Mostrando las entradas para la consulta mielhs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mielhs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 2 de junio de 2024

Lexique roman; Melodia - Reminiscencia


Melodia, s. f., lat. melodia, mélodie.

Cant aquestas II partz del cor se acordon, elas fan mot dous cant e doussa melodia. V. et Vert., fol. 59.

Quand ces deux parties du coeur s'accordent, elles font moult doux chant et douce mélodie.

La gran melodia

Que an los benhauratz en l' auta ierarchia. V. de S. Honorat. 

La grande mélodie qu'ont les bienheureux dans la haute hiérarchie. 

Redo dossa et plazent melodia. Eluc. de las propr., fol. 281.

Rendent douce et agréable mélodie.

Siei compaynon cantavan mirabla melodia. V. de S. Honorat.

Ses compagnons chantaient admirable mélodie.

CAT. ESP. (melodía) PORT. IT. Melodia. (chap. melodía, melodíes.)

2. Melodios, adj., lat. melodus, mélodieux.

Ab sos melodios e prims. La Crusca provenzale, p. 100. 

Avec airs mélodieux et délicats. 

So es cant melodios. Leys d'amors, fol. 7. 

C'est chant mélodieux. 

Cansos... melodiosas. Eluc. de las propr., fol. 69.

Chansons... mélodieuses. 

PORT. Melodiozo. IT. (ESP.) Melodioso. (chap. Melodiós, melodiosos, melodiosa, melodioses; melódic, melodics, melódica, melódiques.

ESP. Melódico.)


Melota, s. m., du lat. melis, blaireau.

Melota... es nom de taysho.

Aquesta liquor amo trop alcunas bestias, qual es melota.

Eluc. de las propr., fol. 259 et 272.

Blaireau... c'est le nom de taisson.

Cette liqueur aiment beaucoup quelques bêtes, tel est le blaireau.

2. Melota, s. f., lat. melota, peau garnie de son poil, fourrure.

Ab pel mot peluda, dita melota. Eluc. de las propr., fol. 259. 

Avec peau moult velue, dite fourrure.


Mels, Meils, Mielhs, Miels, adv. comparatif, lat. melius, mieux.

Sap ben dir e mielhs faire.

(chap. Sap be di y milló fé.)

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir. 

Sait bien dire et mieux faire.

On plus vau, mielhs am e mais vuelh.

Berenger de Palasol: Mais ai.

Où plus je vais, mieux j'aime et plus je veux. 

ANC. FR. Se bien l'ont fet, mielx le feront.

Roman de Rou, v. 11251. 

Loc. Dona, si m don vostr' amor Dieus,

Cen tantz soi miels vostres que mieus. 

Arnaud de Mareuil (Marueil): Dona genser. 

Dame, si Dieu me donne votre amour, cent (fois) autant je suis mieux vôtre que mien.

El vos volia meils que ad home del mon. V. de Bertrand de Born.

(chap. Ell tos volíe mes que a cap home del mon.)

Il vous voulait mieux (plus de bien) qu'à homme du monde.

Pero maltraitz ni afans 

No m dezenansa ni m te 

De vos servir mielhs de be.

Aimeri de Peguilain: Eissamen cum. 

Pourtant persécution ni peine ne me décourage ni me retient de vous servir mieux que bien. 

Mielhs de dompna, quan vei vostre cors gen. 

Richard de Barbezieux: Atressi com Persavaus. 

Mieux de dame, quand je vois votre corps gentil. 

Adv. comp. Las trips s'ajosteron aqui,

Tut li home qui mielz e mielz. 

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Les tribus s'assemblèrent là, tous les hommes à qui mieux mieux.

ANC. FR. I acoururent que mieus mieus. Roman du Renart, t. IV, p. 275. Dances et chières à merveilles 

D' ungz et d' autres à qui mieulx mieulx. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 35.

Dieus don li bona via tener

De ben en mielhs e de pretz en poder.

Hugues Brunet: Per lo dous. 

Dieu lui donne bonne voie à tenir de bien en mieux et de mérite en puissance. 

ANC. FR. De bien en mieulx renouvelloient les biens.

Hist. de J. de Saintré, p. 203.

IT. Quando montar credea di bene in meglio. 

Redi, (Dittiram.) Ditirambo, v. 22. 

Pero m'a fait Amor tan d'onramen

Que mais e meils, ab ferm cor natural, 

Am que nuls hom.

P. Raimond de Toulouse: De fin' amor. 

Pourtant Amour m'a fait tant d'honneur que plus et davantage, avec coeur ferme et naturel, j'aime que nul homme. 

Substant. Dic vos que m par vilania,

Qui partis, e qui 'l mielhs se tria. 

Bernard de Rovenac: D'un sirventes. 

Je vous dis que (cela) me paraît vilenie, qui partage, et qui se choisit le mieux.

Mas elha m deu mon mielhs triar. 

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Mais elle me doit trier mon mieux. 

Loc. Era nos a mostrat Mortz que pot faire, 

Qu'a un sol colp a lo mielh del mon pres. 

G. Faidit: Fortz chausa. 

(chap. Ara mos ha mostrat la Mort qué pot fé, que en un sol cop ha lo milló del món pres.)

Maintenant la Mort nous a montré ce qu'elle peut faire, vu qu'à un seul coup elle a le mieux du monde pris.

Ab dels mels de la vila e dels emparentatz.

Guillaume de Tudela. 

Avec des mieux de la ville et des apparentés. 

ANC. FR. Là fu li mielx, là fu li plus. 

Li plus de la chevalerie, 

E li mielx de la baronie. 

Roman de Rou, v. 13070 et 16267. 

Subst. comp.

Pero 'l miels del miels que hom ve, 

Mi dons, que val mais que valors, 

En pot leu far acordamen.

Folquet de Marseille: Mout i fetz. 

Pourtant le mieux du mieux qu'on voit, ma dame, qui vaut plus que valeur, en peut facilement faire accord.

ANC. CAT. Mills.

2. Melhor, Meillor, Melher, Meilher, Mielher, Meiller, adj. comparatif, lat. melior, meilleur. 

Ades m' agr' obs, sitot s' es bos,

Mos chans fos mielhers que non es.

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Maintenant j'aurais besoin, quoiqu'il soit bon, que mon chant fût meilleur qu'il n'est.

Pero bon m' es, mas mielher volgra fos. 

Giraud le Roux: Auiatz la. 

Pourtant bon m'est, mais meilleur je voudrais qu'il fût.

Précédé de l'article ou suivi de DE, qui se traduit ordinairement par QUE, ce mot exprimait le superlatif.

Pus, domna, etz la meilher.

G. Pierre de Casals: Be m plagra. 

Puisque, dame, vous êtes la meilleure. 

Si melher es dels pros.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

S'il est meilleur que les preux. 

Bona domna, meiller de las meillors.

Pistoleta: Sens e sabers. 

Bonne dame, meilleure que les meilleures. 

Loc. Dona meiller de bona,

E la genser c'om anc pogues vezer. 

G. Magret: Cel cui senhor. 

Dame meilleure que bonne, et la plus gentille qu'on pût oncques voir. Substant. Esperans' an tuit li meillor

Els vostres cars precs merceians. 

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Espérance ont tous les meilleurs aux votres chères prières produisant merci.

Vai s' en lo temps, e perdem lo melhor.

B. de Ventadour: Quant erba. 

Le temps s'en va, et nous perdons le meilleur. 

ANC. FR. Oncques mais rois, ne quens, ne dus 

N' oïrent de millor estoire.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 80. 

La ville qui ere une des meillors. Villehardouin, p. 116.

Dona sa terre e son réalme

A son meillor parent Willealme.

Li dus ont chevaliers des meillors de Bretaingne.

De Bretaigne manda li meillors ensement.

Roman de Rou, v. 11918, 3943 et 2368.

L'ancien français avait changé OR en EUR, mais cette dernière désinence se conserva longtemps invariable pour les deux genres.

A la meilleur du royaume de France. 

Le Comte de Béthune. Ess. sur la mus., t. II, p. 170.

Puis comme un camp épars qui cherche meilleur place.

Philippe Hegemon, p. 28. 

CAT. Millor. ESP. Mejor. PORT. Melhor. IT. Migliore. (chap. Milló, millós.)

3. Melhoramen, Melhuramen, Meillurament, Milhoramen, Milhuramen,

s. m., amélioration, soulagement. 

Res que fassa ni que dia, 

No conosc que pros me sia, 

Ni no y vei melhuramen.

B. de Ventadour: Lo temps. 

Rien que je fasse ni que je dise, je ne connais pas que profit me soit, ni je n'y vois pas amélioration. 

Mas de la nostra part er lo milhuramen. Guillaume de Tudela. 

Mais de la notre part sera l' amélioration.

La domna conoc mantenent 

Que l'enfas ac meillurament.

V. de S. Honorat. 

La dame reconnut aussitôt que l'enfant eut soulagement.

ANC. CAT. Millorament. ESP. Mejoramiento. PORT. Melhoramento. 

IT. Miglioramento. (chap. Milloramén, milloramens.)

4. Melhurazo, Melhuirazo, Meilurazo, Meliurazo, s. s., lat. melioratio, amélioration, abonissement, soulagement.

Pus, domna, etz la meilher, ses duptansa, 

Ben deu venir a mi melhurazos.

G. Pierre de Casals: Be m plagra. 

Puisque, dame, vous êtes la meilleure, sans doute, il m'en doit bien venir amélioration. 

Ai ieu dicha tan gran meilurazo

Al vostre pretz.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

J'ai moi proclamé si grande amélioration pour votre mérite.

ANC. FR. S' impriment certaines dispositions d' empiremens ou de méliorations.

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 334.

ANC. CAT. Melloraço. (chap. Millorassió, millorassions; millora, millores.)

5. Meilhuranza, Meilluranza, Megloranza, s. f., amélioration, avantage.

Totz hom qu' en vai, taing que sia menbratz,

Qu' el combatre y ha tan de meilluranza. 

B. Zorgi: Non lassarai.

Tout homme qui s'en va, il convient qu'il soit bien avisé, vu qu'au combattre il y a autant d'amélioration.

En l' orb trop aitan de megloransa 

Que jamais sols non ira volontiers.

P. Pelissier: Seingner Blacatz. 

Dans l'aveugle je trouve tant d'avantage que jamais seul il n'ira volontiers.

IT. Miglioranza. (chap. Milloransa, milloranses.)

6. Melhurier, Meillurier, s. m., amélioration, avantage, mieux.

No i conoisseretz melhurier. Brev. d'amor, fol. 124. 

Vous n'y connaîtrez pas amélioration. 

Trop a grans meilluriers

Sel que te gen los sieus e 'ls estranhers. 

T. de Rambaud, de Perdigon et d'Adhemar: Senher. 

A très grands avantages celui qui tient agréablement les siens et les étrangers.

Posco mermar o creisser de la tailla d'aquella persona segon lo meillurier o 'l pejurier que aura pres. Tit. de 1263. DOAT, t. CXLVI, fol. 31.

Puissent diminuer ou croître de la taille de cette personne selon le mieux ou le pire qu'elle aura pris.

7. Melhuros, adj., avantageux, fier.

Sos locx n'er melhuros.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Sa situation en sera avantageuse. 

Com joyos ni melhuros

En sia.

Cadenet: Camjada s' es. 

Comme joyeux et fier j'en sois.

8. Melhorar, Meillorar, Meillurar, Melhurar, Meluyrar, v., lat. meliorare, améliorer, élever, perfectionner, rendre meilleur.

Amors fa ill meillors meillorar.

Rambaud de Vaqueiras: Leu pot.

Amour fait améliorer les meilleurs.

Qualque re 

De que melhures ma razos.

G. Faidit: Ab chantar. 

Quelque chose par quoi ma raison se perfectionnât. 

Ben a malvatz cor e mendic

Sel qui ama e no s melhura.

B. de Ventadour: Lanquan fuelhon. 

Bien a mauvais coeur et perfide celui qui aime et ne s'améliore pas.

Bos seigner creis los sieus e 'lz meillura. 

Bernard de La Barthe: Foilla ni flors. 

Bon seigneur accroît les siens et les élève.

L' enrequi e 'l meilloret. V. du moine de Montaudon.

L' enrichit et l' éleva. 

Part. pas. Ab aisso m' a joy e deport rendut, 

E mon saber tenc en dreg meluyrat. 

G. Adhemar: Non pot esser. 

Avec cela m'a rendu joie et transport, et mon savoir tient justement amélioré.

ANC. FR.

L'aultre riche importun le long de la journée 

Avec flammes et fer meliore ses champs. 

Anc. trad. des Épîtres d'Horace, liv. II, p. 336. 

Partant désiroit de pouvoir traitter quelque chose de certain avec le roy, pendant qu'il estoit huguenot, afin de méliorer leur condition.

Mém. de Sully, t. 1, p. 182. 

ANC. IT. Uno ven meno, altro meilliora. Guittone d'Arezzo, Lett. 27.

CAT. Millorar. ESP. Mejorar. PORT. Melliorar. IT. MOD. Migliorare.

(chap. Millorá: milloro, millores; millore, millorem o milloram, milloréu o milloráu, milloren; millorat, millorats, millorada, millorades.)

9. Ameilhurament, s. m., amélioration.

De las reparations et dels ameilhuraments.

Tit. de 1358. DOAT, t. CXIV, fol. 103.

Des réparations et des améliorations.

10. Admilioracio, s. f., amélioration.

Aprop alcus dias retornet admilioracio de las suas disposicios.

Trad. d'Albucasis, fol. 26.

Après quelques jours revint amélioration des siennes dispositions.

11. Amilorar, v., améliorer. 

Que pessetz d' amilorar aquest loc. Philomena. 

Que vous pensiez d'améliorer ce lieu.

- Se prévaloir, faire le fier, s' avantager.

Amilorar de tan noble baro ni de tan pros quo el es. Philomena. 

Se prévaloir de si noble baron et de si preux comme il est.

(chap. Amillorá : millorá.)


Melsa, s. f., rate.

Melsa dona a la partida sinestra suppliment et perfeccio.

Contra inflacio de melsa.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 212.

La rate donne à la partie gauche souplesse et perfection. 

Contre gonflement de rate.

CAT. Melsa. (chap. Melsa, melses; ESP. Bazo.)


Membrar, Menbrar, Nembrar, v., lat. memorare, remémorer, se rappeler, se souvenir, revenir en mémoire. 

En chantan m' aven a membrar 

So qu' ieu cug, chantan, oblidar.

Folquet de Marseille: En chantan. 

En chantant il m'arrive de remémorer ce que je pense, en chantant, oublier.

Qui be s membra del segle qu' es passatz. 

Sordel: Qui be s membra. 

Qui bien se souvient du siècle qui est passé. 

Li membre del fin cor qu' ieu l' ai.

Arnaud de Marueil: A guisa de. 

Qu'il lui souvienne de la pure affection que j'ai pour elle.

Si d' aquetz dos membrava 

Ad home.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Si de ces deux il souvenait à l'homme. 

Part. prés. Gloriosa, siatz de mi membrans. 

Guillaume d' Autpoul: Esperansa. 

Glorieuse, soyez de moi vous souvenant.

Hom que a merce d' ome chaitiu es membrans de se. 

Trad. de Bède, fol. 5.

L'homme qui a merci d'homme chétif est se souvenant de soi.

Part. pas. Mantas vetz m' es pueis membrat 

L' amor que me fetz al comjat. 

B. de Ventadour: Accossellatz. 

Maintes fois m'est depuis revenu en mémoire l'amour qu'elle me fit au congé.

Per so que nembrada en sia. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Pour qu'elle en soit remémorée. 

Mortz fuy per vos, don vos es mal membrat.

Folquet de Romans: Quan lo dous. 

Je fus mis à mort pour vous, dont il vous est mal souvenu. 

Loc. Baro, estem membrat e cert. Guillaume de Tudela.

Barons, soyons sûrs et certains.

- Prudent, bien avisé, renommé.

A drutz de bona domna tanh 

Que sia savis e membratz.

P. Vidal: Neu ni gel.

Il convient à amant de bonne dame qu'il soit sage et prudent.

Quar un effant pauc tenia 

En sa fauda, que durmia, 

E filava cum membrada.

G. Riquier: L'autr'ier. 

Car elle tenait dans son giron un petit enfant, qui dormait, et elle filait comme bien avisée. 

Apres si t demanda sos cavayers membratz. 

Roman de Fierabras, v. 4526. 

Après s'il te demande ses chevaliers renommés. 

Substantiv. Nescis als fatz,

E dregz e savis als membratz.

Giraud de Borneil: S' anc jorn. 

Simple avec les ignorants, et juste et sage avec les bien avisés. 

ANC. FR. Faites li de moi membrer.

Le Roi de Navarre, chanson XII. 

Bien l'en menbre et bien l'en sovient. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 228. 

Fu li bons rois Pépins à la chaire membrée. Roman de Berte, p. 155.

Gart que toz jors seit bien menbrez

Quels choses covienent à rei.

2e trad. du Chastoiement, cont. 22.

ANC. CAT. ESP. Membrar. PORT. Lembrar. IT. Membrare.

(chap. Memorá, fé memoria o membrá, recordá, enrecordá, enrecordassen.)

Memorá, fé memoria o membrá, recordá, enrecordá, enrecordassen

2. Membramen, s. m., souvenir, souvenance.

Mas non es dreitz c' om valens ni prezatz

Se recreza per aital membramen.

Sordel: Qui be s membra.

Mais il n'est pas juste qu'homme vaillant et prisé se décourage pour pareil souvenir.

(chap. Record, records o recuerdo, recuerdos.)

3. Membransa, s. f., souvenance, souvenir.

Sol qu' el cor aia de mi membransa.

Hugues Brunet: Cortezamen.

Seulement qu'au coeur elle ait de moi souvenance. 

Greu n' aura Dieus membransa 

D' aquels per cuy es oblidatz.

Aimeri de Bellinoy: Cossiros. 

Difficilement Dieu en aura souvenance de ceux par qui il est oublié.

ANC. FR. Et dit Renart: Par la membrance, 

Par les plaies, par la mort beu. 

Roman du Renart, t. III, p. 46.

ANC. CAT. Membrança. ESP. Membransa. PORT. Lembranca (lembrança). IT. Membranza.

4. Membradament, adv., sciemment, en connaissance de cause.

Alcus membradament o per sa folor anava encontra.

Tit. de 1248. DOAT, t. CXXXVII, fol. 221. 

Aucun sciemment ou par sa folie allait contre.

(chap. Aposta, en coneiximén de causa.) 

5. Memoria, s. f., lat. memoria, mémoire.

Bona memoria per ben retener. V. et Vert., fol. 9. 

Bonne mémoire pour bien retenir.

(chap. Bona memoria per a be retindre.)

Ela a memoria per qu'ilh remenbre las cauzas que so aoras trespassadas.

Liv. de Sydrac, fol. 10. 

Elle a mémoire pour qu'elle remémore les choses qui sont maintenant passées. 

Loc. Son filz, de bona memoria. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 82.

(chap. Son fill, de bona memoria : mort.)

Son fils, de bonne mémoire.

- Compte, état sommaire de ce qui est dû.

1 copia de las petitas memorias. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227. 

Une copie des petits mémoires. 

CAT. ESP. PORT. IT. Memoria. (chap. Memoria, memories.)

6. Memoratiu, adj., mémoratif. 

Apela Aristotil... la quinta virtut, memorativa. Eluc. de las propr., fol. 14.

Aristote appelle... la cinquième qualité, mémorative. 

PORT. IT. Memorativo. (chap. Memoratiu, memoratius, memorativa, memoratives.)

7. Memorial, adj., lat. memoriale, mémorial, avertissement.

Lo vestir que hom dona al paure li es coma memorial que pregue Dieu per aquell que fay aquella almorna. V. et Vert., fol. 78.

Le vêtement qu'on donne au pauvre lui est comme avertissement qu'il prie Dieu pour celui qui fait cette aumône.

- Subst. Mémoire, état sommaire d'un compte.

Per la copia dels memorials facha. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 227. 

Pour la copie faite des mémoires.

CAT. ESP. PORT. Memorial. IT. Memoriale. (chap. Memorial, memorials.)

8. Comemoracio, Comemoratio, s. f., lat. commemoratio, commémoration.

Oratios ab comemoracio de la santa passio del filh de Dieu.

Brev. d'amor, fol. 100. 

Oraison avec commémoration de la sainte passion du fils de Dieu.

Per comemoratio e per gloria d'elh. Philomena.

Pour commémoration et pour gloire de lui.

CAT. Commemoració. ESP. Commemoracion (conmemoración). 

PORT. Commemoração. IT. Commemorazione. 

(chap. conmemorassió,  conmemorassions; v. conmemorá: conmemoro, conmemores, conmemore, conmemorem o conmemoram, conmemoréu o conmemoráu, conmemoren; conmemorat, conmemorats, conmemorada, conmemorades.)

9. Desmembrar, Demembrar, v., oublier. 

Que vuelha desmembrar mos peccatz, mas dolors. V. de S. Honorat.

Qu'il veuille oublier mes péchés, mes douleurs. 

Que non an demembran 

Mi ni negus de totz selhs que estan 

En est segle malvat, galiador.

R. Gaucelm: A Dieu. 

Qu'il n'aille pas oubliant moi ni nul de tous ceux qui sont en ce siècle méchant, trompeur. 

Part. pas. Quan si vol recordar de causa desmembrada.

Eluc. de las propr., fol. 18. 

Quand il veut se souvenir de chose oubliée.

ANC. CAT. Desmembrar. IT. Dismemorare. (chap. Desmemoriá : olvidá : pedre la memoria, com la desmemoriada mula vella de Desideri Lombarte.)

10. Desmemoriament, s. m., perte de la mémoire, folie.

Alienacio, o desmemoriament. Eluc. de las propr., fol. 50. 

Aliénation, ou perte de la mémoire.

(chap. Desmemoriamén : pérduda o pérdua de la memoria : demensia, Alzheimer.)

11. Dememoriar, v., priver de mémoire, être fou, insensé, extravaguer.

Part. pas. Aquels qui so fora uzagge de razo, o dememoriatz.

Eluc. de las propr., fol. 194.

Ceux qui sont hors d'usage de raison, ou insensés. 

ESP. Desmemoriar. (chap. Desmemoriá.)

12. Remembransa, Renembransa, s. f., souvenance, commémoration, ressouvenir.

Ades m' auci sa doussa remembransa.

Hugues de Saint-Cyr: Ses dezir. 

Sans cesse me tue sa douce souvenance.

Entorn lieys que m ten en remembransa. 

Aimeri de Bellinoy: Meravil me. 

Autour d'elle qui me tient en souvenance.

Remembransa de la passio de Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 84.

Commémoration de la passion de Jésus-Christ. 

Tuit li mal e 'l ben del mont son mes en remembransa per trobadors.

Gramm. provençal. 

Tous les maux et les biens du monde sont mis en ressouvenir par les troubadours.

Car ieu fauc tota ora renembransa de vos senes entrelaissament.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains. 

Car je fais toujours commémoration de vous sans discontinuation.

ANC. FR. Lors te vendra en remembrance, 

Et la façon et la semblance.

Roman de la Rose, v. 2445.

Se ne fust tant de remembrance. Roman de Rou, v. 16. 

ANC. CAT. Remembrança. ESP. Remembranza. IT. Rimembranza.

(chap. Remembransa, rememoransa : record o recuerdo.)

13. Remembrament, Remembramen, s. m., ressouvenir.

Per talh que tos temps aguesso remembrament d' aquelha aigua beneseyta. Philomena. 

(chap. Per tal que tots tems tingueren remembramén : rememoramén : record d' aquella aigua beneita.)

Pour tel que toujours ils eussent ressouvenir de cette eau bénite.

Loc. Per so que d' el fos fag tos temps remembramens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Pour ce que de lui fut fait en tout temps ressouvenir.

ANC. FR. Quant de sa doulce mère li vient remembrament. 

Roman des quatre fils Aymon. Bekker, p. 4.

14. Remembre, adj., remémoratif, souvenant, ressouvenant.

Ne siatz remembres e testimonis. Tit. de 1333. DOAT, t. XLIII, fol. 39.

En soyez remémoratifs et témoins.

15. Remembrius, adj., mémoratif. 

De mort no suy remembrius 

Ni temens.

G. Riquier: A mon dan. 

De mort je ne suis mémoratif ni craintif.

16. Remembrador, Renembrador, adj., mémoratif.

Es remembrador de mi.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.

Vous êtes mémoratifs de moi. 

Que siatz renembrador d' aycellas paraulas. 

Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.

Que vous soyez mémoratifs de ces paroles. 

ANC. ESP.

Madre, del tu Golzalvo sey remembrador. 

Milagros de Nuestra Señora, cop. 866.

17. Rememoracio, s. f., lat. rememoratio, ressouvenir.

Rememoracio de la opperacio.

Segon que ve rememoracio de lor.

Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 24.

Ressouvenir de l' opération.

Selon qu'il vient ressouvenir d'eux.

18. Rememorar, Remembrar, Renembrar, Rembrar, v., lat. rememorare, remémorer, se rappeler, se souvenir, se ressouvenir.

No deu hom los oblitz

Ni 'ls viels faitz remembrar.

Giraud de Borneil: Per solatz.

On ne doit les oublis ni les vieux faits rappeler.

Vai lur remembrar del pantays qu' avian vist.

V. de S. Honorat.

Va leur ressouvenir de l'agitation qu'ils avaient vue.

Trobey lay donas, per ver, 

Que m fero rembrar mon paire.

P. Vidal: Abril issic. 

Je trouvai là dames, pour vrai, qui me firent rappeler mon père.

Pot, si s vol, remembrar.

Marcabrus: Pus mos coratge. 

Peut, s'il veut, se rappeler.

Del bec adobar vos remembre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

D' arranger le bec qu'il vous souvienne.

Part. prés. Yeu so rememorant la operacio. 

Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Je suis me rappelant l'opération. 

Qu' el nostre luectenen, remembrans de salut, nomne persona bona et util. Cartulaire de Montpellier, fol. 49. 

Que notre lieutenant, se souvenant de salut, nomme personne bonne et utile. 

ANC. FR. Amis, fet-ele, jeo pensoue,

E vos cumpainuns remembroue.

Marie de France, t. 1, p. 382.

Considère la manière de la mort de luy, laquelle est moult lamentable et piteuse à remembrer. Monstrelet. t. 1, fol. 57.

ANC. CAT. ANC. ESP. Remembrar (ESP. MOD. Rememorar). 

IT. Rimembrare. (chap. Rememorá, recordá.)

19. Reminiscencia, s. f., lat. reminiscentia, réminiscence. 

Entre memoria e reminiscencia ha diferencia... Bestias, ja sia que haio memoria, empero no han reminiscencia. Eluc. de las propr., fol. 18. 

Entre mémoire et réminiscence il y a différence... Les bêtes, bien qu'elles aient mémoire, n'ont pas réminiscence.

CAT. ESP. PORT. Reminiscencia. IT. Reminiscenzia. (chap. Reminissensia.)

jueves, 12 de octubre de 2023

Richard de Barbezieux.

Richard de Barbezieux.


I.


Lo nous mes d' abril comensa;

L' auzelh chantador

Chanton, quascus per baudor,

Qu' atendut an en parvensa

Lo pascor;

Mielhs De Dompna, atretal entendensa

Aten de vos ab joy et ab temensa,

Qu' apres los mals qu' ai traitz durs e cozens

M' en venha 'l bes amoros e plazens.


Qu' aissi cum totz l' ans s' agensa

Per fuelh' e per flor,

Val mais lo mons per amor,

Et amors non a valensa

Ni honor,

Mielhs De Dompna, ses vostra mantenensa,

Quar de totz bes estatz gras e semensa,

Et en vos es valors, beutatz e sens,

Mas per amor es plus valors valens.


Tant avetz de conoyssensa,

Per que us fan senhor

Amors, jovens ab honor,

E us portan obediensa

Quascun jor;

Mielhs De Dompna, doncs vulhatz qu' amors vensa 

Vostre dur cor de bella captenensa,

Que ben sabetz que belhs ensenhamens

Es en amor fis e comensamens.


Ar si coven eschazensa

A fin amador,

E prenha en patz la dolor;

Greu er qui ab amor tensa

Que non plor;

Mielhs De Dompna, en aquesta crezensa

Estauc ades e fauc ma penedensa,

Tan que us plassa lo mieus enansamens

De digz ses fagz ab dous esguartz plazens.


Tot atressi cum Durensa

Pert en mar maior

Son nom que longeis non cor,

Eyssamens pert ses falhensa

Sa color,

Mielhs De Dompna, denan vostra prezensa,

Autra beutatz, ses tota retenensa,

Ves la vostra que tant es avinens

Qu' atressi creys cum la luna es creyssens.


Mielhs De Dompna, s' ieu sui say ves Palensa, 

M' arma e mos cors vos reman en tenensa;

E 'l noms d' amia vos er obediens,

Ab que crezatz de sos ensenhamens.

II.


Tug demandon qu' es devengud' amors,

Et ieu a totz dirai ne la vertat:

Tot en aissi cum lo solels d' estat

Que per totz locs mostra sas resplandors

E 'l ser vai s' en colgar, tot eyssamen

O fai amors; e quant a tot sercat,

E non troba ren que sia a son grat,

Torna s' en lai don moc premeiramen.


Quar sens e pretz, largueza e valors,

E tug bon pretz hi eron ajustat

Ab fin' amor per far sa voluntat,

Et era y joys, dompneyars et honors;

Tot atressi cum lo falcx qui dissen

Vas son auzelh quan la sobremontat,

Dissendia ab douz' humilitat

Amors en selhs qu' amavon leyalmen.


Amors o fai, si cum lo bos austors

Que per talan no s mov ni no s desbat,

Enans aten tro qu' om l' aya gitat,

Pueis vol' e pren son auzelh quan l' es sors;

E fin' amors aissi guarda et aten

Jove dompna ab enteira beutat

On tug li ben del mon son assemblat,

E no y falh ges amors, s' aital la pren.


E per aisso vuelh suffrir mas dolors,

Quar per sufrir son manh ric joy donat,

E per sufrir son manh tort esmendat,

E per sufrir vens hom lauzenjadors,

Qu' Ovidis ditz en un libre, e no i men,

Que per sufrir a hom d' amor son grat,

E per sufrir son manht paubre montat;

Doncx sufrirai tro que trop chauzimen.


E doncs, dona, pus que gaugz e valors

S' acordon tug en la vostra beutat,

Quo no y metetz un pauc de pietat

Ab que m fessetz al mieu maltrag secors!

Qu' aissi cum selh qu' el fuec d' ifern s' espren

E mor de set ses joy e ses clardat,

Vos clam merce, quar tem n' aiatz peccat,

Si m' ausizetz, pus res no us mi defen.


Pros comtessa e gaia, ab pretz valen,

Que Canpanes avetz enluminat,

Volgra saupsetz l' amor e l' amistat

Que us port, car lays tan mal mon cor dolen.


Belh Paradis, tug li dotze regnat

Aurion pro de vostr' essenhamen.


III.


Be volria saber d' amor

S' elha ve ni au ni enten,

Que tan l' ai requist francamen

Merce, e de re no m socor;

Estiers no m puesc a sas armas defendre

Mas ab merce, que tan li suy aclis

Que non es joys ni autre paradis

Per qu' ieu camges l' esperar ni l' atendre.


Quar aten hom de bon senhor

Cui serv de bon cor leyalmen

Tan tro que razos li cossen

De far ben a son servidor;

E fin' amors deu ben est sen aprendre

Que s guart qu' adreg sion siey don devis,

Ni qu' il sera francs e leyals e fis,

Si que nuls hom no la 'n puesca reprendre.


Qu' aissi ven bes apres dolor, 

Et apres gran mal jauzimen, 

E rics joys apres marrimen, 

E loncs repaus apres labor, 

E grans merces per sufrir ses contendre, 

Qu' aissi sec hom d' amor los dregz camis; 

E qui la sier de cor e no y guandis, 

Ab tal gienh pot hom ben amor perprendre.


Si cum la tigra el mirador

Que per remirar son cors gen

Oblida s' ira e son turmen,

Aissi quan vey lieys cui azor

Oblit mo mal, e ma dolor n' es mendre,

E ja negus no s' en fassa devis,

Qu' ieu vos dirai per cert qui m' a conquis,

Si o sabetz conoisser ni entendre.


Miels de dona, Miels de valor,

E Miels de tot essenhamen,

E Miels de beutat ab joven

Mesclat ab tan fresca color,

Qu' anc nuls arquiers tan dreg no saup destendre 

Qu' elha plus dreg no m' aya el cor assis

La dolza mort don ieu vuelh estre aucis,

S' ab un esguart d' amor no m vol joy rendre.


M' arma e mon cor volria qu' ilh saubis

E mon captenh: a! qual dolor languis

Leyals amans, quan no fai mas atendre!

sábado, 7 de octubre de 2023

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna

Berenguer de Palasol.

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna



I.

S' ieu sabi' aver guizardo
De chanso, si la fazia,
Ades la comensaria
Cunhdeta de motz e de so;
Que perdut n' ai mon belh chantar,
Per qu' eras m' en pren espavens;
E si n' ai estat alques lens,
No m' en deu hom ochaizonar.

Qu' amada us auray en perdo
Longamen en aital guia;
A! ma belha douss' amia,
Qu' anc res no us plac no m saupes bo,

Ni anc res no saupi pensar
Qu' a vos fos pretz ni honramens,
Qu' al tost far no fos pus correns
Que si 'n degues m' arma salvar.

E ja dieus a me be non do,
S' en lieys mos cors se fadia;
La flor de la cortezia
Elha m' aura, o autra no;
Qu' a sola lieys m' estug e m guar,
E suy aissi sieus solamens,
Qu' autre solas m' es eyssamens
Cum qui m fazia sols estar.

E no farai pus lonc sermo;
Quar on pus la lauzaria,
Del laus sol qu' en remanria,
Cent domnas ne aurian pro,
Qui sabria ben devizar
Las beutatz e 'ls ensenhamens,
E la cortezia e 'l sens,
Aissi cum s' eschairi' a far.

Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus longa sia,
Que pus greu la 'n apenria
Mo senher, e siey companho,
Lo coms Jaufres, que dieus ampar,
Quar es adreitz e conoissens,
E fai tans de ricx faitz valens,
Lauzengiers no 'l pot encolpar.

II.

De la gensor qu' om vey, al mieu semblan,

On nueg e jorn velh e pens e cossir,
Mi vuelh lunhar, si 'l cor mi vol seguir,
Ab tal acort que mais no 'l torn denan;
Quar longamen m' a tengut deziron
Ab belh semblan, mas tan dur me respon
Qu' anc jorn no m volc precx ni demans sofrir.
Jamais miey huelh ab los sieus no s veyran,
S' a lieys no platz que m man a se venir:
Cum plus la vey plus m' auci de dezir,
Et on mais l' am, mais y fatz de mon dan;
E 'l non vezer me languis e m cofon;
E pus no m plai ren als que sia 'l mon,
Ab pauc no m lays de vezer e d' auzir.


Ai! belha domna, ab belh cors benestan,
De belh semblan e de gent aculhir,
A penas sai de vos mon mielhs chauzir,

Si us vey o no, o si m torn, o si m' an:

Non ai saber ni sen que mi aon;
Tan suy intratz en vostr' amor prion,
Qu' ieu non conosc per on m' en puesc
issir.

Pero, dona, si us vis cor ni talan
Que m denhessetz l' amor qu' ie us ai grazir,
So es us mals don no volgra guerir;
Mas, pus no us plai, al ver dieu me coman;
De vos mi tuelh, e non ab cor volon,
Quar res ses vos no m pot far jauzion:
Veiatz si m puesc ab gaug de vos partir!


Quar conoissetz que no us am ab engan,
E quar vos sui plus fis qu' ieu no sai dir,
E quar ab vos m' aven viur' e murir,
Vos afranquis merces vas me d' aitan,
Dona, qu' el cor que m falh e m fug e m fon
Me sostenguatz, quar ieu no sai vas on
Mi serc secor, si vos mi faitz falhir.

Senher Bernard, no ns partrem viu del mon,
Mas la belha que m destrenh e m cofon
Tem que m fassa per mort de vos partir.

III.

Totz temeros e doptans
Cais qui s laiss' a non chaler;
Sol puesc' entr' els bos caber,
Vuelh que si' auzitz mos chans;
Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia:
Mas francamen m' en somo
Tals cui non aus dir de no.

Domna, cui sui fis amans,
Vos mi faitz viur' e voler;
E quan peza 'n mon lezer
El guais amoros semblans
Que m' a mes de joy en via,
Dic vos que no m camjaria
A la belha sospeisso,
Per nulh autr'
oc vostre no.

Tant etz belha e benestans,
Era mi vengr' a plazer
Qu' en pogues un
oc aver;
Qu' ades, sitot m' es afans,
N' am mais la belha fadia
Qu' el don d' autra no faria:
De vos aurai aquelh do
Que plus vuelh que d' autra no.


Franca res, conhda e prezans,
Veus mi al vostre plazer;
E si us plai mi retener,
Sui vostres, senes enjans,
E vostres, si no us plazia;
Et en vostra senhoria
Remanh e serai e so,
Ab que m retenguatz o no.

Pueis qu' anc no us vi ni davans,
No pogui dels huelhs vezer
Re que m pogues tan plazer;
Sia mos pros o mos dans,
Pus qu' ieu vos vi, belh' amia,
E quar m' en lais per feunia,
O per un pauc d' ochaizo,
Guerrey mi eys e vos no.

Domna, no sai si us plairia
Qu' ie us vis, o si us pezaria,
En tan gran doptansa so
No sai s' ie us veya o no.
IV.

Tan m' abelis jois et amors e chans,
Et alegrier, deport e cortezia
Qu' el mon non a ricor ni manentia
Don mielhs d' aisso m tengues per benanans;
Doncs, sai ieu ben que mi dons ten las claus
De totz los bes qu' ieu aten ni esper,
E ren d' aisso ses lieys non puesc aver.

Sa grans valors e sos humils semblans,
Son gen parlar e sa belha paria,
M' an fait ancse voler sa senhoria
Plus que d' autra qu' ieu vis pueis ni dabans;
E si 'l sieus cors amoros e suaus,
E sa merce no m denha retener,
Ja d' als amors no m pot far mon plazer.

Tant ai volgut sos bes e sos enans,
E dezirat lieys e sa companhia,
Que ja no cre, si lonhar m' en volia,
Que ja partir s' en pogues mos talans;
E s' ieu n' ai dic honor ni be ni laus
No m' en fas ges per messongier tener,
Qu' ab sa valor sap ben proar mon ver.

Belha domna, corteza, benestans,
Ab segur sen, ses blasm' e ses folhia,
Sitot no us vey tan soven cum volria
Mos pessamens aleuja mos afans,
E delieyt me, e m sojorn, e m repaus;
E quan no us puesc estiers dels huelhs vezer,
Vey vos ades en pessan jorn e ser.

Sabetz per que no m vir ni no m balans
De vos amar, ma belha douss' amia,
Quar ja no m cal doptar si ie us avia
Que mesclessetz falsia ni enjans;
Per qu' ieu am mais, quar sol albirar n' aus,
Que vos puscatz a mos ops eschazer,
Qu' autra baizar, embrassar ni tener.

Doncs, s' ieu ja m vey dins vostres bras enclaus,

Si qu' ambeduy nos semblem d' un voler,
Meravil me on poiria 'l joy caber.

V.

Mais ai de talan que no suelh,

Quo fezes auzir en chantan

D' amor co m ten en son coman,

Ni quo fai de mi so que 'l plai;

Qu' ara m fai chantar aitan be,

Ab lo brau temps et ab la gran freydor,

Cum si eram el belh temps de pascor.

On plus vau, mielhs am e mais vuelh,

De bon cor e de fin talan,
La belha que m compret baizan;

Qu' eras l' am tan que non puesc mai,

E no sai cossi m' esdeve
Que, quan li play que m fai be ni honor,

Ades l' am mais, no sai don mov l' amor.

E quan mi fai semblan d' erguelh,
Ges l' amor no s baissa per tan,
Ans es ver, e no m tengua dan
Que non la puesc per ren ni sai
Dezamar per neguna re;
Ni vuelh esser en luec d' emperador,
Qu' ieu per autra vires mon cor alhor.


Ja no s lassarian miey huelh
D' esguardar los sieus belhs semblan,
Neys si durava 'l jorn un an;
Tan m' es belh tot quan ditz ni fai

Que de nulh maltrach no m sove;

Que 'l sieu belh huelh e la fresca color

M' aluma 'l cor en joy et en bauzor.

Li maltrach don ieu pus mi duelh
Son quar ades no 'l sui denan;
E si la vey pro en pensan,
Qu' el cor e 'ls huelhs tenh ades lai;
Mas li dezir son sai ab me
Que m' agran mort lonc temps a de dolor,

S' aquest dous pens no fos que mi secor.
Li lauzengier son d' un escuelh
Ab aquels que van devinan
L' autrui joy, et es enuetz gran
Quar ja 'ls pros s' en meton en plai;
Et on mais val meyns y cove,
Quar aver deu de si meyns de paor
Selh qui d' autrui ditz enueg ni folhor.

VI.

Bona domna, cui ricx pretz fai valer
Sobre las plus valens, al mieu veiaire
Avetz razo per que m deiatz estraire
Lo belh solatz ni l' amoros parer,
Sinon quar vos auziey anc far saber
Qu' ie us amava mil aitans mais que me;
En aquest tort me trobaretz jasse,
Quar non es tortz que ja us pogues desfaire.

Si 'l belh semblan que m solias aver
De clar que m fo, dona, tornatz en vaire,
Quar conoissetz qu' ieu no m' en puesc estraire,
Mielhs me fora ja no us pogues vezer;
Quar ges pauzar no us puesc a non chaler:
Tals es l' envey' e 'l dezir que m' en ve
Manthas sazos que de vos me sove,
E vir mos huelh devas vostre repaire.

E si de vos dizetz que m dezesper,
Dona, no sai de qui m sia esperaire;
Si m' avetz fait d' autras amar estraire
Q' una non vey ab cui dezir jazer:
Sens totz covens vuelh ab vos remaner,
E sia en vos que m fassatz mal o be;
Pero guaratz qual mielhs vos en cove,
Que no us deman oltra grat pauc ni guaire.

De bon talan, ab cor leyal e ver,
M' autrey a vos per vostres comans faire,
Sol no m mandetz de vos amar estraire,
Quar ja, dona, non auria lezer;
E no m' en cal per messongier tener,
C' aissi mi soi enpres per bona fe,
Ja dezamar no us poiria per re,
Ni fin non vuelh, s' aman no la 'n puesc traire.

Trop mi podetz longamen mal voler,
Si m dezamatz, quar ieu vos suy amaire,
E volgues m' en mon essien estraire,
Ja de mon cor non auria poder;
E doncs, dona, pus no m' en puesc mover,
Ni m' abelhis autre joys ni m soste,
S' ab vos no truep chauzimen e merce,
Vostre belh cors n' er vas amor peccaire.

Amors n' a tort quar enveyos me te
Del vostre cors graile, gras, blanc e le,
S' enquer no m faitz mielhs que no m soletz faire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Berenguier_de_Palazol

Berengiers de palazol si fo de cataloigna, del comtat de rossillon, paubres cavallier fo...

"Berenguier de Palazol was from Catalonia, from the county of Roussillon, a poor knight he was..."

Berenguier de Palazol, Palol, or Palou (fl. 1160–1209) was a Catalan troubadour from Palol in the County of Roussillon. Of his total output twelve cansos survive, and a relatively high proportion—eight—with melodies.

Palafolls
En el año 1002 aparece en el alodio de Palazol en un documento de los condes de Barcelona Ramón Borrell y Ermesenda de Carcasona, a favor del vizconde de Gerona Sunifredo.

Castillo de Palafolls


Only some sketchy details of Berenguier's life can be gleaned from surviving records. According to his vida he was a poor knight, but well-trained and skilled in arms. Other evidence suggests that his family was well-off.
He appears in five documents of Roussillon between 1196 and 1209, all under the Latin name Berengarius de Palatiolo (or Palaciolo). The earliest dates of his career are determined by the fact that he was a vassal of Gausfred III of Roussillon, who died in 1164 and receives mention in several of Berenguier's works. It is quite possible that Berenguier was one of the earliest troubadours, and the poems that mention Jaufres (Gausfred) may date as early as 1150. Berenguier does not seem to have had much contact with his fellow troubadours. He may have met Pons d'Ortaffa late in life, and the latter may address him in one of his songs as Senher En Berenguier.

All of Berenguier's surviving works deal with the theme of courtly love.
One of his cansos was a model for a sirventes by his contemporary Raimbaut de Vaqueiras, who may have set it to the same tune, Berenguier's most "florid". The chief object of the love of his songs is Ermessen d'Avinyo, wife of Arnaut d'Avinyo. According to Berenguier's vida, Arnaut was a son of Maria de Peiralada, but this is probably a confusion with Maria domina de Petralata, the mother of Soremonda, the lover of Guillem de Cabestany.

Berenguier's well-preserved music is generally syllabic with a few melismatic phrase endings; conservative, generally staying within an octave; and motivically structured, having something in common with that of Bernart de Ventadorn.

//
https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Palou_(trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. (que escribía en lengua occitana, plana romana)

Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la vida,[1] fou un cavaller de Palol -Palazol, tal com grafia la vida-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i xiii abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermessenda d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Peiralada.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner R; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans la música dels quals es conserva i un dels trobadors amb un percentatge alt de música conservada sobre el conjunt de l'obra.

Una de les seves cançons (S'ieu sabi'aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Gausfred III de Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. La referència a Gausfred permet, a més, situar cronològicament el trobador, ja que Gausfred morí el 1164. Això el fa probablement el trobador català conegut més antic.

Algunes d'aquestes poesies s'atribueixen, segons en quin cançoner es conserven, a altres trobadors.

(47,1) Ab la fresca clardat (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,2) Aissi com hom que senher ochaizona (cançó)

(47,3) Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,4) Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,5) De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,6) Dona, la genser qu'om veya (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,7) Dona, si totz temps vivia (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,8) Mais ai de talan que no suelh (cançó)

(47,9) S'ieu anc per fol' entendensa (sirventès-cançó)

(47,10) S'ieu sabi' aver guiardo (cançó)

(47,11) Tant m'abelis joys et amors et chans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,12) Totz temoros e doptans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

//


Vegeu Riquer 1983 o 1995; o el text que apareix en la fotografia, en tinta vermella.

Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
//

Adroher, MichelLes troubadours roussillonnais : XIIe-XIIIe siècles (en francès). Perpinyà: Publications de l'Olivier, 2012. ISBN 978-2-908866-42-1 [Consulta: 15 octubre 2016].

Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]

Costa, Ricardo da; Gaby, André; Hartmann, Ernesto; Ribeiro, Antonio Celso; Silva, Matheus Corassa da. "Um tributo à arte de ouvir. O amor cortês nas cançons de Berenguer de Palou (c. 1160-1209)". In: eHumanista/IVITRA 15 (2019), p. 396-455. ISSN 1540-5877

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122

Margherita Beretta SpampinatoBerenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978 [és l'edició que es pot consultar en línia a Rialto

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i dues composicions]

Martí de Riquer / Antoni ComasHistòria de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 67-71

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K].

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_i_trobairitz

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_amb_m%C3%BAsica_conservada

//

Berenguer de Palou, obispo