Mostrando las entradas para la consulta mielhs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mielhs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de octubre de 2023

Richard de Barbezieux.

Richard de Barbezieux.


I.


Lo nous mes d' abril comensa;

L' auzelh chantador

Chanton, quascus per baudor,

Qu' atendut an en parvensa

Lo pascor;

Mielhs De Dompna, atretal entendensa

Aten de vos ab joy et ab temensa,

Qu' apres los mals qu' ai traitz durs e cozens

M' en venha 'l bes amoros e plazens.


Qu' aissi cum totz l' ans s' agensa

Per fuelh' e per flor,

Val mais lo mons per amor,

Et amors non a valensa

Ni honor,

Mielhs De Dompna, ses vostra mantenensa,

Quar de totz bes estatz gras e semensa,

Et en vos es valors, beutatz e sens,

Mas per amor es plus valors valens.


Tant avetz de conoyssensa,

Per que us fan senhor

Amors, jovens ab honor,

E us portan obediensa

Quascun jor;

Mielhs De Dompna, doncs vulhatz qu' amors vensa 

Vostre dur cor de bella captenensa,

Que ben sabetz que belhs ensenhamens

Es en amor fis e comensamens.


Ar si coven eschazensa

A fin amador,

E prenha en patz la dolor;

Greu er qui ab amor tensa

Que non plor;

Mielhs De Dompna, en aquesta crezensa

Estauc ades e fauc ma penedensa,

Tan que us plassa lo mieus enansamens

De digz ses fagz ab dous esguartz plazens.


Tot atressi cum Durensa

Pert en mar maior

Son nom que longeis non cor,

Eyssamens pert ses falhensa

Sa color,

Mielhs De Dompna, denan vostra prezensa,

Autra beutatz, ses tota retenensa,

Ves la vostra que tant es avinens

Qu' atressi creys cum la luna es creyssens.


Mielhs De Dompna, s' ieu sui say ves Palensa, 

M' arma e mos cors vos reman en tenensa;

E 'l noms d' amia vos er obediens,

Ab que crezatz de sos ensenhamens.

II.


Tug demandon qu' es devengud' amors,

Et ieu a totz dirai ne la vertat:

Tot en aissi cum lo solels d' estat

Que per totz locs mostra sas resplandors

E 'l ser vai s' en colgar, tot eyssamen

O fai amors; e quant a tot sercat,

E non troba ren que sia a son grat,

Torna s' en lai don moc premeiramen.


Quar sens e pretz, largueza e valors,

E tug bon pretz hi eron ajustat

Ab fin' amor per far sa voluntat,

Et era y joys, dompneyars et honors;

Tot atressi cum lo falcx qui dissen

Vas son auzelh quan la sobremontat,

Dissendia ab douz' humilitat

Amors en selhs qu' amavon leyalmen.


Amors o fai, si cum lo bos austors

Que per talan no s mov ni no s desbat,

Enans aten tro qu' om l' aya gitat,

Pueis vol' e pren son auzelh quan l' es sors;

E fin' amors aissi guarda et aten

Jove dompna ab enteira beutat

On tug li ben del mon son assemblat,

E no y falh ges amors, s' aital la pren.


E per aisso vuelh suffrir mas dolors,

Quar per sufrir son manh ric joy donat,

E per sufrir son manh tort esmendat,

E per sufrir vens hom lauzenjadors,

Qu' Ovidis ditz en un libre, e no i men,

Que per sufrir a hom d' amor son grat,

E per sufrir son manht paubre montat;

Doncx sufrirai tro que trop chauzimen.


E doncs, dona, pus que gaugz e valors

S' acordon tug en la vostra beutat,

Quo no y metetz un pauc de pietat

Ab que m fessetz al mieu maltrag secors!

Qu' aissi cum selh qu' el fuec d' ifern s' espren

E mor de set ses joy e ses clardat,

Vos clam merce, quar tem n' aiatz peccat,

Si m' ausizetz, pus res no us mi defen.


Pros comtessa e gaia, ab pretz valen,

Que Canpanes avetz enluminat,

Volgra saupsetz l' amor e l' amistat

Que us port, car lays tan mal mon cor dolen.


Belh Paradis, tug li dotze regnat

Aurion pro de vostr' essenhamen.


III.


Be volria saber d' amor

S' elha ve ni au ni enten,

Que tan l' ai requist francamen

Merce, e de re no m socor;

Estiers no m puesc a sas armas defendre

Mas ab merce, que tan li suy aclis

Que non es joys ni autre paradis

Per qu' ieu camges l' esperar ni l' atendre.


Quar aten hom de bon senhor

Cui serv de bon cor leyalmen

Tan tro que razos li cossen

De far ben a son servidor;

E fin' amors deu ben est sen aprendre

Que s guart qu' adreg sion siey don devis,

Ni qu' il sera francs e leyals e fis,

Si que nuls hom no la 'n puesca reprendre.


Qu' aissi ven bes apres dolor, 

Et apres gran mal jauzimen, 

E rics joys apres marrimen, 

E loncs repaus apres labor, 

E grans merces per sufrir ses contendre, 

Qu' aissi sec hom d' amor los dregz camis; 

E qui la sier de cor e no y guandis, 

Ab tal gienh pot hom ben amor perprendre.


Si cum la tigra el mirador

Que per remirar son cors gen

Oblida s' ira e son turmen,

Aissi quan vey lieys cui azor

Oblit mo mal, e ma dolor n' es mendre,

E ja negus no s' en fassa devis,

Qu' ieu vos dirai per cert qui m' a conquis,

Si o sabetz conoisser ni entendre.


Miels de dona, Miels de valor,

E Miels de tot essenhamen,

E Miels de beutat ab joven

Mesclat ab tan fresca color,

Qu' anc nuls arquiers tan dreg no saup destendre 

Qu' elha plus dreg no m' aya el cor assis

La dolza mort don ieu vuelh estre aucis,

S' ab un esguart d' amor no m vol joy rendre.


M' arma e mon cor volria qu' ilh saubis

E mon captenh: a! qual dolor languis

Leyals amans, quan no fai mas atendre!

sábado, 7 de octubre de 2023

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna

Berenguer de Palasol.

Berenguer de Palasol. Bérenguer, Berengiers, Berenguier de Palazol, cataloigna



I.

S' ieu sabi' aver guizardo
De chanso, si la fazia,
Ades la comensaria
Cunhdeta de motz e de so;
Que perdut n' ai mon belh chantar,
Per qu' eras m' en pren espavens;
E si n' ai estat alques lens,
No m' en deu hom ochaizonar.

Qu' amada us auray en perdo
Longamen en aital guia;
A! ma belha douss' amia,
Qu' anc res no us plac no m saupes bo,

Ni anc res no saupi pensar
Qu' a vos fos pretz ni honramens,
Qu' al tost far no fos pus correns
Que si 'n degues m' arma salvar.

E ja dieus a me be non do,
S' en lieys mos cors se fadia;
La flor de la cortezia
Elha m' aura, o autra no;
Qu' a sola lieys m' estug e m guar,
E suy aissi sieus solamens,
Qu' autre solas m' es eyssamens
Cum qui m fazia sols estar.

E no farai pus lonc sermo;
Quar on pus la lauzaria,
Del laus sol qu' en remanria,
Cent domnas ne aurian pro,
Qui sabria ben devizar
Las beutatz e 'ls ensenhamens,
E la cortezia e 'l sens,
Aissi cum s' eschairi' a far.

Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus longa sia,
Que pus greu la 'n apenria
Mo senher, e siey companho,
Lo coms Jaufres, que dieus ampar,
Quar es adreitz e conoissens,
E fai tans de ricx faitz valens,
Lauzengiers no 'l pot encolpar.

II.

De la gensor qu' om vey, al mieu semblan,

On nueg e jorn velh e pens e cossir,
Mi vuelh lunhar, si 'l cor mi vol seguir,
Ab tal acort que mais no 'l torn denan;
Quar longamen m' a tengut deziron
Ab belh semblan, mas tan dur me respon
Qu' anc jorn no m volc precx ni demans sofrir.
Jamais miey huelh ab los sieus no s veyran,
S' a lieys no platz que m man a se venir:
Cum plus la vey plus m' auci de dezir,
Et on mais l' am, mais y fatz de mon dan;
E 'l non vezer me languis e m cofon;
E pus no m plai ren als que sia 'l mon,
Ab pauc no m lays de vezer e d' auzir.


Ai! belha domna, ab belh cors benestan,
De belh semblan e de gent aculhir,
A penas sai de vos mon mielhs chauzir,

Si us vey o no, o si m torn, o si m' an:

Non ai saber ni sen que mi aon;
Tan suy intratz en vostr' amor prion,
Qu' ieu non conosc per on m' en puesc
issir.

Pero, dona, si us vis cor ni talan
Que m denhessetz l' amor qu' ie us ai grazir,
So es us mals don no volgra guerir;
Mas, pus no us plai, al ver dieu me coman;
De vos mi tuelh, e non ab cor volon,
Quar res ses vos no m pot far jauzion:
Veiatz si m puesc ab gaug de vos partir!


Quar conoissetz que no us am ab engan,
E quar vos sui plus fis qu' ieu no sai dir,
E quar ab vos m' aven viur' e murir,
Vos afranquis merces vas me d' aitan,
Dona, qu' el cor que m falh e m fug e m fon
Me sostenguatz, quar ieu no sai vas on
Mi serc secor, si vos mi faitz falhir.

Senher Bernard, no ns partrem viu del mon,
Mas la belha que m destrenh e m cofon
Tem que m fassa per mort de vos partir.

III.

Totz temeros e doptans
Cais qui s laiss' a non chaler;
Sol puesc' entr' els bos caber,
Vuelh que si' auzitz mos chans;
Pero no m n' entremetria,
Si mon voler en seguia:
Mas francamen m' en somo
Tals cui non aus dir de no.

Domna, cui sui fis amans,
Vos mi faitz viur' e voler;
E quan peza 'n mon lezer
El guais amoros semblans
Que m' a mes de joy en via,
Dic vos que no m camjaria
A la belha sospeisso,
Per nulh autr'
oc vostre no.

Tant etz belha e benestans,
Era mi vengr' a plazer
Qu' en pogues un
oc aver;
Qu' ades, sitot m' es afans,
N' am mais la belha fadia
Qu' el don d' autra no faria:
De vos aurai aquelh do
Que plus vuelh que d' autra no.


Franca res, conhda e prezans,
Veus mi al vostre plazer;
E si us plai mi retener,
Sui vostres, senes enjans,
E vostres, si no us plazia;
Et en vostra senhoria
Remanh e serai e so,
Ab que m retenguatz o no.

Pueis qu' anc no us vi ni davans,
No pogui dels huelhs vezer
Re que m pogues tan plazer;
Sia mos pros o mos dans,
Pus qu' ieu vos vi, belh' amia,
E quar m' en lais per feunia,
O per un pauc d' ochaizo,
Guerrey mi eys e vos no.

Domna, no sai si us plairia
Qu' ie us vis, o si us pezaria,
En tan gran doptansa so
No sai s' ie us veya o no.
IV.

Tan m' abelis jois et amors e chans,
Et alegrier, deport e cortezia
Qu' el mon non a ricor ni manentia
Don mielhs d' aisso m tengues per benanans;
Doncs, sai ieu ben que mi dons ten las claus
De totz los bes qu' ieu aten ni esper,
E ren d' aisso ses lieys non puesc aver.

Sa grans valors e sos humils semblans,
Son gen parlar e sa belha paria,
M' an fait ancse voler sa senhoria
Plus que d' autra qu' ieu vis pueis ni dabans;
E si 'l sieus cors amoros e suaus,
E sa merce no m denha retener,
Ja d' als amors no m pot far mon plazer.

Tant ai volgut sos bes e sos enans,
E dezirat lieys e sa companhia,
Que ja no cre, si lonhar m' en volia,
Que ja partir s' en pogues mos talans;
E s' ieu n' ai dic honor ni be ni laus
No m' en fas ges per messongier tener,
Qu' ab sa valor sap ben proar mon ver.

Belha domna, corteza, benestans,
Ab segur sen, ses blasm' e ses folhia,
Sitot no us vey tan soven cum volria
Mos pessamens aleuja mos afans,
E delieyt me, e m sojorn, e m repaus;
E quan no us puesc estiers dels huelhs vezer,
Vey vos ades en pessan jorn e ser.

Sabetz per que no m vir ni no m balans
De vos amar, ma belha douss' amia,
Quar ja no m cal doptar si ie us avia
Que mesclessetz falsia ni enjans;
Per qu' ieu am mais, quar sol albirar n' aus,
Que vos puscatz a mos ops eschazer,
Qu' autra baizar, embrassar ni tener.

Doncs, s' ieu ja m vey dins vostres bras enclaus,

Si qu' ambeduy nos semblem d' un voler,
Meravil me on poiria 'l joy caber.

V.

Mais ai de talan que no suelh,

Quo fezes auzir en chantan

D' amor co m ten en son coman,

Ni quo fai de mi so que 'l plai;

Qu' ara m fai chantar aitan be,

Ab lo brau temps et ab la gran freydor,

Cum si eram el belh temps de pascor.

On plus vau, mielhs am e mais vuelh,

De bon cor e de fin talan,
La belha que m compret baizan;

Qu' eras l' am tan que non puesc mai,

E no sai cossi m' esdeve
Que, quan li play que m fai be ni honor,

Ades l' am mais, no sai don mov l' amor.

E quan mi fai semblan d' erguelh,
Ges l' amor no s baissa per tan,
Ans es ver, e no m tengua dan
Que non la puesc per ren ni sai
Dezamar per neguna re;
Ni vuelh esser en luec d' emperador,
Qu' ieu per autra vires mon cor alhor.


Ja no s lassarian miey huelh
D' esguardar los sieus belhs semblan,
Neys si durava 'l jorn un an;
Tan m' es belh tot quan ditz ni fai

Que de nulh maltrach no m sove;

Que 'l sieu belh huelh e la fresca color

M' aluma 'l cor en joy et en bauzor.

Li maltrach don ieu pus mi duelh
Son quar ades no 'l sui denan;
E si la vey pro en pensan,
Qu' el cor e 'ls huelhs tenh ades lai;
Mas li dezir son sai ab me
Que m' agran mort lonc temps a de dolor,

S' aquest dous pens no fos que mi secor.
Li lauzengier son d' un escuelh
Ab aquels que van devinan
L' autrui joy, et es enuetz gran
Quar ja 'ls pros s' en meton en plai;
Et on mais val meyns y cove,
Quar aver deu de si meyns de paor
Selh qui d' autrui ditz enueg ni folhor.

VI.

Bona domna, cui ricx pretz fai valer
Sobre las plus valens, al mieu veiaire
Avetz razo per que m deiatz estraire
Lo belh solatz ni l' amoros parer,
Sinon quar vos auziey anc far saber
Qu' ie us amava mil aitans mais que me;
En aquest tort me trobaretz jasse,
Quar non es tortz que ja us pogues desfaire.

Si 'l belh semblan que m solias aver
De clar que m fo, dona, tornatz en vaire,
Quar conoissetz qu' ieu no m' en puesc estraire,
Mielhs me fora ja no us pogues vezer;
Quar ges pauzar no us puesc a non chaler:
Tals es l' envey' e 'l dezir que m' en ve
Manthas sazos que de vos me sove,
E vir mos huelh devas vostre repaire.

E si de vos dizetz que m dezesper,
Dona, no sai de qui m sia esperaire;
Si m' avetz fait d' autras amar estraire
Q' una non vey ab cui dezir jazer:
Sens totz covens vuelh ab vos remaner,
E sia en vos que m fassatz mal o be;
Pero guaratz qual mielhs vos en cove,
Que no us deman oltra grat pauc ni guaire.

De bon talan, ab cor leyal e ver,
M' autrey a vos per vostres comans faire,
Sol no m mandetz de vos amar estraire,
Quar ja, dona, non auria lezer;
E no m' en cal per messongier tener,
C' aissi mi soi enpres per bona fe,
Ja dezamar no us poiria per re,
Ni fin non vuelh, s' aman no la 'n puesc traire.

Trop mi podetz longamen mal voler,
Si m dezamatz, quar ieu vos suy amaire,
E volgues m' en mon essien estraire,
Ja de mon cor non auria poder;
E doncs, dona, pus no m' en puesc mover,
Ni m' abelhis autre joys ni m soste,
S' ab vos no truep chauzimen e merce,
Vostre belh cors n' er vas amor peccaire.

Amors n' a tort quar enveyos me te
Del vostre cors graile, gras, blanc e le,
S' enquer no m faitz mielhs que no m soletz faire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Berenguier_de_Palazol

Berengiers de palazol si fo de cataloigna, del comtat de rossillon, paubres cavallier fo...

"Berenguier de Palazol was from Catalonia, from the county of Roussillon, a poor knight he was..."

Berenguier de Palazol, Palol, or Palou (fl. 1160–1209) was a Catalan troubadour from Palol in the County of Roussillon. Of his total output twelve cansos survive, and a relatively high proportion—eight—with melodies.

Palafolls
En el año 1002 aparece en el alodio de Palazol en un documento de los condes de Barcelona Ramón Borrell y Ermesenda de Carcasona, a favor del vizconde de Gerona Sunifredo.

Castillo de Palafolls


Only some sketchy details of Berenguier's life can be gleaned from surviving records. According to his vida he was a poor knight, but well-trained and skilled in arms. Other evidence suggests that his family was well-off.
He appears in five documents of Roussillon between 1196 and 1209, all under the Latin name Berengarius de Palatiolo (or Palaciolo). The earliest dates of his career are determined by the fact that he was a vassal of Gausfred III of Roussillon, who died in 1164 and receives mention in several of Berenguier's works. It is quite possible that Berenguier was one of the earliest troubadours, and the poems that mention Jaufres (Gausfred) may date as early as 1150. Berenguier does not seem to have had much contact with his fellow troubadours. He may have met Pons d'Ortaffa late in life, and the latter may address him in one of his songs as Senher En Berenguier.

All of Berenguier's surviving works deal with the theme of courtly love.
One of his cansos was a model for a sirventes by his contemporary Raimbaut de Vaqueiras, who may have set it to the same tune, Berenguier's most "florid". The chief object of the love of his songs is Ermessen d'Avinyo, wife of Arnaut d'Avinyo. According to Berenguier's vida, Arnaut was a son of Maria de Peiralada, but this is probably a confusion with Maria domina de Petralata, the mother of Soremonda, the lover of Guillem de Cabestany.

Berenguier's well-preserved music is generally syllabic with a few melismatic phrase endings; conservative, generally staying within an octave; and motivically structured, having something in common with that of Bernart de Ventadorn.

//
https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Palou_(trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. (que escribía en lengua occitana, plana romana)

Es tenen poques notícies d'aquest trobador. Segons explica la vida,[1] fou un cavaller de Palol -Palazol, tal com grafia la vida-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l'època a partir d'altres documents, ja que durant els segles XII i xiii abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d'Ermessenda d'Avinyó, muller d'Arnau d'Avinyó, fill de Maria de Peiralada.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner R; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans la música dels quals es conserva i un dels trobadors amb un percentatge alt de música conservada sobre el conjunt de l'obra.

Una de les seves cançons (S'ieu sabi'aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Gausfred III de Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. La referència a Gausfred permet, a més, situar cronològicament el trobador, ja que Gausfred morí el 1164. Això el fa probablement el trobador català conegut més antic.

Algunes d'aquestes poesies s'atribueixen, segons en quin cançoner es conserven, a altres trobadors.

(47,1) Ab la fresca clardat (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,2) Aissi com hom que senher ochaizona (cançó)

(47,3) Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,4) Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,5) De la gensor qu'om vey', al mieu semblan (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,6) Dona, la genser qu'om veya (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,7) Dona, si totz temps vivia (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,8) Mais ai de talan que no suelh (cançó)

(47,9) S'ieu anc per fol' entendensa (sirventès-cançó)

(47,10) S'ieu sabi' aver guiardo (cançó)

(47,11) Tant m'abelis joys et amors et chans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,12) Totz temoros e doptans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

//


Vegeu Riquer 1983 o 1995; o el text que apareix en la fotografia, en tinta vermella.

Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
//

Adroher, MichelLes troubadours roussillonnais : XIIe-XIIIe siècles (en francès). Perpinyà: Publications de l'Olivier, 2012. ISBN 978-2-908866-42-1 [Consulta: 15 octubre 2016].

Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]

Costa, Ricardo da; Gaby, André; Hartmann, Ernesto; Ribeiro, Antonio Celso; Silva, Matheus Corassa da. "Um tributo à arte de ouvir. O amor cortês nas cançons de Berenguer de Palou (c. 1160-1209)". In: eHumanista/IVITRA 15 (2019), p. 396-455. ISSN 1540-5877

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122

Margherita Beretta SpampinatoBerenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978 [és l'edició que es pot consultar en línia a Rialto

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i dues composicions]

Martí de Riquer / Antoni ComasHistòria de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 67-71

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners I i K].

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_i_trobairitz

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_amb_m%C3%BAsica_conservada

//

Berenguer de Palou, obispo

Pons de Capdueil. Capduelh. Capdoill. Capduoill.

Pons de Capdueil. 

Pons de Capdueil. Capduelh. Capduoill



I.

Leials amicx, cui amors ten joyos,
Deu ben esser alegres e jauzens,
Larcx et adregz, arditz et amoros,
Aras quan par lo guais termenis gens
Que fai la flor espandir per la planha,
E 'l rossinhol chantar justa 'l vert fuelh;
Mas ieu non am son dous chan tan quan suelh,
Pus mi dons vol que totz bes mi sofranha.

Pero be sai que dregz es e razos
Que selh qu' es francx, amoros e plazens,
Sia plus braus d' autr' om e plus felos,
Quan no li val merces ni chauzimens;
E pus mi dons m' es salvaia et estranha,

Leu pot trobar en me mal et orguelh:
Mas lieys non cal si m pert, per qu' ieu no m duelh
Plus de s' amor, ni ai cor que m' en planha.
Non dic ieu ges que totz temps sieus no fos,

E no fezes totz sos comandamens,
Sol que no m fos sos cors tant orgulhos;
Mas sitot s' es bona e belha plazens,
Franca e gentils e d' avinen companha,
Ja no m' aura si no vol so qu' ieu vuelh:
Ailas! que m val si l' am o si m' en tuelh,
Qu' ilh fai semblan que res de mi no 'l tanha!

Totz mal menatz for' ieu fizels e bos,
Francx et humils e celans e temens,
Ses trop parlar, e de totz enjans blos;
E saubra ben entr' els desconoissens
Cobrir mon joi, qu' els fals cui dieus contranha
De nostr' amor non poiran far janguelh:
S' aissi m volgues la genser que s despuelh,
Ja no 'l feira fenha ni gronh ni lanha.

Per so n' estauc marritz e cossiros,
Quar anc l' amiey ni m falhic tan mos sens,
Que per un joy don no sui poderos
Soan alhors totz autres jauzimens;
Aissi no sai cosselh a que m remanha,
Qu' autra no m platz et ilh mi dezacuelh:
Fols es qui cre tot quan vezon siey huelh,
Ni qui pert trop per so que non guazanha.

Amors, lonc temps ai estat de Bretanha,
E faitz peccat, quar mi mostratz orguelh;
S' ieu plus que tuit l' autr' amador vos vuelh,
Ni mais vos am, es doncx dregz que m' en planha.


II.

Si totz los gaugz e 'ls bes,
E las finas lauzors,
E 'ls faitz e 'ls digz cortes
De totas las melhors,
Volgues dieus totz complir
En una solamen,
Saber cug veramen
Que selha cui dezir
N' agra mais per un cen.

E pos de totas es
Caps e mirals e flors,
Sitot no m' en ven bes,
Si m' es lo gratz honors
Fassa m viure o murir:
Mas plus l' er avinen,
Si m te guay e jauzen;
Com mais me fai languir,
Ieu plus l' am finamen.

Quar el mon non es res,
Sia sens o folhors,
Que m penses que 'l plagues,
No m fos gaugz e dossors;
So qu' ilh vol mal azir,
Et am selhs bonamen
Qui son siei benvolen:
Al mielhs que pot chauzir,
Sui al sieu mandamen.

En aissi m' a conques;
E si no m val amors,
Valha m ma bona fes
E la sua valors:
S' amors no vol venir
El sieu belh cors plazen,
Lo verai pretz valen
Deu garar de falhir,
Quar s' ieu muer, no l' er gen.

Gentils cors, ben apres,
Sobre totz amadors
Agras mon fin cor mes
Ab un pauc de socors;
Que mort m' an li sospir:
E vos, per chauzimen
No sufratz mon turmen,
Ni vulhatz fals auzir
Cui er mal si be m pren.

Na Beatritz, grazir
Vos faitz a tota gen;
Et avetz pretz valen,
Si que qui 'n vol ver dir
Del belh semblan no y men.

III.

Humils e fis e francs soplei vas vos,
Ab leial cor, bona dona e valens,
Quar etz mielher del mon, e plus valens
E plus gentils e plus franch' e plus pros
E genser e plus guaya;
Per qu' ieu vos am, ja autre pro non aya,
Tan finamen que d' al re no m sove,
Neis quan prec dieu, don oblit per vos me.


Nulh' autr' amors no m pot faire joyos
Si m preyavon d' autras domnas cinc cens,
Quar ab vos son fadas las conoissens;
Tan son cortes li semblan e 'l respos,
Que tan quan lo sols raya,
Non a domna cui tan ricx faigz s' eschaia,
Ni mielhs fassa so qu' a bon pretz cove;
Doncx sui astrucx, quar vos am e vos cre.


Adregz cors gens, benestans, amoros,
No m' aucizatz, valha m francx chauzimens
E leyaltatz e fin' amors que m vens,
E 'l bes qu' ieu dic, e merces e perdos:
No vulhatz qu' ieu dechaya,
Qu' el loncs espers e 'l deziriers m' esglaya.
Bona domna, sol qu' endreg bona fe
Mi vulhatz be, con piegz trac, no m recre.

Sivals d' aitan sui ben aventuros,
Quar s' ieu en muer, autre non er jauzens;
Ans fatz mentir lo brug dels mals dizens,
E reman fis vostre pretz cabalos:
Malgrat de gent savaya,
A totz jorns creis vostra valors veraya
Sobre totas, e sai vos dir per que,
Quar valetz mais e no falhetz en re.


Doncx, pus al cor vei en totas sazos
La vostra boca, e 'ls huelhs clars e rizens,
E 'l guays solatz, e 'ls belhs digz avinens,
E 'l vostre cors qu' es tan cars e tan bos,
No crezatz qu' ieu m n' estraya;
Q' us dous dezirs mi ten guay e m' apaya,
E non ai plus, ni d' als non truep merce;
Mas tan valetz qu' el mals val autre be.


Vostr' hom sui, domna guaya,
Et am vos mais que l' Andrix non fetz Aya;
E sobre totz port la clau d' amar be;
Per qu' ieu alhors no pues virar mon fre.

IV.

Astrucx es selh cui amors ten joyos,
Qu' amors es caps de trastotz autres bes,
E per amor es hom guays e cortes,
Francs e gentils, humils et orgulhos;
Aqui on tanh, en fai hom mielhs mil tans
Guerras e cortz don naisson faitz prezans:
Per qu' ieu ai mes tot mon cor en amor;
E quar ai bon respieit que m fassa ric,
No planc l' afan qu' ieu trac ni la dolor.

Ric m' agra fait e ben aventuros,
Sol ab mi dons, que tan val, mi valgues;
E pueys en lieys no falh neguna res
De tot quan tanh a ric pretz cabalos,
Be m deu valer s' amors, quar fis amans
Li sui trop mielhs no fon d' Izeutz Tristans:
E pus tan l' am e ponh en sa honor,
Non deu creire bruich ni malvais castic,
Qu' en manhs bos luecs fas auzir sa lauzor.

Ja non creirai desmenta sas faissos
Mi dons cui sui litges, quar semblans es
Qu' en lieys sia franqueza e merces,
Qui ve 'ls belhs huelhs plazens et amoros,
E la boca qu' es belha e gen parlans,
E 'l cors adregz ab avinens semblans:
Ben saup chauzir de totas la melhor;
Ges mos sabers aquel jorn no m falic,
Ans m' esmendet, s' anc pris dan per folhor.

Que vilas fai qui m' es contrarios;
E si negus lauzengiers mal apres
M' a dig enuey, mais volgra qu' en prezes
Mas rezempsos, qu' aitan pauc col peissos
Viu ses l' aigua viurai, s' il platz mos dans
Mi dons cui sui per far totz sos comans.
Guardatz s' ieu l' am ses tot cor trichador!
Qu' el mon non ai tan mortal enemic,
Si 'l n' aug ben dir, no 'l n' aya per senhor.


Si cum es plus renoviers cobeitos
On plus a d' aur e d' argent a se mes,
Sui plus cobes de lieys que m' a conques,
On plus remir las autras, tant es pros:
Vezer non l' aus, que vas lieys sui doptans,
Ni 'l man mon cor mas per un qu' es truans,
E fals vas mi, quar non ditz ma clamor.
Las! si merces no m val contra 'l destric,
Ma bona fes m' a mes en gran error.


Chanso, vai t' en lai on es joys e chans,
Beutatz e sens, jovens e guais semblans,
Dir a mi dons cui sopley et azor
Que tan conosc sos bos ayps, per qu' ieu dic
Que retener mi deu per servidor.

V.

Ben es folhs selh que renha
Per lonc temps ab senhor,
Don ja bes no li 'n venha
Ses mil tans de dolor;
E qui per ben mal pren,
Tanh que joys li sofranha,
E nulhs bes no 'lh remanha,
Saber pot veramen
Qu' assatz a de que s planha.

Per so m planc e 'n mov lanha,

Quar falh nesciamen
Amors, que m fon estranha,
E m trazic malamen;
Sabetz per que l' azir?
Qu' el ben que fag m' avia
Mi tolc, e m fes bauzia:
Qu' om no deu enriquir
Lo sieu, e pueis l' aucia.

Amors a gran falsia,
Quar amar e servir
Et onrar la sabia,
Mielhs qu' autr' om obezir,
E celar ses enjan;
Mas mal vi s' amistansa,
Qu' anc non aic benanansa
No m tornes pueis a dan;
Per que m part m' esperansa.

Tant pauc vuelh s' acordansa,
Qu' ieu endreg lieys no m blan;
Domna gentils qu' enansa
Son valen pretz prezan,
Ont es fina beutatz
E gran bon' aventura,
Si qu' a totz jorns melhura;
Et ab tot so no m platz
S' amor, ni non ai cura.

Tant es grans la rancura
Per qu' ieu en sui iratz,
Que bons pretz en peiura
E guaiez' e solatz:
Pero ades esper,
Sitot mos cors s' esmaya,
Qu' apres l' ira m' eschaya
Tals joys que m denh plazer;
Sol fin' amors no m traya.

VI.

Tant m' a donat e fin e ferm voler
Leyals amors, que ja no m partrai mais
De vos, dona, on ai mon bon esper;
Tant etz valens, cortez' ab digz verais,
Franch' e gentils, guay' ab humil semblan,
Belh' e plazens, si que non es a dire
Negus bos ayps qu' om puesc' en domn' eslire;
E pus tant es vostre ricx pretz puiatz,
Suffretz qu' ie us am, qu' ieu vuelh tot quan vos platz.
Bona domna, tant m' avetz en poder
Que, si m faitz be, anc hom non fo plus guays;
E si m faitz mal, e no m voletz aver
Franc chauzimen, ges per so no m' irais;
Qu' on plus mi duelh, mais vos am ses enjan:
Sabetz per que vos sui hom e servire?
Qu' ades cossir quant valetz, e m' albire
Que venir deu lo guazardos e 'l gratz,
Tant ai suffert lonc temps l' afan en patz.


Pauc a de sen, e cuia mout saber
Selh que m blasma quar d' amar vos no m lais;
Qu' ieu on plus vau d' autras domnas vezer,
E m luenh de vos, mens ai cor que m biays:
Per qu' ieu non puesc mon cor partir ab tan,
Ja no m partrai de vos mon dous dezire;
Qu' anc non amet, be l' en puesc escondire,
Ans es nescis, dezamoros proatz,
Qui ditz que so qu' om plus vol es foudatz.


Anc pueys no fe 'l segles mais deschazer,
Pus hom blasmet amor, ni 'l dis tal ays
Per las donas que solon mais valer,
Pels cavaliers qu' an tornat a savays
Fals noirimens; et es trop malestan
Que l' un fenho, l' autre volon mal dire
De las melhors, per qu' es dregz qu' ieu m' azire;
Qu' a totas sui bos e francx e privatz
Per vos, dona, a cui mi sui donatz.


Totas las vuelh honrar e car tener,
Quar per vos valh en totz valens assays;
E ges per so, dona, no us cal temer
En dreg d' amor, qu' ieu vas autra m' apays,
Quar vos mi faitz amar deport e chan,
Cortz e domneys, joy e solatz e rire,
Quar de ren al non son miei dous cossire:
Per que m degra, si 'n fos a dreg jutjatz,
Valer merces e franc' humilitatz.


A vos mi ren per far vostre coman,
Bona domna, sitot non sui jauzire;
Faitz me joyos, o pessatz tost d' aucire:
Que si l' una non faitz, be vuelh sapchatz
Que qu' aia dig no sui enamoratz.

VII.

Per joy d' amor e de fis amadors,
E de finas amairitz ses enjan
Comens chanso, que nulhs autres pascors,
Ni nulhs estius no mi ten pro ni dan,
Mas d' un ric joy que m te guai e prezan,
Fis sobr' els fis, e valens sobr' els bos,
Que m fai estar jauzen et amoros.

E s' ieu n' ai joy mi ten jauzen amors,
Eschai de mi si m te 'l joys en afan;

No m' en lau ges, ans m' en ve la dolors
Daz autras partz e 'l dezir e l' afan;
Mielhs fora dregz e razos per semblan
Qu' els mals e 'ls bes partissem entr' amdos,
Ensems ab joy e 'ls autres cossiros.


Si ma dona s' a d' autres preyadors,
No m' en rancur, ni non fauc mal semblan,
Ans m' en val mais lo bes per las paors;
Que dels melhors a hom mais de talan,
Sol que d' aisso sia eu guardatz de dan;
Que lauzengier no m tenguon dan ab vos,
Ni tals que s fai amicx qu' er enueyos.

Tot atressi col salvatges austors
Que s rescon plus que l' autr' auzelh no fan,
Rescon e cel mon joy als jangladors,
Als fals fenhens que faitz anar torban:
E si vos, don', acsetz lo mieu talan,
Tant esteram rescondut a rescos,
Tro 'ls lauzengiers agron mortz los gelos.

Trompas ni corns, ni viulas, ni tambors,
Guerras, ni cortz, ni estevas, ni chan,
No valon re contra 'l vostre socors,
Si vos lo m fagz, dona, quan lo us deman;
Qu' el mon non es don puesc aver joy gran,
Mas quan de vos don sui guays e joyos,
Quar ieu vos am e trac greu mal per vos.

Dona N' Auda, balladas ni chansos,
No vuelh faire que no y parle de vos.

VIII.

S' anc fis ni dis nulha sazo
Ves vos erguelh ni falhimen,
Ni passei vostre mandamen,
Ab franc cor et humil e bo
Vos mi ren, belha douss' amia,
E m part de l' autrui senhoria,
E reman en vostra merce,
Qual que m fassatz o mal o be.

Per aital coven vos mi do,
Qu' ieu non ai poder ni talen
Qu' ieu m' en parta de mon viven;
Qu' amors m' a en vostra preizo
Mes, quar etz la mielher que sia,
Et avetz mais de cortezia;
Qu' el plus vilans es quan vos ve
Cortes, e us porta bona fe.

Be m pogratz trobar ochaizo,
Mas tan vos sai, domna, valen,
Franch' et humil e conoissen,
Per qu' ie us quier franchamen perdo,
E tem vos tan qu' als no us querria;
Mas ses enjan e ses bauzia
Vos am, e us amarai jasse,
E tot quan vos plai vuelh e cre.


Doncx, pus no us aus querre mon pro,

E sui vostre sers leyalmen,
Be faretz mais de chauzimen,
E doblaretz lo guazardo,
Si m donatz so qu' ieu plus volria
Ses preyar; qu' aitals companhia
No s part, quan ses precx s' esdeve
Qu' us fis cors ab autre s' ave.

A penas sai dir
oc ni no,
Quan no vey vostre guay cors gen,
E la fresca cara rizen;
S' ieu n' espert molt, n' ai ben razo,
Que totz l' autre mons no m poiria
Tener nulh pro s' ieu no us vezia;
Ni ses vos no puesc aver be,
Per que us er gen si us en sove.


Beutatz e valors e cueindia,
Dona, creis en vos quascun dia;
E prec dieu que do malastre
Totz selhs qu' an lunhat vos de me.

De N' Odiartz on que sia
Vuelh sa coindans' e sa paria,
Qu' ab rics faitz enans e mante

Tot so qu' a valen pretz cove.

IX.

Qui per nesci cuidar
Fai trop gran falhimen
A dan li deu tornar;
E s' a mi mal en pren
Ni ma domna m deschai,
Be s tanh, que tal folhia
Ai fait, per qu' ieu deuria
Morir d' ira e d' esmai.


E s' ieu per sobr' amar,
Ai renhat folhamen,

Ni mi dons proar
Si n' agra 'l cor jauzen,
Si 'l ferm voler qu' ieu n' ai
De lieys servir partia,
Ar conosc que 'l plairia,
Per qu' ai fait folh assai.

No m' en puesc razonar,
E sai que no m' es gen;
E si m vol perdonar,
Gratz e merces li 'n ren,
E totz temps o farai:
Qu' estiers qui m' auciria,
Mon fin cor non partria
Del ric luec on estai.

Per so no m cal duptar
Son ric cor covinen,
Ni m' en degra lonhar
Pel bruit don quascun men;
Qu' ieu sui be selh que sai
Que mielhs hom non poiria
Aver per drudaria,
Mas quan lo solatz guai.

En aissi m fai trobar
Nesci lo cor e 'l sen,
Que quan cug orguelh far,
Ilh m' o torn en nien;
E re de be no m fai,
Quan mos cors s' umelia;
Amors ni cortezia
De leys joi no m' atrai.

Domna, 'l genser qu' ieu sai,
Mais vos am ses bauzia
No fes Tristans s' amia,
E nuill pro non y ai.

X.

Aissi cum selh qu' a pro de valedors,
E 'l falhon tug, ja tan non er amatz
En la sazon qu' es desaventuratz,
Mi failh mi dons, sol car conois qu' amors
Mi fai murir per lieys ab gran turmen;
E s' ill pogues faire nul falhimen

Vas mi 'l fera; mas mens en val, so cre,
Bars qui deschai selhui que vencut ve.


Per so conosc qu' es dan e deshonors:
Qui non a cor als dezapoderatz;
Que ja castelhs frevols qu' es assetjatz
Ab gran poder, no s tenra ses secors;
E si 'l senher de cui es no 'l defen,
En sa colpa lo pert pueys longamen:
Aissi perdra ma don' al sieu tort me,
Pus no m socor on plus li clam merce.

Perdre no m pot per so que m vir alhors;

Pero si m sui de lieys lonc temps lunhatz,

Qu' ai fait semblan qu' alhors m' era viratz

Per esproar si 'l plagra ma dolors;
E s' agues mes en autra mon enten,
Ar ai proat qu' ilh n' agra 'l cor jauzen,
S' ieu mi partis de lieys; mas no 'lh val re,
Que no m pot ges mon cor partir de se.

Belha domna, vailla m vostra valors,
Qu' anc nulhs caitius destregz ni mal menatz
Non saup son dan tan gen suffrir en patz:
E pus lo mals m' es delieitz e sabors,
Per amor dieu, e quar vos fora gen,
Trobes ab vos qualaquom chauzimen,
Que vostr' om suy; e si m denhatz far be,
Vos i faretz franquez' e bona fe.

Vostre belh huelh, vostra fresca colors,
Vostre dous ris, vostras finas beutatz,
Vos fan aver vas me pus dur solatz;
Ja no m' agr' ops fos faitz lo miradors
On vos miratz vostre cors covinen,
Guay e joyos, amoros e plazen,
Qu' erguelh me faitz; e qui bon pretz mante,
Erguelh no 'l tanh vas los sieus ni 'l cove.

Mon Plus Leial, s' ieu vos vi plus soven,
Mielhs n' anera mi e vos eissamen;
Qu' ieu saubra vos conseilhar, e vos me;
Pero negus non sap a sos ops re.

XI.

Ges per la coindeta sazon
Que fai pratz e vergiers florir,
No fara ogan mon chan auzir,
Mas bonamen m' a fait perdon
Silh que m' es dolz' e de bella compaingna,
Per qu' eu en deu aver lo cor jauzen;
Que non es jorn qu' en sospiran non plaingna,
Car no m manda venir celadamen.


De bon cor l' am, et ai razon,
Qu' el mon non puos gensor chauzir;
E car plus soven no remir
Son cors e sa bella faisson,
S' eu per enjan m' en lais, dieus m' en contraingna:

Mas lauzengier me fan tal espaven,
Per merce ill prec que, ses bruit e ses laingna,

Sueffra qu' ill serf a rescos humilmen.

Mout m' a rendut gen guierdon

Amors, per qu' eu lo ill dei grazir

Del gran mal que m' a fai suffrir,

Per mon bon talen n' ai, qu' en fon

Loncs temps ves me mal' e brau et estraingna

Mas no m ten dan, que miels val per un cen

Sela que vol que sos litges remaingna;
Per que autra no voill ni me enten.

XII.

De totz caitius sui ieu aisselh que plus
Ai gran dolor, e suefre greu turmen;
Per qu' ieu volgra murir, e fora m gen
Qui m' aucizes, pois tan sui esperdutz;
Que viures m' es marrimens et esglais,
Pus morta es ma dona N' Azalais;
Greu sofrir fai l' ira ni 'l dol ni 'l dan.
Mortz trahiritz! be vos puesc en ver dire,
Que non poguetz el mon melhor aucire.

Ai! cum fora gueritz et ereubutz,
S' a dieu plagues qu' ieu fos primieramen
Mortz; las! caitius no vuelh mais longamen
Viur' apres lieis: reis perdona 'l Jhesus,
Dieus poderos, dreituriers e verais,
Salva la Crist, nomnatz sobre totz gais,
E 'n ren l' arma sanh Peire, sanh Joan;
Que totz los bes y son qu' om puesca dire,
E de totz mals la 'n pot hom escondire.

Senher, ben la devem planher quascus,
Qu' anc dieus non fes el mon tant avinen:
Qui aura mais tan bel captenemen!
Que val beutatz ni bon pretz mentengutz!
Ni que val sens, honors, ni solatz guais,
Gent aculhirs, ni nuls cortes essais!
Ni que valon franc dig, ni fag prezan!
Segles dolens! de bon cor vos azire,
Mout valetz pauc, pus lo mielhs n' es a dire.

E podem be saber que l' angel sus
Son de sa mort alegre e jauzen;
Qu' auzit ai dir, e trobam ho ligen:
“Cui lauza pobles lauza Dominus.”
Per que sai be qu' ilh es el ric palais,
En flors de lis, en rozas et en glais;
La lauzon l' angel ab joy et ab chan:
Selha deu ben, qui anc no fo mentire,
En paradis sobre totas assire.

Joys es delitz, e jovens es perdutz,
E totz lo mons es tornatz en nien,
Quar comte, duc e man baron valen
N' eran plus pros, er non la ve negus,
E mil domnas valion per lieys mais.
Mais er podem saber qu' ab nos s' irais
Nostre senher, qui la fes valer tan;
Qu' en lieys nos a tolt chan, solatz e rire,
E ns a dat mais d' afan e de cossire.

Ai! quals dans es de mi dons N' Azalais!

Non puesc als far, mas de totz jois me lais,

E pren comjat de chantar derenan;
Que planh e plor, e manh coral sospire
M' an mes per lieys en angoissos martire.

Amics N Andrieu, camjat son mei dezire,
Ni ja d' amor non serai mais jauzire.

//


https://en.wikipedia.org/wiki/Pons_de_Capduelh

Capduoill en la viñeta.

Pons de Capduelh (fl. 1160–1220 or 1190–1237) was a troubadour from the Auvergne, probably from Chapteuil. His songs were known for their great gaiety. He was a popular poet and 27 of his songs are preserved, some in as many as 15 manuscripts. Four of his cansos survive with musical notation.

There survives a vida, or short biography, of Pons written by a contemporary and fellow troubadour, Uc de Saint Circ. According to Uc, Pons and troubadour Guillem de Saint Leidier were both from the diocese of Le Puy, and while Guillem was "generous with money" (larcs donaire d'aver), Pons was very stingy (fort escars d'aver). He reportedly loved Azalais, daughter of Bernard VII of Anduze and wife of Oisil de Mercoeur (or Mercuor). (Bernard of Anduze was a patron of many troubadours.) The vida states that "[Pons] loved [Azalais] dearly and praised her and made many good songs about her; and as long as he lived, he loved no other, and when the lady died, he took the cross and went over the sea and died there." According to the razo that follows the vida in some manuscripts, Pons, to test Azalais's love for him, began loving another woman, Audiart, wife of Roselin, lord of Marseille. The rift between them was only healed by the intervention of Maria de Ventadorn and the viscountess of Aubusson. After Azalais's death in 1237, Pons wrote a planh (lament) for her, "De totz caitius sui eu aicel que plus".[1] Some scholars argue that this planh was in fact written for Alazais de Boissazo, who died before 1220, and others have erroneously equated Azalais with the lady known only as Sail-de-Claustra in the poems of Peirol.

Pons was exiled from his homeland in the middle of the 1210s and travelled "through Provence" (per Proensa) in order to join the Fifth Crusade around 1220. According to the untrustworthy Jean de Nostredame, he died after participating in the conquest of Jerusalem, in 1227. Older scholars, such as Friedrich Christian Diez and Max von Napolski, believed that Pons died on the Third Crusade in 1189, but this is conclusively disproven.

The parents of Pons are unknown, but he was of the family of the lords of Fay and had six children identifiable in the records. Pons is probably to be identified with the "Pontius de Capitolio" who appears in documents between 1189 and 1220. Before 1196, Pontius married a woman named Jarentone who brought him the castle of Vertaizon, a fief of the bishop of Clermont, as a dowry. In 1199, Pons imprisoned Bishop Robert of Clermont. In 1205, responding to an inquiry begun by Pope Innocent III, King Philip II forced Jarentone to hand over Vertaizon to the bishop. In 1211, Pons and Jarentone, with their three sons, three daughters and three sons-in-law, sold Vertaizon to the bishop for 7,650 marks, of which 7,000 were to be retained by the bishop as compensation for his unlawful imprisonment. Pons's sons were Jourdain, Pierre de Fay and Jarenton.

Pons was probably acquainted with the trobairitz Clara d'Anduza and the troubadours Dalfi d'Alvernha, Folquet de Marselha (whom he praised in a song), and Peirol. Gui de Cavaillon and Ricau de Tarascon invoke Pons and Audiart as judges of their tenso, composed after 1210, and Elias de Barjols also mentions Pons.

Of all Pons's works, with the possible exception of the planh, only his two crusade songs can be dated with confidence to around 1213. "So qu'om plus vol e plus es voluntos" was written after the battle of Las Navas de Tolosa (16 July 1212) and before the battle of Muret (12 September 1213), since it was dedicated to Peter II of Aragon, who died there.
The crusade song "En honor del pair'en cui es", which has the form of a sirventes, refers to war of the Holy Roman Emperor (probably Otto IV) and the King of England against Philip II and the "King of Apulia" (probably Frederick II). This is probably the War of Bouvines.

Pons's songs "S'eu fis ni dis nuilla sazo" and "Tuich dison q'el temps de pascor" are speculatively dated to around 1210.


Cansos

Aissi m'es pres cum celui que cercan

Astrucs es cel cui amors te jojos

Ben es fols cel que reigna

Ben sai que per sobrevoler

Coras que.m tengues jauzen

Ges per la coindeta sason

Humils e francs e fis soplei ves vos

Ja non er hom tan pros

L'adregz solatz e l'aveinens compaigna

L'amoros pensamenz

Lejals amics cui amors te jojos (with music)

Ma domna.m ditz qu'eu fatz orgoill

Meills qu'om no pot dir ni pensar

Per joi d'amor e de fis amadors

Qui per nesci cuidar

S'eu fis ni dis nuilla sazo

Si com celui qu'a pro de valedors

Si totz los gaugz e.ls bes

Tan m'a donat fin cor e ferm voler

Tant mi destrein uns desconortz qi.m ve

Tuich dison q'el temps de pascor

Us gais conortz me fai gajamen far (with music)

Crusade songs

Ar nos sia capdelhs e garentia

En honor del pair'en cui es

So qu'om plus vol e plus es voluntos

Descorts

Un gai descort tramet leis cui dezir

Planhs

De totz caitius sui eu aicel que plus


Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4

Chambers, Frank M. Review of "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon: son temps, sa vie, son oeuvre" by Jean Perrel. Romance Philology 32, 1 (1978): 140.

Lucas, H. H. "Pons de Capduoill and Azalais de Mercuor: A Study of the Planh". Nottingham Mediaeval Studies 2 (1958): 119–13.

Poe, Elizabeth Wilson. "Old Provençal Escars/Escas: "Poor"? Reconsidering the Reputation of Pons de Capdoill". Tenso 4, 2 (1989): 37–58.

Fabre, Claude. Le Troubadour Pons de Chapteuil, quelques remarques sur sa vie et sur l'esprit de ses poèmes. Le Puy-en-Velay: Peyriller, Rouchon et Gamon, 1908.

Napolski, Max von. Leben und Werke des Trobadors Pons de Capduoill. Halle: Niemeyer, 1879.

Perrel, Jean. "Le troubadour Pons, seigneur de Chapteuil et de Vertaizon, son temps, sa vie, son oeuvre". Revue d'Auvergne 90, 2–3 (1976): 89–199.

Thomas, Antoine. "L'identité du troubadour Pons de Chapteuil". Annales du Midi 5 (1893): 374–79.