champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 6 de octubre de 2026
51. Raimon de Tors. Amics Gauselm, si annatz en Toscana,
lunes, 4 de diciembre de 2023
Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens
Arnaud de Marueil.
La grans beutatz e 'l fis ensenhamens
E 'l verais pretz e la bona lauzors
E 'l cortes aips e la fresca colors
Que son en vos, bona domn' e plazens,
Mi donan gienh de chantar e sciensa;
Mas grans paors m' en tolh e grans temensa,
Qu' ieu non aus dir, dona, qu' ieu chan de vos;
E ren no sai si m' er o dans o pros.
Ieu vos am tan, dona, celadamens
Que res no 'l sap mas quant ieu et Amors,
Ni vos eyssa, tan grans sobretemors
Me tolh ades que no us aus far parvens!
Tal paor ai qu' ira e malsabensa
N' aiatz, domna, quar vos port entendensa!
E pus no us aus ren dire a rescos,
Dirai vos o sivals en mas chansos.
Ja non serai vencutz ni recrezens
De vos amar, sia sens o folhors;
Quar s' ieu follei per vos, mais m' er honors
Que s' ab autra m' aondava mos sens;
E si ricors mi tolh vostra valensa,
Per merce us prec qu' umilitatz vos vensa,
Sivals d' aitan, dona genser qu' anc fos,
Que mos servirs vos plas' e us sia bos.
Aissi us autrei, pros domna conoissens,
Mon cor, e ja no m virarai alhors:
E vos, faitz mi, quan vos plaira, socors,
Qu' ieu vos serai de totz los mals sufrens,
Sol que us plassa que m donetz mantenensa,
O cor, domna, que d' amor vos cossen fa (1)
Que non siatz de semblant orgulhos
Vas mi, que us suy fizels et amoros.
(1: (sic) Pour la mesure du vers, lisez fassa.)
Dona, genser qu' anc fos de nullas gens,
E la melher de totas las melhors,
Per vos morrai, so m ditz ades paors,
Si no us en pren merces e chauzimens:
Bona domna, aiatz en sovinensa
Al cor, e ja no m' en fassatz parvensa,
Tro conoscatz que ben sia sazos
Que m n' eschaia qualque ricz guizardos.
Mos Belhs Esgars a tan gran conoissensa
Que tuit bon aib esmeron sa valensa;
Per qu' ieu retrai son fin pretz cabalos
Al mielhs qu' ieu sai, en totas mas chansos.
___
Us guays amoros erguelhs
De lieys cui beutatz s' autreia,
Per la gensor que anc formes
Amors e per la plus guaya,
E per lieys qu' es plus valens
Massa dic tot mon coratge,
Si qu'en paresc als avols ergulhos,
E son plus francs et humilhs als plus pros.
Don mercey lo cors e 'ls huelhs,
Quar en tant honrad' enveya
Lor plai qu' enardir m' auzes;
Qu' el mon non cre tant ric n' aya
Que no i agues honramens,
E no i fezes vassalatge;
Mas elha m fes un dous plazen respos,
Tant avinen qu' ie 'n viu guays e joyos.
Belha domna, ferms capduelhs
Del vostre pretz, on qu' estia,
M' es ades d' el cors plus pres,
Qu' ieu non ai poder m' estraya
De vos a tot mon viven,
Ni del vostre senhoratge;
E si no us platz mos enans e mos pros,
Volrai m' en mal, domn', et amarai vos.
Amors, merce, quar acuelhs
Que paratges te sopleya;
Qu' ieu tem que m dezesperes,
Mas una res m' en apaya
Don pren cor et ardimen,
Qu'enans qu' om tries paratge,
T' ensenhoritz tan sobr'els poderos
Que, quant que t plac, fo pueys ades razos.
Tant es sobr' els aussors fuelhs
Lo sieus pretz, e senhoreya,
Que negun trebal en res
No m tenh ni dolor que n' aya,
Qu' ieu am mays, quar es plus gaya,
Sofrir un honrat dampnatge,
Que far guazanh ont ieu honratz no fos,
Ni 'l cortez digz falsar de mas chansos.
Dona, de bon coratge
Vos am, e ja no m fass' amors joyos,
Si el mon es res qu' ieu am tan cum vos.
___
Mout eron dous mei cossir
E ses tot marrimen,
Quan la belh', ab son cors gen,
Humils, franca e de bon aire,
Me dis de s' amor estraire
Don ieu non m puesc partir;
E quar ilh no m rete,
Ni l' aus clamar merce,
Tuit solatz me son estranh
Pus de lieys jois mi sofranh.
Domna, si us plagues sofrir
Per vostre chauziment
Qu'ab doutz precs, cars, humilmen
Merceian, cum fis amaire,
Vos auzes mon cor retraire
En loc d' autre jauzir,
Vos non costera re,
Et a mi feratz be,
Qu'el malhautes, quan se planh,
Si no 'l val, si se refranh.
Doussa domna, cui dezir,
Per vostr' ensenhamen,
Vostre bel aculhimen
No m vedetz, que m soletz faire;
Del plus no us aus preiar gaire,
Car etz de tan rics plays;
Mas Ovidis retrays
Qu'entr'els corals amadors
Non paratge i a ricors.
Tant es per tot eyssausatz
Vostre rics pretz e cars,
Tem que no i val mos lauzars;
Pero, vers es ses duptansa,
Sitot s' es plena 'l balansa,
Qui 'n met mays vas l' un latz
Sol un gra, peza mays
Vas celha part lo fays;
Atressi s creys vostra valors
On hom mays ne dis lauzors.
Qu' ensenhamen e beutatz,
Cortezia e gen parlars,
Gent aculhirs et honrars
Joyos, ab franca semblansa,
Vos fan sobr'autras honransa;
Per que joys e solatz
Ab vos reviu e nays
Vas qualque part biays,
E no m' o fay dir amors,
Mas vers e vostras valors.
Frances, qui que s biays,
Vostre pretz creys e nays,
Tant es sobr'els aussors,
Melhuran sobr'els melhors.
Genoes, so sapchatz:
Si cum abrils e mays
Es d' autres temps plus guays,
Es vostre rics pretz colors
Resplendens sobr'els meillors.
___
A gran honor viu cui joys es cobitz
Quar d' aqui mov cortezia e solatz,
Ensenhamenz e franqueza e mezura
E cor d' amar et esfortz de servir
E chauzimenz, sabers e conoissensa
E gens parlars ab avinen respos
E tuit bon ayp, per qu' hom es guays e pros.
Totz temps er joys per me coltz e servitz,
A mon poder car tengutz et honratz,
M' esperansa i ai mes e m' aventura;
Mas quar tan tart vey lieys qu' ieu plus dezir,
N' ai en mon cor vergonha e temensa,
No m' en razon quar no m' en val razo,
Mas chauzimenz e merces e perdos.
Bona domna, cui joys e pretz es guitz,
Esguart mon cor la vostr' umilitatz;
E si trobatz en me nulha falsura
Ja 'l vostre cors plazens, que m fai languir,
No m fassa mais de fin joy mantenensa
Qu'el nom que m detz, don', ab digz amoros,
N' escriu el cor per qu' ieu sui d' engan blos.
Vas on qu' ieu m' an, lo cor e l' esperitz
S'es el vostre senhoriu autreyatz;
E s' a vos platz no m gitetz a non cura,
Qu'ab sol aitan me podetz enriquir;
Suffretz qu' ie us am, quar sitot no us agensa,
Non puesc esser de mon cor poderos
Que mais no us am que nulha res qu' anc fos.
Quar vos enquier, ben i fas que arditz;
Mas a totz jorns dobla ma voluntatz,
De ben amar et s' esmer' e s melhura
Qu'els bens qu' Amors sol als autres partir
Lur va tolhen, quar i conoys falhensa,
E dona 'ls me que suy fins, francs e bos,
Qu' estiers, dona, non auzera amar vos.
Mon Gen Conquis, Dieus vos det conoyssensa
E totz bos ayps per qu' estatz honoros
E fis e cars e valens sobr' els bos.
Vas Aragon, al rey cui joys agensa,
Tramet mon chan, quar es cortes e pros,
Et ab luy tanh humils et ergulhos.
-----
Aissi cum mos cors es
Francs et fis vas amor,
Ab mays d' umilitat
M' a joys a sa part pres,
Que maltrach ni dolor
No m planc si m' es cozens,
Qu' ans i conosc honor;
Mas be us dic ses clamor,
Bona dona valens,
Tan me vezetz cochat,
Si merces no m socors,
Tem que n' auretz peccat.
E si ja m vengua bes
Ni gaugz de vostr' amor,
Tan fina voluntat
Non cre mais hom agues
Vas domna ni senhor;
Qu'ab belhs digz avinens
Enans vostra honor,
Et am tan de gran cor
Lo vostre enantimens,
E m ven parlars per grat,
La boca n' a sabor
Quant a d' autras parlat.
Domn' ab cor guay cortes,
Flors de joy e d' amor
E miralhs de beutat,
Pros ni rics no sui ges
Contra vostra valor,
Mas pro suy conoissens
Qui m fay be ni honor,
Et, en luec de ricor,
Suy vos obediens
De tan fin' amistat
Qu' ades en trob melhor
Mon fin cor esmerat.
Amors, qu' els fins cors ves,
Si 'lh nom es vers d' amor,
Merce e pietat,
A ley d' omes conques
Cui son obs valedor,
Te clams, qu' els aturs vens
Que m fassatz tan d' onor
Qu'ab lieys, vas cui ador,
M' en rendon chauzimens;
Qu'el cor i ai pausat
Si que no 'l vir alhor,
En nulh autre pessat.
E si us adui merces
Que m fassatz tan d' amor
A lei d' amant amat!
Ai! dolsa franca res,
Ar ai dig gran folhor,
Quar mi pres ardimens
Qu' ie us quezes tan d' onor;
Mas a fin amador
Deu venir jauzimens
De ric joy e d' onrat.
S' ieu sui el gra aussor
Sia mi perdonat.
Gen Conquis, la lauzor
E 'ls bos ensenhamens
Que vos a Dieus donat,
En un jorn de pascor
No serion comtat.
___
La franqua captenensa
Qu' ieu non puesc oblidar,
E 'l doutz ris e l' esgar
E 'l semblan, qu' ie us vi far,
Mi fan, domna valens,
Melhor qu' ieu no sai dir,
Ni del cor cossirar;
E si per me no us vens
Merces e chauzimens,
Sai que m n' er a morir.
Ses geinh e ses falhensa
Vos am, e ses cor var,
Plus c'om non pot pensar;
D'aitan no us puesc forsar
Part vostres mandamens.
Ai! domna, cui desir,
Si conoissetz ni us par
Que sia falhimens
Car vos sui benvolens,
Soffretz m' aquest falhir.
Tant etz de gran valensa,
Mais vos am ab cor clar,
Si puesc merce trobar,
Qu'ab autra gazanhar.
E 'l vostre chauzimens,
Pus no m' en puesc partir,
Fassa us humiliar
Tan qu' el vostre cors gens,
Amoros e plazens
Si no m val no m' azir.
Domna, per gran temensa,
Tan vos am e us tenc car,
No us aus estiers preyar.
Mas plus fai ad honrar
Us paupres avinens,
Qu'en sap honor grazir
E 'ls bes d' amor celar,
Qu' us rics desconoissens
Cui par que totas gens
Lo deion obezir.
Non ai tant de plivensa,
Ni puesc razon trobar
Don m' aus assegurar
Que ja m denhetz amar;
Ans dic mos ferms talens
Que poiri' avenir;
No m dei dezesperar,
Que tals es pauc manens
Qu' el fai astres e sens
En gran ricor venir.
D' onratz faitz avinens
Del rey e d' autras gens
Vos faitz a totz grazir.
----
Franqueza e noirimens
M' an dig e chauzimens
Qu' ades am, ses falsura,
Quals que sia lo bes.
Ieu am trop mais ab vos,
Belha domna e pros,
Totz temps far mon dampnatge,
Qu'ab autra conqueses;
Don, tan grans honors m' es,
Totz mos maltraitz melhura.
Tant es ferms mos talens
En vos, domna valens,
No i puesc aver mezura;
Mais vos am, e no us pes,
Que autra re qu' anc fos;
C' aisso es l' ochaizos
Don m' avetz cor salvatge,
E d' aisso, si us plagues,
S' autre tort no us agues
No m degratz far rancura.
Pros don' e conoissens,
En vos es pretz e sens
E beutatz fin' e pura
Que natura i mes;
Cors guay et ergulhos,
Ab semblan amoros
De joy e d' agradatge;
E son en totas res
Tug vostre fag cortes
Mielhs d' autra creatura.
On plus vostre cors gens
Me dona espavens
Ni m' en dezasegura;
Quar amors, que m' a pres,
M' en fay plus enueyos,
E tenc vostras faissos
Plus pres de mon coratge,
E mostra m que merces
A maynhs autres conques;
Veus tota m' aventura.
Franca res avinens,
En cuy joys e jovens
E totz bos pretz s' atura,
A tort m' avetz repres.
Qui tan quan pot es bos,
Que plus no i quier razos,
Ni non es de paratge,
Sera, coms o marques,
Avols hom mal apres
Qui 'l jutja per dreitura.
Chanso, vas mon Franques
T'en vai, quar ab luy es
Joy e bon' aventura.
Senher En Genoes,
Lo fin pretz qu'en vos es
Creys ades e melhura.
jueves, 12 de octubre de 2023
Richard de Barbezieux.
Richard de Barbezieux.
I.
Lo nous mes d' abril comensa;
L' auzelh chantador
Chanton, quascus per baudor,
Qu' atendut an en parvensa
Lo pascor;
Mielhs De Dompna, atretal entendensa
Aten de vos ab joy et ab temensa,
Qu' apres los mals qu' ai traitz durs e cozens
M' en venha 'l bes amoros e plazens.
Qu' aissi cum totz l' ans s' agensa
Per fuelh' e per flor,
Val mais lo mons per amor,
Et amors non a valensa
Ni honor,
Mielhs De Dompna, ses vostra mantenensa,
Quar de totz bes estatz gras e semensa,
Et en vos es valors, beutatz e sens,
Mas per amor es plus valors valens.
Tant avetz de conoyssensa,
Per que us fan senhor
Amors, jovens ab honor,
E us portan obediensa
Quascun jor;
Mielhs De Dompna, doncs vulhatz qu' amors vensa
Vostre dur cor de bella captenensa,
Que ben sabetz que belhs ensenhamens
Es en amor fis e comensamens.
Ar si coven eschazensa
A fin amador,
E prenha en patz la dolor;
Greu er qui ab amor tensa
Que non plor;
Mielhs De Dompna, en aquesta crezensa
Estauc ades e fauc ma penedensa,
Tan que us plassa lo mieus enansamens
De digz ses fagz ab dous esguartz plazens.
Tot atressi cum Durensa
Pert en mar maior
Son nom que longeis non cor,
Eyssamens pert ses falhensa
Sa color,
Mielhs De Dompna, denan vostra prezensa,
Autra beutatz, ses tota retenensa,
Ves la vostra que tant es avinens
Qu' atressi creys cum la luna es creyssens.
Mielhs De Dompna, s' ieu sui say ves Palensa,
M' arma e mos cors vos reman en tenensa;
E 'l noms d' amia vos er obediens,
Ab que crezatz de sos ensenhamens.
II.
Tug demandon qu' es devengud' amors,
Et ieu a totz dirai ne la vertat:
Tot en aissi cum lo solels d' estat
Que per totz locs mostra sas resplandors
E 'l ser vai s' en colgar, tot eyssamen
O fai amors; e quant a tot sercat,
E non troba ren que sia a son grat,
Torna s' en lai don moc premeiramen.
Quar sens e pretz, largueza e valors,
E tug bon pretz hi eron ajustat
Ab fin' amor per far sa voluntat,
Et era y joys, dompneyars et honors;
Tot atressi cum lo falcx qui dissen
Vas son auzelh quan la sobremontat,
Dissendia ab douz' humilitat
Amors en selhs qu' amavon leyalmen.
Amors o fai, si cum lo bos austors
Que per talan no s mov ni no s desbat,
Enans aten tro qu' om l' aya gitat,
Pueis vol' e pren son auzelh quan l' es sors;
E fin' amors aissi guarda et aten
Jove dompna ab enteira beutat
On tug li ben del mon son assemblat,
E no y falh ges amors, s' aital la pren.
E per aisso vuelh suffrir mas dolors,
Quar per sufrir son manh ric joy donat,
E per sufrir son manh tort esmendat,
E per sufrir vens hom lauzenjadors,
Qu' Ovidis ditz en un libre, e no i men,
Que per sufrir a hom d' amor son grat,
E per sufrir son manht paubre montat;
Doncx sufrirai tro que trop chauzimen.
E doncs, dona, pus que gaugz e valors
S' acordon tug en la vostra beutat,
Quo no y metetz un pauc de pietat
Ab que m fessetz al mieu maltrag secors!
Qu' aissi cum selh qu' el fuec d' ifern s' espren
E mor de set ses joy e ses clardat,
Vos clam merce, quar tem n' aiatz peccat,
Si m' ausizetz, pus res no us mi defen.
Pros comtessa e gaia, ab pretz valen,
Que Canpanes avetz enluminat,
Volgra saupsetz l' amor e l' amistat
Que us port, car lays tan mal mon cor dolen.
Belh Paradis, tug li dotze regnat
Aurion pro de vostr' essenhamen.
III.
Be volria saber d' amor
S' elha ve ni au ni enten,
Que tan l' ai requist francamen
Merce, e de re no m socor;
Estiers no m puesc a sas armas defendre
Mas ab merce, que tan li suy aclis
Que non es joys ni autre paradis
Per qu' ieu camges l' esperar ni l' atendre.
Quar aten hom de bon senhor
Cui serv de bon cor leyalmen
Tan tro que razos li cossen
De far ben a son servidor;
E fin' amors deu ben est sen aprendre
Que s guart qu' adreg sion siey don devis,
Ni qu' il sera francs e leyals e fis,
Si que nuls hom no la 'n puesca reprendre.
Qu' aissi ven bes apres dolor,
Et apres gran mal jauzimen,
E rics joys apres marrimen,
E loncs repaus apres labor,
E grans merces per sufrir ses contendre,
Qu' aissi sec hom d' amor los dregz camis;
E qui la sier de cor e no y guandis,
Ab tal gienh pot hom ben amor perprendre.
Si cum la tigra el mirador
Que per remirar son cors gen
Oblida s' ira e son turmen,
Aissi quan vey lieys cui azor
Oblit mo mal, e ma dolor n' es mendre,
E ja negus no s' en fassa devis,
Qu' ieu vos dirai per cert qui m' a conquis,
Si o sabetz conoisser ni entendre.
Miels de dona, Miels de valor,
E Miels de tot essenhamen,
E Miels de beutat ab joven
Mesclat ab tan fresca color,
Qu' anc nuls arquiers tan dreg no saup destendre
Qu' elha plus dreg no m' aya el cor assis
La dolza mort don ieu vuelh estre aucis,
S' ab un esguart d' amor no m vol joy rendre.
M' arma e mon cor volria qu' ilh saubis
E mon captenh: a! qual dolor languis
Leyals amans, quan no fai mas atendre!
miércoles, 4 de octubre de 2023
Giraud Riquier, En Cataluenha la gaya, Entre 'ls Catalas valens E las donas avinens.

Me pregunto cóm podríe entendre Giraud Riquier als catalans circa lo añ 1276 sense traductó. 😔
//
Me pregunto cómo podría entender Giraud Riquier a los catalanes entorno al año 1276 sin traductor. 😔
//
Retroensa.
La retroensa était une pièce à refrain, ordinairement composée de cinq couplets tous à rimes différentes. (1: Je ne connais qu' une seule pièce de ce genre dont toutes les rimes soient semblables; elle n' a que quatre couplets. Voyez MS. R. 7226, fol. 307, v°: No cugey.)
Pus astres no m' es donatz
Que de mi dons bes m' eschaya,
Ni nulhs mos plazers no 'l platz,
Ni ai poder que m n' estraya,
Ops m' es qu' ieu sia fondatz
En via d' amor veraya;
E puesc n' apenre assatz
En Cataluenha la gaya,
Entre 'ls Catalas valens
E las donas avinens.
Quar dompneys, pretz e valors,
Joys e gratz e cortezia,
Sens e sabers et honors,
Belhs parlars, bella paria,
E largueza et amors,
Conoyssensa e cundia,
Troban mantenh e secors
En Cataluenha a tria,
Entre 'ls Catalas, etc.
Per qu' ieu ai tot mon acort
Que d' els lurs costums aprenda,
Per tal qu' a mon Belh Deport
Done razon que m' entenda,
Que non ai autre conort
Que de murir me defenda,
Et ai cor, per penre port,
Qu' en Cataluenha atenda
Entre 'ls Catalas, etc.
So per qu' amors guazardona
Servir als sieus, don dan prenc,
No y a mas qu' om me rebona,
Quar tan d' afan ne sostenc
E per gandir via tenc
En Cataluenha la bona
Entre 'ls Catalas, etc.
Tan suy d' apenre raissos
So que d' amar ai falhensa,
Que nulhs pessars no m' es bos
Mas selh qu' als verais agensa;
E quar no 'l say ad estros,
Vau per bona entendensa
Querre e trobar cochos
En Cataluenha valensa,
Entre 'ls Catalas valens
Giraud Riquier.
----
Puisque astre ne m' est donné
Que de ma dame bien m' échoie,
Ni qu' aucun mien plaisir ne lui plaît,
Ni je n' ai pouvoir que je m' en arrache,
Besoin m' est que je sois fondé
En voie d' amour vraie;
Et je puis en apprendre beaucoup
En Catalogne la gaie,
Parmi les Catalans vaillants
Et les dames avenantes.
Car galanterie, prix et valeur,
Joie et gré et courtoisie,
Sens et savoir et honneur,
Beau parler, belle apparence,
Et largesse et amour,
Connaissance et agrément,
Trouvent appui et secours
En Catalogne à choix,
Parmi les Catalans, etc.
C' est pourquoi j' ai tout mon accord
Que d' eux leurs coutumes j' apprenne,
Pour ainsi qu' à mon Beau Plaisir
Je donne raison qu' elle m' entende,
Vû que je n' ai autre consolation
Que de mourir elle me défende,
Et j' ai cœur, pour prendre port,
Qu' en Catalogne je tende
Parmi les Catalans, etc.
Et si moi parmi eux je n' apprends
Ce par quoi amour récompense
Le service aux siens, dont perte je prends,
Il n’ y a plus qu' on m' améliore,
Car tant de peine j' en soutiens
Qui m’ a chassé de Narbonne;
Et pour me soulager voie je tiens
En Catalogne la bonne
Parmi les Catalans, etc.
Tant je suis d' apprendre envieux
Ce que d' aimer j' ai faute,
Que nul penser ne m’ est bon
Excepté celui qui aux sincères convient:
Et vû que je ne le sais en cachette,
Je vais par bonne science
Quérir et trouver promptement
En Catalogne la vaillance,
Parmi les Catalans vaillants
Et les dames avenantes.
https://fr.wikisource.org/wiki/Page:Revue_des_Deux_Mondes_-_1833_-_tome_2.djvu/430
Une supplique en vers du troubadour provençal Giraud Riquier, présentée à son protecteur Alphonse X, roi de Castille, en juin 1276, pour réclamer les priviléges de son ordre, fait connaître qu’il y avait alors en Espagne plusieurs classes de ces acteurs ambulans. Les uns, qui dansaient et chantaient dans les rues, pour l’amusement de la populace et moyennant quelque aumône, s’appelaient bouffons ou truans (bufones truhanes) ; ceux qui exerçaient le même métier, mais dans les maisons des riches, avec plus de décence et de talent, se nommaient jongleurs (juglares) ; enfin, ceux qui composaient les danses, les vers et le chant des couplets, et les représentations ou jeux mêlés (juegos partidos), méritaient l’honorable nom de troubadours (trobadores). Ces distinctions se retrouvent textuellement dans diverses lois du fameux code des Partidas. Les bouffons des rues y sont déclarés infâmes (ley iv, tit. vi, part. 7), et dépouillés de tous droits civils ; les jongleuses (juglaresas) y sont privées de l’honneur d’être admises pour concubines (barraganas)[1] des hommes de haut lignage (ley iii, tit. xiv, part. 4). Aucune fête ne se passait alors sans le concours de ces diverses espèces de ménestrels, ou plutôt ils faisaient seuls les frais de toutes les fêtes, et la gaie science (gaya ciencia) allait divertir le plus petit châtelain au fond de son manoir, comme le monarque au milieu de sa cour. L’archiprêtre de Hita, poète satirique des premières années du quatorzième siècle, dans son poème burlesque, intitulé: La Guerre de don Carnaval et de dame Carême (Guerra de don Carnal y dona Cuaresma), voulant peindre les jouissances de son héros, le représente assis à une table magnifiquement servie, ayant devant lui ses jongleurs comme un homme de qualité :
Estaba don Carnal ricamente asentado
A mesa mucho farta en un rico estrado,
Delante sus juglares como omen honrado.
Barragana, espèce de concubine autorisée. Les prêtres partagèrent habituellement ce privilége des nobles. On trouve, dans les archives du señorío de Biscaye, une vieille ordonnance qui concède aux prêtres, pour le repos des ménages, le droit d’avoir chacun une barragana.



