champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 21 de octubre de 2026
Beatrice, Comtesse de Die. A chantar m'er de so qu'eu no volria,
lunes, 4 de diciembre de 2023
Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens
Arnaud de Marueil.
La grans beutatz e 'l fis ensenhamens
E 'l verais pretz e la bona lauzors
E 'l cortes aips e la fresca colors
Que son en vos, bona domn' e plazens,
Mi donan gienh de chantar e sciensa;
Mas grans paors m' en tolh e grans temensa,
Qu' ieu non aus dir, dona, qu' ieu chan de vos;
E ren no sai si m' er o dans o pros.
Ieu vos am tan, dona, celadamens
Que res no 'l sap mas quant ieu et Amors,
Ni vos eyssa, tan grans sobretemors
Me tolh ades que no us aus far parvens!
Tal paor ai qu' ira e malsabensa
N' aiatz, domna, quar vos port entendensa!
E pus no us aus ren dire a rescos,
Dirai vos o sivals en mas chansos.
Ja non serai vencutz ni recrezens
De vos amar, sia sens o folhors;
Quar s' ieu follei per vos, mais m' er honors
Que s' ab autra m' aondava mos sens;
E si ricors mi tolh vostra valensa,
Per merce us prec qu' umilitatz vos vensa,
Sivals d' aitan, dona genser qu' anc fos,
Que mos servirs vos plas' e us sia bos.
Aissi us autrei, pros domna conoissens,
Mon cor, e ja no m virarai alhors:
E vos, faitz mi, quan vos plaira, socors,
Qu' ieu vos serai de totz los mals sufrens,
Sol que us plassa que m donetz mantenensa,
O cor, domna, que d' amor vos cossen fa (1)
Que non siatz de semblant orgulhos
Vas mi, que us suy fizels et amoros.
(1: (sic) Pour la mesure du vers, lisez fassa.)
Dona, genser qu' anc fos de nullas gens,
E la melher de totas las melhors,
Per vos morrai, so m ditz ades paors,
Si no us en pren merces e chauzimens:
Bona domna, aiatz en sovinensa
Al cor, e ja no m' en fassatz parvensa,
Tro conoscatz que ben sia sazos
Que m n' eschaia qualque ricz guizardos.
Mos Belhs Esgars a tan gran conoissensa
Que tuit bon aib esmeron sa valensa;
Per qu' ieu retrai son fin pretz cabalos
Al mielhs qu' ieu sai, en totas mas chansos.
___
Us guays amoros erguelhs
De lieys cui beutatz s' autreia,
Per la gensor que anc formes
Amors e per la plus guaya,
E per lieys qu' es plus valens
Massa dic tot mon coratge,
Si qu'en paresc als avols ergulhos,
E son plus francs et humilhs als plus pros.
Don mercey lo cors e 'ls huelhs,
Quar en tant honrad' enveya
Lor plai qu' enardir m' auzes;
Qu' el mon non cre tant ric n' aya
Que no i agues honramens,
E no i fezes vassalatge;
Mas elha m fes un dous plazen respos,
Tant avinen qu' ie 'n viu guays e joyos.
Belha domna, ferms capduelhs
Del vostre pretz, on qu' estia,
M' es ades d' el cors plus pres,
Qu' ieu non ai poder m' estraya
De vos a tot mon viven,
Ni del vostre senhoratge;
E si no us platz mos enans e mos pros,
Volrai m' en mal, domn', et amarai vos.
Amors, merce, quar acuelhs
Que paratges te sopleya;
Qu' ieu tem que m dezesperes,
Mas una res m' en apaya
Don pren cor et ardimen,
Qu'enans qu' om tries paratge,
T' ensenhoritz tan sobr'els poderos
Que, quant que t plac, fo pueys ades razos.
Tant es sobr' els aussors fuelhs
Lo sieus pretz, e senhoreya,
Que negun trebal en res
No m tenh ni dolor que n' aya,
Qu' ieu am mays, quar es plus gaya,
Sofrir un honrat dampnatge,
Que far guazanh ont ieu honratz no fos,
Ni 'l cortez digz falsar de mas chansos.
Dona, de bon coratge
Vos am, e ja no m fass' amors joyos,
Si el mon es res qu' ieu am tan cum vos.
___
Mout eron dous mei cossir
E ses tot marrimen,
Quan la belh', ab son cors gen,
Humils, franca e de bon aire,
Me dis de s' amor estraire
Don ieu non m puesc partir;
E quar ilh no m rete,
Ni l' aus clamar merce,
Tuit solatz me son estranh
Pus de lieys jois mi sofranh.
Domna, si us plagues sofrir
Per vostre chauziment
Qu'ab doutz precs, cars, humilmen
Merceian, cum fis amaire,
Vos auzes mon cor retraire
En loc d' autre jauzir,
Vos non costera re,
Et a mi feratz be,
Qu'el malhautes, quan se planh,
Si no 'l val, si se refranh.
Doussa domna, cui dezir,
Per vostr' ensenhamen,
Vostre bel aculhimen
No m vedetz, que m soletz faire;
Del plus no us aus preiar gaire,
Car etz de tan rics plays;
Mas Ovidis retrays
Qu'entr'els corals amadors
Non paratge i a ricors.
Tant es per tot eyssausatz
Vostre rics pretz e cars,
Tem que no i val mos lauzars;
Pero, vers es ses duptansa,
Sitot s' es plena 'l balansa,
Qui 'n met mays vas l' un latz
Sol un gra, peza mays
Vas celha part lo fays;
Atressi s creys vostra valors
On hom mays ne dis lauzors.
Qu' ensenhamen e beutatz,
Cortezia e gen parlars,
Gent aculhirs et honrars
Joyos, ab franca semblansa,
Vos fan sobr'autras honransa;
Per que joys e solatz
Ab vos reviu e nays
Vas qualque part biays,
E no m' o fay dir amors,
Mas vers e vostras valors.
Frances, qui que s biays,
Vostre pretz creys e nays,
Tant es sobr'els aussors,
Melhuran sobr'els melhors.
Genoes, so sapchatz:
Si cum abrils e mays
Es d' autres temps plus guays,
Es vostre rics pretz colors
Resplendens sobr'els meillors.
___
A gran honor viu cui joys es cobitz
Quar d' aqui mov cortezia e solatz,
Ensenhamenz e franqueza e mezura
E cor d' amar et esfortz de servir
E chauzimenz, sabers e conoissensa
E gens parlars ab avinen respos
E tuit bon ayp, per qu' hom es guays e pros.
Totz temps er joys per me coltz e servitz,
A mon poder car tengutz et honratz,
M' esperansa i ai mes e m' aventura;
Mas quar tan tart vey lieys qu' ieu plus dezir,
N' ai en mon cor vergonha e temensa,
No m' en razon quar no m' en val razo,
Mas chauzimenz e merces e perdos.
Bona domna, cui joys e pretz es guitz,
Esguart mon cor la vostr' umilitatz;
E si trobatz en me nulha falsura
Ja 'l vostre cors plazens, que m fai languir,
No m fassa mais de fin joy mantenensa
Qu'el nom que m detz, don', ab digz amoros,
N' escriu el cor per qu' ieu sui d' engan blos.
Vas on qu' ieu m' an, lo cor e l' esperitz
S'es el vostre senhoriu autreyatz;
E s' a vos platz no m gitetz a non cura,
Qu'ab sol aitan me podetz enriquir;
Suffretz qu' ie us am, quar sitot no us agensa,
Non puesc esser de mon cor poderos
Que mais no us am que nulha res qu' anc fos.
Quar vos enquier, ben i fas que arditz;
Mas a totz jorns dobla ma voluntatz,
De ben amar et s' esmer' e s melhura
Qu'els bens qu' Amors sol als autres partir
Lur va tolhen, quar i conoys falhensa,
E dona 'ls me que suy fins, francs e bos,
Qu' estiers, dona, non auzera amar vos.
Mon Gen Conquis, Dieus vos det conoyssensa
E totz bos ayps per qu' estatz honoros
E fis e cars e valens sobr' els bos.
Vas Aragon, al rey cui joys agensa,
Tramet mon chan, quar es cortes e pros,
Et ab luy tanh humils et ergulhos.
-----
Aissi cum mos cors es
Francs et fis vas amor,
Ab mays d' umilitat
M' a joys a sa part pres,
Que maltrach ni dolor
No m planc si m' es cozens,
Qu' ans i conosc honor;
Mas be us dic ses clamor,
Bona dona valens,
Tan me vezetz cochat,
Si merces no m socors,
Tem que n' auretz peccat.
E si ja m vengua bes
Ni gaugz de vostr' amor,
Tan fina voluntat
Non cre mais hom agues
Vas domna ni senhor;
Qu'ab belhs digz avinens
Enans vostra honor,
Et am tan de gran cor
Lo vostre enantimens,
E m ven parlars per grat,
La boca n' a sabor
Quant a d' autras parlat.
Domn' ab cor guay cortes,
Flors de joy e d' amor
E miralhs de beutat,
Pros ni rics no sui ges
Contra vostra valor,
Mas pro suy conoissens
Qui m fay be ni honor,
Et, en luec de ricor,
Suy vos obediens
De tan fin' amistat
Qu' ades en trob melhor
Mon fin cor esmerat.
Amors, qu' els fins cors ves,
Si 'lh nom es vers d' amor,
Merce e pietat,
A ley d' omes conques
Cui son obs valedor,
Te clams, qu' els aturs vens
Que m fassatz tan d' onor
Qu'ab lieys, vas cui ador,
M' en rendon chauzimens;
Qu'el cor i ai pausat
Si que no 'l vir alhor,
En nulh autre pessat.
E si us adui merces
Que m fassatz tan d' amor
A lei d' amant amat!
Ai! dolsa franca res,
Ar ai dig gran folhor,
Quar mi pres ardimens
Qu' ie us quezes tan d' onor;
Mas a fin amador
Deu venir jauzimens
De ric joy e d' onrat.
S' ieu sui el gra aussor
Sia mi perdonat.
Gen Conquis, la lauzor
E 'ls bos ensenhamens
Que vos a Dieus donat,
En un jorn de pascor
No serion comtat.
___
La franqua captenensa
Qu' ieu non puesc oblidar,
E 'l doutz ris e l' esgar
E 'l semblan, qu' ie us vi far,
Mi fan, domna valens,
Melhor qu' ieu no sai dir,
Ni del cor cossirar;
E si per me no us vens
Merces e chauzimens,
Sai que m n' er a morir.
Ses geinh e ses falhensa
Vos am, e ses cor var,
Plus c'om non pot pensar;
D'aitan no us puesc forsar
Part vostres mandamens.
Ai! domna, cui desir,
Si conoissetz ni us par
Que sia falhimens
Car vos sui benvolens,
Soffretz m' aquest falhir.
Tant etz de gran valensa,
Mais vos am ab cor clar,
Si puesc merce trobar,
Qu'ab autra gazanhar.
E 'l vostre chauzimens,
Pus no m' en puesc partir,
Fassa us humiliar
Tan qu' el vostre cors gens,
Amoros e plazens
Si no m val no m' azir.
Domna, per gran temensa,
Tan vos am e us tenc car,
No us aus estiers preyar.
Mas plus fai ad honrar
Us paupres avinens,
Qu'en sap honor grazir
E 'ls bes d' amor celar,
Qu' us rics desconoissens
Cui par que totas gens
Lo deion obezir.
Non ai tant de plivensa,
Ni puesc razon trobar
Don m' aus assegurar
Que ja m denhetz amar;
Ans dic mos ferms talens
Que poiri' avenir;
No m dei dezesperar,
Que tals es pauc manens
Qu' el fai astres e sens
En gran ricor venir.
D' onratz faitz avinens
Del rey e d' autras gens
Vos faitz a totz grazir.
----
Franqueza e noirimens
M' an dig e chauzimens
Qu' ades am, ses falsura,
Quals que sia lo bes.
Ieu am trop mais ab vos,
Belha domna e pros,
Totz temps far mon dampnatge,
Qu'ab autra conqueses;
Don, tan grans honors m' es,
Totz mos maltraitz melhura.
Tant es ferms mos talens
En vos, domna valens,
No i puesc aver mezura;
Mais vos am, e no us pes,
Que autra re qu' anc fos;
C' aisso es l' ochaizos
Don m' avetz cor salvatge,
E d' aisso, si us plagues,
S' autre tort no us agues
No m degratz far rancura.
Pros don' e conoissens,
En vos es pretz e sens
E beutatz fin' e pura
Que natura i mes;
Cors guay et ergulhos,
Ab semblan amoros
De joy e d' agradatge;
E son en totas res
Tug vostre fag cortes
Mielhs d' autra creatura.
On plus vostre cors gens
Me dona espavens
Ni m' en dezasegura;
Quar amors, que m' a pres,
M' en fay plus enueyos,
E tenc vostras faissos
Plus pres de mon coratge,
E mostra m que merces
A maynhs autres conques;
Veus tota m' aventura.
Franca res avinens,
En cuy joys e jovens
E totz bos pretz s' atura,
A tort m' avetz repres.
Qui tan quan pot es bos,
Que plus no i quier razos,
Ni non es de paratge,
Sera, coms o marques,
Avols hom mal apres
Qui 'l jutja per dreitura.
Chanso, vas mon Franques
T'en vai, quar ab luy es
Joy e bon' aventura.
Senher En Genoes,
Lo fin pretz qu'en vos es
Creys ades e melhura.
jueves, 5 de octubre de 2023
La comtesse de Die, Dia.
La comtesse de Die.
I.
A chantar m' er de so qu' ieu no
volria,
Tan me rancur de sel cui sui amia;
Quar ieu l' am mais
que nulha res que sia:
Vas lui no m val merces ni cortezia,
Ni
ma beutatz, ni mos pretz, ni mos sens;
Qu' en aissi m sui enganada
e trahia,
Cum s' ieu agues vas lui fag falhimens.
D' aiso m
conort quar anc non fis falhensa,
Amicx, vas vos, per nulha
captenensa;
Ans vos am mais no fetz Seguis Valensa;
E platz mi
fort que ieu d' amor vos vensa,
Lo mieus amicx, quar etz lo plus
valens;
Mi faitz orguelh en digz et en parvensa,
Et etz humils
vas totas autras gens.
Be m meravil cum vostre cors s'
orguelha,
Amicx, vas me, don ai razon que m duelha;
E non es
dregz qu' autra domna us mi tuelha
Per nulha re que us fassa ni us
acuelha.
E membre vos qual fo 'l comensamens
De nostr' amor: ja
dame dieus non vuelha
Qu' en ma colpa sia 'l departimens.
Proessa
grans qu' en vostre cor s' aizina,
E lo rics pretz qu' avetz m' en
atahina;
Q' una non sai loindana ni vezina,
Si vol amar, vas
vos no si' aclina:
Mas vos, amicx, etz ben tan conoissens
Que
ben devetz conoisser la plus fina;
E membre vos de nostres
covinens.
Valer
m degra mos pretz e mos paratges,
E ma beutatz, e plus mos fis
coratges;
Per qu' ieu vos man, lai on es vostr' estatges,
Esta
chanso que me sia messatges;
E vuelh saber, lo mieus belhs amicx
gens,
Per que m' etz vos tan fers ni tan salvatges;
No sai si
s' es orguelhs o mals talens.
Mas tant e plus vuelh que us
diga 'l messatges
Que
trop d' orguelh fai mal a manhtas gens.
II.
Ab joi et
ab joven m' apais,
E jois e jovens m' apaia,
Quar mos amics es
lo plus guais,
Per qu' ieu sui cuendeta e guaia;
E pois ieu li
sui veraia,
Be is taing qu' el me sia verais;
Qu' anc de lui
amar no m' estrais,
Ni ai en cor que m n' estraia.
Mout mi
platz, quar sai que val mais,
Sel qu' ieu plus dezir que m' aia;
E
sel que primiers lo m' atrais
Dieu prec que gran joi l' atraia;
E
qui que mal l' en retraia
Non creza fors so qu' el retrais.
Qu'
om cuoill mantas vetz los balais
Ab qu' el mezeis se
balaia.
Domna que en bon pretz s' enten
Deu ben pausar s'
entendensa
En un pro cavallier valen;
Pois ill conois sa
valensa,
Que l' aus amar a presensa;
E domna pois am a presen,
Ja
pois li pro ni li valen
Non diran mas avinensa.
Qu' ieu n'
ai chauzit un pro e gen,
Per cui pretz meillura e gensa,
Larc
et adreg e conoissen,
On es sens e conoissensa:
Prec li non aia
entendensa,
Ni hom no 'l puesca far crezen
Qu' ieu fassa vas
lui faillimen,
Sol non trob en lui faillensa.
Amicx, la vostra
valensa
Sabon
li pro e li valen;
Per qu' ieu vos quier de mantenen,
Si
us platz, vostra mantenensa.
III.
Estat ai en gran
consirier
Per un cavallier qu' ai agut,
E voill sia totz temps
saubut
Cum ieu l' ai amat a sobrier.
Ara vei qu' ieu sui
trahida,
Quar ieu non li donei m' amor;
Don ai estat en grant
error
En leit e quan sui vestida.
Ben volria mon
cavallier
Tener un ser en mos bratz nut,
Qu' el s' en tengra
per errebut
Sol c' a lui fesses coseillier;
Quar plus m' en sui
abellida
Non fis Floris de Blancaflor.
Mon cor eu l' autrei e
m' amor,
Mon sen, mos oillz e ma vida.
Bels amics, avinens
e bos,
Quora us tenrai en mon poder,
E que jagues ab vos un
ser,
E que us des un bais amoros
Sapchatz gran talen n'
auria
Que us tengues en loc del marrit,
Ab so que m' aguessez
plevit
De far tot so qu' ieu volria.
//
III. deutsch:
Wegen eines Ritters, der mir gehörte
Und ich will, dass man allzeit weiß,
Wie sehr ich ihn geliebt habe.
Nun sehe ich, dass ich betrogen wurde
Weil ich ihm nicht meine Liebe schenkte,
Weshalb ich sehr gelitten habe
Bei Tag und bei Nacht. (wörtlich: wenn ich im Bett lag und wenn ich angezogen war)
Ich würde gerne meinen Ritter
Eines Abends nackt in meinen Armen halten
Und wünschte, dass er glücklich wäre
Allein wenn ich ihm als Kissen diente
Denn ich bin verliebter in ihn
Als es Floris in Blanchefleur war.
Ich schenke ihm mein Herz und meine Liebe,
Meinen Sinn, meine Augen und mein Leben.
Schöner, liebenswürdiger und guter Freund,
Wann werde ich Euch in meiner Gewalt haben
Wenn ich doch nur eines Abends mit Euch im Bett liegen
und Euch einen Liebeskuss schenken könnte!
Wisset, dass ich großes Verlangen hätte,
Euch anstelle meines Ehemannes bei mir zu haben,
Vorausgesetzt, Ihr hättet mir versprochen,
Alles zu tun, was ich wünschte.
Die, Drôme, France, M. Minderhoud, Michiel1972
Von ihrem Werk sind nur vier „cansos“, 117 Verse, überliefert. Umstritten bleibt, ob die Trobairitz die Tenzone, das Streitgespräch «Amics, en gran cossirier» (Freund, in großem Kummer), BdT 46,3, zusammen mit ihrem geliebten Trobador Raimbaut d’ Aurenga gedichtet hat oder ob die Autorenschaft, wie es in den mittelalterlichen Handschriften steht, ganz allein Raimbaut d' Aurenga zukommt.
1:11
A chantar m'er de so q'ieu no volria
Ab ioi et ab ioven m'apais (Von Freude und Jugend ernähre ich mich), BdT 46,1
A chantar m'er de so q'ieu no volria (Ich muss singen über das, wovon ich nicht singen möchte), BdT 46,2 – die Melodie ist überliefert
Amics, en gran cossirier (Freund in großem Kummer), BdT 46,3 – Tenzone, ein Streitgespräch zwischen Raimbaut d’Aurenga und der Trobairitz.
Estat ai en greu cossirier (Ich hatte großen Kummer), BdT 46,4
Fin ioi me don'alegranssa (Wahre Freude schenkt mir Fröhlichkeit), BdT 46,5
Aus einer äußerst lapidaren „Vida“, einer von einem anonymen Biographen im 13. Jhd. verfassten poetisch-legendären Lebensbeschreibung,[6] erfährt man in nur zwei Sätzen, dass die Trobairitz Comtessa de Dia mit einem – nicht näher bestimmten – „Guilhem de Peitieus“ (Wilhelm von Poitiers) verheiratet war und sich in einen Trobador, in Raimbaut d’Aurenga, verliebt hatte:
La comtessa de Dia si fo moiller d'En Guillem de Peitieus, bella domna e bona. Et enamoret se d'En Rambaut d'Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos.
„Die Gräfin von Die, eine schöne und gute Dame, war die Ehefrau des Seigneurs Wilhelm von Poitiers. Sie verliebte sich in Seigneur Raimbaut d’Aurenga und dichtete für ihn manch schönes Lied.[7]“
– Jean Boutière und Alexander Herman Schutz: Biographies des Troubadors. S. 83: XXVII La comtessa de Dia.
Beatriz de Dia, la comtessa de Dia, die „Gräfin von Die“, ist die bekannteste Trobairitz – so bezeichnet das Altokzitanische einen weiblichen Trobador.
Sie lebte im Hochmittelalter, im späten 12. Jahrhundert, in der Dauphiné, im heutigen Département Drôme. Die namengebende Stadt „Die“ hieß zur Römerzeit „Dea“ Augusta Vocontiorum zu Ehren der keltischen Kriegsgöttin Andarta der gallischen Vocontier. Im Altokzitanischen wurde aus Lateinisch Dea (Göttin) „Dià“, daraus wiederum Französisch „Die“.
Die Dichtungen und Kompositionen dieser Trobairitz, dieser «femme-troubadour»,[3] werden in der neueren romanistischen Forschung als gleichbedeutend mit der Trobadorlyrik der männlichen Spielleute angesehen. Beatritz de Dià ist deshalb so berühmt, weil sie die höfische Liebe aus weiblicher Sicht in einer für ihre Zeit außergewöhnlichen Freimütigkeit schildert.[4] Die Trobairitz vertauscht die Rollen. Am deutlichsten bringt sie ihren erotischen Anspruch in der letzten Strophe der „canso“ «Estat ai en greu cossirier» (Ich hatte großen Kummer) zum Ausdruck.
Siehe auch
- 1974 erschien in Berlin der Roman Leben und Abenteuer der Trobadora Beatriz nach Zeugnissen ihrer Spielfrau Laura von Irmtraud Morgner
Literatur
Bibliographie
- Alfred Jeanroy: Bibliographie sommaire des chansonniers provençaux. Manuscrits et éditions. Éditions Honoré Champion, Paris 1916. als PDF online, S. 37, 47 – auf Internet Archive.
- Alfred Pillet und Henry Carstens: Bibliographie der Troubadours, Max Niemeyer Halle 1933. Ristampa anastatica dell'edizione Halle (Saale), Max Niemeyer Verlag, 1933, a cura di Paolo Borso e Roberto Tagliani. Ledizioni, Milano 2013, ISBN 978-88-95994-64-2. (460 namentlich bekannte Troubadoure sind hier alphabetisch aufgelistet und durchnummeriert. Beatritz („tz“ sic!) de Dia wird unter der Nummer 46. geführt.)
Biographien
- (FR) Jean Boutière und Alexander Herman Schutz: Biographies des Troubadors. Textes provençaux des XIIIe et XIVe siècles, Toulouse 1950, Neuauflage 1972, ISBN 0-8337-4000-8.
- (FR) Camille Chabaneau: Les biographies des troubadours en langue provençale, Edouard Privat Toulouse, 1885 – auf Gallica: II.— La comtesse de Die(im Abschnitt „IV Provence et Viennois“).
- (FR) Margarita Egan (Hrsg.): Les Vies des troubadours. Union Générale d'Éditions, Paris 1985, ISBN 2-264-00638-2.
Editionen
- Oskar Schultz-Gora: Die provenzalischen Dichterinnen. Biographieen und Texte nebst Anmerkungen und einer Einleitung. Gustav Fock, Leipzig 1888. Comtessa (Beatritz) de Dia, S. 8/9 und 17/19: online – auf Internet Archive
- Sernin Santy: La Comtesse de Die : sa vie, ses œuvres complètes, les fêtes données en son honneur, avec tous les documents. A. Picard Paris 1893: online – auf Internet Archive.
- Gabrielle Kussler-Ratyé: Les chansons de la Comtesse Beatrix de Dia. In: Archivum Romanicum, Nuova rivista di filologia romanze, Vol. I, 1917, S. 161–182: online – auf Internet Archive.
- Ingrid Kasten (Hrsg. u. Übersetzerin): Frauenlieder des Mittelalters: Zweisprachig. S. 164–178, Reclam 8630, Stuttgart 1990, ISBN 978-3-15-008630-8.
Sekundärliteratur
- (FR) Pierre Bec: Chants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
- Ursula Peters: Das Ich im Bild: Die Figur des Autors in volkssprachigen Bilderhandschriften des 13. bis 16. Jahrhunderts. Verlag Böhlau, Köln 2008, ISBN 978-3-412-18806-1, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche.
- Angelica Rieger: Trobairitz: Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus. Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, Band 233, 1991, ISBN 978-3-484-52233-6, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche
- Angelica Rieger: Beruf: Joglaressa. Die Spielfrau im okzitanischen Mittelalter. In: Detlef Altenburg u. a. (Hrsg.): Feste und Feiern im Mittelalter. Paderborner Symposium des Mediävistenverbandes, Sigmaringen 1991, ISBN 3-7995-5402-5.
- Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors. Zweisprachig Provençalisch – Deutsch. Reclams Universal-Bibliothek 7620, Stuttgart 1980 (Beatriz, S. 176–180, dazu Kommentar von Rieger S. 295ff, Lit.) ISBN 3-15-007620-X.
- Dietmar Rieger: Die altprovenzalische Lyrik. In: Heinz Bergner (Hrsg.): Lyrik des Mittelalters, Reclam 7896, Stuttgart 1983, ISBN 978-3-15-007897-6, S. 232.
- Marilyn Yalom: Wie die Franzosen die Liebe erfanden. 900 Jahre Leidenschaft, Graf Verlag 2013, ISBN 978-3-86220-038-2, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche
Weblinks
- Werke von und über Beatriz de Dia im Katalog der Deutschen Nationalbibliothek
- „Spielfrauen im Mittelalter“ – Preisgekrönte Multimediale Präsentation zum Thema (Memento vom 25. Februar 2021 im Internet Archive) In: MUGI. Musikvermittlung und Genderforschung: Lexikon und multimediale Präsentationen. hrsg. von Beatrix Borchard und Nina Noeske, Hochschule für Musik und Theater Hamburg, 2003ff.
- Jan Boecker: Artikel „Beatriz de Dia“. In: MUGI. Musikvermittlung und Genderforschung: Lexikon und multimediale Präsentationen. hrsg. von Beatrix Borchard und Nina Noeske, Hochschule für Musik und Theater Hamburg, 2003ff. Stand vom 12. November 2018
- (FR) Beatritz de DIA — Wer ist die Comtesse de Die? – Audio-Dokumentation des französischen Senders France Culture vom 30. Juni 1999
- Estat ai en greu cossirier – gesungen.
Einzelnachweise
- Jean-Loup Lemaître und François Viellard Portraits de troubadours – initiales des chansonniers provençaux I et K (Paris, BNF, ms. fr. 854 et 12473), Musée du pays d'Ussel, Paris 2006, ISBN 978-2-903920-35-7.
- fol.126v — auf Gallica.
- Pierre Bec: Chants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
- Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors, S. 296.
- Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica
- Auf der Seite fol. 141r des Chansonnier provençal „I“, Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle, BnF ms. 854 fol. 141r Chansonnier provençal „I“ Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica aus dem 13. Jhd., steht in roten Schriftzügen, oberhalb der historisierten Initiale „A“ die kurze Vida der Comtessa de Dia. Das verzierte „A“ markiert den Beginn der „Canso“ «Ab joi e ab joven m'apais».
- Alle Übersetzungen aus dem Altokzitanischen stammen vom Hauptautor dieses Artikels.
- Estat ai en greu cossirier - gesungen.
- «Estat ai en greu cossirier»: Text online und gesungen in altokzitanischer Sprache
Es la subprefectura del distrito de Die y el chef-lieu del cantón de Die.



.jpg)

