Mostrando las entradas para la consulta beutatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta beutatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 6 de diciembre de 2023

Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos

Aimeri de Péguilain.


Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230


De fin' amor comenson mas cansos

Plus que no fan de nulh' autra sciensa,

Qu' ieu non saubra nien, s' amors non fos,

Et anc tan car non comprei conoissensa;

Qu'ab belh semblan, aissi cum fai traire,

Me vai doblan quascun jorn mon martire,

Qu'en la boca m fes al prim doussezir

So que m' a fag pueys al cor amarzir.


Si de merce acuzar fos razos, 

Digna fora de ma desbevolensa, 

Qu'amors vens me e chauzimenz amdos, 

Et us non a d' els poder que lieys vensa; 

Per so m cuia de tot en tot aucire, 

Quar sap e ve que merces n' es a dire; 

Pero no m vol del tot viatz aucir, 

Abans me fai languen, piegz de morir.


Piegz a de mort selh que viu cossiros, 

E non a joy, mas dolor e temensa, 

Pueys ve la ren qu' el pogra far joyos, 

On non troba socors ni mantenensa.

E doncs ieu, las! que sui d' est mal suffrire

De mil dolors, fos d' un sol joy jauzire! 

E ja no fos mas per mi escarnir, 

Si m degra far ab belh semblan languir!


Mas non a tort qu' ieu am lieys a rescos

Ins e mon cor, e no 'l n' aus far parvensa; 

D'aitan fas eu a guiza d' orgulhos, 

Quar sol de lieys aus aver sovinensa:

Mas ieu non puesc ad amor contradire; 

So que 'l platz am, e so que 'l platz adire; 

Pero cum folhs mi vuelh enfolhetir,

Quar encaus so que no vuelh cosseguir.


Qu'el sieus cars pretz es lo mielher dels bos,

Pueys la beutatz es egual la valensa:

Cum plus remir ni vey d' autras faissos,

Ades m' es vis que sa beutatz agensa;

Per qu' ieu no l' aus preian mon cor devire,

Mas que denan li fremisc e 'lh sospire,

Quar sa beutatz fai ma boca mudir

Mas sospiran la 'n cug far avertir.


Dels huelhs no vey lieys cui de cor remire, 

Per qu'ensemps plor mesclamen e sospire; 

E si s laisses a merce convertir, 

Dreitz for' hueymais que m fetz vas si venir.


Reys d' Aragon, tant aguizatz de dire 

Als ben dizens, qu' us non sap on se vire, 

Qu'a l' un bon fag faitz l' autre cosseguir,

Per qu' om tem dir lo ben pel miels gequir.

____

Selh que s' irais ni guerrey' ab Amor,

Ges que savis no fai, al mieu semblan, 

Quar de guerra ven tart pro e tost dan, 

E guerra fai mal tornar en peior; 

En guerra trop, per qu' ieu non la volria,

Viutat de mal e de ben carestia; 

E fin' amors, si tot mi fai languir,

A tant de joy que m pot leu esjauzir;


Que 'l plazer so plus que l' enuey d' amor, 

E 'l be que 'l mal, e 'l sojorn que l' afan, 

E 'l gaug que 'l dol, e 'l leu fays que 'l pezan,

E 'l pro que 'l dan son plus, e 'l ris que 'l plor. 

Non dic aissi del tot que mal no i sia, 

E 'l mal qu' om n' a val mais que si 'n gueria,

Quar selh qu' ama de cor non vol guerir

Del mal d' amor, tant es dous per sufrir!


Enquera truep mais de be en amor,

Qu'el vil fai pros e 'l nesci gen parlan,

E l' escars larc e leyal lo truan, 

E 'l folh savi e 'l pec conoissedor, 

E l' orgulhos domesg' e humilia,

E de dos cors fai un, tan gen los lia; 

Per qu' om non deu ad amor contradir 

Pus tan gen sap comensar e fenir.


S' ieu l' ai servit, pro n' ai cambi d' amor

Ab que ja plus no m fassa mais aitan,

Qu'en mainh locs m' a fag tan aut e tan gran,

Don ja ses lieys no pogr' aver honor,

E moutas vetz mi gart de vilania,

Que ses amor gardar no m' en sabria

E manhs bos motz mi fai pessar e dir,

Que ses amor no i sabria venir.


Bona domna, de vos tenc e d' Amor 

Sen e saber, cors e cor, motz e chan; 

E s' ieu res fatz que sia benestan

Devetz n' aver lo grat e la lauzor,

Vos e Amors, que m datz la mayestria

E si ja plus de ben no m' en venia, 

Pro n' ai cambi, segon lo mieu albir;

E si plus fos, be saubra 'l plus grazir.


Chansos, vai t'en de ma part e d' Amor

Al pro, al ric, al valen, al prezan 

A cui servon Tyes et Alaman,

E sopleyo cum bon emperador;

Sobr'els majors a una majoria, 

Honor e pretz, larguez' e cortezia;

Larcs es de cor, d' amar e de servir,

Valens de fag per ric pretz conquerir.


Bona domna, la genser etz que sia, 

Vas vos azor e soplei nueg e dia; 

Jamais de vos no me volrai partir,

Qu'en tot lo mon non pogra miels chauzir. 

___


D'aisso don hom a lonjamen

Ben dig entr' els conoissedors,

Si 'n dis pueis mal vilanamen,

Es a tot lo mens dezonors,

Qu' aycelh que se mezeys demen

Del ben qu' a dig, no m' es parven, 

Des qu' es trobatz ben dizen fals, 

Qu' el dei' om creire dizen mals.


S'elh disses al comensamen 

Lo mal, ans qu' elh bes digz fos sors,

Dissera plus cubertamen 

E semblera vers als plusors.

Mas pero ben aven soven

Qu'aisso qu' om cre blasmar defen; 

Doncs non es d' ome qu' es aitals 

Lo bes digz bo ni 'l mals digz mals.


Us que dis ben premeiramen

Que de bas aut poiet amors,

E 'n dis apres mal sotilmen

Per far semblar sos mals peiors;

E per plus enganar la gen

Ab proverbis dauratz de sen

Et ab parauletas venals

Vol far creire del ben qu' es mals.


Non es bes qui fai d' avinen,

Segon lo mon, so qu' es valors;

E que s garda de falhimen 

On plus pot; e creys sa lauzors,

Si es; mas non pot far nien,

Si non a l' amajestramen

D'Amor, qu' es majestre lials,

Qu' ensenha triar bes dels mals.


Qu'el cor nays on amors empren 

Ensems ardimens e paors;

Qu'en saviez' a l' ardimen

E volpilhag' en las follors;

E pueys es arditz eissamen 

De larguez' e d' ensenhamen,

E volpilhs d' escarsez' e d' als

Que fos vilania ni mals.


Per so m par que, qui eitz mal, men 

Del majestre que dona 'l sen 

Cum sia hom valens e cabals, 

Ni cum se pot gardar de mals. 


Quar val plus e conoys e sen

Na Joana d' Est, et enten 

Mielh, segon lo dreg jutge, quals

Deu hom dir d' amor bes o mals. 

___


Li folh e 'l put e 'l filhol

Creisson trop, e no m' es belh;

E 'l croy joglaret novelh,

Enueyos e mal parlan,

Corron un pauc trop enan, 

E son ja li mordedor

Per un de nos, duy de lor,

E non es qui los n' esquerna.


Greu es quar hom lor acol, 

E non lor en fai revelh:

Non o dic contra 'N Sordelh,

Qu'el non es d' aital semblan, 

Ni no s va ges percassan 

Si col cavalier doctor; 

Mas, quan falho 'l prestador,

Non pot far V ni VI terna.


Lo marques part Pinairol, 

Que ten Saluz' e Revelh,

No vuelh ges que desclavelh 

De sa cort, ni an lunhan 

Persaval, que sap d' enfan 

Esser mayestre tutor; 

Ni un autre tuador, 

Qu' ieu no vuelh dir, de Luzerna.


Aitals los a com los vol

Lo marques d' Encantarelh

Nicolet, e 'l trufarelh 

Que venon ab lui e van, 

E non del tot per lor dan, 

Be s son trobat d' una color; 

A tals vassals tal senhor; 

Dieus lor don vita eterna!


Ar veiretz venir l' estol 

Ves Malespina e 'l tropelh,

Donan la carn e la pelh; 

Et ades on piegz lor fan

E menhs de merce lor an,

Trop son li combatedor,

E pauc li defendedor;

Mortz son, si Dieus no 'ls governa.

Estampidas e rumor

Sai qu'en faran entre lor, 

Menassan en la taverna.

lunes, 4 de diciembre de 2023

Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

Arnaud de Marueil


La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

E 'l verais pretz e la bona lauzors

E 'l cortes aips e la fresca colors

Que son en vos, bona domn' e plazens,

Mi donan gienh de chantar e sciensa;

Mas grans paors m' en tolh e grans temensa,

Qu' ieu non aus dir, dona, qu' ieu chan de vos;

E ren no sai si m' er o dans o pros. 


Ieu vos am tan, dona, celadamens

Que res no 'l sap mas quant ieu et Amors,

Ni vos eyssa, tan grans sobretemors 

Me tolh ades que no us aus far parvens!

Tal paor ai qu' ira e malsabensa

N' aiatz, domna, quar vos port entendensa! 

E pus no us aus ren dire a rescos, 

Dirai vos o sivals en mas chansos.


Ja non serai vencutz ni recrezens

De vos amar, sia sens o folhors;

Quar s' ieu follei per vos, mais m' er honors

Que s' ab autra m' aondava mos sens;

E si ricors mi tolh vostra valensa,

Per merce us prec qu' umilitatz vos vensa,

Sivals d' aitan, dona genser qu' anc fos, 

Que mos servirs vos plas' e us sia bos.


Aissi us autrei, pros domna conoissens,

Mon cor, e ja no m virarai alhors:

E vos, faitz mi, quan vos plaira, socors,

Qu' ieu vos serai de totz los mals sufrens,

Sol que us plassa que m donetz mantenensa,

O cor, domna, que d' amor vos cossen fa (1)

Que non siatz de semblant orgulhos

Vas mi, que us suy fizels et amoros.

(1: (sic) Pour la mesure du vers, lisez fassa.)


Dona, genser qu' anc fos de nullas gens,

E la melher de totas las melhors,

Per vos morrai, so m ditz ades paors,

Si no us en pren merces e chauzimens:

Bona domna, aiatz en sovinensa

Al cor, e ja no m' en fassatz parvensa,

Tro conoscatz que ben sia sazos

Que m n' eschaia qualque ricz guizardos.


Mos Belhs Esgars a tan gran conoissensa

Que tuit bon aib esmeron sa valensa; 

Per qu' ieu retrai son fin pretz cabalos

Al mielhs qu' ieu sai, en totas mas chansos.

___


Us guays amoros erguelhs

De lieys cui beutatz s' autreia,

Per la gensor que anc formes

Amors e per la plus guaya,

E per lieys qu' es plus valens

Massa dic tot mon coratge,

Si qu'en paresc als avols ergulhos,

E son plus francs et humilhs als plus pros.


Don mercey lo cors e 'ls huelhs,

Quar en tant honrad' enveya

Lor plai qu' enardir m' auzes;

Qu' el mon non cre tant ric n' aya

Que no i agues honramens,

E no i fezes vassalatge; 

Mas elha m fes un dous plazen respos,

Tant avinen qu' ie 'n viu guays e joyos.


Belha domna, ferms capduelhs 

Del vostre pretz, on qu' estia,

M' es ades d' el cors plus pres, 

Qu' ieu non ai poder m' estraya

De vos a tot mon viven,

Ni del vostre senhoratge;

E si no us platz mos enans e mos pros,

Volrai m' en mal, domn', et amarai vos.


Amors, merce, quar acuelhs 

Que paratges te sopleya; 

Qu' ieu tem que m dezesperes, 

Mas una res m' en apaya 

Don pren cor et ardimen, 

Qu'enans qu' om tries paratge, 

T' ensenhoritz tan sobr'els poderos

Que, quant que t plac, fo pueys ades razos.


Tant es sobr' els aussors fuelhs

Lo sieus pretz, e senhoreya,

Que negun trebal en res

No m tenh ni dolor que n' aya,

Qu' ieu am mays, quar es plus gaya,

Sofrir un honrat dampnatge,

Que far guazanh ont ieu honratz no fos,

Ni 'l cortez digz falsar de mas chansos.


Dona, de bon coratge

Vos am, e ja no m fass' amors joyos,

Si el mon es res qu' ieu am tan cum vos.

___


Mout eron dous mei cossir

E ses tot marrimen,

Quan la belh', ab son cors gen,

Humils, franca e de bon aire,

Me dis de s' amor estraire

Don ieu non m puesc partir;

E quar ilh no m rete,

Ni l' aus clamar merce,

Tuit solatz me son estranh

Pus de lieys jois mi sofranh.


Domna, si us plagues sofrir

Per vostre chauziment 

Qu'ab doutz precs, cars, humilmen

Merceian, cum fis amaire, 

Vos auzes mon cor retraire

En loc d' autre jauzir,

Vos non costera re,

Et a mi feratz be,

Qu'el malhautes, quan se planh,

Si no 'l val, si se refranh.


Doussa domna, cui dezir,

Per vostr' ensenhamen,

Vostre bel aculhimen

No m vedetz, que m soletz faire;

Del plus no us aus preiar gaire,

Tan sui espaventatz,

Car etz de tan rics plays;

Mas Ovidis retrays 

Qu'entr'els corals amadors 

Non paratge i a ricors.


Tant es per tot eyssausatz

Vostre rics pretz e cars, 

Tem que no i val mos lauzars;

Pero, vers es ses duptansa, 

Sitot s' es plena 'l balansa,

Qui 'n met mays vas l' un latz

Sol un gra, peza mays

Vas celha part lo fays;

Atressi s creys vostra valors

On hom mays ne dis lauzors.


Qu' ensenhamen e beutatz,

Cortezia e gen parlars,

Gent aculhirs et honrars 

Joyos, ab franca semblansa,

Vos fan sobr'autras honransa;

Per que joys e solatz

Ab vos reviu e nays

Vas qualque part biays,

E no m' o fay dir amors,

Mas vers e vostras valors.


Frances, qui que s biays, 

Vostre pretz creys e nays, 

Tant es sobr'els aussors,

Melhuran sobr'els melhors.


Genoes, so sapchatz:

Si cum abrils e mays

Es d' autres temps plus guays,

Es vostre rics pretz colors

Resplendens sobr'els meillors. 

___


A gran honor viu cui joys es cobitz 

Quar d' aqui mov cortezia e solatz,

Ensenhamenz e franqueza e mezura

E cor d' amar et esfortz de servir

E chauzimenz, sabers e conoissensa

E gens parlars ab avinen respos

E tuit bon ayp, per qu' hom es guays e pros.


Totz temps er joys per me coltz e servitz,

A mon poder car tengutz et honratz,

M' esperansa i ai mes e m' aventura;

Mas quar tan tart vey lieys qu' ieu plus dezir,

N' ai en mon cor vergonha e temensa,

No m' en razon quar no m' en val razo,

Mas chauzimenz e merces e perdos.

Bona domna, cui joys e pretz es guitz,

Esguart mon cor la vostr' umilitatz;

E si trobatz en me nulha falsura

Ja 'l vostre cors plazens, que m fai languir,

No m fassa mais de fin joy mantenensa

Qu'el nom que m detz, don', ab digz amoros,

N' escriu el cor per qu' ieu sui d' engan blos.


Vas on qu' ieu m' an, lo cor e l' esperitz

S'es el vostre senhoriu autreyatz;

E s' a vos platz no m gitetz a non cura,

Qu'ab sol aitan me podetz enriquir; 

Suffretz qu' ie us am, quar sitot no us agensa, 

Non puesc esser de mon cor poderos

Que mais no us am que nulha res qu' anc fos.


Quar vos enquier, ben i fas que arditz;

Mas a totz jorns dobla ma voluntatz,

De ben amar et s' esmer' e s melhura

Qu'els bens qu' Amors sol als autres partir

Lur va tolhen, quar i conoys falhensa,

E dona 'ls me que suy fins, francs e bos,

Qu' estiers, dona, non auzera amar vos.


Mon Gen Conquis, Dieus vos det conoyssensa

E totz bos ayps per qu' estatz honoros

E fis e cars e valens sobr' els bos. 


Vas Aragon, al rey cui joys agensa, 

Tramet mon chan, quar es cortes e pros,

Et ab luy tanh humils et ergulhos.

-----

Aissi cum mos cors es

Francs et fis vas amor,

Ab mays d' umilitat 

M' a joys a sa part pres, 

Que maltrach ni dolor 

No m planc si m' es cozens, 

Qu' ans i conosc honor;

Mas be us dic ses clamor, 

Bona dona valens, 

Tan me vezetz cochat, 

Si merces no m socors, 

Tem que n' auretz peccat.


E si ja m vengua bes

Ni gaugz de vostr' amor, 

Tan fina voluntat

Non cre mais hom agues 

Vas domna ni senhor; 

Qu'ab belhs digz avinens

Enans vostra honor,

Et am tan de gran cor

Lo vostre enantimens, 

E m ven parlars per grat, 

La boca n' a sabor 

Quant a d' autras parlat.


Domn' ab cor guay cortes,

Flors de joy e d' amor

E miralhs de beutat,

Pros ni rics no sui ges

Contra vostra valor,

Mas pro suy conoissens

Qui m fay be ni honor,

Et, en luec de ricor,

Suy vos obediens

De tan fin' amistat

Qu' ades en trob melhor 

Mon fin cor esmerat.


Amors, qu' els fins cors ves, 

Si 'lh nom es vers d' amor, 

Merce e pietat,

A ley d' omes conques

Cui son obs valedor,

Te clams, qu' els aturs vens 

Que m fassatz tan d' onor 

Qu'ab lieys, vas cui ador,

M' en rendon chauzimens; 

Qu'el cor i ai pausat 

Si que no 'l vir alhor, 

En nulh autre pessat. 


E si us adui merces

Que m fassatz tan d' amor

A lei d' amant amat!

Ai! dolsa franca res,

Ar ai dig gran folhor,

Quar mi pres ardimens 

Qu' ie us quezes tan d' onor;

Mas a fin amador

Deu venir jauzimens

De ric joy e d' onrat. 

S' ieu sui el gra aussor

Sia mi perdonat.

Gen Conquis, la lauzor

E 'ls bos ensenhamens 

Que vos a Dieus donat, 

En un jorn de pascor 

No serion comtat.

___


La franqua captenensa

Qu' ieu non puesc oblidar,

E 'l doutz ris e l' esgar

E 'l semblan, qu' ie us vi far,

Mi fan, domna valens, 

Melhor qu' ieu no sai dir,

Ni del cor cossirar; 

E si per me no us vens 

Merces e chauzimens, 

Sai que m n' er a morir.


Ses geinh e ses falhensa

Vos am, e ses cor var,

Plus c'om non pot pensar;

D'aitan no us puesc forsar 

Part vostres mandamens. 

Ai! domna, cui desir, 

Si conoissetz ni us par 

Que sia falhimens 

Car vos sui benvolens, 

Soffretz m' aquest falhir.


Tant etz de gran valensa,

Mais vos am ab cor clar,

Si puesc merce trobar, 

Qu'ab autra gazanhar. 

E 'l vostre chauzimens, 

Pus no m' en puesc partir,

Fassa us humiliar 

Tan qu' el vostre cors gens, 

Amoros e plazens

Si no m val no m' azir.


Domna, per gran temensa,

Tan vos am e us tenc car, 

No us aus estiers preyar.

Mas plus fai ad honrar

Us paupres avinens, 

Qu'en sap honor grazir 

E 'ls bes d' amor celar, 

Qu' us rics desconoissens

Cui par que totas gens 

Lo deion obezir.


Non ai tant de plivensa,

Ni puesc razon trobar 

Don m' aus assegurar 

Que ja m denhetz amar; 

Ans dic mos ferms talens 

Que poiri' avenir; 

No m dei dezesperar, 

Que tals es pauc manens 

Qu' el fai astres e sens 

En gran ricor venir.


D' onratz faitz avinens

Del rey e d' autras gens

Vos faitz a totz grazir.

----


Franqueza e noirimens

M' an dig e chauzimens

Qu' ades am, ses falsura, 

Quals que sia lo bes. 

Ieu am trop mais ab vos,

Belha domna e pros,

Totz temps far mon dampnatge,

Qu'ab autra conqueses; 

Don, tan grans honors m' es,

Totz mos maltraitz melhura.


Tant es ferms mos talens 

En vos, domna valens,

No i puesc aver mezura;

Mais vos am, e no us pes,

Que autra re qu' anc fos;

C' aisso es l' ochaizos

Don m' avetz cor salvatge,

E d' aisso, si us plagues,

S' autre tort no us agues

No m degratz far rancura.


Pros don' e conoissens, 

En vos es pretz e sens 

E beutatz fin' e pura 

Que natura i mes;

Cors guay et ergulhos,

Ab semblan amoros

De joy e d' agradatge;

E son en totas res

Tug vostre fag cortes

Mielhs d' autra creatura.


On plus vostre cors gens

Me dona espavens

Ni m' en dezasegura;

Quar amors, que m' a pres, 

M' en fay plus enueyos,

E tenc vostras faissos 

Plus pres de mon coratge,

E mostra m que merces 

A maynhs autres conques;

Veus tota m' aventura.


Franca res avinens, 

En cuy joys e jovens

E totz bos pretz s' atura,

A tort m' avetz repres.

Qui tan quan pot es bos,

Que plus no i quier razos,

Ni non es de paratge,

Sera, coms o marques,

Avols hom mal apres

Qui 'l jutja per dreitura.


Chanso, vas mon Franques

T'en vai, quar ab luy es

Joy e bon' aventura.


Senher En Genoes,

Lo fin pretz qu'en vos es

Creys ades e melhura.

jueves, 28 de diciembre de 2017

En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán

En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán

http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=561402
(no existe)

https://www.diariodelaltoaragon.es/diariodelaltoaragon/buscar?q=javier+giralt

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

A raíz de una investigación sobre los archivos de Albelda en siglos pasados, Javier Giralt Latorre, profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, llegó a la conclusión de que lo que se habló en esa zona en el siglo XVI era "un catalán típico de esa época". Giralt, nacido en San Esteban de Litera en 1967, cerró el ciclo "La lengua de las zonas orientales del Alto Aragón" con su charla "La lengua catalana en documentación notarial del siglo XVI del Archivo Municipal de Albelda", en el IEA.

Aragonés medieval, Pedro II, Osca, Huesca, als presentz Aragonés medieval, Pedro II, Osca, Huesca, als presentz

 

También hablaba catalán Alfonso II de Aragón ? JA, JA !
Occitano, plana lengua romana

Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.


E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

domingo, 14 de enero de 2018

romance en el Reino de Valencia

La pervivencia del romance en el Reino de Valencia no es, por tanto, ninguna excepción. También allí los invasores respetaron -por necesidad- la evolución del romance (al-romía) al que sin embargo infiltraron intensamente -como en el resto de la España dominada- hasta un tercio de palabras. En Valencia floreció la cultura árabe -caso del famoso poeta Al-Russafi- que, sin embargo, está influida por el romance valenciano. Las investigaciones del arqueólogo Gironés muestran la pervivencia del romance en la región que estudiamos. Se han detectado numerosas huellas del romance en la literatura árabe del Reino de Valencia.

el-valenciano-no-puede-derivar-del-catalán

En 1106, el aragonés Ibn Buklarix escribió un diccionario de plantas medicinales con doscientos nombres mozárabes, entre los que distingue los vocablos provenientes de la aljamía valenciana.

En 1180 san Bernardo de Alcira (un Almanzor) hablaba en romance valenciano al conde de Barcelona (Barcino, Barcinona, Barchinona) Ramón Berenguer IV (difícilmente, ya que Ramoncico murió en 1162, quizás con su hijo Alfonso II de Aragón). Los propios árabes diferenciaban el romance valenciano del interior (lengua valenciana churra que evolucionó luego al contacto con el castellano y se fundió con él) y el romance valenciano de la costa, del que proviene el valenciano actual."

Ricardo de la Cierva: Misterios de la historia, 1992

Ricardo de la Cierva: Misterios de la historia, 1992

Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.


E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

lunes, 4 de diciembre de 2023

Pièces diverses. En aissi cum son plus car, (+ Index)

Pièces diverses. 


Chanson attribuée au Comte de Poitiers et a Prebost de Valence.


En aissi cum son plus car,

Que no solon, mey cossir,

E plus honrat mey desir,

Dey plus plazens chansos far.

E s' ieu tan plazen chanso

Fas, que n' ai plazen razo,

Ben er ma chansos plazens

E guaya et avinens,

Qu'el dig e 'l fag e 'l ris e 'l bel semblan

Son avinens de vos, per cuy ieu chan.


Per que m dey ben esforsar,

Ab lauzar et ab servir,

De vostre ric pretz grazir;

E 'n dey Amors merceiar,

Car de mi vos a fag do,

Que be m ren ric guizardo

Dels greus, durs malstraytz cozens,

E dels plazens pessamens

Qu' ieu ai de vos, cuy am e vuelh e blan

E fug e siec e dezir e soan.


Sens mi fai vos soanar, 

Que no m' en mostra jauzir;

Azautz vos mi fay abelhir,

Dompna, e m fai vos dezirar; 

E siec vos, car m' es tan bo, 

Quan remir vostra faisso, 

E us fug pel brug de las gens, 

E us blan, quar etz tan valens,

E us vuelh, e us col per sufrir derenan,

E us am, quar vey qu' a mon cor plazetz tan.


S' ieu volia ben lauzar 

Vostra lauzor, ses mentir, 

E l' honrar e l' aculhir,

E 'l vostre avinen parlar, 

E las beutatz qu'en vos so,

E 'l bel sen e 'l plazen no, 

E 'l ricx guays captenemens,

Ben sabria 'l meyns sabens

Quals etz, per qu' ieu no us vuelh ges lauzar tan,

Cum mostra vers, ni cum ai en talan.


Neys no m' auzi cossirar

Que ja us prec, ni vos aus dir

Si cum faitz jauzen morir,

Ni no m vuelh dezesperar;

Qu'en la vostr' entencio

Suy ricx, pueys ai sospeysso

Qu' Amors, qu' els ricx autz cors vens,

Mi puesca, aitan leumens,

De vos donar so que ieu li deman,

Fin gaug entier, qu' als no 'lh vau demandan.


Belha dona, ges no m par

Qu 'om deya may obezir

Autra del mon ni servir,

En dreg d' amor, ni honrar;

Et a ben plazent razo

Selh qu' es en vostra preizo,

Qu'el vostr' humils, francs parvens

Fai dels cors mortz vius jauzens;

E 'l mal que m datz son ben, e pro li dan,

E l' ira joys, e repaus li afan.


Na Salvatga, mout m' es gens

Vostre ricx captenemens,

Qu'el dig e 'l fag son gay e benestan,

E 'l vostre cors d' aquelh mezeys semblan.


// Index

Giraud le Roux - be m ten en son poders Amors

Rambaud Orange - Assatz sai d amor ben parlar

Pierre Rogiers. Ges non puesc en bon vers falhir

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Bertrand de Born. Be m platz quar treva ni fis

Folquet de Marseille. Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Guillaume Adhemar. Guillems Adhemars. Ben fora oimais sazos e locs

Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

Bérenger de Palasol. Aital dona, cum ieu sai,

Cadenet. Oimais m' auretz avinen

Rambaud de Vaqueiras. Ja non cugei vezer

Gaucelm Faidit. Moutas sazos es hom plus volontos

Giraud de Borneil. Aquest terminis clars e gens,

Hugues Brunet. Cuendas razos, novelhas e plazens

Pierre Vidal. Mas nos partim dels Catalas,

Hugues de Saint-Cyr. Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui

Elias de Barjols. Bon' aventura don Dieus

Raimond de Miraval. Selh que no vol auzir chansos

Marcabrus. Pois l' iverns d' ogan es anatz

Deudes de Prades. Trop ben m' estera, si s tolgues

Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos

Elias Cairels. Estat ai dos ans Qu' ieu no fi vers ni chanso

Pierre Cardinal. D'un sirventes faire no m tuelh;

Sordel qui-be-s-membra-del-segle-qu-es-passatz

Boniface Calvo enquer-cab-sai-chanz-solatz

Lanfranc Cigala. Ges eu non sai com hom guidar se deia

Serveri de Gironne - Cerverí de Girona

Guillaume Anelier de Toulouse. Ara farai, sitot no m platz

Guillaume Figueira. Del preveire maior

Guillaume de la Tour - qui sap sufrent esperar

Folquet de Romans - Far vuelh un nou sirventes

Albertet de Gap, ou Albert de Sisteron

Raimond Bistors d' Arles. Aissi col fortz castels, ben establitz,

Amanieu des Escas. A vos, que ieu am desamatz,

Dante de Maiano. Las! so qe m' es el cor plus fis e qars

Tenson d' Albert et de Pierre

Tenson de Pistoleta et d'une Dame

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers

Tenson de Guillaume Rainols et de Guillaume Magret

Codelet

Vai Hugonet ses bistensa al franc rey aragones

Descort anonyme. Ab son gai plan e car,

Breviari d' Amor, 1288, Matfres Ermengaus de Bezers, Matfre Ermengaud de Beziers

Aysso es le libre de Senequa

La vie de sainte Énimie - Enimia

Les quatre vertus cardinales - Deudes de Prades

Vie de Saint Trophime, Sant Tropheme

Vie de Saint Honorat

Vie de Saint Alexis

Évangile de Nicodème

Évangile enfance - el nom de dieu vuelh comensar