champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 21 de octubre de 2026
Beatrice, Comtesse de Die. A chantar m'er de so qu'eu no volria,
sábado, 17 de octubre de 2026
Clara d'Anduza. En greu esmai et en greu pessamen
domingo, 8 de octubre de 2023
Saïl de Scola, Salh, Sail, Saill. École. Bergerac, Barjarac, Bragairac, Brageirac
Saïl de Scola.
De ben gran joy chantera
S' eu agues razon de que,
Mas d' amor no m lau de re;
Ni blasmar no m n' ausaria,
Tan dopti ma douss' amia:
E doncs, de que chantarai,
Pois mal ni ben non dirai?
Per Crist, non o sai enquera,
Si razos no m n' esdeve,
Que clams non esta ges be;
Lauzar! com m' en lauzaria
S' om lo per que no m fasia?
Dir o puesc eu, mas ben sai
Que nuil pro d' amor non ai.
Anceis m' es esquiv' e fera,
On eu plus li clam merce;
E sai ben per que n' abste
Mos cors, que non di follia:
Que meinz val us ans d' un dia;
Per que m sui mes en assai,
Si ja 'l bon jorn trobarai.
E ja no m' en penedera,
S' amors no fos tan ab me;
E donc, quar no tir mon fre?
Que fols es qui no s chastia;
Oimais, que m castigaria!
Que totz morrai o l' aurai,
Que ja no m' en partirai.
Car a tot dia s' esmera
Cella qui reten ab se;
Et ella, de que m rete
Mas de sa bella paria?
O ill, mas plus en volria,
Non ai pro; e qu' en voill mai,
Pois son bel semblan mi fai?
* eu prec e sainta Maria,
On que Na Biatritz sia
De Narbona, que ill don jai,
E ill cresca son pretz verai.
//
https://en.wikipedia.org/wiki/Salh_d%27Escola
Salh d'Escola (fl. 1195) was a troubadour from Bergerac in the Périgord, a former province of France. The meaning of his name, also spelled Sail or Saill, is uncertain; it may be an unusual given name. His surname, likewise, may be a family name, but there is no known location called "Escola" (École, Savoie) that could render it a toponymic. The entire name may be a nickname meaning "defector from school" or "escapee from the cloister", (salir, salhir : exit, escape) indicating that he quit his education, either in a school or a monastery. On the other hand, it may signify a pedant.
The details of Salh's life are provided in two main sources, one contemporaneous and one late. The first source is the poem "Pos Peire d'Alvernh′ a chantat" composed by the troubadour monk of Montaudon in 1195. In it he good-naturedly criticises a gallery of troubadours, each in turn, usually humorously. One of those criticised is Salh d'Escola. According to the monk, Salh was a jongleur who went to Bergerac and became a merchant. The later source is Salh's vida (a short biography), which probably relied on "Pos Peire d'Alvernh′" to piece together its story. According to the anonymous biographer, Salh was the son of a merchant and became a jongleur. He then went to Narbonne and stayed for a long time at the court of "Ainermada de Narbona", the Viscountess Ermengard of Narbonne. Upon her death (1197), Salh entered the cloister at Bergerac and abandoned his "inventing [songs] and singing".
Only one work by Salh, a canso (love song), has been preserved: "Gran esfortz fai qui chanta ni.s deporta". It is an amorous confession to his lady for telling her to "die" in a moment of desperation or irritation.
Bergerac is spelled Barjarac, Bragairac, or Brageirac in Occitan.
Egan, Margarita, ed. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.
Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.
As vidas dos trovadores Medievais, quem foram esses homens e mulheres que cantaram o amor. Marcella Lopes Guimarães (: Guimerá, como yo)
https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89cole_(Savoie)
École est une commune française située dans le département de la Savoie, en région Auvergne-Rhône-Alpes. La commune fait partie du parc naturel régional des Bauges.
Lieux d'habitation :
Chef-Lieu ;
le Villard ;
Gratteloup; (: Gratallops)
le Jarsin ;
les Arolles ;
le Creux du Mont ;
Ancien village de Bellevaux détruit durant la dernière guerre.
École est une commune des Bauges Devant. Sa situation géographique fait d'École une commune très prisée des randonneurs.
Les différentes montagnes au départ d'École :
Arclusaz ;
le Pécloz ;
Mont d'Armenaz ;
le Colombier.
Scola, fin du xie siècle, puis Eschola, ca. 1200. Probablement rien à voir avec le sens « normal » d'école, peut-être un nom propre à moins qu'il ne s'agisse d'une origine celtique.
En francoprovençal, le nom de la commune s'écrit Ekoule, selon la graphie de Conflans.
Un des faits les plus marquants de l'histoire d’École est le martyre qu'il a subi le 6 juillet 1944. Les nazis ont regroupé puis fusillé les hommes de plus de 16 ans qu'ils ont pu capturer, puis incendié le village. Le maire de l'époque, Jean-Benoit Ballaz âgé de 72 ans, fit partie des victimes.
Un monument sur l'ancienne place du village, devant l'église, rappelle ce martyre8.
La Boulangerie savoyarde, fondée en 1976, et rachetée par le groupe SATORIZ.
La Menuiserie Alp' 56 est spécialiste des fenêtres.
- Michèle Brocard, Lucien Lagier-Bruno, André Palluel-Guillard, Histoire des communes savoyardes : Aix-les-Bains et ses environs - Les Bauges - La Chartreuse - La Combe de Savoie - Montmélian (vol. 2), Roanne, Éditions Horvath, , 463 p. (ISBN 978-2-7171-0310-6), p. 134-137. ([PDF] lire en ligne [archive])
- Laurent Morand, Les Bauges : histoire et documents : Peuple et Clergé (IIIe volume), Chambéry, Imprimerie savoisienne, , 684 p. (lire en ligne [archive]).
jueves, 5 de octubre de 2023
La comtesse de Die, Dia.
La comtesse de Die.
I.
A chantar m' er de so qu' ieu no
volria,
Tan me rancur de sel cui sui amia;
Quar ieu l' am mais
que nulha res que sia:
Vas lui no m val merces ni cortezia,
Ni
ma beutatz, ni mos pretz, ni mos sens;
Qu' en aissi m sui enganada
e trahia,
Cum s' ieu agues vas lui fag falhimens.
D' aiso m
conort quar anc non fis falhensa,
Amicx, vas vos, per nulha
captenensa;
Ans vos am mais no fetz Seguis Valensa;
E platz mi
fort que ieu d' amor vos vensa,
Lo mieus amicx, quar etz lo plus
valens;
Mi faitz orguelh en digz et en parvensa,
Et etz humils
vas totas autras gens.
Be m meravil cum vostre cors s'
orguelha,
Amicx, vas me, don ai razon que m duelha;
E non es
dregz qu' autra domna us mi tuelha
Per nulha re que us fassa ni us
acuelha.
E membre vos qual fo 'l comensamens
De nostr' amor: ja
dame dieus non vuelha
Qu' en ma colpa sia 'l departimens.
Proessa
grans qu' en vostre cor s' aizina,
E lo rics pretz qu' avetz m' en
atahina;
Q' una non sai loindana ni vezina,
Si vol amar, vas
vos no si' aclina:
Mas vos, amicx, etz ben tan conoissens
Que
ben devetz conoisser la plus fina;
E membre vos de nostres
covinens.
Valer
m degra mos pretz e mos paratges,
E ma beutatz, e plus mos fis
coratges;
Per qu' ieu vos man, lai on es vostr' estatges,
Esta
chanso que me sia messatges;
E vuelh saber, lo mieus belhs amicx
gens,
Per que m' etz vos tan fers ni tan salvatges;
No sai si
s' es orguelhs o mals talens.
Mas tant e plus vuelh que us
diga 'l messatges
Que
trop d' orguelh fai mal a manhtas gens.
II.
Ab joi et
ab joven m' apais,
E jois e jovens m' apaia,
Quar mos amics es
lo plus guais,
Per qu' ieu sui cuendeta e guaia;
E pois ieu li
sui veraia,
Be is taing qu' el me sia verais;
Qu' anc de lui
amar no m' estrais,
Ni ai en cor que m n' estraia.
Mout mi
platz, quar sai que val mais,
Sel qu' ieu plus dezir que m' aia;
E
sel que primiers lo m' atrais
Dieu prec que gran joi l' atraia;
E
qui que mal l' en retraia
Non creza fors so qu' el retrais.
Qu'
om cuoill mantas vetz los balais
Ab qu' el mezeis se
balaia.
Domna que en bon pretz s' enten
Deu ben pausar s'
entendensa
En un pro cavallier valen;
Pois ill conois sa
valensa,
Que l' aus amar a presensa;
E domna pois am a presen,
Ja
pois li pro ni li valen
Non diran mas avinensa.
Qu' ieu n'
ai chauzit un pro e gen,
Per cui pretz meillura e gensa,
Larc
et adreg e conoissen,
On es sens e conoissensa:
Prec li non aia
entendensa,
Ni hom no 'l puesca far crezen
Qu' ieu fassa vas
lui faillimen,
Sol non trob en lui faillensa.
Amicx, la vostra
valensa
Sabon
li pro e li valen;
Per qu' ieu vos quier de mantenen,
Si
us platz, vostra mantenensa.
III.
Estat ai en gran
consirier
Per un cavallier qu' ai agut,
E voill sia totz temps
saubut
Cum ieu l' ai amat a sobrier.
Ara vei qu' ieu sui
trahida,
Quar ieu non li donei m' amor;
Don ai estat en grant
error
En leit e quan sui vestida.
Ben volria mon
cavallier
Tener un ser en mos bratz nut,
Qu' el s' en tengra
per errebut
Sol c' a lui fesses coseillier;
Quar plus m' en sui
abellida
Non fis Floris de Blancaflor.
Mon cor eu l' autrei e
m' amor,
Mon sen, mos oillz e ma vida.
Bels amics, avinens
e bos,
Quora us tenrai en mon poder,
E que jagues ab vos un
ser,
E que us des un bais amoros
Sapchatz gran talen n'
auria
Que us tengues en loc del marrit,
Ab so que m' aguessez
plevit
De far tot so qu' ieu volria.
//
III. deutsch:
Wegen eines Ritters, der mir gehörte
Und ich will, dass man allzeit weiß,
Wie sehr ich ihn geliebt habe.
Nun sehe ich, dass ich betrogen wurde
Weil ich ihm nicht meine Liebe schenkte,
Weshalb ich sehr gelitten habe
Bei Tag und bei Nacht. (wörtlich: wenn ich im Bett lag und wenn ich angezogen war)
Ich würde gerne meinen Ritter
Eines Abends nackt in meinen Armen halten
Und wünschte, dass er glücklich wäre
Allein wenn ich ihm als Kissen diente
Denn ich bin verliebter in ihn
Als es Floris in Blanchefleur war.
Ich schenke ihm mein Herz und meine Liebe,
Meinen Sinn, meine Augen und mein Leben.
Schöner, liebenswürdiger und guter Freund,
Wann werde ich Euch in meiner Gewalt haben
Wenn ich doch nur eines Abends mit Euch im Bett liegen
und Euch einen Liebeskuss schenken könnte!
Wisset, dass ich großes Verlangen hätte,
Euch anstelle meines Ehemannes bei mir zu haben,
Vorausgesetzt, Ihr hättet mir versprochen,
Alles zu tun, was ich wünschte.
Die, Drôme, France, M. Minderhoud, Michiel1972
Von ihrem Werk sind nur vier „cansos“, 117 Verse, überliefert. Umstritten bleibt, ob die Trobairitz die Tenzone, das Streitgespräch «Amics, en gran cossirier» (Freund, in großem Kummer), BdT 46,3, zusammen mit ihrem geliebten Trobador Raimbaut d’ Aurenga gedichtet hat oder ob die Autorenschaft, wie es in den mittelalterlichen Handschriften steht, ganz allein Raimbaut d' Aurenga zukommt.
1:11
A chantar m'er de so q'ieu no volria
Ab ioi et ab ioven m'apais (Von Freude und Jugend ernähre ich mich), BdT 46,1
A chantar m'er de so q'ieu no volria (Ich muss singen über das, wovon ich nicht singen möchte), BdT 46,2 – die Melodie ist überliefert
Amics, en gran cossirier (Freund in großem Kummer), BdT 46,3 – Tenzone, ein Streitgespräch zwischen Raimbaut d’Aurenga und der Trobairitz.
Estat ai en greu cossirier (Ich hatte großen Kummer), BdT 46,4
Fin ioi me don'alegranssa (Wahre Freude schenkt mir Fröhlichkeit), BdT 46,5
Aus einer äußerst lapidaren „Vida“, einer von einem anonymen Biographen im 13. Jhd. verfassten poetisch-legendären Lebensbeschreibung,[6] erfährt man in nur zwei Sätzen, dass die Trobairitz Comtessa de Dia mit einem – nicht näher bestimmten – „Guilhem de Peitieus“ (Wilhelm von Poitiers) verheiratet war und sich in einen Trobador, in Raimbaut d’Aurenga, verliebt hatte:
La comtessa de Dia si fo moiller d'En Guillem de Peitieus, bella domna e bona. Et enamoret se d'En Rambaut d'Aurenga, e fez de lui mantas bonas cansos.
„Die Gräfin von Die, eine schöne und gute Dame, war die Ehefrau des Seigneurs Wilhelm von Poitiers. Sie verliebte sich in Seigneur Raimbaut d’Aurenga und dichtete für ihn manch schönes Lied.[7]“
– Jean Boutière und Alexander Herman Schutz: Biographies des Troubadors. S. 83: XXVII La comtessa de Dia.
Beatriz de Dia, la comtessa de Dia, die „Gräfin von Die“, ist die bekannteste Trobairitz – so bezeichnet das Altokzitanische einen weiblichen Trobador.
Sie lebte im Hochmittelalter, im späten 12. Jahrhundert, in der Dauphiné, im heutigen Département Drôme. Die namengebende Stadt „Die“ hieß zur Römerzeit „Dea“ Augusta Vocontiorum zu Ehren der keltischen Kriegsgöttin Andarta der gallischen Vocontier. Im Altokzitanischen wurde aus Lateinisch Dea (Göttin) „Dià“, daraus wiederum Französisch „Die“.
Die Dichtungen und Kompositionen dieser Trobairitz, dieser «femme-troubadour»,[3] werden in der neueren romanistischen Forschung als gleichbedeutend mit der Trobadorlyrik der männlichen Spielleute angesehen. Beatritz de Dià ist deshalb so berühmt, weil sie die höfische Liebe aus weiblicher Sicht in einer für ihre Zeit außergewöhnlichen Freimütigkeit schildert.[4] Die Trobairitz vertauscht die Rollen. Am deutlichsten bringt sie ihren erotischen Anspruch in der letzten Strophe der „canso“ «Estat ai en greu cossirier» (Ich hatte großen Kummer) zum Ausdruck.
Siehe auch
- 1974 erschien in Berlin der Roman Leben und Abenteuer der Trobadora Beatriz nach Zeugnissen ihrer Spielfrau Laura von Irmtraud Morgner
Literatur
Bibliographie
- Alfred Jeanroy: Bibliographie sommaire des chansonniers provençaux. Manuscrits et éditions. Éditions Honoré Champion, Paris 1916. als PDF online, S. 37, 47 – auf Internet Archive.
- Alfred Pillet und Henry Carstens: Bibliographie der Troubadours, Max Niemeyer Halle 1933. Ristampa anastatica dell'edizione Halle (Saale), Max Niemeyer Verlag, 1933, a cura di Paolo Borso e Roberto Tagliani. Ledizioni, Milano 2013, ISBN 978-88-95994-64-2. (460 namentlich bekannte Troubadoure sind hier alphabetisch aufgelistet und durchnummeriert. Beatritz („tz“ sic!) de Dia wird unter der Nummer 46. geführt.)
Biographien
- (FR) Jean Boutière und Alexander Herman Schutz: Biographies des Troubadors. Textes provençaux des XIIIe et XIVe siècles, Toulouse 1950, Neuauflage 1972, ISBN 0-8337-4000-8.
- (FR) Camille Chabaneau: Les biographies des troubadours en langue provençale, Edouard Privat Toulouse, 1885 – auf Gallica: II.— La comtesse de Die(im Abschnitt „IV Provence et Viennois“).
- (FR) Margarita Egan (Hrsg.): Les Vies des troubadours. Union Générale d'Éditions, Paris 1985, ISBN 2-264-00638-2.
Editionen
- Oskar Schultz-Gora: Die provenzalischen Dichterinnen. Biographieen und Texte nebst Anmerkungen und einer Einleitung. Gustav Fock, Leipzig 1888. Comtessa (Beatritz) de Dia, S. 8/9 und 17/19: online – auf Internet Archive
- Sernin Santy: La Comtesse de Die : sa vie, ses œuvres complètes, les fêtes données en son honneur, avec tous les documents. A. Picard Paris 1893: online – auf Internet Archive.
- Gabrielle Kussler-Ratyé: Les chansons de la Comtesse Beatrix de Dia. In: Archivum Romanicum, Nuova rivista di filologia romanze, Vol. I, 1917, S. 161–182: online – auf Internet Archive.
- Ingrid Kasten (Hrsg. u. Übersetzerin): Frauenlieder des Mittelalters: Zweisprachig. S. 164–178, Reclam 8630, Stuttgart 1990, ISBN 978-3-15-008630-8.
Sekundärliteratur
- (FR) Pierre Bec: Chants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
- Ursula Peters: Das Ich im Bild: Die Figur des Autors in volkssprachigen Bilderhandschriften des 13. bis 16. Jahrhunderts. Verlag Böhlau, Köln 2008, ISBN 978-3-412-18806-1, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche.
- Angelica Rieger: Trobairitz: Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus. Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie, Band 233, 1991, ISBN 978-3-484-52233-6, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche
- Angelica Rieger: Beruf: Joglaressa. Die Spielfrau im okzitanischen Mittelalter. In: Detlef Altenburg u. a. (Hrsg.): Feste und Feiern im Mittelalter. Paderborner Symposium des Mediävistenverbandes, Sigmaringen 1991, ISBN 3-7995-5402-5.
- Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors. Zweisprachig Provençalisch – Deutsch. Reclams Universal-Bibliothek 7620, Stuttgart 1980 (Beatriz, S. 176–180, dazu Kommentar von Rieger S. 295ff, Lit.) ISBN 3-15-007620-X.
- Dietmar Rieger: Die altprovenzalische Lyrik. In: Heinz Bergner (Hrsg.): Lyrik des Mittelalters, Reclam 7896, Stuttgart 1983, ISBN 978-3-15-007897-6, S. 232.
- Marilyn Yalom: Wie die Franzosen die Liebe erfanden. 900 Jahre Leidenschaft, Graf Verlag 2013, ISBN 978-3-86220-038-2, eingeschränkte Vorschau in der Google-Buchsuche
Weblinks
- Werke von und über Beatriz de Dia im Katalog der Deutschen Nationalbibliothek
- „Spielfrauen im Mittelalter“ – Preisgekrönte Multimediale Präsentation zum Thema (Memento vom 25. Februar 2021 im Internet Archive) In: MUGI. Musikvermittlung und Genderforschung: Lexikon und multimediale Präsentationen. hrsg. von Beatrix Borchard und Nina Noeske, Hochschule für Musik und Theater Hamburg, 2003ff.
- Jan Boecker: Artikel „Beatriz de Dia“. In: MUGI. Musikvermittlung und Genderforschung: Lexikon und multimediale Präsentationen. hrsg. von Beatrix Borchard und Nina Noeske, Hochschule für Musik und Theater Hamburg, 2003ff. Stand vom 12. November 2018
- (FR) Beatritz de DIA — Wer ist die Comtesse de Die? – Audio-Dokumentation des französischen Senders France Culture vom 30. Juni 1999
- Estat ai en greu cossirier – gesungen.
Einzelnachweise
- Jean-Loup Lemaître und François Viellard Portraits de troubadours – initiales des chansonniers provençaux I et K (Paris, BNF, ms. fr. 854 et 12473), Musée du pays d'Ussel, Paris 2006, ISBN 978-2-903920-35-7.
- fol.126v — auf Gallica.
- Pierre Bec: Chants d'amour des femmes-troubadours: trobairitz et chansons de femme, Paris, Stock, 1995, ISBN 2-234-04476-6.
- Dietmar Rieger (Hrsg. & Übers.): Mittelalterliche Lyrik Frankreichs I. Lieder der Trobadors, S. 296.
- Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica
- Auf der Seite fol. 141r des Chansonnier provençal „I“, Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle, BnF ms. 854 fol. 141r Chansonnier provençal „I“ Recueil des poésies des troubadours, contenant leurs vies, XIII e siècle: fol. 141r — auf Gallica aus dem 13. Jhd., steht in roten Schriftzügen, oberhalb der historisierten Initiale „A“ die kurze Vida der Comtessa de Dia. Das verzierte „A“ markiert den Beginn der „Canso“ «Ab joi e ab joven m'apais».
- Alle Übersetzungen aus dem Altokzitanischen stammen vom Hauptautor dieses Artikels.
- Estat ai en greu cossirier - gesungen.
- «Estat ai en greu cossirier»: Text online und gesungen in altokzitanischer Sprache
Es la subprefectura del distrito de Die y el chef-lieu del cantón de Die.
jueves, 17 de noviembre de 2022
Fol. 259, 60 y 61. Magdalena, penitentia,
Fol. 259, 60 y 61.
JESUS.
Aquesta es la primera obra que yo Pere Miquel Carbonell notari publich de Barcelona he feta ans que fos notari ço es en lo quart digmenga de Coresma que comptavem XXX de març del any Mil CCCCLIIII (1454) per honor de una joya de Santa Maria Magdalena que lo discret mossen Montserrat Torres prevere posa dins la Esglesia de San Just de la dita ciutat. E iatsia aquesta obra no sia axi be composta e polida com yo volria ara que so en edat de LXXX (80) anys empero per esser la primera e feta en la florida edat no la vull abilitar sino ques stiga ut jacet.
OBRA BROCADA DE LA GLORIOSA MAGDALENA PARLANT DE PENITENTIA en honor de la qual fou posada la dita joya en la Esglesia de Sanct Just de Barcelona per mossen Montserrat Torres prevere e per mi en la trona de dita Esglesia expandida.
C.
O Senyor just - e Rey dels dominants
Deu immortal - humilment te supplich
Que puscha dir - en lo present publich
Lobra present - salut dels christians
E no men cans
Mas lahors grans
Te puscha fer - de cor ab gran ardor
Armat tots temps - del senyal de salut
Qui es la creu - hon morir est volgut
E lumanal - has linatge remut
Sies mescut
Car sent ma flach - de penedir Senyor
Voler parlar - culpable peccador.
C.
Cert es a tots - que havem de morir
Corporalment - e lhora no sabem
E per ço nos - Jesus anar devem
E de cor fi - quiscus deu penedir
Molt avorrir
Fins a morir
Tots los peccats - que contra Deu son fets
E penedits - haver en voluntat
De no tornar - en lo comes peccat
Ab lo qual cert - lesperit infernat
Nos te ligat
Ab sos paranys - e molts diversos plets
Qui granen molt - en los seus mals gorets.
C.
E mes avant - penitença requer
Del mal passat - haver contricio
E dir aquell - tot en confessio
E voler lo - per obra satisfer
E ben refer
Sens altre sper
Los dants donats - orations fahent
Deiunis molts - et almoynes donant
Al pobrellet - qui esta Deu pregant
Dies e nits - e tots temps suspirant
Molt fameiant
E ja molt mes - si es nostre parent
Almoyna tal - a Deu es molt plasent.
C.
Donchs christians - vullam nos confessar
Ara molt prest - al loctinent de Deu
Pus ha poder - en lo gran infern seu
De trauren los - qui hi deuen anar
E sens dubtar
Aços molt clar
Del mal loch clau - et obriment del cel
De vicis tants - dissipador molt fort
E de virtuts - restauratio port
E dels grans trists - gos dir no poch conort
E molt confort
E del amarch - gran bresca com a mel
Be confessar - es fundament e rel.
C.
Lexar lexar - devem tots los peccats
Axi com feu - Magdalena reyal
Quils sagrats peus - del rey celestial
Lava plorant - ab sos ulls delicats
Glorificats
E venerats
Apres humil - aquells torquar volgue
Ab los cabells - del seu insigne cap
Plorant planyents - loffensa qui Deu sap
Llavors comes - lexant vestirs (vestits) e drap
E tot arrap
Contrita tal - a ell molt li plague
Perdonarli - per tal com se dolgue.
C.
Aximateix - en aspre loch desert.
Lapostol Sant - affligi lo seu cos
Tots temps pensant - en linfinit repos
Quan tots los sants - per lo traball soffert
Es ver e cert
Que molt as pert
Compunct de cor - los peccats avorri
Car plora tant - pel renegar confus
Que feu tot sol - contral beneyt Jesus
Qui dels vivents - aço vol e no pus
Que dit dessus
Lo qual de grat - la culpa li jaqui
Pus tal lo veu - quexis molt penedi.
C.
Tots molt devem - penitença gentil
Molt ben amar - desijantlab desig (desijantla ab)
E no vorrir (avorrir) - aquella de fastig
Si ben absolts - ab sentença civil
E bon estil
Del peccat vil
Esser volem - del gran Deu infinit
Ella cert es - dels qui lan en costum
E dels errants - molt vertadera lum
E de tot mal - trenca los e tendrum
E paguel fum
Del foch dinfern - donant al cors delit
E lo Satan - nes fet molt aspordit.
C.
Per tant los qui - penitença faran
En aquests iorns - o dins lo temps del any
Fassen la prest - e noy planguen lafany
Obrants axi - la faç de Deu veuran
Contemplar lan
E may morran
Mas si lo mon - algu tant amara
Per darse pler - e viure vicios
Pendre de tort - de refer no curos
Tal obstinat - morint axi bundos (abundós)
Infructuos
Iran linfern - hon tots temps cremara
E paradis - james ell no veura.
Tornada.
Mare de Deu - lo quius invocara
Qualsevol temps - en lo mon tenebros
Soccorreu lo - ab Jesus glorios
de viure be - catholich virtuos
E no dubtos
Vos no tardeu - car ell confessara
Integrement - e no si tardara.
Endressa.
En la present - tot lo quey fallira
Vos mantanents - del saber gratios
Ho corregiu - ab lo qui es dubtos
Pus yo so prest - e molt volenteros
E delitos
De pendre be - lo que bondat dira
Del saber guay - e cert nom desplaura.





.jpg)

