Mostrando las entradas para la consulta huelhs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta huelhs ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de octubre de 2023

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil, Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill

Arnaud de Marueil.

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil. Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill


I.

Dona, genser qu' ieu no sai dir,
Per que soven planh e sospir,
Est vostre amicx fis et leials,
Assaz podetz entendre cals,
Mand e tramet salutz a vos;
Mas a sos obs n' es sofraitos:
Jamais salutz ni autre be
Non aura, si de vos no 'l ve.
Dona, loncx temps a qu' ieu cossir
Co us disses o vos fezes dir
Mon pessamen e mon coratge,
Per mi meteys o per messatge;
Mas per messatge non aus ges,
Tal paor ai no us desplagues;
Ans o dissera ieu metes,
Mas tan soi d' amor entrepres,
Quan remir la vostra beutat,
Tot m' oblida quant m' ai pensat:
Messatge trametrai fizel,
Breu sagelat de mon anel;
No sai messatge tan cortes
Ni que mielhs seles totas res.
Cest cosselh m' a donat amors
A cui deman tot jorn secors;
Amors m' a comandat escriure
So que 'l boca non ausa dire,
E no puesc far esdig ni garda
En so que amors me comanda.
Ar auiatz, dona, s' a vos plai,
So que mos breus vos dira lai:
Corteza domn' e conoissens,
E de bon grat a totas gens,
Apreza de totz benestars
En fatz, en ditz et en pessars,
La cortezi' e la beutatz,
E 'l gen parlars e 'l bels solatz,
L' ensenhamentz e la valors,
Li bel ris, l' esgartz amoros,
E l' autre benestan de vos,
Li bon fait e 'l dig agradiu,
Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu;
Quan non ai loc de vos vezer,
Joi ni deport non puesc aver;
Non puesc aver joi ni deport.
Peritz soi si non venc al port;
Qu' el loncs espers e 'l greus sospirs,
E 'l trop velhar e 'l pauc dormirs,
E 'l deziriers de vezer vos,
Mi tenon si 'l cor angoissos,
Cen vetz prec dieu la nueg e 'l jor,
Que m do la mort o vostr' amor:
Dona, si m don vostr' amor dieus,
Cen tantz soi mielz vostres que mieus,
Car de vos sai, dona, que m ve
Tot quant ieu fas ni dic de be.
Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi,
M' intret el cor vostr' amor si
Qu' un fuec m' avetz lainz assis,
Qu' anc no mermet, pus fo enpris;
Fuecx d' amor escart e destreing,
Que vins ni l' aiga no l' esteing;
Pus fon enpris, pueys no s' esteys,
De jorn en autre dobl' e creys.
E quan me soi de vos lonhatz
Creys e dobla pus l' amistatz:
Mas quan se pot esdevenir
Qu' ieu vos vey, dona, ni us remir,
Soi aissi que mais res no m sen;
Per que sai be qu' es falhimen
Lo reprochiers c' om dire sol,
Que huelhs no vezo cors ne dol;
Lo cors m' en dol, dona, per ver
Quan no us podon miei huelh vezer;
Mas del vezer cosselh no i sai:
Pero mon cor que remas lai,
Lo premier jorn que anc vos vi,
Anc pueis de vos no si parti;
Non si parti de vos un torn:
Ab vos sojorna nueg e jorn
Ab vos esta on qu' ieu m' esteia,
La nueg e 'l jorn ab vos domneia;
Per que m' esdeven mantas vetz,
Qu' en autr' afar pessar no m letz,
Quan cug pensar en autra res.
De vos ai messatge cortes,
Mon cor, qu' es lai vostr' ostaliers,
M' en ven de vos sai messatgiers,
Me ditz e m remembr' e m retray
Vostre gen cors cuendet e gay,
La vostra bella saura cris,
E 'l vostre fron pus blanc que lis,
Los vostres huelhs vairs e rizens,
E 'l naz qu' es dreitz e be sezens,
La fassa fresca de colors
Blanca, vermelha pus que flors,
Petita boca, bellas dens
Pus blancas qu' esmeratz argens,
Mento e gola e peitrina
Blanca com neus e flors d' espina,
Las vostras bellas blancas mas
E 'ls vostres detz grailes e plas,
Pueis la vostra bella faisso
On non a ren de mespreiso,
Los vostres gaps plazens e bos,
E 'l gen solatz e 'l franc respos,
E 'l ben semblan que m fetz al prim
Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim;
Quan so m remembr' al cor ni m ditz,
Adoncx remanc si esbaitz
No sai on vauc ni don mi venc,
Meravilh me car me sostenc,
Qu' el cor me falh e la colors.
Si m destrenh, dona, vostr' amors
Tot jorn suefri aital batalha:
Mas la nueg trac peior trebalha;
Que quan me soi anatz jazer,
E cug alcun repaus aver,
E 'l compaigno dormon trestuit,
Que res non fai n' auia ni bruit,
Adoncx me torn e m volv e m vir,
Pens e repens, e pueis sospir;
Soven mi levi en sezens,
Apres m' en retorn en jazens,
E colgui me sobr' el bras destre,
E pueis me vire el senestre;
Descobre mi soptozamen,
Pueis me recobri bellamen;
E quan me soi pro trebalhatz
Ieu get defor amdos mos bratz,
E tenc lo cor e 'ls huelhs aclis,
Mas juntas, deves lo pais
On ieu sai, dona, que vos es;
Tot aiso fas c' auzir podes.
Ai! bona dona benestans,
Si veira ja est fis amans
A son viven lo jorn ni 'l ser
Que, a selat o per lezer,
Vostre gen cors cuend e prezan
Entre mos bras remir baizan,
Huelhs e boca tan doussamen!
Que sol un bais fassa m dels cen,
Et ieu pel joi blasmar m' en lais;
Er ai trop dig, mas no puesc mais,
S' una vetz sola ai parlat
So qu' el cor a mil vetz pensat;
Quant aiso dic, non puesc pus dir,
Clauzi mos huelhs, fas un sospir,
En sospiran vau endormitz;
Adoncx s' en vai mos esperitz
Tot dreitamen, dona, ves vos
De cui vezer es cobeitos;
Tot en aisi con ieu dezir
La nueg e 'l jorn quan m' o cossir,
A son talan ab vos domneya,
Embrass' e baiza e maneya;
Ab que dures aisi mos soms
No volria esser reis ni coms:
Mais volria jauzens dormir
Que velhan deziran languir.
E Rodocesta, ni Biblis,
Blancaflors, ni Semiramis,
Tibes, ni Leyda, ni Elena,
Ni Antigona, ni Esmena,
Ni 'l bel' Ysseulz ab lo pel bloy,
Non agro la meitat de joy

Ni d' alegrier ab lurs amis,
Cum ieu ab vos, so m' es avis.
Per la douzor fas un sospir,
Pueis mi trasail al resperir,
Obri mos huelhs isnelamen,
Gart sai e lai tot belamen,
Trobar vos cug, domna, latz mei,
Mas no vos truep ni no vos vei;
Clauzi mos huelhs e torn ma cara,
Las mas juntas, d' eissa maneira
Vezer si poiria durmir,
Mas ges no i puesc esdevenir;
Ans torn en eyssa la batalha
D' amor que m' aussi e m trebalha.
Dona, no us puesc lo cente dir
De las penas, ni del martir,
Del pantays, ni de la dolor
Qu' ieu trac, dona, per vostr' amor;
Per vostr' amor totz vieus aflam,
Mas per merce, dona, reclam
Que m perdones s' ieu falh ni pec;
Auiatz et entendetz est prec,
Dona, la genser creatura
Que anc formes el mon natura,
Genser qu' ieu non puesc dir ni say,
Pus bela que bels jorns de may,
Solelhs de mars, umbra d' estieu,
Roza de may, pluia d' abrieu,
Flors de beutat, miralhs d' amor,
Claus de bon pretz e crinz d' onor,
Mas de do, capdels de joven,
Sim e razitz d' ensenhamen,
Cambra de joi, loc de domnei,
Dona, mas juntas vos soplei;
E pos sui vostres leialmentz,
Venza us merces e chauzimentz
Que m retengas a servidor,
E prometes mi vostr' amor.
Del plus no us prec, ni no s cove,
Mas tot si' en vostra merce;
C' aissi lais dieus d' amor jauzir:
Mais am de vos sol un dezir,
E l' esperanz' e 'l lonc esper
Que de nuilh' altra son jazer;
E pos de mi vos fas ligansa,
Prometes mi bon' esperansa;
De la promess' aurai confort,
E bon respieg tro a la mort.
Mais vuelh en bon esper morir,
No vuelh dezesperatz languir.
Dona, no us aus de pus preyar,
Mas dieus vos sal e dieus vos gar;
Si us platz, rendetz mi ma salut:
Pus amors m' a per vos vencut,
Vensa us per mi cortesamentz
Amors, que totas causas ventz,
Dompna!

II.

Si cum li peis an en l' aigua lor vida,
L' ai ieu en joy e totz temps la i aurai,
Qu' amors m' a fait en tal domna chauzir
Don viu jauzens sol del respieit qu' ieu n' ai;
Tant es valens que, quan ben m' o cossir,
M' en nays erguelhs e 'n creys humilitatz;
Si s tenon joinz amors e jois amdos
Que ren no i pert mezura ni razos.

Tot autre joy desconois et oblida
Qui ve 'l sieu cors gent e cortes e guay,
Que tan gen sap avinen far e dir
Ab pur plazer tot so que ben estay,
Que hom non pot mal dire ses mentir;
Qu' en lieis es sens, honors, pretz e beutatz:
E se no m val sos gens cors amoros,
Amors n' a tort qui m' en fai enveyos.

Belha domna, cui joys e jovens guida,
Ja no m' ametz, totz temps vos amarai,
Qu' amors o vol ves cui no m puesc guandir;
E quar conois qu' ieu am ab cor verai,
Mostra m de vos de tal guiza jauzir:
Pensan vos bais e us maney e us embraz;
Aquest domneis m' es dous e cars e bos,
E no 'l me pot vedar negus gelos.


Bona domna, de totz bos aips complida,

Tant etz valens part las melhors qu' ieu sai,

Mais am de vos lo talant e 'l dezir
Que d' autr' aver tot so qu' a drut s' eschai;

D' aisso n' ai pro, quar tem el plus falhir,

Pero non sui del tot dezesperatz,
Qu' en ricas cortz ai vist mantas sazos
Paubr' enrequir e recebre grans dos.


Vas lo pays, pros domna issernida,
Vire mos huelhs on vostre cors estai,
E quan de vos plus pres no m puesc aizir,
Ten vos el cor ades, e cossir sai
Vostre gen cors cortes que m fai languir,
Lo bel semblant e 'l deport e 'l solatz,
Lo pretz e 'l sen e las beutatz de vos
Don, pois que us vi, no fui anc oblidos.


Mos Gens Conquis, jois e pretz e solatz
Vos tenon guai vostre pretz e joyos,
Per qu' om no us vei que no s' azaut de vos.


Ves mon Frances vuelh que s n' an ma chansos,

Quar es adregz e francs e larcs e pros.

III.

Belh m' es quan lo vens m' alena
En abril ans qu' intre mays,
E tota la nuegz serena
Chanta 'l rossinhols e 'l jays;
Quecx auzel en son
lenguatge,
Per la frescor del mati,
Van menan joy d' agradatge;
Com quecx ab sa par s' aizi!

E pus tota res terrena
S' alegra, quan fuelha nays,
No m puesc mudar no m sovena
D' un' amor don ieu sui jays;
Per natur' e per uzatge
M' aven qu' ieu vas joy m' acli
Lai, quant fai lo dous auratge
Que m reven lo cor aissi.

Pus blanca es que Elena,
Belhazors que flors que nays,
E de cortezia plena,
Blancas dens ab motz verays,
Ab cor franc ses vilanatge,
Color fresca ab sauras cri:
Dieus que 'l det lo senhoratge
La sal, qu' anc gensor no vi.

Merce fara, si no m mena
D' aissi enan per loncs plays,
E don m' en un bais d' estrena,
E, segon servizi, 'l mays;
E pueys farem breu viatge
Sovendet, e breu cami,
Qu' el sieu belh cors d' alegratge
M' a mes en aquest trahi.

IV.

Belh m' es lo dous temps amoros,

Lanquan lo mons reverdezis,

Per qu' ieu m' alegr' e m' esbaudis

Ab joy de las novellas flors,

E chant d' amor jauzens pel bon esper;

Qu' aissi m' estai mos cors mati e ser

Que d' als no m ve pessamen ni cossires.

En tal domna qu' es belh' e pros
Ai mon entendemen assis,
E sos pretz es tan bos e fis
Qu' en sa beutat gensa valors:
Aisso la m fai plus duptar e temer;
Et on mielhs vey que no m deu eschazer,
M' en creys magers voluntatz e dezires.

Ges no puesc esser oblidos,
Qu' el mon ren tant no m' abelis;
Be m mal menet e be m' aucis,
Quar anc l' a m fes amar amors.
Si m' an li mal abaissat a plazer
Que totz jorns muer e no m' en puesc mover,

Ans m' es sojorns lo solas e 'l martires.

E pero, si 'l bel mals m' es bos,
Grans ops m' auria qu' en gueris,
E silh vas cui ieu sui aclis
Fezes m' ajuda e secors.
Amors! faras ja ren al mieu voler?
Per so, t' en prec, tu qu' o as en poder,
Qu' un pauc ves mi lo sieu coratge vires.


E s' ieu auzes dir quar mi fos
Un ser lai on se desvestis,
Sol que 'l plagues qu' ieu la servis,
No volgra guazardos maiors:
E s' a present, per proar de saber,
Non l' auzava solatz adoncx tener,
Mans jocs y a que valon mais que rires.

Contra 'ls lauzengiers enueyos,
Mal parlans, per qui jois delis,
Volgra que celes e cobris
Son cor quasqus dels amadors;
Que tals es fals lo segles a tener,
E ges ades non deu hom dire ver;
Soven val mais mentirs et escondires.

Lo vers tramet a mi dons per plazer:
Mal o fas, cors, car te potz abstener,
Quant te parli de lieys, que non sospires.


V.

L' ensenhamentz e 'l pretz e la valors
De vos, domna, cui sopley nueyt e dia,
M' an si mon cor duit de belha paria,
On plus me duelh ieu chant e m' esbaudei,
E quar amors mostra totz sos poders
Vas me tot sol que troba plus leyal,
No m val esfors contra lieys ni sabers.

E doncs, domna, valha m vostre secors,
E vensa vos merces e cortezia,
Ans qu' el talans ni l deziriers m' aucia
Del vostre cors gensor qu' el mon estei;
Als vostres laus dir mi sofranh lezers,
Quar tant es rics vostre pretz e tan val,
Sobr' els melhors es eyssausatz et ers.

Domna valens, don dic veras lauzors,
Ren de mon cor non ai mas la bailia,
De vos lo tenc don tot lo mon seria,
S' elh era mieus; e quar soven no us vei,
Lai on vos etz contrasta m mos temers;
Qu' ins en mon cor ieu vos faisson aital
Com ieu vos vi als prims plazens vezers.

Domna, 'ls plazers grazisc e las honors,
E us grazirai totz temps, si tan vivia,
Quar me sufretz qu' en bon esper estia,
E, s' a vos plai, conosc que far o dei;
Doncs, s' aissi muer, que m val mos bos espers?

S' en breu de me pus coralmen no us cal,

Dezesperar me fara 'l non chalers.

Domna, nos tres vos et ieu et amors
Sabem totz sols, ses autra guerentia,
Quals fo 'l covens; no s tanh qu' ieu plus en dia,
Quar vostres suy e per vostre m' autrei;
Si es mos cors en vos joinhz et aders
De fin' amor e de dezir coral,
Qu' en autra part non es ferms mon volers.

D' aisso sai grat als autres trobadors
Que quascus pliu en sos digz, et afia
Que sa domna es la genser que sia;
Sitot s' es fals lurs digz, laus e mercei,
Qu' entre lurs guaps passa segurs mos vers,
Q' us no l' enten ni no so ten a mal,
Quar atressi s cuion sia plazers.

Plus fora ricx de totz entendedors,
Si ieu agues lo joi que plus volria,
De proeza ja par no trobaria,
Ni nulha res non fora contra mei;
E pel gran cor qu' auri' e dels sabers,
De paradis foran mieu li portal,
E mais d' honor no i poiria avers.

VI.

Aissi cum selh qu' ama e non es amatz,
O ai ieu fag qu' ai amat longamen
En un sol luec don ges no m' en repen,
Qu' ans la vuelh mais servir dezesperatz
Que d' autr' aver totas mas voluntatz;
E quar ieu l' am leyalmen, ses engan,
Crei qu' ilh val tan que ja no i aurai dan.

Auzit ai dir, per que m sui conortatz,
Que qui ben sier bon guazardon aten,
Ab qu' el servirs sia en luec jauzen,
Qu' en aissi es trop miels guazardonatz;
Per qu' ieu me sui del tot a vos donatz,
Belha domna, qu' ieu d' als non ai talan
Mas de servir vostre cors benestan.

Mielhs qu' ieu no dic, dona, prec m' entendatz,
Qu' ieu vos am mais mil tans no fatz parven,
E no m' en lais mas per dreg espaven;
Qu' ieu me feira molt de vos plus privatz,
Mas diria hom qu' ieu sui enamoratz;
Pero vers es qu' anc re non amiei tan,
Mas endreg vos eu non aus far semblan.

Vos valetz tan qu' ieu crei que conoscatz
Que mielhs ama selh que pregua temen,
Que no fai selh que pregua ardidamen;
Bona domna, ja aisel non crezatz
Qu' ab engan vai e si es enganatz;
Mas ieu sui selhs que muer temen aman,
Per que no us aus preyar mas en chantan.

Soven m' aven la nueg, quan sui colgatz,
Qu' ieu sui ab vos per semblan en durmen;
Adoncs estauc en tan ric jauzimen,
Qu' ieu non volgra ja esser rissidatz,
Tan cum dures aquel plazenz pensatz;
E quan m' esvelh, cug murir deziran,
Per qu' ieu volgra aissi dormir tot l' an.

Chascun que us ve, domna, sap qu' es vertatz
Que totz bons aibs avetz complidamen;
En vos pot hom trobar beutat e sen,
Pretz e valor, e totz bons faitz onratz:
Per so, en dreit d' amor, vos er peccatz
Del mal qu' eu ai; e per vos muor aman,
Que non fora, se non valgues aitan.

Bona domna, soven sui acordatz
Qu' ie us an vezer, e soven vau duptan
Que no us plagues, per qu' ieu n' ai estat tan.


Seinher Frances, cal que si' abaissatz,
De totz bos pretz vos anatz meilluran
Per dir e far trestot faich benestan.

VII.

Anc vas amor no m puesc re contradire,
Pus anc hi volc son poder demostrar;
Per qu' ieu non puesc sa guerra sols atendre,
A sa merce me ren sos domengiers,
E ja mos cors vas lieys non er leugiers;
Qu' anc nulhs amans pus lo premier conquis,
Ni aquelh eys no fo de cor pus fis.

D' amor no m fenh, ni 'n sui del plus jauzire,
Mas sol d' aitan qu' ab ferm cor et ab clar,
A lei d' aman, mi fai en tal entendre,
De cuy es pretz fis e cars et entiers;
E non er ja per me conquiza estiers,
Si fin' amors, que a mon cor assis,
Lo sieu bel cors per forsa non languis.

Si dieus volgues lo sieu ric pretz devire,
Gran ren pogra d' autras donas honrar;
Tan cum mars clau ni terra pot estendre,
Es lo sieu pretz de totz bos aips premiers;
Et agra m' ops lo jorn, vilas portiers,
Qu' aniei ves lieis, e qu' ieu tan prim no vis;
Que mon saber ai paor que m' aucis.

Bona domna, li plazer e 'l dous rire
E l' avinens respos que sabetz far,
M' an si conquis qu' ad autra no m puesc rendre;
Partira m' en si pogues voluntiers,
Que vostre pretz cre que m' es sobransiers;
Mas en aisso m conort e m' afortis,
Que paratges es vas amor aclis.

Al ferm voler don vos am e us dezire,
Dona, m jutgatz, e si mezura us par
Que us en denha merces al cor deyssendre,
No m' o tuelha paors de lauzengiers,
Que ja negus non er tan plazentiers
Al prim saber, ni lunhdas ni vezis,
Que ja sia de mos afars devis.

Aitan se pert qui cuia plazers dire
Ni lauzenguas per mon cor devinar,
Q' atressi ben e mielhs m' en sai defendre,
Qu' ieu sai mentir e remanc vertadiers:
Tal ver y a qu' es fals e messongiers;
Car qui dis so per qu' amor avilzis,
Vas si dons ment e si mezeis trahis.

Chansoneta, selh cuy es Monpesliers,
Qu' es guays e pros volgra ben que t' auzis,
Mas enans vai lai a mon Gen Conquis.


VIII.

Aissi cum selh que anc non ac cossire
Ni voluntat ni cor ni pessamen
De nulha re, pueis vos vi, mas de vos
Ai ieu estat, domna, tan cossiros
Co us pogues tans de plazers far e dire,
Que una vetz, en trastot mon viven,
Vos fos d' aquo qu' ieu plus dezir servire.

Vas qualque part qu' ieu an ni m vuelf ni m vire,

Bona domna, tan vos am finamen,
Mos cors no s pot per ren partir de vos,
Ans en durmen me vir mantas sazos,
Qu' ieu joc e ri ab vos, e 'n sui jauzire;
Pueis, quan reissit, vey e conosc e sen
Que res non es, torn en plorar lo rire.

E doncx, domna, genser qu' el mon se mire,

Pus aissi sui vostre serf leialmen,
Per chauzimen e per honor de vos
Vulhatz, si us play, qu' el vostre belhs respos
Tengua 'l mieu cor plazen en tal albire,
Que 'l voluntatz qu' ai del vostre cors gen
No l' estengua, ni l' angoissos martire.

Pero plazen e dous, senes devire,
M' en son li mal per los bens qu' ieu n' aten;
E si us plagues qu' ieu agues ren de vos,
Ans qu' om saubes per me que res en fos,
Sapchatz, domna, que m laissari' aucire:
Ja dieus no m do pueis viure lonjamen,
Pus ja serai en re vas vos trayre.

Mais vuelh estar totz temps francx e suffrire,
Quan pus non puesc aver de jauzimen,
Qu' aia 'l solatz e l' aculhir de vos
Qu' anes preyan sai e lai a rescos,
Que ges no m puesc mon coratge devire:
Qu' al mieu albir, qui en dos luecs s' aten
Vas quascun es enganaire e trahire.

De las domnas non s' eschai ges a dire,
Que mainh n' i a que s camjon tan soven
Que dan hi a selh qu' es ses mal cossire.

Domna, lo jorn m' aucietz mantenen
Que ja m trobetz ves vos mas en ben dire.

IX.

Tot quant ieu fauc ni dic que m sia honrat
Me mostr' amors que m' es al cor assiza,
E lai on vey plus ferma voluntat
De pretz conquerr' e de joy mantener,
Esforsi m mais de far e dir plazers;
Quar mezura es e sabers et honors
Qu' om puesc' esser plus plazens als melhors.
Mout fora greus, mas quar ven tant en grat,
Lo mals d' amor franh per si e us e briza,
E 'l gaug que son ab la dolor mesclat
Fan la pena e la fan leu parer:
Qu' ieu fora mortz, mas us jauzens espers
M' a enrequit, gent conortat e sors;
E si 'n trac mal, ieu n' aten gen secors.

Qu' aissi m' a tot amors vout e virat
D' autres afars, e tornat a sa guiza;
Tug silh qu' ieu veg mi semblon folh e fat,
Qu' ab lor non puesc solatz d' amor aver
Per vos, dona, don no part mon volers:
E s' ieu ja 'l cor vir per amar alhors,
No m valha dieus ni merces ni amors.

Mout estai gent franquez' ab gran beutat;

Doncx, si cum etz la genser qu' anc fos viza,

Dona, si us platz aiatz humilitat
De mi que sui totz el vostre poder;
Valha m' ab vos merces e car teners,
Qu' en breu seran mey ris tornat en plors,

Si 'l mieu fin cor no vens vostra valors.


D' amor no m par qu' om puesca far meitat,
Quar, segon dreg, pus es per locx deviza,
D' aqui enan deu aver nom camjat;
Per so no us cal, bona dona, temer
Que ja vas vos tan falha mon sabers,
Qu' els vostres mans no m tenha per senhors,

Neus amaray, si us platz, mos nozedors.

X.

Ses joy non es valors,
Ni ses valors honors,
Quar joy adutz amors,
Et amor domna guaya,
E gayeza solatz,
E solatz cortezia;
Per qu' ieu non vuelh un dia
Viure desconortatz,
Ans on pus suy iratz
Ieu chant e m' asolatz,
Quoras qu' avinen sia.

En joy ai mon esper,
Fin cor, e ferm voler,
E joy no m puesc aver,
Domna, tro qu' a vos playa
Cui me suy autreyatz,
Per aital aventura
Qu' amors m' en assegura,
E vos m' en esfreidatz;
Mas una re sapchatz,
S' amor e mi forsatz,
Mout etz salvatg' e dura.

Chauzimen e merce
Podetz aver de me,
Qu' ie us amarai jasse,
E tot so que m n' eschaya,
Domna, penrai en patz
Aissi cum bos sufrire;
Qu' ie us am tant e us dezire,
Mais m' en platz us somnjatz
De vos, quan sui colguatz,
Que us tengues en mos bratz,
Que d' autra esser jauzire.

Domna, merce vos clam,
Que totz ard et afflam,
Tan de bon cor vos am:
Ai! doussa res veraya,
Quar es tant alt puiatz
Lo dezirs que m turmenta,
Merce us clam, domna genta,
Colors d' autras beutatz,
Que s' ieu orguelh y fatz,
La vostr' humilitatz
Per merce m' o cossenta.

El cor vos mir ades,
E quar vos sui plus pres,
La genser qu' anc nasques,
Prec vos que dan no i aia;
Belha domna, si us platz

Vuelh vostre pretz retraire,
Si qu' ab fin joi s' esclaire
Per vos ma voluntatz;
Qu' en nuls autres pensatz
No fui alezeratz,
Des que ieu vos vi guaire.

XI.

Si m destrenhetz, dona, vos et amors
Qu' amar no us aus, ni no m' en puesc estraire;
L' us m' encaussa, l' autre m fai remaner,
L' us m' enardis, e l' autre m fai temer;
Preyar no us aus per enten de jauzir,
Aissi cum selh qu' es nafratz per murir,
Sap que mortz es, e pero si s combat,
Vos clam merce ab cor dezesperat.

Bona domna, paratges ni ricors,
On plus autz es e de maior afaire,
Deu mais en se d' umilitat aver,
Quar ab erguelh non pot bos pretz caber,
Qui gen no 'l sap ab chauzimen cobrir;
E puois no m puesc de vos amar suffrir,
Per merce us prec e per humilitat
Qu' ab vos trobes qualaquom pietat.

No mi nogua vostra rica valors,
Qu' anc non la puec un jorn plus enans traire;
De pus vos vi, aic lo sen e 'l saber
De vostre pretz creysser a mon poder,
Qu' en manhs bons locs l' ai dig e fag auzir:
E si us plagues que m denhessetz grazir,
No quezira plus de vostr' amistat,
Ans prezera per guazardon lo grat.

Totz los forfaitz e totas las clamors,
En que m podetz acuzar ni retraire,
Son quar m' auzatz abelhir ni plazer
Plus d' autra re qu' ieu anc pogues vezer;
Qu' autr' ochaizo, dona, no m sabetz dir,
Mas quar vos sai conoisser e chauzir
Per la melhor et ab mais de beutat;
Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.

Vostre gen cors, vostra fresca colors,
E 'l dous esguartz plazens que m sabetz faire
Vos mi fan tan dezirar e voler,
Qu' ades vos am on plus m' en dezesper;
E si folhei, quar no m' en sai partir:
Mas quant me pens quals etz que m faitz languir,
Cossir l' onor, et oblid la foudat,
E fug mon sen, e sec ma voluntat.

Belhs Carboucles, no us puosc plus de ben dir;
Mas qui 'l marques mentau de Monferrat,
Ja plus no 'l laus qu' assatz l' aura lauzat.

XII.

A guiza de fin amador,
Ab franc cor humil e verai,
Viu sol del bon respieg d' amor
Jauzens, ab greu pena qu' en trai
Mos cors, per que la m fetz chauzir,
Dont hom non pot lauzan mentir,
Ni del be que y es dir el tertz.


Ges no l' aus mostrar ma dolor
Estiers adhorar, quan s' eschai
Qu' ieu la vey, li dic ab temor
Semblans per que sap be cum vai;
E s' ieu en re mensprenc el dir,
Sobretemers me fai falhir,
Que fai humils los plus espertz.

Ailas! qu' en er si no m socor?
Non als, mas deziran morrai;
E doncx aura hi gran honor,
Si per so quar l' am mi dechai!
Ilh en pot ben son cor complir,
Mas non l' er, segon mon albir,
Apres me nulhs amics tan sertz.

Tot ades sopley et azor
Al pays on ma don' estai;
E 'n tenria neys per senhor
Un pastor que vengues de lai
Empero negus no s cossir
Qu' el castelh, on se fai servir,
Ja sia per me descubertz.

Chanso, vai t' en a la melhor,
E di 'l qu' ieu 'l clam merce, s' il plai;
Quan cossir ara sa valor,
Li membre del fin cor qu' ieu l' ai:
Que, si m lais dieus s' amor jauzir,
Semblaria m; tan la dezir,
Ab lieys paradis us dezertz.

Pueys diguas a mon Ben S' Eschai
Qu' en tal son pauzat mei dezir,
S' il puesc a son plazer servir,
De ric guizardon serai sertz.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Arnaut_de_Mareuil

Arnaut de Mareuil (Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, o Meruoill) fue un trovador occitano de fines del siglo XII. Su nombre indica que procedía de Mareuil-sur-Belle, actual departamento de Dordogne, en la región del Périgord. De las veinticinco o quizá veintinueve obras que compuso, todas ellas Cançóes (canciones), tan solo han sobrevivido seis con música.

Mareuil en Perigord

La tradición provenzal cuenta que Arnaut era un clérigo de origen pobre. Salió al mundo a vivir de sus letras, se estableció en la corte de Tolosa y posteriormente en la de Béziers. Parece que amó a la condesa Azalais, hija de Ramón V de Tolosa y esposa de Roger II Trencavel. La narración de este amor es el tema de la mayoría de los 31 poemas que nos han llegado de su autoría. Alfonso II de Aragón fue su rival por los afectos de Azalais y, según la razó de unos de los poemas de Arnaut, los celos del rey la persuadieron de romper su amistad con este poeta. Pasó entonces a Montpellier, donde encontró el patrocinio del conde Guillermo VIII.

Arnaut de Mareuil era menos famoso que su contemporáneo Arnaut Daniel (Petrarca los compara y opta por este último), pero destacaba por la elegante simplicidad de la forma y la delicadeza del sentimiento. 
Su cantaire (cantor) y jongleur (juglar) fue el trovador Pistoleta.

https://www.youtube.com/watch?v=XXiUX1R3RCE


L'ensenhaments el pretz e la valors:


Hay otro poeta del siglo XX con el mismo nombre

jueves, 12 de octubre de 2023

Sordel, Sordello, Goito, Goit

 Sordel.

Sordel, Sordello, Goito, Goit


I.


Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Er quan renovella e gensa

Estius ab fuelh et ab flor,

Pus mi fai precx, ni l' agensa

Qu' ieu chant e m lais de dolor

Silh qu' es domna de Plazensa

Chantarai, sitot d' amor

Muer, quar l' am tant ses falhensa;

E pauc vey lieys qu' ieu azor.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Sitot amor mi turmenta

Ni m' auci, non o planc re,

Qu' al mens muer per la pus genta

Per qu' ieu prenc lo mal pel be;

Ab que 'l plassa e m cossenta

Qu' ieu de lieys esper merce,

Ja per nulh maltrag qu' ieu senta

Non auzira clam de me.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Mortz suy, si s' amor no m deynha,

Qu' ieu no vey ni m puesc pensar

Ves on m' an ni m vir ni m tenha,

Si 'lha m vol de si lunhar;

Qu' autra no m plai que m retenha,

Ni lieys no m puesc oblidar,

Ans ades, quon que m' enprenha,

La m fai mielhs amors amar.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Ai! per que m fai ta maltraire,

Qu' ilh sap be de que m' es gen,

Qu' el sieu pretz dir e retraire,

Suy plus sieus on piegz en pren;

Qu' elha m pot far e desfaire

Cum lo sieu, no li m defen,

Ni de lieys no m vuelh estraire,

Si be m fai morir viven.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


Chantan prec ma douss' amia,

S' il plai, no m' auci' a tort;

Que, s' ilh sap que pechat sia,

Pentra s' en quan m' aura mort:

Empero morir volria

Mais que viure ses conort,

Quar pietz trai que si moria

Qui pauc ve so qu' ama fort.

Aylas! e que m fan miey huelh,

Quar no vezon so qu' ieu vuelh!


II.


Bel m' es ab motz leugiers de far

Chanson plazen et ab guay so,

Quar melhor que hom pot triar,

A cui m' autrey e m ren e m do,

No vol ni 'l plai chantar de maestria;

E mas no 'lh plai, farai hueymais mon chan 

Leu a chantar e d' auzir agradan,

Clar d' entendre e prim qui prim lo tria.


Gen mi saup mon fin cor emblar, 

Al prim qu' ieu miriey sa faisso, 

Ab un dous amoros esguar 

Que m lansero siey huelh lairo; 

Ab selh esguar m' intret en aisselh dia 

Amors pels huelhs al cor d' aital semblan 

Qu' el cor en trays e mes l' a son coman, 

Si qu' ab lieys es on qu' ieu an ni estia.


Ai! cum mi saup gent esgardar,

Si l' esgartz messongiers no fo

Dels huelhs que sap gent enviar

Totz temps per dreg lai on l' es bo

Mas a sos digz mi par qu' aiso s cambia:

Pero l' esgar creirai, qu' ab cor forsan

Parl' om pro vetz, mas nulh poder non an

Huelhs d' esgardar gen, si 'l cor no 'ls envia.


E quar am de bon pretz ses par, 

Am mais servir lieys en perdo 

Qu' autra qu' ab si m degues colgar; 

Mas no la sier ses guazardo, 

Quar fis amicx no sier ges d' aital guia, 

Quan sier de cor en honrat loc prezan; 

Per que l' onors m' es guazardos d' aitan 

Qu' el sobreplus non quier, mas ben penria.

viernes, 6 de octubre de 2023

Folquet de Marseille. Fulco. Foulques. Marselha.

Folquet de Marseille.


I.

Tan m' abellis l' amoros pessamens
Que s' es vengutz en mon fin cor assire;
Per que no i pot nuls autres pens caber,
Ni mais negus no m' es dous ni plazens;
Qu' adoncs sui sas quan m' aucizo 'l cossire:
E fin' amors m' aleuza mon martire
Que m promet joy, mas trop lo m dona len,
Qu' ab bel semblan m' a tengut longamen.


Be sai que tot quan fas es dretz niens;
E qu' en puesc mais, s' amors mi vol aucire!
Qu' a escien m' a donat tal voler,
Que ja non er vencutz, ni el no vens:
Vencutz si sui, qu' aucir m' an li sospire
Tot suavet, quar de liey cui dezire
Non ai secors, ni d' aillors no l' aten,
Ni d' autr' amor non puesc aver talen.

Bona domna, si us platz, siatz sufrens
Dels bes qu' ie us vuel, qu' ieu sui dels mals sufrire;
E pueis li mal no m poiran dan tener,
Ans m' er semblan qu' els partam egalmens:
Pero si us platz qu' en autra part me vire,
Partetz de vos la beutat e 'l dous rire,
E 'l gai solas que m' afolleis mos sen,
Pueis partir m' ai de vos, mon escien.

A totz jorns m' etz plus bel' e plus plazens,
Per qu' ieu vuel mal als huelhs ab que us remire,
Quar a mon pro no us pogron anc vezer,
Mas a mon dan vos vezon subtilmens:
Mas dans non es, so sai, quar no m n' azire,
Ans me sap bon, pros domna, quan m' albire,
Si m' aucisetz, que no us estara gen,
Quar lo mieus dans vostres er eissamen.

Per so, domna, no us am saviamens,
Qu' a vos sui fis et a mos ops trayre,
Qu' ie us cug prendre e mi no puesc aver,
Ie us cug nozer et a mi sui nozens:
Per so no us aus mon cor mostrar ni dire,
Mas a l' esgart podetz mon cor devire;
Ar lo us cug dir et aras m' en repren,
E port n' als huelhs vergonha et ardimen.

Dona, 'l fin cor qu' ie us ai no us puesc tot dire,

Mas per merce so qu' ieu lais per non sen

Restauratz vos ab bon entendemen.

Trop vos am mais, dona, qu' ieu no sai dire,
E s' ieu anc jorn aic d' autr' amor desire,
No m' en penet, ans vos am per un cen;
Quar ai proat autrui captenemen.

Vas Nems t' en vai, chansos, qui que s n' azire,
Que gaug n' auran, segon lo mieu albire,
Las tres domnas a cui ieu te prezen,
Car elhas tres valon mais d' autras cen.

II.

Ab pauc ieu d' amar no m recre
Per enueg dels lauzenjadors,
Mas forsa d' amor mi rete
Que no m laissa virar alhors,
Quar dels benanans sui la flors;
Qu' aissi m te
Amors pres el fre,
Que d' autra cauza no m sove
Mas de lieys servir a jornal,
Qu' aissi m pes qu' o fasso 'l leial.

E doncx, s' ieu fas so que s cove,
Be m' en deu eschazer honors,
Quar s' ieu puesc amar Mielhs de Be,
Per dreg m' en eschai la lauzors:
E sap be mi dons et amors
Qu' ieu de re
Vas leis no m mal me;
Mas quar li clam humils merce
Que m des so que m' es plus coral;
Pot esser qu' ilh so tenga a mal!

Doncx ben sui folhs, quar no m recre
D' amar lieys, que be m par folhors,
Pus autre bes no m n' esdeve;
Ans vey qu' ades creys ma dolors
Qu' en mi tot sol a fag son cors:
Per ma fe,
Vos dic, mielhs m' ave
Que per lieys ieu suefra jasse
Mon dan, sitot a lieys non cal,
Qu' autra m des s' amor per cabal.

E quant elha m parla ni m ve,
Mi sal al cor la resplandors
Dels sieus huelhs, e del dous ale
M' en ve mesclamens la doussors
Si qu' en la boca m nais sabors;
Per qu' ieu cre
E conosc qu' el be
Qu' ieu dic de lieys no nais de me,
Ans nais de s' amor natural
Que dins mon cor a pres ostal.


E pus aquest jois mi mante,
Si m volgues far tan de socors
Que m denhes retener ab se,
Guardatz s' ieu fora dels aussors!
Que sos ricx pretz e sa valors,
Mi reve
Tan gen e m soste;
E sol qu' ilh agues lo mille
De la dolor fer' e mortal,
Ben agram partit per egual.

Pero s' il clamarai merce
Del dan qu' ilh me fai e del mal,
Pus nulh' autr' amors no mi val.

III.

Sitot me soi a tart aperceubutz,
Aissi com sel qu' a tot perdut, e jura
Que mais no joc, a gran bon' aventura
M' en dei tener, car me soi conogutz
Del grant enjan qu' amors vas mi fazia;
Qu' ab bel semblan m' a tengut en fadia,
Plus de detz ans, a lei de mal deutor
Qu' ades promet, mas re non pagaria.

Ab bel semblan que fals' amors adutz
S' atrai ves leis fols amans e s' atura,
Col parpaillos qu' a tan folla natura
Que s fer el foc per la clardat que lutz:
Per qu' ieu m' en part, e segrai autra via;
Soi mal pagatz qu' estiers no m' en partria,
E segrai l' aip de tot bon sofridor
Que s' irais fort si com fort s' umilia.

Pero no s cuch, si be m soi irascutz,
Ni fas de leis en chantan ma rancura,
Ja 'l diga ren que sia outra mezura;
Mas sapchatz ben qu' a sos ops soi perdutz,
Qu' anc sobre fre no m volc menar un dia,
Ans mi fetz far mon poder tota via:
Mas anc sempre cavals de gran valor
Qui beorda, trop soven cuelh feunia.

Fols for' ieu ben, mas m' en soi retengutz;
Quar q' ab plus fort de si se desmezura
Fai gran foldat, e n' es en aventura
Neis de son par, car pot esser vencutz;
De plus frevol de si, es vilania;
Per c' anc no m plac, ni m plai sobransaria:
Pero en sen deu hom gardar honor,
Car sen aunit no pretz mais que folia.

Pero, amors, me soi eu abstengutz
De vos servir, que mais non aurai cura;
C' aissi com mais prez hom laida peintura
Quant es de luenh que quant es pres vengutz,
Prezava ieu vos mais quan no us conoisia:
E s' anc n' aic pauc, mais n' ai qu' er no volria;
C' aissi m n' es pres com al fol queredor
Que dis qu' aurs fos tot quant el tocaria.

Bels Azimans, s' amors vos destrenhia,
Vos en tos temps, ie us en cosselharia,
Sol que us membres quant ieu n' ai de dolor,

Ni quant de ben jamais no us en calria.

Mon Plus Leial, s' ab los oillz vos vezia,
Aissi com fatz ab lo cor tota via,
So qu' ieu ai dig poiria aver valor;
Qu' ie us quier conseill, e conseill vos daria.

IV.

Ja no volgra qu' hom auzis
Los doutz chans dels auzellos
Mas cill qui son amoros;
Que res tan no m' esbaudis
Co il auzelet per la planha,
E ilh belha cui soi aclis;
Cella m platz mais que chansos,
Volta, ni lais de Bretanha.

Be m' agrada e m' abellis,
Mais no soi aventuros;
Qu' ades es hom cobeitos
D' aisso qu' es plus grieu conquis:
Doncx, que m val ni que m gazainha
S' ieu l' am, et ilh no m grazis!
Amarai doncx en perdos?
Oc ieu, anceis que remanha.

Be m' estera s' ades vis
Lo sieu bel cors gai joios;
E quan no vei sas faissos,
Si be m soi en mon pais,
Cug esser loing en
Espanha
Preon entre Sarazis:
Sol lo vezer m' en es bos,
Q' als non aus dir que re m taigna.

Ferms soi eu be, quar soi fis;
Que s' ieu fos fals ni ginhos,
Ieu n' agra pro companhos;
Mais sa beutatz, e 'l dolz ris
Mi tolon de lor bargainha:
Car ilh val tan co us plevis,
Que si sol merces i fos
Ren als non es qui m soffrainha.

Ben volgra que Lemozis
Fos plus prop de Mauretainha,
Per so que plus sove vis
Lo senhor qu' es larcx e pros,
E tan de bona compainha.


V.

S' al cor plagues ben for' hueimais sazos
De far canson, per joia mantener;
Mas tan mi fai m' aventura doler,
Quan be m cossir los bes e 'ls mals qu' ieu ai,
Que tug dizon que ricx sui e be m vai;
Mas sel qu' o ditz non sap ges ben lo ver:
Benanansa non pot negus aver
De nulha re, mas d' aquo qu' al cor plai;
Per que n' a mais us paubres s' es joyos,
Q' us ricx ses joy, qu' es tot l' an cossiros.

E s' ieu anc jorn fui gays ni amoros,
Er non ai joy d' amor ni non l' esper,
Ni autres bes no m pot al cor plazer,
Ans mi semblon tug autre joy esmai:
Pero d' amor lo ver vos en dirai;
No m lais del tot, ni no m' en puesc mover,
Ni sus no vau, ni no puesc remaner;
Aissi cum sel qu' en mieg de l' albr' estai,
Qu' es tan poiatz que non pot tornar
jos,
Ni
sus no vai, tan li par temeros.

Pero no m lais, sitot s' es perillos,
Que sus non pueg ades a mon poder;
E deuria m, domna, fis cors valer,
Que be sabetz que ja no m recreirai,
Qu' ab ardiment apoderisc l' esglai:
E non tem mal que m' en puesca eschazer;
Per que us er gen si m denhatz retener,
E 'l gazardos er aitals com s' eschai;
Que neys lo dos n' es faitz bos gazardos
A sel que sap d' avinen far sos dos.

Si anc merces ac nulh poder en vos,
Traga s' enan, si ja m vol pro tener;
Qu' ieu no m' en fi en precs ni en saber
Ni en chansos, mas ben conosc e sai
Que merces vol so que razos dechai:
Per qu' ieu vos cug ab merce conquerer,
Que m' es escutz contra 'l sobre valer
Qu' eu sai en vos, e m fai metre en assai
De vostr' amor so que m veda razos,
E m fai cuiar aisso qu' auninent fos.

Ara conosc qu' eu sui trop oblidos,
Quar al comensamen me desesper
De mas chansos, pos vuelh merce querer;
Farai o doncs aissi col joglar fai,
Qu' aissi com mov mon chant lo fenirai.
Desesperar m' ai pus non puesc saber
Razo per que 'l deia de me chaler;
Mas tot lo mens aitant en retendrai,
Qu' ins en mon cor l' amarai a rescos,
E dirai ben de lieys en mas chansos.

Mentir cugei, mas estra grat dic ver,
Quar m' estava trop miels qu' ara no fai;
E cugei far creire so que no fos
Mas mal mon grat s' auera ma chansos.

Si N' Azimans sabia so qu' ieu sai,
Dir poiria q' una pauca ochaizos
Notz en amor plus que no i val razos.

VI.

En chantan m' aven a membrar

So qu' ieu cug chantan oblidar;

E per so chant qu' oblides la dolor

E 'l mal d' amor;
Mas on plus chan plus m' en sove;

Qu' a la boca nulha res no m' ave

Mas de merce:
Per qu' es vertatz, e sembla be
Qu' ins el cor port, domna, vostra faisso
Que m chastia qu' ieu no vir ma razo.

E pois amors mi vol honrar
Tan qu' el cor vos mi fai portar,
Per merce us prec qu' el gardetz de l' ardor;

Qu' ieu ai paor
De vos mout maior que de me:
E pos mos cors, domna, vos a dinz se,
Si mals l' en ve,
Pos dinz etz, sufrir lo us cove;

Empero faitz del cors so que us er bo,

E 'l cor gardatz si cum vostra maizo.

Qu' el guarda vos e us ten tan car

Qu' el cors en fai nesci semblar,

Quar el y met l' engienh e la valor,

Si qu' en error
Laissa 'l cor pel sen qu' el rete:
Qu' om mi parla manhtas vetz s' esdeve
Qu' ieu no sai que,
E m saluda qu' ieu non aug re;
E ja per so nuls hom no m' occaizo,
Si m saluda, et ieu mot non li so.

Mas ja lo cors no s deu clamar
Del cor per ren que 'l puesca far;
Que tornat m' a al plus honrat senhor,
E tout d' aillor
On trobava enjan e non fe:
Que dregz torna vas son senhor ancse;
Mas ieu non cre
Que m denh, si merces no m mante,

Que 'lh intr' el cor, tant qu' en luec d' un ric do

Denh' escotar ma veraia chanso.

Quar si la denhatz escotar,
Dona, merce deurai trobar;
Pero obs m' es qu' oblidetz la ricor
E la lauzor
Qu' ieu n' ai dig e dirai jasse:
Pero ben sai mon lausars pro no m te;
Cum que m mal me,
La dolors mi creis e m reve;
E 'l fuecx qui 'l mov, sai que creis a bando,

E qui no 'l toc muor en pauc de sazo.
Murir puesc be,
N' Azimans, qu' ieu no m planc de re,

Neis si m doblava 'l mals d' aital faisso,

Com dobla 'l poins del taulier per razo.

VII.

Ai! quant gent vens et ab quant pauc d' afan
Aissel que s laissa venser ab merce!
Quar en aissi vens hom autrui e se,
Et a vencut doas vetz senes dan;
Mas vos, amors, non o faitz ges aissi,
Q' anc jorn vas vos merces no m poc valer;
Ans m' avetz tan mostrat vostre poder
Qu' era no us ai, ni vos non avetz mi.

Per so m par fol qui non sap retener
So qu' a conquis, qu' ieu prez ben atrestan
Qui so rete que a conquist enan
Per son esfors, com fatz lo conquerer:
Qu' aissi m pogratz tener col fols rete
L' esparvier fer, quan tem que se desli,
E l' estrenh tant el poing tro que l' auci;
Mas pus estortz vos sui, viure puesc be.

Tot so que val pot nozer atressi;
Doncs, s' ie us tenc pro, be us poirai dan tener:
Et er merces s' ab eis vostre saber
Que m' avetz dat, don anc jorn non jauzi,
Vos sai nozer ni dir mal en chantan;
Mas non er fach, que chauzimens m' en te:
Mais vuelh sufrir mon dan en patz jasse
Qu' els vostres tortz adrechurers claman.

On trobaretz mais tan de bona fe,
Q' anc negus hom se mezeis non tray
Son escien, si cum ieu que us servi
Tan longamen, qu' anc non jauzi de re.
S' ar quier merce, so us faria parer;
Quar qui trop vai servizi repropchan,
Semblansa fai qu' el guazardon deman;
Mas ja de me no us cugetz qu' el n' esper.

Mas qui 'l bon rey Richart, de cui ieu chan,
Blasmet per so quar non passet desse,
Ar l' en defen, si que quascus o ve
Qu' areire s trais per miels salhir enan:
Qu' el era coms ar es ricx reys ses fi,
Quar bon secors fai dieus al bon voler;
E parec ben al crozar qu' ieu dic ver,
Et ar vei hom per qu' adonc no menti.
Ja N' Azimans, tos temps non an cuian
Qu' ieu vas amor aia virat mon fre;
Mas hom pot ben creire aisso que ve,
Et er saubut hueimais d' aissi enan.

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Fulco_de_Marsella

Folquet de Marseille. Fulco.

Fulco de Marsella, Fulco de Tolosa, Folquet de Marsella o Foulques (Marsella, ca. 1155 - 25 de diciembre de 1231) fue un obispo católico, trovador y poeta francés.

Su familia provenía de Génova. Inicialmente se dedicó al comercio y luego fue trovador de gran fama. Sus obras poéticas de amor promovían también las cruzadas realizadas a Oriente y contienen consejos morales.

En 1195 se hizo monje cisterciense en la abadía de Thoronet. En 1201 fue nombrado abad de ese mismo monasterio. Fue ordenado obispo de Toulouse cuatro años después. Desde esa responsabilidad, Fulco tuvo ocasión de conocer a Domingo de Guzmán al serle encargada la misión de predicar en la ciudad como fundador de la nueva congregación fundada inicialmente como respuesta al surgimiento y expansión del catarismo en la región.

Participó en el IV concilio de Letrán viajando a Roma acompañado por Domingo donde apoyó el reconocimiento de la Orden de Predicadores. La respuesta de Inocencio III es que el grupo de predicadores que combatía la herejía en Tolosa se diera una regla y un consuetudinario y que solo entonces podrían obtener la confirmación papal. Sí le fue recriminado sin embargo, por el conde de Foix, su pasado como trovador y sus poemas encuadrados dentro de las composiciones de amor de la época, con trasfondo doctrinal a menudo de lo que entonces se calificaba como herejía cátara.

Se hizo cargo de la formación de la llamada militia Christi o “compañía blanca” de la cité de Toulouse (parte antigua o vieja de la ciudad), en 1209, en el transcurso de la cruzada albigense; combatientes ligados a él por juramento con el objetivo de perseguir a sospechosos de herejía y usureros. En una ciudad donde eran frecuentes las batallas de clases entre sus habitantes, Fulco se convierte en “jefe” del partido que defiende las más pobres, artesanos principalmente frente a mercaderes enriquecidos.​ Poco más tarde le fueron otorgadas, a él y su hijo, las tierras conquistadas de Verfeil, en reconocimiento, por parte del jefe militar de la cruzada, Simón de Montfort.

A finales de 1215, desde su posición de obispo, fijó una serie de objetivos para la orden dominicana:

Extirpar la corrupción de la herejía, desterrar los vicios, enseñar las reglas de la Fe, inculcar a los hombres costumbres sanas...

En 1221 viajó de nuevo a Roma, acompañado por monjes cistercienses de la abadía de Grandselve, obteniendo el reconocimiento oficial de la fundación de la Orden iniciada en Prouilhe, Fanjeaux, de Domingo de Caleruega.​ En 1229 fundó la Universidad de Toulouse.

Es mencionado por Dante como el único trovador que se encuentra en el canto IX del Paraíso. (Folco)



  • Cahiers de Fanjeaux (2000), Collection d'Historie religieuse du Languedoc au Moyen Âge: Cathares en Languedoc (Cahier 3). Édic. Privat et Centre d'études historiques de Fanjeaux. ISBN 2-7089-3439-2
  • Enciclopedia cattolica (versión italiana), Ed. Sansoni, Florencia 1951
  • Labal, Paul (1988) Los Cátaros. Herejía y crisis social, Barcelona: Editorial crítica. ISBN 84-7423-234-1
  • Schulman, Nicole (2001) Where Troubadours Were Bishops: The Occitania of Folc of Marseille (1150-1231), Nueva York: Routledge. ISBN 978-0-415-93665-1
  • Varios (sous présidence de Michel Roquebert ) (2004) La Croisade Albigeoise Centre d'Études Cathares. ISBN 2-9521024-0-6

sábado, 10 de agosto de 2024

Oler - Enonglar

 

Oler, v., lat. olere, sentir, exhaler de l'odeur, puer, odorer.

No sen brugir ni oler

Aquest malvais volatil.

Marcabrus: Pus la fuelha. 

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

Je ne sens bruire ni puer ce mauvais volatile. 

Part. prés. Domna, roza ses espina,

Sobre totas flors olens.

Pierre de Corbiac: Domna dels.

Dame, rose sans épine, sur toutes fleurs odorante.

Una Rosa sen va aná y va dixá unes rosetes, "cúidameles, Ramonet, al jardinet de Queretes."

ANC. FR. Les flors en olent miex que basme. 

Roman de la Rose, v. 12881.

Un jur li ala demander

De s' alene s' ele ert puanz,

Ou s' ele esteit souef oulanz.

Marie de France, t. II, p. 192. 

ESP. Oler. IT. Olire. (chap. Aulorá: auloro, aulores, aulore, aulorem o auloram, auloréu o auloráu, auloren; aulorat, aulorats, aulorada, aulorades.)

2. Olor, s. f., lat. olor, odeur.

Li mort e 'lh nafrat lor an tan mala olor. Guillaume de Tudela.

Les morts et les blessés leur ont si mauvaise odeur.

ANC. FR. Me seult oster de ma dolor 

Par sa très doucereuse olor.

Roman de la Rose, v. 10456.

CAT. ESP. Olor. IT. Olore. (chap. Auló, aulós.)

3. Redolent, Redolen, adj., lat. redolentem, odorant, parfumé. 

Causas aromaticas et redolens.

Fum aromatizant et redolent.

Eluc. de las propr., fol. 92 et 132. 

Choses aromatiques et odorantes. 

Vapeur aromatisante et odorante.

4. Redolencia, s. f., parfum.

Sa aromaticitat o redolencia.

Sobre bona odor et redolentia.

Eluc. de las propr., fol. 196 et 160. 

Son arome ou parfum. 

Sur-bonne odeur et parfum.


Olh, Ol, Oill, Huelh, Huel, Uell, Ulh, Uill, s. m., lat. oculus, oeil. 

No y veg clar dels huels ab que us remir.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Je n'y vois pas clair des yeux avec quoi je vous contemple.

Eu li bais la bucha (bocha) e 'ls ols amdos.

G. Adhemar: Al chant d' ausel.

Je lui baise la bouche et les yeux tous deux. 

Que lo ulhs de cel cap vos en salhis. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.

Que l'oeil de cette tête vous en sortît. 

Fig. E 'ls hueils del cor tenc ades lai.

Pons de la Garde: Plus ai. 

Et les yeux du coeur je tiens toujours là. 

Providenza fai loyn gardar 

Ab uills de cor zo c' om deu far. 

Deudes de Prades, Poëme des Vertus. 

Prévoyance fait regarder loin avec yeux de coeur ce qu'on doit faire.

Que denhes virar pres de me 

Los huelhs d'amor e de merce.

Arnaud de Marueil: Si que vos. 

Qu'elle daignât tourner près de moi les yeux d' amour et de merci.

Lo solelh...

Huelh de trastot lo mon et illuminamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Le soleil... oeil et lumière de tout le monde. 

Loc. Qui s vuelha, n' aia l' uelh moilhat.

P. Cardinal: Qui vol sirventes. 

Qui se veuille, en ait l'oeil mouillé. 

En son regart oil a oil. Trad. de Bède, fol. 10. 

En son regard oeil à oeil.

E m fay huelhs de drago.

P. Vidal: Ajustar. 

Et me fait yeux de dragon.

A qui l' esgarda de dreg huel.

P. Rogiers: Entr' ira e joi. 

A qui le regarde de droit oeil. 

Per aquest tort mi podetz los huelhs traire. 

Guillaume de Saint-Didier: El mon non a. 

Pour ce tort vous pouvez m' arracher les yeux. 

A totas gens mostrar a olh 

La dicha naychensa d' Amor.

Brev. d'amor, fol. 3. 

A toutes gens montrer à l'oeil ladite naissance d'Amour.

Lo dux ditz que non o creyria

Si de sos huellz non o vezia.

V. de S. Honorat.

(chap. Lo duc va di que no se u creuríe si de sons ulls no u veíe.)

Le duc dit qu'il ne le croirait si de ses yeux il ne le voyait.

ANC. FR. Que il n' aveit que un sol oil... bleué l' eut par aventure. 

Un rains en l' oil. 

Un rains me feit dedens l' oil.

2e trad. du Castoiement, contes 5 et 7. 

Sorquidance dit e orguil, 

Si ne set que li pent al oil. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 118.

A ses oyls com flambe de fu.

Trad. de l'Apocalypse, Bib. de l'Arsenal.

ANC. CAT. Oill (Uyl, com Uyldecona). CAT. MOD. Ull. ESP. Ojo. PORT. Olho. IT. Occhio. (chap. Ull, ulls; ullet, ullets; ullot, ullots; ullat, ullats, ullada, ullades.)

- Terme de monnayage.

Li Peregozi deven esser fachs blanc ab V olhs.

Titre de 1276. Commune de Périgueux.

Les Périgourdins doivent être faits blanc avec cinq yeux.

2. Huelh de veire, s. m., oeil de verre, espèce d'oiseau.

Huelh de veire es un petit ausel blanc... et a la pus sotil vista que res que sia. Naturas d' alcus auzels.

L' oeil de verre est un petit oiseau blanc.. et il a la vue la plus subtile que rien qui soit.

(chap. Ull de vidre; classe de muixó y literalmen, ull fet de vidre, ull de picho.)

3. Ulhal, s. m., visière.

Fo ab sageta feritz per lo nazal

E per l' ulhal del elme, que lo colps fo mortal. Guillaume de Tudela.

Fut avec sajette frappé par le nazal et par la visière du heaume,(tellement) que le coup fut mortel.

(chap. Ullal : visera y naiximén intermitén de aigua, com los ullals de la Fenellassa, a Beseit. Riu Ulldemó, Ulldecona.)

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal

4. Entrueil, s. m., entr'oeil, espace qui sépare les yeux.

Lo meias que es d' eviro

Entro en hueill, entrueill a nom.

Nefa jauna e lonc entrueil.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le milieu qui est à l'environ jusques en oeil, a nom entr'oeil.

Néfe jaune et long entr'oeil.

ANC. FR. Entrueil plaisant, bouche bien ordonée.

Eustache Deschamps, p. 98.

(chap. Entreull, entreulls, entressella, entresselles. ESP. Entrecejo.)

5. Hulhar, v., être pourvu, être garni d'yeux.

Part. pas. Arnaut, joglar, mal hulat, cara trona. 

Giraud de Calanson: Sitot s' esfors. 

Arnaud, jongleur, mal garni d'yeux, figure plate.

CAT. Ullar. PORT. Olhar. (ESP. Ojear. Chap. Fotre una ullada, ullades : mirá, guaitá, atiná, etc.)

6. Ocleiar, v., du lat. oculus, clignoter.

Cant eu la vei, tot m' abelluc,

Et oclei mai d' un ratairol.

Un troubadour anonyme: Can vei.

Quand je la vois, je suis tout ébloui, et je clignote plus qu'un petit rat.

(chap. Clucá los ulls, tancá los ulls, parpadejá.)

7. Avogolar, v., aveugler.

Autras fontainas caudas que avogolo la gen. Liv. de Sydrac, fol. 55.

Autres fontaines chaudes qui aveuglent la gent.

(chap. Segá, fé sego, ciego: atres fons caldes que seguen a la gen.)

8. Reiruelhar, v., regarder en arrière, blâmer.

Tot lo mons lo 'n reiruelha. 

Guillaume de Montagnagout: Bel m'es. 

Tout le monde l'en regarde en arrière. 

Que fols ai dig? Ieu mi reiruelh.

G. Riquier: Tot m' es. 

Qu'ai-je dit, fou? Je me blâme.

9. Opthalmia, s. f., lat., ophtalmia, ophthalmie.

Optalmia que es passio del uelh. Eluc. de las propr., fol. 79. 

(chap. Oftalmia que es patimén (enfermedat) del ull.)

Ophthalmie qui est souffrance de l'oeil.

Optalmia e emigranea. Trad. d'Albucasis, fol. 54.

Ophthalmie et migraine.

CAT. ESP. (chap.) Oftalmia. PORT. Ophtalmia, IT. Ottalmía.

10. Optalmi, s. m., lat. ophthalmius, ophtalmi, sorte de pierre précieuse. Optalmi es peyra de diversas colors. Eluc. de las propr., fol. 190.

L' ophtalmi est pierre de diverses couleurs.


Olimpiadis, s. f., lat. olympiadis, olympiade.

L'an prumier de la olimpiadis CLXXXIII. Cat. dels apost. de Roma, fol. 3. L'an premier de l'olympiade cent quatre-vingt-troisième.

2. Olimpiada, s. f., olympiade. 

De la prumiera olimpiada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 6.

De la première olympiade.

CAT. ESP. Olimpiada. PORT. Olympiada. (chap. Olimpiada, olimpiades.)

3. Olimpi, adj., lat. olympicus, olympien.

Regio del foc... la bassa es apelada cel olimpi.

Eluc. de las propr., fol. 107.

Région du feu... la basse est appelée ciel olympien.

(chap. Olímpic, olimpics, joc olímpic, jocs olimpics. Monte Olimpo.)


Oliopomenon, s. m., du grec *gr, ellipse.

Bracologia, en autra maniera apelada oliopomenon.

Leys d'amors, fol. 142.

Bracologie, en autre manière appelée ellipse.

(https://archive.org/details/lasflorsdelgaysa03gatiuoft/mode/2up)


Olm, Olme, s. m., lat. ulmus, orme. 

Ieu no i trob plus ombra ni olm ni resta. 

Bertrand de Born: Non estarai.

Je n'y trouve plus ombre ni orme ni séjour. 

Vezetz vos cel brulhet ab cels olmes plantatz?

Roman de Fierabras, v. 1678. 

Voyez-vous ce petit bois planté avec ces ormes?

CAT. Olm. ESP. PORT. IT. Olmo. 

(chap. Olm, olms; no demanéu peres al olm.)

2. Olmada, s. f., ormoie, lieu planté d'ormes.

Las plantadas de sobre l' olmada.

Tit. de 1225. Arch. de l' archevêque d'Arles, n° 86.

Les pépinières dessus l' ormoie.

(chap. Olmeda, olmedes. ESP. Olmeda, olmedas.)

olmo, ulmus, olm, olms


Olus, s. m., lat. olus, légume, plante potagère.

Ja que totas herbas aptas a cozinar sio ditas olus, empero caul especialment es dit olus. Eluc. de las propr., fol. 216. 

Quoique toutes les herbes propres à cuisiner soient dites plantes potagères, cependant le chou est spécialement dit plante potagère.


Ombra, Umbra, s. f., lat. umbra, ombre, ombrage.

Car anc Narcisus, qu' amet l'ombra de se, 

Si be s mori, no fo plus fols de me.

Pierre d'Auvergne: Mot m'entremis. 

Car oncques Narcisse, qui aima l' ombre de soi, quoiqu'il mourût, ne fut plus fou que moi. 

Josta si

Assec me a l' ombra d'un telh.

Gavaudan le Vieux: L' autre dia. 

Auprès de soi elle me fit asseoir à l'ombre d'un tilleul.

Fig. Dona...

Pus bela que bels jorns de may, 

Solelhs de mars, umbra d' estieu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Dame... plus belle que beaux jours de mai, soleil de mars, ombre d'été. Loc. La luna eclipsa quan... la terra li fa umbra.

Eluc. de las propr., fol. 117. 

La lune éclipse quand... la terre lui fait ombre. 

Prov. Lo sec en totz luocs coma la ombra del cors. V. et Vert., fol. 7.

Le suit en tous lieux comme l' ombre du corps.

- Fantôme.

Per umbras malvazas et espaventablas que si mostron a lor.

Liv. de Sydrac, fol. 41. 

Par ombres méchantes et épouvantables qui se montrent à eux.

CAT. Ombra. ANC. ESP. Umbra. ESP. MOD. PORT. Sombra. IT. Ombra.

(chap. Sombra, sombres; ombra, ombres; umbría, umbríes; ombría, ombríes : part aon no toque lo sol, ombrieta, ombrietes, contraria a la solana, solanes, solaneta, solanetes.)

Casa Ombrieta, turismo rural, Antolí Tello

2. Ombraill, s. m., ombrage.

Trobei un' amairitz

Al ombraill d' un' abadia.

B. Zorgi: L'autr'ier.

Je trouvai une amante à l'ombrage d'une forêt de sapins.

Non podion, ses morir,

Outra l' ombral del bruoill anar. 

Guillaume de la Tour: Plus que las.

Elles ne pouvaient, sans mourir, aller outre l' ombrage du bois.

3. Ombratge, s. m., ombrage, l'épaisseur du bois.

M' es belh dous chan per l' ombratge.

Marcabrus: Lanquan fuelhon.

M'est beau doux chant par l' ombrage.

Aug agnir

Cavals voitz per l' ombratge.

Bertrand de Born: Be m play.

J'entends hennir les chevaux vides à travers l'épaisseur du bois.

ESP. (Sombráge) Sombraje. (chap. Espessura del bosc o bosque. 

Puesto ombriós, umbriós.)

4. Ombreira, Ombrieira, s. f., ombrière, lieu ombragé.

Sojornem en est' ombrieira.

Giraud de Borneil: L'autr' ier.

Reposons en cette ombrière.

Tro qu' en una ombreira, 

Reviriey mos huelhs alhor.

Joyeux de Toulouse: L' autr' ier. 

Jusqu'à ce qu'en un lieu ombragé, je détournai mes yeux ailleurs.

5. Ombriu, Umbriu, adj., ombreux, ombragé.

Son ombriu li ramel.

Marcabrus: Quan l' aura.

Les rameaux sont ombreux.

Bel m' es quan son ombriu li mon. 

Marcabrus: A l' alena. 

Il m'est beau quand les monts sont ombragés. 

ANC. FR. Sur le plus haut des ombreuses montagnes.

Premières œuvres de Desportes, p. 228.

Nous suivons les chemins ombreux et solitaires. Bertaut, p. 362.

ESP. (sombrío) PORT. Sombrio.

- Ombrageux, défiant.

Sembla cavall umbriu a cuy fay pahor la umbra. V. et Vert., fol. 71.

Semble cheval ombrageux à qui l'ombre fait peur. 

On plus l' ai servida

De mon poder, ieu la trop plus umbriva. 

P. Vidal: S' ieu fos en cort. 

Où plus je l'ai servie de mou pouvoir, je la trouve plus ombrageuse.

Ves aquels etz ombriva 

C' avetz en poder.

Rambaud d'Orange: Amors com. 

Vous êtes ombrageuse envers ceux que vous avez en pouvoir.

(chap. Sombrío, sombríos, sombría, sombríes.)

6. Ombrelh, adj., ombreux, sombre.

Fig. Blanc dig ab fag escur, ombrelh.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

Clairs propos avec fait obscur, sombre.

7. Ombrejar, Ombreiar, v., ombrager, donner, apporter, faire de l'ombre.

Fig. Cui malvatz astres ombreia.

Marcabrus: Per savi 'l tenc. 

A qui mauvais astre apporte ombre.

ANC. FR. Avoit dedans le champ deux petites loges pour reposer et umbrer les champions. Monstrelet, t. I, fol. 14.

CAT. Sombrejar. ESP. PORT. Sombrear. IT. Ombreggiare. 

(chap. Sombrejá, fé o doná sombra.)

8. Azombrar, Aombrar, v., lat. adumbrare, ombrager, être ombreux.

Hueymais pus s' azombra 'l trelha.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

Désormais puisque la treille s'ombrage. 

Lanquan vey florir l' espiga 

E s' azombra 'l vitz.

G. Adhemar: Lanquan vey. 

Lorsque je vois fleurir l'épi et (que) s'ombrage la vigne.

- Se tenir à l'ombre, goûter le frais à l'ombre.

Vi un albre mout sobrier 

E lonc, que avia nom palmier, 

On volontier si repausera, 

Si fos desotz, e s' aombrera.

Roman de Blandin de Cornouailles. 

Vit un arbre moult élevé et long, qui avait nom palmier, où volontiers il se reposerait, s'il était dessous, et se tiendrait à l'ombre. 

ANC. FR. Et truevent un lieu descombré, 

D' arbres açaint de feuille aombré. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 28. 

C'est un espoir qui polit et adombre

Le mal passé.

Saint-Gelais, p. 3.

ANC. CAT. Aombrar. ESP. Asombrar. PORT. Assombrar. IT. Adombrare.

(chap. Doná o fé sombra. Assombrá, assombrás, de assombro.)

9. Enombrar, v., lat. inumbrare, obscurcir, cacher.

Esdeve escura per la terra que lhi enombra la resplandor del solelh.

Liv. de Sydrac, fol. 52.

Devient obscure par la terre qui lui cache la splendeur du soleil. 

Part. pas. Can tota la lhuna es enombrada de la terra.

Liv. de Sydrac, fol. 52.

Quand toute la lune est obscurcie par la terre.

ANC. FR. Qui s' esclipse comme la lune

Que la terre obnuble et enumbre 

Quant la lune chiet en son umbre. 

Roman de la Rose, v. 4802. 

Le S.-Esprit surviendra en toy, et la vertu du souverain t' enombrera.

Apologie pour Hérod., t. I, p. 605. 

IT. Inombrare.

10. Solumbrar, v., ombrager, mettre a l'ombre, reposer.

Fig. En lhyeis lo filhs de Dieu solumbrara, e penra carn e sanc de lhyeis.

Liv. de Sydrac, fol. 119.

En elle le fils de Dieu reposera, et prendra chair et sang d'elle.

Apres l' avenimen del filh de Dieu, qui s solombrara en la Vergis.

Liv. de Sydrac, fol. 8.

Après l'avénement du fils de Dieu, qui s'ombragera en la Vierge.


Omelia, s. f., lat. homilia, homélie

Crizostomus..., en la dezena omelia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 6. Chrysostôme..., dans la dixième homélie. 

CAT. ESP. (homilía) PORT. Homilia. IT. Omelia. (chap. Homilía, homilíes.)


Onager, s. m., lat. onager, onagre, âne sauvage.

Fo apelat onager, que es bestia fera et mol salvagga.

Eluc. de las propr., fol. 167. 

Fut appelé onagre, qui est bête farouche et moult sauvage.

2. Onagri, s. m., onagre.

Cavals et onagris. Eluc. de las propr., fol. 175.

Chevaux et onagres.

3. Onagre, s. m., lat. onagrus, onagre. 

Onagre vol dire aze fer. Eluc. de las propr., fol. 255.

Onagre veut dire âne sauvage.

ESP. PORT. IT. Onagro. (chap. Burro salvache, ase, ruc, acémila, com Artur Quintana Font.)


Onci, s. m., lat. uncus, croc, crochet.

Pren onci, e fica aquel en la meula. Trad. d'Albucasis, fol. 22.

Prend crochet, et fiche celui-là en la moelle.



Oncle, s. m.3 lat. avunculus, oncle.

Ja no creirai castic d' amic ni d' oncle.

A. Daniel: Lo ferm. 

Je ne croirai jamais avis d'ami ni d' oncle. 

Que de son oncle la volcsetz amparar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Que de son oncle vous voulussiez la préserver.

CAT. Oncle (tiet). (chap. Tío - son germá de la mare; tíos, tía, tíes.)


Onda, Unda, Honda, s. f., lat. unda, onde, flot, vague.

Atressi m ten en balanza 

Com la nau sus l' onda.

B. de Ventadour: Tant ai mon. 

Ainsi je me tiens en balance comme la nef sur l'onde.

Cel que dopta sembla l' unda de la mar que mov lo vens.

Trad. de Bède, fol. 58. 

Celui qui doute semble l' onde de la mer que le vent agite.

La mar fai grans ondas. V. de S. Honorat. 

La mer fait de grandes vagues.

Las hondas qu' yssiran del mar, 

Sus vas lo cel volran poiar.

Passion de J.-C. 

Les vagues qui sortiront de la mer, sus vers le ciel voudront monter.

CAT. (ona, onas u ones) ESP. (ola) PORT. IT. Onda. (chap. Ola, oles; onda, ondes, de radio.)

2. Inondation, s. f., lat. inundationem, inondation.

Per inondation d'aiguas. Fors de Béarn, p. 1093. 

(chap. Per inundassió d' aigües.) 

Par inondation d'eaux.

CAT. Inundació. ESP. Inundación. PORT. Inundação. IT. Inondazione.

(chap. inundassió, inundassions; v. inundá, inundás: inundo, inundes, inunde, inundem o inundam, inundéu o inundáu, inunden; inundat, inundats, inundada, inundades.)

3. Ondejar, Ondeiar, v., ondoyer.

La gran mar

Dels blatz en espic ondeiar.

Leys d'amors, fol. 128. 

La grande mer des blés en épis ondoyer. 

ANC. IT. E i campi pieni di biade non altramente ondeggiare che il mare.

Boccaccio, giorn. I. 

ANC. CAT. Onejar. CAT. MOD. Ondejar. ESP. PORT. Ondear. 

IT. Ondeggiare. (chap. Ondejá, fé ondes u oles.)

4. Ondansa, Undansa, s. f., avantage, profit, suffisance.

Loc. Val mais us cortes nos

Quant hocs no i trob' ondansa.

R. Jordan: Era don Dieus. Var. 

Vaut plus un courtois non quand oui n'y trouve profit.

Un Ms. porte undansa.

5. Abondantia, Abondancia, Habundancia, s. f., lat. abundantia, abondance.

Abondancia de tot mal. V. et Vert., fol. 28. 

Abondance de tout mal. 

Loc. De la habundancia del cor parla la boca. V. et Vert., fol. 85. 

De l' abondance du coeur parle la bouche. 

ANC. FR. Mais, comme scez, d' abondance de coeur

La bouche parle, et rien n'y cherche que heur.

G. Cretin, p. 196.

CAT. ESP. PORT. Abundancia. IT. Abondanzia, abbundanzia. 

(chap. Abundansia, abundansies.)

6. Abondansa, Aondansa, s. f., abondance. 

Quar eu trop tan de ben en lei a dir, 

Que sofraichos mi fai trop abondansa.

Folquet de Marseille: Chantan. 

Car je trouve en elle tant de bien à dire, que pauvre me rend trop d' abondance.

Selhs que an aondansa 

De vin et d' anona.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Ceux qui ont abondance de vin et de blé.

- Profit, avantage, satisfaction. 

Loc. Aisso m veda de que m don aondansa 

Mi dons.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ma dame me défend ce par quoi elle me donne satisfaction.

Per qu' el nos val mais, so m par,

Que l' oc ses far aondansa.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

C'est pourquoi, le non vaut davantage, ce me paraît, que l'oui sans faire profit.

Ades vol de l' aondansa 

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades vol. 

Incessamment veut de l' abondance du coeur la bouche parler. 

IT. Abbondanza.

7. Aon, s. m., aide, secours, assistance.

Contr' aiso nos fes Dieus un aon, 

Cant nos mandet c' amassem ses faidia.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Contre ceci Dieu nous fit une assistance, quand il nous commanda que nous aimassions sans rebut. 

Dona, vos quier aon.

Albert de Sisteron: Dona pros. 

Dame, je vous quiers aide.

8. Habundoz, Avondos, Aondos, Aundos, adj., abondant.

Terra en blatz, frugz... et metalhs habundoza.

Eluc. de las propr., fol. 175. 

Terre en blé, fruits... et métaux abondante.

Tan avondos de totz bels garnimens. 

B. Zorgi: Non lassarai. 

Si abondant en tous beaux équipages. 

Sest rire m' a faig de ris tant aondos. 

Lanfranc Cigala: Joios d'amor. 

Ce rire m'a fait de ris si abondant.

Aundos en plors. Trad. de Bède, fol. 51. 

Abondant en pleurs. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Abundoso. IT. Abbondoso. 

(chap. Abundán, abundans, abundanta, abundantes.)

9. Abondar, Abundar, Habundar, Aundar, Aondar, v., lat. abundare, abonder, profiter, suffire, convenir, aider.

El temps dels ancessors, 

Quant aondava joys.

Giraud de Borneil: Ben m' era. 

Au temps des ancêtres, quand plaisir abondait. 

S' ieu follei per vos, mais m' es d' onors 

Que s' ab autra m' abundava mos sens.

Arnaud de Marueil: La grans beutatz. 

Si je fais folies pour vous, (ce) m'est plus d'honneurs que si avec autre m' abondait mon sens. 

Almorna aunda ses dejun, e dejuns non aunda ses almorna.

Trad. de Bède, fol. 52. 

Aumône profite sans jeûne, et jeûne ne profite pas sans aumône.

El gens terminis m' aonda.

Marcabrus: Lo vers. 

Le gentil printemps me convient.

Maire de Dieu, fons de merce, 

La tua grans bontatz l' aon.

J. Esteve: Planhen ploran.

Mère de Dieu, fontaine de merci, que ta grande bonté lui aide. 

Loc. Chascus hom aunda e so sen. Trad. de Bède, fol. 73. 

Chaque homme abonde dans son sens.

El habunda en Dieu. V. et Vert., fol. 48.

Il abonde en Dieu. 

Part. prés. Terra es fertils et habundant en blatz.

Eluc. de las propr., fol. 175. 

Est terre fertile et abondante en blés. 

CAT. ESP. PORT. Abundar. IT. Abbondare. (chap. abundá: abundo, abundes, abunde, abundem o abundam, abundéu o abundáu, abunden; abundat, abundats, abundada, abundades; abundán, abundans, abundanta, abundantes.)

10. Habondozament, Aondozamen, adv., abondamment, pleinement. 

Per II o per plus testimonis habondozament. Cout. de Tarraube, de 1284.

Par deux ou par plus de témoins abondamment.

De muzica sai yeu tot aondozamens 

Quatre tons principals.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.

CAT. Abundosament. ESP. PORT. Abundosamente. IT. Abbondosamente.

(chap. Abundanmen; abundosamen.)

11. Sobrehabondansa, s. f., surabondance.

Cant hom vol assignar sobrehabondansa d' acciden. 

Leys d'amors, fol. 142.

Quand on veut désigner surabondance d'accident. 

ESP. Sobreabundancia. IT. Soprabbondanza. (chap. Superabundansia, sobreabundansia; “aixó s' en va de la ufanidat” (aufanidat, “orfanidat”) se diu a Beseit pera exagerá, pera di que ña massa de algo o que sen fa massa de alguna cosa.)

12. Sobrondar, v., surabonder.

L' autre mal ve, car tan sobronda 

La colera que no l' aonda 

Sel vaisselet on deu estar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L'autre mal vient, parce que tant surabonde la bile que ne lui suffit pas ce petit vase où elle doit être.

CAT. ESP. Sobreabundar. IT. Soprabbondare. 

(chap. Sobreabundá : ñabé massa de algo, abundá massa.)

13. Sobreaundosamen, adv., surabondamment.

Sera mal fagz sobreaundozamen. Calendrier en provençal. 

Sera mal fait surabondamment. 

CAT. Sobreabundantment. ESP. Sobreabundantemente.

IT. Soprabbondantemente. (chap. Sobreabundanmen.)


Onger, Ogner, Oingner, Onher, v., lat. unguere, oindre, frotter, enduire.

Si fazia onger d'aquel ongemen. Liv. de Sydrac, fol. 43.

(chap. Se fée ungí (refregá, fé fregues) d' aquell ungüén.)

Se faisait frotter de cet onguent.

Que onheretz de buire fresc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous oindrez de beurre frais.

Onhes en los luntars de las portas. Hist. abr. de la Bible, fol. 28. 

(chap. Untéu, ungíu los llindás de les portes.)

Oignez-en les seuils des portes.

Loc. fig. Mas qui us ditz mal, aquel vos oing. 

Bertrand de Born le fils: Quant vei. 

Mais qui vous dit le mal, celui-là vous oint. 

Part. pas. Tu que iest tan granz prelatz 

E fust onhs et sanctificatz. 

V. de S. Honorat. 

Toi qui es si grand prélat et fus oint et sanctifié. 

El non era onhs ni sagratz, 

Mas de pretz era coronatz.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Il n'était oint ni sacré, mais de mérite était couronné.

ANC. FR. Ne par riens que l'en sache ongier, 

La vie du cors alongier.

Roman de la Rose, v. 17189.

ESP. PORT. Ungir. IT. Ungere, ugnere. (chap. Ungí, untá, refregá.)

2. Onchar, v., oindre, frotter.

Enportet lo enguen don Dieus si fetz onchar. 

Roman de Fierabras, v. 624. 

Emporta l'onguent dont Dieu se fit oindre. 

Maria pres una liura d' enguent... et onchava los pes de Jhesu Crist.

Fragment de trad. de la Passion. 

Marie prit une livre d'onguent... et oignait les pieds de Jésus-Christ.

Onchet lo de precios enguen. V. et Vert., fol. 80. 

L' oignit de précieux onguent.

Part. pas. Son onchat et enbasmats. V. et Vert., fol. 35.

(chap. Són untats, ungits y embalsamats : de bálsamo.)

Sont oints et embaumés.

ANC. FR. Quant le cors enoint aveient 

Sur la bere il le meteient.

Fr. Ms. de la Rés. (résurrection) de J.-C.

3. Untar, v., oindre. 

Part. pas. Can l'en ac untat,

El se senti pus sas que lunh falco mudat. 

Roman de Fierabras, v. 2159. 

Quand il l'en eut oint, il se sentit plus sain que nul faucon mué.

CAT. ESP. PORT. Untar. IT. Untare. (chap. Untá: unto, untes, unte, untem o untam, untéu o untáu, unten; untat, untats, untada, untades.)

4. Ongemen, Ognemen, Ongnimen, Onhemen, Hongemen, Ungniment, s. m., onguent, onction, pommade, emplâtre, liniment.

La mezelia si pot garir d'un ongemen que s' apela ongemen de chilorofle.

Liv. de Sydrac, fol. 42. 

La lèpre peut se guérir avec un onguent qui s'appelle onguent de girofle.

No i val nuills onhemens.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

N'y vaut nulle onction.

Quant elas an lor ongnimenz 

Totz ajustatz.

Le moine de Montaudon: Quant tuit. 

Quand elles ont leurs pommades toutes préparées. 

Olis, que es veramens 

1 dels principals hongemens.

Brev. d'amor, fol. 145. 

Huile, qui est vraiment un des principaux liniments.

ANC. FR. Ge fusse mors et mal baillis 

Se li dous oignement ne fust.

Roman de la Rose, v. 1870. 

Morte fussent, mon escient, 

S' un trop bon oingnement ne fust. 

Qui de tel oingnement éust, 

Jà ne fust mès de mal grevée.

Fables et cont. anc., t. III, p. 453. 

Baillet mei sà cel uinnement, 

Si en oindrum cest cors present. Fr. Ms. de la Rés. de J.-C.

ESP. Ungimiento. IT. Ugnimento. (chap. Ungimén, linimén, pomada, ungüén, unsió, empastre o emplaste.)

5. Onguen, Enguen, Enguent, s. m., lat. unguentum, onguent, emplâtre, pommade.

Aisest onguens val contra lepra.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Cet onguent vaut contre lèpre. 

Onchet lo de precios enguen. V. et Vert., fol. 80. 

L' oignit de précieux onguent.

CAT. Unguent. ESP. (ungüento) PORT. IT. Unguento. 

(chap. ungüén, ungüens.)

6. Onchura, Ointura, s. f., onction, oing, assaisonnement.

Banhs, issarops et onchuras. Brev. d'amor, fol. 124.

(chap. Bañs, jarabes y untures, unsions, ungüens.)

Bains, sirops et onctions.

Onchura d'oli non volon ges 

Ni peis fresc, gras de pescaria.

P. Cardinal: Ab votz. 

Assaisonnement d'huile ne veulent point ni poisson frais, gras de pêcherie

Fig. Vira als autres lo dos

Que non veion l' ointura. 

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz. 

Tourne le dos aux autres pour qu'ils ne voient pas l' oing. 

ANC. FR. Par l' ointure de l' oignement. Roman de la Rose, v. 1862.

(chap. Untura, untures.)

7. Unctio, Onccio, s. f., lat. unctio, onction.

Per que cessa lurs onccios. Brev. d'amor, fol. 88. 

C'est pourquoi cesse leur onction. 

Metges fai suaus pimens e cofec suaus unctios. Trad. de Bède, fol. 79. Médecin fait douces boissons et confectionne douce onction.

CAT. Unció. ESP. Unción. PORT. Unção. IT. Unzione. 

(chap. Unsió, unsions.)


Ongla, Ungla, s. f., lat. ungula, ongle, griffe, serre.

onglas de mas e d' artellz. V. de S. Honorat.

Ongles de mains et d'orteils.

Jes las onglas dels detz

Tan longas non portetz.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Que point les ongles des doigts si longs ne portiez.

Serenas... ha cors de femna e coa de peysso et onglas d'aigla.

V. et Vert., fol. 23.

La sirène... a corps de femme et queue de poisson et serres d'aigle.

Loc. No m pot ges becx escoyssendre ni ongla. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Ne peut point bec me déchirer ni ongle. 

Tos temps serai ab lieys cum carn et ongla.

(chap. Tots tems, sempre, siré en ella com carn y ungla.)

ungla, ungles, uña, uñas

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je serai toujours avec elle comme chair et ongle.

CAT. Ungla. ESP. Uña. PORT. Unha. IT. Unghia, ugna. 

(chap. Ungla, ungles; ungleta, ungletes.)

2. Enonglar, v., agripper, attacher.

Fig. Aissi s' enpren e s' enongla

Mon cor en lieys, cum l' escors' en la verja.

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Ainsi s'éprend et s'attache mon coeur en elle, comme l'écorce à la verge.