
- Del corp.

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc


Arnaud de Marueil.
Ni
d' alegrier ab lurs amis,
Cum ieu ab vos, so m' es avis.
Per la
douzor fas un sospir,
Pueis mi trasail al resperir,
Obri mos
huelhs isnelamen,
Gart sai e lai tot belamen,
Trobar vos cug,
domna, latz mei,
Mas no vos truep ni no vos vei;
Clauzi mos
huelhs e torn ma cara,
Las mas juntas, d' eissa maneira
Vezer
si poiria durmir,
Mas ges no i puesc esdevenir;
Ans torn en
eyssa la batalha
D' amor que m' aussi e m trebalha.
Dona, no us
puesc lo cente dir
De las penas, ni del martir,
Del pantays, ni
de la dolor
Qu' ieu trac, dona, per vostr' amor;
Per vostr'
amor totz vieus aflam,
Mas per merce, dona, reclam
Que m
perdones s' ieu falh ni pec;
Auiatz et entendetz est prec,
Dona,
la genser creatura
Que anc formes el mon natura,
Genser qu' ieu
non puesc dir ni say,
Pus bela que bels jorns de may,
Solelhs
de mars, umbra d' estieu,
Roza de may, pluia d' abrieu,
Flors
de beutat, miralhs d' amor,
Claus de bon pretz e crinz d'
onor,
Mas de do, capdels de joven,
Sim e razitz d'
ensenhamen,
Cambra de joi, loc de domnei,
Dona, mas juntas vos
soplei;
E pos sui vostres leialmentz,
Venza us merces e
chauzimentz
Que m retengas a servidor,
E prometes mi vostr'
amor.
Del plus no us prec, ni no s cove,
Mas tot si' en vostra
merce;
C' aissi lais dieus d' amor jauzir:
Mais am de vos sol
un dezir,
E l' esperanz' e 'l lonc esper
Que de nuilh' altra
son jazer;
E pos de mi vos fas ligansa,
Prometes mi bon'
esperansa;
De la promess' aurai confort,
E bon respieg tro a la
mort.
Mais vuelh en bon esper morir,
No vuelh dezesperatz
languir.
Dona, no us aus de pus preyar,
Mas dieus vos sal e
dieus vos gar;
Si us platz, rendetz mi ma salut:
Pus amors m' a
per vos vencut,
Vensa us per mi cortesamentz
Amors, que totas
causas ventz,
Dompna!
II.
Si cum li peis an en l'
aigua lor vida,
L' ai ieu en joy e totz temps la i aurai,
Qu'
amors m' a fait en tal domna chauzir
Don viu jauzens sol del
respieit qu' ieu n' ai;
Tant es valens que, quan ben m' o
cossir,
M' en nays erguelhs e 'n creys humilitatz;
Si s tenon
joinz amors e jois amdos
Que ren no i pert mezura ni razos.
Tot
autre joy desconois et oblida
Qui ve 'l sieu cors gent e cortes e
guay,
Que tan gen sap avinen far e dir
Ab pur plazer tot so que
ben estay,
Que hom non pot mal dire ses mentir;
Qu' en lieis es
sens, honors, pretz e beutatz:
E se no m val sos gens cors
amoros,
Amors n' a tort qui m' en fai enveyos.
Belha
domna, cui joys e jovens guida,
Ja no m' ametz, totz temps vos
amarai,
Qu' amors o vol ves cui no m puesc guandir;
E quar
conois qu' ieu am ab cor verai,
Mostra m de vos de tal guiza
jauzir:
Pensan vos bais e us maney e us embraz;
Aquest domneis
m' es dous e cars e bos,
E no 'l me pot vedar negus gelos.
Bona
domna, de totz bos aips complida,
Tant etz valens part las melhors qu' ieu sai,
Mais
am de vos lo talant e 'l dezir
Que d' autr' aver tot so qu' a drut
s' eschai;
D' aisso n' ai pro, quar tem el plus falhir,
Pero
non sui del tot dezesperatz,
Qu' en ricas cortz ai vist mantas
sazos
Paubr' enrequir e recebre grans dos.
Vas
lo pays, pros domna issernida,
Vire mos huelhs on vostre cors
estai,
E quan de vos plus pres no m puesc aizir,
Ten vos el cor
ades, e cossir sai
Vostre gen cors cortes que m fai languir,
Lo
bel semblant e 'l deport e 'l solatz,
Lo pretz e 'l sen e las
beutatz de vos
Don, pois que us vi, no fui anc oblidos.
Mos
Gens Conquis, jois e pretz e solatz
Vos tenon guai vostre pretz e
joyos,
Per qu' om no us vei que no s' azaut de vos.
Ves
mon Frances vuelh que s n' an ma chansos,
Quar
es adregz e francs e larcs e pros.
III.
Belh m' es quan
lo vens m' alena
En abril ans qu' intre mays,
E tota la nuegz
serena
Chanta
'l
rossinhols e 'l jays;
Quecx auzel en son lenguatge,
Per
la frescor del mati,
Van menan joy d' agradatge;
Com quecx ab
sa par s' aizi!
E pus tota res terrena
S' alegra, quan
fuelha nays,
No m puesc mudar no m sovena
D' un' amor don ieu
sui jays;
Per natur' e per uzatge
M' aven qu' ieu vas joy m'
acli
Lai, quant fai lo dous auratge
Que m reven lo cor
aissi.
Pus blanca es que Elena,
Belhazors que flors que
nays,
E de cortezia plena,
Blancas dens ab motz verays,
Ab
cor franc ses vilanatge,
Color fresca ab sauras cri:
Dieus que
'l det lo senhoratge
La sal, qu' anc gensor no vi.
Merce
fara, si no m mena
D' aissi enan per loncs plays,
E don m' en
un bais d' estrena,
E, segon servizi, 'l mays;
E pueys farem
breu viatge
Sovendet, e breu cami,
Qu' el sieu belh cors d'
alegratge
M' a mes en aquest trahi.
IV.
Belh m' es
lo dous temps amoros,
Lanquan lo mons reverdezis,
Per qu' ieu m' alegr' e m' esbaudis
Ab joy de las novellas flors,
E chant d' amor jauzens pel bon esper;
Qu' aissi m' estai mos cors mati e ser
Que
d' als no m ve pessamen ni cossires.
En tal domna qu' es belh'
e pros
Ai mon entendemen assis,
E sos pretz es tan bos e
fis
Qu' en sa beutat gensa valors:
Aisso la m fai plus duptar e
temer;
Et on mielhs vey que no m deu eschazer,
M' en creys
magers voluntatz e dezires.
Ges no puesc esser oblidos,
Qu'
el mon ren tant no m' abelis;
Be m mal menet e be m' aucis,
Quar
anc l' a m fes amar amors.
Si m' an li mal abaissat a plazer
Que
totz jorns muer e no m' en puesc mover,
Ans
m' es sojorns lo solas e 'l martires.
E pero, si 'l bel mals
m' es bos,
Grans ops m' auria qu' en gueris,
E silh vas cui ieu
sui aclis
Fezes m' ajuda e secors.
Amors! faras ja ren al mieu
voler?
Per so, t' en prec, tu qu' o as en poder,
Qu' un pauc
ves mi lo sieu coratge vires.
E
s' ieu auzes dir quar mi fos
Un ser lai on se desvestis,
Sol
que 'l plagues qu' ieu la servis,
No volgra guazardos maiors:
E
s' a present, per proar de saber,
Non l' auzava solatz adoncx
tener,
Mans jocs y a que valon mais que rires.
Contra 'ls
lauzengiers enueyos,
Mal parlans, per qui jois delis,
Volgra
que celes e cobris
Son cor quasqus dels amadors;
Que tals es
fals lo segles a tener,
E ges ades non deu hom dire ver;
Soven
val mais mentirs et escondires.
Lo
vers tramet a mi dons per plazer:
Mal o fas, cors, car te potz
abstener,
Quant te parli de lieys, que non sospires.
V.
L'
ensenhamentz e 'l pretz e la valors
De vos, domna, cui sopley
nueyt e dia,
M' an si mon cor duit de belha paria,
On plus me
duelh ieu chant e m' esbaudei,
E quar amors mostra totz sos
poders
Vas me tot sol que troba plus leyal,
No m val esfors
contra lieys ni sabers.
E doncs, domna, valha m vostre
secors,
E vensa vos merces e cortezia,
Ans qu' el talans ni l
deziriers m' aucia
Del vostre cors gensor qu' el mon estei;
Als
vostres laus dir mi sofranh lezers,
Quar tant es rics vostre pretz
e tan val,
Sobr' els melhors es eyssausatz et ers.
Domna
valens, don dic veras lauzors,
Ren de mon cor non ai mas la
bailia,
De vos lo tenc don tot lo mon seria,
S' elh era mieus;
e quar soven no us vei,
Lai on vos etz contrasta m mos temers;
Qu'
ins en mon cor ieu vos faisson aital
Com ieu vos vi als prims
plazens vezers.
Domna, 'ls plazers grazisc e las honors,
E
us grazirai totz temps, si tan vivia,
Quar me sufretz qu' en bon
esper estia,
E, s' a vos plai, conosc que far o dei;
Doncs, s'
aissi muer, que m val mos bos espers?
S' en breu de me pus coralmen no us cal,
Dezesperar
me fara 'l non chalers.
Domna, nos tres vos et ieu et
amors
Sabem totz sols, ses autra guerentia,
Quals fo 'l covens;
no s tanh qu' ieu plus en dia,
Quar vostres suy e per vostre m'
autrei;
Si es mos cors en vos joinhz et aders
De fin' amor e de
dezir coral,
Qu' en autra part non es ferms mon volers.
D'
aisso sai grat als autres trobadors
Que quascus pliu en sos digz,
et afia
Que sa domna es la genser que sia;
Sitot s' es fals
lurs digz, laus e mercei,
Qu' entre lurs guaps passa segurs mos
vers,
Q' us no l' enten ni no so ten a mal,
Quar atressi s
cuion sia plazers.
Plus fora ricx de totz entendedors,
Si
ieu agues lo joi que plus volria,
De proeza ja par no trobaria,
Ni
nulha res non fora contra mei;
E pel gran cor qu' auri' e dels
sabers,
De paradis foran mieu li portal,
E mais d' honor no i
poiria avers.
VI.
Aissi cum selh qu' ama e non es
amatz,
O ai ieu fag qu' ai amat longamen
En un sol luec don ges
no m' en repen,
Qu' ans la vuelh mais servir dezesperatz
Que d'
autr' aver totas mas voluntatz;
E quar ieu l' am leyalmen, ses
engan,
Crei qu' ilh val tan que ja no i aurai dan.
Auzit ai
dir, per que m sui conortatz,
Que qui ben sier bon guazardon
aten,
Ab qu' el servirs sia en luec jauzen,
Qu' en aissi es
trop miels guazardonatz;
Per qu' ieu me sui del tot a vos
donatz,
Belha domna, qu' ieu d' als non ai talan
Mas de servir
vostre cors benestan.
Mielhs qu' ieu no dic, dona, prec m'
entendatz,
Qu' ieu vos am mais mil tans no fatz parven,
E no m'
en lais mas per dreg espaven;
Qu' ieu me feira molt de vos plus
privatz,
Mas diria hom qu' ieu sui enamoratz;
Pero vers es qu'
anc re non amiei tan,
Mas endreg vos eu non aus far semblan.
Vos
valetz tan qu' ieu crei que conoscatz
Que mielhs ama selh que
pregua temen,
Que no fai selh que pregua ardidamen;
Bona domna,
ja aisel non crezatz
Qu' ab engan vai e si es enganatz;
Mas ieu
sui selhs que muer temen aman,
Per que no us aus preyar mas en
chantan.
Soven m' aven la nueg, quan sui colgatz,
Qu' ieu
sui ab vos per semblan en durmen;
Adoncs estauc en tan ric
jauzimen,
Qu' ieu non volgra ja esser rissidatz,
Tan cum dures
aquel plazenz pensatz;
E quan m' esvelh, cug murir deziran,
Per
qu' ieu volgra aissi dormir tot l' an.
Chascun que us ve,
domna, sap qu' es vertatz
Que totz bons aibs avetz complidamen;
En
vos pot hom trobar beutat e sen,
Pretz e valor, e totz bons faitz
onratz:
Per so, en dreit d' amor, vos er peccatz
Del mal qu' eu
ai; e per vos muor aman,
Que non fora, se non valgues aitan.
Bona
domna, soven sui acordatz
Qu' ie us an vezer, e soven vau
duptan
Que no us plagues, per qu' ieu n' ai estat tan.
Seinher
Frances, cal que si' abaissatz,
De totz bos pretz vos anatz
meilluran
Per dir e far trestot faich benestan.
VII.
Anc
vas amor no m puesc re contradire,
Pus anc hi volc son poder
demostrar;
Per qu' ieu non puesc sa guerra sols atendre,
A sa
merce me ren sos domengiers,
E ja mos cors vas lieys non er
leugiers;
Qu' anc nulhs amans pus lo premier conquis,
Ni aquelh
eys no fo de cor pus fis.
D' amor no m fenh, ni 'n sui del
plus jauzire,
Mas sol d' aitan qu' ab ferm cor et ab clar,
A
lei d' aman, mi fai en tal entendre,
De cuy es pretz fis e cars et
entiers;
E non er ja per me conquiza estiers,
Si fin' amors,
que a mon cor assis,
Lo sieu bel cors per forsa non languis.
Si
dieus volgues lo sieu ric pretz devire,
Gran ren pogra d' autras
donas honrar;
Tan cum mars clau ni terra pot estendre,
Es lo
sieu pretz de totz bos aips premiers;
Et agra m' ops lo jorn,
vilas portiers,
Qu' aniei ves lieis, e qu' ieu tan prim no
vis;
Que mon saber ai paor que m' aucis.
Bona domna, li
plazer e 'l dous rire
E l' avinens respos que sabetz far,
M' an
si conquis qu' ad autra no m puesc rendre;
Partira m' en si pogues
voluntiers,
Que vostre pretz cre que m' es sobransiers;
Mas en
aisso m conort e m' afortis,
Que paratges es vas amor aclis.
Al
ferm voler don vos am e us dezire,
Dona, m jutgatz, e si mezura us
par
Que us en denha merces al cor deyssendre,
No m' o tuelha
paors de lauzengiers,
Que ja negus non er tan plazentiers
Al
prim saber, ni lunhdas ni vezis,
Que ja sia de mos afars
devis.
Aitan se pert qui cuia plazers dire
Ni lauzenguas
per mon cor devinar,
Q' atressi ben e mielhs m' en sai
defendre,
Qu' ieu sai mentir e remanc vertadiers:
Tal ver y a
qu' es fals e messongiers;
Car qui dis so per qu' amor
avilzis,
Vas si dons ment e si mezeis trahis.
Chansoneta,
selh cuy es Monpesliers,
Qu' es guays e pros volgra ben que t'
auzis,
Mas enans vai lai a mon Gen Conquis.
VIII.
Aissi
cum selh que anc non ac cossire
Ni voluntat ni cor ni pessamen
De
nulha re, pueis vos vi, mas de vos
Ai ieu estat, domna, tan
cossiros
Co us pogues tans de plazers far e dire,
Que una vetz,
en trastot mon viven,
Vos fos d' aquo qu' ieu plus dezir
servire.
Vas qualque part qu' ieu an ni m vuelf ni m vire,
Bona
domna, tan vos am finamen,
Mos cors no s pot per ren partir de
vos,
Ans en durmen me vir mantas sazos,
Qu' ieu joc e ri ab
vos, e 'n sui jauzire;
Pueis, quan reissit, vey e conosc e sen
Que
res non es, torn en plorar lo rire.
E doncx, domna, genser qu'
el mon se mire,
Pus
aissi sui vostre serf leialmen,
Per chauzimen e per honor de
vos
Vulhatz, si us play, qu' el vostre belhs respos
Tengua 'l
mieu cor plazen en tal albire,
Que 'l voluntatz qu' ai del vostre
cors gen
No l' estengua, ni l' angoissos martire.
Pero
plazen e dous, senes devire,
M' en son li mal per los bens qu' ieu
n' aten;
E si us plagues qu' ieu agues ren de vos,
Ans qu' om
saubes per me que res en fos,
Sapchatz, domna, que m laissari'
aucire:
Ja dieus no m do pueis viure lonjamen,
Pus ja serai en
re vas vos trayre.
Mais
vuelh estar totz temps francx e suffrire,
Quan pus non puesc aver
de jauzimen,
Qu' aia 'l solatz e l' aculhir de vos
Qu' anes
preyan sai e lai a rescos,
Que ges no m puesc mon coratge
devire:
Qu' al mieu albir, qui en dos luecs s' aten
Vas quascun
es enganaire e trahire.
De las domnas non s' eschai ges a
dire,
Que mainh n' i a que s camjon tan soven
Que dan hi a selh
qu' es ses mal cossire.
Domna, lo jorn m' aucietz mantenen
Que
ja m trobetz ves vos mas en ben dire.
IX.
Tot quant ieu
fauc ni dic que m sia honrat
Me mostr' amors que m' es al cor
assiza,
E lai on vey plus ferma voluntat
De pretz conquerr' e
de joy mantener,
Esforsi m mais de far e dir plazers;
Quar
mezura es e sabers et honors
Qu' om puesc' esser plus plazens als
melhors.
Mout fora greus, mas quar ven tant en grat,
Lo mals d'
amor franh per si e us e briza,
E 'l gaug que son ab la dolor
mesclat
Fan la pena e la fan leu parer:
Qu' ieu fora mortz, mas
us jauzens espers
M' a enrequit, gent conortat e sors;
E si 'n
trac mal, ieu n' aten gen secors.
Qu' aissi m' a tot amors
vout e virat
D' autres afars, e tornat a sa guiza;
Tug silh qu'
ieu veg mi semblon folh e fat,
Qu' ab lor non puesc solatz d' amor
aver
Per vos, dona, don no part mon volers:
E s' ieu ja 'l cor
vir per amar alhors,
No m valha dieus ni merces ni amors.
Mout
estai gent franquez' ab gran beutat;
Doncx, si cum etz la genser qu' anc fos viza,
Dona,
si us platz aiatz humilitat
De mi que sui totz el vostre
poder;
Valha m' ab vos merces e car teners,
Qu' en breu seran
mey ris tornat en plors,
Si 'l mieu fin cor no vens vostra valors.
D'
amor no m par qu' om puesca far meitat,
Quar, segon dreg, pus es
per locx deviza,
D' aqui enan deu aver nom camjat;
Per so no us
cal, bona dona, temer
Que ja vas vos tan falha mon sabers,
Qu'
els vostres mans no m tenha per senhors,
Neus
amaray, si us platz, mos nozedors.
X.
Ses joy non es
valors,
Ni ses valors honors,
Quar joy adutz amors,
Et amor
domna guaya,
E gayeza solatz,
E solatz cortezia;
Per qu' ieu
non vuelh un dia
Viure desconortatz,
Ans on pus suy iratz
Ieu
chant e m' asolatz,
Quoras qu' avinen sia.
En joy ai mon
esper,
Fin cor, e ferm voler,
E joy no m puesc aver,
Domna,
tro qu' a vos playa
Cui me suy autreyatz,
Per aital
aventura
Qu' amors m' en assegura,
E vos m' en esfreidatz;
Mas
una re sapchatz,
S' amor e mi forsatz,
Mout etz salvatg' e
dura.
Chauzimen e merce
Podetz aver de me,
Qu' ie us
amarai jasse,
E tot so que m n' eschaya,
Domna, penrai en
patz
Aissi cum bos sufrire;
Qu' ie us am tant e us dezire,
Mais
m' en platz us somnjatz
De vos, quan sui colguatz,
Que us
tengues en mos bratz,
Que d' autra esser jauzire.
Domna,
merce vos clam,
Que totz ard et afflam,
Tan de bon cor vos
am:
Ai! doussa res veraya,
Quar es tant alt puiatz
Lo dezirs
que m turmenta,
Merce us clam, domna genta,
Colors d' autras
beutatz,
Que s' ieu orguelh y fatz,
La vostr' humilitatz
Per
merce m' o cossenta.
El
cor vos mir ades,
E quar vos sui plus pres,
La genser qu' anc
nasques,
Prec vos que dan no i aia;
Belha domna, si us
platz
Vuelh vostre pretz retraire,
Si qu' ab fin joi s'
esclaire
Per vos ma voluntatz;
Qu' en nuls autres pensatz
No
fui alezeratz,
Des que ieu vos vi guaire.
XI.
Si m
destrenhetz, dona, vos et amors
Qu' amar no us aus, ni no m' en
puesc estraire;
L' us m' encaussa, l' autre m fai remaner,
L'
us m' enardis, e l' autre m fai temer;
Preyar no us aus per enten
de jauzir,
Aissi cum selh qu' es nafratz per murir,
Sap que
mortz es, e pero si s combat,
Vos clam merce ab cor
dezesperat.
Bona domna, paratges ni ricors,
On plus autz es
e de maior afaire,
Deu mais en se d' umilitat aver,
Quar ab
erguelh non pot bos pretz caber,
Qui gen no 'l sap ab chauzimen
cobrir;
E puois no m puesc de vos amar suffrir,
Per merce us
prec e per humilitat
Qu' ab vos trobes qualaquom pietat.
No
mi nogua vostra rica valors,
Qu' anc non la puec un jorn plus
enans traire;
De pus vos vi, aic lo sen e 'l saber
De vostre
pretz creysser a mon poder,
Qu' en manhs bons locs l' ai dig e fag
auzir:
E si us plagues que m denhessetz grazir,
No quezira plus
de vostr' amistat,
Ans prezera per guazardon lo grat.
Totz
los forfaitz e totas las clamors,
En que m podetz acuzar ni
retraire,
Son quar m' auzatz abelhir ni plazer
Plus d' autra re
qu' ieu anc pogues vezer;
Qu' autr' ochaizo, dona, no m sabetz
dir,
Mas quar vos sai conoisser e chauzir
Per la melhor et ab
mais de beutat;
Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.
Vostre
gen cors, vostra fresca colors,
E 'l dous esguartz plazens que m
sabetz faire
Vos mi fan tan dezirar e voler,
Qu' ades vos am on
plus m' en dezesper;
E si folhei, quar no m' en sai partir:
Mas
quant me pens quals etz que m faitz languir,
Cossir l' onor, et
oblid la foudat,
E fug mon sen, e sec ma voluntat.
Belhs Carboucles, no us puosc plus de ben dir;
Mas qui 'l marques mentau
de Monferrat,
Ja plus no 'l laus qu' assatz l' aura
lauzat.
XII.
A guiza de fin amador,
Ab franc cor
humil e verai,
Viu sol del bon respieg d' amor
Jauzens, ab greu
pena qu' en trai
Mos cors, per que la m fetz chauzir,
Dont hom
non pot lauzan mentir,
Ni del be que y es dir el tertz.
Ges
no l' aus mostrar ma dolor
Estiers adhorar, quan s' eschai
Qu'
ieu la vey, li dic ab temor
Semblans per que sap be cum vai;
E
s' ieu en re mensprenc el dir,
Sobretemers me fai falhir,
Que
fai humils los plus espertz.
Ailas! qu' en er si no m
socor?
Non als, mas deziran morrai;
E doncx aura hi gran
honor,
Si per so quar l' am mi dechai!
Ilh en pot ben son cor
complir,
Mas non l' er, segon mon albir,
Apres me nulhs amics
tan sertz.
Tot ades sopley et azor
Al pays on ma don'
estai;
E 'n tenria neys per senhor
Un pastor que vengues de
lai
Empero negus no s cossir
Qu' el castelh, on se fai
servir,
Ja sia per me descubertz.
Chanso, vai t' en a la
melhor,
E di 'l qu' ieu 'l clam merce, s' il plai;
Quan cossir
ara sa valor,
Li membre del fin cor qu' ieu l' ai:
Que, si m
lais dieus s' amor jauzir,
Semblaria m; tan la dezir,
Ab lieys
paradis us dezertz.
Pueys diguas a mon Ben S' Eschai
Qu' en
tal son pauzat mei dezir,
S' il puesc a son plazer servir,
De
ric guizardon serai sertz.
//
https://es.wikipedia.org/wiki/Arnaut_de_Mareuil
Arnaut de Mareuil (Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, o Meruoill) fue un trovador occitano de fines del siglo XII. Su nombre indica que procedía de Mareuil-sur-Belle, actual departamento de Dordogne, en la región del Périgord. De las veinticinco o quizá veintinueve obras que compuso, todas ellas Cançóes (canciones), tan solo han sobrevivido seis con música.
La tradición provenzal cuenta que Arnaut era un clérigo de origen pobre. Salió al mundo a vivir de sus letras, se estableció en la corte de Tolosa y posteriormente en la de Béziers. Parece que amó a la condesa Azalais, hija de Ramón V de Tolosa y esposa de Roger II Trencavel. La narración de este amor es el tema de la mayoría de los 31 poemas que nos han llegado de su autoría. Alfonso II de Aragón fue su rival por los afectos de Azalais y, según la razó de unos de los poemas de Arnaut, los celos del rey la persuadieron de romper su amistad con este poeta. Pasó entonces a Montpellier, donde encontró el patrocinio del conde Guillermo VIII.
Arnaut de Mareuil era menos famoso que su contemporáneo Arnaut Daniel (Petrarca los compara y opta por este último), pero destacaba por la elegante simplicidad de la forma y la delicadeza del sentimiento.
Su cantaire (cantor) y jongleur (juglar) fue el trovador Pistoleta.
https://www.youtube.com/watch?v=XXiUX1R3RCE
Sordel.
I.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Er quan renovella e gensa
Estius ab fuelh et ab flor,
Pus mi fai precx, ni l' agensa
Qu' ieu chant e m lais de dolor
Silh qu' es domna de Plazensa
Chantarai, sitot d' amor
Muer, quar l' am tant ses falhensa;
E pauc vey lieys qu' ieu azor.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Sitot amor mi turmenta
Ni m' auci, non o planc re,
Qu' al mens muer per la pus genta
Per qu' ieu prenc lo mal pel be;
Ab que 'l plassa e m cossenta
Qu' ieu de lieys esper merce,
Ja per nulh maltrag qu' ieu senta
Non auzira clam de me.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Mortz suy, si s' amor no m deynha,
Qu' ieu no vey ni m puesc pensar
Ves on m' an ni m vir ni m tenha,
Si 'lha m vol de si lunhar;
Qu' autra no m plai que m retenha,
Ni lieys no m puesc oblidar,
Ans ades, quon que m' enprenha,
La m fai mielhs amors amar.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Ai! per que m fai ta maltraire,
Qu' ilh sap be de que m' es gen,
Qu' el sieu pretz dir e retraire,
Suy plus sieus on piegz en pren;
Qu' elha m pot far e desfaire
Cum lo sieu, no li m defen,
Ni de lieys no m vuelh estraire,
Si be m fai morir viven.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
Chantan prec ma douss' amia,
S' il plai, no m' auci' a tort;
Que, s' ilh sap que pechat sia,
Pentra s' en quan m' aura mort:
Empero morir volria
Mais que viure ses conort,
Quar pietz trai que si moria
Qui pauc ve so qu' ama fort.
Aylas! e que m fan miey huelh,
Quar no vezon so qu' ieu vuelh!
II.
Bel m' es ab motz leugiers de far
Chanson plazen et ab guay so,
Quar melhor que hom pot triar,
A cui m' autrey e m ren e m do,
No vol ni 'l plai chantar de maestria;
E mas no 'lh plai, farai hueymais mon chan
Leu a chantar e d' auzir agradan,
Clar d' entendre e prim qui prim lo tria.
Gen mi saup mon fin cor emblar,
Al prim qu' ieu miriey sa faisso,
Ab un dous amoros esguar
Que m lansero siey huelh lairo;
Ab selh esguar m' intret en aisselh dia
Amors pels huelhs al cor d' aital semblan
Qu' el cor en trays e mes l' a son coman,
Si qu' ab lieys es on qu' ieu an ni estia.
Ai! cum mi saup gent esgardar,
Si l' esgartz messongiers no fo
Dels huelhs que sap gent enviar
Totz temps per dreg lai on l' es bo
Mas a sos digz mi par qu' aiso s cambia:
Pero l' esgar creirai, qu' ab cor forsan
Parl' om pro vetz, mas nulh poder non an
Huelhs d' esgardar gen, si 'l cor no 'ls envia.
E quar am de bon pretz ses par,
Am mais servir lieys en perdo
Qu' autra qu' ab si m degues colgar;
Mas no la sier ses guazardo,
Quar fis amicx no sier ges d' aital guia,
Quan sier de cor en honrat loc prezan;
Per que l' onors m' es guazardos d' aitan
Qu' el sobreplus non quier, mas ben penria.
Folquet de Marseille.
I.
Tan m' abellis l' amoros pessamens
Que s' es vengutz en mon fin cor assire;
Per que no i pot nuls autres pens caber,
Ni mais negus no m' es dous ni plazens;
Qu' adoncs sui sas quan m' aucizo 'l cossire:
E fin' amors m' aleuza mon martire
Que m promet joy, mas trop lo m dona len,
Qu' ab bel semblan m' a tengut longamen.
Be sai que tot quan fas es dretz niens;
E qu' en puesc mais, s' amors mi vol aucire!
Qu' a escien m' a donat tal voler,
Que ja non er vencutz, ni el no vens:
Vencutz si sui, qu' aucir m' an li sospire
Tot suavet, quar de liey cui dezire
Non ai secors, ni d' aillors no l' aten,
Ni d' autr' amor non puesc aver talen.
Bona domna, si us platz, siatz sufrens
Dels bes qu' ie us vuel, qu' ieu sui dels mals sufrire;
E pueis li mal no m poiran dan tener,
Ans m' er semblan qu' els partam egalmens:
Pero si us platz qu' en autra part me vire,
Partetz de vos la beutat e 'l dous rire,
E 'l gai solas que m' afolleis mos sen,
Pueis partir m' ai de vos, mon escien.
A totz jorns m' etz plus bel' e plus plazens,
Per qu' ieu vuel mal als huelhs ab que us remire,
Quar a mon pro no us pogron anc vezer,
Mas a mon dan vos vezon subtilmens:
Mas dans non es, so sai, quar no m n' azire,
Ans me sap bon, pros domna, quan m' albire,
Si m' aucisetz, que no us estara gen,
Quar lo mieus dans vostres er eissamen.
Per so, domna, no us am saviamens,
Qu' a vos sui fis et a mos ops trayre,
Qu' ie us cug prendre e mi no puesc aver,
Ie us cug nozer et a mi sui nozens:
Per so no us aus mon cor mostrar ni dire,
Mas a l' esgart podetz mon cor devire;
Ar lo us cug dir et aras m' en repren,
E port n' als huelhs vergonha et ardimen.
Dona, 'l fin cor qu' ie us ai no us puesc tot dire,
Mas per merce so qu' ieu lais per non sen
Restauratz vos ab bon entendemen.
Trop vos am mais, dona, qu' ieu no sai dire,
E s' ieu anc jorn aic d' autr' amor desire,
No m' en penet, ans vos am per un cen;
Quar ai proat autrui captenemen.
Vas Nems t' en vai, chansos, qui que s n' azire,
Que gaug n' auran, segon lo mieu albire,
Las tres domnas a cui ieu te prezen,
Car elhas tres valon mais d' autras cen.
II.
Ab pauc ieu d' amar no m recre
Per enueg dels lauzenjadors,
Mas forsa d' amor mi rete
Que no m laissa virar alhors,
Quar dels benanans sui la flors;
Qu' aissi m te
Amors pres el fre,
Que d' autra cauza no m sove
Mas de lieys servir a jornal,
Qu' aissi m pes qu' o fasso 'l leial.
E doncx, s' ieu fas so que s cove,
Be m' en deu eschazer honors,
Quar s' ieu puesc amar Mielhs de Be,
Per dreg m' en eschai la lauzors:
E sap be mi dons et amors
Qu' ieu de re
Vas leis no m mal me;
Mas quar li clam humils merce
Que m des so que m' es plus coral;
Pot esser qu' ilh so tenga a mal!
Doncx ben sui folhs, quar no m recre
D' amar lieys, que be m par folhors,
Pus autre bes no m n' esdeve;
Ans vey qu' ades creys ma dolors
Qu' en mi tot sol a fag son cors:
Per ma fe,
Vos dic, mielhs m' ave
Que per lieys ieu suefra jasse
Mon dan, sitot a lieys non cal,
Qu' autra m des s' amor per cabal.
E quant elha m parla ni m ve,
Mi sal al cor la resplandors
Dels sieus huelhs, e del dous ale
M' en ve mesclamens la doussors
Si qu' en la boca m nais sabors;
Per qu' ieu cre
E conosc qu' el be
Qu' ieu dic de lieys no nais de me,
Ans nais de s' amor natural
Que dins mon cor a pres ostal.
E pus aquest jois mi mante,
Si m volgues far tan de socors
Que m denhes retener ab se,
Guardatz s' ieu fora dels aussors!
Que sos ricx pretz e sa valors,
Mi reve
Tan gen e m soste;
E sol qu' ilh agues lo mille
De la dolor fer' e mortal,
Ben agram partit per egual.
Pero s' il clamarai merce
Del dan qu' ilh me fai e del mal,
Pus nulh' autr' amors no mi val.
III.
Sitot me soi a tart aperceubutz,
Aissi com sel qu' a tot perdut, e jura
Que mais no joc, a gran bon' aventura
M' en dei tener, car me soi conogutz
Del grant enjan qu' amors vas mi fazia;
Qu' ab bel semblan m' a tengut en fadia,
Plus de detz ans, a lei de mal deutor
Qu' ades promet, mas re non pagaria.
Ab bel semblan que fals' amors adutz
S' atrai ves leis fols amans e s' atura,
Col parpaillos qu' a tan folla natura
Que s fer el foc per la clardat que lutz:
Per qu' ieu m' en part, e segrai autra via;
Soi mal pagatz qu' estiers no m' en partria,
E segrai l' aip de tot bon sofridor
Que s' irais fort si com fort s' umilia.
Pero no s cuch, si be m soi irascutz,
Ni fas de leis en chantan ma rancura,
Ja 'l diga ren que sia outra mezura;
Mas sapchatz ben qu' a sos ops soi perdutz,
Qu' anc sobre fre no m volc menar un dia,
Ans mi fetz far mon poder tota via:
Mas anc sempre cavals de gran valor
Qui beorda, trop soven cuelh feunia.
Fols for' ieu ben, mas m' en soi retengutz;
Quar q' ab plus fort de si se desmezura
Fai gran foldat, e n' es en aventura
Neis de son par, car pot esser vencutz;
De plus frevol de si, es vilania;
Per c' anc no m plac, ni m plai sobransaria:
Pero en sen deu hom gardar honor,
Car sen aunit no pretz mais que folia.
Pero, amors, me soi eu abstengutz
De vos servir, que mais non aurai cura;
C' aissi com mais prez hom laida peintura
Quant es de luenh que quant es pres vengutz,
Prezava ieu vos mais quan no us conoisia:
E s' anc n' aic pauc, mais n' ai qu' er no volria;
C' aissi m n' es pres com al fol queredor
Que dis qu' aurs fos tot quant el tocaria.
Bels Azimans, s' amors vos destrenhia,
Vos en tos temps, ie us en cosselharia,
Sol que us membres quant ieu n' ai de dolor,
Ni quant de ben jamais no us en calria.
Mon Plus Leial, s' ab los oillz vos vezia,
Aissi com fatz ab lo cor tota via,
So qu' ieu ai dig poiria aver valor;
Qu' ie us quier conseill, e conseill vos daria.
IV.
Ja no volgra qu' hom auzis
Los doutz chans dels auzellos
Mas cill qui son amoros;
Que res tan no m' esbaudis
Co il auzelet per la planha,
E ilh belha cui soi aclis;
Cella m platz mais que chansos,
Volta, ni lais de Bretanha.
Be m' agrada e m' abellis,
Mais no soi aventuros;
Qu' ades es hom cobeitos
D' aisso qu' es plus grieu conquis:
Doncx, que m val ni que m gazainha
S' ieu l' am, et ilh no m grazis!
Amarai doncx en perdos?
Oc ieu, anceis que remanha.
Be m' estera s' ades vis
Lo sieu bel cors gai joios;
E quan no vei sas faissos,
Si be m soi en mon pais,
Cug esser loing en Espanha
Preon entre Sarazis:
Sol lo vezer m' en es bos,
Q' als non aus dir que re m taigna.
Ferms soi eu be, quar soi fis;
Que s' ieu fos fals ni ginhos,
Ieu n' agra pro companhos;
Mais sa beutatz, e 'l dolz ris
Mi tolon de lor bargainha:
Car ilh val tan co us plevis,
Que si sol merces i fos
Ren als non es qui m soffrainha.
Ben volgra que Lemozis
Fos plus prop de Mauretainha,
Per so que plus sove vis
Lo senhor qu' es larcx e pros,
E tan de bona compainha.
V.
S' al cor plagues ben for' hueimais sazos
De far canson, per joia mantener;
Mas tan mi fai m' aventura doler,
Quan be m cossir los bes e 'ls mals qu' ieu ai,
Que tug dizon que ricx sui e be m vai;
Mas sel qu' o ditz non sap ges ben lo ver:
Benanansa non pot negus aver
De nulha re, mas d' aquo qu' al cor plai;
Per que n' a mais us paubres s' es joyos,
Q' us ricx ses joy, qu' es tot l' an cossiros.
E s' ieu anc jorn fui gays ni amoros,
Er non ai joy d' amor ni non l' esper,
Ni autres bes no m pot al cor plazer,
Ans mi semblon tug autre joy esmai:
Pero d' amor lo ver vos en dirai;
No m lais del tot, ni no m' en puesc mover,
Ni sus no vau, ni no puesc remaner;
Aissi cum sel qu' en mieg de l' albr' estai,
Qu' es tan poiatz que non pot tornar jos,
Ni sus no vai, tan li par temeros.
Pero no m lais, sitot s' es perillos,
Que sus non pueg ades a mon poder;
E deuria m, domna, fis cors valer,
Que be sabetz que ja no m recreirai,
Qu' ab ardiment apoderisc l' esglai:
E non tem mal que m' en puesca eschazer;
Per que us er gen si m denhatz retener,
E 'l gazardos er aitals com s' eschai;
Que neys lo dos n' es faitz bos gazardos
A sel que sap d' avinen far sos dos.
Si anc merces ac nulh poder en vos,
Traga s' enan, si ja m vol pro tener;
Qu' ieu no m' en fi en precs ni en saber
Ni en chansos, mas ben conosc e sai
Que merces vol so que razos dechai:
Per qu' ieu vos cug ab merce conquerer,
Que m' es escutz contra 'l sobre valer
Qu' eu sai en vos, e m fai metre en assai
De vostr' amor so que m veda razos,
E m fai cuiar aisso qu' auninent fos.
Ara conosc qu' eu sui trop oblidos,
Quar al comensamen me desesper
De mas chansos, pos vuelh merce querer;
Farai o doncs aissi col joglar fai,
Qu' aissi com mov mon chant lo fenirai.
Desesperar m' ai pus non puesc saber
Razo per que 'l deia de me chaler;
Mas tot lo mens aitant en retendrai,
Qu' ins en mon cor l' amarai a rescos,
E dirai ben de lieys en mas chansos.
Mentir cugei, mas estra grat dic ver,
Quar m' estava trop miels qu' ara no fai;
E cugei far creire so que no fos
Mas mal mon grat s' auera ma chansos.
Si N' Azimans sabia so qu' ieu sai,
Dir poiria q' una pauca ochaizos
Notz en amor plus que no i val razos.
VI.
En chantan m' aven a membrar
So qu' ieu cug chantan oblidar;
E per so chant qu' oblides la dolor
E 'l mal d' amor;
Mas on plus chan plus m' en sove;
Qu' a la boca nulha res no m' ave
Mas de merce:
Per qu' es vertatz, e sembla be
Qu' ins el cor port, domna, vostra faisso
Que m chastia qu' ieu no vir ma razo.
E pois amors mi vol honrar
Tan qu' el cor vos mi fai portar,
Per merce us prec qu' el gardetz de l' ardor;
Qu' ieu ai paor
De vos mout maior que de me:
E pos mos cors, domna, vos a dinz se,
Si mals l' en ve,
Pos dinz etz, sufrir lo us cove;
Empero faitz del cors so que us er bo,
E 'l cor gardatz si cum vostra maizo.
Qu' el guarda vos e us ten tan car
Qu' el cors en fai nesci semblar,
Quar el y met l' engienh e la valor,
Si qu' en error
Laissa 'l cor pel sen qu' el rete:
Qu' om mi parla manhtas vetz s' esdeve
Qu' ieu no sai que,
E m saluda qu' ieu non aug re;
E ja per so nuls hom no m' occaizo,
Si m saluda, et ieu mot non li so.
Mas ja lo cors no s deu clamar
Del cor per ren que 'l puesca far;
Que tornat m' a al plus honrat senhor,
E tout d' aillor
On trobava enjan e non fe:
Que dregz torna vas son senhor ancse;
Mas ieu non cre
Que m denh, si merces no m mante,
Que 'lh intr' el cor, tant qu' en luec d' un ric do
Denh' escotar ma veraia chanso.
Quar si la denhatz escotar,
Dona, merce deurai trobar;
Pero obs m' es qu' oblidetz la ricor
E la lauzor
Qu' ieu n' ai dig e dirai jasse:
Pero ben sai mon lausars pro no m te;
Cum que m mal me,
La dolors mi creis e m reve;
E 'l fuecx qui 'l mov, sai que creis a bando,
E qui no 'l toc muor en pauc de sazo.
Murir puesc be,
N' Azimans, qu' ieu no m planc de re,
Neis si m doblava 'l mals d' aital faisso,
Com dobla 'l poins del taulier per razo.
VII.
Ai! quant gent vens et ab quant pauc d' afan
Aissel que s laissa venser ab merce!
Quar en aissi vens hom autrui e se,
Et a vencut doas vetz senes dan;
Mas vos, amors, non o faitz ges aissi,
Q' anc jorn vas vos merces no m poc valer;
Ans m' avetz tan mostrat vostre poder
Qu' era no us ai, ni vos non avetz mi.
Per so m par fol qui non sap retener
So qu' a conquis, qu' ieu prez ben atrestan
Qui so rete que a conquist enan
Per son esfors, com fatz lo conquerer:
Qu' aissi m pogratz tener col fols rete
L' esparvier fer, quan tem que se desli,
E l' estrenh tant el poing tro que l' auci;
Mas pus estortz vos sui, viure puesc be.
Tot so que val pot nozer atressi;
Doncs, s' ie us tenc pro, be us poirai dan tener:
Et er merces s' ab eis vostre saber
Que m' avetz dat, don anc jorn non jauzi,
Vos sai nozer ni dir mal en chantan;
Mas non er fach, que chauzimens m' en te:
Mais vuelh sufrir mon dan en patz jasse
Qu' els vostres tortz adrechurers claman.
On trobaretz mais tan de bona fe,
Q' anc negus hom se mezeis non tray
Son escien, si cum ieu que us servi
Tan longamen, qu' anc non jauzi de re.
S' ar quier merce, so us faria parer;
Quar qui trop vai servizi repropchan,
Semblansa fai qu' el guazardon deman;
Mas ja de me no us cugetz qu' el n' esper.
Mas qui 'l bon rey Richart, de cui ieu chan,
Blasmet per so quar non passet desse,
Ar l' en defen, si que quascus o ve
Qu' areire s trais per miels salhir enan:
Qu' el era coms ar es ricx reys ses fi,
Quar bon secors fai dieus al bon voler;
E parec ben al crozar qu' ieu dic ver,
Et ar vei hom per qu' adonc no menti.
Ja N' Azimans, tos temps non an cuian
Qu' ieu vas amor aia virat mon fre;
Mas hom pot ben creire aisso que ve,
Et er saubut hueimais d' aissi enan.
//
https://es.wikipedia.org/wiki/Fulco_de_Marsella
Fulco de Marsella, Fulco de Tolosa, Folquet de Marsella o Foulques (Marsella, ca. 1155 - 25 de diciembre de 1231) fue un obispo católico, trovador y poeta francés.
Su familia provenía de Génova. Inicialmente se dedicó al comercio y luego fue trovador de gran fama. Sus obras poéticas de amor promovían también las cruzadas realizadas a Oriente y contienen consejos morales.
En 1195 se hizo monje cisterciense en la abadía de Thoronet. En 1201 fue nombrado abad de ese mismo monasterio. Fue ordenado obispo de Toulouse cuatro años después. Desde esa responsabilidad, Fulco tuvo ocasión de conocer a Domingo de Guzmán al serle encargada la misión de predicar en la ciudad como fundador de la nueva congregación fundada inicialmente como respuesta al surgimiento y expansión del catarismo en la región.
Participó en el IV concilio de Letrán viajando a Roma acompañado por Domingo donde apoyó el reconocimiento de la Orden de Predicadores. La respuesta de Inocencio III es que el grupo de predicadores que combatía la herejía en Tolosa se diera una regla y un consuetudinario y que solo entonces podrían obtener la confirmación papal. Sí le fue recriminado sin embargo, por el conde de Foix, su pasado como trovador y sus poemas encuadrados dentro de las composiciones de amor de la época, con trasfondo doctrinal a menudo de lo que entonces se calificaba como herejía cátara.
Se hizo cargo de la formación de la llamada militia Christi o “compañía blanca” de la cité de Toulouse (parte antigua o vieja de la ciudad), en 1209, en el transcurso de la cruzada albigense; combatientes ligados a él por juramento con el objetivo de perseguir a sospechosos de herejía y usureros. En una ciudad donde eran frecuentes las batallas de clases entre sus habitantes, Fulco se convierte en “jefe” del partido que defiende las más pobres, artesanos principalmente frente a mercaderes enriquecidos. Poco más tarde le fueron otorgadas, a él y su hijo, las tierras conquistadas de Verfeil, en reconocimiento, por parte del jefe militar de la cruzada, Simón de Montfort.
A finales de 1215, desde su posición de obispo, fijó una serie de objetivos para la orden dominicana:
Extirpar la corrupción de la herejía, desterrar los vicios, enseñar las reglas de la Fe, inculcar a los hombres costumbres sanas...
En 1221 viajó de nuevo a Roma, acompañado por monjes cistercienses de la abadía de Grandselve, obteniendo el reconocimiento oficial de la fundación de la Orden iniciada en Prouilhe, Fanjeaux, de Domingo de Caleruega. En 1229 fundó la Universidad de Toulouse.
Es mencionado por Dante como el único trovador que se encuentra en el canto IX del Paraíso. (Folco)