Mostrando entradas con la etiqueta temensa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta temensa. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de octubre de 2023

Richard de Barbezieux.

Richard de Barbezieux.


I.


Lo nous mes d' abril comensa;

L' auzelh chantador

Chanton, quascus per baudor,

Qu' atendut an en parvensa

Lo pascor;

Mielhs De Dompna, atretal entendensa

Aten de vos ab joy et ab temensa,

Qu' apres los mals qu' ai traitz durs e cozens

M' en venha 'l bes amoros e plazens.


Qu' aissi cum totz l' ans s' agensa

Per fuelh' e per flor,

Val mais lo mons per amor,

Et amors non a valensa

Ni honor,

Mielhs De Dompna, ses vostra mantenensa,

Quar de totz bes estatz gras e semensa,

Et en vos es valors, beutatz e sens,

Mas per amor es plus valors valens.


Tant avetz de conoyssensa,

Per que us fan senhor

Amors, jovens ab honor,

E us portan obediensa

Quascun jor;

Mielhs De Dompna, doncs vulhatz qu' amors vensa 

Vostre dur cor de bella captenensa,

Que ben sabetz que belhs ensenhamens

Es en amor fis e comensamens.


Ar si coven eschazensa

A fin amador,

E prenha en patz la dolor;

Greu er qui ab amor tensa

Que non plor;

Mielhs De Dompna, en aquesta crezensa

Estauc ades e fauc ma penedensa,

Tan que us plassa lo mieus enansamens

De digz ses fagz ab dous esguartz plazens.


Tot atressi cum Durensa

Pert en mar maior

Son nom que longeis non cor,

Eyssamens pert ses falhensa

Sa color,

Mielhs De Dompna, denan vostra prezensa,

Autra beutatz, ses tota retenensa,

Ves la vostra que tant es avinens

Qu' atressi creys cum la luna es creyssens.


Mielhs De Dompna, s' ieu sui say ves Palensa, 

M' arma e mos cors vos reman en tenensa;

E 'l noms d' amia vos er obediens,

Ab que crezatz de sos ensenhamens.

II.


Tug demandon qu' es devengud' amors,

Et ieu a totz dirai ne la vertat:

Tot en aissi cum lo solels d' estat

Que per totz locs mostra sas resplandors

E 'l ser vai s' en colgar, tot eyssamen

O fai amors; e quant a tot sercat,

E non troba ren que sia a son grat,

Torna s' en lai don moc premeiramen.


Quar sens e pretz, largueza e valors,

E tug bon pretz hi eron ajustat

Ab fin' amor per far sa voluntat,

Et era y joys, dompneyars et honors;

Tot atressi cum lo falcx qui dissen

Vas son auzelh quan la sobremontat,

Dissendia ab douz' humilitat

Amors en selhs qu' amavon leyalmen.


Amors o fai, si cum lo bos austors

Que per talan no s mov ni no s desbat,

Enans aten tro qu' om l' aya gitat,

Pueis vol' e pren son auzelh quan l' es sors;

E fin' amors aissi guarda et aten

Jove dompna ab enteira beutat

On tug li ben del mon son assemblat,

E no y falh ges amors, s' aital la pren.


E per aisso vuelh suffrir mas dolors,

Quar per sufrir son manh ric joy donat,

E per sufrir son manh tort esmendat,

E per sufrir vens hom lauzenjadors,

Qu' Ovidis ditz en un libre, e no i men,

Que per sufrir a hom d' amor son grat,

E per sufrir son manht paubre montat;

Doncx sufrirai tro que trop chauzimen.


E doncs, dona, pus que gaugz e valors

S' acordon tug en la vostra beutat,

Quo no y metetz un pauc de pietat

Ab que m fessetz al mieu maltrag secors!

Qu' aissi cum selh qu' el fuec d' ifern s' espren

E mor de set ses joy e ses clardat,

Vos clam merce, quar tem n' aiatz peccat,

Si m' ausizetz, pus res no us mi defen.


Pros comtessa e gaia, ab pretz valen,

Que Canpanes avetz enluminat,

Volgra saupsetz l' amor e l' amistat

Que us port, car lays tan mal mon cor dolen.


Belh Paradis, tug li dotze regnat

Aurion pro de vostr' essenhamen.


III.


Be volria saber d' amor

S' elha ve ni au ni enten,

Que tan l' ai requist francamen

Merce, e de re no m socor;

Estiers no m puesc a sas armas defendre

Mas ab merce, que tan li suy aclis

Que non es joys ni autre paradis

Per qu' ieu camges l' esperar ni l' atendre.


Quar aten hom de bon senhor

Cui serv de bon cor leyalmen

Tan tro que razos li cossen

De far ben a son servidor;

E fin' amors deu ben est sen aprendre

Que s guart qu' adreg sion siey don devis,

Ni qu' il sera francs e leyals e fis,

Si que nuls hom no la 'n puesca reprendre.


Qu' aissi ven bes apres dolor, 

Et apres gran mal jauzimen, 

E rics joys apres marrimen, 

E loncs repaus apres labor, 

E grans merces per sufrir ses contendre, 

Qu' aissi sec hom d' amor los dregz camis; 

E qui la sier de cor e no y guandis, 

Ab tal gienh pot hom ben amor perprendre.


Si cum la tigra el mirador

Que per remirar son cors gen

Oblida s' ira e son turmen,

Aissi quan vey lieys cui azor

Oblit mo mal, e ma dolor n' es mendre,

E ja negus no s' en fassa devis,

Qu' ieu vos dirai per cert qui m' a conquis,

Si o sabetz conoisser ni entendre.


Miels de dona, Miels de valor,

E Miels de tot essenhamen,

E Miels de beutat ab joven

Mesclat ab tan fresca color,

Qu' anc nuls arquiers tan dreg no saup destendre 

Qu' elha plus dreg no m' aya el cor assis

La dolza mort don ieu vuelh estre aucis,

S' ab un esguart d' amor no m vol joy rendre.


M' arma e mon cor volria qu' ilh saubis

E mon captenh: a! qual dolor languis

Leyals amans, quan no fai mas atendre!

lunes, 9 de octubre de 2023

Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

Hugues de la Bachelerie.

(Amb barretina vermelha?)

Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

I.

Ses totz enjans e ses falsa entendensa,
Aissi cum selh cuy amors a conquis,
Serai totz temps francx e leyals e fis
Vas vos, dompna, en fach et en parvensa;
E non ai cor ni poder que m n' estraya,
Ans vos serai en perdo fis amans,
Q' huey vos am mais no fazia er dos tans;
Et a totz jorns dobla m la voluntatz,
Qu' anc no fon drutz mielhs ames desamatz.

Bona dompna, ses vos non ai guirensa;
Tan finamen vos am e us sui aclis
Que, quan no us vey, mon cor planh e languis,
E quan vos vey, no us aus dir per temensa
L' amor qu' ie us port, bona dompna veraya;
E, si m faitz mal en re, no 'n sui clamans,
Per qu' ieu vos prec, dompna, no m sia dans;
Valha m' ab vos merces e pietatz,
Essenhamens e franqueza e bontatz.


Ben dey amar ses neguna fallensa,
Quar tot quant es en las autras devis,
Sens e beutatz, gent parlar e francx ris,
Essenhamens, saber e conoyssensa,
E tot aquo qu' a pretz verays s' asaya
Vey qu' es en vos, bona dompna e prezans,
Per qu' ieu faray tos temps vostres comans,
Que ja no y fos lo quartz ni la meytatz,
Si us amer' ieu, quan aissi fui fadatz.


E non puesc far pus aspra penedensa,
S' ie us am de cor e vos non abellis;
Mas non pues mais, qu' amors m' en afortis,
Em ditz q' hueymais seria recrezensa,
E m mostra tan que qui d' amar s' asaya
Coven que sia afortitz sos talans,
E 'n sofra en patz lo maltrag e 'ls afans,
E qu' ieu vos am sitot vos no m' amatz,
Qu' hom recrezens er greu drutz apellatz.


S' encontra me gardatz vostra valensa
Ni 'l verai pretz que dieus a en vos mis,
Mielhs mi fora, dompna, que ja no us vis,
Qu' autra del mon no m platz ni no m' agensa;
Mas una re m' en auci e m' esglaya,
Quant ieu remir vostres faitz benestans
E la valor qu' es tan richa e tan grans,
No us auzi dir, dompna, merce m' aiatz,
S' elh paratges no bays humilitatz.

II.

Per grazir la bona estrena
D' amor que m ten en capdelh,
E per aleujar ma pena
Vuelh far alb' ab son novelh;
La nueg vei clara e serena,
Et aug lo chan d' un auzelh
En que mos mals se refrena,
Don quier lo jorn et apelh.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

Qu' ie us jur pels sans evangelis
Que anc Andrieus de Paris,
Floris, Tristans ni Amelis
No foron d' amor tan fis;
Depus mon cor li doneris
US PATER NOSTER non dis,
Ans qu' ieu disses: QUI ES IN CELIS,
Fon a lieys mos esperitz.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

En mar, en plan, ni en roca,
Non puesc ad amor gandir,
Mais non creyrai gent badoca
Que m fasson de lieys partir;
Qu' aissi m punh al cor e m toca,
E m tolh manjar e dormir,
Que, s' ieu era en Antioca,
Ieu volri' ab lieys morir.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

Amors, ieu saupra gent tendre,
E penre ors o
laupart,
O per far for castelh rendre;
Mas vas vos non truep nulh art,
Ni no m play ab vos contendre,
Qu' aissi con ai maior part
Sui pus
volpilhs al defendre,
E n' ai mil tans de regart.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_de_la_Bacalaria

Uc de la Bacalaria (fl. 1206) was a Limousin troubadour from La Bachellerie near Uzerche, the home town of Gaucelm Faidit. According to his vida, he was a jongleur who travelled infrequently and was hardly known. He composed cansos, tensos, one alba, and one descort. Six songs are surviving: one canso, one alba, and four tensos (three partimens and one torneyamen). According to the vida, he was courtly, capable, and learned.

Uc participated in a three-way torneyamen with Savaric de Malleo (Mauléon) and Gaucelm Faidit. Savaric posed the dilemma: if a lady with three suitors gazes into the eyes of one, squeezes the hand of the other, and nudges the foot of the third, to whom did she show the truest affection? Uc's answer is that the suitor whose hand was grasped was her true love, for a lady's gaze can rest on anything. Uc wrote another partimen with Gaucelm and two others with Bertran de Sant Felitz.

Uc also wrote an erotic alba, Per grazir la bon' estrena, in which, like his contemporary Guiraut Riquier, he desires the dawn to arrive, in contrast to earlier troubadours, who always dreaded the dawn and the jealous husband. Both troubadours appear to have wished to revive the genre and Uc explicitly writes that vuelh far alb' ab son novelh: "I want to make an alba with a new sound."

Uc's only canso was Ses totz enjans e ses fals'entendensa.

viernes, 6 de octubre de 2023

Augier. Guilhem, Guillem Augier Novella, Ogier de Vienne, Augier de Sant Donat, Ogier de Saint-Donat

Augier.


Per vos belha dous' amia
Trag nueg e jorn greu martire,
Que d' als no pens ni cossire,
Ans vai doblan tota via
L' amors e la benvolensa,
Per qu' ieu ai gran temensa
Qu' el deziriers m' aucia:
On mais vos bays, doussa res, e vos toc,
Ieu m' en vauc plus prion en aisselh foc.


En plus franca senhoria
No pogra mon cor assire,
Qu' ieu non cre qu' el mon se mire
Don' ab tan de cortezia,
Ni que de beutat vos vensa:
E non ai ges crezensa,
Per nulha ren que sia,
Puesca guerir, s' ieu no complisc lo joc,
E visques tan cum Helias et Enoc.


Ai! quantas vetz plor lo dia,
E quantas vetz mi fai rire
L' amors que m vens e 'l dezire,
E m destreing lo cor e m lia;
E 'l vostr' onrada valensa
Fetz en mon cor semensa,
Plus que far non solia.
Ara sai ieu qu' eu ai begut del broc
Don bec Tristan qu' anc pueis garir non poc.


Vostr' hom suy ses tricharia,
E si us platz, podetz m' aucire;
Qu' om non poiria devire
Qui 'l cor del cors no m trazia;
Quar en vos nays e comensa
Beutatz e conoyssensa,
Miels qu' om dir non poiria:
Si m destrenhetz mon fin cor en un loc,
Ben a tres ans qu' anc d' un voler no y s moc.


E ja al jorn de ma via
No serai d' autra jauzire;
Tan vos sui hom e servire
Francx e lials ses bauzia,
Que ses la vostr' atendensa
No volgr' aver Proensa
Ab tota Lombardia:
Quan m' auretz dat so don m' avetz
dig d' oc,
Serai plus ricx qu' el senher de Marroc.


A l' Emperaire agensa,
E ten a cortezia,
Quant hom li quer autreyar e
ditz d' oc,
Mas ja als faitz no s pren ren qui no 'l loc.

//
https://fr.wikipedia.org/wiki/Guilhem_Augier_Novella

Guilhem ou Guillem Augier Novella, dit aussi Augier de Vianes ou Ogier de Vienne ou Augier de Sant Donat ou Ogier de Saint-Donat (v. 1185 Saint-Donat-sur-l'Herbasse - ?), est un troubadour dauphinois de langue occitane ayant principalement vécu en Lombardie. Neuf de ses compositions nous sont parvenues.

Augier. Guilhem, Guillem Augier Novella, Ogier de Vienne, Augier de Sant Donat, Ogier de Saint-Donat