Mostrando entradas con la etiqueta desamatz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta desamatz. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Aimerics de Sarlat. Fis e leials e senes totz engans,

Aimerics de Sarlat.

N Aimerics de Sarlat si fo de Peiregors, d'un ric borc que a nom Sarlat.

7225.

N Aimerics de Sarlat si fo de Peiregors, d'un ric borc que a nom Sarlat. 
E fo fort subtils de dire e d'entendre, e venc trobaire; mas no fe mas una canson.

2701, 3794, 7225, 7614, 7698, C.

Fis e leials e senes totz engans,
Aissi com cel qu'a tot conques amors
Aurai en patz sufertas mas dolors,
Que no m'anei plangen ni rancuran;
Ans ai amat longamen desamatz
Vostre gen cors, domna cui me soi datz:
E pos merces ab vos re no m valria.
Partirai m'en. Ieu? no, que non poiria.

Ans atendrai sufren e mercejan
Tro que de vos aia qualque secors,
Qu'à tot lo mens m'er l'atendres honors,
Bona domna, si tot trai greus afan;
Quar trop val mais rics esperars onratz
Q'un avol dos don hom no fos pagatz:
Per queus serai amics ses felonia
Tro queus apel senes mentir amia.

Bona domna foldat fas per semblan,
Quar en cantan retrai vostras lauzors
E la beutat don sobratz las gensors.
Ops me fora queus anes oblidan;
Qu'orgolh von creis eus merm' umilitatz
On plus vos vau membran vostras beutatz,
Ni la ricor qu'es aut sobre la mia: 
Dir n'ai donc mal? Non ieu, que mentiria.

Mil vetz m'aurai acordat en pessan
Cossius pregues, pois rete m'en paors;
Quar oblidar me fai vostras lauzors,
Si com hom fai dins del Tertre camian
Que s'oblida so don es plus membratz, 
Qu'ieu quan vos vei soi del tot oblidatz:
Mas per so m plai quar falhimens seria
S'ieu per deman lo bon solatz perdia.

Domna be sai qu'à vostra valor gran
M'aonda cor e sofranh nie ricors;
E si del plus podetz faire clamors,
Vos et amors volh siatz à mon dan.
E si per so, domna, m'ocaizonatz
Quar no soi rics, sera tortz e peccatz:
Que tan no val neguna manentia
Endreg d'amor com fis cor ses bauzia.

Pros comtessa, lo nom de Sobeiratz
Es lonh auzit e per tot eissaussatz: 
Per qu'ieu no m part de vostra senhoria,
Ni no farai aitan com vius estia.

lunes, 9 de octubre de 2023

Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

Hugues de la Bachelerie.

(Amb barretina vermelha?)

Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

I.

Ses totz enjans e ses falsa entendensa,
Aissi cum selh cuy amors a conquis,
Serai totz temps francx e leyals e fis
Vas vos, dompna, en fach et en parvensa;
E non ai cor ni poder que m n' estraya,
Ans vos serai en perdo fis amans,
Q' huey vos am mais no fazia er dos tans;
Et a totz jorns dobla m la voluntatz,
Qu' anc no fon drutz mielhs ames desamatz.

Bona dompna, ses vos non ai guirensa;
Tan finamen vos am e us sui aclis
Que, quan no us vey, mon cor planh e languis,
E quan vos vey, no us aus dir per temensa
L' amor qu' ie us port, bona dompna veraya;
E, si m faitz mal en re, no 'n sui clamans,
Per qu' ieu vos prec, dompna, no m sia dans;
Valha m' ab vos merces e pietatz,
Essenhamens e franqueza e bontatz.


Ben dey amar ses neguna fallensa,
Quar tot quant es en las autras devis,
Sens e beutatz, gent parlar e francx ris,
Essenhamens, saber e conoyssensa,
E tot aquo qu' a pretz verays s' asaya
Vey qu' es en vos, bona dompna e prezans,
Per qu' ieu faray tos temps vostres comans,
Que ja no y fos lo quartz ni la meytatz,
Si us amer' ieu, quan aissi fui fadatz.


E non puesc far pus aspra penedensa,
S' ie us am de cor e vos non abellis;
Mas non pues mais, qu' amors m' en afortis,
Em ditz q' hueymais seria recrezensa,
E m mostra tan que qui d' amar s' asaya
Coven que sia afortitz sos talans,
E 'n sofra en patz lo maltrag e 'ls afans,
E qu' ieu vos am sitot vos no m' amatz,
Qu' hom recrezens er greu drutz apellatz.


S' encontra me gardatz vostra valensa
Ni 'l verai pretz que dieus a en vos mis,
Mielhs mi fora, dompna, que ja no us vis,
Qu' autra del mon no m platz ni no m' agensa;
Mas una re m' en auci e m' esglaya,
Quant ieu remir vostres faitz benestans
E la valor qu' es tan richa e tan grans,
No us auzi dir, dompna, merce m' aiatz,
S' elh paratges no bays humilitatz.

II.

Per grazir la bona estrena
D' amor que m ten en capdelh,
E per aleujar ma pena
Vuelh far alb' ab son novelh;
La nueg vei clara e serena,
Et aug lo chan d' un auzelh
En que mos mals se refrena,
Don quier lo jorn et apelh.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

Qu' ie us jur pels sans evangelis
Que anc Andrieus de Paris,
Floris, Tristans ni Amelis
No foron d' amor tan fis;
Depus mon cor li doneris
US PATER NOSTER non dis,
Ans qu' ieu disses: QUI ES IN CELIS,
Fon a lieys mos esperitz.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

En mar, en plan, ni en roca,
Non puesc ad amor gandir,
Mais non creyrai gent badoca
Que m fasson de lieys partir;
Qu' aissi m punh al cor e m toca,
E m tolh manjar e dormir,
Que, s' ieu era en Antioca,
Ieu volri' ab lieys morir.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

Amors, ieu saupra gent tendre,
E penre ors o
laupart,
O per far for castelh rendre;
Mas vas vos non truep nulh art,
Ni no m play ab vos contendre,
Qu' aissi con ai maior part
Sui pus
volpilhs al defendre,
E n' ai mil tans de regart.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_de_la_Bacalaria

Uc de la Bacalaria (fl. 1206) was a Limousin troubadour from La Bachellerie near Uzerche, the home town of Gaucelm Faidit. According to his vida, he was a jongleur who travelled infrequently and was hardly known. He composed cansos, tensos, one alba, and one descort. Six songs are surviving: one canso, one alba, and four tensos (three partimens and one torneyamen). According to the vida, he was courtly, capable, and learned.

Uc participated in a three-way torneyamen with Savaric de Malleo (Mauléon) and Gaucelm Faidit. Savaric posed the dilemma: if a lady with three suitors gazes into the eyes of one, squeezes the hand of the other, and nudges the foot of the third, to whom did she show the truest affection? Uc's answer is that the suitor whose hand was grasped was her true love, for a lady's gaze can rest on anything. Uc wrote another partimen with Gaucelm and two others with Bertran de Sant Felitz.

Uc also wrote an erotic alba, Per grazir la bon' estrena, in which, like his contemporary Guiraut Riquier, he desires the dawn to arrive, in contrast to earlier troubadours, who always dreaded the dawn and the jealous husband. Both troubadours appear to have wished to revive the genre and Uc explicitly writes that vuelh far alb' ab son novelh: "I want to make an alba with a new sound."

Uc's only canso was Ses totz enjans e ses fals'entendensa.