Mostrando entradas con la etiqueta Tertre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tertre. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Aimerics de Sarlat. Fis e leials e senes totz engans,

Aimerics de Sarlat.

N Aimerics de Sarlat si fo de Peiregors, d'un ric borc que a nom Sarlat.

7225.

N Aimerics de Sarlat si fo de Peiregors, d'un ric borc que a nom Sarlat. 
E fo fort subtils de dire e d'entendre, e venc trobaire; mas no fe mas una canson.

2701, 3794, 7225, 7614, 7698, C.

Fis e leials e senes totz engans,
Aissi com cel qu'a tot conques amors
Aurai en patz sufertas mas dolors,
Que no m'anei plangen ni rancuran;
Ans ai amat longamen desamatz
Vostre gen cors, domna cui me soi datz:
E pos merces ab vos re no m valria.
Partirai m'en. Ieu? no, que non poiria.

Ans atendrai sufren e mercejan
Tro que de vos aia qualque secors,
Qu'à tot lo mens m'er l'atendres honors,
Bona domna, si tot trai greus afan;
Quar trop val mais rics esperars onratz
Q'un avol dos don hom no fos pagatz:
Per queus serai amics ses felonia
Tro queus apel senes mentir amia.

Bona domna foldat fas per semblan,
Quar en cantan retrai vostras lauzors
E la beutat don sobratz las gensors.
Ops me fora queus anes oblidan;
Qu'orgolh von creis eus merm' umilitatz
On plus vos vau membran vostras beutatz,
Ni la ricor qu'es aut sobre la mia: 
Dir n'ai donc mal? Non ieu, que mentiria.

Mil vetz m'aurai acordat en pessan
Cossius pregues, pois rete m'en paors;
Quar oblidar me fai vostras lauzors,
Si com hom fai dins del Tertre camian
Que s'oblida so don es plus membratz, 
Qu'ieu quan vos vei soi del tot oblidatz:
Mas per so m plai quar falhimens seria
S'ieu per deman lo bon solatz perdia.

Domna be sai qu'à vostra valor gran
M'aonda cor e sofranh nie ricors;
E si del plus podetz faire clamors,
Vos et amors volh siatz à mon dan.
E si per so, domna, m'ocaizonatz
Quar no soi rics, sera tortz e peccatz:
Que tan no val neguna manentia
Endreg d'amor com fis cor ses bauzia.

Pros comtessa, lo nom de Sobeiratz
Es lonh auzit e per tot eissaussatz: 
Per qu'ieu no m part de vostra senhoria,
Ni no farai aitan com vius estia.

sábado, 18 de julio de 2026

Terror, Terrible, Teriblamen, Teriblitat - Tertre - Tesga - Tesselh

Terror, s. f., lat. terror, terreur.
La terror del efernal torment. Trad. de Bède, fol. 57.
(chap. La terror del infernal tormén.)
La terreur de l'infernal tourment.
ANC. FR. Au quer en ont terror. Roman d'Aubri, v. 164.
CAT. ESP. PORT. Terror. IT. Terrore. (chap. Terror, en R final pronunsiada, terrors.)

Terra lliure imita a ETA con una nueva escalada de terrorismo indiscriminado.

2. Terrible, adj., lat. terribilem, terrible.
Hueills terribles de far semblan.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Yeux terribles pour faire semblant.
CAT. ESP. Terrible. PORT. Terrivel. IT. Terribile. (chap. Terrible, terribles.)

3. Teriblamen, adv., terriblement, considérablement, énormément.
Un peys teriblamen estendut
E gros.
Carya Magalon, p. 1.
(chap. Un peix terriblemen estés (llarc, llarg) y gros. Algo paregut al peix gros de la Ascuma, Juaquinico Monclús, lo presidén.)
Un poisson terriblement étendu (long) et gros.
CAT. Terriblement. ESP. Terriblemente. PORT. Terrivelmente. IT. Terribilmente. 
(chap. Terriblemen o  terríblemen.)

4. Teriblitat, s. f., chose terrible, épouvantable.
Diversas teriblitatz que dire ni pensar pot hom.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 11.
Diverses choses terribles qu'on ne peut dire ni penser.
CAT. Terribilitat. ESP. Terribilidad. PORT. Terribilidade. IT. Terribilità, terribilitate, terribilitade. (chap. Terribilidat, terribilidats.)


Tertre, s. m., tertre, coteau, colline.
Ill bel pla m semblon tertres.
(chap. Los bells plans me pareixen colls : puchs : eixecades : colines : monticuls.)
Rambaud d'Orange: Ar s' espan.
Les belles plaines me semblent tertres.
Ieu veg unas forcas en cel tertre fermar.
(chap. Yo vech unes forques an aquell coll (o collet) fixá. Pot sé que fore a Alcañís, al polígono de “las horcas”, les forques. Estes forques són les de penjá o fé ballá sense tocá anterra, com se hauríe de fé en tots los y les catalanistes, en un llasset groc al coll.)
Roman de Fierabras, v. 3085.
Je vois des fourches sur ce tertre fixer.

enllassos, webs en dialecte occità catalá

Tesga, s. f., tac, sorte de maladie.
Tesga es tals mals que fai tal guerra
Qu' el cap e 'l fel e 'l ventre serra.
Apres febres solon aver
Auzels grans mals per nonchaler:
Ref e tesga son li pejor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le tac est tel mal qui fait telle guerre que le chef et le fiel et le ventre il serre.
Après fièvres soulent avoir oiseaux grands maux par nonchaloir: ref et tac sont les pires.
(N. E. Ver Ref, Tiña, Rasca, Sarna.)

Tesselh, s. m., agrafe.
D' eis drap faitz lo mantel,
E gardatz qu' el tessel
Y sia benestan.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
De même drap faites le manteau, et regardez que l'agrafe y soit bien séante. 
Non a ren fals,
... tesselh ni fonda ni peno.
Raimond de Miraval: Tug silh qui.
N'a rien de faux,... agrafe ni doublure ni collet.
(chap. Grapa, corchete, gancho, ganchet, per ejemple los que se fan aná per a aguantá lo mantel o hule a la taula. Vore: Teisser.)