Mostrando entradas con la etiqueta Terrible. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Terrible. Mostrar todas las entradas

sábado, 18 de julio de 2026

Terror, Terrible, Teriblamen, Teriblitat - Tertre - Tesga - Tesselh

Terror, s. f., lat. terror, terreur.
La terror del efernal torment. Trad. de Bède, fol. 57.
(chap. La terror del infernal tormén.)
La terreur de l'infernal tourment.
ANC. FR. Au quer en ont terror. Roman d'Aubri, v. 164.
CAT. ESP. PORT. Terror. IT. Terrore. (chap. Terror, en R final pronunsiada, terrors.)

Terra lliure imita a ETA con una nueva escalada de terrorismo indiscriminado.

2. Terrible, adj., lat. terribilem, terrible.
Hueills terribles de far semblan.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Yeux terribles pour faire semblant.
CAT. ESP. Terrible. PORT. Terrivel. IT. Terribile. (chap. Terrible, terribles.)

3. Teriblamen, adv., terriblement, considérablement, énormément.
Un peys teriblamen estendut
E gros.
Carya Magalon, p. 1.
(chap. Un peix terriblemen estés (llarc, llarg) y gros. Algo paregut al peix gros de la Ascuma, Juaquinico Monclús, lo presidén.)
Un poisson terriblement étendu (long) et gros.
CAT. Terriblement. ESP. Terriblemente. PORT. Terrivelmente. IT. Terribilmente. 
(chap. Terriblemen o  terríblemen.)

4. Teriblitat, s. f., chose terrible, épouvantable.
Diversas teriblitatz que dire ni pensar pot hom.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 11.
Diverses choses terribles qu'on ne peut dire ni penser.
CAT. Terribilitat. ESP. Terribilidad. PORT. Terribilidade. IT. Terribilità, terribilitate, terribilitade. (chap. Terribilidat, terribilidats.)


Tertre, s. m., tertre, coteau, colline.
Ill bel pla m semblon tertres.
(chap. Los bells plans me pareixen colls : puchs : eixecades : colines : monticuls.)
Rambaud d'Orange: Ar s' espan.
Les belles plaines me semblent tertres.
Ieu veg unas forcas en cel tertre fermar.
(chap. Yo vech unes forques an aquell coll (o collet) fixá. Pot sé que fore a Alcañís, al polígono de “las horcas”, les forques. Estes forques són les de penjá o fé ballá sense tocá anterra, com se hauríe de fé en tots los y les catalanistes, en un llasset groc al coll.)
Roman de Fierabras, v. 3085.
Je vois des fourches sur ce tertre fixer.

enllassos, webs en dialecte occità catalá

Tesga, s. f., tac, sorte de maladie.
Tesga es tals mals que fai tal guerra
Qu' el cap e 'l fel e 'l ventre serra.
Apres febres solon aver
Auzels grans mals per nonchaler:
Ref e tesga son li pejor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Le tac est tel mal qui fait telle guerre que le chef et le fiel et le ventre il serre.
Après fièvres soulent avoir oiseaux grands maux par nonchaloir: ref et tac sont les pires.
(N. E. Ver Ref, Tiña, Rasca, Sarna.)

Tesselh, s. m., agrafe.
D' eis drap faitz lo mantel,
E gardatz qu' el tessel
Y sia benestan.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
De même drap faites le manteau, et regardez que l'agrafe y soit bien séante. 
Non a ren fals,
... tesselh ni fonda ni peno.
Raimond de Miraval: Tug silh qui.
N'a rien de faux,... agrafe ni doublure ni collet.
(chap. Grapa, corchete, gancho, ganchet, per ejemple los que se fan aná per a aguantá lo mantel o hule a la taula. Vore: Teisser.)