Mostrando entradas con la etiqueta beutatz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta beutatz. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

Aimerics de Sarlat. Fis e leials e senes totz engans,

Aimerics de Sarlat.

N Aimerics de Sarlat si fo de Peiregors, d'un ric borc que a nom Sarlat.

7225.

N Aimerics de Sarlat si fo de Peiregors, d'un ric borc que a nom Sarlat. 
E fo fort subtils de dire e d'entendre, e venc trobaire; mas no fe mas una canson.

2701, 3794, 7225, 7614, 7698, C.

Fis e leials e senes totz engans,
Aissi com cel qu'a tot conques amors
Aurai en patz sufertas mas dolors,
Que no m'anei plangen ni rancuran;
Ans ai amat longamen desamatz
Vostre gen cors, domna cui me soi datz:
E pos merces ab vos re no m valria.
Partirai m'en. Ieu? no, que non poiria.

Ans atendrai sufren e mercejan
Tro que de vos aia qualque secors,
Qu'à tot lo mens m'er l'atendres honors,
Bona domna, si tot trai greus afan;
Quar trop val mais rics esperars onratz
Q'un avol dos don hom no fos pagatz:
Per queus serai amics ses felonia
Tro queus apel senes mentir amia.

Bona domna foldat fas per semblan,
Quar en cantan retrai vostras lauzors
E la beutat don sobratz las gensors.
Ops me fora queus anes oblidan;
Qu'orgolh von creis eus merm' umilitatz
On plus vos vau membran vostras beutatz,
Ni la ricor qu'es aut sobre la mia: 
Dir n'ai donc mal? Non ieu, que mentiria.

Mil vetz m'aurai acordat en pessan
Cossius pregues, pois rete m'en paors;
Quar oblidar me fai vostras lauzors,
Si com hom fai dins del Tertre camian
Que s'oblida so don es plus membratz, 
Qu'ieu quan vos vei soi del tot oblidatz:
Mas per so m plai quar falhimens seria
S'ieu per deman lo bon solatz perdia.

Domna be sai qu'à vostra valor gran
M'aonda cor e sofranh nie ricors;
E si del plus podetz faire clamors,
Vos et amors volh siatz à mon dan.
E si per so, domna, m'ocaizonatz
Quar no soi rics, sera tortz e peccatz:
Que tan no val neguna manentia
Endreg d'amor com fis cor ses bauzia.

Pros comtessa, lo nom de Sobeiratz
Es lonh auzit e per tot eissaussatz: 
Per qu'ieu no m part de vostra senhoria,
Ni no farai aitan com vius estia.

Aimerics de Belenoi. Pos lo gai temps de pascor

Aimerics de Belenoi.

Aimerics de Belenoi. Pos lo gai temps de pascor



2701, 7225.

N Aimerics de Belenoi si fo de Bordales, d'un castel que a nom Lesparra, neps de maestre Peire de Corbiac. Clercs fo, mas fez se joglar; e trobet bonas cansos, e bellas et avinens, d'una domna de Gascoingna que avia nom Gentils de Ruis, e per lei estet lonc temps en aquella encontrada. Pois s'en anet en Cataloingna, et estet lai tro qu'el mori.

2701, 7225-6.

Pos lo gai temps de pascor
Renovel' e ve
Vestit de folh e de flor,
Cantarai de se,
Qu'atressi s'es mos pessatz
De fin joi renovelatz;
Quar mos sobransiers volers, 
A cui no platz vils plazers, 
A trobat à son talen
Domna de cor e de sen,
Orgolhoza et humil, 
De captenemen gentil.

Amar me fai ad honor 
Mo fin cor ancse, 
Ses blasmes e ses folor 
D'autrui e de me.
Qu'anc no m'abelis beutatz, 
Ni paratge ni rictatz, 
Si noi fos sens e sabers, 
Que fan far e dir plazers; 
E gardar de fallimen
Domn' e cel qu'à lieis'enten: (liei s'enten)
Et ai cor tan senhoril
Quaz autr'amor no m'apil.

Mas qui vol d'entendedor
Proar s'ama be,
Guart so sen e sa valor
E cossi s capte.
Que s'es ben enamoratz, 
Li fag el ditz el solatz
Seran plus ric que'l devers.
Qu'amors non es mas plazers,
E tug bel captenemen
Movon d'amar leialmen:
Mas ieu no trob entre mil
Un qu'é los sieus fagz no guil.


Qui vol apenre d'amor
Amar li cove,
Que ja per essenhador
Non apenra re.
Que fin'amor, so sapchatz, 
Non es als mas voluntatz 
Qu'adutz ins él cor vezers,
Don la rete bels plazers, 
E viu de dous pessamen: 
Per q'usquecs am'et enten 
En aut loc o en sotil, 
Ves que s'a ric cor o vil.

Mas tant a fina valor
Cella que m mante,
Que no tem lauzenjador
Ni fals digz so cre.
Que'l sieu gen cors, ric, prezatz,
Complitz de totas beutatz,
Conois messonjas e vers,
Per que no tem far plazers
Qu'ab sen soana e pren;
E jutja tan leialmen
Que'l palais ten per cortil,
Tan son siei fag agradil.

Ni ieu plus no vau queren
Terra ni baro ni gen:
Tug autre fag mi son vil, 
Tan son li vostre gentil.

martes, 13 de octubre de 2026

Gavauda. Desemparatz, ses companho,

Gavauda.

Gavaudun

2701, 7226.

Desemparatz, ses companho,
E d'amors lonh del tot e blos,
Cavalgava per un cambo,
Iratz e tristz e cossiros,
Lonc un broill, tro jois me retene
D'una pastorela que vi:
Per qu'es mos jois renovelatz
Quan mi remenbre sas beutatz,
Que anc pos d'autra no m sovenc.

Tost descendei sobre'l sablo
E venc vas lieis de saut coitos 
Ella m ders un pauc lo mento,
Ab un dos ris, ferm, amoros, 
Me dis: senher, cossius avenc 
Queus trartornessetz sai ves mi?
Cous es tan de mi azautatz? 
Qu'ieu no sai que s'es amitatz, 
Per que m lonh de vos e m'estrenc.

Toza, joi mi dona razo
Per qu'ieu soi sà vengutz à vos.
Quan mi mostretz vostra faisso
Sobre totz jauzens fui joios.
Per que mon cors fortz e destrenc
Ab vostr'amor, ves cui m'acli;
E sia volgutz et amatz
Lo mieu jois e'l vostre sius platz,
Que jamais no rompa ni trenc.

Senher, si m'amistat vos do
Ieu aurai nom na Malafos;
Qu'ieu n'esper melhor guiardo
D'autre, qu'ieu cug qu'en breu m'espos.
Dar vos ai est cairel que tenc,
E tornatz en vostre cami,
Qu'ab autras vos es ensaiatz
Per semblan, don etz galiatz,
Falsas que fan ric joi sebenc.

Amiga, nous dis oc ni no
De las falsas ab cor ginhos.
Tan mi platz de vos e m sap bo,
Que totz mals avers m'en es pros.
En qual queus voillatz vos o prenc,
Que ieu vos plevisc eus afi
Que vostre soi endomenjatz;
E fatz de mi so queus voillatz,
Neis traire lo cor ab un brenc.

Senher, qui messonjas a pro
A semblan de ver non es tos:
La saviez' à Salamo
Aondera, s'amors no fos,
Que mur e forsa e palenc
Fe de sen; et un frach bassi
No valc quan fon apoderatz:
E pos el ne fon enganatz,
Gardatz en vos so qu'ieu ne prenc.

Amiga, ab autr' ocaizo
Mi tornas mon joi sus dejos;
Que ja non er ni anc no fo
Qu'amors no sia bon'als bos.
Per qu'ieu de ben amar no m fenc
Que m don'al cor joi clar e fi
De vos; e prec merce m'aiatz,
O m metrei, si m'o alongatz
Hermitas él poig Denisenc.

Senher, ni prezic ni sermo
Non aia mais entre nos dos;
Si m'es amics amigaus so, (amiga us)
Quar tan n'es lecs et envejos.
Ieu geti foras et espenc
De mon cor brau orgolh comgi.
Tot aissi com vos deziratz
Er mos jois al vostre privatz;
Que ses joi no val un arenc.

Amiga, ab tant ai assatz
Per mil vetz s'es mon joi doblatz,
Quar en la vostr'amor atenc.

Senher, e vos non o digatz,
Si tan dur cor adomesjatz,
Als parliers gola de lastenc.



2701, 7226.

L'autre dia per un mati
Trespassava sus pel cimelh,
E vi de jos un albrespi,
Encontra' l prim rach del solelh,
Una toza que m ressemblet
Cilh cui ieu vezer solia;
E destolgui m de la via
Vas lieis, rizen me saludet.

Totz jauzion de mon rossi 
Descendei jos sobre'l gravelh; 
E pres me pel punh, josta si 
Assec me à l'ombra d'un telh, 
Et anc novas no m demandet,
No sai si me conoissia.
Ilh? oc, per queus o mentria,
Que'ls olhs e la boca m baizet.

Per pauc de joi no m'endormi
Quan mi toqueron siei cabelh.
Bella, fi m ieu, com es aissi?
Dombredieu crei m'o aparelh.
Senher, oc; quar nos ajustet,
Qu'alres no volh ni querria:
E sius platz à mi plairia
So don hom plus me castiet.

Amiga, segon qu'ieu devi,
Tort n'ai si jamais m'en querelh
Mas tan privada es de mi,
Dir vos ai mon privat cosselh,
Amors m'a tout so que m donet:
Cela que mot m'abelia
Ar no sai vas on se sia,
Per qu'anc res pois no m conortet.
Senher, ieu sai d'aquel lati,
Per que la noich cossir e velh;
Anc pois que de vos me parti
Mei olh no prezeron sonelh.
Mal o fei qui tan nos lonhet,
E res sos faitz no l'embria;
Que la nostra companhia
Esterà meils qu'anc non estet.

A mi per trastot bon desti 
Crei que m det dieus aquest parelh, 
Joi de cambra en pastori, 
Que m'es dous, don me meravelh;
Et anc mais tan be nons anet.
Vostra merces e la mia 
Issit em d'autra bailia,
Et amors en mi no s pecquet. 
Senher, na Eva traspasset
Los mandamens que tenia: 
E qui de vos me castia 
Aitan se muza en bavet.

lunes, 4 de diciembre de 2023

Giraud le Roux. Be m ten en son poders Amors,

Giraud le Roux.


Be m ten en son poders Amors,

E ben fa sas voluntatz,

E be vol qu' ieu am, desamatz, 

Vos, domna; que m defen ricors

Qu' ieu no us aus mostrar, nuill dia, 

Cum vos suy fis, ses tot enjans; 

Tan suy temeros e duptans

Qu'en perda vostra paria!


Domna, vostra valens valors,

E 'l vostre gentz cors onratz,

E las vostras plazens beutatz

Que son, sobr' autras beutatz, flors,

Volon qu' ie us port senhoria, 

E que vostre fin pretz enans,

E us sia humils merceyans

Tostemps, s' ieu tostemps vivia. 


E quar no m puesc virar alhors,

Domna, ni non es mos gratz, 

Valha m' ab vos humilitatz,

Que no i quier autres valedors,

Si fas merce tota via,

Quar sos poder es aitan grans,

Qu'ab vos, me pot valers mil tans

Merces qu'autra manentia.


Anc no m destreys sens ni folhors

Tan que vos disses celatz

Cum sui vostres endomenjatz,

Tan m' o tolh temensa e paors;

Quar, per mon vol, no us diria

Res que us fos enueitz ni afans,

Mas vuelh qu' el desirs e 'l talans

Tostemps deziran m' aucia. 


Ges d' autra non aten socors,

Ni no m' abelis ni m platz,

Ni de vos no sui tant auzatz

Que us aus far saber mas clamors;

Quar tem que i fezes falhia,

E qu' el vostre bel cors prezans

No m' en fos de peior semblans,

E ges mestiers no m' auria.