Hugues de la Bachelerie. Uc de la Bacalaria

Hugues de la Bachelerie.

(Amb barretina vermelha?)

I.

Ses totz enjans e ses falsa entendensa,
Aissi cum selh cuy amors a conquis,
Serai totz temps francx e leyals e fis
Vas vos, dompna, en fach et en parvensa;
E non ai cor ni poder que m n' estraya,
Ans vos serai en perdo fis amans,
Q' huey vos am mais no fazia er dos tans;
Et a totz jorns dobla m la voluntatz,
Qu' anc no fon drutz mielhs ames desamatz.

Bona dompna, ses vos non ai guirensa;
Tan finamen vos am e us sui aclis
Que, quan no us vey, mon cor planh e languis,
E quan vos vey, no us aus dir per temensa
L' amor qu' ie us port, bona dompna veraya;
E, si m faitz mal en re, no 'n sui clamans,
Per qu' ieu vos prec, dompna, no m sia dans;
Valha m' ab vos merces e pietatz,
Essenhamens e franqueza e bontatz.

Ben dey amar ses neguna fallensa,
Quar tot quant es en las autras devis,
Sens e beutatz, gent parlar e francx ris,
Essenhamens, saber e conoyssensa,
E tot aquo qu' a pretz verays s' asaya
Vey qu' es en vos, bona dompna e prezans,
Per qu' ieu faray tos temps vostres comans,
Que ja no y fos lo quartz ni la meytatz,
Si us amer' ieu, quan aissi fui fadatz.

E non puesc far pus aspra penedensa,
S' ie us am de cor e vos non abellis;
Mas non pues mais, qu' amors m' en afortis,
Em ditz q' hueymais seria recrezensa,
E m mostra tan que qui d' amar s' asaya
Coven que sia afortitz sos talans,
E 'n sofra en patz lo maltrag e 'ls afans,
E qu' ieu vos am sitot vos no m' amatz,
Qu' hom recrezens er greu drutz apellatz.

S' encontra me gardatz vostra valensa
Ni 'l verai pretz que dieus a en vos mis,
Mielhs mi fora, dompna, que ja no us vis,
Qu' autra del mon no m platz ni no m' agensa;
Mas una re m' en auci e m' esglaya,
Quant ieu remir vostres faitz benestans
E la valor qu' es tan richa e tan grans,
No us auzi dir, dompna, merce m' aiatz,
S' elh paratges no bays humilitatz.

II.

Per grazir la bona estrena
D' amor que m ten en capdelh,
E per aleujar ma pena
Vuelh far alb' ab son novelh;
La nueg vei clara e serena,
Et aug lo chan d' un auzelh
En que mos mals se refrena,
Don quier lo jorn et apelh.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

Qu' ie us jur pels sans evangelis
Que anc Andrieus de Paris,
Floris, Tristans ni Amelis
No foron d' amor tan fis;
Depus mon cor li doneris
US PATER NOSTER non dis,
Ans qu' ieu disses: QUI ES IN CELIS,
Fon a lieys mos esperitz.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

En mar, en plan, ni en roca,
Non puesc ad amor gandir,
Mais non creyrai gent badoca
Que m fasson de lieys partir;
Qu' aissi m punh al cor e m toca,
E m tolh manjar e dormir,
Que, s' ieu era en Antioca,
Ieu volri' ab lieys morir.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

Amors, ieu saupra gent tendre,
E penre ors o laupart,
O per far for castelh rendre;
Mas vas vos non truep nulh art,
Ni no m play ab vos contendre,
Qu' aissi con ai maior part
Sui pus volpilhs al defendre,
E n' ai mil tans de regart.
Dieus! qual enueg
Mi fai la nueg,
Per qu' ieu dezir l' alba.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_de_la_Bacalaria

Uc de la Bacalaria (fl. 1206) was a Limousin troubadour from La Bachellerie near Uzerche, the home town of Gaucelm Faidit. According to his vida, he was a jongleur who travelled infrequently and was hardly known. He composed cansos, tensos, one alba, and one descort. Six songs are surviving: one canso, one alba, and four tensos (three partimens and one torneyamen). According to the vida, he was courtly, capable, and learned.

Uc participated in a three-way torneyamen with Savaric de Malleo (Mauléon) and Gaucelm Faidit. Savaric posed the dilemma: if a lady with three suitors gazes into the eyes of one, squeezes the hand of the other, and nudges the foot of the third, to whom did she show the truest affection? Uc's answer is that the suitor whose hand was grasped was her true love, for a lady's gaze can rest on anything. Uc wrote another partimen with Gaucelm and two others with Bertran de Sant Felitz.

Uc also wrote an erotic alba, Per grazir la bon' estrena, in which, like his contemporary Guiraut Riquier, he desires the dawn to arrive, in contrast to earlier troubadours, who always dreaded the dawn and the jealous husband. Both troubadours appear to have wished to revive the genre and Uc explicitly writes that vuelh far alb' ab son novelh: "I want to make an alba with a new sound."

Uc's only canso was Ses totz enjans e ses fals'entendensa.

• Gaucelm, tres jocs enamoratz, with translation by James H. Donalson.
• Egan, Margarita (ed. and trans.) The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.
• Harvey, Ruth and Linda M. Paterson. The Troubadour Tensos and Partimens: A Critical Edition. D. S. Brewer, 2010.
• Markale, Jean. Courtly Love: The Path of Sexual Initiation. Inner Traditions/Bear & Company, 2000. ISBN 0-89281-771-2.
• Monson, Don A. "The Troubadour's Lady Reconsidered Again." Speculum, Vol. 70, No. 2. (Apr., 1995), pp. 255–274.
• Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.
• https://www.limousin-medieval.com/troubadour-uc-de-la-bacalaria
• https://www.degruyter.com/document/doi/10.1515/9783112485842-021/html
• https://dbpedia.org/page/Uc_de_la_Bacalaria
• http://gegeloccitan.over-blog.com/article-uc-de-la-bacalaria-xiiieme-siecle-117430174.html
• https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00393274.2020.1775496?tab=permissions&scroll=top

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries

Capitol. XXII. Com lo embaxador recita a la senyora los singulars goigs e alegries que per la concepcio del fill de deu: hauria en la terra. e finalment en lo cel imperial.

(o la miniatura) Excellent senyora (. o ,) qui pot dir ne estimar quanta sera la alegria e consolacio de vostra senyoria trobant se mare de vn tal fill: car per ell sereu reyna de parays e dispensadora e tresorera dels tresors diuinals. ¶ O magnanima senyora com sera lo vostre cor alegre e content com vos veureu tan richa e tan habundosa de dons e gracies: e poreu distribuir e donar largament als miserables: e lo tresor vostre senyora per molt quen doneu james no minuara: e nengu no partira de vostra merçe sens habundancia de gracies: e poran dir tots aquells que hauran experimentat les misericordies vostres. ¶ Quis sufficiet enarrare opera tua domina: aut quis inuestigabit thesauros misericordie tue. Volent dit: qui sera sufficient senyora a recomptar les piadoses obres vostres: ni qui pora conexer ne cerquar los tresors amagats de la misericordia vostra: La qual exampla e obre lo cor dels peccadors: los quals diran a vostra senyoria. ¶ Cucurri cum dilatasti cor meum. Volent dir cascu dels dits peccadors. O excellent senyora yo he corregut e so vengut a la clemencia vostra per veure e fartarme de la font viua de la vostra dolçor: car la pietat de vostra mercem ha tant examplat lo cor que no dubte obtenir tot lo que a la senyoria vostra demanare ¶ O senyora: inrecomptable sera la alegria e goig de vostra senyoria com veureu lo senyor fill vostre apres de aquella tan dolorosa mort resucitat e glorificat e apartat de tota dolor e pena: e restara algun temps en la terra per consolacio vostra: e apres senyora en presencia vostra e de molts seruents seus sa magestat ab infinida gloria e triumpho pujara a regnar en lo seu celestial regne. ¶ Et dabit illi dominus deus sedem dauid patris eius et regnabit in domo iacob in eternum et regni eius non erit finis. E alli li sera donada per la magestat de nostre senyor deu la cadira triumphal de misericordia com a redemptor glorios de natura humana: la qual cadira justament li sera deguda com a fill de dauid ço es de vostra senyoria qui deuallau de la propria linea del misericordios rey Dauid: e regnara en la casa de Jacob (Iacob) eternalment: ço es en lo regne del seu pare eternal: ab lo qual ell sera egual en potencia e gloria: e sera senyor e regidor sobre tots los elets del regne seu: Lo qual regne james haura fi. E vos senyora aquell dia sereu molt gloriosa e alegra de la inestimable gloria del vostre tan amat fill. E lo senyor volent mes alegrar vostra merçe apres pochs dies del seu pujament trametra lo sanct sperit sobre tots los del vostre collegi: de que vos senyora haureu inestimable goig vehent los dexebles e criats del vostre fill axi plens de la sciencia diuina e de la gracia del sanct sperit. ¶ E apres senyora que sera finit lo temps que la magestat diuina ha constituit vostra merce ature en aquesta mortal vida: pujareu en lo regne del cel ab gloria no recomptable abraçada ab lo vostre excellent fill: qui per vos deuallara ab tota la cort del cel. E sereu altament receptada per tota la sancta trinitat e dignament collocada en aquella cadira real que a mare de deu se pertany. ¶ O senyora alegres vostra merçe car pot esser molt certa: que aquell dia finiran totes les dolors vostres: e hauran complida perfectio los vostres goigs: car eternalment sereu ajustada ab aquell del qual huy sereu mare: e tot lo que huy es promes a vostra altesa aquell dia us (diaus) sera donat. ¶ Perço senyora suplich vostra merce no tema ni se espante de les dolors temporals: puix los goigs seran sens fi. Sia de vostra senyoria no tardeu lo consentiment: car grans e innumerables son los bens que de aquest misteri se han a seguir (aseguir). E vehent gabriel que la senyora verge staua tota pensosa e recollegida dins si mateixa: e conexent que pensaua estretament en lo que ell de part de la diuina magestat li hauia dit: e ja tenia consell ab si mateixa sobre lo delliber de aquest consentiment. ¶ Crida lo dit gabriel hun angell de aquells quil hauien acompanyat e dix li. Cuytau als lims e digau a Adam e als fills seus: que ara es hora de cridar e demanar merçe a aquesta senyora: car la fahena de la sua redempcio sta per cloure. E anant langel molt cuytadament denuncia a Adam lo que manat li era ¶ E hoint la dita missatgeria Adam se prostra ab tots los fills seus: e comença a cridar ab gran fe e deuocio reclamant a la senyora e deya. ¶ In te domina speraui: non confundar in eternum: in tua misericordia libera nos. Volent dir: O senyora e filla mia ja sab vostra merçe que en vos apres deu es tota la sperança mia: no sia yo confus senyora: ne reste eternalment en la dolor que ara so: ans clement vos placia obrir les entramenes de la vostra misericordia e hauer pietat dels dolorats fills meus e de mi e voler nos deliurar de tanta pena per lo vostre gracios consentiment. ¶ E en aquesta pregaria e crit continua Adam els fills seus fins mereixqueren esser hoits.