Deux sermons.
Ms. de Paris, lat. 3548 (B). - Armitage, Sermons du XIIe siècle en vieux provençal, Heilbronn 1884, p. 12 s. et 19-22 (A).
I.
Hodie nata est beata virgo Maria cujus vita inclita cunctas illustrat ecclesias.
Oi es la nativitaz de la bonaurada vergina Maria que per la sua richa vida onra totas las gleisas. Per gran meravila fo nada aquesta dona; que nos trobam que Joachim sos paire et Anna sa maire avion estat gran termini essems e no podio aver effant, tant que Abiatar, que era preire de la leg, soanet la offerta de Joachim, vezent tot lo poble; et ac tal verguina Joachim que s'en fugi ab sas bestias, ab sos pastors, et anet s'en molt long en una montana, e laiset sa moler per zo que Abiatar lo preire l'avia
dit que Deus l'avia adirat, quar no l dava efant. Et estet gran temps que de sa moler non audi novas. Et un dia la dona estava sola a la fenestra de sa chambra e vi una basser sus en u laurer, que s'esgausia ab sos poucis, et ac molt gran dol e dis: “O Deus celi et terre, unicuique creature das fructum, et mihi misere abstulisti virum meum, o Seiner Deus, reis de cel e de terra, ad unaquega creatura donas fruit, et a me lassa as tolt mo senor.” E jetet se a so leit. E Nostre S. ac pietat de la dona et eviet son angel al marit que tornes a sa moler. E si fez, e Nostre S. donet lor efant: zo fo nostra dona sancta Maria. Ara, a chap de dos anz que fo nada, portero la al templum domini e giquiro la a Nostre S.
Et Abietar (Abiatar) l'evesques era al sobira altar. Del primer altar tro a l'altre avia XV gras, e quant efas en poiava dos gras o tres, om o tenia a gran meravila, e dizio que grans signes faria. E cum pasero alz gras, nostra dona sancta Maria poiet toz los XV gras tro que veng a l'altar on era Abietar l'evesques. E diz toz lo pobles que granz meravillas aquel
effas faria. Pro jos fo nurida ab las altras verges del temple, et ac tan gran sapiensa que l'evesques Abietar li mandava tota ora coseil, tant li dizia granz paraulas e belas. El servizi del temple estet tro que Joseph l'esposet per comandament d'angel; e Nostre Seiner pres charn en ella. Aquesta gloriosa dona pregem que nos plaig ab lo seu fil sine fine in secula seculorum. Amen.
II.
Postquam consumati sunt dies octo usque circumcideretur.
Auzir, seinor, podet que nos demostra sans Lux evangelista; car zo nos diz que Nostre S., quant ac compliz los VIII dias de la sua nativitat, si fo circuncis, et enn aquela circuncisio fo apelaç Jesus. Quar zo era comandat e la leg que tuz li efant mascle que naisio, quant avio VIII dias compliz, que il fosso circuncis. Et en aquella circuncisio om lor trenchava la superfluentat de la charn e ssi lor pausava lo nom per que era apellaz aquel efas. E N. S. que era venguz el mond per adimplir la leg - si com diz e l'avangeli “non veni solvere legem, sed adimplere, eu no veng per
destruir la leg, mas adimplir,” - et el medeis e l'octau dia depos la sua nativitat volc esser circuncis, et en aquella circuncisio el fo appellaz Jesus. Jesus latine salvator dicitur: Jesus e lati salvaire es appelaz, e nostra leg N. S.
E per aquo el fo appellaz salvaire que el era venguz per nos salvar e gerir. E per aquest nom lo avia mandat l'angels que el fos appelaz, quant venc a nostra dona sancta Maria. Et el aportet lo salut del paire esperital e si l dis: “Ecce virgo concipies in utero et paries filium et vocabis nomen ejus Jesum, vec te que tu concebras en to ventre et effantaras u fil et appellaras lo per lo nom de Jesu.” E nos, senor, devem saber que aquella
circuncisios corporalment signifia lo nostre babtisme esperital, et enaisi co enn aquella circuncisio era lo nomz pausaz de l'efant, e la superfluentat de la charn trenchada, tot enaisi el nostre baptisme es lo nostre nomz pausaz, (e la superfluentat trenchada)...,
zo es la superfluentat delz vidis (que) …
devo esser de nos desebrat. Quar lo preire enterva l'efant e demanda li d'aital guisa: “Abrenuncias Sathane et omnibus operibus ejus et omnibus pompis ejus? negas tu diable,” zo diz lo preire, “e totas sas obras e toz
sos senz?” E il pairi que so fizanzas respondo per l'efant, e diz “abrenuncio,” zo es "eu l devet”. Senor, quam pauc te aquel mandament! Quar ta viaz co l'efas pod anar e parlar et es em poder de sos talanz a far, adonc laisa Deu e l seu servizi, e pausa se el poder de diable et el deleit del segle e laisa encore los pairis e lz covinenz que faiz avio, on los
avia mes vas N. S. pel seu servizi far e gardar; quar il no s gardo de perjurar ni de lor fe mentir, ni de negu pechat a faire no s gardo que no l fazo. E pauso lor amor e las manentias d'aquest segle et el deleit de la charn don ja no l venra nula re se mals no, que zo dis aizi:
“Quid prodest homini si universum mundum lucretur, anima sua detrimentum patiatur?” Zo diz: “Que profeita ad ome si tot lo mon gazanava ni l'aur ni l'argent ni tota la riqueza del segle, que s'arma en sia pausada e las penas d'efern, on ja redemcio non aura?”
Si con diz aizi lo bos om Iob: “Quia in infernum non est redemptio, quar en efern”, zo diz, “non a neguna redempcio”. E per aquo, senor, amaz
N. S. aitant con avez temps de lui servir, que no sabez coras vos traspasarez d'aquest segle, que em petit d'ora serez venguz a la fi.
E laisaz diable e totas las suas obras, e trastornem nos a Deu, e clamem li merce, que el nos do durable repaus et aisi nos lais persegre aquel babtisteri que nos receubut avem, per que nos poscam pervenir al seu durable regne sine fine in secula seculorum. Amen.
