champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Ses totz enjans e ses falsa
entendensa, Aissi cum selh cuy amors a conquis, Serai totz
temps francx e leyals e fis Vas vos, dompna, en fach et en
parvensa; E non ai cor ni poder que m n' estraya, Ans vos serai
en perdo fis amans, Q' huey vos am mais no fazia er dos tans; Et
a totz jorns dobla m la voluntatz, Qu' anc no fon drutz mielhs
ames desamatz.
Bona dompna, ses vos non ai guirensa; Tan
finamen vos am e us sui aclis Que, quan no us vey, mon cor planh e
languis, E quan vos vey, no us aus dir per temensa L' amor qu'
ie us port, bona dompna veraya; E, si m faitz mal en re, no 'n sui
clamans, Per qu' ieu vos prec, dompna, no m sia dans; Valha m'
ab vos merces e pietatz, Essenhamens e franqueza e bontatz.
Ben
dey amar ses neguna fallensa, Quar tot quant es en las autras
devis, Sens e beutatz, gent parlar e francx ris, Essenhamens,
saber e conoyssensa, E tot aquo qu' a pretz verays s' asaya Vey
qu' es en vos, bona dompna e prezans, Per qu' ieu faray tos temps
vostres comans, Que ja no y fos lo quartz ni la meytatz, Si us
amer' ieu, quan aissi fui fadatz.
E
non puesc far pus aspra penedensa, S' ie us am de cor e vos non
abellis; Mas non pues mais, qu' amors m' en afortis, Em ditz q'
hueymais seria recrezensa, E m mostra tan que qui d' amar s'
asaya Coven que sia afortitz sos talans, E 'n sofra en patz lo
maltrag e 'ls afans, E qu' ieu vos am sitot vos no m' amatz, Qu'
hom recrezens er greu drutz apellatz.
S'
encontra me gardatz vostra valensa Ni 'l verai pretz que dieus a
en vos mis, Mielhs mi fora, dompna, que ja no us vis, Qu' autra
del mon no m platz ni no m' agensa; Mas una re m' en auci e m'
esglaya, Quant ieu remir vostres faitz benestans E la valor qu'
es tan richa e tan grans, No us auzi dir, dompna, merce m'
aiatz, S' elh paratges no bays humilitatz.
II.
Per
grazir la bona estrena D' amor que m ten en capdelh, E per
aleujar ma pena Vuelh far alb' ab son novelh; La nueg vei clara
e serena, Et aug lo chan d' un auzelh En que mos mals se
refrena, Don quier lo jorn et apelh. Dieus! qual enueg Mi
fai la nueg, Per qu' ieu dezir l' alba.
Qu' ie us jur pels
sans evangelis Que anc Andrieus de Paris, Floris, Tristans ni
Amelis No foron d' amor tan fis; Depus mon cor li doneris US
PATER NOSTER non dis, Ans qu' ieu disses: QUI ES IN CELIS, Fon
a lieys mos esperitz. Dieus! qual enueg Mi fai la nueg, Per
qu' ieu dezir l' alba.
En mar, en plan, ni en roca, Non
puesc ad amor gandir, Mais non creyrai gent badoca Que m fasson
de lieys partir; Qu' aissi m punh al cor e m toca, E m tolh
manjar e dormir, Que, s' ieu era en Antioca, Ieu volri' ab
lieys morir. Dieus! qual enueg Mi fai la nueg, Per qu' ieu
dezir l' alba.
Amors, ieu saupra gent tendre, E penre ors o
laupart, O
per far for castelh rendre; Mas vas vos non truep nulh art, Ni
no m play ab vos contendre, Qu' aissi con ai maior part Sui pus
volpilhs
al defendre, E n' ai mil tans de regart. Dieus! qual enueg Mi
fai la nueg, Per qu' ieu dezir l' alba.
Uc de la Bacalaria (fl. 1206) was a Limousin troubadour from La Bachellerie near Uzerche, the home town of Gaucelm Faidit. According to his vida, he was a jongleur who travelled infrequently and was hardly known. He composed cansos, tensos, one alba, and one descort. Six songs are surviving: one canso, one alba, and four tensos (three partimens and one torneyamen). According to the vida, he was courtly, capable, and learned.
Uc participated in a three-way torneyamen with Savaric de Malleo (Mauléon) and Gaucelm Faidit. Savaric posed the dilemma: if a lady with three suitors gazes into the eyes of one, squeezes the hand of the other, and nudges the foot of the third, to whom did she show the truest affection? Uc's answer is that the suitor whose hand was grasped was her true love, for a lady's gaze can rest on anything. Uc wrote another partimen with Gaucelm and two others with Bertran de Sant Felitz.
Uc also wrote an erotic alba, Per grazir la bon' estrena, in which, like his contemporary Guiraut Riquier, he desires the dawn to arrive, in contrast to earlier troubadours, who always dreaded the dawn and the jealous husband. Both troubadours appear to have wished to revive the genre and Uc explicitly writes that vuelh far alb' ab son novelh: "I want to make an alba with a new sound."
Uc's only canso was Ses totz enjans e ses fals'entendensa.
Longa
sazo ai estat vas amor Humils e francs, et ai fait son coman En
tot quan puec; qu' anc per negun afan Qu' ieu en sofris, ni per
nulha dolor, De lieys amar non parti mon coratge Vas qui m' era
rendutz de bon talen, Tro qu' ieu conoisc en lieys un fol
usatge De que m dechay, e m' a camjat mon sen.
Agut
m' aura per leyal servidor, Mas tan la vey adonar ab enjan, Per
que s' amor no m platz dezerenan, Ni m pot far be qu' ieu en senta
sabor; Partirai m' en, qu' aissi m' es d' agradatge, Pus qu'
elha s part de bon pretz eyssamen; E vuelh alors tener autre
viatge, On restaure so que m' a fag perden.
Be
sai, si m part de lieys ni m vir alhor, Que no l' er greus ni so
tenra a dan; E si cug ieu saber e valer tan Qu' aissi cum suelh
enansar sa lauzor, Li sabria percassar son domnatge; Pero lays
m' en endreg mon chauzimen; Quar assatz fai qui de mal
senhoratge Si sap partir, e lunhar bonamen.
En
patz m' en part, mas quan cossir l' error, E 'l dan qu' ai pres e
'l destric, lieys aman, Ni quo m' agra trobat ses cor truan, Que
m feira ben e m tengra en doussor, No m puesc mudar que non sia
salvatge; Mas conort mi, qu' auzit ai dir soven, Qu' ades pass'
om premiers per lo folhatge, E pueys tanh be qu' om s' an
reconoissen.
Ai!
cum cugey fos dins d' aital color Cum m' aparec deforas per
semblan; Et en aissi cum ilh a beutat gran, E cum val mais
guardes genser s' onor; Et en aissi cum es de belh estatge, Agues
en si mais de retenemen; Et en aissi cum es d' aussor
paratge, Contra son pretz temses far falhimen.
Ja
non degra far beutatz son estatge, Ni remaner en domna
autramen, Si non guardes s' onor e son paratge, E non agues en
se retenemen.
II.
Amors
e com er de me! Ja sui tornatz en l' afan De que m' alarguetz
antan En aissi del tot lo fre, Per vezer si ja poiria Be ni
gen viure ses vos; Be ni gen no, mas viuria Seguramen cum que
fos, Aissi cum vey viur' assatz, Ses vos e ses vostr' ajuda, De
ricx e d' alezeratz Qu' an la vergonha perduda.
De
tot autre guerrier cre Que s pot hom defendr' ab bran, O metre
l' escut denan Savals entre lui e se, O s' estrem' om de sa
via, O s met en un luec rescos, O 'lh val fors' o gualhardia, O
gienhs, o defensios, O castelhs, o fermetatz, O amics, o bon'
ajuda, Mas selh que vos guerreiatz Val menhs on plus s'
esvertuda.
Ai! de mon cor, quar no ve De lai on remas
antan Amors, a vos o deman, Ma domna per qu' el rete, Vau
vezer si 'l me rendria; A l' anar suy ieu cochos, Mas al tornar
cum seria! Be faria d' un dan dos. Mais me notz A DIEU
SIATZ, Que DIEUS VOS SAL no m' ajuda: Dona, si no fos
comjatz, Bona fora la venguda.
Tres
letras de l' A B C Aprendetz, plus no us deman: A, M, T; quar
atretan Volon dire com: AM TE. Et ab aitan de clercia Auriam
pro ieu et vos. Empero mais ieu volria O e C
mantas sazos, Pueys s' ieu dizia: “diguatz, Dona, vos faretz
m' ajuda?” Ieu crey que vos seriatz De dir oc
aperceubuda.
Bona domna, tart m' ave Qu' ieu vos digua mon
talan, Et aquo pauc e duptan, E per tot so no m recre; E
quar vostra companhia Es tota d' omes gilos, Us amicx se
tanheria, Dona, entre me e vos; Quar ieu tem e vos duptatz, Per
que y aura ops ajuda; E per que non comensatz, Bona domna, es
perduda.
L' anars, bona domna, m platz Vas vos per respieg
d' ajuda; Pero quan m' en sui tornatz, Ieu trob ma pena
creguda.
Lauzengier, benastr' aiatz, Quar m' etz de tan
bon' ajuda, Qu' ab vostre mentir m' onratz, E vertatz non es
saubuda.
III.
Ab leyal cor et ab humil talan, Venc
vas amor per mostrar mos greus mals Qu' ieu ai sufertz grans e
descominals, Per lo dous ris e l' amoros semblan Que m fetz mi
dons al prim esguardamen, Quan pres mon cor e mon fin pessamen, E
suy mi mes el sieu ric senhoratge.
A vos, amors, vuelh mostrar
en chantan, Quom pres mi dons, ni per que, ni per quals, Ni on
me mes sos homs fis e leyals; A pauc de be suy pres e malanan, On
m' a tengut senes tot chauzimen, Non sol un an, ans crezatz
certamen Seran complit set ans al prim erbatge.
Tot suavet,
amors, mi venc denan Mostran els huelhs guays semblans e
cabals, Et ab merce, quar non es hom carnals Que ja pogues
desviar mon talan, Per lo sieu ris que m fes tan doussamen, Que
m fon avis merce n' agues breumen; Quar m' o cugei conosc que fis
folhatge.
Qu' ieu la triey, segon lo mieu semblan, Per la
melhor de las autras reyals; Et a tengut mon cors en sos
ostals, Ab son ric pretz, sobr' els autres prezan: Si quo 'l
solelhs sobr' autr' alumnamen Nos ren clardat, ben puesc dir
eyssamen Qu' ilh es clardatz, e rent alumenatge.
Lo dous
cossir del belh cors benestan, Agreuia mout mas dolors e mos
mals Que de plorar rendon mos huelhs venals Per sa beutat que
m' es tot jorn denan; Que per semblan m' auci en pessamen, Per
que conosc qu' aucir m' a planamen
Si
'n breu vas me non domda son coratge.
E doncs, amors, fessetz
per me aitan, Qu' en ben voler siatz ab me enguals, Que m
destrenguatz mi dons d' aitan savals Que 'l sapcha bo, e m' en
fassa semblan; Quar ieu l' am mais de nulha ren viven; Et avetz
mi fag alegr' e jauzen Quan ieu de lieys aurai pres senhoratge.
A
Mon Dezir, t' en vai chanson breumen,
E
di 'l, si 'l play, que per son chauzimen
Li
sapcha bo que ieu l' am d' agradatge.
IV.
S' anc fui
belha ni prezada, Ar sui d' aut en bas tornada; Qu' a un vilan
sui donada, Tot per sa gran manentia; E murria, S' ieu fin
amic non avia Cuy disses mo marrimen, E guaita plazen Que mi
fes son d' alba.
Ieu sui tan corteza guaita, Que no vuelh
sia desfaita Leials amors a dreit faita; Per qu' ieu sui guarda
del dia Si venria, E sel qui jay ab s' amia Prenda comjat
francamen, Baizan e tenen, Qu' ieu crit quan vey l' alba.
Be
m plai longua nuegz escura, E 'l temps d' ivern on plus dura, E
no m' en lays per freidura Qu' ieu leials guaita no sia Tota
via; Per tal que segurs estia Fins drutz quan pren jauzimen
De
domna valen, Del ser tro en l' alba.
S' ieu en un castelh
guaitava, E fals' amors y renhava, Fals sia ieu si no celava Lo
jorn aitan quan poiria; Car volria Partir falsa drudaria D'
entre la corteza gen; Guait ieu leialmen, E crit quan vey l'
alba.
Ja per guap ni per menassa, Que mos mals maritz
me fassa, No mudarai qu' ieu no jassa Ab mon amic tro al
dia; Quar seria Desconoissens vilania, Qui s partria
malamen Son amic valen De si, tro en l' alba.
Cadenet és el nom amb què és conegut un trobador que compongué la seva obra en la primera meitat del segle xiii en l'entorn de la cort de Raimon V de Tolosa. Segons Martí de Riquer, la seva vida es podria situar dins del període que va de 1166 a 1239.
Cadenet (c. 1160 – c. 1235) was a Provençal troubadour (trobador) who lived and wrote at the court of Raymond VI of Toulouse and eventually made a reputation in Spain. Of his twenty-five surviving songs, twenty-one (or twenty-three) are cansos, with one alba, one partimen, one pastorela, and one religious piece represented. Two of his melodies survive.
During Cadenet's childhood Raymond V of Toulouse and Bertrand I of Forcalquier went to war over the Vaucluse. Cadenet's father was killed in battle fighting for the count of Forcalquier and the castle of Cadenet was destroyed. Cadenet was taken captive or as a hostage to the court of Toulouse, where he became known after his birthplace, a term which also mean "juniper grove" (cade is Occitan for "juniper"). He rose to prominence in the court under the patronage of several prominent families with close connections to the Cathar movement. According to his late thirteenth-century vida, . . . et el venc bos e bels et courtes e saup ben cantar e parlar, et apres a trobar coblas e sirventes. He became a devoted attendant of the count and countess of Toulouse.
His cansos celebrate love but also criticise the feudal lords for their less admirable behaviour. He was only full of praise for lauzengiers, the spies and eavesdroppers who forced lovers into ever more secrecy. He wrote one sirventes criticising Raymond Roger Trencavel for his poor manners on a visit to the court of the count of Toulouse in 1204. This sirventes is a useful source for the relationship between Toulouse and the Trencavel on the eve of the Albigensian Crusade, as it was written for a contemporary audience and dealt with personal issues. Cadenet also wrote a famous early alba, S'anc fu belha ni prezada, whose music (air) and lyrics are still preserved. The music is of the style of an oda continua hymn. In some of his writings, modern researches have thought to detect the influence of Cathar doctrine. His famous Lo ben e lo mal (The Good and the Bad) divulges a deep sense of guilt towards God and a desire to swap evil and good:
Elsewhere the learned Cadenet borrowed a Classical metaphor, that of the "boat of love, ploughing through the rough weather" from Ovid, and wrote Plus que la naus q'es en la mar prionda / Non had poder de far son dreg viatge. Cadenet elsewhere employs simile and metaphor to compare a beautiful but difficult woman to a pretty flower without seed:
Car es delida
leu flors, on mieills es florida;
q'ela se fraing per nïen
qand so qe mostra desmend.
After the Crusade and the Inquisition, Cadenet took refuge in Spain (either Castile or Aragon, c. 1230), where he had an influence on the court of Alfonso X of Castile. Alfonso's cantiga Virgen, madre gloriosa adapts metric elements from Cadenet's alba. Late in life, after an unhappy falling in love with a novice nun, sources differ as to whether he entered either the Order of the Temple or the Order of the Hospital. He appears to have been serving with the Order in Palestine when he died around 1230, though other sources place him in the Hospitaller establishment at Orange in 1239.
Gaunt, Simon, and Kay, Sarah. "Appendix I: Major Troubadours" (pp. 279–291). The Troubadours: An Introduction. Simon Gaunt and Sarah Kay, edd. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-57473-0.
Pillet, Alfred, Bibliographie der Troubadours... ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Cadenet és el trobador PC 106]
Favati, Guido (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, p. 330
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 267-269 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
Ar ai gran joy quant remembri l'
amor Que ten mon cor ferm en sa fezeutat; Que l' autr' ier vinc
en un vergier de flor Tot gent cubert ab chan d' auzels mesclat, E
quant estei en aquels bels jardis, Lai m' aparec la bella flors de
lis, E pres mos huels e sazic mon coratge, Si que anc pueis
remembransa ni sen Non aic mas quant de lieys en cui m' enten.
Ilh
es selha per cui ieu chant e plor; Tant ai ves lieys mon talant
esmerat, Soven sospir e soplei et azor Ves lai on vi resplandir
sa beutat; Flors de domnas, c' om acli e grazis, Es aissella
que tan gen m' a conquis, Dous' e bona, humil, de gran paratge, En
faitz gentils ab solatz avinen, Agradiva vas tota bona gen.
Ben
fora ricx, s' auzes dir sa lauzor, Qu' a tota gen vengra l' auzirs
en grat; Mas paor ai que fals lauzenjador, Felh et esquiu,
sobredesmezurat M' entendesson, et ai trops d' enemis: A mi non
play qu' om se fassa devis; Mas quan veirai home de son
linhatge, Lauzar l' ai tan tro que la boca m fen, Tan d' amor
port al sieu bel cors jauzen.
Ja
non laissetz per mi ni per amor Fals lauzengiers complitz de
malvestat, E demandatz cui ni quals es l' onor, S' es loing o
pres, qu' aisso us ai ben emblat, Qu' ans fos ieu mortz qu' en
aital mot falhis: Qu' amic non ai ben d' aisso no 'l trais; Quar
hom non es non aia per usatge Us fols vezis que 'l vai mal
enqueren, Per q' us no s fi en fil ni en paren.
Ara diran
de mi escarnidor: Ai! ai! fant il, cum ten sos huels en fat E
sa gamba d' orguelh e de ricor! Qu' ieu non cossir, s' er' en un
gran mercat, Mas quant de lieys on mos cors s' es assis, E ten
los huels viratz vas lo pais On ilh estai, e parl' en mon
coratge Ades de lieis on mon fin cor s' aten, Car non ama qui
non o fai parven.
II.
Ja m vai
revenen D' un dol e d' un' ira Mos cors, quar aten Per sol
bon coven Avinen e jai; Per qu' ieu chantarai: Qu' ogan non
chantera, Pos vergiers, ni pratz, No m' adui solatz, Ni
chans per plaissatz Que l' auzelet fan Vas lo torn de l'
an.
Ni ja l' avol gen En patz no sofrira, Qu'
apessadamen Van ves valor len, Per que pretz dechai; Ren als
no us en sai, Mas ja non cuidera Fos aitan viatz Joys
dezamparatz; Vos m' en conortatz, Domna, per cui chan, E m
vau alegran. E per vos defen So que plus me tira, Que no m'
espaven Per bon covinen Que n' agui e n' ai, Mas plus no m'
eschai; Qu' assatz miels chantera, Si 'l gens cors honratz Mi
fos plus privatz; Empero, si us platz, No y dei aver dan Si
us repren chantan.
Qu' ab plus d' ardimen Mos fatz cors no
s vira, Ta fort m' espaven; Ans me ditz soven Qu' a mon dan
serai, Quan vos preiarai, Pos aissi m' es fera, Quar sol o
cuiatz Ans que ren sapchatz; Si plus n' auziatz, Paor mi
faitz gran Que m dobles l' afan.
Mas mon escien Tot'
autra m sufrira Plus d' envazimen. Parlem bellamen; Diguatz,
o dirai; Qual tort vos aurai Si us am, o enquera Vos en prec
forsatz? Pois pres o liatz Sui, ja non crezatz Que
sobretalan Ja m' ane guaran.
Quar qui 'ls dregz enten D'
amor, ni 'n sospira, Non pot aver sen De gran jauzimen, S'
ab foldat no y vai; Qu' anc drut savi guai No vi, qu' ans
esmera Lo sen la foudatz: Pero s' amavatz, E 'l sen
creziatz, Per pauc de semblan Iriatz doptan.
E per aisso
pren Qui trop no s' albira; Primiers quar cossen So qu'
autre repren: Ges ben no us estai, Si us mespren de lai; Qu'
eissamen m' amera Cum vos vos amatz, Que guerra m
fassatz; Mas sufretz en patz, Quar silh venseran Que miels
sufriran.
Qu'
en patz e sufren Vi ja que m jauzira D' un amor valen, Si
leugieramen, Per fol sen savai, No m fezes esglai So que m'
ajudera, Si 'n fos veziatz; Mas feyssi m' iratz, Per qu'
autre senatz, Quan m' anei tarzan, Pois pres ta enan.
E
pueys sofertera Maiors tortz assatz, Quan m' en sui lunhatz, E
sui 'n esfredatz; Per qu' ie us prec e us man Que sufratz
aman.
III.
No
pues sofrir qu' a la dolor De la den la lenga no vir, E 'l cor
a la novelha flor, Lanquan vei los ramels florir, Doussa votz
pel boscatge Aug dels auzelhs enamoratz; E si be m' estau
apessatz Ni pres per mal usatge, Quan
vey camps e vergiers e pratz, Eu
m renovelh e m' asolatz.
Qu'
ieu no m' esfortz d' autre labor Mas de chantar e d' esbaudir; L'
autr' ier sompniey en pascor Un somnhe, que m fetz esbaudir, D'
un esparvier ramatge. Que s' era sus mon pong pauzatz, E si m
semblav' adomesgatz, Anc non vi tan salvatge, Mas pueys fon
mainiers e privatz, E de bons getz apreisonatz.
Lo somnhe
dis a mon senhor, Qu' a son amic lo deu hom dir, Et el narret
lo m' en amor, E dis me que no m pot falhir Que del aussor
paratge Conquerrai tal amigu' en patz, Quan be m' en serai
trebalhatz, Qu' anc hom de mon linhatge Ni de maior valor
assatz Non amet tal, ni 'n fon amatz.
Aras n' ai vergonha e
paor Quan m' esvelh, e planc e sospir, E 'l somnhe tenc a gran
folhor, E non crey que puesc' avenir; Pero d' un fat coratge No
s pot partir us rics pessatz Orgoylhos e desmezuratz; Qu' apres
nostre passatge Crey
qu' el somjes sera vertatz, Aissi
dreg cum mi fo narratz.
E
pueis auziretz cantador E cansos anar e venir; Qu' eras, quan
re no sai ves or, M' aven un pauc plus enardir D' enviar mon
messatge, Que ns porte nostras amistatz; Que sai n' es faita la
meitatz, Mas de lai non tenc gatge; Pero ja non er acabatz Nuls
fagz tro sia comensatz.
Qu' ieu ai vist comensada tor D'
una sola peira bastir, E quad a pauc poiar aussor Tro que la
podia hom garnir; Per qu' ieu prenc vassallatge D' aitan, si
vos m' o conselhatz, Qu' el vers quant er ben acabatz Trametrai
el viatge, Si trob qui lai lo m port viatz, Ab que s deport e s
don solatz.
E s' ieu ja vas emperador Ni vas rei vauc, si m
vol grazir Tot aissi com al sieu traichor Que no 'l sap ni no
'l pot gandir, Ni mantener ostatge, Loing en un dels estrans
regnatz; Qu' aissi serai justiziatz E fis de gran damnatge, Si
'l sieus gens cors blancs e prezatz M' es estrans ni m' estai
iratz.
E vos entendetz e veiatz Que sabetz mon lengatge, Quoras
que fezes motz serratz, S'
eras no 'ls fatz ben esclairatz.
E soi m' en per so
esforsatz Qu' entendatz cals chansos eu fatz.
IV.
Rei glorios, verais lums e clardatz, Dieu poderos, senher, si a vos
platz, Al mieu compainh
sias fizels ajuda, Qu' ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda, Et
ades sera l' alba.(”)
“Bel companhos, en chantan vos
apel, Non dormatz plus, qu' ieu aug chantar l' auzel Que vai
queren lo jorn per lo boscatge, Et ai paor qu' el gilos vos
assatge, Et ades sera l' alba.(”)
“Bel companhos,
issetz al fenestrel, Et esgardatz las ensenhas del
cel, Conoiseretz si us sui fizels messatge; Si non o faitz,
vostres er lo dampnatge, Et ades sera l' alba.(”)
Que us mi rendes per leial
companhia, Et ades sera l' alba.(”)
“Bel companhos,
las! foras al peiros, Me preiavatz qu' ieu no fos dormilhos, Enans
velhes tota nueg tro al dia; Aras no us plai mos chans ni ma
paria, Et ades sera l' alba.”
Giraut de Bornelh, Girautz de Borneill, Giraud de Bornell, de Borneil o de Borneyll (Exideuil, Eissiduelh,Lemosín, Dordoña, 1138 – 1215) fue un trovador francés en lengua occitana, del cual se conservan alrededor de ochenta composiciones y cuatro partituras; un alba, cuarenta y seis cansós, una composición religiosa, dos cantos de cruzada, una pastorela, dos planhs, (planch) una romanza, dieciséis sirventeses, seis sirventés-cansós y tres tensós. Fue tan famoso que sus contemporáneos lo llamaron "maestro de trovadores", aunque esta denominación parece ser literal, porque también se dedicaba a la enseñanza.
Se conservan sobre este trovador una Vida y seis razós de distinta fiabilidad. Era "de baja condición, pero sabio hombre de letras y de ingenio natural... Su vida transcurría de tal suerte que durante todo el invierno estaba en la escuela y enseñaba letras, y todo el verano andaba por las cortes y llevaba consigo dos cantantes que cantaban sus canciones. Nunca quiso casarse, y todo lo que ganaba se lo daba a sus pobres padres, y a la iglesia de la villa donde nació, la cual iglesia tenía por nombre, y aún lo tiene, San Gervasio". Estudió en una abadía limosina y tras pasar por varias cortes occitanas se vinculó a la corte de Alfonso II de Aragón y acompañó al conde Adémar V a las Cruzadas entre 1188 y 1189. También estuvo algún tiempo en la corte del rey Alfonso VIII de Castilla, quien le hizo numerosos regalos ("un muy rico palafrén herrado, y muchas otras joyas, y todos los nobles de su corte le habían dado ricos presentes"). Se retiró al Lemosín el 1192. Su prestigio fue tal que Dante Alighieri lo puso en su Purgatorio (XXVI, 120) como el segundo mejor trovador después de Arnaut Daniel, aunque en su De vulgari eloquentia (liber secundus, Gerardum de Bornello) lo pone entre los tres poetas provenzales más grandes: Giraut de Bornelh lo sería respecto a la poesía más alta, cuyo tema es la virtud, Arnaut Daniel en cuanto a la lírica amorosa y Bertrand de Born en la poesía marcial.
También fue protegido por Ricardo Corazón de León en la tercera cruzada, por el príncipe Bohemundo III de Antioquía, en cuya corte estuvo un invierno, y por el rey Pedro II de Aragón; tuvo también su parte de mala suerte: aunque se dice que Sancho el Fuerte de Navarra lo hizo desvalijar a su regreso de Castilla ("lo hizo robar y le quitó todo el arnés y tomó para sí el palafrén herrado, y la otra parte del botín dejó para aquéllos que le habían robado", cuenta una razó) en realidad el robo fue cometido por un noble navarro; y su señor feudal, el vizconde de Limoges Guido IV, tomó y saqueó el castillo de su natal Exideuil en 1211.
Empezó siendo partidario del trobar clus por influjo de Arnaut Daniel, pero luego abandonó este oscuro estilo por el trobar leu más simple y melódico; sobre estos dos estilos debatió en verso con Raimbaut d'Aurenga. Sus numerosas composiciones abarcan distintos géneros; la lírica amorosa está en su mayor parte dedicada a Alamanda d'Estanc. Se cita como su obra maestra en esta lírica amorosa una deliciosa e inspirada alba, en la que supo hermanar hábilmente la poesía popular con las refinadas formas literarias cortesanas; en algunos sirventeses lamenta la decadencia de las reglas de la caballería y de la poesía; también escribió diálogos amatorios, pastorelas y una elegía fúnebre o planto / planh, inspirado por la muerte de su amigo Ignaurede Pena Vermelha. Sólo han sobrevivido cuatro de sus melodías. La albada Reis glorios es una de les más famosas y excepcionalmente bella.
About ninety of Giraut's poems and four of his melodies survive; these were held in high esteem in the 13th century: Petrarch called him "master of the troubadours", while Dante, who preferred Arnaut Daniel, mentions that many considered him superior. Notable pieces include:
S'anc jorn aqui joi e solaz, a planh about the death of Raimbaut d'Aurenga.
Ara·m platz, Giraut de Borneill, a tenso with Raimbaut d'Aurenga discussing trobar clus versus trobar leu.