los Mestres è Obrers è Padrers

XXXIV. 

Deliberatio Capituli Gerundensis super prosecutione fabricae Ecclesiae Cathedralis: anno M.CCC.XVII. (Es el 1417, MCCCCXVII) (V. pág. 173).

Ex autogr. in arch. Eccl. Gerunden. 

In nomine Sanctae ac Individuae Trinitatis Patris, et Filii, et Spiritus Sancti Amen. Etsi mansiunculas et domos profanas mundanorum usibus dicatas fideles Domini erigunt et fabricant opere polimito quanto magis ipsi fideles verique zerique zelatores fidei Ortodoxae circa templi Domini fabricam (hay un guión y salta linea) construendam devocius accelerare deberent. Numquid prisci Patres pro archa Domini tabernaculum opere deaurato mirifice fabricarunt: Hodie namque archa illa verissima, et sanctissimum illud manna in templo Domini a catholicis preservantur. Dignum quinnymo et congruum potest et debet a quolibet reputari ut domus illa quam oracionis veritas nominavit in qua etiam illud sacrum Christi fidelibus pignus datum reconditur et tenetur artificioso ex politis lapidibus opere construantur. Haec enim domus rite noscitur Pastori verissime dedicata: in illa nemque populus Domini et oves eius pascuae cibum dulcoris assumunt. Sane in domo ista latices sacrosanti noxas perimunt, culpas diluunt et veternas cuilibet occurrenti. Heu igitur quam dolendum sacrum Domini templum Ecclesiam Sedis clarissimae Gerundensis imperfectum opere minorari. Idcirco cunctis pateat quod Reverendus in Christo Pater et Dominus Dominus Dalmacius Dei gratia Episcopus Gerundensis ipsius Ecclesiae tunc electus et honorabile capitulum Ecclesiae Gerundensis predictae praemissa omnia pio sidere aspectantes considerantesque a quantis citra temporibus fabrica dictae Sedis cessavit ex diversorum controversia juxta oppiniones varias artificum subsequentes: nonnulli enim asserebant opus dictae fabricae sub navi una debere congruencius consumari, affirmantes illud fore nobilius quam si sub tribus navibus opus huiusmodi subsequatur. Alii autem a contrario asserebant dictum opus sub prossequcione trium navium continuari debere dicentesque quod firmius et proporcionabilius esset capiti jamque cepto, quam si cum navi una ipsa fabrica prossequatur, quoniam opus navis unius multum reddunt debile distancia parietum, ac etiam testitudinis altitudo: et quod terremotus, tonitrua, ventosque vagantes timebit appetentes etiam circa directionem operis dictae fabricae consumandae solercius vacare ac de opinione praedictorum veridica informari et adeo ut controversia et opiniones huiusmodi clarius tollerentur. Convocarunt artifices peritissimos, lapiscidas de diversis partibus regni huius et etiam aliunde ad hanc civitatem Gerundae quorum nomina inferius annotantur, indeque habitis collacionibus plurimis tam coram dictis Reverendo Patre Domino Episcopo tunc electo et honorabili Capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis quam alias inter ipsos artiffices opere premisso subiecto primitus occulis cuiuslibet eorumdem cernencium opus quod ceptum fuerat et qualiter hucusque fuerat prossequtum in illo. Et formatis super huiusmodi opere prosequendo articulis infrascriptis.

En nom de nostre Senyor Deu è de la Verge Madona Sancta Maria sobre los interrogatoris subsequents deven esser interrogats los Mestres è Obrers è Padrers (pedrers) appellats per la directio dela (junt, no de la) obra dela Seu de Gerona. Primo si la obra de la dita Seu pus altament à una nau antigament comensada se pora continuar ab intencio que fos ferma, quitia, è sens tota dubtansa. Item posat que la dita obra à una nau quitiament è segura nos posques ò nos volgues continuar si la obra derrerament de tres naus continuada es congrua è sufficient è tal qui merescha esser continuada ò si mereix esser cessada ò mudada en altra forma è al cas ques haia mudar en altre forma à quanta altura deu esser puiada specifficant ho per manera que no puixa deviar. Item qual forma ò continuacio de les dites obres seria pus competible è mes proporcionable al cap dela dita Seu ja comensat fet è acabat. Sobre los quals articles sia entes que quescun dels dits Mestres e Padrers haia à deposar ab sagrament del vertader juy que haya en son cap de la continuacio de la dita obra. Item que apres que hagent deposat lo Senyor Bisbe de Gerona è son honorable Capitol elegesquen dos dels dits Mestres per fer è pintar un patro dela continuacio de la dita obra migençant lo qual (tot junt, loqual) la dita obra sia proseguida è tot aço sia concebut en carta publica è reduhit per lo Notari del dit capitol. 

Successive dicti artiffices (hay una t al final) lapiscidae sigillatim ad partem medio a se corporaliter praestito juramento deposuerunt et suam intencionem dixerunt in e, super opere prelibato diebus, mensibus, et annis inferius designatis et sub forma sequenti. Die Jovis vicesima tercia mensis Januarii anno a nativitate Domini Millesimo CCCC. Sextodecimo Magistri et Lapiscidae sequentes jurarunt et deposuerunt apud Civitatem Gerundae in posse mei Bernardi de Solerio Notarii Gerundae infrascripti presentibus et interrogantibus Venerabilibus viris Dominis Arnaldo de Gurbo et Johanne de Pontonibus, Cannonicis et Petro de Boscho, Presbitero de capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis ad hoc per dictos reverendum Dominum electum in Episcopum et Capitulum Gerundense deputatis super articulis preinsertis et contentis in eisdem ut sequitur. = Paschasius de Xulbe Lapiscida et Magister Operis sive fabricae Ecclesiae Sedis Dertusensis super primo dictorum articulorum sibi lecto medio juramento interrogatus dixit: 

Esser veritat que segons lo juy è sciencia è consciencia dell depossat la obra de una nau de la Seu de Gerona pus altament comensada es quitia (las è y à las dejo e, a) e bona e ben ferma, e los respatlles de la obra antiga ia fets ab los (pone ablos y se repite más abajo) altres si seran axi fets son ben forts, ferms, e bastants a tenir la volta de la dita obra a una nau comensada. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que posat que la dita obra de la dita Seu de Gerona a una nau comensada no sia proseguida o nos seguescha (leo sequescha) sta en veritat que la obra de tres naus comensada en la dita Sgleya de Gerona es bona e ferma. Al cas empero que aquella obra de tres naus sia feta e seguida dix que sera necessari que la volta devers laltar de la dita Seu de Gerona feta demunt lo cor (chorus : coro) sia desfeta e descuberta affin que sia puiada uns VIII palms poch mes o (ò : o) menys mes avant que ara no es e que respongue a son terç per ses mesures. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de les dites tres naus es molt pus competible e pus proporcionable al cap dela dita Sgleya ia fet que no seria la obra de una nau. 

Interrogatus si per los ensergements represa o capitells quis han encastar o nodrir en lo pilar sobre la truna per respondre al altre pilar del cor en cas que la obra de les tres naus se fahes seria perill naffrar lo dit primer pilar o no; E dix que no es perill algun ans se pot fer quitiament e salva. = 

Johannes de Xulbe Lapiscida filius dicti Paschasii de Xulbe regens pro dicto patre suo fabricam praedictam sive opus dictae Ecclesiae Dertusensis simili juramento a se corporaliter praestito interrogatus super praedictis articulis deposuit ut infra. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra dela Sgleya de la Seu de Gerona pus altament a una nau comensada se poria es (es : è se, y se) pot continuar e seria bona e ferma e sens tota dubtansa. Axi empero que los croer (: creuers; más adelante croerada) fossen fets a terç punt, e que lo arch principal fos apuntat, e que los dits primers reraspatlles de la primera obra ja fets apart de mig jorn son bons e ferms. E que aquells ablos altres qui fossen aximateix fets son bons e bastants a tenir la volta faedora a la dita obra de una nau. Super secundo articulo interrogatus dixit: Que posat que la primera obra no vulla esser continuada que la obra de tres naus se pot continuar e seria pus bella e millor e pus fort obra. Axi empero que aquella obra de tres naus se seguescha segons es ordonat lo cap de la Seu, e aquesta obra seria pus bella e pus proffitosa (profitosa). E mes avant dix que la volta nova ara contigua al cap fa tota a desfer perço com es borda e no fa competibilitat ab lo dit cap. 

Super tertio articulo interrogatus dixit: 

Que la dita obra de tres naus faent e seguint la en la forma e manera que ell deposant en lo prop dit capitol ha dit e deposat es molt pus competible e pus proporcionable al cap de la dita Seu de Gerona. Interrogatus si per lensergement quis ha encastar sobre lo capitell del pilar qui es sobre la truna per respondre al altre pilar del cor en cas que la obra de les tres naus se seguis seria perill naffrar lo dit primer pilar o no. E dix que no es perill algun axi empero que en aquell cas los archs fossen ben ençindriats e ben pitiats en tal forma que no posquessan empenyer. = 

Petrus de Vallfagona Lapiscida et Magister fabricae Ecclesiae Terraconensis juramento praedicto medio super dictis articulis interrogatus deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de la dita Seu de Gerona pus altament a una nau comensada se pot ben continuar e fer e seria bona obra e ben quitia e ferma e sens tota dubtansa. E que los reraspatlles qui son fets de la obra antigua ab los altres qui fossen axi fets son bons e ben forts e ferms per sostenir la volta daquen faedora per la obra de una nau aiustant en aço que los reraspatlles fets devers lo cluquer fossen refforçats e fets pus forts que aquells de part de migiorn tant com fer se pusgues. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que encara que la dita obra a una nau no sia continuada la obra de tres naus es congrua e tal que mereix esser continuada axi, empero que tota la volta segona ques desfasa fins als capitells e ensergements inclusivement. Dix empero star en veritat que si sobre larch principal era fet un sobre arch no calria moure ensergements ne capitells, e en aquesta manera poria puiar la croerada de aquesta volta tot son dret de la raho que demanne los ensergements e si (s' hi) poria fer una roda que hauria de tou XV o XVI palms e axi seria notable obra. Item dix mes que los ensergements qui son en los angles de part de cerç e de migiorn fan a desfer e tornar a rao segons la dita obre de les dites tres naus. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens tota comparacio la obra de tres naus faedora en la manera que ell deposant ha demunt dit e deposat es pus competible e pus proporcionable al cap ia fet e comensat que no seria la obra de una nau. Interrogatus si per lensergement quis ha encastar sobre lo capitell del pilar qui es sobre la truna per respondre al altre pilar del cor en cas que la obra de les tres naus se seguescha seria perill naffrar lo dit primer pilar o no. E dix que no es algun perill ans se pot fer quitiament e segura, e lo dit ensergement se pot ben fer. =

Postmodum die Veneris vicesima quarta dictorum mensis et anni in manu et posse mei eiusdem Bernardi de Solerio Notarii subscripti praesentibus et interrogantibus dictis Dominis Arnaldo de Gurbo, Johanne de Pontonibus et Petro de Boscho Magistri et Lapiscidae sequentes super predictis medio simili juramento deposuerunt ut sequitur. = Guillermus de la Mota Lapiscida socius Magistri in opere fabricae Ecclesiae Terraconae super predictis articulis medio juramento ut supra interrogatus deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: Que ell deposant es de intencio que la obra de la Seu de Gerona comensada a una nau se poria be fer e la croerada tendria be: mas veu ell deposant per les obres antigues que les obres groses (grosses) axi com seria la dita obra de una nau per terratremol e gran fortuna de vent se asseuen e aximateix ha ell deposant en dupte que la dita obra de una nau per terratremol o grans vents fos durable e sens perill. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus en la dita Seu de Gerona continuada es bona e congrua e tal que mereix esser feta e continuada. Axi empero que la segona croerada nova sia desfeta fins als ensergements. E los principals de aquella sien desfets fins als capitells e aqui sien affigides filades de peu dret tantes en tro ques puixa fer una forma dalt dins XIIII en XV palms. Item dix que los ensergements de part de cerç, e de migiorn fan a desfer e tornar a raho de la dita obra de les dites tres naus. Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens comparacio la obra de tres naus es molt pus competible e pus proporcionable al cap de la Seu ia fet que no seria la obra de una nau. 

Interrogatus si per fer los ensergements seria perill naffrar lo pilar prop la truna, e dix que no es perill algun. = Bartholomeus Gual Lapiscida et Magister operis Sedis Barchinonensis super praedictis articulis ut supra dicitur interrogatus medio juramento praedicto deposuit: Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que los reraspatlles de la obra antigua a una nau comensada son prou forts faent una paret sobre los capitells en mig dels reraspatlles qui puias tant que prengues qualque una cana de las finestras e que de aquesta paret fos nodrida una volta qui strebas a quescun reraspatlle; e en aquesta forma los reraspatlles serien ben segurs mes que iatsia en aquesta forma los dits reraspalles (sense t) fossen ferms e segurs encara a ell deposant fa gran dubte que la volta a una nau faedora fos segura e tingues e aço per dubte de terratremols o de vents o altres casos quis segueixen. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus continuada es bona e congrua e tal que mereix esser continuada. Empero dix que la volta nova del segon croer derrerament feta fa a desffer fins als sarges e que puias en tal forma que y cabes una O (roda). de XIIII. palms de tou, e en aquesta forma seria bella e notable obra e no calria de tot desfer los sarges. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus es sens comparacio molt pus proporcionable e pus competible al cap de la Seu ia fet que no seria la obra de una nau. Interrogatus si seria perill naffrar los pilars per nodrir hi ensergements; e dix que no es nagun perill, pero que consella que quant la dita volta sia desfeta que sia mes lo peu del ensergement en lo pilar qui sera naffrat per aquellabans que tornen fer la dita volta per tant que lo pilar no tinga tan gran pes. 

= Anthonius Canet Lapiscida et Magister sive sculptor Imaginum civitatis Barchinonae Magisterque fabricae Sedis Urgellensis super predictis articulis ut predicitur interrogatus medio dicto juramento deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: Que segons jus e sciencia, e bona consciencia de ell deposant la obra pus altament a una nau en la Seu de Gerona comensada se pot continuar ab intencio que sera bona e ferma sens tota dubtansa.
E los reraspatlles
(guión entre reras y patlles, sin salto de linea)
(N. E. que no está en el formato .odt. Estos guiones y demás me recuerdan a un ejemplo de idiota - palabra latina y catalanísima - de Fuentespalda, Fondespala, que aún pretende escribir Fontdespatla; y por qué no alguna variante con apóstrofe? Sus apellidos - cognoms, cognome, co-nomen, - Vives y Albesa salen en estos textos, incluso Vivas, típico final occitano en as, plural. Su pronombre, Daniel, sale en muchos otros libros, por ejemplo, el camino, o la Biblia.)

de la dita obra comensats e fets son bons e ferms a sostenir la volta e tot ço que es mester a fer e continuar la dita obra de una nau. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus comensada es bona e covinent, mas no tant honorable com la primera de una nau; empero que si la dita obra de tres naus se continua es mester que la volta de la segona croerada de la nau del mig apres del cap fa a desfer fins als capitells, e los capitells ne fan alevar e affegir deius los capitells de VIII. en X. filades per ço que puig pus alt affin que larch doble se puixe encastar en lo pilar primer fet en lo cap de la gran nau contigua al cap. E per ço que lo pilar no sia tan baix naffrat e affi que lo peu de les sarges se puixe metre millor. Es ver empero segons dix que en aquesta forma lo andador sa perdre mas encare val mes perdre lo andador que la claror; e affin ques puixa fer una roda o forma redona en la dita gran nau. E axi mateix que si la segona nau se seguia axi com es comensada seria molt forcha. E per aquestes rahons dix que la dita obra de tres naus affer la bella e sufficient es mester sia axi com ell deposant ha dit continuada. 

Super tercio articulo interrogatus et dixit: 

Que la obra de una nau seria molt pus competible e pus proporcionable al cap ia fet e comensat e acabat que no seria la obra de tres naus. E perço lo comensament del dit cap fon ia axi comensat baix: e que la obra de una nau seria feta ab molt menys messio de un terç o de pus que la obra de tres naus, e aximateix que si la obra de una nau era continuada los andadors que son una molt bella cosa nos perdrien e que si la obra de una nau era continuada la Seu sens comparacio seria molt pus clara. 

= Guillermus Abiell Lapiscida et Magister operum seu fabricarum Ecclesiarum Beatae Mariae de Pinu et Beatae Mariae de Monte Carmelo et de Monte Sion et Sancti Jacobi Barchinonae et Hospitalis Sanctae Crucis Civitatis eiusdem sic etiam super predictis dicto juramento medio interrogatus deposuit. E primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que segons lo seu juy e scientia e bona conscientia la dita obra de una nau en la Seu de Gerona comensada se pot fer e continuar e sis feya que es bona e ferma e quitia e sens tota dubtansa, e que los reraspatlles de aquella ia fets ab los altres qui fossen fets semblants son bons e ferms a sostenir la obra de la dita una nau e sens perill. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus de la Seu de Gerona comensada es bona e bella e pus segura que altra, e que mereix esser feta e continuada. Axi empero que la volta de la segona croerada de la nau del mig sia desfeta fins al ensergement e puys faria a puiar per son terç tant que hi cabes una bella forma sive O. e que fos fet un sobre volt sobre lo principal, e en aquesta manera la obra de tres naus seria molt bella e bona. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens dubte la obra de tres naus es molt pus competible e pus proporcionable al cap de la dita Seu de Gerona ia fet que no seria la obra de una nau perço com la obra de una nau hauria tant gran stayada qui retria gran difformitat al cap de la dita Seu. = 

Arnaldus de Valleras Lapiscida et Magister operis Sedis Minorisae super dictis articulis prout alii interrogatus deposuit medio dicto juramento ut sequitur. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra a una nau en la Seu de Gerona pus altament comensada se pot ben fer e continuar e seria bona e ferma e quitia e sens tota dubtansa. E las reraspatlles de la dita obra ia fets e los altres qui fossen axi fets son bons e bastants a tenir la obra de una nau e encara que los reraspatlles no fossen tant forts serien ferms e bons e sens perill a tenir la obra de una nau. Affermant ell deposant que ell fa la obra en la Seu de Manresa qui es pus alta que aquesta e no ha tant grans ne tant forts reraspatlles com aquesta, e no son de tant fort pedra. Mas es ver que la pedra de Manresa es pus leugera e pus amigable al morter que aquella de Gerona e que si ell havia affer la obra de Gerona que ell faria la volta daltre pedra que fos pus leugera e pus amigable al morter. Mas que los croers e lo principal e reraspatlles e altra obra se porien fer de la pedra de Gerona. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de la dita Seu de Gerona comensada a tres naus es bona e congrua e tal que mereix esser continuada. Axi empero que la volta del segon croer de la nau del mig fa a desfer fins als sarges e axi mateix los sarges fan a desfer per spiguar la 

obra e puiar tant per ses mesures que sobre lo principal de la primera croera se puixa fer una finestra rodona de XX. palms de tou e axi la obra seria molt bella e no desfiguraria. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus si era feta en la forma per ell deposant prop dita seria sens comparacio pus competible e proporcionable al cap de la dita Seu ia fet e comensat; mes que no seria la obra de una nau, car la obra de una nau mostraria lo cap tant petit e tant disforma que tostemps oridaria que lo cap li fes alçar o exequar. Item interrogatus si es perill de naffrar los pilars per nodrir ensergements, e dix que no es algun perill ans que si ell deposant ho havia affer comensaria primerament a naffrar los pilars per nodrir hi los ensergements perque daqui avant no posques tornar atras que axi nos seguis com saviament se puixa fer e sens tota dubitacio. E que si en res sera dubtat en ço que ell diu, es prest de venir hi e de fer e continuar axi la dita obra obtenguda licencia de la ciutat de Manresa ab la qual es obligat fer la dita lur obra. 

= Anthonius Antigoni Magister maior operis Ecclesiae villae Castilionis Impuriarum (Castelló de Empuries) super predictis interrogatus dicto juramento medio deposuit, et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra pus altament a una nau comensada se pot ab bona e ferma intencio continuar e que sis fa sera quitia sens tota dubtansa e que los reraspatlles qui ia son fets segons la dita obra de una nau e los altres seguint los de semblant obra son bestants ab tota fermetat a tenir e sustenir la obra de una nau. Interrogatus si la dita obra de una nau al cas que fos feta seria perill ques rompes per fortuna de vent o de terratremol, e dix que no ney cal duptar. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra continuada derrerament de tres naus no es congrua ne en tal manera que iamay se puixa fer, ne seguir le destinament per tal com en naguna manera nos segueix nes pot fer per ses mesures be es ver que qui desfeya la volta de la croerada derrerament obrada fins als sarges e puis la alçava de XIIII. en XV. palms per ses mides que en aquesta manera la obra de tres naus seria plus tolerable mas en ninguna manera la dita obra de tres naus no sera iamay dita bella ne edescmament (más abajo: ledesmament) feta. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que no es nagun dupte que sens naguna comparacio la obra de una nau tostemps sera pus bella e pus competible e pus proporcionable al cap de la dita Seu ia fet que no la obra de tres naus qui tostemps se mostrara no degudament feta. 

Interrogatus al cas que la obra de tres naus sia seguida si sera perill de naffrar los pilars per nodrir hi ensergements: e dix que los pilars per nodrir hi insergement (ensergements hasta ahora) se poden naffrar mas que nos pot fer sens perill. = Guillermus Sagrera Magister operis sive fabricae Ecclesiae Sancti Johannis Perpinian 

ut supra interrogatus (pone intorrogatus) dicto juramento medio deposuit. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de la (pone lt-) Seu de Gerona pus altament á una nau comensada se poa (anteriormente “se pora” : se podrá) continuar ab intencio que quant sia feta sera bona e ben ferma e quitia e sens tota dubtansa. E que los reraspatlles ia fets 

ab los altres quis seguissen de semblant obra son bons e ben bastants a tenir la dita obra de una nau. Interrogatus la dita obra de una nau al cas ques seguis si per terratremol o fortuna de vent seria dubte ques rompes: e dix que per semblants 

terratremols que ell ha vists ne per los vents qui naturalment regnan no es dupte que la dita obra de una nau se rompes ne vengues a menys. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra derrerament de tres naus continuada no es congrua, ne tal que merescha esser continuada ans deu eser cessada per tal com al cas que la dita obra de tres naus sia continuada primerament la volta de la segona croerada fa a desfer a les sarges fins als capitells, e aximateix dels altres pilars fets e puys que puiassen de peu (se lee pen) dret eu (se lee eu) torn XV palms. E encara ab tot aço no seria consonant que fos obra ledesmament feta ans seria obra de flix e miserable. E lo corrador (andador más arriba) qui seria perdut que no y poria esser. E mes que entre las capellas pus altas qui son procehides per una nau no porien haver finestraiges (finestratges más adelante) deguts tals com pertannyen en la obra, e la empenta deles sarges qui serien deuers lo corrador responents als pilars nous devers lo cor e vendria al buyt del corrador per que la obra no hauria aquella fermetat que merexeria haver. E per aquestas rahons e altres ell deposant conclou que la dita obra de tres naus no seria bona ne profitosa. 

Super tercio articulo interrogatus dixit: 

Que sens comparacio la obra de una nau seria pus competible e pus proporcionable al cap de la Seu ia fet e comensat e acabat que no seria la obra de tres naus. E dix ell deposant esser veritat que lo dit cap fou fet e acabat ab intencio que la altra obra si fahes es seguis a una nau. = 

Johannes de Guinguamps Lapiscida habitator Civitatis Narbonae super predictis articulis sicud (sicut; t : d) alii praedicti interrogatus medio dicto juramento deposuit ut sequitur. Et primo super primo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra pus altament a una nau comensada se pot ben fer e continuar e quant fos feta seria ben bona e ben ferma e quitia e sens tota duptansa (hasta ahora dubtansa; b : p). E que los reraspatlles qui son ia fets de la dita obra antigua ab los (pone os) altres quis seguissen de semblant obra son bons e ab tota fermetat bastants a tenir la obra de una nau. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra derrerament de tres naus continuada no es congrua ne sufficient, ne per naguna forma nos pot fer ne continuar en manera que iamay haia alguna conformitat rahonable ab lo cap ne que puixe venir a naguna raho de conformitat. Super tercio articulo interrogatus et dixit: 

Que sens comparacio la obra de una nau es pus competible, e pus proporcionable ab lo cap de la dita Seu que no seria la obra de tres naus per moltes rahons. La primera que ell deposant coneix que la obra de una nau ab lo dit cap sera pus rahonable (pone rohonable) e pus resplandent e de millor raho e de menys messio. E mes car si la obra era continuada a una nau no y ha naguna difformitat o differencia que contrastas que la obra no haia la raho que deu. E posat que alguns puixen dir que la obra esser duna nau lo cap se mostrara baix e patit per aço (todo junto) nos segueix difformitat alguna ans sera bellesa: e la raho es aquesta que en lo spay qui sera del cap en alt fins a la sumitat de la volta maior haura tant gran spay quey poran esser fetas tres rosas, (roseta, rosetas, aunque en forma de rueda, roda, O, como se lee en este texto más arriba) una principal al mig e una petita a cascun costat, e aquestas tres rosas tollen (tolere : toldre : quitar y similares) tota difformitat e donarie gran resplandor a la dita Seu e retrien la obra ab gran perfectio e molt honorable. Interrogatus al cas que la obra de tres naus se 

continuas si seria perill de naffrar los pilars per nodrir hi ensergements responents a la obra seguidora de tres naus: e dix que ell nou faria ney consintiria per res, car seria gran perill e gran peccat e gran dampnatge, car en nagun cap la obra no poria venir a alguna perfectio bona; e lo dit nafframent nos poria fer sens gran perill. = Postmodumque die Lunae quae fuit vicesima octava mensis Septembris anno jam dicto a Nativitate Domini Millesimo CCCC. Sexto decimo (1416) ad instantiam dicti Domini Petri de Boscho operarii hoc anno dictae Ecclesiae Gerundensis super ipsius regimine operis una et in solidum cum honorabili viro Domino Francisco Sacalam Canonico dictae Ecclesiae electi et deputati apud domos Thesaurariae dictae Ecclesiae Gerundensis coram dictis reverendo in Christo Patre et Domino Domino 

Dalmacio Dei gratia Episcopo et honorabili capitulo eiusdem Ecclesiae Gerundensis ad tractum cimbali ut moris est, ibidem convocatis et congregatis ubi fuerunt presentes dictus reverendus Dominus Dalmacius, Episcopus et honorabiles 

viri Dalmacius de Raseto, Decretorum Doctor, Archidiaconus de Silva in dicta Ecclesia Gerundensi, Arnaldus de Gurbo, Johannes de Pontonibus, Guillermus de Brugarolis, Sacrista secundus, Johannes de Boscho, Thesaurarius, Johannes Gabriel Pavia, Petrus de Boscho predictus, Guillermus Marinerii, Petrus Sala, Francischus Mathei, et Bartholomeus Vives, Presbiteri capitulares et de capitulo antedicto, capitulum eiusdem Ecclesiae Gerundensis facientes, representantes et more solito celebrantes dicti articuli et dictae deposiciones et dicta a dictis artifficibus super eisdem in scriptis redacta et continuata in dicto capitulo publice alta et intelligibili voce de verbo ad verbum lecta fuerunt et publicata per me eundem Bernardum de Solerio, Notarium supra et infrascriptum. Et eis sic lectis et publicatis ilico (sólo he encontrado una vez illico con una l, en estos tomos del Viaje Literario) dicti reverendus Dominus Episcopus et honorabile capitulum super concludendo et determinando per quem modum juxta oppiniones, deposiciones et dicta dictorum artifficum melius, pulcrius et efficacius dictum opus praefatae Ecclesiae Gerundensi sub prossequcione videlicet unius aut trium navium prossequatur et consumetur. Retinuerunt sibi deliberacionem et ad huiusmodi fuerunt pro testibus presentes et 

evocati discreti viri Franciscus Tavernerii et Petrus Puig, Presbiteri Benefficiati in dicta Ecclesia Gerundensi. Deinde vero die Lunae octava mensis Marcii anno a nativitate Domini Millesimo CCCC. Decimo septimo alius artifex Lapiscida infrascriptus juravit et deposuit in dicta civitate Gerundae in posse mei Bernardi de Solerio, Notarii supra et infrascripti praesentibus et interrogantibus venerabilibus viris Dominis Arnaldo de Gurbo Canonico, et Guillermo Marinerii, Presbitero de Capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis ad hoc per dictos reverendum Dominum Dalmacium Episcopum et honorabile Capitulum Gerundense spetialiter deputati super articulis praeinsertis et contentis in eisdem ut sequitur. Guillermus Boffiy Magister operis Sedis dictae Ecclesiae Gerundensis simili juramento a se corporaliter praestito super primo articulo dictorum articulorum interrogatus dixit, et deposuit: Que la obra de la Seu de Gerona pus altament a una nau comensada se pot ben fer e continuar. E que (todo junto, Eque) sis (si se : si es) continua sera bona obra e ferma e quitia e sens tota dubtansa. E que los reraspatlles fets ab los altres qui sien fets aytals mateys son bons e ferms a tenir la dita obra de una nau. E dix esser veritat que los dits reraspatlles encara que no fossan tan forts serien bastants e sens tot dubte forts a tenir la dita obra de una nau. E que los dits reraspatlles han un terç mes de lur dret. E que per ço son pus forts e sens tot perill. 

Super secundo articulo interrogatus dixit: 

Que la obra de tres naus de la dita Seu de Gerona no mereix esser continuada en sguart de la obra de una nau, com dela obra de tres naus se seguirien moltes difformitats e grans messions e null temps seria tant bella com la dita obra de una nau. 

Super tercio articulo interrogatus et dixit: 

Que sens comparacio la obra de una nau es pus competible al cap de la dita Seu ia fet e començat (hasta ahora : comensat), mes que no seria la obra de tres naus. 

E que si la obra de una nau es continuada haura grans finestratges e gran claror qui sera fort bella cosa e notable. 

Post praedicta autem omnia sic habita et secuta videlicet die Lunae intitulata quinta decima dicti mensis Marcii anno jam dicto a nativitate Domini Millesimo CCCC. Decimo Septimo mane videlicet post Missam sub honore Beatae Mariae virginis gloriosae in dicta Gerundensis Ecclesia solemniter celebratam dictis reverendo in Christo Patre et Domino Domino Dalmacio Dei gratia Episcopo et honorabilibus viris 

Capitulo dictae Ecclesiae Gerundensis hac de causa ad trinum tactum simbali (cimbali : tercer toque de campanas), ut moris est, de mandato dicti Domini Episcopi apud domos praedictas Thesaurariae dictae Ecclesiae Gerundensis simul convocatis et congregatis ubi convenerunt et fuerunt presentes dictus Reverendus Dominus Dalmacius, Episcopus et honorabiles viri Dalmacius de Raseto, Decretorum 

Doctor, Archidiaconus de Silva, Arnaldus de Gurbo, Johannes de Pontonibus, Canonici, Guillermus de Brugarolis Sacrista secundus, Johannes de Boscho, Thesaurarius, Johannes Gabriel Pavia, Petrus de Boscho, Guillermus Marinerii, Petrus Sala, Bacallarii in Decretis (bachiller en decretos), Francischus Mathei, et Bartholomeus Vives, Licentiatus in Decretis, Presbiteri Capitulares et de Capitulo antedicto, ipsi reverendus Dominus Episcopus et honorabiles viri et Capitulum praenotati sicut premittitur capitulariter convocati et congregati et Capitulum dictae Ecclesiae Gerundensis facientes, representantes et more solito celebrantes visis et recognitis per eosdem ut dixerunt praedictorum artifficum et Lapiscidorum deposicionibus antedictis in unum concordes deliberarunt: sub navi una prossequi magnum opus antiquum Gerundensis Ecclesiae prelibatae rationibus quae sequuntur. Tum quia ex dictis praemissorum artifficum clare constat, quod si opus trium navium supradictum opere continuetur jam cepto, expedit omnino quod opus expeditum supra chorum usque ad capitellos ex eius difformitate penitus diruatur et de novo juxta mensuras cepti capitis refformetur. Tum quia constat ex dictis ipsorum clare eorum uno dempto nemine discrepante quod huiusmodi opus magnum sub navi una jam coeptum est firmum stabile et securum si prossequatur tali modo et ordine ut est ceptum, et quod terraemotus, tonitrua nec turbinem ventorum timebit. Tum quia ex oppinione multorum artifficum praedictorum constat dictum opus navis unius fore solemnius, notabilius et proporcionabilius capiti dictae Ecclesiae jam incoepto quam sit opus trium navium supradictum. Tum quia etiam multo maiori claritate fulgebit quod est laetius (se lee loetius, la ae y oe latina se confunden muchas veces en los textos) et jocundum. Tum quia vitabuntur expensae, nam ad prosequendum alterum operum praedictorum modo quo stare videntur, opus navis unius multo minori praetio quam opus trium navium et in breviori tempore poterit consumari. Et sic rationum intuitu praemissarum dictus reverendus Dominus Episcopus et honorabile Capitulum supra dictae Ecclesiae Gerundensis voluerunt, cupierunt et intenderunt, ut dictum est, opus magnum unius navis praedictum quantum cum Deo poterunt prossequi et deduci totaliter ad effectum. Et talis fuerunt intencionis Domini Episcopus et Capitulum antedicti presente me eodem Bernardo de Solerio, Notario supra et infrascripto et praesentibus venerabilibus viris Anthonio Quintani, Sacrista, Bernardo Guixar et Guillermo de Sancta Fide (Santa Fe o Fé, que las tildes varían con los tiempos, cuando las hay), Canonicis secularis et collegiatae Ecclesiae Sancti Felicis Gerundensis, Benefficiatisque (este isque: + Benefficiati; hay muchos ejemplos en estos tomos) in dicta Ecclesia Gerundensi, et etiam discretis viris Petro de Olivaria, Clavigerio dictae Ecclesiae Gerundensis, Francisco de Cursu, Guillermo de Costa, Dalmacio Riba, Guillermo Capella, Johanne Sala, Pontio Requesen, et Bernardo de Busquetis (Busquets), Benefficiatis in dicta Ecclesia Gerundensi. Et in eodem actu predicti reverendus Dominus Episcopus et Capitulum memorati petierunt et requisiverunt sibi de praedictis omnibus et singulis fieri et tradi unum et plura instrumenta per me eundem Notarium supra et infrascriptum. Quae omnia et singula supradicta successive acta fuerunt Gerundae annis, diebus, horis, mensibus et locis praedictis praesentibus me Bernardo de Solerio, Notario supra et infra scripto, et personis ac testibus antedictis ad praedicta vocatis spetialiter et assumptis. = Sig+num Johannes Scuderii (Johan Escuder, y otras variantes), Notarius publicus auctoritate regia, substitutus a Bernardo de Compolongo (Campo longo : campo largo : Campllonch), publico civitatis, Bajuliae et Vicariae Gerundae suarumque pertinenciarum Notario, haec de notis receptis in posse Bernardi de Solerio, Con-Notarii mei pro nunc infirmitate detenti, scribi feci et clausi cum litteris rasis in lineis XVI. si seria, et XLV. pus proporcionable, et XLVII. pus, et LI. comensada, et XC. praedictorum. 

à Deu siau

À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau), interj. et s. m. Adieu, en s' adressant à plusieurs personnes ou à quelqu'un qu' on ne tutoie pas. 

A-diéu-sias, Lúcio, adieu la voiture, tout est fini; vous dise pas à-diéu-sias, je ne vous dis pas adieu, sans adieu; faire sis à-diéu-sias, faire ses adieux; longo-mai! - à-diéu-sias! souhaits qu' on se fait en trinquant le verre.

A-diéu-sias, ma maire, 

Tournarai pas plus: 

Iéu parte dissate, 

Revendrai dilus, 

paroles que prononce une jeune fille qui se laisse enlever, par allusion à la durée de l' enlèvement qui, selon l' usage, ne doit pas dépasser trois jours.

A-diéu-sias douncos, iéu li vau. 

C. Brueys.

R. à, Diéu, sias.

Tresor Felibrige

siats:

25 DE ENERO.

Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:

A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.

Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escriguéu o escrigáu) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per vosaltres trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stretament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

lo trellat, letra, metre, frances, vulgar cathala

30 DE ABRIL. (1461)

Se dio cuenta, en esta sesión, de unas cartas que habían recibido de Antonio Riquer, enviado al obispo de Elna para tratar del subsidio impuesto al clero del Principado; de otra que remitió Juan Ferrer; y de otra del diputado local de Perpiñan, conteniendo varias noticias de Francia; sobre lo que, no se tomó por de pronto ningún acuerdo, copiándose en seguida las mencionadas cartas, según es de ver.


Als molt reverend egregi noble magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles magnifichs senyors. Arribat en la present ciutat lo diumenge a vespre trobi que lo senyor bisbe de Elne ere poch havia e quasi en aquella hora arribat e pres posada en lo palau del bisbe on solie posar lo Senyor Rey e axi lo diluns mati doni les letres de creença de vostres magnificencies e de la ciutat de Barchinona als honorables pahers de la ciutat e al capita e En Johan Ferrer juxta la ordinacio de vostres magnificencies e explicada la creença a quiscu dells se oferiren promptes a la voluntat de vostres reverencies dient que asistencia e tot quant los fos possible per direccio del negoci eren contentissims fer en los dits fets e axi lo depres menjar muntam lo veguer de Barchinona e hun paher ab En Johan Ferrer e altres consellers del capita al dit senyor bisbe de Elne. E en presencia dels dessus dits dades les letres de creença li fonch explicada per mi la creensa (creença y creensa) juxta forma de les instruccions ab aquell millor tal (tal y tall) de paraules sembla esser fahedor segons la necessitat del negoci requeria. E lo dit senyor bisbe molt benignament hoida la dita creença me dix en efecte que al que ha sguart a la primera part per lo prelats e altres convocats no poder personalment esser en la convocacio per sa senyoria feta e de la prohibicio feta per les reverencies e magnificencies vostres en no leixar los exir ni venir atessa la necessitat acorrent en lo Principat et alias segons forma de les instruccions que a ell ere algun tant anugos (de enuig; enojoso) per quant axi comodament los negocis nos poran tractar ab lo procuradors com farie ab los principals e tals persones com eren los convocats. E que si a les reverencies vostres fossen notes les causes de la convocacio e la molta necessitat occorre en la provisio fahedora per lo regne de Xipre en lo levant que indubitadament nols agueren detenguts les reverencies vostres pero pus fet ere que per aquella part no podia als dir. En quant havie sguart al segon cap ço es de present sobreceure (sobreseure, con s, sobreceure, con c) en lo fahedor ates la necessitat urgentissima ocorre en lo Principat e que los motius a sa senyoria recitats e per contemplacio de les reverencies vostres e de la ciutat de Barchinona dix sa senyoria que en lo qui havia sguart a la persona sua ere molt content pero que aquests fets no eren en facultat sua e per quant ell esperave lo senyor archebisbe de Çaragoça e agut acort ensemps ab los qui conporran de les provincies axi de Çaragoça com de Tarrassona me farie resposta prometentme en lo mig no enantar en res e axi forem fets molts replicats a quascun cap per los quals lo dit bisbe devie complaure e condescendre a la voluntat de vostres magnificencies s stant axi fabulant e ell stant en pensament volgue significar que si algun *ale (salto de linea) *avie de vostres magnificencies e sa anada aqui podie res profitar als fets ho faria pero que la tregua li semblave inportar gran dan e nocument al negoci. Axi mossenyors pensen vostres reverencies si serie expedient se mudas la convocacio aqui e se tractas aqui al faedor. Hoc me demana li donas en scrit ço que de paraula li havia explicat de part del Principat. E en aquell cap me aturi acort per poder comunicar ab los qui per vostres magnificencies me son dats per consellers en lo dit negoci e hagut acort lo veguer de Barchinona pahers de Leyda e sos consellers som tots en parer no deure sen dar trelat en scrits sino que lo dit e explicat de paraula per mi ere segons forma de instruccions e tal comissio no me ere dada e axi no fore factible darla en scrits e poguere portar nocument algu e axi li fonch feta per mi la resposta en presencia dels dit veguer paher e consellers. Stech ne sobre pres e no curra mes insistir hi sino que dix no pensasen per nenguna via al mon ell ho demanas per voler pendre motiu algu contra lo Principat ni nosaltres sino per haver forma de consultar car sa senyoria ere cathala e tenia prelatura en Cathalunya e axi procurarie tota utilitat al Principat e no dan e axi ab moltes cortesias pres fi nostre rahonament. E presa fi stant en partida sobrevench nova en ciutat. E mes se murmuracio gran en lo poble que mossenyor dehie se volia fer fort al palau e lo Senyor Rey ere a Leyda en tant que la ciutat trames a dir al senyor bisbe de Elna que ii plagues buydar lo palau. E axi de continent pres sopar sen devalla en ciutat a possar en la casa den Belver. Essen molt anujat e presa molta congoixa. Diguem li senyor aso es cas en terments per lo qual vostre senyoria pot be compendre que es lo que ha mogut als diputats e consell en pregar vostres reverencies que a present li plagues sobresseure. Axi mossenyors ell se justifique granment e que no vol fer res sense voluntat del clero e no res contra aut preter voluntatis dient que les indicacions an granment tolt lo credit e per cobrar la vol la senyoria de nostre Senyor lo Papa que tot sia aci convertit en fustes e exercit per mar faedor per los de la provincia e tota lur voluntat e beneplacit e axi solicitant lo de resposta diu que de present fins haje agut consell dels convocats nom pot dar difinitiva resposta. Los convocats hic son molt pochs en nombre. No tinch pença que res façe. A present sta ab gran temor e si color pot pendra crech pendra spassa. Ham dit li hau scrit que aqui se dehia que li fessen *beure lo plom e les bulles e cruada en que he satisfet per la honor del Principat quant en mi es stat possible dient ignorar tals rahons e que de tal loch e persones indegut sa senyoria no devia creure ne menys pensar et alia. Axi mossenyors en part es profitos si be ne pertinentment dich crech indubitadament si ale li era dat de transferir se en aqueixa ciutat pus segur fos ho deliberarie sens molts prechs. Pensen vostres magnificencies que es de fer e rescriven e manenme tot lo que plasent los sia. De Leyda a XXVIIII de abril.
Apres feta la present me tremes a dir mossen de Euna per lo oficial de Terragona he per lo dega de Barchinona que no prengues enuig en la triga de la resposta e que dema o dins dos jorns hauria resposta dessisiva (falta el punto) Certament segons lur parlar ell crech consultara vostres magnificencies de tot lo negoci car ultra la imposicio e indiccio de la decima o subsidi diu te altre carrech per la santitat de nostre senyor lo Papa e que mossen Villamari te a venir en Barchinona per quant es elet capita per nostre senyor lo Papa e axi ab companyia de altres galleres te a fer lo viatge e prestar la seguretat a mossen de Euna axi signifique de altres peccunies voler fer armada. E parlant li es stat dit que ni diners ni armes ni gent no pensava sens voluntat del Principat se permetes en aquest temps axir ni exaurir del Principat les quals paraules li han dat causa a consulta e repos del negoci. Placieus mossenyors atendre en tot lo mester car pens vostres magnificencies seran conplagudes si lo comensat ab efecte es proseguit e manen lo que plasent los sie. No hic ha sino tres o quatre dels convocats fins a la dada de la present. Mossenyors lo qui es promptissim a la ordinacio de vostres magnificencies Anthoni Riquer.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per micer Riquer enbaixad or vostre he rebut una letra en la qual mes manat vulla entrevenir en los negocis que lo dit micer Riquer haura de manegar ab mossen de Elna per que mossenyors fonch acordat per lo dit micer Riquer mossen veguer de Barchinona e En Bernat Gralla paher e yo fossem en lo primer rahonament fahedor per lo dit micer Riquer ab lo dit senyor bisbe e axi fonch fet e per que axi del primer rahonament ques hach hir ab ell com del segon que ses agut vuy lo dit micer Riquer ne scriu largament a vostra reverencia e honorables magnificencies e ha volgut per aço sia tremes lo present correu no cur gens de larch scriureu sols breument ho sumare. Lo rahonament contengue en efecte pregar lo dit senyor bisbe attesa la concurrencia del temps voler se transferir a les altres parts de sa legacio e sobreseure per al present en nenguns enantaments ques aguessen a fer aci per causa de la sua comissio o almenys ques mudas aqui. La sua resposta fonch denunciar lo gran fruyt ques segire en crestiandat dant se obra que los fets perque ell ve prenguen deguda conclusio e la gran honor que aquest Principat ne spere reportar allegant que en aquest fet no podia res delliberar sens sebuda de sos companyons e pus ell ses mes allarguat significant jatsia no determenadament que ell no procehira en imposicio de decima mas que sens aço ell havia de fer altres coses moltes axi com ere provehir les gualeres de mossen Vilamari al qual ell havia aguda licencia del Rey que pogues servir la sglesia e havia a fer provisio de naus e altres vexells maritims per la armada fahedora per nostre sant Pare he com se fara aço volguere haver colloqui ab sos companyons e que del anar aqui ell no sabia quin fruyt fere mas que si lo senyor arquebisbe de Terragona li scrivis quey anas que ell hi anare e certament crech diga aço per recel que ell ha que no li sie feta aqui alguna novitat e creu que si lo dit senyor arquebisbe li scrivia que vingues que no li scriuria que primer no aseguras qui la plaça e axi ell altre vegada es romas en pensament. Veig be ell sta ab gran dupte no li sia feta alguna novitat e ferneu quant volreu e ultra que de aqui ell ha hagut de tallar les bulles e fondre los ploms e moltes altres burlerias. Ha donat gran causa en la sua temor hun acte ques segui ahir ço es que arribat ell aci a Leyda lo diumenge passat a vespre ell fonch aposantat en lo palau del bisbe e ses besties foren meses en los stables del castell del Rey de ques segui que ir mentre erem ab ell en lo parlament que lo dit micer Riquer li fahia en lo dit palau del bisbe se mes tant gran avalot en la ciutat dient que Leyda ere venuda e trahida que en presencia de los qui eren alli ab ell la ciutat li trames a dir que buydas lo palau e si ben agues volgut entendre li digueren ques isques de ciutat ab paraules corteses dientli que en Framenos (frares menors, frailes menores, flares menós) o en Praycadors (Predicadors, Predicadores) se podia be alleugar e tot hom se mes en armes en ciutat pur tots los soldats vehent lo gran murmur de la ciutat que yom hagui de exir del dit rahonament e men hagui a devallar prest en ciutat per fer desarmar e reposar la gent e axi ell sen devalla del palau tantost. De aqui anant mossenyors a mi par que haureu molt poch afany en fer lo anar aqui ço que ell diu que porte es armar aci naus e galleres les patronies de les quals venen totes en mans de nostra nascio. Semblam mossenyors que sia molt necessari haver lo aqui e metrel en nececitat que lo que haja se faça per sole triga de la terra e puix ço que armara vinga en poder de gent fiada no sen pot seguir sino benefici gran e el Papa vehent que la andreça de aquest negoci nos puixa haver sino per miga de la terra crech tenbe condecendra en quantes coses la terra voldra de la sua santedat car en lo temps de vuy potencie cumpta obedient. De tot aço com dit he per lo dit micer Riquer nes scrit molt amplament a vostra reverencia e honorables magnificencies les quals sabran triar lo que pus util sia al servey de Deu e a honor de la terra.
La vostra gent de peu sera apunt per al primer dia de maig lo qual faran la mostra e comenseran de servir ab les roses. Tots se son a la derreria contentats de flixarse de sou aquests dies passats e serviran per tot lo mes de maig que axils he soldejats.
Ab gent he perlat vuy qui ve de Navarra los quals partiren divendres passat. Compten com la setmana passada lo Rey de Castella ere en Arande ab molta gent darmes ha fet portar al Faro XXXX mil faneques de forment per provisio de la gent darmes e molta artellaria. Dimecres passat la gent de don Luis fill del conestable pres lo castell de la poblacion e mes la gent del Rey de Castella ha pres Hoya e Uxen e Vilacabredo e la conclusio es que Navarra es plena de gent darmes. Laltre dia los del Faro hi corregueren e portarensen V mil caps de bestiar menut. Lo mestre de Calatrava fill del Senyor Rey sta en lo riu ab CL rocins. Als al present noy ha de que fretur scriure majorment no podent scriure sino noves mal certes. Feta en Leyda a XXVIIII de abril.
Perque mossenyors lo present correu no va per fets del exercit vegen vostra reverencia e magnificencies fareu pagar aqui An Tora ho si volreu que yol pach axi com dels altres viatges dels quals aqui no li es stat res pagat. Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Disapte a XXV del present arriba aci hun capella ab tres letres de mestre Johan Boreu tresorer del Rey de França la una dirigida a mossen la regent la governacio de aquests comtats laltre als honorables consols de aquesta vila laltre es dirigida An Phelip Albert. La del dit regent o dels dits consols quaix donen a una sustancia. Trametvos ab la present trellat de la dels consols e axi mateix altre trellat de hun memorial donat per lo dit capella com veureu. En la dita letra e memorial ha moltes coses de star ab grandissima sospita ab tot que aci se sospita que aquest portador nos hage trobades aquestes letres e per aclarir aquesta sospita vuy ha partit daci hun home per anar a Beses a parlar ab lo bisbe qui es fill del dit mestre Johan Boreu per seber ja aquest home qui es vengut si es parent de la muller del dit mestre Johan com diu en sa letra. Hoch encara sen porta una de les dites letres que aci ha portades per veure lo soscrit si es de ma del dit mestre Johan. Vengut que sia de tot seran avisades vostres grans reverencies. En aquest mig temps he delliberat fer la present he pregat lo portador qui sera Jaucme Soler guarda e cullidor del pas de Salses qui ja per sos afers havia anar aqui que vulla cuytar e en dos jorns esser aqui. Placiaus manar ferlo pagar segons sos treballs. Los consols de aquesta vila daço scriuen e tremeten trellat de lur dita letra e dit memorial als lurs missatgers qui aqui son quin deuen esser ab vosaltres. Lo trellat de dita letra havem fet metre de frances en vulgar cathala e axi mateix del dit memorial. Daqui anant no he mes a dir sino queus soplich que de tantes consultes queus he fetes vos placia volerme scriure de vostra intencio. E manen de mi vostres grans reverencia e providencies ço que plasent los sia les quals la divina potencia tinga en sa continua custodie. Scrita en Perpenya a vint e set de abril any Mil CCCCLX hu. - La present fou spatxada a XXVIII del dit corrent la vuytena hora devant mig jorn. - A vostre ordinacio e manament prest Guabriel Girau diputat local.

Mos honorables senyors. Yom recoman a vos tant com jo pusch. Plassia vos asseber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e assi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo present portador lo qual es parent de ma moller que vos hajau a gardar car yo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Yo en he scrit pus largament a Felip Albert e aixi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia yo no volria que la causa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e a vos enuig della part de sa car per be fer on non deu haver nengun mal yo he scrit a mossenyor vostre governador o a son lochtinent semblantment a la fi o per causa quen siau advertits.
Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia guarda de vos e vos de bona vida e longa. Escrit a Bourges lo penultim dia de març. - Lo tout vostre Johan Bereau tresorer de França.

Mos tres honorables senyors. Jom recom a vos tant com pusch. Plassia vos assaber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e axi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo present portador lo qual es parent de ma muller que vos hajau a guardar car jo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Jo en he scrit pus largament a Felip Albert e axi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia jo no volria que la cosa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e a vos anuig de la part dessa car
per be fer om no deu haver negun mal. Jo he scrit a mossenyor vostre governador o a son lochtinent semblantment a la fi quen siau advertits. Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia guarda de vos e vos do bona vida e longa. Escrit a Bourges lo penultim dia de març.- Lo tot vostre Johan Bureau tresorer de Fransa.

Memorial de França que envia lo diputat local de Perpenya.
Primerament doscents colobrines charreguen de Berri a Tholosa.
A Carcassona que on aparelle lartellaria e arnesos per e en nom del comte don Marti Seneschal del dit loch.
Item sobre les confinies e terra de Borgunya sis milia homens darmes que son venguts de la terra e ducat de Bar en Lorena.
Item en lo pas de Provensa certes quantitats de fustes.
Item de aquells qui son e atturen al pas e comdat de Rossello que en sa guarda car ells deuen fer foch.
Item de mossenyor lo Dalfi no es negunes noves que vulla fer guerra de la part dessa e crech que se los senyors daquell dit comdat lo requerien que ell llur donaria secos al encontre de mossen Charles.
Mossen Carles ha jurat en la presencia del Rey que si lo sol (?) entra en la vila de Perpenya que ell hi entrara.
Item mes siau assegurats que lo Rey no dona negun secors ne gents darmes de sa ordenansa.
Item plus que los passatges del comdat de Foix son dats e delliurats e ab allo cert nombre de gents.
Item plus que lo Rey no consent ne vol consentir tocant aquesta armada e en es molt mal content.
Item plus que lo Rey no es content que aquesta armada passe per sa terra ne per la terra de Lengadoch ne per altra part.
Item ha fet lo dit mossen Carles gran *amas al duchat Danion e comdat Dumayne.
Item diu lo dit mossen tresorer que si ell pot en qualque manera la causa sera nulla mes que tostemps on se guard en guardant sa honor.

Tomo I, texto XXX, Sperante in Deo Cardona, Alphonsus elnensis episcopus

XXX.
Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10 parte 2.a fol. 480. 7 de agosto de 1409.

Item die mercurii vesperis dicta septima augusti proxime dicti honorabili et multum prudenti viro Sperante in Deo Cardona consiliario et vicecancellario jamdicti domini regis personaliter constituto in eadem domo capituli monasterii antedicti pro dicta celebranda curia ad quam intervenerunt personaliter congregati. - Reverendus et venerabiles in Christo patres Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- A la proposicio per part del senyor rey per vos mossen lo vicecanceller feta a la cort ir que fou diluns a V del present mes dagost demanan consell a la dita cort per lo dit senyor posat en gran tristor per la dolorosa nova del senyor rey de Sicilia molt car fill seu sobre la provisio fahedora en los afers e conservacio de Cerdenya e de Sicilia respon la dita cort: que atteses la arduhitat de la materia proposada gran pes perills e dans dels negocis qui subseguir se poden per la mort de dit senyor axi en les dites parts com en lo principat de Cathalunya e en los altres regnes e terres del dit senyor per molts casos ja iminents appar a la dita cort parlant ab humil reverencia del dit senyor que ella sola no dege dar consell en la prossecucio e merits dels dits affers mas quel dit senyor promptament e sens tarda degues per les dites rahons convocar tots sos regnes e terres per via de cort o de parlament general e lavors la dita cort ensemps ab los altres donara son consell esperant en la divinal gracia que sen seguira exalçament a la sua reyal corona e profit a sos regnes e terres. - E suplica la dita cort al dit senyor que placía a la sua reyal magestat de voler estretament e prompta entendre e donar loch en la justicia universal e defensio general e bona reparacio dels greuges del dit principat com en aquestes virtuoses e loables provisions stiga fundamentalment e penys tota la utilitat publica del dit principat: significant la dita cort al dit senyor que per reverencia e honor de la sua alta senyoria e benefici del dit principat ella es presta entendren viceralment e ab cor entes.
- Et predictis sic gestis atque secutis prefatus honorabilis vicecancellarius iterum eadem verba que in scriptis reducere se dixit nunch pro tunch expresse requisivit continuari in processu jam dicto et in fine proxime inserte cedule dicte responsionis necnon et in pede instrumentorum dicta die erina fieri de oblatione preinserte cedule requisitorum per dictum reverendum episcopum elnensem nomine dicte curie in posse discretorum Petri de Ponte et Francisci Fonolledareceptorum: qui reverendus episcopus elnensis eodem nomine post predicta requisivit eadem verba in scriptis reduci et de eisdem dicte curie fieri atque tradi copiam que fuit illico dicte curie concessa per dictum honorabilem vicecancellarium qui nomine et in personam dicti domini regis dictam continuavit curiam ut sequitur.
- Lo senyor rey vos continua la present cort a dema per lo mati en aquest loc mateix.
- Tenor autem cedule dictorum verborum per dictum honorabilem vicecancellarium prolatorum ut superius mencionatur et postea in scriptis redactorum est seriei sequentis.
- Lo senyor rey lo qual los del consell del dit senyor que açi son e yo havem trovat indispost de sa persona per lo cas tribulacio e tristor en que es posat e segons relacio dels metges no es ne sta menys de febre e mestre P. Soler per la dita raho li ha levat lo vi ha vista la resposta que vosaltres en nom de la cort donas anit passada a nosaltres del dit consell e a mi en scrits e es stat fort maravellat daquella com jatssia la dita resposta puxa esser congrua e covinent per medicina cura e plena provisio dels negocis de Serdenya e de Sicilia empero no proveheix ne satisfa al cas e al perill e a la cuyta gran que es necessaria entretant es mostra al present als dits negocis a sostenir: ans seria axi com qui preparaba mediçina e cura al malalt perillos et en article de mort constituhit e no provehia a sostenir lo malalt entretant que la dita medicina se apparellaria de que lo malalt morria e la medicina no poriaapprofitar: perque lo dit senyor vos prega que havent sguart a la sua persona e compassio a la tribulacio en que es posat e a vostra propia naturalesa e a la gran necessitat e cuyta dels affers et al interes gran queus hi va e a les altres rahons quius foren dites a la primera proposicio la qual vos fon feta de paraula en die que noy havia cort vullats entendre diligentment e cuytosa en tractar e consellar al dit senyor quina provisio deu esser feyta entretant e prestament en los dits negocis de Cerdenya e de Sicilia e bestraure al interim qui es molt cuytos e perillos mentres que la plena provisio se tractara es ordenara: com satisfet al dit interim lo dit senyor pus vosaltres li ho conssellets e li donets loch que puga sos regnes e terres ajustar seguira vostre consell. Aço diu per tal com segons hun dels capitols que novellament vos ha atorgats en la cort dins spay de un any qui ara corre no deu lo dit senyor licenciar la present cort ne continuar aquella a mes spay de XV dies sens consentiment de la dita cort. - Mes avant diu lo dit senyor que ell ha entes que alguns se complanyen com lo dit senyor no met primer en lo sosteniment dels dits negocis alcunes monedes les quals se diu quel rey de Sicilia de memoria recordable havia en Serdenya ara en temps de la sua mort e joyes aximateix hoc encara alguns moros catius dels quals se spera bon rescat e axi mateix alcuns presoners jenoveses e altres los quals havian apresonats les sues galeas dels quals semblantment se spera bona finanza et vexella dargent e altres coses quel dit rey son fill que Deus haja havia. E com lo dit senyor entena que es rahonable cosa que ell de si mateix hi meta les dites coses e encara castells e lochs seus ey faça tota cosa factible mana queus sia dit e offer lo dit senyor que vosaltres prenents carrech del sosteniment dels dits negocis a aço quey sia necessari per al present e interim totes les dites coses vinguen en ma de vosaltres per peu e seguretat que ço ques haura e exira de les dites coses se convertesca en ço que despendrets. E com la necessitat sia gran lo dit senyor vos fara liurar les dites coses encontinent no contrastant qualsevol particular disposicio feta per lo dit rey son fill de les dites coses o dalcunes daquelles: com lo dit senyor fara raho aquella que sia tengut a qualsevol persones qui dret se donen en aquelles o alcunes daquelles on tengut hi sia per disposicio o gracia feta a ells per lo dit son fill: e aço es aparellat lo dit senyor de metra en execucio realment e de feyt encontinent en la primera tramesa e metra les dites coses en ma daquelles persones que vosaltres hi volrets diputar. - Mes avant diu lo dit senyor sobre lo capitol de la dita vostra resposta ab la qual li supplicats que vulla entendre e provehir al feyt de la justicia e de la defensio universal e a la provisio dels greuges: que be sabets com ell diverses vegades vos ha ofert segons apar en lo proces de la cort que jatsia pertangues a ell provehir a la justicia e a les altres coses dessus dites que a ell plahiadespullarsen e donar poder a certes persones per ell e per la cort elegidores les quals sens consultar e referir provehissena la justicia e aximateix als greuges e aço ha continuat e instat e request diverses vegades segons apar en lo dit proces e de present vos en requerex. E tro vuy no ha stat ne sta ne stara daci avant per ell ne per la sua part que en los dits feyts no sia procehit enantat e concluit complidament: ans ha stat en lo passat per la cort qui la dita justicia no li ha encara offerta ne poguda offerir perque de aquestes coses nol calia nel cal solicitar ne instar com sia stat e sia prest de present de donar fi e conclusio a aquelles.