Mostrando entradas con la etiqueta leys. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta leys. Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de octubre de 2026

Peire de Vilamur. Neyt et jorn dins en la pessa

Peire de Vilamur.

Peire de Vilamur. Neyt et jorn dins en la pessa



Dansa d'amors am refranh, per la qual foc jutgat lo gauch a mestre Peyre de Vilamur, bachelier en leys, l'an M.CCCC. LXV. (1465)

Neyt et jorn dins en la pessa
no m puesc tenir d'alegrar,
quant mi sove la noblessa
de la flor que m fay pensar,
En mon joven me comensa
amors de far mortalz jocs;
tant m'art he 'mflama sos focs
qu'en passi greu penedensa,
dolor mortal e destressa;
et no puesc alz cossirar
si no que la gentilessa
de la flor que m fay pensar.
Helas, no m puesc ben deffendre
que no senta la dolor
que passi per fin' amor,
don cuda lo mieu cor fendre,
dolens et plens de tristessa,
qui no cessa de plorar,
per tal sos volers aguessa
de la flor que m fay pensar.
Prec humilment, test' enclina,
eysausisqua mon desir,
car no y a plus medecina
per me far tost engausir:
no 's creatura que sabessa
autra milhor cogitar, (atra milló pensá; cogito, ergo sum)
que surmontes la princessa
de la flor que m fay pensar.
Ma blancha flors e mestressa,
sus trastot quan es ses par,
datz me l secors e l'endressa
de la flor que m fay pensar.

miércoles, 28 de octubre de 2026

Las leys d'amors. La difinitios de dansa


Las leys d'amors.


Monumens de la littérature romane depuis le XIVe siècle, publiés par M. Gatien-Arnoult, Ire publication, t. I, p. 340-350 (M). 
Appel, Provenzalische Chrestomathie, 2e éd., Leipzig 1902, p. 198 ss. (Ap.). - Grdr. § 56, p. 90. St. p. 67.

La difinitios de dansa. Dansa es us dictatz gracios que conte un refranh, 
so es un respos, solamen, e tres coblas semblans en la fi al respos en compas et en acordansa. E la tornada deu esser semblans al respos. 
E l comensamens de cascuna cobla deu esser d'un compas e, qui s vol, d'una acordansa o de diversa; li qual comensamen devon esser del tot divers d'acordansa del respos. Quar no seria bela cauza que l comensamens de la cobla fos de la consonansa del respos. Ysshamens li dig comensamen podon esser d'u meteysh compas o de divers am lo dig respos. E l respos deu esser del compas de meia cobla, o quaysh, so es mays o mens de dos bordonetz. E li bordo que son en dansa, no devo passar VIII sillabas. Et en cas que aytal bordo passesso VIII sillabas, seria irregulars aytals dansa, anormals e fora son propri compas, e si donx li rim no seran multiplicatiu. E qui s vol, pot retronchar tres bordos, 
ses plus o mens, del respost; pero, si l respos es de tres bordos solamen, no l deu hom retronchar mas dos, ses plus o mens. E deu tractar d'amors, e deu haver so joyos et alegre, per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas un petit plus viacier, per dansar, segon 
qu'es estat dig. Enpero huey ne uza hom mal en nostre temps d'aquest so; quar li chantre que huey son, no sabon a penas endevenir en un propri so de dansa. E quar no y podon endevenir, han mudat lo so de dansa en so de redondel am lors minimas et am lors semibreus de lors motetz. Le remanen de dansa trobaretz lassus en "cobla" et en autre loc, can tracta de "coblas retronchadas." Alqu fan dansa de coblas tensonadas, la qual adonx appelan "dans"; pero entre "dans" e "dansa" no fan lunha differensa. Et alqu fan "desdansa" e "desdans" per pauzar e descantar lo contrari, e degus no s varia del compas de dansa.
La diffinitios de descort. Descortz es dictatz mot divers, e pot haver aytantas coblas coma vers, so 's a ssaber de .v. a .x., las quals coblas devon esser singulars, dezacordablas e variablas en acort, en so et en lengatges. E devon esser totas d'un compas o de divers. E deu tractar d'amors o de lauzors o per maniera de rancura, "quar mi dons no mi ama ayssi cum sol," o de tot aysso essems, qui s vol. E qui volra far tornada, segua la maniera lassus dicha, can tractem de vers. 
En la qual tornada deu hom tractar, qui s vol, de totz los lengatges los quals dessus ha pauzatz ayssi a tiera cum los ha pauzatz. E si aysso far li tornava greu, fassa la dicha tornada del lengatge de la derriera cobla.
E si la tornada l'aparia breus per tractar de totz los lengatges, pot hom far recorsa del compas de la una de las coblas denan pauzadas, o d'autra, sol que no passe lo compas, so es lo nombre dels bordos que cobla deu haver. E deu tractar de totz los lengatges ayssi cum son estat pauzat dessus a tiera, e deu haver las acordansas que son en la fi de cascuna cobla.
La diffinitios de tenso. Tensos es contrastz o debatz, en lo qual cascus 
mante e razona alcun dig o alcun fag. Et aquest dictatz alqunas vetz procezih per novas rimadas, et adonx pot haver XX o trenta cobblas o may, et alcunas vetz per coblas, ed aquest conte de VI coblas a X, am doas tornadas, en las quals devo jutge eligir, le quals difinisca lor plag e lor tenso. E l jutges per aquel meteysh compas de coblas o per novas rimadas pot donar son jutjamen, - enpero per novas rimadas es huey 
mays acostumat, - en lo qual jutjamen alqu volon seguir forma de dreg, 
fazen mensio d'avangelis e d'autras paraulas acostumadas de dire en sentencia: la qual cauza nos no reproam; pero be dizem que aysso no es de necessitat. Quar abasta solamen qu'om done son jutjamen et aquel declare, per aquela maniera que mays plazera a cel qu'es elegitz per jutge.
Encaras dizem que non es de necessitat ques haia so; enpero en aquel cas que s faria al compas de vers o de chanso o d'autre dictat qu'aver deia so, se pot cantar en aquel vielh so.
Diffinitios de partimen. Partimens es questios que ha dos membres contraris, le quals es donatz ad autre per chauzir e per sostener cel que volra elegir; e pueysh cascus razona e soste lo membre de la questio lo qual haura elegit. En totas las autras cauzas, cant al compas e cant al jutjamen e cant al so, es semblans a tenso. Diferensa pot hom pero vezer entre tenso e partimen, - quar en tenso cascus razona son propri fag, coma en plag; mas en partimen razona hom l'autru fag e l'autru 
questio, - jaciaysso que soen pauza hom partimen per tenso, e tenso per 
partimen, et aysso per abuzio.
Encaras devetz saber que en aytals dictatz que s fan per diversas personas oz en los quals hom fenh que sian diversas personas, pot hom uzar de diverses lengatges, coma en descort. E d'aytals dictatz son tensos, partimens, pastorelas, vergieras, ortolanas, monias, vaquieras, et enayssi de trops autres dictatz. E degun dictat d'autru lengatge nos no prendem en nostre jutjamen, quar prezomtuos es qui vol jutjar l'autru 
lengatge, si donx no es mesclatz am lo nostre per dreg compas.
La diffinitios de pastorela. Pastorela es us dictatz que pot haver VI o VIII 
o X coblas o mays, so es aytantas cum sera vist al dictayre, mas que no passe lo nombre de trenta. E deu tractar d'esquern, per donar solas. 
E deu se hom gardar en aquest dictat maiormen, - quar en aquest se peca hom mays que en los autres -, que hom no diga vils paraulas ni laias, ni procezisca en son dictat a degu vil fag. Quar trufar se pot hom am femna e far esquern l'un a l'autre, ses dire e ses far viltat o dezonestat. Pastorela requier tostemps noel so e plazen e gay, no pero ta lonc cum vers o chansos; ans deu haver so un petit cursori e viacier.
E d'aquesta pagela son vaquieras, vergieras, porquieras, auquieras, cabrieras, ortolanas, monias, et enayssi de las autras lors semblans.
La diffinitios de retroncha. Retroncha es us dictatz ayssi  generals coma vers, que pot tractar de sen, de essenhamen, d'amors, de lauzors o de reprendemen per castiar los malvatz. Et aquest dictatz sec lo compas de vers cant al so e cant a las coblas, quar pot haver de V a X coblas. 
Et es dicha retroncha, quar es de coblas retronchadas; no per autra cauza. E quar lassus havem mostrat qu'es cobla retronchada, per so no qual ques ayssi ne tractem. Enpero cant hom fa vers, chanso o dansa per coblas retronchadas, ges per so no se sec que deia haver nom "retroncha," ans lo pot hom apelar "vers retronchat" o "chanso" o "dansa retronchada."
La diffinitios de plang. Plangs es us dictatz qu'om fay per gran desplazer 
e per gran dol qu'om ha del perdemen o de la adversitat de la cauza qu'om planh. E dizem generalmen: de la cauza qu'om planh; quar enayssi quo hom fa plang d'ome o de femna, ayssi meteysh pot hom far plang d'autra cauza, coma si una vila oz una ciutatz era destruida e dissipada per guerra o per autra maniera. Et es del compas de vers, cant a las coblas; quar pot haver de V a X coblas. E deu haver noel so plazen e quays planhen e pauzat. Pero per abuzio vezem tot jorn qu'om se servish en aquest dictat del so de vers o de chanso; et adonx, quar es 
acostumat, se pot cantar, qui s vol, en lo so del vers o de chanso don se servish. La qual cauza permetem maiormen per la greveza del so; quar a penas pot hom trobar huey cantre ni autre home que sapja be endevenir en far propriamen un so segon que requier aquest dictatz. Plangz deu tractar de lauzors de la cauza per la qual hom fay aytal plang. Encaras deu tractar del desplazer qu'om ha, e de la perda que s fay per lo mescabamen de la cauza qu'om planh.
La diffinitios de escondig. Escondigz es us dictatz del compas de chanso, cant a las coblas et al so. E deu tractar de dezencuzacio, escondizen se en son dictat de so de qu'es estatz acuzatz o lauzenjatz am sa dona oz am son capdel.

Tractat es estat dels dictatz principals, per que ayssi es tractat dels no principals.

Autres dictatz pot hom far et ad aquels nom enpauzar segon la voluntat 
de cel que dicta e segon que requier le dictatz. Quar hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom; quar si hom apelava "cossir" "somi", o per le contrari, ja le noms no seria be enpauzatz. Per que cove qu'om pauze tal nom que sia consonans et acordans a la cauza. Et en aytals dictatz no trobam cert nombre de coblas, per que en aytals dictatz pot hom far aytantas coblas quo s vol, ayssi cum son: somis, vezios, cossirs, reversaris, enuegz, desplazers, desconortz, plazers, conortz, rebecz, relays, gilozescas, o enayssi de trops autres, jaciaysso que alqu fassan gilozescas al compas de dansa e relays al compas de vers o de chanso. Item alqu fan bals a la maniera de dansa, amb un respos et am motas coblas. Pero bals es divers de dansa; quar dansa no ha mays tres coblas, estiers lo respos e la tornada, e bals ha X coblas o mays. Encaras pot haver autra diversitat; quar bals ha so mays minimat e viacier e mays apte per cantar amb esturmens que dansa. Encaras ha autra diversitat; 
quar hom comunalmen fa et ordena lo dictat de dansa, e pueysh li enpauza so; e l contrari fay hom leumen en bal, quar hom primieramen troba l so amb esturmens, e pueys, aquel trobat, hom fa lo dictat de bal, tractan d'amors o de lauzors o d'autra materia honesta, segon la volontat del dictayre.

sábado, 13 de julio de 2024

Furs

Furs.

https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html

De la manera de guerrejar. - V. Saint-More, Benito de.

N.° 1011 [Furs, capitols y actes de cort].

Fol. 1: Capitols de la proferta feta al Senyor Rey en les corts per aquell celebrades als incoles del Regne de ualencia en lo monestir dels frares de preycadors de la Ciutat de valencia en lany Mil CCCC.XVIII. (1418) 

Fol. XII: Capitols fets en les corts per lo senyor rey celebrades en la sala episcopal de valencia en lany mil CCCC.XVIIII (1419) ab los quals es donat orde a la electio fahedora dels officials del gral (general) del Regne de valencia per lo bras militar.

Fol. XXII: Capitos (Capitols) de la profferta feta al senyor Rey en les corts per aquell celebrades al (als) incoles del regne de Valencia en la vila de Muruedre (Murvedre : Murviedro) en lany Mil CCCC.XXVIII. (1428)

Fol. XXVIII: Capitols fets en les corts per lo senyor Rey celebrades en la vila de sent Matheu en lany Mil CCCC.XXIIII. (1424) ab los quals es donat orde a les subdelegations fahedores per los officials del general.

Fol. XXXI: Capitols e ordenacions fetes per los Reuerents Nobles e honorables Deputats Comptadors e altres persones eletes al redreçament e reformacio del General del Regne; de Valencia sobre la modificacio dels salaris dels officials del dit general les quals modifications prenen començament en lo principi del Trienni seguent lo qual començara de nadal qui ve en hun any qui sera iorn de la natiuitat de nostre Redemptor iesus Començant a contar any Mil CCCC quaranta. (1440)

Fol. XXXVII v.to: 1446. Molt exellent senyor Los tres braços ecclesiastich militar e de les Ciutats e viles Reyals del Regne de Valencia instants en la present cort regraciant la propositio per la molt alta senyora Reyna com a llochtinent general...

Fol. XXXXVIIII: La offerta feta per los Tres bracos (braços) Ecclesiastich 

Militar E de les Ciutats e viles Reals del Regne de Valencia a vint del mes de Juliol any Mil Cinchcents he deu a la Magestat del Rey don fferrando nostre Rey e senyor en les corts que sa Magestat celebra en la vila de Monço als incoles del dit Regne principiades a quatre de Maig dit any ab los actes de cort fets en la dita cort.

Fol. LXXIIII: Rubrica de la restitucio de la electio de deputats e Comptadors e ales Ciutats e viles reals feta per lo Rey nostre senyor.

Fol. LXXVII: Furs y actes De cort Fetes En les Corts celebrades per la magestat Del emperador: nostre senyor als Regnicols Del present Regne. En la villa de Monço. en lo any Mil cinchcents vint y huyt los quals son Del thenor Seguent.

Fol. LXXXXII: Furs y actes De cort Fets En les corts celebrades Per la magestat del Emperador nostre señor als Regnicols del present Regne. En la vila De monço en lo any mil cinch cents trenta tres los quals son del thenor seguent.

Fol. 102: Furs y actes de Cort fets en les corts celebrades per la magestat Del emperador nostre señor als Regnicols del present regne. En la vila de monço en lo any mil cinchcents trenta set los quals son del thenor Seguent.

Fol. 115: Furs y actes De cort fetes en les corts celebrades per la magestat del Emperador nostre señor als regnicols del present Regne en la vila de monço En lo any Mil cinchcents quaranta Dos, los quals son Del thenor Seguent.

Fol. 125: ✞ Furs y actes De Corte fets en les corts celebrades Per lo molt alt y molt Poderos Princep nostre senyor Don Phelip als Regnicols del Present Regne En la vila de monço en lo any mil y cinchcents quaranta set.

Fol. 140: ✞ Furs y Actes De Cort Fets en les corts celebrades Per lo molt alt E molt poderos princep nostre senyor Don Phelip Als Regnicols del present Regne en lo any mil cinchcents cinquanta Dos.

Fol. 167 v.to: Actes de cort del General del añy M. D. XLVII. sien seruats, no obstant certa comissio de causa recognoscendi obtesa de sa Alteza ab certa saluetat.

Fol. 176: Furs e actes de cort, fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre señor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als regnicols de la ciutat y regne de Valencia, en la vila de Monço en lo any. M. D. LXIIII.

Fol. 203: Furs E Actes de Cort fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre Senyor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als Regnicols de la Ciutat y Regne de Valencia en la Vila de Monço en lo any. M. D. LXXXV. 

Fol. 267 v.to: Dominus Rex ex actis indicta Curia Generali aeditis publicatis et juratis mandavit mi Petro ffranqueça Juravit autem dominus Rex inposse nobilis Protonotarii Et omnes praedicti firmarunt.

278 hojas, de las cuales están en blanco las seis primeras, 11, 48, 91, 122, 123, 124, 139, 164, 165, 166, 200, 201, 202, 269 y 270. - Vitela; con recuadros y rayas; foliación 1 a 268, 0,270 alto X 0,204 ancho: caja escritura 0,201 X 0,130. - Letra fines del S. XVI; con notas marginales; capitales miniadas en oro y colores y sólo en colores, con o sin adornar; títulos en rojo o en oro; calderones en rojo y azul; foliación en rojo y negro con cifras romanas o arábigas. En el fol. 48 v.to hállase representada al óleo la imagen del Salvador sentado sobre arco iris, con manto escarlata, llevando espada en la diestra y en la siniestra globo con cruz; los pies y mano derecha del Señor ostentan las señales de los clavos, y rodean la figura principal los atributos de los evangelistas, yendo todo dentro de recuadro de oro.

En el fol. 152 la orla de oro y colores tiene a la derecha dos especies de cariátides, y en la parte superior tres escudos con San Jorge, la Virgen con el niño y armas de Valencia. La capital representa un escritor.

En el fol. 125 hállase orla con cuatro ángeles pintados a la acuarela.

En el fol. 176 retrato a la aguada y con purpurina dorada, representando 

a Felipe II llevando el toisón al pecho; la orla se asemeja a la del folio siguiente.

En el fol. 268 se encuentra el escudo de Valencia, en rojo.

Terciopelo carmesí.

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez)

// Aquí vuestra futura reina con el toisón de oro. //

Fori Antiqui Valentiae, Els Furs de Valencia 

lunes, 6 de mayo de 2024

Liar, Lear - Lienteria

Liar, Lear, adj., pommelé, gris, gris-pommelé.

Us escudiers qu' enmena

Lo ros liar.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Un écuyer qui emmène le roussin gris-pommelé.

Cavalcant un roncin lear. Roman de Jaufre, fol. 5. 

Chevauchant un roussin gris-pommelé.

Fig. Entre mos nessis pessars

Son endevengutz liars.

Giraud de Borneil: Be veg e conosc. 

Entre mes sottes pensées je suis devenu gris. 

ANC. FR. Contre grise, contre liarde. 

Voire a fauvel ou a liart. 

Roman de la Rose, v. 14265 et 14271. 

Et li venerres vet devant 

Sor un grant chacéor liart.

Roman du Renart, t. III, p. 83. 

IT. Leardo.

statera romāna, romana, balansa, báscula 

Libra, Liura, Livra, s. f., lat. libra, balance.

Libra es estrument de pes. Eluc. de las propr., fol. 111. 

(chap. La balansa (libra) es un instrumén de pes: per a pesá.)

Balance est instrument de poids.

- Signe du zodiaque.

Ajusta si ab le cercle zodiac el signe dit aries et el senhal de libra.

Eluc. de las propr., fol. 108. 

S'ajuste avec le cercle du zodiaque au signe dit bélier et au signe de la balance.

- Livre, espèce de poids.

Mes des livras en la balanza. V. de S. Honorat. 

Mit dix livres dans la balance. 

Liura peza XII unsas. Eluc. de las propr., fol. 281. 

La livre pèse douze onces.

- Sorte de monnaie de compte.

Cinq libras li laissava en son testament. V. et Vert., fol. 75.

Cinq livres lui laissait dans son testament. 

L'una fremna, qui vert la terra pent,

No comprari' om ab mil liuras d' argent. 

Poëme sur Boèce. 

L'une frange, qui vers la terre pend, on n' achèterait avec mille livres d'argent.

Quascun jorn cen libras per despendre.

Pistoleta: Ar agues. 

Chaque jour cent livres à dépenser. 

ANC. FR. Trois cent libres de blancs chacun an. 

Lett. d' Hon. de Blois, Martenne, Thes. nov. anecd., t. 1., fol. 1008. 

CAT. Lliura. ESP. PORT. Libra. IT. Libbra, lira. (chap. Libra, libres; balansa, balanses; v. balansejá; pesá.)

2. Lhyeural, s. m., balance.

De lhyeural fals e de liura falsa.

Tit. de 1400. Arch. du Roy., K. 772. 

De balance fausse et de livre fausse.

3. Liurada, Livrada, s. f., livre, livrée.

A la valor de mil liuradas de la moneda.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 291. 

A la valeur de mille livres de la monnaie.

4. Liurazon, Livrazon, s. f., lat. liberationem, fourniture, livraison, ration.

El paire li dava certa liurazon de deniers per vianda.

V. de Bertrand de Born.

Le père lui donnait certaine fourniture de deniers pour aliment.

Que donon quada jorn, ses oblit,

Doas bestias al cruel draguon, 

D'aver menut, per liurason.

Fragment de la V. de S. Georges. 

Qu'ils donnent chaque jour, sans oubli, deux bêtes de menu bétail au cruel dragon, pour ration. 

Loc. Malvatz fai, quar aissi viu a randa, 

A livrazon, a comte et a garanda. 

Bertrand de Born: D'un sirventes no. 

Il fait le méchant, car ainsi il vit entièrement à ration, à crédit et à promesse. 

ANC. FR. Au soir fu mis em prison à petite livroison; car on ne lui donnoit chascun jour que pain et yaue tant seulement.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 201. 

Li potiers aura II s. pour ses pos par jour, et mangera touz seus à court, et n'aura point de livroson.
Arch. du Roy., tr. des ch. Reg., LVII, fol. 13.

5. Liuranda, Liouranda, s. f., livraison, largesse, ration, fourniture, gratification. 

Atressi com lo camel 

Ten hom ab pauca liuranda.

B. Zorgi: Atressi com. 

Pareillement comme le chameau on soutient avec petite ration.

Gent fai nostre reis liouranda, 

Per so son tuit gras 

Sei Engles.

Bertrand de Born: Gent fai. 

Notre roi fait gentiment fourniture, pour cela sont tous gras ses Anglais.

Pretz sojorn' ab los cortes, 

E no y quier liuranda.

Folquet de Romans: Far vuelh. 

Mérite séjourne avec les courtois, et n'y cherche point de gratification.

6. Liurament, Livramen, s. m., livraison.

Per tradicion e livrament de las presens.

Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37. 

Par tradition et livraison des présentes. 

Liurament et tradition de possession. 

Fors de Béarn, p. 1095. 

Livraison et tradition de possession. 

Ab livramen de la causa. Petit Thalamus de Montpellier, p. 77. 

Avec livraison de la chose.

7. Lieura, s. f., allivrement, fixation cadastrale.

Recuson aquelas metre en lieura.

Statuts de Provence. BOMY, p. 224.

Refusent de mettre celles-là en allivrement.

- Part, portion, livraison.

Car aisso es la lieura e la ratio que Dieus dona, per cascun jorn, a sos canorgues que canton sas horas, e fan so servizi. V. et Vert., fol. 43.

Car ceci est la portion et la ration que Dieu donne, pour chaque jour, à ses chanoines qui chantent ses heures, et font son service.

8. Liurar, Lieurar, Livrar, v., lat. librare, peser à la livre. 

A gran pes recebon, et a petit pes liuron e vendon. V. et Vert., fol. 17.

A grand poids reçoivent, et à petit poids pèsent et vendent. 

Part. pas. Vendran vos avols sivadas

Mal lieuradas, e fes poiritz. 

Folquet de Lunel: E nom del. 

Vous vendront mauvaises avoines mal pesées, et foins pourris.

- Livrer, accorder.

Part. pas. Ja non er per lui livratz cartiers. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21. 

Jamais par lui ne sera accordé quartier.

- Délivrer.

Orara per te, e ti liurara de tot mal. Trad, de Bède, fol. 66.

Priera pour toi, et te délivrera de tout mal. 

CAT. Lliurar, llibrar. ESP. Librar (+ liberar). IT. Librare, liberare. 

(chap. Librá, liberá.)

9. Allieurar, v., allivrer, régler la quotité d'impôt.

Quant es cas d'aquellas allieurar, non en manifestan la mitat.

Statuts de Provence. BOMY, p. 224. 

Quand c'est le cas d' allivrer celles-là, ils n'en manifestent pas la moitié. IT. Allibrare.

10. Bilibri, s. m., lat. bilibris, poids de deux livres.

Bilibris, es pes de doas liuras. Eluc. de las propr., fol. 281.

Bilibris, c'est poids de deux livres.

 

Libre, s. m., lat. librum, livre, tome. 

Lo calh libre era tot enlumenat de letras d' aur. Philomena.

Lequel livre était tout enluminé de lettres d'or.

- Partie, division d'un ouvrage.

Quatre libres y a, trastotz en una tiera. V. de S. Honorat. 

Quatre livres y a, tous en une suite.

- Nom donné à un ouvrage.

So trobam el libre dels Reys. V. de S. Honorat. 

(chap. Aixó trobam al llibre dels Reys.)

Nous trouvons cela au Livre des Rois. 

CAT. Llibre. EST. Libro. PORT. Livro. IT. Libro. (chap. Llibre, llibres.)

2. Libri, s. m., livre, tome.

Fig. Legir el libri de sa conciencia. V. et Vert., fol. 17. 

Lire dans le livre de sa conscience.

3. Libelh, Libel, s. m., lat. libellus, mémoire, placet, requête, libelle. 

De platz 

Pensar e d' avocatz, 

Per far libelhs tot dia. 

Bertrand d'Allamanon: Lo segle m' es. 

Penser de procès et d'avocats, pour faire mémoires toujours.

Condamnet lo libel que Joachim, abbas, avia fach contra maestre Peyre Lombart. Cat. dels apost. de Roma, fol. 167.

Desideri, Desiderio Lombarte Arrufat

Condamna le libelle que Joachim, abbé, avait fait contre maître Pierre Lombart.

- Titre, acte.

Vol cobrar, ses libel dat ni pres, 

So qu' a conquis Charles.

Aicart del Fossat: Entre dos reis. 

Veut recouvrer, sans titre donné ni pris, ce que Charles a conquis.

A plag, avan sagramen, 

Queron libelh.

P. Cardinal: Un decret. 

Au plaid, avant le serment, ils requièrent acte. 

CAT. Libello. ESP. (chap.) Libelo. PORT. IT. Libello.

4. Libraria, s. f., lat. libraria, librairie, bibliothèque.

Avia tant de libres... en sa libraria ajustatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 33. 

Avait tant de livres... dans sa bibliothèque assemblés.

CAT. Llibreria. ESP. Librería. PORT. Livraria. IT. Libreria. (chap. Llibrería, llibreríes: tenda de llibres; biblioteca, biblioteques.)

5. Libriari, s. m., librairie, bibliothèque.

Conte en se molteza, coma: libriari. Leys d'amors, fol. 49. 

Contient en soi multiplicité, comme: bibliothèque.

6. Librari, s. m., libraire, bibliothécaire.

De L., libraris. Leys d'amors, fol. 150.

De L., libraire.

ANC. CAT. Llibrer. ESP. Librerio (librero, bibliotecario). PORT. Livreiro. IT. Libraio.

(chap. Llibreté o llibré, llibretés o llibrés, llibretera o llibrera, llibreteres o llibreres : venedó de llibres, com Octavio Serret de Valderrobres; bibliotecari, bibliotecaris, bibliotecaria, bibliotecaries, com la Susana Antolí Tello de Beseit.) 

Octavio Serret, Valderrobres, Vall-de-Roures no u diu dingú del poble, sol los cuatre catalanistes de turno

 

Lieis, Lieys, Liei, Liey, Lies, Leis, Leys, Lei, pron. pers. sing., elle, la. 

Rég. dir. Ben sui folhs, quar no m recre

D'amar lieys, que be m par folhors. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu.

Bien je suis fou, parce que je ne cesse d'aimer elle, vu que (cela) me paraît bien folie. 

Tant ai volgut sos bes e sos enans, 

E dezirat lieys e sa companhia.

Berenger de Palasol: Tan m'abelis. 

Tant j'ai voulu ses biens et ses avantages, et désiré elle et sa compagnie.

Cant el era per lies joios.

R. Vidal: Lai on cobra. 

Quand il était par elle joyeux.

- Rég. ind. A elle, à lui.

Amor blasmon per non saber 

Fola gens, mas leys non es dans.

B. de Ventadour: Chantars no. 

Amour blâment par non-savoir folle gent, mais (cela) ne lui est pas dommage. 

Mas lieys non cal si m pert, per qu'ieu no m duelh.

Pons de Capdueil: Leials amicx.

Mais à elle ne soucie si elle me perd, par quoi je ne m'en afflige.

- Pron. démonstratif. Celle.

Suj. Aisso m veda de que m det aondansa 

Leis qu' es gaia, cortesa e gen parlan. 

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ceci me défend de quoi elle me donna abondance celle qui est gaie, courtoise et gentiment parlant. 

En mi non a mais poder 

Lieys qu' amar solia.

Peyrols: Quoras que.

En moi n'a plus de pouvoir celle qu'aimer je soulais.

Rég. dir. Quar lieys cui dezir 

Non vey ni remir.

G. Faidit: Lo rossinholet. 

Car celle que je désire je ne vois ni contemple. 

Amors m'a faig eslire 

Leis on es gaug e plazers.

B. Calvo: Temps e luec. 

Amour m'a fait choisir celle où est joie et plaisir.

- Rég. indir. A celle.

Vas Narbona portatz lai 

Ma chanson, ab la finida, 

Lei cui jois e joven guida.

Azalais de Porcairague: Ar em al. 

Vers Narbonne portez là ma chanson, avec la conclusion, à celle que joie et jeunesse guide. 

Mielhs m'estai 

Pas leis plai 

Que m ten jai.

Rambaud d'Orange: Ben sai qu'a. 

Mieux me sied puisqu'il plaît à celle qui me tient joyeux.

ANC. IT. De l' empiezza di lei, che mutò forma 

Nel uccel ch' a cantar più si diletta. 

Dante, Purgatoire, c. 17. 

CAT. Leys. IT. MOD. Lei.

 

Lienteria, s. f., lat. lienteria, lienterie.

Lienteria es cors de ventre ab expulsio de viandas.

Dissenteria, lienteria, dyarria. Eluc. de las propr., fol. 94.

Lienterie est cours de ventre avec expulsion d'aliments.

Dyssenterie, lienterie, diarrhée. 

ESP. Lientería, lientera. PORT. Lienteria. (chap. Dissentería : diarrea, cagarrina, cagarrines.)

miércoles, 10 de julio de 2019

de hoc o de no

Sesión del día 12. 

Dióse en primer lugar audiencia a Ramon Batlle, enviado por los diputados del General para ciertos asuntos que no espresa el acta; y luego se leyó el siguiente escrito, acordado por el parlamento.

Núm. 217. Tom. 17. fol. 1030.

Lo parlament general del principat de Cathalunya vista la cedula offerta per los molt honorables e savis senyors micer Jacme Pelegri doctor en leys e en Ferrando de Sent Ramon missatgers per lo molt reverend molt noble e molt honorable e savi parlament del regne de Valencia aquest parlament tremesos et totes e sengles coses en aquella contengudes diu e respon a aquelles que jatsia ab gran fraternal e cordial amor aquest parlament cobeig de complaure bonament tot voler e desig del dit parlament del dit regne de Valencia empero a present per algunes justes rahons aquest parlament sobre la entrada del dit parlament de regne de Valencia en aquesta ciutat per sos missatgers instada e la ferma dels capitols a Calatiu per via de parer segons se diu concordats no ha desliberada certa resposta ans per les dites coses et altres toquants proffit e utilitat del regne o comu be del dit molt reverend molt honorable et savi parlament et los molt nobles e molt honorables senyors quis dihen forans lo dit regne ha elegida solempne missatgeria la qual ab la gracia de Deu enten a trametre en lo dit regne de Valencia: e spera aquest parlament que dins fort breu temps migançant lo adjutori divinal sera cosa molt fructuosa: pregants los dits molt honorables e savis missatgers la dita cedula offerints que vullen graciosament tollerar si sobre les dites entrada e ferma no han de present clara resposta de hoc o de no e de la dita missatgeria voler lurs principals avisar. E com sia nothori que lo present parlament de la mort del senyor rey a ença ha continuament treballat en tot bon espatxament dels affers toquant la successio e que per ell no sia perduda una hora en pacifficar et unir les grans discordies suscitades entre los regnicoles dels regnes a la corona reyal pertanyents e specialment en lo dit regne de Valencia sofferint per esguard de bona fraternitat e per ço que tot mija turbatiu de veure continuament en los dits regnes e altres terres de la dita corona grans treballs e despeses: per ço lo present parlament denegades les protestacions en la dita cedula mencionades tant com sien vistes fer contra aquest parlament e los residents en aquell se offer et es prest segons fins aci ha offert e tots temps sera prest de entrar et treballar tant com a ell se pertanga ensemps ab los altres regnes e terres a la corona reyal pertanyents et dins lo pus breu temps que sia possible a veure manejar e discutir e desliberar qual es son ver rey princep e senyor justicia migançant e protesta que no ha stat sta ni stara per ell que los dits affers no sien per tot son poder abreviats: la qual resposta requer lo present parlament a cascun singular de aquell per vos notari esser continuada a la fi de la dita cedula et presa a ells e a cascun dells liurets carta publica com lan volran.


Mes a parlamén de Tortosa agost 1411