Mostrando entradas con la etiqueta gauch. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gauch. Mostrar todas las entradas

jueves, 29 de octubre de 2026

Peire de Vilamur. Neyt et jorn dins en la pessa

Peire de Vilamur.

Peire de Vilamur. Neyt et jorn dins en la pessa



Dansa d'amors am refranh, per la qual foc jutgat lo gauch a mestre Peyre de Vilamur, bachelier en leys, l'an M.CCCC. LXV. (1465)

Neyt et jorn dins en la pessa
no m puesc tenir d'alegrar,
quant mi sove la noblessa
de la flor que m fay pensar,
En mon joven me comensa
amors de far mortalz jocs;
tant m'art he 'mflama sos focs
qu'en passi greu penedensa,
dolor mortal e destressa;
et no puesc alz cossirar
si no que la gentilessa
de la flor que m fay pensar.
Helas, no m puesc ben deffendre
que no senta la dolor
que passi per fin' amor,
don cuda lo mieu cor fendre,
dolens et plens de tristessa,
qui no cessa de plorar,
per tal sos volers aguessa
de la flor que m fay pensar.
Prec humilment, test' enclina,
eysausisqua mon desir,
car no y a plus medecina
per me far tost engausir:
no 's creatura que sabessa
autra milhor cogitar, (atra milló pensá; cogito, ergo sum)
que surmontes la princessa
de la flor que m fay pensar.
Ma blancha flors e mestressa,
sus trastot quan es ses par,
datz me l secors e l'endressa
de la flor que m fay pensar.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXIV.

D' un sirventes m' es grans volontatz preza,

 

D' un sirventes m' es grans volontatz preza,

Ricx homes flacx, e no sai que us disses,

Quar ja lauzor no y auria ben meza

Ni us aus blasmar, e val pauc sirventes

Que lauza quan blasmar deuria;

Pero sitot vos par follia,

A me platz mais que us blasme dizen ver,

Que si menten vos dizia plazer.

 

Amdos los reys an una cauz' enpreza,

Selh d' Arago et aisselh dels Engles,

Que no sia per elhs terra defeza

Ni fasson mal ad home qu' el lur fes,

E fan merce e cortezia,

Quar al rey que conquer Suria

Laisson en patz lur fieus del tot tener;

Nostre senher lur en deu grat saber.

 

Vergonha m pren, quant una gens conqueza

Nos ten aissi totz vencutz e conques,

E degr' esser aitals vergonha preza,

Quom a mi pren, al rey aragones

Et al rey que pert Normandia,

Mas prezan aital companhia

Que ja nulh temps no fasson lur dever,

Et anc non vitz autre tan ben tener.

 

E pus no pren en la leuda torneza

Qu' a Monpeslier li tollon siey borzes,

Ni no y s venja de l' anta que y a preza,

Ja no 'lh sia mais retragz Carcasses,

Pos als sieus eys no s defendria,

Assatz fa sol qu' en patz estia;

Patz non a ges senher ab gran poder,

Quan sas antas torna a non chaler.

 

Ges trop lauzar, quan valors es mal meza,

Non apel patz, quar mala guerra es;

Ni ja per me non er per patz enteza,

Mielhs deuria aver nom gauch de pages,

E dels ricx que perdon tot dia

Pretz, e ja fort greu no lur sia,

Quar pauc perdon e pauc lur deu doler,

Quar ges de pauc non pot hom trop mover.

 

Lo Reys N Anfos a laissat cobezeza

Als autres reys, qu' a sos ops non vol ges,

Et a sa part elh a preza largueza,

Mal a partit qui reptar l' en volgues;

E dic vos que m par vilania

Qui partis e qui 'l mielhs se tria; 

Mas ges per tant non a fag non dever, 

Quar a pres so qu' elhs no volon aver.

 

Ricx malastrucx, s' ieu vos sabia

Lauzor, volontiers la us diria;

Mas no us pessetz menten mi alezer,

Que vostre grat no vuelh ni vostr' aver.

 

Bernard de Rovenac.