champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Savis e folhs, humils et
orgulhos, Cobes et larcx e volpils et arditz Sui, quan s'
eschai, e jauzens e marritz, E sai esser plazens et enoios, E
vils e cars e vilas e cortes, Avols e pros, e conosc mals e
bes, Et ai de totz bos ayps cor e saber, E s' en re faill, fatz
o per non poder.
En totz afars sui savis e ginhos, Mas mi
dons am tan qu' en sui enfolhitz, E 'l sui humils on piegz mi fai
e m ditz, E n' ai erguelh, quar es tan belha e pros, E sui
cobes qu' ab son belh cors jagues Tan que plus larcx en suy e
mielhs apres, E sui volpils, quar no l' aus enquerer, E trop
arditz, quar tan ric joy esper.
Belha domna, tal gaug mi ven
de vos Que marritz sui, quar no vos sui aizitz; Qu' ieu sui
per vos als pros tant abelhitz, Qu' enuian s' en li malvat
enuios;
Be m tenrai vil s' ab vos no m val merces, Qu' ieu
m tenh tan car per vos en totas res Que per vilan m' en fatz als
croys tener, E per cortes als pros tan sai valer.
D' amor
ditz mal en mas autras chansos, Per mal que m fetz la belha
enganairitz; Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz Mi faitz
tan be qu' esmenda m' es e dos; Qu' amors e vos m' avetz tal re
promes Que val cent dos qu' autra domna m fezes; Tan valetz
mais, per qu' ie us vuelh plus aver, E us tem perdre, e us vuelh
mais conquerer.
Jois e jovens et avinens faissos, Domna, e
'l gens cors d' ensenhamens noyritz Vos an pretz dat qu' es pels
melhors chauzitz; E per ma fe, si m' aventura fos Qu' ieu ni m'
amors ni mos chans vos plagues, Lo mielhs del pretz auria en vos
conques, E de beutat, o puesc ben dir en ver, Que per auzir o
sai e per vezer.
Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces, E
fin' amors, e sobrebona fes, Qu' ie us tenc e us port, mi deuria
valer Endreg d' amor, qu' autre joy non esper.
Na Beatritz,
vostre belh cors cortes, E las beutatz, e 'l fin pretz qu' en vos
es, Fai gent mon chant sobr' els melhors valer, Quar es dauratz
del vostre ric pretz ver.
II.
Era m requier sa costum'
e son us Amors, per cui planh e sospir e velh, Qu' a la gensor
del mon ai quis cosselh, E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en
sus La melhor domna, e m met en sa fiansa; Qu' onors e pros e
pretz m' er, e non dans; E quar ilh es del mon la plus prezans, Ai
mes en lieys mon cor e m' esperansa.
Anc non amet tant aut cum
ieu negus, Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh, M'
enten en lieys, e l' am al sieu cosselh Mais que Tysbe non amet
Piramus; Quar jois e pretz sobre totas l' enansa, Qu' ilh es
als pros plazens et acoindans, Et als avols es d' ergulhos
semblans; Largu' es d' aver, e d' onrad' acoindansa.
Anc
Persavals, quant en la cort d' Artus Tolc las armas al cavalier
vermelh, Non ac tal gaug cum ieu del sieu cosselh; E fa m murir
si cum mor Tantalus, Qu' aisso m veda de que m don aondansa Mi
dons, qu' es pros, cortez' e benestans, Riqu' e gentils, joves e
gen parlans, E de bon sen e de belha semblansa.
Bona domna,
aitan arditz o plus Fui, quan vos quis la joya del cabelh, E
que m dessetz de vostr' amor cosselh, Non fon del saut de Tyr
Emenidus: Mas a mi tanh mais de pretz e d' onransa, Qu' endreg
d' amor fon l' ardimens pus grans; Mas ben deu far tan d' ardit
vostr' amans Qu' el ne morra, o n' aura benanansa.
Ja mos
Engles no m blasme ni m' acus Si m luenh per lieys d' Aureng' e de
Montelh, Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh; Que
plus valen de lieys nulhs hom non jus; Que s' era reys d'
Engleterr' o de Fransa, Lonhera m' en per far totz sos comans; Qu'
en lieys es totz mos cors e mos talans, Et es la res on ai mais de
fizansa.
Belhs Cavaliers, en vos ai m' esperansa; E quar
vos etz del mon la plus prezans E la plus pros, no mi deu esser
dans, Quar vos mi detz cosselh, e m fotz fermansa.
Na
Beatritz de Monferrat s' enansa, Quar totz bos faitz li van ades
denans; Per qu' ieu lauzi ab sas lauzors mos chans, E 'ls
enantisc ab sa belha semblansa. III.
Truan, mala guerra Sai
volon comensar Donas d' esta terra, E vilas contrafar; En
plan' o en serra Volon ciutat levar Ab tors; Quar tan pueia
l' onors De lieys que sotzterra Lor pretz, e 'l sieu ten
car, Qu' es flors De totas las melhors Na Biatritz; car tan
lur es sobreyra Qu' encontra lieys volon levar senhieyra, Guerra
e foc e fum e polverieyra.
La ciutatz s' ajosta Per far
murs e fossatz; Domnas ses semosta Y venon de totz latz, Si
que pretz lor costa E jovens e beutatz; E m pes Qu' ilh
filha del marques N' aura dura josta, Car a conques en
patz Totz bes, E totz bos aibs cortes: E quar es pros e
franch' e de bon aire, Non vol estar plus en patz que sos paire
Que tornatz es al lansar et al traire.
Donas de
Versilha Volon venir en l' ost, Sebeli e Guilha E Na Rixenda
tost; La mair' e la filha D' Amsiza, quan que cost; Ades Ven
de Lenta n' Agnes, E de Ventamilha Gilbelina rescost; Apres Er
la ciutatz en pes; De totas partz y venon a gran joya; Fag an
ciutat, et an li mes nom Troya, E fan Poestat de mi dons de
Savoya.
N' Aud' e Na Brelanda, Na Palmier e N'
Auditz, Engles e Guarcenda, N' Agnes e N' Eloitz, Volon que
lor renda Joven Na Biatritz; Sino, Las domnas de Ponso Li
'n queran esmenda; E lai part Mont Senis Somo La ciutatz
comtenso, Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon' e belha
Que
lor beutat tolh, a la damizella De las autras colors fresqu' e
novella.
La Poestat se vana De far ost en arrenc, E sona
'l campana, E lo vielhs comuns venc; E dis per ufana Que
chascuna desrenc; Pueis ditz, Que 'l bella Biatritz Estai
sobirana De so qu' el comuns tenc; C' aunitz N' es mans e
desconfitz. Las trompas van e la Poestat cria: “Demandem li
jovent e cortezia, Pres e valor!” E totas cridon: Sia! Maria
la Sarda E 'l dona de san Jortz, Berta e Bastarda, Mandon
tot lor esfortz Que joves Lombarda No rest de sai los
portz; Car say Qu' a N' A Biatritz play, Que lur
reiregarda Non pot esser tan fortz, Qu' esglay Lo sieu fin
pretz veray. De Canaver y ven molt gran compainha, De Toscana e
domnas de Romainha, Na Tomazina, e 'l domna de Surainha.
La
ciutatz se vueia, E movon lor carros, E 'l vielhs comuns
pueia; E gieton en lor dos Cuirassas de trueia Ab que cobron
lor os; Gambais An et arcs e carcais; E non temon plueia, Ni
mals temps no lur notz; Hueymais Faran de grans assais. De
totas partz comenson a combatre, Na Biatritz cuion de pretz
abatre; Mas non lur val, s' eron per una quatre.
Per lors
murs afendre Fan engenhs e carels, E trabuquetz tendre, Gossas
e manganels, Fuec grezesc acendre, Fan volar e cairels; De
jos Trauquon murs ab bossos; Per tal no s vol rendre Lo
sieus joves cors bels Joyos, Ples de belhas faissos. Totas
cridon, aiuda tras l' esponda, L' un' a l' autra; la tersa ten la
fronda, E trazon tug li genh a la redonda.
Na Biatritz
monta, E s va de pretz garnir; Ausberc ni porponta Non vol,
e vai ferir; Cell' ab cui s' afronta Es serta de morir; E
jonh, Et abat prop e lonh; E fai tanta jonta Que l' ost fai
descofir; Pueis ponh, Si qu' el carros desjonh. Tantas n' a
prez e derocad' e morta, Qu' el vielhs comuns s' esmay e s
desconorta,
Si qu' a Troya l' enclaus dedins la porta.
Na Biatritz, be
m platz, quar est estorta A las vielhas, qu' el vostres gens cors
porta Pretz e jovens qu' a lor proeza morta.
Bels
Cavalhiers, vostr' amor me coforta, E m dona joy, e m' alegr' e m
deporta, Quan l' autra gen s' esmay e s desconorta.
Pons
de la Garda.
Sitot non ai al cor gran alegransa, Si dey
chantar e far bella semblansa; E per so m platz cobrir ma
malanansa, Qu' ieu no vuelh dar gaug a mos enemis; E si 'n
dirai alques de mos talans, E 'n laissarai per paor moutz a
dire.
Eras no sai deves qual part me vire, Pus miey amic
ponhon en mi aucire; Que tals m' a fach so don planc e
sospire, Qu' ie us jur ma fe, qu' ieu cuiav' esser fis Qu' el
me serques mos pros e mos enans; Mas aissi falh hom en mantha
fazenda.
Non dirai tan que negus hom m' entenda, Car d'
aquest tort no vuelh aver esmenda; Si mals m' es pres no vuelh que
piegz m' en prenda. Ai! cum fora gueritz, s' ieu ja no vis Lo
jorn qu' ieu vi ni conuc los enjans Que m' a fag silh don no vuelh
mantenensa.
Mas ieu sai ben qu' ilh a tal conoyssensa Mais
per si eys que per autra temensa, Que s laissara enves mi far
valensa, E qui m sera leyals amicx e fis; Mas ja nulh temps, si
vivia mil ans, No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre. Soen
mi fai amors ab se contendre: Quan cug poiar, l' om ave a
deissendre. Mal aia 'l jorns qu' amors mi fetz emprendre; Quar,
s' ieu ames si cum fan mos vezis, Non sofrira las penas ni 'ls
afans Que m fai sufrir amors la nueg e 'l dia.
En aisso fai
amors gran vilania, Menhs fai de be a selh que mais s' i fia; Qu'
ieu mi rancur d' amor e de m' amia A cuy aurai loncx temps estat
aclis; E 'l guizardos no m' es res mas afans, Mas ieu 'lh servi
tos temps de bon coratge.
Dieus prec que m fes vezer, ans qu'
ieu moris, Cum fos mos pros, e ja no fos mos dans De vostr'
amor, domna de bon linhatge.
//
Raimbaut de Vaqueiras or Vaqueyras (fl. 1180 – 1207) was a Provençal troubadour and, later in his life, knight. His life was spent mainly in Italian courts[1] until 1203, when he joined the Fourth Crusade. His writings, particularly the so-called Epic Letter, form an important commentary on the politics of the Latin Empire in its earliest years. Vaqueiras's works include a multilingual poem, Eras quan vey verdeyar where he used French, Italian, Galician-Portuguese and Gascon, together with his own Provençal.
Vaqueiras was from Vacqueyras, near Orange. He spent most of his career as court poet and close friend of Boniface I of Montferrat, with whom he served in battle against the communes of Asti and Alessandria. Vaqueiras claimed he earned a knighthood through protecting Boniface with his shield in battle at Messina, when they took part in Emperor Henry VI's invasion of Sicily. He was present at the siege and capture of Constantinople in 1204, and then accompanied Boniface to Thessalonica. It is generally presumed that Raimbaut died on 4 September 1207, together with Boniface, in an ambush by the Vlach.
The only critical edition of Vaqueiras attributes 33 extant songs to him; only eight of the associate melodies have survived. He used a wide range of styles, including a descort, several cansos and tensos, an alba and a gap; he, with Perdigon and Ademar de Peiteus, invented the torneyamen (or, at least, left us its earliest example). One of his songs, "Kalenda Maia", is referred to as an estampida and is considered one of the best troubadour melodies.[by whom?] However, according to the razó, he borrowed the tune from two other musicians. This would explain why the song is called an estampida, which is, theoretically, a purely instrumental piece.
In 1922, Vaqueiras was the subject of a verse drama by Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato. Strongly derivative of Edmond Rostand's Cyrano de Bergerac and La Princesse Lointaine, it presents a highly romantic, fictionalised image of the poet, in love with his patron's daughter Beatrice. At the end, he returns, mortally wounded, from Thessalonica, to die in her arms.
Vaqueiras and the song "Kalenda Maya" are referenced disparagingly by the protagonist-narrator in Nicole Galland's novel Crossed: A Tale of the Fourth Crusade.
A similar fictionalised account of a courtly love relationship between Vaqueiras and Beatrice del Carretto (subject of Vaqueiras's early songs, daughter of Boniface of Montserrat and Helena del Bosco) is the subject of a short story, Miłość i płaszcz (The Love and the Cloak), by Teodor Parnicki, dating from the period between 1933–1939.
Amelia E. Van Vleck, The Lyric Texts p. 33, in Handbook of the Troubadours (1995), edited by F. R. P. Akehurst and Judith M. Davis.
The poems of the troubadour Raimbaut de Vaqueiras ed. and tr. Joseph Linskill. The Hague: Mouton, 1964.
Raimbaut de Vaqueiras o Raimbaut de Vaqueyras (activo desde aproximadamente 1180 y fallecido el 4 de septiembre de 1207) fue un trovador provenzal y, más tarde, caballero. Su vida giró principalmente en torno a la corte en Italia hasta 1203, cuando se incorporó a la Cuarta Cruzada.
Como su nombre indica, procedía de Vacqueyras, Vaucluse; cerca de Orange, Francia. Pasó la mayor parte de su carrera como poeta en la corte y fue amigo de Bonifacio de Montferrato. Sirvió con él en la lucha contra los municipios de Asti y Alessandria. Raimbaut alegó obtener la categoría de caballero gracias a la protección de Bonifacio con su escudo en la batalla de Mesina, cuando tomó parte con el emperador Enrique VI en la invasión de Sicilia. Estuvo presente en la toma de Constantinopla en 1204 y, a continuación, acompañó a Bonifacio a Tesalónica.
Sus escritos, en particular la denominada Carta Épica, forman un importante comentario sobre la política del Imperio Latino en sus primeros años.
Generalmente se supone que Raimbaut falleció el 4 de septiembre de 1207, junto con Bonifacio, en una emboscada de los búlgaros.
Ha sobrevivido únicamente una edición de las obras atribuidas a Raimbaut compuesta de 33 canciones y ocho melodías asociadas. Utilizó una amplia gama de estilos. Una de sus canciones, Kalenda maya, dedicada a las fiestas del 1 de mayo,1 es considerada una de las mejores melodías de trovadores.
En 1922, Vaqueiras fue objeto de un verso de teatro por Nino Berrini, Rambaldo di Vaqueiras: I Monferrato, procedente en Cyrano de Bergerac, de Edmond Rostand.
Je fais avec la gent un traité nouveau. (convenientia)
ANC. FR. à plours et à larmes leur conta la grant doleur... Le lia fortement à un arbre à quatre fors hars torses... Et se conseilla Kalles à sa gent... Et s'en retournèrent à grans proies et à grant gaing.
Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 269, 302, 297; et III, p. 275.
I pesci notar vedean per lo lago a grandissime schiere:
Boccaccio, Decameron, VII, 3.
En li suoi vietò terrena grandezza e la biasma a tutti.
Guittone d' Arezzo, Lett. 1.
9. Envers, a l' égard de.
Qu' A totas sui bos e francx e privatz.
Pons de Capdueil: Tant m'a donat.
Qu' envers toutes je suis bon et franc et apprivoisé.
Qu' A son senhor fassa en re fallimen.
G. de Montagnagout: Per lo mon.
Qu' envers son seigneur il ne fasse faute en rien.
Lo coms d' Anjou es ses merce
ALS Proensals.
Paulet de Marseille: L'autr'ier.
Le comte d' Anjou est sans merci à l' égard des Provençaux.
Mos chantars es enueg ALS enoios,
Et ALS plazens plazers.
P. Cardinal: Ricx hom.
Mon chanter est ennui à l' égard des ennuyeux, et joie à l' égard des joyeux.
ANC. FR. Sages soies et acointables...
Et as grans gens et as menues.
Roman de la Rose, v. 2109.
CAT. De que son tengutz los mercaders als senyors de las naus.
Consolat de la mar, cap. 238.
(N. E. El catalán mantendrá el plural en AS incluso después de Pompeyo Fabra. Ahora se usa el plural en ES, como ya hacía la lengua valenciana siglos antes.)
ESP. Falso á todos è mas al criador.
Poema del Cid, v. 3399.
PORT. Facendo do merecimamento dos homens estimação tam justa que nem á conveniencia, nem ao estado ficava devedor.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.
IT. Ad ogni mancanza pieno ristoramento...
a quelli Dio s' ira forte che peccando
non li fragella.
Guittone d' Arezzo, Lett. 3.
10. Lors de, au moment de.
Quar hom conoys los amics fenhedors
E los verays A las coytas maiors.
Lanfranc Cigala: Si mos chans.
Car on connaît les amis feints et les véritables lors des malheurs plus grands.
Seran complit VII ans AL prim erbatge.
Cadenet: Ab leyal.
Sept ans seront accomplis lors de la première herbe.
ANC. FR. Au departir fu li dels granz.
Roman du Renart, t. II, p. 44.
CAT. Ell al entrar porta molt gran dolsor.
Ausias March: Molt me par.
Al ser donaretz l' á menjar de carn.
Trad. catal. dels auz. cass.
ESP. á la salida de Valencia mis fijas vos di yo...
Al exir de Salon mucho ovo buenas aves.
Poema del Cid, v. 3273 et 867.
PORT. Ao romper das lanças foi tamanho estrondo que parecia que todo Londres se arruinava. Moraes, Palmeirim, part. II, l. 46.
IT. Ad ogni passo di lana filata, che al fuso avvolgeva, mille sospiri... gittava. Boccaccio, Decameron, IV, 7.
Tu mi darai mille livre al primo piatto que tu vincerai.
Cento novelle antiche, nov. 53.
11. PAR.
Qu' adoncs n' aug tan A quascun de ben dir.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Qu' à présent j' en ouïs dire tant de bien par chacun.
Et A manh nesci, ab fol parlar,
Ai ja vist trop ben son pro far.
G. Adhemar: Ieu ai ja vist.
Et par maint ignorant, avec un fol parler, j'ai déjà vu très bien faire son profit.
Aras vei possezir
A clercx la senhoria.
P. Cardinal: Li clerc si fan.
Maintenant je vois posséder par les clercs la domination.
Pren l' ALS cabelhs.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
(N. E. Si Ramon Vidal, de Besalú, catalán, escribía en catalán;
Toutes leurs choses prenoit et ravissoit à force et sanz raizon.
Rec. des hist. de Fr. t. III, p. 261.
Qui à force l' en ad menée.
Marie de France, t. II, p. 72.
CAT. No seria ni fora perduda als dits mercaders, ans al dit senyor de la nau. Consolat de la mar, cap. 44.
ESP. Que no puede ser tomada
á fuerza mi fortaleza
Ni á traycion.
Gómez Manrrique, Canc. gen.
PORT. Dito foi a um grande sabio: Casa cum igual.
A. Ferreira, Bristo, act. I, sc. 3.
IT. Le cautele provate
a voi che navigate.
Barberini, Docum. d' amore, p. 256.
C'est surtout après quelques verbes, tels que laissar, far, etc.
Qu'eu no us fassa lauzar A tota gent.
La dame Castelloze: Amic s' ie us.
Que je ne vous fasse louer par toute gent.
E s'en laisset ALS sieus trahir e vendre.
Bernard d' Auriac: Be volria.
Et s'en laissa trahir et vendre par les siens.
ANC. FR. Fere vos feré grant homage
As chevaliers de mon parage.
Roman du Renart, t. II, p. 196.
CAT. E jaquiran possehir als asseguradors las quantitats.
Capmany, Collect. diplom. t. I, p. 387.
ESP. á los Judios te dexeste prender.
(N. E. Por los judíos te dejaste prender.)
Poema del Cid, v. 348.
PORT. Nem dar a entendre ao mundo que fazia tanto caso de la guerra.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.
IT. Se non mi fa cridare merce a cento baroni ed a cento cavalieri ed a cento dame e a cento donzelle...
S' era lassato ingannare a uno alchimista.
Cento novelle ant., nov. 61 et 74.
12. Pendant, Durant.
Que us am A tota ma vida.
G. Figueiras : L'autr'ier.
Que je vous aime pendant toute ma vie.
No 'ls poiria mostrar A totz mos jorns vivenz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Je ne les pourrais montrer pendant tous mes jours vivants.
ANC. FR. Avez-vous intention de me demourer à année devant mon chastel? Roman de Perceforest, t. IV, fol. 26.
CAT. Totz regimens son mesuratz; mas alcuns son annuals, altres á vida.
Trad. de Gilles de Rome, Reg. del princ.
ESP. Floreció el arcipreste á la mitad del siglo XIV.
Sánchez, Colec. de poes. castel. not. t. 1, p. 102.
PORT. Ao mesmo tempo assaltarão os baluartes.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.
IT. Ad ogni stagione
Sono in sua compagnia.
Jacopone da Todi, Od. III, 3.
No li porria mostrare a tutti miei giorni viventi.
Galvani, Trad. de P. de Corbiac.
13. Pour, afin de, a l' effet de.
Que re non val A amor
Hom que joglars sia.
P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.
Que ne vaut rien pour l' amour homme qui soit jongleur.
A vos aurai amor coral.
Arnaud de Marueil: Totas bonas.
J' aurai pour vous amour de coeur.
Mos sens es clars
ALS bons entendedors;
Trop es escurs
A selh que no sap gaire.
Gavaudan le Vieux: Leu no sui.
Mon sens est clair pour les bons entendeurs; il est très obscur pour celui qui ne sait guère.
Et AL beure rescondo s dins maizo
Et AL manjar no queron companho...
A que far doncs van emblan ni tolen?
P. Cardinal: Ricx hom.
Et afin de boire se cachent dans la maison, et pour manger ne cherchent compagnon. Pourquoi faire donc vont-ils volant et enlevant?
ANC. FR. Ainsi que s' ils estoient nés seulement à boire et a manger.
Œuvres d' Alain Chartier, p. 316.
CAT. Deu ha dos mons á tot hom establit.
Ausias March: O quant es.
ESP. á mi, que ver te desseo,
Mil annos se haze un dia.
Rodrigo de Ávalos, Canc. gen.
PORT. Como s' á terra só fossem creadas.
A. Ferreira, Cart. II, 2.
IT. Se ad esti vani, vili e picciuli beni....
avesse criati noi.... a viver bene e beato,
neente manca loco o' è vertù.
Guittone D' Arezzo, Lett. I et 3.
14. Selon, d' après, conformément a.
Et estai gen A luecx et A sazos.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Et il est bien selon les lieux et selon les temps.
Que talan ai que defenda
Las donas A mon poder.
T. de Bernard et de Gaucelm: Gaucelm no us.
Que j'ai volonté que je défende les dames selon mon pouvoir.
ANC. FR. Qui à ses besoins la servoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc. t. II, p. 315.
CAT. Que la pogues vendre e fer á sa voluntat.
Consolat de la mar, cap. 211.
ESP. Aqui lo meiorare á juuicio de la cort.
Poema del Cid, v. 3271.
A cantar el Te Deum Laudamus á poder.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 566.
PORT. Negocio, ao parecer dos sens, não muy difficil.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 2.
IT. Tutto tempo ensegnando a potere loro.
Guittone d' Arezzo, Lett. 9.
15. SUR.
Cant a manjat, el lo forbis
A peira o A fust ronhos.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il a mangé, il le fourbit sur une pierre ou sur du bois raboteux.
A sas sanhtas espatlas la levet... el portet, en la cros,
A sas espatlas los nostres peccatz.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 15.
Il la plaça sur ses saintes épaules... il porta, en la croix, sur ses épaules tous les nôtres péchés.
ANC FR. à la terre entre deux eschames s' asiet.
Roman du Renart, t. II, p. 12.
CAT. So son paucas bossas que naisson á l' ausel.
Trad. catal. dels auz. cass.
ESP. Con unos quince á terra s firió.
Poema del Cid, v. 2029.
PORT. Contase de elephante o que traza torre ás costas.
F. de SA de MIRANDA, ecl. 8.
IT. L' appoggiaro ritto alle sponde...
Et abbatello morto alla terra.
Cento novelle antiche, nov. 92.
16. VERS.
Si m tira ves amor lo fres
Qu' A nulh' autra part no m' aten.
B. de Ventadour: Non es maravelha.
Tellement le frein me tire vers l' amour que je ne me porte vers nulle autre part.
ANC. FR. Et tant tirai que j' amené
Le fust à moi tout empené.
Roman de la Rose, v. 1722.
CAT. Al vici som moguts naturalment.
Ausias March: Volgra ser nat.
ESP. Alzaba Ananias á Dios ambas las manos.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 555.
PORT. Mandou ao seu piloto que governasse ao porto de Combre.
J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. I.
Olhando a todas as partes.
Moraes, Palmeirim, cap. XII, p. I.
IT. Gli occhi tenendo al cielo.
Guittone d' Arezzo, Lett. I.
A, placé devant des mots avec lesquels il présente un sens absolu, concourt à former des adverbes composés. En voici quelques exemples:
1. Avec un substantif.
C' A PENA vei la clara luz.
Folquet de Marseille: Senher Dieu.
Qu' à peine je vois la claire lumière.
A LA MIA FE, Amors,
Gran peccat avetz de me.
Gavaudan de Vieux: A la mia fe.
Par ma foi, Amour, vous avez grand péché envers moi.
2. Avec un adjectif ou un participe employé substantivement.
Non amarai autra mas vos
Ni A PRESENT ni A RESCOS.
Un troubadour anonyme: Seinor vos.
Je n' aimerai autre excepté vous ni à découvert ni en cachette.
Qu' ieu fui AL PRIM destrier
Et apres palafres.
Raimond de Miraval: Ben aia.
Que je fus au commencement destrier et après palefroi.
A est employé quelquefois dans une ellipse où le verbe dont il exprime
l' action est sous-entendu.
AD armas! seinor.
Roman de Jaufre, fol. 112.
Aux armes! seigneurs.
Le verbe sous-entendu est corretz, courez.
Il exprime quelquefois le rapport d'un substantif à un autre:
E non ai dreg AL fieu qu' ieu ai.
Pierre Rogiers: Tant ai.
Et je n' ai pas droit au fief que je possède.
Celui d'un substantif à un verbe:
M' es obs un novel chant A faire.
Arnaud P. d' Agange: Quan lo temps,
Il m' est besoin de faire un nouveau chant.
Celui d'un adjectif à un verbe:
Que anc mais no fo leus A enamorar.
G. Faidit: Mon cor e mi.
Que jamais il ne fut facile à rendre amoureux.
Autre dol ai que m'es greus A durar.
Aimeri de Peguilain: Anc no.
J'ai une autre douleur qui m' est pénible à supporter.
Et enfin celui d'un verbe à un autre verbe:
C' al jorn c'om nai, comensa A morir.
G. Faidit: Cascus hom deu.
Qu' au jour qu'on naît, on commence à mourir.
En chantan m' aven A membrar
So qu'ieu cug chantan oblidar.
Folquet de Marseille: En chantan.
En chantant il m' arrive de rappeler ce que je crois oublier en chantant.
A, placé entre deux verbes, dont le dernier est au présent de l' infinitif, signifie quelquefois de quoi, le moyen de.
E trobes om A comprar et A vendre.
Pistoleta: Ar agues ieu:
Et qu'on trouvât de quoi acheter et de quoi vendre.
Ja non er qu' ilh don' A manjar.
Garin d' Apchier: Mos cominals.
Jamais ne sera qui lui donne de quoi manger.
A forme, à la suite de divers mots, des prépositions composées.
Mas pauc sent los mals
QUANT A Damieta.
Tomiers: De chantar.
Mais il sent peu les maux quant à Damiette.
Il se joint même explétivement a d' autres prépositions.
TRO A kalenda maia.
T. d' Ebles et de Gui d' Uisel: Gui d' Uisel.
Jusques aux calendes de mai.
Dels maiors mov tota la malvestatz,
E pois apres, de gra en gra, dissen
TRO ALS menors.
Sordel: Qui be s membra.
Des plus grands part toute la méchanceté, et puis après elle descend, de degré en degré, jusqu'aux plus petits.
A, devant un adverbe de quantité, gouverne parfois cet adverbe employé
substantivement.
A MEINS me tenh que Juzieus.
P. Vidal: De chantar.
Me tient à moins que Juif.
Car AL PLUS qu'il pot m' enansa.
B. de Ventadour: Tuit selhs que.
Car elle me rehausse au plus qu'elle peut.
Il sert aussi à former des adverbes composés.
QU' A TOT LO MEINS m' er l' atendres honors.
Aimeri de Sarlat: Fis e leials.
Qu' à tout le moins l' attendre me sera honneur.
A sert à désigner le régime indirect des substantifs personnels, démonstratifs et relatifs: ME, MI, TU, TE, TI, NOS, VOS, EL, LI, LUR, CUI, LOQUAL, etc.; mais il est souvent sous-entendu. Voyez ces divers mots.
Après le verbe AVER il sert à exprimer l' idée d'une action à faire, d'un
projet à exécuter, d'un devoir à remplir, etc.
Pus sap qu' ab lieys AI A guerir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Puisque je sais que j'ai à guérir avec elle.
Voyez AVER.
Parfois, avec cette préposition, le verbe AVER exprime le sens précis de
tenir à, regarder comme.
Si 'l monz fondes a meravilla gran,
Non l' AURIA A descovinenza.
B. Zorgi: Si 'l monz.
Si le monde s' écroulait par grande merveille, je ne le tiendrais pas à inconvenance.
A, placé après le verbe ESSER, aide à former diverses locutions.
Avec un substantif:
E dis: Baros, A DIEU SIATZ,
Que per vos mi son trop tardatz,
Et aras n'i puesc plus estar.
Roman de Jaufre, fol. 24.
Et dit: Barons, à Dieu soyez, car je me suis trop retardé pour vous,
et maintenant je n'y puis plus rester.
A DIEU SIATZ correspond au latin DOMINUS VOBISCUM, Dieu soit avec vous. (N. E. Cat. A Deu siau; siatz : tz segunda persona: au)
ANC FR. à Dieu soyez, je m' en revois.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 349.
Par ellipse on a dit: A DIEU. (N. E. Cat. A Deu, adeu, elipse siau)
Qu'ie us dis: A DIEU, doussa amia.
B. Zorgi: Mout fai.
(N. E. Cat. actual: Què jo us dic: Adeu, dolça amiga.)
Que je vous dis: à Dieu, douce amie.
Enfin la langue française en a composé le substantif adieu, adieux.
Avec un verbe:
Belh' e plazens, si que non ES A DIRE
Negus bos ayps qu'on puesc' en domn' eslire.
Pons de Capdueil: Tant m'a donat.
Belle et agréable, tellement que ne manque aucune bonne qualité qu'on puisse distinguer en une dame.
Voyez DIRE.
En général, après le verbe ESSER, A exprime l' idée d'une action qui reste à faire, qu'il convient de faire.
Leu chansoneta m' ER A far,
Pus n'ai man de ma doss' amia.
G. de Montagnagout: Leu chansoneta.
Il me sera à faire une légère chansonnette, puisque j' en ai ordre de ma douce amie.
A placé absolument au-devant du présent de l'infinitif, répond quelquefois au gérondif en DO de la langue latine.
AL COMENSAR jogua majestrilmen. (mayestrilmen)
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
En commençant il joue savamment.
Souvent le présent de l'infinitif et le participe présent sont employés substantivement.