domingo, 11 de agosto de 2024

Orca


Orca, s. f., lat. orca, jarre, cruche. 

Dreiset son cap

Que ac maior, senes tot gap,

D' una orca de dos sestiers.

Roman de Jaufre, fol. 59.

Chapurriau Forever

Dressa sa tête qu'elle eut, sans nulle raillerie, plus grosse qu'une jarre de deux setiers.

ESP. Orza (vasija vidriada de barro, alta y sin asas, que sirve por lo común para guardar conservas.)

(chap. Engerra, engerres. Al Decamerón ix una engerra a una de les 100 noveletes. Entre orca y orza té que existí orça.)

Engerra, engerres. Al Decamerón ix una engerra a una de les 100 noveletes

Lo marqués de Saluzzo, obligat per los rogs dels seus vassalls a pendre dona, pera péndrela al seu gust tríe a la filla de un aldeá, de la que té dos fills, y después li fa creure que están morts. Mes abán, mostranli aversió y fen vore que ha pres un atra dona, fa torná a casa a la seua propia filla com si fore la futura dona; habén aventat de casa en camisa a la seua dona, trobanla tan passién en tot, mes volguda que may la fa torná a casa, li amostre als seus fills ya criats y com a marquesa la honre y la fa honrá.

(la Orca, ballena, es un atra cosa)

2. Orgol, Orjol, s. m., lat. urceolus, vase, pot à eau.
Enaps e copas m' azauta,
E orgols
D' argent e pairols.
Bertrand de Born: Anc no us.
Tasse et coupe me plaît, et vase d'argent et chaudron.
Los lavamentz dels orgols e dels calices.
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 7.
Les lavages des vases et des calices.
Saumada de dorcas, que son orjols, dona 1 dorca.
Cart. de Montpellier, fol. 107.
Une charge de cruchons, qui sont pots à eau, donne un cruchon. 
ANC. FR. Un orcel d'argent qui moult estoit grans et pesanz. 
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 166.
3. Orjolet, s. f. dim., petit pot, burette. 
Corporals, o libres, o orjolets. Cart. de Montpellier, fol. 175. 
Corporaux, ou livres, ou burettes.
4. Orjaria, s. f., poterie, métier de potier. 
Li home del mestier de la orjaria.
Cart. de Montpellier, fol. 143. 
Les hommes du métier de la poterie.
5. Orgier, s. m., potier.
Ad orgiers, lo portal del peiron. Cart. de Montpellier, fol. 44.
Aux potiers, le portail du perron.