Mostrando las entradas para la consulta chan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta chan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 6 de octubre de 2026

32. Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan


Secondo la lezione di E con le varianti di M.

Gaucelm Faidit.

Anc nom parti de solatz ni de chan 
per desconort ni per mal quem vengues, 
c'ab bel semblan ai tengut mon cor pres 
c'anc non poc hom saber ma malanansa; 
donx s' ieu agues en mon cor alegransa, 
be saubra far gaug a la bona gen, 
pos tan gen sai cubrir mon pensamen. 
E pos tan gen sai cubrir mon afan, 
ja nos n'esfors lauzengers malapres
quem tengon dan ni conoscon los bes 
qu'ieu ai d'amor ni la gran benanansa; 
e s'ab midons puesc trobar acordansa, 
tan ai estat de vezer son cors gen, 
fara merce c'autre ioi non aten.
E vos, amors, que m'aves promes tan 
vostre secors, eraus en sovengues, 
anatz a leis et an ab vos merces,
et ieu irai lai en vostra fizansa; 
e s'elam fai amistat ni m'enansa, 
vos e merces n'auratz grat solamen 
apres midons qu'a en vos mandamen.
A vostre secors non aten ni deman 
mas sol de lieis s'ieu aver la pogues, 
quar anc no vi dona tan bem plagues 
et ai estat en Ongri' ez en Fransa, 
e sim dones damaizela Costansa, 
totz mos volers non paceral talen 
qu'ieu ai de liei cui am tan finamen.
Car meils me vai que a Pestre Joan, 
quar mi membra de leis qui m'a conques, 
c'ab pretz onrat et ab bels digz cortes 
mi dona joi em promet benanansa 
per tal que fos en pretz et en onransa, 
c'apres lo joi me vengues l'onramen, 
tug poiraun dir: veus l'amador jauzen.
Chanso, vai t'en dreit per Monelian 
a Monferran e dim al pros marques 
qu'en breu veirai lui el comte de Bles, 
quar totz los faitz son de bela semblansa; 
e diguas lim leialmen ses duptansa
que mos conortz mi rete sai tan gen, 
perqu'ieu estauc que nols vei plus soven.

(N. E. Lo mismo que antes. Omito los números o variantes.)

non p. qem venges q' anc doncs - ages a mon saupra cobrir cobrir
lauzengiers qem tenga d. n. conosca q' ieu puesch qautre socors - araus en sovenges anas - e an am fiansa e s'ellam merses qa Autre socors leis - poges qar - donna - plages e - Ongria qar s. d. damisa e C. tot - passeral - q - leis Qar mieills - qe a Preste Joan qan mi menbra - qe m' conqes q' ab p. honrat - bells ditz me qe - e en q'apres - venges tut poiran Chanzos en Monferrat - pro q' en qar tut lor fach - bella qe - reten perq' - q' ieu.

Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan

Gaucelm Faidit. Anc nom parti de solatz ni de chan 2


viernes, 17 de julio de 2026

Tentir, Tendir, Retentir, Retendir, Retin, Retentida, Retindida - Terebinte, Terebentina, Terbentina - Teredo

Tentir, Tendir, v., lat. tintinare, retentir.
Adonc pogras auzir cris, e tentir las vals. V. de S. Honorat.
Alors vous pourriez entendre cris, et retentir les vallées.
Aug lo chan del auzel que tentis.
Guillaume de Cabestaing: Moult m' alegra.
J'entends le chant de l'oiseau qui retentit.
Lo refris
Fai tendir la montanha e 'l brulh fluris. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 97.
Le refrain fait retentir la montagne et le bois fleuri.
ANC. FR. Tentist le palès et la sale
Du chant et de la mélodie.
Renars fait ses gens canter,
Et tous ses estrumens tentir.
Roman du Renart, t. II, p. 148, t. IV, p. 194.
IT. Tintinnire. (chap. Tentí, retentí; ressoná; tintinejá.)

Adonc pogras auzir cris, e tentir las vals.

2. Retentir, Retendir, v, retentir, résonner.
Dels auzels que fan retentir
Lor chan per lo boscatge.
Bertrand de Born: Be m play.
Des oiseaux qui font retentir leur chant dans le bocage.
Subst. Lo retendir dels grailes. Guillaume de Tudela.
(chap. Lo retentí (ressó) de les gralles : instrumén, no lo muixó de Azarías.)
Le retentir des clairons.
ESP. Retiñir. PORT. Retinnir. (chap. Retentí, ressoná.)

3. Retin, s. m., tintement.
Aug los retins e 'ls lais
Dels sonails.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
J'entends les tintements et les lais des clochettes.
- Modulation, gazouillement.
Chans e retins, dousas votz e refranhs.
E. Cairels: Lo rossinhols.
Chants et gazouillements, douces voix et refrains.
- Bruit, retentissement.
Bel m' es lo retinz e 'l critz
Dels armatz.
B. Calvo: En luec.
Beau m'est le retentissement et les cris des soldats.
ESP. Retintín. PORT. Retinnido. (chap. Retintín. Vore lo muixó tintepere.)

4. Retentida, Retindida, s. f., bruit, retentissement, fredon.
Non aug chan ni retentida.
Marcabrus: Per l' aura.
Je n'entends chant ni fredon.
Belha m' es la retindida
Que fai per mieg la jardina.
P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.
Beau m'est le retentissement qu'il fait au milieu du jardin.

Terebinte, s. m., lat. terebinthus, térébinthe, sorte d'arbre résineux.
Terebinte, es aybre distillant rozina. Eluc. de las propr., fol. 224.
(chap. Terebinto, es abre (albre, arbre) que destile (destilán) raína.)
Térébinthe, c'est arbre distillant résine.
CAT. ESP. Terebinto. PORT. Terebintho. IT. Terebinto. (chap. Terebinto, terebintos.) 

2. Terebentina, Terbentina, s. f., lat. terebinthina, térébenthine, sorte de résine. 
Goma liquida, qual es bazme et terebentina.
Rosina,... dita terbentina.
Eluc. de las propr., fol. 221 et 224.
Gomme liquide, tel qu'est baume et térébenthine.
Résine,... dite térébenthine.
CAT. Trementina. ANC. ESP. Terebentina. ESP. MOD. Trementina. PORT. Terebenthina, termentina. IT. Trementina. (chap. Trementina; Terebentina; classe de raína del abre terebinto, que pareix lo nom de algún rey godo.)

Trementina; Terebentina; classe de raína del abre terebinto, que pareix lo nom de algún rey godo.



Teredo, s. m., lat. teredo, térède, sorte de ver.
Teredos, qui so verms de fusta. Eluc. de las propr., fol. 260.
(chap. Teredos, que són cucs de fusta : termita, termites; carcoma, carcomes; quera, queres.)
Térède, qui sont vers de bois.

  Teredos, que són cucs de fusta : termita, termites; carcoma, carcomes; quera, queres.

viernes, 13 de octubre de 2023

II. Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

II.


Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

Per tos temps mais, e 'l tenc per remazut,

Quar ma razon e mon gaug ai perdut

E 'l melhor rey que anc nasquet de maire;

Larc e gen parlan

E ben cavalguan,

De bonas faissos,

E d' umil semblan

Per far grans honors;

Tan tem que m destrenha

Lo dols que m' estenha,

Per qu' ieu vau parlan;

A dieu lo coman

Qu' el met' al latz sanh Joan.


Reys dels cortes e dels pros emperaire

Foratz, senher, si acsetz mais viscut,

Quar reys joves aviatz nom agut,

E de jovent eratz capdels e paire.

Ay! ausberc e bran,

E belh bocaran,

Elms e gonfanos,

E perpong e pan,

Et joys et amors

Non an qui 'ls mantenha,

Ni qui los retenha,

Qu' ab vos s' en iran

E lai passaran,

E tug ric fag benestan.


Gent aculhir e servir de bon aire,

E belh respos e ben siatz vengut,

E gran ostal paguat e gen tengut,

Dos e grazirs et estar ses tort faire,

Manjar ab mazan

De viul' e de chan,

Ab pros companhos

Ardit e prezan

Del mon los melhors,

Tot vol c' om o tenha,

Que ren non retenha

Al segle truan

Que 'l malastruc an,

Que m mostret tan belh semblan.


Senher, en vos non era res a faire,

Que tot lo mons vos avia elegut

Pel melhor rey que anc portes escut,

E 'l plus ardit e 'l melhor torneyaire;

Des lo temps Rotlan,

Ni de lai denan,

No fo hom tan pros

Ni tan guerreian,

Ni don sa lauzors

Tan pel mon s' empenha,

Qu' aissi lo reveinha,

Ni que l' an sercan,

Per tot aguaran,

D' Orien tro 'l sol colguan.


Senher, per vos mi vuelh de joy estraire,

E tug aquilh que us avian vegut

Devon estar per vos irat e mut,

E jamais joys la ira no ns esclaire;

Engles e Norman

Breton et Yrlan

Guiana et Guascos

Et Angiers prezan

E Maines e Tors,

Fransa tro Compenha

De plorar no s tenha;

E Flandres e Guan

Tro 'l port d' en Guinssan

Ploron e li Alaman.

Lorench e Braiman,

Quan torneyaran,

Auran dol, quan no us veyran.


Non pretz un bezan

Ni 'l colp d' un aglan

Lo mon ni selhs que y estan,


Per la mort pezan

Del bon rey prezan

On tug devem aver dan.


Bertrand de Born.

domingo, 8 de octubre de 2023

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

I.

Lo rossinholet salvatge
Ai auzit que s' esbaudeya
Per amor en son lenguatge,
E m fai si murir d' enveya,
Quar lieys cui dezir
Non vey ni remir,
Ni no m volc ongan auzir;
Pero pel dous chan
Qu' ilh e sa par fan
Esfortz un pauc mon coratge,
E m vau conortan
Mon cor en chantan,
So qu' ieu no cugei far oguan.

Empero nulh alegratge
No m don al cor ren qu' ieu veya,
Per qu' ieu conosc mon follatge;
Et es dreitz qu' aissi m' esteya:
E deu m' avenir,
Quar per fol cossir
Laisiey mon joy a chauzir;
Don sui en afan,
E n' ai ira e dan,
E conosc en mon coratge
Qu' ai perdut est an,
Qu' anc no i aic joi gran
Ni re que m vengues a talan.

E sitot planh mon dampnatge,
Mon cor aclin e sopleya
Vas lieys que a 'l senhoratge
En mi, tant com esser deya;
Car no m poc plus dir
Quan venc al partir,
Mas sa cara 'l vi cobrir,
Em dis sospiran:
“A dieu vos coman!”
E quan pens en mon coratge
L' amor e 'l semblan,
Per pauc en ploran
No m' auci, quar no ill sui denan.

Anc non falsiei mon viatge
Vas lieys cui mos cors s' autreya
Pus l' agui fait homenatge,
E non ai cor que m recreya
Ja del sieu servir;
Cui qu' enuey ni tir,
Sieus sui, e no m puesc giquir
De lieys tan ni quan;
Qu' autra non deman,
Ni non es en mon coratge
Res qu' ieu vuelha tan,
Per que la reblan
Mas mas juntas humilian.

Mi dons m' a per heretatge
Acli, cum selh que merceya,
Que no m' aia cor salvatge,
Ni fals lauzengiers non creya
De mi, ni s' albir
Que vas autra m vir;
Que per bona fe sospir,
E l' am ses enguan
E ses cor truan;
Qu' ieu non ai ges tal coratge,
Cum li fals drut an
Que van gualian,
Per qu' amors torna en soan.

Chansos, de te fatz messatge,
E vai ades e despleya
Lai on jois a son estatge,
A mi dons que tan me greya;
E poiras li dir
Qu' ieu muer de dezir;
E s' ilh te denh' aculhir,
Vai li remembran,
E non t' ans tarzan,
Lo mieu deziros coratge
E l' amor tan gran
Don muer deziran,
Quar non la remir en baizan.
Na Maria, tan
Avetz de pretz gran,

Per que son tuich d' agradatge

Mei dich e mei chan,

Per la lauzor gran
Que ieu dic de vos en chantan.

II.

Ab Cossirier plang,
En chantan, mon dampnatge
D' un joy que m sofrang
Per mon mezeis follatge,
Qu' en pays estrang
Sui, e no i vey messatge
De lieys cui sopley,
Don ges no m recrey;
Qu' ades on qu' estey
L' aclin ses cor volatge,
Sitot non la vey.

Mout fi belh guazang,
Quan pres mon homenatge,
Per qu' ieu non remang
En autrui senhoratge,
Ni a mi no s tang
Qu' ieu segua autre viatge,
Ni que ja desrey
En autrui domney,
Ans sos sers m' autrey
Humils ab fin coratge,
Qu' autra non envey.

Mi dons sui aclis
Vas on qu' ieu an ni venha,
Et al dous pays
On ilh estai e renha
Suavet m' aucis
Ab sa falsa entresenha;
E no sai per que
M' a destreg ancse,
Qu' ieu l' asegur be
Que ja d' autra no m fenha;
Mas ilh no m' en cre.

Mielhs fora m sofris

De lieys, cui jois mantenha,
Qu' ieu ja non la vis,
Qu' aitals maltraitz m' en venha.
Sola m' a conquis
La belha que no m denha,
Pus per sa merce
Mi retenc ab se;
Ar no l' en sove,
Quar m' es ops que m revenha,
Ni 'l membra de me.
Amors, que farai
S' aissi m dezasegura
Lo mals qu' ieu en trai,
E de mi non a cura?
Quar gelos savai,
Et avols gens tafura,
E croy lauzengier
Son d' amor guerrier;
Per que Jhesu quier
Que los met' en rancura
Et en encombrier.

Joyos, ben s' eschai
Qu' aya de joy fraitura
Qui ab joy estai
Et ab joy non s' atura;
E mos cors es sai
Lueng de bon' aventura
En greu cossirier;
E mon Santongier
Vey d' amor primier,
E si sa joya 'l dura
Be 'l vai a sobrier.

E tu, messatgier,
Porta 'l chant leugier
N Agout, on pretz s' atura,
Lai part Monpeslier.

III.

Tant ai sufert longamen gran afan,
Que, s' estes mais que no m' aperceubes,
Murir pogra tost e leu, si m volgues,
Qu' a la belha non penra ja dolors
En cui mala fos beutatz e valors,
Don regardan part forsatz mon coratge;
E pus no m vol, segrai autre viatge,
Qu' a lieys non cal, ni no so ten a dan
De perdre me ni 'ls belhs digz de mon chan.

Pero tal ren ten hom vil qu' es prezan,
E tal ren pert que ditz que l' es ben pres,
Que pueis li fai frachura meyns de bes;
Mas de mi dons es tan grans sa ricors
Que ren no s ten si m pert ni m vir alhors;
Doncs, be fis ieu outracuiat folatge
Quan percassiei ma mort e mon dampnatge,
Per mon fol cor que m fetz dir en chantan
So don degra gen cobrir mon talan.

E pus mon cor e mei huelh trahit m' an,
E ma mala domna e ma bona fes,
Si que quascus m' agra mort si pogues,
Clamar m' en dei com de mals bailidors;
E ja mos huelhs messongiers traidors
Non creirai mais, ni fiansa ses gatge;
Quar selh es folhs qui fai folh vassalatge,
E folhs qui cre aver a son coman
Tot so que ve plazen ni benestan.

Meravilh me, pus ab mi dons es tan
Pretz e valors, plazers e digz cortes,
Com pot esser que no i sia merces;
E m meravilh de lieys on es honors,
Sens e beutatz, que ja no i sia amors;
E m meravilh de domna d' aut paratge,
Belh' e gentil, qu' es de mal senhoratge,
Ni com pot far contra sa valor tan
Que desmenta son franc humil semblan.

De tot aisso ai meravilha gran;
E pus no 'l platz que si camge de res,
No m tenra mais enfrenat sos mals fres,
Qu' era m' en part, sitot m' es dezonors;
Et agra m' obs que fos del maltrag sors:
Pus alhors vau mudar mon estatge,
Bon encontre m don dieus e bon intratge,
E m lais trobar dona ses cor truan,
Qu' ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, s' ill plagues,
Mais qu' ab autra que mais de be m fezes;
Mas, pus no il platz, a tal vau per socors
De cui me ven al cor plazens dousors;

Belh' es e pros, franch' e de bon usatge,
Et a m mandat per un cortes messatge
Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an,
Am mais qu' al cel una
grua volan.

Mon Santongier m' ane mon sobregatge,
Quar ai conquist gran sen ab gran follatge,
E sai chauzir d' amor lo pro e 'l dan,
E jamais jorn no m' aucirai preyan.

Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an, Am mais qu' al cel una grua volan.


IV.

Sitot ai tarzat mon chan
E n' ai fag trop lonc estatge,
Ar ai ben cor e talan
Qu' ie 'n torn la perd' e 'l dampnatge,
Que 'l belha m met el viatge,
E m ditz qu' ieu mostr' en chantan
Lo joy e la valor gran
Que m donet, e l' alegratge,
Lo jorn que m retenc baizan.

Adoncs l' estei tan denan,
Mas jontas, de bon coratge,
De genolhos, en ploran,
Tro m pres en son senhoratge;
Mas al prim li fo salvatge,
Quar m' auzei enhardir tan;
Pueis vi mon humil semblan,
E receup mon homenatge,
Quar mi conoc ses enjan.

Amicx, quan se vol partir
De si dons, fai gran efansa,
Sitot no vol aculhir
Sos precx a la comensansa;
Qu' amors s' abriva e s' enansa
Ab honrar et ab servir;
E qui vol de lieys jauzir,
Sia de belha semblansa,
E sapch' amar e sofrir.

Mi dons am tant e dezir
Que, qui m mezes en eguansa
Vas lieys tot quant hom pot dir,
Non penria eu acordansa
Qu' ieu ja 'n partis m' esperansa,
Ni s camjesson mei cossir;
Ni no vuelh esdevenir
Senes lieys senher de Fransa;
Guardatz si vuelh qu' ilh m' azir!

Manthas sazos s' esdeve
Que pens tan fort e cossire
Qu' ieu non aug qui parla ab me,
Ni fatz mas tremblar e frire;
E pens com no volc assire
Dieus en una sola re
La beutat qu' ilh a en se,
E 'l gen parlar e 'l dous rire
Ab que s' amor me rete.

Tot ai per ma bona fe
Conquis so don sui jauzire,
E prec mi dons per merce
Que son cors del mieu no vire,
Quar sos hom e sos servire
Sui, et ai estat ancse;
Et ades pueia e ve
L' amors, e dobla 'l dezire
On ilh plus mi fai de be.

Linhaura, lai vir mon fre
Vas mon senhor cui dezire
E vuelh s' onor e son be.

V.

Si anc nulhs hom per aver fin coratge,
Ni per amar leialmen ses falsura,
Ni per sufrir franchamen son dampnatge,
Ac de si dons nulh' onrada aventura,
Ben degr' ieu aver
Alcun covinen plazer,
Qu' el ben e 'l mal, quals qu' ieu n' aya,
Sai sufrir, et ai saber
De far tot quan mi dons playa,
Si qu' el cor non puesc mover.

De ben amar sai segr' el dreg viatge,
Si que tant am mi dons outra mezura
Que far en pot tot quan l' es d' agradatge;
Qu' ieu no 'lh deman, tan tem dir forfaitura
Baizar ni jazer:
Pero si sai tan valer

Ad ops d' amar, qui qu' en braya,
Qu' honrat jorn e plazen ser
E tot don qu' a drut eschaya
Sai dezirar e voler.

Sitot la m vuelh, ieu non ai autre gatge,

Ni autre don, ni paraula segura,
Mas ilh es tan franch' e de belh estatge

Que la valors e 'l pretz qu' en lieys s' atura
Fai a totz parer
Qu' amors y puesca caber;
Quar lai on es valors gaya
Deuria merces valer;
Veus tot lo joy que m n' apaya,
E m tolh qu' ieu no m dezesper.

Mas, e que m val? qu' ieu non ai vassalatge
Ni ardimen que l' aus dir ma rancura!
Quar tan dopti s' onor e son paratge,
Son guay semblan e sa belha faitura,
Qu' aisso m fai temer
Qu' a lieys non puesca caler
De mal ni d' afan qu' ieu traya;
Mas, si m volgues retener,
No volgr' esser reys d' Armaya,
Tan com ab lieys remaner.

Ai auzit dir del savi ses folhatge,
C' om honra mal aisel don non a cura
Que ditz que 'l do dieus jove senhoratge;
Aquest honrat, sia tortz o drechura,
Ai d' amor per ver,
E s' ieu l' ai, no m deu doler;
Quar de pros domna veraya
Val mais qu' om bel dan esper,
Que tal don d' avol savaya
Qu' om no deu en grat tener.

Qu' ieu 'n sai una qu' es de tan franc usatge
Qu' anc no gardet honor sotz sa sentura;
E 'l tortz es sieus, s' ieu en dic vilanatge,
Quar, senes gienh et a descobertura,
Fai a totz vezer
Cum ponha en se dechazer;
E dona qu' ab tans s' asaya,
No us cugetz qu' ieu m' alezer
Que ja de lieys ben retraya,
Ni vuelh que s puesc' eschazer.

Na Maria, domna guaya,
Vos non etz d' aital saber
Que re no faitz que desplaya,
Ans faitz so que deu plazer.

VI.

Tug cilh que amon valor
Devon saber que d' amor
Mov larguez' e guais solatz,
Franchez' et humilitatz,
Pretz d' amar, servirs d' onor,
Gen teners, jois, cortezia;

Doncs, pois so 'n mov, ben deuria

Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver,
De fin' amor leialmen mantener.

Qu' aissi fan tut li melhor,
Cil qu' an bon pretz ab sabor;
Mas li fenhedor malvatz
An ab falsas amistatz
Volt pretz en avol color;
E s' ieu ver dir en volia,
Aquela meteissa via
Vezem al plus de las domnas tener,
Per que m sap mal quar en puesc dire ver.

Las falsas e 'l trichador
Fan tan que 'l fin preyador
An pois dan en lur baratz;
Qu' aital es preyars tornatz
Tot per doptansa de lor,
Que l' us en l' autre no s fia;
E qui per so s recrezia
Non auria vas amor fin voler,
Qu' amors no vol qu' amics si dezesper.


E sivals segon error
Las falsas e 'l fenhedor,
Volgra fosson ad un latz,
E quascus fos enganatz;
E 'l fin lial amador,
E las domnas ses bauzia
Mantenguesson drudaria;
Qu' enueitz es grans, en amor, a vezer
Que fals amans puesc' entr' els fins caber.

Mas una tals sazos cor
Que greu trob om bon senhor,
Ni domna don si' amatz
Totz sols, ses autres peccatz;

E s' ieu ab francha doussor
Trobes leyal senhoria,
Be m plagra, qu' aissi tanh sia,
Quan fin aman s' acordon d' un voler,
Tot quan l' us vol deu a l' autre plazer.

D' amor agr' ieu cor melhor
Que de re, mas la dolor
Sen don ieu sui galiatz;
E ges per so no m desplatz
Ni m fan li maltrag paor,
Ans sapchatz qu' ieu amaria
Mout voluntiers, si podia
Chauzir bon luec on pogues remaner,
Ni trobava qui m saubes retener.


Cor ses don no m' a sabor,
Ni dona senes amor,
Ni cavaliers dezarmatz,
Ni joves manens senatz,
Ni drutz mas d' una color,
Ni trop gabar ab folhia,
Ni solatz ab vilania,
Ni no m sap bo prometre ses aver,
Ni loncs preyars, quan pro no m pot tener.

Ves Monferat ten ta via
A mon Thesaur on que sia,
E di 'l, chanso, que sapcha miels valer
De nulh autre que hom puesca vezer.

//


Gaucelm Faidit, literally "Gaucelm the Dispossessed" c. 1156 – c. 1209) was a troubadour, born in Uzerche, in the Limousin, (Corrèze) from a family of knights in service of the count of Turenne. He travelled widely in France, Spain, and Hungary. His known patrons include Geoffrey II, Duke of Brittany and Dalfi d'Alvernha; he was also at one time in Poitiers at the court of Richard I of England, for whose death he wrote a famous planh (lament) in 1199. It is possible, though controversial, that Gaucelm took part in the Third Crusade from 1189–1191; it seems clear that in 1202 he set out on the Fourth Crusade, as did his then-patron, Boniface of Montferrat, but after 1202 there is no further historical trace of Gaucelm.

Three sources – the anonymous vida (biography) of Gaucelm, an exchange of verses between Gaucelm and Elias d'Ussel, and the satirical sirventes on rival troubadours by the Monk of Montaudon – allege that Gaucelm married a prostitute. According to the vida, her name was Guillelma Monja: "she was very beautiful and well educated" and accompanied her husband on Crusade. The vida also claims that Gaucelm was rather fat, and that after their marriage, Guillelma also put on weight.

About seventy of Gaucelm's poems and fourteen of his melodies survive. Six poems are addressed to Boniface of Montferrat, and twelve to Maria de Ventadorn. Several of his poems are accompanied in the manuscripts by detailed explanations (razós), usually concerning love affairs and rivalries that allegedly inspired the poems. These tales involve Gaucelm with Hugh IX of Lusignan, his son Hugh X, Alfonso II, Count of Provence, and others.

Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167–195.

Rossell i Mayo, Antoni. Les poesies i les melodies del trobador Gaucelm Faidit. Cabrera de Mar, Maresme [Espanya]: Galerada, 2013. pp. 10, etc.

http://trobar.org/troubadours/gaucelm_faidit/

https://es.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (ca. 1170 - ca. 1203) fue un trovador medieval. Se conservan 75 canciones y poemas atribuidos a su autoría.

Gaucelm nació en Uzerche (departamento de Corrèze) en el seno de una familia burguesa. Gaucelm Faidit perdió toda su fortuna en el juego y se hizo juglar. Su actividad poética se desarrolló poco más o menos entre 1180 y 1220.

Estuvo en relación con Elías d’Ussel y fue protegido por María de Ventadorn y por Ricardo Corazón de León. Habiendo pasado del Lemosín a Lombardía, acompañó en 1202 al marqués Bonifacio de Montferrato a la Cuarta Cruzada.

Faidit era un poeta de una gran sensibilidad, capaz de escribir un sentido planto ( elegía ) a la muerte de uno de sus protectores, el rey Ricardo Corazón de león, y deliciosos poemas de amor dedicados a María de Ventadorn.

Su obra es abundante, unas 75 composiciones líricas y de inspiración varia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (Uzerche, Llemosí, fl. 1185 - vers 1220) fou un trobador occità. Els seus poemes són datats entre el 1185 i el 1220, i se sap que participà en la Quarta Croada. Pertanyia a una família burgesa i es va fer joglar perquè va perdre la seva fortuna en el joc. Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d'altres senyors. Viatjà per la Llombardia, Espanya i Hongria, durant una vintena d'anys. Però no s'acontentà només en recitar composicions alienes, i ell mateix compongué nombroses poesies. N'han estat conservades gairebé setanta poesies (de les quals 14 amb melodia conservada), que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó, a qui acompanyà a les croades (Fort chauza est que tot lo major dan; Riquer 1983, vol. 2, p. 770-773, núm. 148).


La major part de les seves poesies són amoroses i estan dirigides a les dames que més simpaties li inspiraven, com Maria de Ventadorn, Jordana d'Embrun i Margalida d'Aubusson, de les quals havia sol·licitat els favors, amb més o menys fortuna. Més artificiós que sincer, la puresa i correcció del seu estil, tanmateix li asseguren un dels primers llocs entre els trobadors.


Altres de les seves composicions són exhortacions a allistar-se en la croada, i ell mateix seguí a Bonifaci III de Montferrat en la de 1202. Quant a les dramàtiques que li atribuí Nostradamus, sembla que són completament apòcrifes. Faidit es casà amb Guillermina Monja, dona d'humil origen, però de gran bellesa i discreció, que l'acompanyà en les seves corregudes.


Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167-195.

Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 755-780.

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 240.

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 80-94 [Reproducció de la vida i diverses razós, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Enciclopèdia Espasa, tom. nº, 23, pag, 95-96.

http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat




martes, 6 de octubre de 2026

60. Anonimo Veneto. Arnaut de Mernoil ieu suy clamantz

60. Anonimo Veneto.

Leandreide, lib. IV, c. VIII, secondo la edizione del Teza (Memorie dell' Istituto veneto di scienze, lettere ed arti, VI, 464).

pon Rialto de Venecia

Codice veneziano.

Arnaut de Mernoil ieu suy clamantz
Quen totes mas chanzon ses jauzinen
Ri chan e plor e sper desesperantz
Dir mon voles non aus ne mon calen
Vas Amors e mamie ne pel timors 
Non las ges queu non die mon passamen 
En yoy en gaug en ris tray ma dolors 
Der en avan diray de ma compania 
Che say qel chier e vol tarme e con chors. 
Qest er celuy qi se reclam de spaina 
De Marseila Folqet qe se ranchura 
E pel affan d'amors se plora e laina
Qests dos ciaschun dela son forfaitura 
Pentut qen contra Amors fos mal parlanz 
Reqier perdons humilz e cum drechura
Lus guindisel lautres qe merceranz 
Promet amor leyals e blau lauzar
Gauzbert de Pomipot honoranz
Lomtan amors fes pos qel autre amar 
Che fu clamatz per tout Yaufre Rudel 
Mas lautre er nom Guillermen Azemar.
Seg vien Guilerm de Biarz Arnaut Daniel 
Fonsalada che qant roy aragon
Giraudon lo ros e lias cairel
Li malz damors totz lauza perdigon
Qel ben li fays meis dous e meys grazir 
Cant son servatge doña gazardon.
Se podez hom Raenbaut daurenga auzir
Qant qante la cotessa mon rosier
Trobaria mont donzor ben aug er dir.
Al siens Bertram Gulierm de saynt desdier
Alla file dels conte Raymon pros 
Ditz aman joncas car mercie les qier. 
Candenot vas Amor tug cossiros
Prova qesent ne Bran non puot defendre
Hom contrefforz damor trop valoros.
Nuc de saint sir fapt son canzon entendre

Codice trivigiano.

… Merueil ... sui clamatz
Quem totems … chancon Sesiau imem
… de se sperantz
… voles … talem
Vas amoros emanne...
… quem non ...
Enion en gang … trai
... dirai … compagnia
Qe sal qel chier o vol trame e chon chors 
... zelui … rechlam dispania 
De Marsilia ...
E pel afan da mors sepulura echlania
Quests dos caschun nela son frosutura
Pentuet cheu chontra … parlamz
… e cho drechura
Lus qui desel … che merceanz
... lials e blan laucar
Gauzbet de pomipot honoranz
Louitam ... fez … qe lautre
clamantz per totz ianfre chrudel
... er non giuler nien acemar
… guielrin de ba biarz … 
… chant roi ...
… elias chairel
… lanca ...
... fais … gracier
Chant sont servatgie dona gazardonz
Se potes ... rechubant da urenga aucir
… chontesa mon ronsier
… donclor …
…
Alla file ... chon raimond
Duz aman ionchas char mergie lesquier. 
Quande not vas amar tug chosiros
Proa qe sent ...
... on constres forz ...
... fait sont chancon intendre
Alla valen contessa de Proenza
Da part sanne chui non sausa deffendre. 
A de petit amar qant ama fort 
E pauc le sembla sa gran capitanza. 
Bernart da Ventardorn eus de con nort
Fis amadorz qel dist qe povre e riche 
Amors fayt dun paratge senes tort.
Gaucelm Faidit chamors chan be 
Le reis valenz Richart reys delz engles
Ploranz mielz chanta qe yamais al re. 
Raenbaut de Vacheras fis et chortes
Sap mautas vez tornar folz e saput
Per zo ch jngen damor mielz li valgues.
Pos fest della fondatz Aporcebut
De sa dona Aymeric de pegulan
Doventa son nimis cum fo son eschut.
En neus engels Guillerm de Berguedan 
Per yoy qer as nafratz douza mezina
Non se plueya in freg in vent gelan.
Que fort perongut dalla moroutza spina
Er qe non tug guerir ma vegis miraval
Mas cum faut laur en fuec amssi saffina
Guillerm de montagnegol, per vidal
Monge de Montandon pons de Capducol
Richaut de Berbecil ciaschun trop val
Nuc els Brunet peroul Giraud borneil
Maria deventadorn Raymon yordan
Nalbertet paubertin de Bonareil.
Guillierm dandusa folqet da roman
Pere de Bonifaci pier rogier
Peire raymon gentils tolosan
Raymon vidal Nazimar lo negrier
Guillierm magret peyre da pomarol
Daude da prodas Giraut de Calmonyer
Mas als le ne son qe dir aras non vol
Ma lenga qe sont chaut gens de bonaire
Non ay auzitz qant be sonar oc suol
Ne ges tenoreres lourz donz cantayre
Se apres aves la proensal faveyla
Che deynna te pairia ses autre paire
Delano e de pres cal flors en fucilla.
Ala … chontesa de prouence
...
A imerih de belen vei temanca
… quand ...
E pave ... chapitanca
Bernar da ventador eus da chon hort
... amadors … pavre
fait duz … sens tort.
L'anzelin fait dit qu amor quambe
... valen … Richard reis dele angles
Ploraz mechz … ia mais al re
Raenbalt ... vaqeras … e chortes
… rienz tornar … a saput
… que gen … midz 
… apceput
Di se dona ai maric ...
Deventan son nemis chon so san eschut
… an egles guilem …
… afratz … donca metzina
… ni vent gelanz
Oe for perogant … morouca sinc
... guerier man ...
Maschon … amsi
Gucelm de Montaneqol
… Capducil
. Berbeciol cascun trop val
Nuc els brunce ...
... Raimond jordanz
Nal bertet paubertin de bon arciel.
Gulierm ...
… rocier ...
... raimond gientils toloxan
… Nacimar lo negrier
Guielm magret … pamorol 
Dande de paradas ... Chalmonier
… che dor aras non vol
… che sont chant ziens
… chanc … ce suol.
… tenoreres laurz donz chantare
Se apres … faveila
…

Lezione proposta dal Teza.

Arnautz de Maruelh ieu sui clamatz 
Qu'en totas mas chanzos ses jauzimen
Ri chan e plor e sper desesperatz. 
Dir mon dol us non aus ne mon talen 
Vas Amor e m'amia: ne pel temor
Non lais ges qu'eu non die mon pessamen. 
En joi en gauz en ris trai ma dolor; 
D'or en avan dirai de ma companha
Que sai que 'l quer... 
Cest es celui qui se reclam de Spanha De Marsella Fosquetz qui se rancura 
E per l'afan d'amor se plora e lanha.
Cests dos, cascus de la soa forfaitura Pentutz qu'encontra Amor fos mal parlanz Requier perdon humils et ab drechura. L'us Gui d'Uissel, l'autre que merceianz Promet amor leial e blan lauzar Gauzbertz de Pugcibot es honoranz. Loindans Amors fes aquel autre amar Que fo clamatz per tout Jaufres Rudels Mas l'autre se nom Guillems en Azemar. Seguen Guillems de Briars, Arnautz Daniels, Fonsalada, qui cant rei d'Aragon, E Giraudos lo ros, Elias Cairels. 
Li mals d'amor totz lauza Perdigon Qu'el ben li fai mais dous e mais grazir Quant son servatge domna Gazardon. Se podes hom Raimbaut d'Aurenga auzir Quant cante la contesa Mon-Rosier Trobaria mout doussor ben aug er dir ...
Cadenetz vas amor totz cossiros Prova qu'escutz ne brans no pot deffendre Contra forzas d'amor trop valoros. N Ucs de saint Cyr fai sa chanzon entendre

(N. E. Cortada una parte de la derecha; pongo *)

A la valen contessa de Proenza, Da par sa amia, que non *s'ausa deffendre. Aimerics de Belenoi temensa A de petit amar quant ama fort E pauc li *sembla sa gran captenensa. Bernartz de Ventador e us de conort, Fis amadors, qu el dist que *povre e riche Amors fai d'un paratge senes tort. Gaucelms Faiditz qu Amor ne chan tan *ben Lo reis valenz Richartz, reis dels engles Ploran mielhs chanta que ja mais al re. *Raimbautz de Vaqueira fis e cortes Sap mantas vetz tornar fols e saputz Per ço qu engen *d'amor mielhs li valgues. Pos s'est de la foudat apercebutz De sa domna, Aimerics de Pegulhan * Deventa son nemis cum fo so escutz ...
Que fort ponhutz da l'amorosa espina ... Mas cum fai l'aurs en fuec aissi s'affina. Guillems Montanhagol, Peire Vidal, Monges *de Montaudo, Pons de Capduelh, Richartz de Berbezilh, cascus trop val. N' Ucs Brunetz, *Peyrols, Guirautz Bronelh, Maria de Ventador, Raimons Jordan, N Albertetz, Lambertis de Buvarelh Guillems d'Andusa, Folquetz da Roman Peire de Bonifaci, Peir' Rotgier, *Peire Raimonds, gentils tolosan, Raimons Vidals e 'N Azimars lo ner, Guillems Magretz, Peire * Pomarol, Deudes de Pradas, Guirautz de Cabrier (?) (Cabriera, Cabrera). Mas als ne son que dir aras non vol * Ma lengua ... Non ai aurit (auzitz) quant be sonar oc suol ...

copertina rigida, Testi antichi provenzali

miércoles, 3 de diciembre de 2025

Prezentier, Prezepi, Prim, Aprimairamen

Prezentier, adj., gracieux, avenant, prévenant, attentif à plaire, libre, dispos.

Ieu serai en cort presentiers

Entre domnas e cavaliers.

B. de Ventadour: Pels dols.

Je serai en cour attentif à plaire entre dames et cavaliers.

L' acuilhir e 'l gen respos 

Don es presenteira 

Dins son ais. 

Bertrand de Born: Domna puois.

L'accueillir et la gentille réponse dont elle est gracieuse dans son agrément.

No li siatz ges presenteira, 

Mas vergoinosa e pauc parleira. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Ne lui soyez pas prévenante, mais réservée et peu parleuse.

E 'l rei son plus de falhir prezentier, 

Quar greu auz' om vedar so que rei quier. 

Nat de Mons: Lo voler. 

Et les rois sont plus libres de faillir, car difficilement on ose défendre ce que roi cherche.

2. Prezenti, adj., agréable, gracieux, avenant.

Us joglaretz pus prezentis.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Un petit jongleur plus avenant.

 

Prezepi, s. m., lat. praesepium, crèche.

Viro lo filh santa Maria

El prezepi en que jazia.

Los VII Gaugs de la Mayre. 

Ils virent le fils de sainte Marie en la crèche en quoi il gisait.

CAT. Pessebre. ESP. Pesebre. PORT. Presopio. IT. Presepio, presepe.

(chap. Pesebre, pesebres; pessebre, pessebres. valensiá, Vita Christi, Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase; divinal, reverit.)

Viro lo filh santa Maria El prezepi en que jazia. Los VII Gaugs de la Mayre. Prezentier

 

Prim, adj., lat. primus, premier.

Guillem, prims iest en trobar, a ma guia. 

T. des deux Guillaumes: Guillem. 

Guillaume, tu es premier eu trouver, à ma guise. 

M' enseingn' Amors qu' ieu fass' adonc 

Tal chan que n' er segons ni tertz,

Ans prims d' afrancar cor agre.

A. Daniel: En breu briza. 

Amour m'enseigne que je fasse alors tel chant qui ne sera second ni troisième, mais premier pour affranchir coeur aigre.

Seran complit set ans al prim erbatge.

Cadenet: Ab leial cor.

Seront accomplis sept ans au premier herbage.

Substantiv. Esta dona paset

En l' ora de la prima.

V. de sainte Magdelaine.

Cette dame passa à l'heure de la prime.

Adv. comp.

E 'l bel semblan que m fetz al prim, 

Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et le beau semblant que vous me fîtes à l'abord, quand il advint que tous deux nous nous vîmes.

La Marchia, Foys e Rodes vim 

Falhir ades als ops de prim. 

Guillaume de Montagnagout: Belh m' es. 

La Marche, Foix et Rodez nous vîmes faillir toujours aux besoins de prime abord.

lo castell de Foix

- Proche parent.

Lo prim aya offert et realment depositada la soma. 

Fors de Béarn, p. 1085.

Que le proche parent ait offert et réellement déposé la somme.

ANC. FR. Le peuple restitué en sa prime liberté. 

Trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 12. 

Ny mousse au bois ne revestit l'escorce 

Si tendre qu'elle en la prime saison,

Ronsard, t. I, p. 108.

Prin jor de mai, si com estez commance. 

Roman de Gérard de Vienne, v. 4018.

ESP. PORT. IT. Primo. (chap. Primé, primés, primera, primeres.)

- Délicat, délié, dégagé, mince, subtil, fin, léger.

Mi fes barreyra d' un prim mur.

Giraud de Borneil: Nuilla res.

Me fît barrière d'un mince mur. 

Moral.

Ieu non y vey d' obra sotil ni prima.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz.

Je n'y vois pas d'oeuvre subtile ni délicate. 

Puois ieu mi feing, mest los prims entendens

Saber un chan primamenz afinar.

B. Zorgi: Puois ieu.

Puisque je me suppose, entre les délicats amants, savoir un chant délicatement polir. 

En aital rimeta prima.

Rambaud d'Orange: En aital.

En telle petite rime légère.

Fig. Pos lo prims verjans botona

De que nais lo frug e 'l fuelh. 

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Puisque le verger délicat boutonne de quoi naît le fruit et la feuille.

Adverbial. Trazon prim

L' arquier melhor.

Guillaume de Montagnagout: Belh m' es.

Tirent menu les archers meilleurs.

CAT. Prim. ESP. PORT. Primo. (ESP. delgado, fino, ligero.) 

(chap. Prim, prims, prima, primes.)

2. Primessa, Primeza, s. f., primauté. 

Hereditat que, per dret de primessa..., avenga.

Fors de Béarn, p. 1087. 

Hérédité qui, par droit de primauté..., advienne.

- Petitesse, ténuité, délicatesse.

Primeza et menudeza de popas designa que femna ha pauca layt.

(Les mamelles primes y menudes indiquen (designen) que la dona té poca lleit.)

Eluc. de las propr., fol. 51.

Petitesse et délicatesse de mamelles indique que femme a peu de lait.

3. Primamen, adv., finement, subtilement, délicatement, ingénieusement. 

Seigne 'N Jacmes, mout es sennatz,

E primamen vos razonatz.

T. de Jacme Grill et de Simon Doria: Seigne 'N.

Seigneur Jacme, vous êtes moult sensé, et ingénieusement vous raisonnez.

Saber un chan primamen afinar.

B. Zorgi: Puois ieu. 

Savoir un chant délicatement polir. 

ANC. ESP. IT. Primamente.

4. Primas, adv., d'abord, premièrement.

Primas me amen, pois me van aissent. Poëme sur Boèce.

D'abord ils m'aiment, puis me vont haïssant. 

Adv. comp. Si 'l laisses de primas enansar.

T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.

Si je le laissasse s'élancer de prime abord. 

En primas donan.

Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 704. 

Tout d'abord donnant. 

ANC. FR.

Ne set asquels torner ne asquels prime fière. 

Roman de Rou, v. 926. 

Lors primes s'est levez li prestres.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 8.

5. Primer, Primier, Premier, Prumier, adj., lat. primarius, premier. 

Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Le premier jour qu'oncques je vous vis.

Ben fo astrucx qui primer sap amar. 

Giraud de Borneil: Non es. 

Bien fut heureux qui premier sut aimer. 

Subst. Ab los prumiers s' es crozat voluntos. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Avec les premiers il s'est croisé volontaire. 

Adverb. Miels fora qu' ieu muris primier.

(chap. Milló seríe que yo me moriguera primé.)

Gavaudan le Vieux: Crezens.

Mieux serait que je mourusse premièrement.

Adv. comp. Per cert lo diable malvatz

Fon de premier angels creatz.

(chap. Per sert lo diable (dimoni) malvat va sé primé ángel creat.)

Brev. d'amor, fol. 18.

Pour sûr le diable méchant fut d'abord ange créé.

En primier 

Quan vi son cors plazentier.

Gaubert, moine de Puicibot: Uns jois.

En premier quand je vis sa personne agréable.

Conj. comp. Primiers que tu o aguesses comensat yeu ho hauria finit.

(chap. literal: Primé que tú u hagueres escomensat yo u hauría acabat (finit, finiquitat; antes de que tú..)

Leys d'amors, fol. 90.

Avant que tu l'eusses commencé je l'aurais fini.

ANC. FR. Tel kuida altre abatre ki el primier chaï.

Roman de Rou, v. 1537.

CAT. Primer. ESP. Primer, primero. PORT. Primeiro. IT. Primiero.

(chap. Primé, primés, primera, primeres.)

6. Primieramen, Primeiramen, Premieramen, Prumierament, adv., premièrement, en premier lieu, pour la première fois.

De la Gleysa, vos dic primeiramen

Que y corr engans.

Pons de la Garde: D' un sirventes.

Quant à l'Église, je vous dis premièrement que tromperie y court. 

Lo jorn qu' ie us vi, domna, primieramen.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.

Le jour que je vous vis, dame, pour la première fois.

Mais prumierament se cove, seynher, que y pausatz abbat.

Philomena. 

Mais en premier lieu il convient, seigneur, que vous y placiez abbé.

CAT. Primerament. ESP. Primeramente. PORT. Primeiramente.

IT. Primieramente. (chap. Primeramen, primeramén, priméramen; la primera vegada; antes de tot.)

7. Primar, v., primer, dominer.

Part las valens prima.

Raimond de Miraval: Aissi m.

Par-dessus les méritantes elle prime.

(chap. Primá : sé lo primé, la primera : destacá : sobrepujá.)

8. Primeiran, Primairian, Primayran, Prumairen, adj., premier.

Falcx laniers es primeiras

De totz los autres.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le faucon lanier est le premier de tous les autres.

La primairana corda s' entona jotz greumens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La première corde s'entonne bas gravement. 

Substantiv. 

Pons de Bretanha guida los prumairens. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80.

Pons de Bretagne guide les premiers.

Adv. comp.

Mai, tot en primairia, vuel be que sapiatz. 

Izarn: Diguas me tu.

Mais, tout en premier, je veux bien que vous sachiez.

ANC. FR. Renart l'a premerains saisie.

Roman du Renart, t. I, p. 84.

Ce est l'estoile primeraine. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 329.

CAT. Primerenc. (chap. Primerenc, primereng, primerencs, primerengs, primerenca, primerenques; se sol di de la fruita que ve la primera, com les sireres primerenques, lo siré primerenc.)

9. Primordial, adj., lat. primordialis, primordial, originel.

La primordial materia.

Eluc. de las propr., fol. 281.

La primordiale matière.

CAT. ESP. PORT. Primordial. IT. Primordiale. 

(chap. Primordial, primordials.)

10. Primitiu, adj., lat. primitivus, primitif.

La Gleisa primitiva..., segon l' Evangeli. Doctrine des Vaudois. 

L'Église primitive..., selon l'Évangile.

Subst. Distinctios entr' el primitiu e 'l derivatiu.

Leys d'amors, fol. 44.

Distinction entre le primitif et le dérivatif.

CAT. Primitiu. ESP. PORT. IT. Primitivo. 

(chap. Primitiu, primitius, primitiva, primitives.)

11. Primicias, Premicias, s. f. pl., lat. primitias, prémices.

De totas mas divicias 

Doni demes e premicias.

Brev. d'amor, fol. 96. 

De toutes mes richesses je donne dîmes et prémices.

Las primicias de ton champ. Trad. de Bède, fol. 46. 

Les prémices de ton champ.

CAT. ESP. PORT. Primicias. IT. Primizie, premizie. 

(chap. Primissia, primissies.)

12. Primat, s. m., lat. primates, primat.

Que negus arcivesques no sio apelatz primatz ni patriarcas, mas aquels que teno premieras ciotatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.

Que nuls archevêques ne soient appelés primats ni patriarches, excepté ceux qui tiennent les premières cités.

CAT. Primat. ESP. Primado, primaz. PORT. Primaz. IT. Primate.

(chap. Primat, primats; primada, primades : que cap arzobispo sigue anomenat primat ni patriarca, mes que aquells que tenen les primeres siudats.)

13. Aprimar, v., amincir, affaiblir, rendre exigu. 

Fig. No vuel ges que trop m' aprimes 

Ni trop m' asotiles ni m limes. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Je ne veux point que trop tu m'amincisses ni que trop tu me subtilises ni me limes.

- Faire une pointe, pénétrer.

Fig. E 'l reis frances vai si trop apriman,

Et ai paor que veinha sobre mi.

Bertrand de Born: Fuilheta.

Et le roi français s'en va beaucoup faisant une pointe, et j'ai peur qu'il ne vienne sur moi.

- Rafiner, subtiliser.

Part. pas. Cels subtils aprimatz 

A cui bel saber platz.

G. Riquier: Als subtils.

Ces subtils rafinés à qui beau savoir plaît. 

ANC. FR. Quar tel quide aloignier sa mort 

Qui l'aproche et aprime fort. 

Un poi s'est de lui aprimez. 

Roman du Renart, t. II, p. 244, et t. I, p. 85. 

CAT. Aprimar. (chap. Aprimá, aprimás, debilitá, debilitás, llimá, afluixá, afluixás : yo me aprimo, tú te aprimes, ell se aprime, natros mos aprimem o aprimam, vatros tos apriméu o aprimáu, ells se aprimen; aprimat, aprimats, aprimada, aprimades; débil, debilitat, debils, debilitats, débil, debilitada, debils, debilitades; llimat, llimats, llimada, llimades; afluixat, afluixats, afluixada, afluixades; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; fluixet, fluixets, fluixeta, fluixetes. Vore arguellat.)

arguellat, arguellado, arguellao, caball, caballo, potro, jónec no

14. Aprimairar, v., approcher, avancer.

Part. pas.

Rogers Bernartz cavalga que s'es aprimairatz.

L' ivesque de Nemze s'es tant aprimairatz.

Guillaume de Tudela.

Roger Bernard chevauche (de sorte) qu'il s'est approché.

L'évêque de Nîmes s'est tant approché.

(chap. Aproximat, arrimat, aproximats, arrimats, aproximada, arrimada, aproximades, arrimades.)

15. Aprimairamen, s. m., primauté, droits de primogéniture.

De Jacob, sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio ni 'ls aprimairamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Touchant Jacob, je sais bien par quelles supercheries il eut la bénédiction et les droits de primogéniture.

(chap. Primogenitura, primogenitures : primo + genitus : lo primé engendrat; tamé se li díe primogénito o primogénit al siguién, en cas de morí lo primé fill; lo mes famós de Aragó va sé lo Príncipe de Viana, Carlos, fill de Juan II y Juana Enríquez. La que se va liá! Se troben mols documens de eixa época a la Colecsió de Bofarull, “levantamiento y guerra...”)