Mostrando las entradas para la consulta chan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta chan ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 13 de octubre de 2023

II. Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

II.


Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

Per tos temps mais, e 'l tenc per remazut,

Quar ma razon e mon gaug ai perdut

E 'l melhor rey que anc nasquet de maire;

Larc e gen parlan

E ben cavalguan,

De bonas faissos,

E d' umil semblan

Per far grans honors;

Tan tem que m destrenha

Lo dols que m' estenha,

Per qu' ieu vau parlan;

A dieu lo coman

Qu' el met' al latz sanh Joan.


Reys dels cortes e dels pros emperaire

Foratz, senher, si acsetz mais viscut,

Quar reys joves aviatz nom agut,

E de jovent eratz capdels e paire.

Ay! ausberc e bran,

E belh bocaran,

Elms e gonfanos,

E perpong e pan,

Et joys et amors

Non an qui 'ls mantenha,

Ni qui los retenha,

Qu' ab vos s' en iran

E lai passaran,

E tug ric fag benestan.


Gent aculhir e servir de bon aire,

E belh respos e ben siatz vengut,

E gran ostal paguat e gen tengut,

Dos e grazirs et estar ses tort faire,

Manjar ab mazan

De viul' e de chan,

Ab pros companhos

Ardit e prezan

Del mon los melhors,

Tot vol c' om o tenha,

Que ren non retenha

Al segle truan

Que 'l malastruc an,

Que m mostret tan belh semblan.


Senher, en vos non era res a faire,

Que tot lo mons vos avia elegut

Pel melhor rey que anc portes escut,

E 'l plus ardit e 'l melhor torneyaire;

Des lo temps Rotlan,

Ni de lai denan,

No fo hom tan pros

Ni tan guerreian,

Ni don sa lauzors

Tan pel mon s' empenha,

Qu' aissi lo reveinha,

Ni que l' an sercan,

Per tot aguaran,

D' Orien tro 'l sol colguan.


Senher, per vos mi vuelh de joy estraire,

E tug aquilh que us avian vegut

Devon estar per vos irat e mut,

E jamais joys la ira no ns esclaire;

Engles e Norman

Breton et Yrlan

Guiana et Guascos

Et Angiers prezan

E Maines e Tors,

Fransa tro Compenha

De plorar no s tenha;

E Flandres e Guan

Tro 'l port d' en Guinssan

Ploron e li Alaman.

Lorench e Braiman,

Quan torneyaran,

Auran dol, quan no us veyran.


Non pretz un bezan

Ni 'l colp d' un aglan

Lo mon ni selhs que y estan,


Per la mort pezan

Del bon rey prezan

On tug devem aver dan.


Bertrand de Born.

domingo, 8 de octubre de 2023

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.

I.

Lo rossinholet salvatge
Ai auzit que s' esbaudeya
Per amor en son lenguatge,
E m fai si murir d' enveya,
Quar lieys cui dezir
Non vey ni remir,
Ni no m volc ongan auzir;
Pero pel dous chan
Qu' ilh e sa par fan
Esfortz un pauc mon coratge,
E m vau conortan
Mon cor en chantan,
So qu' ieu no cugei far oguan.

Empero nulh alegratge
No m don al cor ren qu' ieu veya,
Per qu' ieu conosc mon follatge;
Et es dreitz qu' aissi m' esteya:
E deu m' avenir,
Quar per fol cossir
Laisiey mon joy a chauzir;
Don sui en afan,
E n' ai ira e dan,
E conosc en mon coratge
Qu' ai perdut est an,
Qu' anc no i aic joi gran
Ni re que m vengues a talan.

E sitot planh mon dampnatge,
Mon cor aclin e sopleya
Vas lieys que a 'l senhoratge
En mi, tant com esser deya;
Car no m poc plus dir
Quan venc al partir,
Mas sa cara 'l vi cobrir,
Em dis sospiran:
“A dieu vos coman!”
E quan pens en mon coratge
L' amor e 'l semblan,
Per pauc en ploran
No m' auci, quar no ill sui denan.

Anc non falsiei mon viatge
Vas lieys cui mos cors s' autreya
Pus l' agui fait homenatge,
E non ai cor que m recreya
Ja del sieu servir;
Cui qu' enuey ni tir,
Sieus sui, e no m puesc giquir
De lieys tan ni quan;
Qu' autra non deman,
Ni non es en mon coratge
Res qu' ieu vuelha tan,
Per que la reblan
Mas mas juntas humilian.

Mi dons m' a per heretatge
Acli, cum selh que merceya,
Que no m' aia cor salvatge,
Ni fals lauzengiers non creya
De mi, ni s' albir
Que vas autra m vir;
Que per bona fe sospir,
E l' am ses enguan
E ses cor truan;
Qu' ieu non ai ges tal coratge,
Cum li fals drut an
Que van gualian,
Per qu' amors torna en soan.

Chansos, de te fatz messatge,
E vai ades e despleya
Lai on jois a son estatge,
A mi dons que tan me greya;
E poiras li dir
Qu' ieu muer de dezir;
E s' ilh te denh' aculhir,
Vai li remembran,
E non t' ans tarzan,
Lo mieu deziros coratge
E l' amor tan gran
Don muer deziran,
Quar non la remir en baizan.
Na Maria, tan
Avetz de pretz gran,

Per que son tuich d' agradatge

Mei dich e mei chan,

Per la lauzor gran
Que ieu dic de vos en chantan.

II.

Ab Cossirier plang,
En chantan, mon dampnatge
D' un joy que m sofrang
Per mon mezeis follatge,
Qu' en pays estrang
Sui, e no i vey messatge
De lieys cui sopley,
Don ges no m recrey;
Qu' ades on qu' estey
L' aclin ses cor volatge,
Sitot non la vey.

Mout fi belh guazang,
Quan pres mon homenatge,
Per qu' ieu non remang
En autrui senhoratge,
Ni a mi no s tang
Qu' ieu segua autre viatge,
Ni que ja desrey
En autrui domney,
Ans sos sers m' autrey
Humils ab fin coratge,
Qu' autra non envey.

Mi dons sui aclis
Vas on qu' ieu an ni venha,
Et al dous pays
On ilh estai e renha
Suavet m' aucis
Ab sa falsa entresenha;
E no sai per que
M' a destreg ancse,
Qu' ieu l' asegur be
Que ja d' autra no m fenha;
Mas ilh no m' en cre.

Mielhs fora m sofris

De lieys, cui jois mantenha,
Qu' ieu ja non la vis,
Qu' aitals maltraitz m' en venha.
Sola m' a conquis
La belha que no m denha,
Pus per sa merce
Mi retenc ab se;
Ar no l' en sove,
Quar m' es ops que m revenha,
Ni 'l membra de me.
Amors, que farai
S' aissi m dezasegura
Lo mals qu' ieu en trai,
E de mi non a cura?
Quar gelos savai,
Et avols gens tafura,
E croy lauzengier
Son d' amor guerrier;
Per que Jhesu quier
Que los met' en rancura
Et en encombrier.

Joyos, ben s' eschai
Qu' aya de joy fraitura
Qui ab joy estai
Et ab joy non s' atura;
E mos cors es sai
Lueng de bon' aventura
En greu cossirier;
E mon Santongier
Vey d' amor primier,
E si sa joya 'l dura
Be 'l vai a sobrier.

E tu, messatgier,
Porta 'l chant leugier
N Agout, on pretz s' atura,
Lai part Monpeslier.

III.

Tant ai sufert longamen gran afan,
Que, s' estes mais que no m' aperceubes,
Murir pogra tost e leu, si m volgues,
Qu' a la belha non penra ja dolors
En cui mala fos beutatz e valors,
Don regardan part forsatz mon coratge;
E pus no m vol, segrai autre viatge,
Qu' a lieys non cal, ni no so ten a dan
De perdre me ni 'ls belhs digz de mon chan.

Pero tal ren ten hom vil qu' es prezan,
E tal ren pert que ditz que l' es ben pres,
Que pueis li fai frachura meyns de bes;
Mas de mi dons es tan grans sa ricors
Que ren no s ten si m pert ni m vir alhors;
Doncs, be fis ieu outracuiat folatge
Quan percassiei ma mort e mon dampnatge,
Per mon fol cor que m fetz dir en chantan
So don degra gen cobrir mon talan.

E pus mon cor e mei huelh trahit m' an,
E ma mala domna e ma bona fes,
Si que quascus m' agra mort si pogues,
Clamar m' en dei com de mals bailidors;
E ja mos huelhs messongiers traidors
Non creirai mais, ni fiansa ses gatge;
Quar selh es folhs qui fai folh vassalatge,
E folhs qui cre aver a son coman
Tot so que ve plazen ni benestan.

Meravilh me, pus ab mi dons es tan
Pretz e valors, plazers e digz cortes,
Com pot esser que no i sia merces;
E m meravilh de lieys on es honors,
Sens e beutatz, que ja no i sia amors;
E m meravilh de domna d' aut paratge,
Belh' e gentil, qu' es de mal senhoratge,
Ni com pot far contra sa valor tan
Que desmenta son franc humil semblan.

De tot aisso ai meravilha gran;
E pus no 'l platz que si camge de res,
No m tenra mais enfrenat sos mals fres,
Qu' era m' en part, sitot m' es dezonors;
Et agra m' obs que fos del maltrag sors:
Pus alhors vau mudar mon estatge,
Bon encontre m don dieus e bon intratge,
E m lais trobar dona ses cor truan,
Qu' ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital mal e brau e tiran
Volgr' ieu estar voluntiers, s' ill plagues,
Mais qu' ab autra que mais de be m fezes;
Mas, pus no il platz, a tal vau per socors
De cui me ven al cor plazens dousors;

Belh' es e pros, franch' e de bon usatge,
Et a m mandat per un cortes messatge
Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an,
Am mais qu' al cel una
grua volan.

Mon Santongier m' ane mon sobregatge,
Quar ai conquist gran sen ab gran follatge,
E sai chauzir d' amor lo pro e 'l dan,
E jamais jorn no m' aucirai preyan.

Q' un pauc auzel en mon punh, que no s n' an, Am mais qu' al cel una grua volan.


IV.

Sitot ai tarzat mon chan
E n' ai fag trop lonc estatge,
Ar ai ben cor e talan
Qu' ie 'n torn la perd' e 'l dampnatge,
Que 'l belha m met el viatge,
E m ditz qu' ieu mostr' en chantan
Lo joy e la valor gran
Que m donet, e l' alegratge,
Lo jorn que m retenc baizan.

Adoncs l' estei tan denan,
Mas jontas, de bon coratge,
De genolhos, en ploran,
Tro m pres en son senhoratge;
Mas al prim li fo salvatge,
Quar m' auzei enhardir tan;
Pueis vi mon humil semblan,
E receup mon homenatge,
Quar mi conoc ses enjan.

Amicx, quan se vol partir
De si dons, fai gran efansa,
Sitot no vol aculhir
Sos precx a la comensansa;
Qu' amors s' abriva e s' enansa
Ab honrar et ab servir;
E qui vol de lieys jauzir,
Sia de belha semblansa,
E sapch' amar e sofrir.

Mi dons am tant e dezir
Que, qui m mezes en eguansa
Vas lieys tot quant hom pot dir,
Non penria eu acordansa
Qu' ieu ja 'n partis m' esperansa,
Ni s camjesson mei cossir;
Ni no vuelh esdevenir
Senes lieys senher de Fransa;
Guardatz si vuelh qu' ilh m' azir!

Manthas sazos s' esdeve
Que pens tan fort e cossire
Qu' ieu non aug qui parla ab me,
Ni fatz mas tremblar e frire;
E pens com no volc assire
Dieus en una sola re
La beutat qu' ilh a en se,
E 'l gen parlar e 'l dous rire
Ab que s' amor me rete.

Tot ai per ma bona fe
Conquis so don sui jauzire,
E prec mi dons per merce
Que son cors del mieu no vire,
Quar sos hom e sos servire
Sui, et ai estat ancse;
Et ades pueia e ve
L' amors, e dobla 'l dezire
On ilh plus mi fai de be.

Linhaura, lai vir mon fre
Vas mon senhor cui dezire
E vuelh s' onor e son be.

V.

Si anc nulhs hom per aver fin coratge,
Ni per amar leialmen ses falsura,
Ni per sufrir franchamen son dampnatge,
Ac de si dons nulh' onrada aventura,
Ben degr' ieu aver
Alcun covinen plazer,
Qu' el ben e 'l mal, quals qu' ieu n' aya,
Sai sufrir, et ai saber
De far tot quan mi dons playa,
Si qu' el cor non puesc mover.

De ben amar sai segr' el dreg viatge,
Si que tant am mi dons outra mezura
Que far en pot tot quan l' es d' agradatge;
Qu' ieu no 'lh deman, tan tem dir forfaitura
Baizar ni jazer:
Pero si sai tan valer

Ad ops d' amar, qui qu' en braya,
Qu' honrat jorn e plazen ser
E tot don qu' a drut eschaya
Sai dezirar e voler.

Sitot la m vuelh, ieu non ai autre gatge,

Ni autre don, ni paraula segura,
Mas ilh es tan franch' e de belh estatge

Que la valors e 'l pretz qu' en lieys s' atura
Fai a totz parer
Qu' amors y puesca caber;
Quar lai on es valors gaya
Deuria merces valer;
Veus tot lo joy que m n' apaya,
E m tolh qu' ieu no m dezesper.

Mas, e que m val? qu' ieu non ai vassalatge
Ni ardimen que l' aus dir ma rancura!
Quar tan dopti s' onor e son paratge,
Son guay semblan e sa belha faitura,
Qu' aisso m fai temer
Qu' a lieys non puesca caler
De mal ni d' afan qu' ieu traya;
Mas, si m volgues retener,
No volgr' esser reys d' Armaya,
Tan com ab lieys remaner.

Ai auzit dir del savi ses folhatge,
C' om honra mal aisel don non a cura
Que ditz que 'l do dieus jove senhoratge;
Aquest honrat, sia tortz o drechura,
Ai d' amor per ver,
E s' ieu l' ai, no m deu doler;
Quar de pros domna veraya
Val mais qu' om bel dan esper,
Que tal don d' avol savaya
Qu' om no deu en grat tener.

Qu' ieu 'n sai una qu' es de tan franc usatge
Qu' anc no gardet honor sotz sa sentura;
E 'l tortz es sieus, s' ieu en dic vilanatge,
Quar, senes gienh et a descobertura,
Fai a totz vezer
Cum ponha en se dechazer;
E dona qu' ab tans s' asaya,
No us cugetz qu' ieu m' alezer
Que ja de lieys ben retraya,
Ni vuelh que s puesc' eschazer.

Na Maria, domna guaya,
Vos non etz d' aital saber
Que re no faitz que desplaya,
Ans faitz so que deu plazer.

VI.

Tug cilh que amon valor
Devon saber que d' amor
Mov larguez' e guais solatz,
Franchez' et humilitatz,
Pretz d' amar, servirs d' onor,
Gen teners, jois, cortezia;

Doncs, pois so 'n mov, ben deuria

Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver,
De fin' amor leialmen mantener.

Qu' aissi fan tut li melhor,
Cil qu' an bon pretz ab sabor;
Mas li fenhedor malvatz
An ab falsas amistatz
Volt pretz en avol color;
E s' ieu ver dir en volia,
Aquela meteissa via
Vezem al plus de las domnas tener,
Per que m sap mal quar en puesc dire ver.

Las falsas e 'l trichador
Fan tan que 'l fin preyador
An pois dan en lur baratz;
Qu' aital es preyars tornatz
Tot per doptansa de lor,
Que l' us en l' autre no s fia;
E qui per so s recrezia
Non auria vas amor fin voler,
Qu' amors no vol qu' amics si dezesper.


E sivals segon error
Las falsas e 'l fenhedor,
Volgra fosson ad un latz,
E quascus fos enganatz;
E 'l fin lial amador,
E las domnas ses bauzia
Mantenguesson drudaria;
Qu' enueitz es grans, en amor, a vezer
Que fals amans puesc' entr' els fins caber.

Mas una tals sazos cor
Que greu trob om bon senhor,
Ni domna don si' amatz
Totz sols, ses autres peccatz;

E s' ieu ab francha doussor
Trobes leyal senhoria,
Be m plagra, qu' aissi tanh sia,
Quan fin aman s' acordon d' un voler,
Tot quan l' us vol deu a l' autre plazer.

D' amor agr' ieu cor melhor
Que de re, mas la dolor
Sen don ieu sui galiatz;
E ges per so no m desplatz
Ni m fan li maltrag paor,
Ans sapchatz qu' ieu amaria
Mout voluntiers, si podia
Chauzir bon luec on pogues remaner,
Ni trobava qui m saubes retener.


Cor ses don no m' a sabor,
Ni dona senes amor,
Ni cavaliers dezarmatz,
Ni joves manens senatz,
Ni drutz mas d' una color,
Ni trop gabar ab folhia,
Ni solatz ab vilania,
Ni no m sap bo prometre ses aver,
Ni loncs preyars, quan pro no m pot tener.

Ves Monferat ten ta via
A mon Thesaur on que sia,
E di 'l, chanso, que sapcha miels valer
De nulh autre que hom puesca vezer.

//


Gaucelm Faidit, literally "Gaucelm the Dispossessed" c. 1156 – c. 1209) was a troubadour, born in Uzerche, in the Limousin, (Corrèze) from a family of knights in service of the count of Turenne. He travelled widely in France, Spain, and Hungary. His known patrons include Geoffrey II, Duke of Brittany and Dalfi d'Alvernha; he was also at one time in Poitiers at the court of Richard I of England, for whose death he wrote a famous planh (lament) in 1199. It is possible, though controversial, that Gaucelm took part in the Third Crusade from 1189–1191; it seems clear that in 1202 he set out on the Fourth Crusade, as did his then-patron, Boniface of Montferrat, but after 1202 there is no further historical trace of Gaucelm.

Three sources – the anonymous vida (biography) of Gaucelm, an exchange of verses between Gaucelm and Elias d'Ussel, and the satirical sirventes on rival troubadours by the Monk of Montaudon – allege that Gaucelm married a prostitute. According to the vida, her name was Guillelma Monja: "she was very beautiful and well educated" and accompanied her husband on Crusade. The vida also claims that Gaucelm was rather fat, and that after their marriage, Guillelma also put on weight.

About seventy of Gaucelm's poems and fourteen of his melodies survive. Six poems are addressed to Boniface of Montferrat, and twelve to Maria de Ventadorn. Several of his poems are accompanied in the manuscripts by detailed explanations (razós), usually concerning love affairs and rivalries that allegedly inspired the poems. These tales involve Gaucelm with Hugh IX of Lusignan, his son Hugh X, Alfonso II, Count of Provence, and others.

Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167–195.

Rossell i Mayo, Antoni. Les poesies i les melodies del trobador Gaucelm Faidit. Cabrera de Mar, Maresme [Espanya]: Galerada, 2013. pp. 10, etc.

http://trobar.org/troubadours/gaucelm_faidit/

https://es.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (ca. 1170 - ca. 1203) fue un trovador medieval. Se conservan 75 canciones y poemas atribuidos a su autoría.

Gaucelm nació en Uzerche (departamento de Corrèze) en el seno de una familia burguesa. Gaucelm Faidit perdió toda su fortuna en el juego y se hizo juglar. Su actividad poética se desarrolló poco más o menos entre 1180 y 1220.

Estuvo en relación con Elías d’Ussel y fue protegido por María de Ventadorn y por Ricardo Corazón de León. Habiendo pasado del Lemosín a Lombardía, acompañó en 1202 al marqués Bonifacio de Montferrato a la Cuarta Cruzada.

Faidit era un poeta de una gran sensibilidad, capaz de escribir un sentido planto ( elegía ) a la muerte de uno de sus protectores, el rey Ricardo Corazón de león, y deliciosos poemas de amor dedicados a María de Ventadorn.

Su obra es abundante, unas 75 composiciones líricas y de inspiración varia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaucelm_Faidit

Gaucelm Faidit (Uzerche, Llemosí, fl. 1185 - vers 1220) fou un trobador occità. Els seus poemes són datats entre el 1185 i el 1220, i se sap que participà en la Quarta Croada. Pertanyia a una família burgesa i es va fer joglar perquè va perdre la seva fortuna en el joc. Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d'altres senyors. Viatjà per la Llombardia, Espanya i Hongria, durant una vintena d'anys. Però no s'acontentà només en recitar composicions alienes, i ell mateix compongué nombroses poesies. N'han estat conservades gairebé setanta poesies (de les quals 14 amb melodia conservada), que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó, a qui acompanyà a les croades (Fort chauza est que tot lo major dan; Riquer 1983, vol. 2, p. 770-773, núm. 148).


La major part de les seves poesies són amoroses i estan dirigides a les dames que més simpaties li inspiraven, com Maria de Ventadorn, Jordana d'Embrun i Margalida d'Aubusson, de les quals havia sol·licitat els favors, amb més o menys fortuna. Més artificiós que sincer, la puresa i correcció del seu estil, tanmateix li asseguren un dels primers llocs entre els trobadors.


Altres de les seves composicions són exhortacions a allistar-se en la croada, i ell mateix seguí a Bonifaci III de Montferrat en la de 1202. Quant a les dramàtiques que li atribuí Nostradamus, sembla que són completament apòcrifes. Faidit es casà amb Guillermina Monja, dona d'humil origen, però de gran bellesa i discreció, que l'acompanyà en les seves corregudes.


Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.

Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167-195.

Riquer, Martí de, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 2, p. 755-780.

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 240.

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 80-94 [Reproducció de la vida i diverses razós, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]

Enciclopèdia Espasa, tom. nº, 23, pag, 95-96.

http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat




Peyrols, Peirols, Peirol, Peiròl

Peyrols.

Peyrols, Peirols, Peirol

I.

Quora qu' amors vuelha,
Ieu chan,
Qu' autra flors ni fuelha
No y vau gardan;
Dregz es qu' ieu m' en duelha
Aman,
Pus vas me s' orguelha
Silh cui me coman:
Perdut ai,
E cobrarai;
Ges no m recre per tan,
Qu' aissi s va 'l segles camjan.

Dieus m' aiut, e m valha!
Qu'
antan
Aic d' amor ses falha,
Mas non ai
oguan,
Quar me mov baralha
Tan gran
Al cor, e m trebalha
Durmen e velhan,
Per qu' eu fai
Qu' al mielhs qu' ieu sai
La serv e la reblan:
Per so vei qu' ieu mi ay dan.
Mos cors salh e trembla
Soven,
M' amia lo m' embla
Si qu' ieu non o sen;
Qu' ilh m' aima, so m sembla,
Quomen
Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen;
Don dirai,
Que mout mi plai
Suffrir aital turmen
Don ieu tan ric joi aten.

Nulhs hom be non ama
Ni gen,
Que d' amor si clama
Sitot mal li 'n pren.
Cum plus m' enliama
Greumen,
E m' art e m' aflama,
N' ai melhor talen;
Qu' aissi m trai
Mos volers lai,
E 'l fol chaptenemen
Don m' es mantas vetz parven.

Mout bas fora meza
Valors,
Deportz e guayeza,
Si no fos amors,
Quar mante proeza
Totz jors,
E fai que corteza,
Quar pren los melhors,
No s' eschai
D' ome savai,
Que aia tan d' onors
Que d' amor senta dolors.

Era us quier, amia,
Socors,
Qu' enansas morria
Qu' en queris alhors,
Assatz trobaria
D' aussors;
Vos etz ses fadia
Caps de las melhors.
Mos cors jay
En gran esmay

Entre sospirs e plors,
Mas tot m' es jois e doussors.

Peyrols fai
Fin e verai
Lo sonet per amors,
On sos cors estai totz jors.

II.

Atressi col signes fai,

Quan dey murir, chan,

Quar sai que plus gen murrai,

Et ab meynhs d' afan;

Qu' amors m' a tengut en sos latz,

E maynhs trebalhs n' ai sufertatz;

Mas pel mal qu' aoras m' en ve

Conosc qu' ancmai non amiey re.

Dieus! e qual cosselh penrai,
S' aissi muer aman,
Ni secors no m ve de lai
On mei sospir van?
Pero non part mas voluntatz,
Sitot m' en sui desesperatz;
Pessius e cossiros mi te
La belha de cui mi sove.

Ges melhor dona no sai,
Veus per que l' am tan;
Qu' ieu jamais non l' auzarai
Dire mon talan;
Gen m' acuelh e m' a belh solatz,
E del plus sui acosselhatz,
Que s' ieu la preyava de re,
Tem que pueis si guardes de me.

Preguar, las! quan no s' eschai,
Torna a enuey gran:
Ses parlar la preguarai;
E cum? per semblan,
Et ilh entenra o s' il platz:
Qu' en aissi dobla 'l jois e 'l gratz,
Quan l' us cors ab l' autre s' ave,
E dona ses querre fai be.

Francheza ab fin cor veray

Trai amor enan,

Mas paratges la dechai,

Que 'l ric son truan;

Et a n' i d' aquels malvatz

Per qu' el setgles es sordeiatz;

E domna, que bon pretz mante,

Non am per ricor, s' als no y ve.

Chansos, vas la belha vai,
Non ges qu' ieu re 'l man,
Mas ben li potz mon esmai
Mostrar ses mon dan;
E diguas li m qu' a lieys s' es datz
Mos cors ligges et autreyatz;
Sieus sui e sieus serai jasse,
Murir puesc per ma bona fe.

Domna del mon que plus mi platz,
Jois sia ab vos on que siatz,
Qu' estiers no us aus preguar de re,
Mas sivals pessar m' o puesc be.

III.

Ben dei chantar pus amors m' o ensenha,
E m dona gienh cum sapcha bos motz faire,
Quar s' ilh no fos, ja non fora chantaire
Ni conogutz per tanta bona gen;
Mas aras sai e conosc veramen
Que totz los bes qu' anc mi fes mi vol vendre.

Que farai doncs! giquirai me d' atendre?
Non ges, mais am tot en perdo maltraire;
Qu' ieu no vuelh reis esser ni emperaire,
Sol que de lieys partis mon pessamen;
Non soi pro ricx sol qu' ieu l' am finamen?
Grans honors m' es que s' amors me destrenha.

Bona domna, qualque fals' entressenha
Me fatz, si us platz, don m' alegr' e m' esclaire,
Pus conoissetz que no m' en puesc estraire;
Ab bel semblan baissatz lo mal qu' ieu sen,
Qu' aissi m podetz traynar longamen,
E de mon cor, qu' avetz tot, un pauc rendre.

Bona domna, be o devetz entendre,
Qu' ieu vos am tan no us aus preyar de guaire,
Mas vos etz tan francha e de bon aire,
Per que n' auretz merce, mon escien;
Lo mieu fin cor gardatz e 'l bon talen,
Ja de vostra riqueza no us sovenha.

Esfortz de me non aten que m revenha,
E pot esser, mas mi non es veiaire,
Qu' ilh es tan belha e de tan ric afaire,
Pros e corteza en faich et en parven,
Per qu' ieu sai ben, si ma razon enten,
Qu' ilh non deu ges vas me tan bas dissendre.

S' ieu no sui drutz res no m' en pot defendre
Qu' a tot lo menhs no sia fis amaire,
Francs e sufrens, humils e merceyaire,
Ses trop parlar, e de bon celamen;
Per aital guiza e per aital coven
M' autrey a lieys que retener no m denha.

Lo vers a fait Peirols, e no i enten
Mot mal adrech ni ren que y descovenha.

Vai messagier, lai a Mercoill lo m ren
A 'l comtessa cui jois e pretz manteigna.

IV.

Quoras que m fezes doler
Amors, ni m dones esmai,
Era m ten jauzen e gai
Per qu' ieu chant a mon plazer,
Quar plus ric joy ai conquis
Qua mi no s tanhia;
E quan ricors s' umilia,
Humilitatz s' enriquis.

Mi dons mercey e grazis
La benanansa qu' ieu n' ai,
E ja non oblidarai
Los plazers que m fes ni m dis;

Qu' en mi non a mais poder
Lieys qu' amar solia,
Qu' en plus franca senhoria

Vuelh ses engan remaner.

Soven l' anera vezer
La plus avinen qu' ieu sai,
Si 'ls devinamens qu' om fai
No m' avengues a temer;
Pero mos cors es aclis
Vas lieys on qu' ieu sia,

Que fin' amors jonh e lia

Dos cors de lonhdan pais.

Molt m' agrada e
m' abelhis
De dos amicx, quan s' eschai
Que s' amon de cor verai,
E l' us l' autre non trais,
E sabon luec e lezer
Gardar tota via,
Qu' en lur bona companhia
Non puesca enuios caber.

Derenan me vuelh tener
Al reprovier qu' om retrai:
No s mova qui ben estai.
No farai ieu ja per ver,
Que 'l flama qu' amors noyris
M' art la nueg e 'l dia,
Per qu' ieu devenh tota via
Cum fai l' aurs el fuec plus fis.

S' era part la crotz del ris,
Don nuls hom non tornet sai,
No crezatz que m pogues lai
Retener nulhs paradis;
Tant ai assis mon voler
En ma douss' amia,
Que ses lieys ges non poiria
Negus autres joys plazer.

Chansos, hueimais potz tener
Vas mi dons ta via,
Qu' ieu sai ben qu' ella volria
Te auzir e me vezer.

Dalfis, s' auzes mon voler
Dir a ren que sia,
Tant am vostra companhia
Que vos en saubratz lo ver.

V.

Manta gens me mal razona

Quar ieu non chant plus soven,
E qui d' aisso m' ocaizona
Non sap ges quant longamen
M' a tengut en greu pessamen
Cill que mos cors empreisona,
Per qu' en pert tot jauzimen,
Tal desconort mi dona.

Pero si m fo douss' e bona
Ma domn' al comensamen,
Ara no m' acuelh ni m sona
Plus que fai a l' autra gen,
Quar conois qu' ieu l' am finamen;
E s' aital mi guazardona,
Amors fara falhimen,
S' aquest tort li perdona.

De tota joia m deslonja
Ma dona, e non l' es honors,
Qu' ab calque plazen messonja
Mi pogra far gen socors:
Ar vei que non es mas folhors
Aquesta entendensa lonja,
Dont ai fag tantas clamors
Qu' anta n' ai e vergonja.

Partirai m' en donc ieu? Non ja;
Que sos pretz e sa valors
M' o defen e m' o calonja;
Quant ieu cuit amar alhors
Per tot lo cors m' intra s' amors,
Si cum fai l' aigua en l' esponja.
Tos temps mi plaira 'l dolors,
Cum que m destrenh' e m ponja.

E vuelh be qu' amors m' asalha,
E m guerrei matin e ser;
Contra la sua batalha
No vuelh ja repaus aver:
E s' ieu non ai tot mon voler,
Tals es silh qu' aissi m trebalha,
Qu' en est mon non a plazer
Qu' el mieu maltraire valha.

Lauzenga ni devinalha
D' enuios no m cal temer;
Sol pessar de lieys no m falha,
Res no m' en pot dan tener;
Qu' el consirs don ieu m' alezer
Me pais mais qu' autra vitalha;
Per ren que n' aia en poder
Mos cors no s' anualha.
Chansos, a totz potz dir en ver
Que mon chan non agra falha,
Si m volgues d' amor valer
La belha cui dieus valha.

VI.

Quant amors trobet partit
Mon cor de son pessamen,
D' una tenson m' asalhit,
E podetz auzir comen:
“Amicx Peyrols, malamen
Vos anatz de mi lunhan,
E pus en mi ni en chan
Non er vostr' entencios,
Diguatz pueis que valretz vos?”

“Amors, tant vos ai servit,
E pietatz no us en pren,
Cum vos sabetz quan petit
N' ai aiut de jauzimen;
No us ochaizon de nien,
Sol que m fassatz derenan
Bona patz, qu' als no us deman
Que nulhs autres guazardos
No m' en pot esser tan bos.”

“Peyrols, metetz en oblit
La bona domna valen.
Qui tan gen vos aculhit
E tant amorosamen,
Tot per mon comandamen
Trop avetz leugier talan,
E non era ges semblan,
Tant guays e tant amoros
Eratz en vostras chansos.”

“Amors, mi dons, pos la vit,
Ai amada lonjamen;
Enquer l' am, tant m' abelit
E m plac al comensamen,
Mas folia no i enten:
Pero maint amic partan
De lor amigas ploran,
Que, s' En Saladis no fos,
Sai remanseran joyos.”

“Peyrols, Turc ni Arabit
Ja pel vostr' envazimen
No laisseron tor Davit.
Bon cosselh vos don e gen,
Amatz e cantatz soven;
Iretz vos, e 'l rey no van!
Veiatz las guerras que fan,
Et esguardatz dels baros
Cossi trobon ochaizos!”

“Amors, ancmais no falhit,
Mas ar falh forsadamen,
E prec dieu que m sia guit,
E que trameta breumen
Entr' els reys acordamen,
Qu' el socors vai trop tarzan,
Et auria mestier gran
Qu' el marques valens e pros
N' agues mais de companhos.”

“Peyrols, molt amic partran

De lurs amiguas ploran,

Que, si Saladis no fos,

Sai remanseran ab nos.”

“Amors, si li rey no van,
Del Dalfin vos dic aitan,
Que per guerra ni per vos
No remanra, tant es pros.”

//

https://oc.wikipedia.org/wiki/Peir%C3%B2l

Peiròl o Peiròl d'Auvèrnha foguèt un trobador auvernhat. Nasquèt cap a 1160 e defuntèt cap a 1220). Escriguèt mai que mai de cansos de fin' amor a la fin del sègle XII e al començament del sègle XIII. Trente quatre poèmas nos son demorats entre losquals, dètz set amb sas melodias.

Se sap pas grand causa de sa vida, mas la naissença de Peiròl es generalament estimada a l'entorn de 1160. Es benlèu originari del vilatge de Pérols a Prondines, Puèi de Doma, al pe del castèl de Rocafòrt Montanha). Una autra possibilitat per sa vila natala es Peiròl dins la vila modèrna de Riòm de las Montanhas. Sa patria èra doncas "en la contrada del Dalfin": dins lo comtat del Dalfin d'Alvèrnha.

Peirol èra a l'origina un paure cavalièr, descrit coma "cortés e polit" per l'autor de sa vida de la fin del sègle XIIIen. Serviguèt la cor de Dalfin d'Alvèrnha, mas èra amorós de sa sòrre Salh de Claustra, molhèr de Beraut III de Mercuèr, e escriguèt cansons per aquesta "domna" (dòna). Alara que Dalfin aviá menat sa sòrre a la cour per Peiròl e aviá ajudat Peiròl a respondre a sos gosts dins sas composicions, Dalfin finiguèt per venir gelós de l'atencion que sa sòrre acordava a Peirol e, en partida pr'amor de l'inconvenença, deguèt donar comjat a Peiròl. Son biograf indica, Peirols no se poc mantener per cavallier e venc joglars, et anet per cortz e receup dels barons e draps e deniers e cavals.

Peiròl es conegut per èsser estat un violonista e un cantaire dins una tornada d'Albertet de Sestaro. Après èsser tornat d'un pelerinatge a Jerusalèm qualque temps en 1222 o après, Peiròl es saique mòrt a Montpelhièr dins los ans 1220.

martes, 28 de mayo de 2024

Lexique roman; Mazan, Masan - Remediar


Mazan, Masan, s. m., tapage, tintamarre, bruit, murmure.

Il crit e il masan

Que il corn e las trombas fan.

Pierre de Bergerac: Bel m'es cant.

Les cris et les tintamarres que les cors et les trompettes font.

En breu veirem qual mais poiran 

Sofrir lo maltrach e 'l mazan.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh.

Dans peu nous verrons lesquels pourront davantage supporter la fatigue et le tapage.

Manjar ab mazan

De viol' e de chan.

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Manger au bruit de viole et de chant.

Al avinen mazan

Que fan entr' els l' auzelh.

G. Pierre de Casals: Al avinen.

A l' avenant tapage que font entre eux les oiseaux.

M' agrada l' aura e 'l temps e 'l mes

E 'l gaps e 'l ris e 'l jois e 'l chans

E 'l douz mazans 

Que creis quan s'aizina 'l matis.

Giraud de Borneil: Quan creis la. 

M' agrée l'aure et le temps et le mois et la plaisanterie et le ris et la joie et le chant et le doux murmure qui s'accroît quand le matin se déploie.


Mazelh, Mazel, Mazell, s. m., lat. macellum, boucherie.

Voyez Denina, t. II, p. 286. 

Lo despezon plus menudament que hom no fay carn a mazell.

Lo buou que hom enten menar al mazel engraissa hom.

V. et Vert., fol. 25 et 76.

Le dépècent plus menu qu'on ne fait chair à boucherie.

On engraisse le boeuf qu'on entend conduire à la boucherie.

ANC. FR. Laquelle femme le supliant trouva en la boucherie, ou macel. Lett. de rém. de 1460. Carpentier, t. II, col. 1102.

Caboche, escorcheur de vasches au maisiel S. Jacques.

Monstrelet, t. 1., fol. 165. 

IT. Macello.

- Carnage.

A Bezers fezets faire 

Mout estranh mazelh.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

A Béziers vous fîtes faire moult étrange boucherie. 

ANC. FR. N'oï l'om mai si fort mazel. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 127.

- Boucher.

Liatz a la coza d'un taur,

Degr' esser frustratz pel mazel.

P. Vidal: Pois ubert.

Lié à la queue d'un taureau, il devrait être dépecé par le boucher.

2. Mazelier, Mazeller, s. m., lat. macellarius, boucher. 

Desembre penh hom aissi 

A manieira de mazelier.

Brev. d'amor, fol. 48. 

Décembre on peint ainsi à manière de boucher.

ANC. FR. La bale des machecliers, lequele li macheclier meismes tiennent. 

Et li machecliers qu'il ne puist wagnier au pourchiel tuer ke six deniers.

Tit. de 1274. Carpentier, t. II, col. 1101. 

IT. Macellaio.

- Bourreau.

Quant hom la menava al martire, mot de malvada gen la seguia... dels quals la deffendia Bazilides, lo mazelier.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 22.

Quand on la menait au martyre, moult de mauvaise gent la suivait... desquels la défendait Basilides, le bourreau.

3. Mazellar, v., tuer, égorger, assommer. 

Om mielhs non mazella 

Autrui porc.

P. Cardinal: Un sirventes.

On n' égorge pas mieux le porc d'autrui. 

Cocha e mazelh' e trenca.

Rambaud d'Orange: Ar s'espan. 

Poursuit et tue et tranche.

ANC. FR. Les autres les recevoient sur leurs picques et sur leurs bastons, et là, les machecloient sur leurs picques très inhumainement.

Monstrelet, t. 1, fol. 265.

ANC. PORT. Mazellando se en seus coraçoens. 

Chron. de D. P. de Menezes. Elucidario, t. II, p. 125.

IT. Macellare.

(chap. Verdugo, matarife.) 


Me, pr. pers. m. et f., 1re pers. sing., lat. me, je, moi, me, à moi.

Suj. Mon escudier e me 

Avem cor e talen.

B. de Ventadour: Pus mi preiatz.

Mon écuyer et moi avons courage et désir. 

S' auzes dire quar me fos 

Un ser lai on se desvestis.

Arnaud de Marueil: Belh m'es. Var. 

Si j' osasse dire afin que je fusse un soir là où elle se déshabille.

Rég. dir. Saluderon me francamen.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Saluèrent moi franchement.

Molt am selieys que m'a conquis, 

Et elha, me.

P. Rogiers: Entr' ira e joy.

Moult j'aime celle qui m'a conquis, et elle, moi.

Rég. ind. A manjar me deron capos.

(chap. A (de) minjá me van doná capons.)

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

A manger à moi donnèrent chapons. 

Autre ris me sembla plorar.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor. 

Autre rire à moi semble pleurer. 

CAT. (catalán inventado: em) ESP. PORT. IT. Me. (chap. Me.)

2. Mi, pr. pers. m. et f., 1re pers. sing., lat. mihi, je, moi, me, à moi.

Suj. No sai on vauc ni d'on mi venc.

(chap. No sé aón vach ni d' aón (me) vinc o ving.)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je ne sais où je vais ni d'où je viens.

S' ieu auzes dir quar mi fos

Un ser lai on se devestis.

Arnaud de Marueil: Belh m' es lo. 

Si j' osasse dire afin que je fusse un soir là où elle se déshabille. 

Rég. dir. Si mi ten pres s' amors e m' enliama.

B. de Ventadour: Ben m'an perdut.

Tellement son amour tient moi prisonnier et me lie.

Ors ni leos non etz vos ges,

Que m' aucizatz, s' a vos mi ren.

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Ours ni lion vous n'êtes point, que vous me tuiez, si à vous je me rends.

Rég. ind.

Platz mi fort que ieu d' amor vos vensa.

La Comtesse de Die: A chantar m'er. 

Il plaît à moi fort que je vous vainque en amour. 

El mon non ai amic que tan mi vailla. 

B. de Ventadour: Per mielhs. 

Au monde je n'ai ami qui tant à moi vaille. 

ANC. FR. Tout mi sui donné. 

Auboins de Sézane. Ess. sur la mus., t. II, p. 156. 

Mes bras li tendi, 

Si la très vers mi. 

Jean Errars. Ess. sur la mus., t. II, p. 188. 

Bien mi devroit mon servise mérir. 

Simon d' Athies. Ess. sur la mus., t. II, p. 158. 

CAT. ESP. (mí) PORT. IT. Mi. (chap. Mí. A La Llitera se diu per a yo, y no per a mí.)

3. Mei, Mey, pr. pers. m. et f., 1re pers. sing. rég., moi. 

Cum s' agues fait son drut de mey.

P. Rogiers: Per far esbaudir.

Comme si elle eût fait son galant de moi. 

Trobar vos cug, domna, latz mei.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je crois vous trouver, dame, à côté de moi. 

ANC. FR. Mei atendirent li pechéor que il perdissent mei. 

E entendit à mei.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118 et 76.

4. M, pr. pers., contraction de me ou de mi; se plaçait toujours, comme affixe, après les mots terminés par une voyelle.

Voyez la Grammaire romane, p. 187.

Suj. Si be m ri ni m chan.

P. Raimond de Toulouse: Enquera. 

Si bien je ris et je chante. 

Rég. dir. Si trop grans afars no m rete. 

P. Rogiers: Tant ai mon cor. 

Si trop grande affaire ne retient moi. 

Rég. ind. Que m fos datz, a rescos, 

En baizan, guizardos.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Que à moi fut donnée, en cachette, en embrassant, une récompense. ANC. FR. Va, ça m viendra peut-estre.

Th. Corneille, le Festin de Pierre. 

ANC. ESP. E da m grand soldada.

Arcipreste de Hita, cap. 1001.

(chap. fica 'm o fícam; dixa 'm o díxam.) 

Meat, s. m., lat. meatus, canal, ouverture, passage.

Entro al meat de la vergua.

En lo meat del prepuci.

Trad. d'Albucasis, fol. 39 et 30.

Jusqu'au canal de la verge.

Dans l' ouverture du prépuce.

ESP. PORT. IT. Meato.


Mec, adj., triste.

Auzels que son mec 

Per lo freg temps.

Alegret: Ara pareisson.

Oiseaux qui sont tristes par le froid temps.


Meca, Mecha, s. f., du lat. myxus, mèche.

Papiri es jonc apte a far mecas per ardre. 

Eluc. de las propr., fol. 218. 

Le papyrus est jonc apte à faire mèches pour brûler. 

Si col cera e mecha e 'l fuocx d' entre issentz, 

Cestas tres res essemble son us ciris ardens. 

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Ainsi comme la cire et la mèche, et le feu d'entre (elles) sortant, ces trois choses ensemble sont un cierge allumé.

- Tente, terme de chirurgie.

Una meca de drap de li.

Cove que tu pauses meca en quascun trauc.

Trad. d'Albucasis, fol. 17 et 24. 

Une tente de drap de lin.

Il convient que tu poses tente dans chaque trou. 

CAT. Mexta (metxa). ESP. PORT. Mecha. IT. Miccia. 

(chap. Mecha, meches; mechero, mecheros.)

Mechero, mecha

Mechanic, adj., lat. mechanicus, mécanique. 

A semblansa de sciencia o art mechanica.

Eluc. de las propr., fol. 105. 

A ressemblance de science ou art mécanique.

- Terme d'anatomie. 

Algunas venas ditas mechanicas. Eluc. de las propr., fol. 54.

Quelques veines dites mécaniques.

- Substantiv. Mécanicien.

En la pensa del maestre mechanic.

Eluc. de las propr., fol. 105. 

En la pensée du maître mécanicien.

CAT. Mecanic. ESP. (Mecánico) PORT. Mecanico. IT. Meccanico.

(chap. Mecánic, mecanics, mecánica, mecániques.)


Medecina, Medicina, s. f., lat. medicina, médecine, remède.

En fan ganre de medecinas. Liv. de Sydrac, fol. 47.

En font beaucoup de médecines.

Non pot suffrir que metges y toque, e tota medicina li torna en veri.

V. et Vert., fol. 8. 

Ne peut souffrir que médecin y touche, et tout remède lui tourne en venin. 

Fig. D' angels es don' e regina, 

E de peccadors medecina.

Passio de Maria.

Des anges elle est dame et reine, et de pécheurs remède.

Peccat es mot greu malautia, e la confessio es sa medecina.

V. et Vert., fol. 68. 

Le péché est moult griève maladie, et la confession est son remède.

- Art de la médecine. 

Dis li si saupra medecina. V. de S. Honorat.

Lui demande s'il saura la médecine. 

CAT. ESP. PORT. IT. Medicina. (chap. Medissina, medissines.)

2. Medecinal, Medicinal, adj., lat. medicinalis, médicinal. 

Suc d' api ...

Es mot medicinals enguens.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Suc d'ache... est moult médicinal onguent. 

Herbas medicinals et aromaticas. Eluc. de las propr., fol. 248. 

(chap. Herbes medissinals y aromátiques.)

Herbes médicinales et aromatiques. 

Subst. Deuria anar al lavador,

Que ns es verays medecinals.

Marcabrus: Pax in nomine. 

Devrait aller au lavoir, qui nous est vrai remède. 

CAT. ESP. PORT. Medicinal. IT. Medicinale. 

(chap. Medissinal, medissinals.)

3. Medecinar, Medicinar, v., médeciner, médicamenter, panser, traiter.

Si l' us membres es nafratz, totz los autres li ajudon a medecinar et a garir. V. et Vert., fol. 57. 

Si l'un membre est blessé, tous les autres lui aident à se traiter et à guérir. 

Part. pas. subst. Util... als medicinatz. Eluc. de las propr., fol. 77.

Utile... aux médicamentés.

ANC. FR. Dont il se fist médeciner.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 139.

Pour guérir et médeciner les navrés. Monstrelet, t. II, fol. 52.

CAT. ESP. (medicar) PORT. Medicinar. IT. Medicinare. 

(chap. Medissiná, medicá, doná medissines.)

4. Medicament, s. m., lat. medicamentum, médicament, remède.

Fort medicament.

So utils per far medicament.

Eluc. de las propr., fol. 233. 

Fort médicament. 

Sont utiles pour faire médicament. 

CAT. Medicament. ESP. PORT. IT. Medicamento. 

(chap. Medicamén, medicamens.)

5. Medicacio, s. f., lat. medicatio, médication, traitement.

No aprofieyta la tua medicacio.

(chap. No aprofite la teua medicassió.)

En la hora de la tua medicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 4 et 48.

Ne profite pas la tienne médication. 

A l'heure du tien traitement.

IT. Medicazione. (ESP. Medicación. Chap. Medicassió, medicassions.)

6. Mediquar, Medegar, v., lat. medicari, médeciner, médicamenter, traiter.

No mediquetz malautia mala, per so que mals metges no siatz nomnatz.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Ne traitez pas mauvaise maladie, afin que vous ne soyez pas nommés mauvais médecins. 

CAT. ANC. ESP. PORT. Medicar. IT. Medicare. (chap. Medicá: medico, mediques, medique, mediquem o medicam, mediquéu o medicáu, mediquen; medicat, medicats, medicada, medicades.)

7. Metzina, Mezina, s. f., remède, médecine, philtre.

Aus, tu que donas mezinas,

E que jutjas las orinas.

(chap. Sens (escoltes), tú que dones medissines y que jusgues les orines. Metzina, mezina tamé pot sé veneno, filtro, possió, etc.)

Metzina, Mezina, s. f., remède, médecine, philtre.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Entends, toi qui donnes remèdes, et qui juges les urines.

Laurador terras sensals tenen, 

Festas obran, e mezinas crezen.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Laboureurs tenant terres à cens, aux fêtes travaillant, et aux philtres croyant. 

Fig. Per vos tot lo cor mi dol,

E non puesc trobar metzina.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Par vous tout le coeur me fait mal, et je ne peux trouver remède.

So qu' a amor es veraya mezina.

Guillaume de Berguedan: Quan vey lo. 

Ce qui à l'amour est véritable médecine.

PORT. Mezinha.

8. Mezinar, v., médeciner, médicamenter, traiter.

E 'l mal don sui guaritz 

No m qual ja mezinar.

Giraud de Borneil: Per solatz. 

Et le mal dont je suis guéri ne me faut désormais médicamenter.

Anc hom no vi metge de son joven..., 

Per que sap mielhs mezinar e plus gen. 

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Oncques on ne vit médecin de son mérite..., c'est pourquoi il sait mieux médeciner et plus gentiment.

Part. pas. Seran ben mezinat siey amic.

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Seront bien médecinés ses amis.

ANC. CAT. Metzinar. PORT. Mezinhar.

9. Metge, Mege, s. m., lat. medicus, médecin.

Ipocras, so ai auzit dir, 

Ditz que metges non deu falhir 

De nulh cosselh qu' om li deman. 

P. Raimond de Toulouse: Enquera m vai. 

Hippocrate, cela j'ai ouï dire, dit que médecin ne doit faillir à nul conseil qu'on lui demande.

Bos metges es qui m pot guerir.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers. 

Bon médecin est qui peut me guérir. 

Fig. Metge dels coratges dels homes. Trad. de Bède, fol. 79.

Médecin des coeurs des hommes. 

Prov. Metges si deu garir primeirament. Trad. de Bède, fol. 79. 

Médecin doit se guérir premièrement. 

Adjectiv. Que tu prengas una femna metga. Trad. d'Albucasis, fol. 32. Que tu prennes une femme médecin. 

ANC. ESP. Aristobulus, un mege, era bien conocido. 

Poema de Alexandro, cop. 2086. 

CAT. Metge. ESP. MOD. (Médico) PORT. IT. Medico. (chap. Meche, meches : dotó, doctó, dotós, doctós; mechesa, mecheses : doctora, dotora, doctores, dotores.)

10. Metgia, s. f., art de la médecine.

Aquest metges sap de metgia tan.

(chap. Este meche sap tan de medissina.)

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Ce médecin sait tant de médecine.

- Médicament, potion.

Mas per metgias ni per artz 

Que fezesson.

(chap. Pero per possions ni per artifissis que faigueren.)

V. de S. Énimie, fol. 8. 

Mais pour potions ni pour artifices qu'ils fissent. 

ANC. CAT. Metgia.

11. Metgar, Metgiar, v., médeciner, médicamenter, traiter.

Fes lo metgar entro que fon gueritz. V. de Pierre Vidal. 

Le fit traiter jusqu'à ce qu'il fut guéri. 

Al bon metge, maiestre Frederic, 

Di, Metgia, que de metgiar no s tric. 

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps. 

Au bon médecin, maître Frédéric, dis, Médecine, que de médeciner il ne se tarde. 

ANC. CAT. Metjar.

12. Remedi, Remezi, s. m., lat. remedium, remède, médicament.

Que sapia guerir la malautia, e que sapia pauzar bon remedi.

V. et Vert., fol. 68. 

Qu'il sache guérir la maladie, et qu'il sache appliquer bon remède. 

Fig. Aisso es remezi contra totas temptacios de totz peccatz.

Ceci est remède contre toutes tentations de tous péchés.

- Fig. En terme de monnayage.

Se battra d'aur fin al mens a XXIII cayratz e miech, inclus lo remedi. 

Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 424. 

Se battra d'or fin au moins à vingt-trois carats et demi, joint le remède. ANC. CAT. Remedi. ESP. PORT. IT. Remedio. (chap. Remey, remeys o remei, remeis.)

13. Remediar, v., lat. remediare, remédier, porter remède.

Per art de surgia hom deu remediar. Eluc. de las propr., fol. 81. 

Par art de chirurgie on doit remédier. 

Sus aiso far remediar. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

Sur ceci faire remédier. 

CAT. ESP. PORT. Remediar. IT. Rimediare. (chap. Remediá: remedio, remedies, remedie, remediem o remediam, remediéu o remediáu, remedien; remediat, remediats, remediada, remediades; Remedios.)