Mostrando las entradas para la consulta Arsen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Arsen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de mayo de 2019

LA CAÑADA DE LA CELADA, siglo XII, Cutanda

2.54. LA CAÑADA DE LA CELADA (SIGLO XII. CUTANDA)

Tras más de cuatro siglos de espera, el rey aragonés Alfonso I el Batallador acababa de reconquistar para los cristianos la ciudad de Zaragoza, que era la llave de todo el valle del Ebro. No obstante, su posesión todavía no estaba asegurada, pues cabía pensar una lógica reacción de los almorávides que, en efecto, no se dilató mucho, tras reunir un importante contingente de hombres y animales en al-Andalus.



Alertado del imponente ejército almorávide que se avecinaba desde Levante, el rey Alfonso I preparó de manera concienzuda la batalla que se presumía definitiva, de modo que ordenó a sus vigías y ojeadores que localizaran posibles escenarios favorables. Luego, en su tienda de campaña, rodeado por todos sus capitanes, el rey eligió de entre los lugares seleccionados una cañada —un valle estrecho pero poco empinado— que estaba cerca de la población de Cutanda, zona muy apropiada para poner tropas en celada, es decir, ocultas y amparadas por el terreno.
Una vez que se aseguró de que no había espías enemigos que pudieran descubrir su táctica, dirigió y concentró en la cañada elegida a sus huestes, ordenando destacar en dirección a la marcha de los almorávides algunas partidas poco numerosas de hombres armados. Cuando estos grupos fueron avistados por los moros, simularon que rehuían la lucha por miedo, y fueron retrocediendo hacia la «cañada de la celada».
Al-Tamín, el jefe almorávide, se cebó en aquellas partidas a las que trató de perseguir y, sin darse cuenta de la estratagema del Batallador, se encontró con la sorpresa que ni esperaba ni deseaba. La celada urdida en la cañada había dado su fruto y el lugar quedó sembrado de cadáveres, restos de los cuales se pueden descubrir todavía hoy.
Aparte del significado moral y de las consecuencias que la victoria tuvo para la seguridad de las tierras que Alfonso I había reconquistado, incluida Zaragoza, el botín tomado al enemigo fue impresionante, destacando más de dos mil camellos.
[Esteban, Rafael, Estudio histórico-político..., págs. 43-44.]


Cutanda es una localidad española perteneciente al municipio de Calamocha, en el Jiloca, provincia de Teruel, Aragón. Está situada a 1059 msnm y a una distancia de 83 km de Teruel. Su población era de 187 habitantes en el censo de 1990, 76 en el 2011.

Solo pasa un río cerca de este municipio en época de lluvias o cuando hay riadas (por lo general su cauce sirve de sendero), por lo tanto el cultivo de secano es su principal fuente de ingresos. De esta localidad era originario el edil del PP Gregorio Ordóñez, asesinado por ETA. Su padre era natural de Cutanda.

Por este pueblo pasa la ruta del Cid.

Cutanda se encuentra a 14 km al levante de Calamocha, y su castillo, conocido por la victoria de Alfonso I (1120), estuvo bajo varios tenentes y perteneció a aquella marca que gobernaban los señores de Belchite. A fines del siglo XIII se inició el señorío de la mitra de Zaragoza, que duró siglos. El castillo fue atacado por los castellanos en 1445, y todavía estaba en servicio en 1839, aunque no lo asaltaron los carlistas, pero se derruyó después de la segunda guerra carlista. Sus ruinas yacen sobre un otero próximo al pueblo y se reducen a un muro de 12 metros de longitud y 2 de espesor, recubierto de sillería, en cuya cara interna conserva restos de una bóveda de crucería, y sería la capilla o una sala, al parecer, de buena arquitectura. Andrés y Valero cita obras realizadas en 1243, 1500 y 1554, éstas, según el manuscrito de Espés, se referían a terminar aposentos, escalera, chimenea, etc. Los arzobispos lo destinaban a cárcel y depósito de cobros. Sería pues, una de las muchas obras que acometió el arzobispo Hernando de Aragón.

A diferencia de otros lugares de alrededor, la villa de Cutanda no formó parte de la Comunidad de Daroca.

La Batalla de Cutanda:

Tras la conquista de Zaragoza (por parte de Alfonso I), los Almorávides al mando de Ibrahim ibn Yuüsuf organizaron un gran ejército que frenara los avances de Alfonso I. La batalla favorable al rey aragonés (ayudado por Guillermo IX, duque de Aquitania), se dio el 17 de junio de 1120 en los campos de Cutanda, cerca de Calamocha. Así pudo el batallador consolidar sus conquistas, ocupando Calatayud, Daroca, alto Jalón y la orilla derecha del Ebro.

En el siglo XIV aún se decía: “Peor fue que la de Cutanda”.

En invierno tiene unas temperaturas muy frías, sin embargo en verano el calor es sofocante.





Guillermo de Poitiers —en occitano, Guilhem de Peiteus—, conocido también como Guillermo IX de Aquitania o Guillermo el Trovador —en francés, Guillaume le Troubadour— (22 de octubre de 1071-Poitiers, 10 de febrero de 1126), fue un noble francés, noveno duque de Aquitania, séptimo conde de Poitiers y primero de los trovadores en lengua provenzal del que se tiene noticia.

Nació en 1071, hijo de Guillermo VIII de Aquitania y de su tercera esposa, Audéarde de Borgoña, hija del duque Roberto I de Borgoña. Cuando falleció su padre en 1086, heredó unos dominios más extensos que los del propio rey de Francia, de quien era nominalmente vasallo. En los años 1101 y 1102, participó tardíamente en la primera cruzada tras la caída de Jerusalén. Sostuvo varias guerras contra los condes de Tolosa. Fue excomulgado en dos ocasiones, una de ellas por abandonar a su esposa legítima y arrebatarle a la fuerza la mujer a su vasallo el vizconde de Châtellerault. Entre 1120 y 1123 combatió junto a Alfonso I el Batallador, su concuñado, para intentar arrebatar a los musulmanes el reino de Valencia.
La vinculación de Guillermo el Trovador y Alfonso el Batallador es doble. De una parte, Inés de Aquitania —hermana de Guillermo el Trovador— casó con Pedro I de Aragón, el cual falleció sin descendencia masculina, heredando sus reinos su hermano Alfonso el Batallador. De otra, porque a la muerte del Batallador, que falleció sin descendencia, heredó sus reinos su hermano Ramiro II el Monje, el cual casó con Inés de Poitou, hija de Guillermo el Trovador. De ahí que el Trovador resultara cuñado de Pedro I de Aragón y concuñado de sus hermanos, Alfonso el Batallador y Ramiro el Monje.

De su matrimonio con Felipa de Tolosa tuvo los siguientes hijos:

Inés de Poitou (c. 1105-c. 1159), esposa de Aimar de Thouars y de Ramiro II de AragónGuillermo X de Poitiers (1099-1137), último duque de AquitaniaRaimundo de Poitiers (c. 1115-1149), por su matrimonio con Constanza, príncipe consorte de Antioquía.

Guillermo de Poitiers es el primer poeta de nombre conocido en las literaturas románicas. Se conservan 11 poemas suyos, en que la temática amorosa es tratada a veces con gran crudeza: se autodenominaba «trichador de dòmnas», alardeaba de sus proezas sexuales y muchos de sus poemas están dedicados a su amante, Maubergeonne, a la que llama la Peligrosa. En otra composición, pide a sus caballeros que le ayuden a escoger caballo:

Caballeros, aconsejadme en esta duda:
—nunca escoger me fue tan difícil—:
No sé si quedarme con [la dama] Agnes o con [la dama] Arsen.

Cavalier, datz mi cosselh d'un pessamen:
—Anc mays no fuy issaratz de cauzimen—:
Res non sai ab qual me tengua, de n'Agnes o de n'Arsen.

En chapurriau de Beseit:

Caballés, donéume consell de un pensamén:
Perque may me va sé triá tan difíssil:
Res no sé en quina me tinga, de la Agnes o de la Arsen.

En otros poemas, muestra una sensibilidad enteramente diferente:
Ab la doussor del temps novel
folhon li bosc e li auzel
chanton chascus en lor lati
segon lo vers del novel chan:
adonc esta ben qu'om s'aizi
d'aisso dont om a plus talan.

Con la dulzura de la primavera
bullen los bosques y los pájaros cantan
cada uno en su latín
según el ritmo del nuevo canto:
así conviene que cada uno se regocije
en lo que más desea.

En chapurriau de Beseit:
En la dolsó del tems nou
fulle lo bosque (y follen) los muixóns
canten cadaú en lo seu latín (o llatí)
segóns lo vers del nou can:
aixina que está be que se disfruto
d´aissó que mes mos agrade.
Acogió en su corte al bardo galés Blédri ap Davidor, quien introdujo en las literaturas románicas la leyenda celta de Tristán e Isolda.




miércoles, 1 de noviembre de 2023

Cadenet, La comtesse de Provence

Cadenet, t. II, III et IV. Vingt-huit pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.

Cadenetz si fo de Proensa, d' un castel que a nom Cadenet, qu' es en la riba de Durensa el comtat de Forcalquier. Fils fo d' un paubre cavallier; e quant el era enfans lo castels de Cadenet si fo destruitz e raubatz per la gent del comte de Toloza, e li home de la terra mort, et el pres e menat en Tolsan per un cavalier qu' avia nom Guillem del Lantar; et el lo noiric e 'l tenc en sa maison. Et el venc bos, bels e cortes, e si saup ben trobar e cantar e parlar; et apres a trobar coplas e sirventes. E parti se del seignor que l' avia noirit, et anet s' en per cortz; e fez se joglars e fazia se apellar Baguas. Lonc temps anet a pe, desastrucs per lo mon. E venc s' en en Proensa, e nuillz hom no lo conoissia; e fetz se clamar Cadenet; e comenset a far cansos e fetz las bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de Dosfraires del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor.

En Blancatz l' onret e 'l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e gran honor; e pois el se rendet a l' Ospital e lai definet. E tot lo sieu faig eu saubi auzir e per vezer.
Fragment d' une pièce:
S' ieu trobava mon compair' En Blacatz
Un bon conseill leial li donaria,
Mas per mon grat ses conseill o faria,
Qu' enanz qu' el fos del segle trespassatz
S' en departis, qu' el temps que n' es passatz
No il fara ges al maior obs secors,
Anz hai paor qu' inz en enfern no 'l pegna,
Si tan no fai qu' a Jesu Crist si vegna,
Que l' ufana d' aquest segl' e 'l lauzors
Es en l' autre marrimenz e dolors.
S' ieu trobava.
Crescimbeni, 108. Bastero, 80 et 121. Millot, I, 416. Papon, II, 385.
P. Occ. 113.

La dame Castelloze, t. III.
Na Castellosa si fo d' Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona; et amet N Arman de Breon, e fetz de lui sas cansos. Et era una domna mout gaia e mout enseignada, e mout bela.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 464. P. Occ. 245.

Cavaire. Réponse à un couplet qui lui est adressé par Bertran Folcon:
Cavaliers, cui joglars vest,
De cavalaria s devest,
C' us joglaretz del marques d' Est,
Falco, vos a vesti ab si,
Per que m demandatz que m feri,
Que noca us deman qui us vesti?

Cercamons. Cinq pièces.
Cercamons si fos uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dire Cercamons.
Dans une de ses pièces, il adresse des reproches aux troubadours:
Ist trobador entre ver e mentir
Afollon druz e moilliers et espos,
E van dizen c' amors va en biais
Per que 'l marit en devenon gilos
E dompnas son intradas en pantais...
Pois nostre temps.

Et dans une autre il dit:
E cel que bon pretz oblida
Sembla fols que l' autrui abais;
Et es razos deschausida
Qu' om veia 'l pel en l' autrui oill
Et el sieu no conois lo trau.
Ges per lo temps.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 474. P. Occ. 250.

Certan. Interlocuteur dans une tenson, il propose de la soumettre au jugement du roi d' Aragon:
N Ugo, lo rei valentz e fis
D' Aragon, en cui pres s' aizis,
El entendra ben lausor;
Sa s que dira, tan sap d' amor...
Millot, III, 396.

Le chevalier du Temple t. IV.
Millot, II, 467.

Claire d' Anduze, t. III.
Millot, II, 477. P. Occ. 252.

Cominal, t. IV.

Le comte d' Empurias. Une seule pièce, dont le texte est altéré dans le manuscrit; c' est une réponse à Frédéric III, Roi De Sicile:
A l' onrat rei Frederic terz vai dir...
Que dels parenz qu' aten de vas Espagna
Secors ogan non creia qu' a lui venia...

Ni no s cug ges qu' el seus parenz desir
Qu' el perda tan qu' el regne no il remagna,
N' el bais d' onor per Franzeis enrechir
Qu' en laiseron lo plan e la montagna...

Del joven rei me platz car non s' esmaia
Per paraulas, sol qu' a bona fin traia
So qu' el paire conquis a lei de sert,
E si 'l reten, tenrem l' en per espert.
A l' onrat rei.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, III, 23.

Le comte de Flandre. Un couplet adressé à Folquet de Roman; en voici la fin:
Pero conseill li darai gen,
Et er fols s' el no l' enten,
C' ades tegna son viatge
Dreit lai vas son estage;
Que sai van las genz dizen
Que per Cinc cenz marcs d' argen
No il calria metre gatge.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180.

Le comte de Foix.
Mas qui a flor se vol mesclar
Ben deu gardar lo sieu baston,
Car frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon.
E no us fizes en Carcasses
Ni en Genes
Ni en Gascon, quar no l' amon de res
De pos vas mi ai faita la falhensa.
En breu de temps veirem mos Brogoignon
Cridar Montjoi, e 'l criden Aragon.
Mas qui a.
Voici le commencement d' une autre pièce:
frances, c' al mon de gran cor non a par
E de saber, de fortz', e Bergoingnon
Los Patarin a Roma auzan menar;
E qui clamar se fara d' Aragon
A lo gran foc seran menatz apres,
Com rason es,
E tuit bruisat seran
E lor cenes gitad' al vent.
frances c' al mon.
Millot, II, 470. P. Occ. 291.

Le Comte de Poitiers, t. III et IV.
Lo Coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon, e dels maiors trichadors de dompnas; e bons cavalliers d' armas, e larcs de dompneiar.

E saup ben trobar e cantar: et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d' Engleterra, maire del rei jove, e d' En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.
Ce troubadour étant le plus ancien de tous ceux dont les ouvrages sont parvenus jusqu'à nous, il a paru convenable d' en extraire les divers fragments qui peuvent donner une idée de l' état de la langue et de la poésie de l' époque où il a écrit.
Companho farai un vers covinen,
Et aura i mais de foudatz no y a de sen;
Et er totz mesclatz d' amor e de joi e de joven.


E tenguatz lo per vilan qui no l' enten
O dins son cor voluntiers no l' apren;
Greu partir si fai d' amor qui l' atrob a son talen.


Dos cavals ai a ma selha ben e gen;
Bos son et ardit per armas e valen
E no 'ls puesc amdos tener, que l' us l' autre no cossen.

Si 'ls pogues adomesgar a mon talen,
Ja no volgr' alhors mudar mon garnimen,
Que miels foren cavalguatz de nul home viven.

L' uns fon dels montaniers lo plus corren,
Mas tan fera estranheza ha longuamen,
Et es tan fers e salvatges que del ballar se defen.

L' autre fon noyritz sa jos pres Cofolen
Et anc no vis bellazor, mon escien;
Aquest non er ja camjatz per aur ni per argen...

Cavalliers, datz mi cosselh d' un pessamen;
Ancmais no fui issarratz de cauzimen (N. E. issaratz más arriba)
E no sai ab qual mi tengua de N' Agnes o de N' Arsen...
Companho farai.

Ben vuelh que sapchon li plusor
D' est vers, si 's de bona color,
Qu' ieu ai trag de mon obrador,
Qu' ieu port d' ayselh mestier la flor
Et es vertatz,
E puesc en trair lo vers auctor,
Quant er laissatz.

Ieu conosc ben sen e folhor
E conosc ardimen e paor
E, si m partetz un juec d' amor,
No suy tan fatz
Non sapcha triar lo melhor
Entr' els malvatz.

Ieu conosc ben selh qui be m di
E selh qui m vol mal atressi,
E conosc ben selhuy qui m ri
E s' ill pro s' azauton de mi,
Conosc assatz,
Qu' atressi dey voler lor fi
E lor solatz.


Mas ben aia cel qui m noiri,
Que tan bon mestier m' eschari,
Que anc a negun no falhi,
Qu' ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz;
Mais en sai que nulh mon vezi,
Qual qu' emveiatz.

Dieu en laus e sanh Jolia;
Tant ai apres del juec doussa
Que sobre totz n' ai bona ma;
E selh qui cosselh mi querra
No l' er vedatz,
Ni nuils de mi non tornara
Descossellatz.

Qu' ieu ai nom maiestre certa;
Ja m' amigu' a nueg no m' aura
Que no m vuelh' aver lendema,
Qu' ieu sui be d' est mestier sobra
Tant ensenhatz
Que ben sai guazanhar mon pa
En totz mercatz...
Ben vuelh que.

Pus vezem de novelh florir
Pratz, e vergiers reverdezir
Rius e fontanas esclarzir,
Auras e vens,
Ben deu quascus lo joy jauzir
Don es jauzens.

D' amor non dei dire mas be,
Quar non ai ni petit ni re,
Quar ben leu plus no m' en cove;
Pero leumens
Dona gran joi qui be mante
Los aizimens...

Per tal n' ai meins de bon saber,
Quar vuelh so que no puesc aver
Aicel reproviers me ditz ver
Certanamens:
A bon coratg' e bon poder
Qui 's ben sufrens...

Obediensa deu portar
A mantas gens qui vol amar,
E coven li que sapcha far
Faigz avinens,
E que s guart en cort de parlar
Vilanamens.
Pus vezem de.

En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi;
Trobey la moler d' En Guari
E d' En Bernart:
Saluderon me francamen
Per sant Launart.

Una mi dis en son latin:
Deus te salve, dom pelegrin,
Molt me pareis de bel eisin,
Meu esient,
Mais trop en vai per est camin
De folla gent.

Auiatz ieu que lur respozi,
Anc fer ni fust no y mentaugui
Mas que lur dis aital lati:
Tarrababart
Marta babelio riben
Sara ma hart.

So dis N' Agnes e N' Ermessen:
Trobat avem qu' anam queren,
Alberguem lo tot plan e gen,
Que ben es mutz;
E ja per el nostre secret
Non er saubutz.

La una m pres sotz so mantelh;
Meneron m' en a lur fornell,
Et a mi fon mout bon e belh;
Lo foc fo m bo
Et ieu calfei me voluntiers
Al gros carbo.

A manjar me deron capos;
El pan fon cautz, e 'l vin fon bos;
Et ieu dirney me volentos
Fors et espes,
Et anc sol no y ac coguastros
Mas que nos tres.

“Sors, aquest hom es enginhos
E laissa son parlar per nos:

Aportatz lo nostre cat ros
Tost e corren,
Que li 'n fara dir veritat,
Si de res men.”

Quant ieu vi vengut l' enuios
Qui a grant onglas e lonc grignos,
Ges son solatz no mi fon bos;
Totz m' espaven;
Ab pauc no 'n perdi mas amors
E l' ardimen.

Quan aguem begut e manjat
Despulley m' a lur voluntat;
Derreire m' aportero 'l cat
Mal e fello;
Et escorgeron me del cap
Tro al talo.

Per la coa 'l pres N' Ermessen
E tira el cat escoyssen;
Plaguas me feyron mays de cen
Aquella ves;
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui ges.

Après avoir exagéré ses prouesses dans un récit que la décence ne permet pas de transcrire, et auquel il serait difficile de croire, quand même, selon un couplet qui se trouve seulement dans le manuscrit de Mac-Carti, on admettrait qu' il passa huit jours avec ces deux dames, le Comte de Poitiers termine la pièce par ces vers adressés à son jongleur:
Monet, tu m' iras al mati,
Mo vers portaras el Borssi
Dreg a la molher d' En Gari
E d' En Bernat;
E diguas lor que per m' amor
Aucizo 'l cat.
En Alvernhe.
Dans une pièce licencieuse, il fait la comparaison suivante:
E cels qui no volran creire mos casteis
Anho vezer pres lo bosc en un deveis;
Per un albre c' om hi tailla, n' y naison dos o treis;
E quan lo bosc es taillatz, nais plus espes;
E 'l senher no 'n pert son comte ni sos ses.
Companho tant ai.
Crescimbeni, 190. Bastero, 81. Millot, I, 1. Hist. Litt. XI, 37; XIII, 42. Papon, II, 422. P. Occ. 1.

Le comte de Provence. Une pièce en forme de tenson, avec Carn et Ongla:
Carn et Ongla, de vos no m voill partir
Tan vos trob ferm en plan et en montagna,
E poira m' en, qui s volra escarnir,
Qu' eu vos partrai ogan de ma compaigna,
Ni negun temps, mentre que guerra aia,
Pro sabra d' art toz homs que us me sostraia;
Tan bon caval no sai ni tant espert,
Per que m' er mal si ses armas vos pert.
                            Carn et ongla.

Une tenson avec Arnaud:
Amics, N Arnaut, cent domnas d' aut paratge
Van outra mar e son en mieja via,
E non podon ges complir lo viatge
Ni sai tornar per nulla res que sia,
Si non o fan per aital convinen
Q' un pet fassatz, de que mova tal ven
Per que la naus venga s a salvamen:
Faretz l' o no, que saber o volria?
Amics N Arnaut.
Nostrad. 103. Bastero, 81 et 92. Crescimbeni, 180. Millot, II, 212. Papon, II, 417. P. Occ. 166.

Le comte de Rodez.
Lo coms de Rodes si era mout adreitz e mout valens, e si era trobaire; e 'N Uc de Sain Sir fetz aquesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmeiar, etc.
E lo coms si respondet aquesta cobla:
N Uc de San Cir, be m deu grevar
Que us veia que ojan sai fos
Paubres e nutz e d' aver blos,
Et eu vos fi manent anar;
Mais me costes que dui arquier
No feiron o dui cavallier;
Pero ben sai, si us dava un palafre,
Dieus que m' en gar, vos lo prendriatz be.

Le comte de Rodez a une autre tenson avec Hugues de Saint-Cyr, dans laquelle il lui dit:
E vostr' ais me farai vezer,
N Uc de San Cir, anz del pascor,
Si que i farai de roca tor
Et aut mur e fossatz chazer;
Que trop menon gran bobansa
N Uc et Arnautz, si deus mi gar;
Mas eu la lor farai baissar,
E no voill aver honransa
Ni portar escut ni lansa.
E vostr' ais me.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, II, 174.

Le comte de Toulouse. Couplet en réponse à Gui de Cavaillon:
Lo coms de Tolosa li respondet:
Per deu, Gui, mais ameria
Conquerre prez e valor
Que nuill' autra manentia
Que m tornes a desonor;
Non o dic contra clerzia
Ni m' en esdic per paor,
Q' eu no voill castel ni tor
S' eu eis no la m conquerria;
E mei honrat valedor
Sapchan qu' el gazainz er lor.
Seigner coms.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. P. Occ. 271.

La Comtesse de Die, t. III.
La comtessa de Dia si fo moiller d' En Guillem de Peitieus, bella dompna e bona; et enamoret se d' En Raembaut d' Aurenga, e fetz de lui mains bons vers. Et aqui sont escriutas de las soas chansos.
Nostrad. 47. Crescimbeni, 30. Bastero, 81. Millot, I, 161. Papon, II, 381. P. Occ. 54. Hist. Litt. XV, 446.

La comtesse de Provence. Un couplet:
Vos que m semblatz d' els corals amadors,
Ja no volgra que fosses tan doptans;
E platz mi molt car vos destreing amors,
Qu' atressi sui eu per vos malananz.
Et avetz dan en vostre vulpilhage,
Quar no us ausas de preiar enhardir,
E faitz a vos et a mi gran damnage;
Que ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol per paor de faillir.
Vos que m semblatz.
Millot, II, 222. P. Occ. 167.
dalfinet. Une pièce.
Del mieg sirventes ai legor
E voill lo far a toz auzir,
E penrai ivern per pascor
E trauchar per pro dormir
Et estar el boscage,
Et irai sovenet armatz,
E pren per flor la neu e 'l glaz,
C' ab honrat vasalatge
Menarai si las mans e 'ls braz
Tro paus tot mon afar en paz.

Elle a trois couplets et cet envoi:
Domna, d' onrat lignatge
Per vos sui al Dalfin cazaz,
E tenc totas mas eretaz.
Del mieg sirventes.

sábado, 9 de diciembre de 2023

Pierre Cardinal. D'un sirventes faire no m tuelh;

Pierre Cardinal.

Pierre Cardinal. Peire Cardenal. Cardinal.


D'un sirventes faire no m tuelh;

E dirai vos razon per que,

Quar azir tort, aissi cum suelh,

Et am dreg, si cum fis ancse;

E qui qu' aia autre thesor,

Ieu ai leialtat en mon cor

Tant qu' enemic m' en son li plus leial;

E si per so m' aziron, no m' en cal.


On plus d' omes vezon miei huelh,

On mens pretz las gens e mais me;

Et on plus los siec, piegz lur vuelh

Et on mais los aug, mens los cre;

Et on plus intr' en lur demor,

Mens ai de plazer en mon cor;

Que, si pogues viure de mon captal,

Greu m' asegra la nueg en lur fogal.


Dels ricx malvatz barons mi duelh,

Quar son tant de malvestat ple;

Mal m' es quar la mortz no 'ls acuelh,

E piegz quar vida los soste;

E mal m' es quan malvatz hom mor,

Quar la malvestatz, qu' a el cor,

No mor ab el tot ensems, per engual,

Que non restes ab son filh al ostal.


Manta carta vei e mant fuelh

On aitals escritz se conte,

Que hom azir tort et erguelh,

E laisse 'l mal, e fassa 'l be;

Mas trastotz lo mons, d' or en or,

A juratz l' al re en son cor,

Que hom laisse lo ben, e fassa 'l mal,

E 'l dreg azir, et am lo tort mortal.


Ben camja civada per juelh,

E tiriaca per vere,

Et anguila per aneduelh,

Qui laissa Dieu per laia re.

Tan vai tracios a vil for,

Que si l' hom, que plus n' a el cor,

La trazia en plen mercat venal,

No 'l daria hom mealha del quintal.


Trachors, si 'n vos tricha no mor,

La malvestatz qu' avetz el cor

Vos menara a fort malvat ostal,

Qu'anc non fon us que non anes a mal.

___


L' arcivesques de Narbona

Ni 'l reis non an tan de sen,

Que de malvaisa persona

Puescon far home valen.

Dar pot hom aur et argen

E draps e vi et anona;

Mas lo belh ensenhamen

A selh a qui Dieus lo dona.


Quar, ab renda gran e bona,

Sai ieu un caitiu dolen

Que no fai condutz, ni dona

Ni somo ni acuelh gen;

Mal conquier, e pietz despen;

E si 'l donavatz Bayona,

Non despendria 'l renden,

Si cum valors o faissona.


Valors vol que hom somona

E meta e gast' e prezen;

Et a una companhona,

Caritat, que l' o cossen;

E lai on valors s' empren,

E caritatz esperona,

Malvestatz es per nien,

Quant ab ellas se tensona.


Tals a sus el cap corona,

E porta blanc vestimen,

Qu' il voluntatz es fellona,

Cum de lop o de serpen;

E qui tolh ni trais ni men

Ni auci ni empoizona,

Ad aquo es ben parven

Quals volers y abotona.


Ar diran que ieu despona

Mon sirventes a la gen,

Quais qu' ieu ai lengua bretona,

Que negus hom no m' enten;

Pro m' entendran li entenden,

Et a l' autra gen bricona

Chantarai dels filhs N' Arsen

E de Bueves d' Antona.


De traitor sobresaben

Dezir, que tals lo somona,

Que 'lh do d' atretal pimen

Com elh als autres dona.

-----


Qui vol aver

Fina valor entieyra,

Ab dire ver

Et ab dreit far la queyra,

Ab pron tener,

Lai on sera nescieyra;

Quar per valer

Es hom valen a tieyra,

E cuion cen

Esser valen,

Que us no sap la fieyra

On hom la valor ven.


No us cuietz pas

Valor venha de bada,

Ans es assas

Manta vetz car comprada;

Mas los malvas

No 'n compron denairada,

Abans son las

De la mieia jornada.

Donan, meten,

Plazers fazen,

Es valors recaptada,

E malvestatz tolen.


Grans erguelhs es

E grans desconoissensa,

Qui s fen cortes

E non fai captenensa,

Lai on merces

No fai frug ni semensa,

Ni negus bes

En elh non pren naissensa.

Pauc a de sen

Qui, per nien,

Cuid' esser de valensa,

E no i fai bastimen.


Bastimen fai

E valensa e mezura

Selh que s' atrai

Ab valor e s' atura,

Cui vertatz plai

E merces e dreitura,

E sai e lai

Sec razon e mezura;

Mas tan dolen

A en la gen,

Que d' aquo non an cura,

Per que valors deissen.

Deissen valors

E dechai quascun dia,

Et engans sors

E nais e multiplia;

E mor amors

El mon, e nais feunia;

Et es lauzors

Blasmes, e sens folhia;

E selh que men

Ad escien,

E trahis e gualia,

Renha saviamen.


Mas qui se ren

En tal coven,

Ges ieu la foldat mia

Non daria pel sieu sen.

____


Qui volra sirventes auzir,

Tescut d' enueitz, d' antas mesclat,

A mi 'l deman, qu' ieu l' ai filat,

E sai lo teisser et ordir;

E sai be los savais chauzir,

E conoisser lor malvestat;

E plazo mi 'l pro e 'lh prezat,

E 'ls fals e 'ls messongiers azir.


Dels deslials clergues me mir

Que an tot l' erguelh amassat

E l' engan e la cobeitat,

Que hom mais elhs no sap trahir;

E fan soven perdos venir,

Per aver so que ns es restat,

Et aquo lor es ben gardat,

Que hom ni Dieus non pot jauzir.


Mas elh auran tot, quan que tir,

Pus res non lor es amparat;

Qu'els no temon Dieu ni peccat,

Ni lunh lag estar far ni dir,

Sol las terras puescan chaupir;

Qui s vuelha n' aia l' uelh moilhat,

Que non an de re pietat,

Mas de lor ventre adumplir.


E d' aquo no 'ls pot hom partir,

Qu'aissi com son plus aut prelat

An mens de fe e de vertat,

E mais d' engan e de mentir;

E mens en pot hom de ben dir,

E mais hi a de falsetat,

E mens hi trob' om d' amistat,

E mais fan de mals us issir.


E fan soven pel mon auzir

Que raubador sian vedat,

E quant elh an tout et emblat,

Los veiretz del bordelh issir;

Cap dreg van al autar servir;

E si 'lh servizi cuelh en grat

Dieus, ben ten so per escampat

Que hom dona als paubres vestir.


Ab raubar gleizas e 'nvazir,

Et ab enguans son fals clergat,

Senhor del mon, e sotzplantat

Sotz els sels que degran regir:

Carles Martels los saup tenir;

Mas aquest rei conoisson fat,

Que 'l fan far del tot a lor grat,

E so qu' el degr' onrar, aunir.


Cavaliers degr' om sebelir

Que jamais d' els non fos parlat,

Quar aunit son e deshonrat,

Lor vida val mens de morir;

Que als clercx se laisson prestir,

E pel rei son desherat,

E, segon lo dreg de barat,

Jutjat son del tot a morir.

____


Aissi com hom planh son filh o son paire

O son amic, quan mortz lo l' a tolgut,

Planh ieu los vius que sai son remazut

Fals, desleials, fellons e de mal aire;

Messorguier truan,

Cobes de mal plan,

Raubador, lairo,

Jurador d' enguan,

Abric de trachors,

On Diables renha,

Qu'aissi los ensenha,

Com hom fai enfan,

E lor met denan

So per que Dieus los soan.


Tot home planc quant es glotz e raubaire,

E planc lo fort cant trop o a tengut,

E planc lo fort quar hom non l' a pendut,

E planc lo fort quar es trachers ni laire;

Non planc quar morran,

Mas quar vivon tan

Li malvat gloto;

E planc quar auran

Heres sordeiors;

Tan fan mala senha

Sels que Dieus destrenha,

Que, si gair' estan

En aissi obran,

Festa farem quan n' iran.


Tot lo mon planc, quar hi estan tant laire,

E quar si son enguanat e perdut,

Que dels vicis cuion sian vertut,

E del mal ben, so lor es aveiaire.

Que 'ls pros son blasman,

E 'lh malvat prezan,

E li avol bo,

E 'lh tort benestan,

E l' anta honors;

Malfaitz los ensenha,

Quar no vol qu' om tenha

Ren que Dieus coman,

Mas que quascus an

Lai on li desleial van.


Mout planc, quar quecs cuia valens faitz faire,

E s fenh fort francs, quan fort pro a begut;

Mas si sos faitz fasia, aissi com tut,

De la valor calri' al ren retraire.

Lai cug que segran

Li fals cug que an,

Que del fag felho

Lor fai ferm semblan,

Qu'es vera valors.

Gens, cui Dieus desdenha,

Cuiatz-vos que us venha

Bes per mal mazan

Ni pros per dar dan?

De tot fag voletz grat gran.


Ar m' es semblans que mos chans no val guaire,

Quar de mal dir l' ai ordit e tescut;

Mas de mal fuelh non cuelh hom leu bon frut,

Ni d' avol fag bon plag non sai retraire.

Dels laitz faitz qu' ilh fan

Lor ai dic lo dan,

Josta la razo,

E del felh talan

Enic dic lo cors;

Quar greu m' es qu' ieu penha

Lur error ni fenha,

Ni los an lauzan,

Ni 'l chant an dauran,

Mas per aital com seran.


Mos chantars ensenha

De que hom se tenha,

Ni qual fag soan

Selh que a talan

De valor e d' onor gran.

___


Tot farai una demanda

A cui que respondre m vuelha,

Si avers ni terra granda

A negun home aonda,

Qu' ieu vey los plus ricx e 'ls plus grans

Qu'en queron cent milia tans

Que aquilh que non an renda.


No vuelh esser reis d' Irlanda,

Per tal qu' ieu emble ni tuelha

Castelh ni tor ni baranda,

Ni que l' autra gent cofonda.

Qui pert Dieu per autruy anvans,

Ni s' arma per autruy besans,

Razos es que mal li 'n prenda.


Razos vol e dretz comanda

Que qui semena que cuelha;

Qualque semensa qu' espanda,

Aital frug coven que tonda;


E qui fai los enuegz ni 'ls dans,

Certz sia que, al autre lans,

Penra dan, quan que atenda.


Tal n' i a que non garanda

Mas son voler, cui qu' en duelha,

Mentre que porta guarlanda,

Et es guais ab testa blonda,

Gieta por lo joi de mil an,

Per estar un pauc en bobans;

Per qu' es razos que deissenda.


Non cre que il gens alamanda

Senhor tolledor acuelha,

Ni que mal parta vianda,

Ni que per manjar s' esconda,

Ni que sia dezeretans,

Ni que deseret los enfans,

Ni que condug lai revenda.


Tals cuia far gentils enfans,

Que 'ls fay renoviers e truans,

Tolledors, ples de rozenda.

___


Un sirventes vuelh far dels autz glotos

Que vendon Dieu, e destruizon la gen,

E prezicon que 'ls vivon sanctamen;

Ab belhs semblans cobron lurs tracios,

Per qu' ieu non vuelh jamais esser celaire

De lurs crois faitz, on es desleialtatz,

Pus qu' atrestan es vas Dieu encolpatz

Selh que manten lairon, com es lo laire.


Lairons son ilh, e renhon sobre nos;

Doncx ben em folhs et ab pauc d' escien;


Pus laires es qui al lairon cossen,

Que farem doncx, si no ns en val razos?

Cridem lo mal qu' ilh fan o que fan faire,

Si que 'lhs puescon conoisser lors peccatz;

E no s tenga negus asseguratz

Si ve desfar son vezi o son fraire.


Fraire son tug, mas no son pas engals

Las partz que 'lhs fan dels bens de Jhesu Crist.

Ai! verais Dieus, qu' ab ton sanc nos rempsist,

Veias com es sancta gleiza venals,

Que hom no i a dignetat ni prebenda,

Si non lur fai soven donar socors,

O non es neps o filhs de tos pastors,

O non cossen lor desleial fazenda!


Faitz an fellons e ditz esperitals,

Ab votz tenen et ab coratge trist;

Ieu cug que 'ls son messatge d' Antecrist.

Guardatz si d' els pot ben issir totz mals!

Mas Dieus en fai totz jorns corteza esmenda,

Qu'on plus aut son puiatz en las honors,

Cazon plus bas, ab penas et ab plors,

El fons d' iffern, et autre cuelh la renda.


Rendas queron per laissar als parens;

Et anc denant no fon tan lur amicx,

Que non sia per elhs tengutz mendicx,

Si non lor fai remembrans' ap presen.

Selh que conois e sap Sancta Escriptura,

Es pauc prezatz, si non sap de trafey,

E non conois la lur desleial ley,

Que fan semblar de tot mal tort drechura.


Guardon si selhs que fan de tort drechura,

Que solamen faun de lor ma rancura.

____


Selh jorn que ieu fui natz,

Me fo aitals dos datz,

Que m plagues captenensa

D' omes ensenhatz,

E m pezes malvestatz

E faitz desmezuratz;

Per qu' ieu port penedensa

Dels autruis peccatz,

Quar me do marrimen

Del autrui falhimen,

E no m volvi ni m vire

Ni m mudi leumen

Per negun estamen,

Qu'ades tort no m' azire,

E 'ls malvatz repren

E 'l mon, quar no los pen.



Ben son a parven

Li pro e li valen,

Que, ab joi et ab rire

Et ab parlar gen,

Estan entre la gen

Ab belh captenemen,

Ses enueg far e dire,

Aman e serven;

Mas d' aicels es viutatz,

Qu'el mon fon semenatz

D'una laida semensa

Que te empachatz

Los regnes e 'ls comtatz,

Don nais desconoissensa

E tortz e barratz

Que s' espan vas totz latz.


Tans vei d' omes fatz,

E tans de trop senatz,

Que negus en parvensa

Non es atempratz,

Quar a cavals cargatz

Trop los desmezuratz,

Que ses tota temensa

Fan las malvestatz;

L' us tolh e l' autre pren,

E l' autre escoyssen,

E l' autre es trahire

De la bona gen,

E l' autre embla e men,

E l' autre vai aucire

Homes per argen,

E l' autre per nien.


Ges no s' en repen

Qui tot l' an vay tollen,

Et estai en cossire

Et en pensamen

Del autrui cazamen,

Cossi 'lh fassa perden

Ab enguan, e que 'lh tire

L' aver e 'l renden;

Non deu esser nomnatz

Entre 'ls homes lauzatz,

Que la res que plus gensa

Los pros e 'ls prezatz

Es bona voluntatz,

E 'l res que plus bistensa

Los caitius malvatz

Es volers deshonratz.


Assatz es viltatz

De condugz e de blatz,

Mas d' amor es falensa

E de fagz honratz;

Et es petit amatz

Hom paubres e coytatz,

E troba bevolensa

Lo rics e 'l sobratz;

E 'l paubres non a sen

Encontra lo manen,

E sap mais us trahire

Que duy ignoscen;

E 'l dig de Moysen

No vol hom tant escrire,

Cum d' un mescrezen

Que sas paraulas ven.


Toloza, quan m' albire

Vostre fag valen

E vostre parlar gen,

Autras ciutatz azire

De bel captenemen.


Pro aura de martire,

Si no s' i repen

Aisel que, per argen,

Trais ni es trahire,

Qu' ins el foc arden

D' infern fai bastimen.

___


Aquesta gens, quan son en lur guayeza,

Parlon d' amor, e no sabon que s' es,

Quar fin' amors mov de gran leialeza

E de franc cor gentil e ben apres;

Et els cuion de luxuria

E de tort que bon' amors sia;

Mas en derrier o pot hom ben vezer,

Que lur amor viron en mal voler.


Cort cug qu' eu sai qu' es corta de largueza,

Ab cortz servirs, ab cortz dons, ab cortz bes,

Ab cort' amor et ab corta franqueza,

Ab cortz perdos et ab cortas merces;

Cortz es ab corta cortezia

Et ab corta dousa paria,

E, quar son cort li joy e li plazer,

Per aquo deu lo nom de cort aver.


Mas ieu quier cort que s descort ab cruzeza,

E que s' acort ab totz fis faitz cortes,

E qu' en plan pueg, pueg par fina proeza,

E quan que cost, so sia sos conques,

E cort de mil amicx amia,

On fals ni fragz non afadia;

Cort on s' acort la valors ab voler,

E 'l gaug ab dreg, e 'l donar ab dever.


Qui men soven e vol que hom lo creza,

Ab genz, ses sen, lauzara si meteis;

Qui 'l ven despen, en luec d' autra riqueza,

Don pren nien selh cuy ren a promes,

Engual li val oc que fadia;

Qu'en qualqu' aital mercadaria

D' enjan penran, aisso podon saber,

Cuian aver nien al cap del ser.


Que fan l' enfan d' aquella gen engleza,

Qu' avan no van guerreyar ab Frances;

Mal an talan de la terra engolmeza,

Tiran iran conquistar Gastines;

Ben sai que lai, en Normandia

Dechai, e chai lur senhoria,

Quar los guarzos vezon en patz sezer;

Anctos es tos que trop pert per temer.


Lo pros dels pros me plazeria,

E 'l mals dels mals, si s' avenia

Qu'en tal ostal estau mati e ser

On mielh que m vuelh ai trastot mon plazer.

___


Non es cortes, ni l' es pretz agradius,

Ni 'l plai en cort lauzors ni bos ressos,

Aiselhs que ditz que grans peccatz es dos,

Selh de joglar, per qu' es nominatius

Totz homs valens en mant bon luec per lor;

Quar anc, ses do, no vim far gran valor

A nulh home, e Dieus mandet, so cre,

Qu'a tot querent des hom, e que 'l fes be.


Quar ren no sap si dema sera vius

Lo plus paubres del mon ni 'l ricos,

O viura tant que torne sofrachos,

E solamen viva desagradius

Mest sos vezis qu' esti' a dezonor;

Qu'a vegadas passa l' aigua que cor

De sobre 'l pont, per forsa qu' a en se,

E pueis merma tant que non passa re.


Anc no vim an que no y fos us estius,

Et us yverns braus e contrarios,

Ni anc nulhs hom no y ac un gaug ni dos


Senes tres dols mals e fers et esquius,

Si visquet tant; per qu' es folhs qui non cor

Als cortes faitz, mentre que n' a legor;

Que, pueis qu' es mortz, selh a cui laissa re

Per s' amistat, non cug fassa gran be.


Mas la molher que ama lo caitius

Mais que si eis, ni nulha ren qu' anc fos,

E n' oblida parens et amics bos,

Et enantis los sieus com folhs aurius,

Penra marit dese a gran baudor,

Quant elh er mortz, son enemic peior.

E qui pert Dieu per tal molher, merce

Ni pretz, per filh, non deu trobar ni be.


Er dira hom que ieu sui mai mesclius

De las molhers e dels avols espos,

O qu' ieu dic mal, o qu' en sia gilos,

So qu' anc no fui, mas ben sui contrastius

En tot quan puesc, e lur nozi ancse

Ab sirventes et ab chans qu' en fauc be.

___


Tos temps vir cuiar en saber,

E camge so cug per so say,

E lays mentir per dire ver,

Et azir tort, e dreitz mi play,

E blasmi mal, e lauzi be,

E mostri joy, e dol rescon,

E suy companz de bona fe,

E quar es ab me, ab lieys son.

Pero n' ai pezar e plazer,

E m' en irasc, e m' en apay,

E n' ay amor e mal voler,

Ab tal que mal ni ben no m fay;

E per aisso ieu am, En Re,

Et azir En Cesto d' Amon;

Quar En Re fay so que s cove,

Et En Cesto escorgua e ton.


E per aisso no m puesc tener

Qu' ieu non digua d' aquelh de lay,

Que Dieus lo degra dechazer,

Si quon elh los autres dechay,

E que trobes aital merce

Cum trobon aquels qu' elh cofon;

Quar los destruy no say per que,

E los fay fugir no say on.


Mas qui pogues lo cor vezer

Del malvat ric home savay,

Hom hi vira tan fer aver

Que fera paor et esglay;

E per aisso quar hom non ve

Lo malvays voler deziron,

La gran malvestat qu' a en se

Portes escricha sus el fron.


Malvays ricx hom de gran poder

Que gent viest e manja e jay,

E no vol als autres valer,

Sembla lo ric, que hom retray,

Que manjava a gran esple,

E vestia lo mielhs del mon,

E, quar non dava son conre,

Deyssendet en yfern preon.


De las doas vias qu' hom te

Vos faray entendre quals son:

L' una fai mal, l' autra fai be;

L' una vay aval, l' autr' amon.

___


De sirventes suelh servir

Sai sus on eron volgut,

Dont ai maynt vil vol tolgut

Per far fals faitz esquivir,

E que hom ves valor vir;

E si per so platz als pros,

Pro m' es pros,

Qu' ieu am e dezir

Qu'om pros m' am, qui que m' azir.


A fers faitz fai afortir

Lo mons selhs que y son nascut,

Que quan quecx a pron viscut,

Quecx quier cum puesca murir

Ab tortz far et ab mentir;

Qu'en dos milliers non a dos,

Qu'ab dreitz dos,

Vuelhan devenir

Sai, on hom dous deu venir.


E, quan Vidal vol falhir,

Cuia far vera vertut,

Quan dis que siey aver tut

Sian dat al sebelhir,

Qu' estiers no 'l pot abellir

Donars, tant es cobeitos

E coytos

D' aver aculhir,

Tro mortz vay luy reculhir.


Dieus deu los barons grazir,

Quar ves luy son sort e mut,

Qu' el luec, on fon rezemut,

No 'l volon tan possezir

Com l' autruy terra saizir,

E no cug qu' el reys N Amfos

Aytals fos,

Quan volc descauzir

Turcs, per chrestias ayzir.


Malvestat vey espandir

Ves totas partz, a saubut,

Qu'el mon a tan corrumput

Que gaire non es a dir;

E qui o auzava dir,

Bays e bruns e blanc e ros

An tan ros

Que, quan m' o albir,

Dolor m' en ven arramir.


Un non truep, en cent guarsos,

Que gart sos,

Mays volon burdir

De chansos falaburdir.

___


Caritatz es en tan belh estamen

Que pietatz la resenh e la clau,

Vertatz la vol, dreytura la congau,

Merces la te, e patz la vay seguen;

Poder la defen,

Sabers l' es amicx,

E bontatz abricx

Sus el gra aussor,

Ab lo Dieu d' amor,

Cuy esperitz armatz ve

Ab los huelhs clars de la fe.


E sains es tortz que ab dreg conten,

Et es mentirs qui siec tort per esclau,

Et an enguan e bauzia e frau

E cobeytat et erguelh eissamen;

De lor parlamen

Salh us tals prezicx

Que conorta 'ls ricx,

Et ensenha lor

Que sian trachor

E de malvestat tug ple,

Tro que la mortz los enme.


Dreitz ditz a totz que vivan justamen,

Que Tortz peris, engal qu' el ben li clau;

E Tortz respon aquo que li abau:

Qu' els tieus son paubr' e li mieu son manen,

Dreitz dis que qui men

Es mos enemicx.

Tortz ditz: Si t' en gicx

Non auras ricor.

Dreitz ditz: Qu'om labor,

Et aura ricor e be.

Tortz ditz qu' om non li 'n lays re.


Tortz ditz als sieus qu' esgardon en presen,

Qu'om no val re qui l' aver non enclau;

E Dreitz respon: Aquel que Dieu non au,

El non au luy, ni sos precx non enten.

Tortz ditz que, qui pren

Es savis e ricx;

Dreitz ditz: Non t' aficx

En aital ricor.

Tortz ditz que honor

Maior a, qui mais rete.

Dreitz ditz: Non a ges ses me.


La gran folhor del mon Tortz ten a sen,

Et a folhor lo sen qu' ab Dieu s' enclau;

E 'lh dous voler de Dieu Tortz ten a brau,

E selh del mon a dous et a plazen;

Mas Dreitz lo repren

E ditz qu' als enicx

Es l' enans destricx,

Qu'el ris torna en plor

E 'l joy en dolor

E 'l gran poder en non re;

E dreitz vay lai on cove.


A belh amador,

Que a belh' amor

Qu'a donat son cor e se,

Ai donat m' amor e me.

___


Qui s vol tal fays cargar qu' el fays lo vensa,

En derrier repren la comensansa;

Per que s deu suenh donar, qui ben comensa,

Qu'el comens ab la fin ai' acordansa;

Qu'el comensars es honors,

Quant a la fin siec lauzors,

E 'l lauzors es en la fis

Dels bens ditz e dels faitz fis.


Quar lo bon comensars es conoyssensa,

Fes, leys e caritatz et abstinensa

Qu' hom aia en fatz, en ditz et en crezensa;

Quar comensar ses fi petit enansa;

Que dels grans comensadors

A pron per los refrectors,

E pels autres luecx assis,

A trop de pans e de vis.


Un sai que venc jurar obediensa,

Mas, prop del sagramen, agr' ops fermansa,

Quar no ten castetat ni penedensa,

Ans fer, franh et empenh, e peiras lansa;

Encaras veyrem priors

Combatens e jostadors;

Mas mal sembla sanh Danis

Qui se ni autre aunis.


Entre floc e gambays a differensa,

Et entre egua e buou, a ma semblansa;

Quar qui vay al mostier far penedensa,

Non porta son gambays, ni pren sa lansa;

Ni porta draps de colors,

Ni esparviers ni austors

Per anar en paradis,

Ans fay so que 'l regla dis.


Aquist ric hom no son ges de valensa,

Ans son d' aut guap, cum son feiras de Fransa;

Avols e vils e cruza es lur semensa,

De bauzar e d' escruzar es lur dansa,

E son finas lurs amors

Cum de lops e de pastors,

E lor solatz e lor ris

Cum dels ribautz de Paris.


Sirventes, vai t'en de cors

En Vianes per secors,

E sapchas me del Dalfis

Si es de guap o de ris.

____


Al nom del Seingnor dreiturier,

Dieus, qu' es senhers de tot quant es,

E nuills, mais el, senhers non es,

Ai cor de far vers vertadier;

Et el do m' en poder, qu' el mon soste,

De far aital, pos en coratge m ve;

Car nuill cantar non tanh si' apellatz

Vers, si non es vertadier ves totz latz.


Motz non deu aver hufanier...

Si totz motz adreitz e cortes

Met hom en maint chantar leugier;

Bels dictas fis, ab castic si cove

En vertz, qui 'l fa ab tant dobla son be;

Car, per bels motz, er sos chantars lauzatz,

E 'l casticx es fondemenz de peccatz.


Pos tant pot valer castier,

Ben voill qu' en mon vers sia mes;

E no i aura mais motz masclez,

E par me sia lo primier;

E fas l' ab joi, car hieu enten e cre

C'aissi foron faig li bon fag ancse.

Per que totz hom ri per outracuidatz

Cant no s da joi, quan pot estar onratz.


En aissi volgra 'l plus sobrier

D'aver castiar, s' en pogues,

Que non fos avars ni cobes,

E que s des joi et alegrier;

E volgra fort el castier metre

Que des per Dieu et que non tolgues re;

Mas cant lo rics er d' aisso castiatz,

Venra N Artus, sel qu' emportet lo catz.


Non sai si m n' auran per parlier

Li ric, s' ieu dic aizo que n' es;

Mas tant hieis de lor pauc de bes,

Per qu' eu no i conosc meillurer,

S' ieu dic lo ver, o si m' en lais dese;

Car so qu' ieu dic enten cascuns e ve,

E s' ieu dic plus serai per els blasmatz,

E si m' en lais non serai plus honratz.


Seingner Dieus vers, sobre vos non ha re,

Et en aissi com es vers hieu o cre,

Da mi poder qu' eu ame so que amatz...

___



Totz lo mons es vestitz et abrazatz

De fals enguans, e totz jorns vai creissen

Tan d' or en or que n' es sobreversatz;

E 'l sobrevers non pren nulh mermamen,

Que las gens vey renhar malvaizamen,

Que non porton l' us al autre fizansa;

Que cobeitatz a morta amistansa,

Et enveia, que om a e talen

De so d' autrui en que non a nien.


Qu' ieu non truep font don iesca leyaltatz,

Pretz ni valors, aissi m sal Dieus mon sen;

Mas pron truep fons don ieisson, malvestatz

Don ja per se non penran tarimen;

Qu'enans defalh selh que viu leyalmen

Que selh qu' esta tot jorn en malestansa;

Ab pauc no m part de Dieu mal' esperansa

Pus qu' els fals son abastat e manen;

Mas ieu non cre sian a Dieu plazen.


Ben ai per folhs e per trop dessenatz

Selhs que estan honest e leyalmen;

Si 'lh deslials eron per vos amatz,

Vers paire Dieus, ben ar i a pauc de sen;

Quar selhs qu' estan cofes e peneden,

De selhs cre ben que auran benanansa

En paradis, e 'ls fals la malanansa,

Del fuec d' ifern cremaran veramen;

S' ieu non dic ver, doncx l' Escriptura men.


Si 'ls abastes en aissi leyaltatz

Quon si depert, ja non fora plazen

Als Diables, ans ne foran iratz

Si que jamais dedintz en lur coven

Non intrera nulh' arma veramen:

Mas non lur cal aver nulha duptansa

Que ja mueira enguans ni malestansa,

Per secada ni per freg ni per ven,

Quar ab totz pren razitz e noirimen.


Pauc son d' aquels que son enraziguatz

En drechura ni en bon estamen,


E fenhon s' en gran ren que son malvatz,

E son plus fals que no fan a parven.

Aquelh fenhers es a dechazemen

De las armas, qu' en perdon alegransa;

Et en clergues es aquella uzansa

Que s fenhon bos, mas Dieus sap l' estamen

Dels fals clergues e dels laicx eyssamen.

___


D'un sirventes far suy aders

Merce Dieu e de mos vezis;

Que de Dieu me mov lo sabers,

E 'l razos dels barons mesquis,

Paubres d' amor e de feunia ricx,

Sors en erguelh, en valor deschauzitz,

Amicx de tort e de Dieu enemicx.


Mal lor di hom, mas lor es vers,

Qui los apela querentis

Ni renoviers d' autruy avers,

Ni raubadors d' autres camis,

Trebalh dels bos e dels layros abricx,

Cautz de tortz far, e de caritat frez,

Ricx en raubar, et en donar mendicx.


Lor pessatz es lo mieus plazers,

E lor plorar es lo mieus ris;

Qu' atrestan me play lo volers

D'un lop o d' una calcatris,

Quar si ligetz entr' els libres anticx,


Vos trobaretz de lops aitan adretz

Que n' an passat mans fels barons enicx.


D' els non van segurs laycx ni clers,

Ni monge niers ni blancx ni gris,

Que belhs manjars e belhs jazers

L' oste ni l' ostals non guaris,

Si lay a astz ni pals ni picx,

Que al levar s' en van ab los espletz,

So que no fai En Lobat ni En Tricx.


Be sai que terra ni avers

No met son don en paradis,

Ni grans thezaurs ni grans poders

Non salva ricx vilan fenhtis,

Quar l' enansar de sai, es lai destricx,

Quan l' arma siec lai los camis estretz,

E 'l cors es sai vianda dels lombricx.


Sapchas, mals hom, si de tortz far no t gicx,

Tan non penras ni de dos ni de pletz

Que tu non ans a mal quan que o tricx.

___


Aissi comensa la gesta de Fra Peyre Cardinal.


Car motz homes fan vers,

Ieu voly esser divers,

Que vuelh far una versa:

Lo mon es tant revers

Que fa del drech evers.

Tot cant veg es gorbilh,

Que lo paire ven lo filh

E l' un l' autre devora;

Lo plus gros blat es milh,

Lo camels es conilh;

Lo mon dins e defora (1: mon es un símbolo: + encima de O)

Es plus amar que thora.


Lo papa veg falhir,

Car vol ric enriquesir

E 'ls paubres no vol veyre;

Lo aver vol reculhir,

E fay se gent servir;

En draps daurats vol seyre, 

(2: (sic) Pour la rime, au lieu de sezer.)

E a 'ls bos mercadiers,

Que dona per deniers

Avesquatz e maynada;

Tramet nos ranatiers,

Quistans am lors letriers

Que dono perdo per blada,

Que fan pojezada.


Los cardenals ondratz

Estan apparelhatz

Tota la nuog e 'l dia

Per tost far un mercat:

Si voletz avescat,

O voletz abadia,

Si lor datz gran aver

Els vos faran aver

Capel vermelh o crossa;

Am fort pauc de saber,

A tort o a dever,

Vos auretz renda grossa,

May que pauc dar no y noza.


Dels avesques m' es bel,

Car escorjon la pel

Als cappelas que an renda;

Els vendo lor sagel,

En un pauc de cartel,

Dieu sab se y cal emenda!

E fan trop may de mal,

Que a un menestayral

Fan per deniers tonsura;

Tot es mal cominal

A la cort temporal,

Que y pert sa drechura,

E la glieyza ne pejura.


Ades seran trop may

Clergues, pestres, so say,

Que no so boayralha;

Cascus son par decay;

Ben so letratz, so say,

Ja dire no m' o calha;

Cascus son defalhens,

Que vendo sagramens

Et may que may las messas;

Cant coffesso las gens

Laygas, non malmerens,

Donan lor grans destressas,

Non pas a preveyressas.


Los ordes fan semblan

De penedensa gran,

May per cert non fan gayre,

Car mielhs vivo dos tans

Que no fazian avans

En l' ostal de lor payre,

Mielhs vivo atressi;

Mal fan com querenti,

Jotz l' abit fan la berta,

E mot home mesqui

En orde meton si,

Car non an renda certa;

Jotz l' abit fan cuberta.


Metges falces veg trops

Que fan falsses yssarops,

Copas e medecinas;

D'aqui raubo lor ops;

Cascus volrian fos clops,

Car fan falssas doctrinas;

Poticaris malvatz,

So consentens al fag,

E van per via torta,

E so tant maestratz

Que, am novels essagz,

An mota gen morta,

Pueys dizo aquo es sorta.


Falses avocatz veg

Que playdeio lo dreg

Per fort pauca de causa;

Am semblanssa de dreg

Faran libel ses leg;

De parlar non an pausa;

Plaideiar l' auso fort,

E non volo acort

Mas que hom se desavenga;

Tant home ric n' es mort,

Car els sosteno fort;

Mala mort los estrenga,

E lor sarre la lenga!


Trop obro falsamen,

Prejuran e menten, (1: (sic) Lisez perjuran.) 

Aquestz falses notaris;

Per decebre las gens,

Fan los encartamens

Que n' aio grans salaris;

Se carta lor queretz, (1: (sic) Lisez si, de même que plus bas.)

Diran digous venetz, (2: (sic) Lisez dijos.)

Que aras non letz a querre.

Empero se proferetz

V sols o VI o X

Vos o podetz conquerre,

Mas que bossa se serre. (3: (sic) Lisez borsa.)


Clergues studians

Que gasto los guazanhs

Que lor payre guazanha,

E 'ls van putaneian,

Las ribieyras sercan

Aqui que blat soffranha,

Quar se van deportar

Que deurian recordar;

Aprendo de l' escrima,

Mas legir ni cantar

No sabo al autar,

No, ni may dire prima,

Sitot s' an raza sima.


De totz clergues me duelh,

Tant los veg ples d' erguelh,

Que hom no m' en pot be dire;

Lor malfagz veg a huelh,

Mas dire non o vuelh,

Pro n' ay dig, a mon albire,

Tant los trobe malvatz,

Certas que me desplatz,

Car levo los deymaris;

Dieus, que foc clavelat,

Los fassa bos, s' elh platz,

Que tant trobi falsaris

Los seus malvatz vicaris.


Defalhir veg lo rey,

Car te gens senes ley,

E es semblan de erransa,

May defalhis, so vech,

Car no te d' un an dreg

Mesuras e ballansas;

E falh car vol levar

Subcidis, ni cambiar

Negun temps las monedas,

Al comu vol trencar

Costumas et mudar;

Tant vol tondre sas fedas,

Que non lor layssa sedas.


Thesaurier e baylius,

Jutges, sirvens caytius,

Trastot lo mon engano

En calque loc que sieu, (1: (sic) Pour la rime, au lieu de sian.)

Cascus de panar vieu,

E 'l dreg del senhor pano;

E 'ls serco mal tos temps;

Trops hostals an fagz sems

A tort senes forfach;

Totz pudo coma fems,

E ges trastotz essems

No valo pas dos datz;

Volgra fosso negatz.

Nos vezem entre nos

Paratges sofrachos,

Tant que vendo lor terra,

E creys lor metios;

Mas tan son ergolhos

Que no lor platz mas guerra;

E 'ls compro a matleu,

E pueis pago tant greu

C' om lor met en hostage.

Nos vezem leu que leu

Que decazo mot leu;

No conoyssi en paratge

Sino mal e dampnatge.


Mercadiers fan renou

Que aquels que vendo un huou

Els ne volo l' espera,

Els fan de blat vielh nou,

E del vedel fan buou...

Lo fais mercadier beu

Lo paubre cant li deu,

E del renou si clama;

Tot jorn pren d' aquo sieu

Entro que dis tot es meu

E l' estam e la trama,

Adonc lo caytieu brama.


Menestayrals ribaus

So del gazanh tant caus,

Per que falsso lors obras,

E 'ls vendo tant asaut,

E monto pretz tant naut

Que trobo largas sobras;

E 'ls vendo ses merce,

E dizo, per ma fe,

A autre non o dera,

E quant pagues dese;

Els vos contaran be

So qu' el pretz guazanhera.

A mon vol Dieus s' en vengera.


A n' y de gen d' affan

Que sabo tan d' engan,

Dieus vol que pauc lor sobra!

Cascus pana cad an

Del deyme tan o can,

Sa semensa ne cobra:

Ja non veyretz negu

D' aquestz vestitz de bru

Seno am lenga parlieyra, (1: (sic) Lisez sino.)

Car qui talha comu

Dizo mal a cascu,

Trop fora gen sobrieyra,

Si no fos la paubrieyra.


Aquestz paubres mendix

Vivo trastotz dels rix,

E gayre no los amo,

An certas ieu vos dic (2: (sic) Lisez ans.)

Que els son tan enix

Que tot jorn los deffamo;

Cant lo ric pren mescap

Al paubre trop bo sab,

E contra el s' en arma;

Pa ni vy ny may blat

Non agro, per mon cap,

Anz sentiro guazarma,

Si no fos mas per l' arma.


Jotglars an tost apres

Coblas e may versetz,

Cansos e bassas dansas,

Tot cant dizo fals es,

Car no se entendo ges

Per que fan gran falhesas.

Joglars vivo d' esquern

E so de mal govern,

L' enemic los governa,

E 'ls gazanho yffern;

L' estieu e may lo yvern

Non veyretz una terna

Que no ano a la taverna.


De hostaliers ay despieg,

Que se voletz hun lieg

Avans volran la paga...

Si voletz vy ni pa

L' argen metetz al ma

Tantost a lor maynada...

Trop lor plats la gen fada.


Regardatz en prion

Totas las gens del mon,

En totas trobi falha,

So d' aval veg d' amon,

Que l' un l' autre coffon,

E cascus lo mon baralha;

Mas aquel qu' es be vestit

Es per tot be aculhit,

E que el fos raubayre;

E lo mal abilhat

Es lo plus pauc presat,

E que fos predicayre,

O papa ny emperayre.


May dire no vuelh plus,

Maz qui vol poiar sus,

Sus en l' albre de vida,

Esforce se cascus

Que fassa bon conclus

E bona departida;

Totz los mals seran bos

Si laisso falhisos,

E que cascus se ature;

E si Dieu me perdo,

Lo mal ay dig per pro,

Que mal plus no pejure

E que be se melhure.


Ay! Regina del cel,

Plus dossa trop que mel,

Paradis me apparelha;

Dona, fay nos fizels,

Lials com fist Abel!

Tot lo mon, dona, velha

En tu rosa vermelha.