Mostrando las entradas para la consulta tengua ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tengua ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de diciembre de 2023

Folquet de Romans. Far vuelh un nou sirventes,

Folquet de Romans.


Far vuelh un nou sirventes,

Pus razon n' ai granda;

E dirai de pretz on es,

S' om tot no 'l demanda:

Pretz sojorn' ab los cortes,

E no y quier liuranda

Mas joy e valor,

E ten selhui per melhor

Qu' il da tal vianda.


Pretz vol home conoyssen

Ab fina largueza,

Franc et humil e plazen

E ses avoleza;

A celhui s dona e s ren

Qi l' a s' amor mesa;

Mas paucx n' a conques,

Qu'en cent baros non a tres

Complitz de proeza.


Jamais nulh de mos amicx

No vuelh ricx devenha,

Pois mos senher Fredericx,

Que sobre totz renha,

Era larcx ans que fos ricx;

Ar li platz que tenha

La terra e l' aver;

Aisso m' en comta per ver

Cascus, qui qu' en venha.


Mas d' una ren sia cert

Qu' als savis aug dire:

Qui tot vol tener, tot pert.

En aisso s remire,

E tengua donar ubert,

Que 'l roda no s vire

So desus desotz,

Qu'el virar faria totz

Sos enemicx rire.


E lau Dieu, que sus l' a mes

E l' a dat corona,

E mon senher lo marques,

Que quascus razona

Que venir l' en deu grans bes;

E razos es bona,

Qu' ieu vi, so us autrey,

So qu' al marques d' Est fey

El coms de Verona.


Per qu' ieu lo vuelh cosselhar,

Quar l' am ses bauzia,

Que son amic tengua car

E ric tota via,

Que ben a poder de far

Mielhs qu' om qu'el mon sia,

Fatz d' ome valen;

Vecvos doble falhimen

Si non o fasia.


Emperaire, ie us vuelh pregar

Que ja mal no us sia

S' ie us dic mon talen

Que, quar vos am finamen,

Vos mostr' aytal via.


Non sai plus valen,

Ni negus no m' en desmen

Del ben qu' ieu en dia.


N Ot del Carret, be us ten car,

Car en Lombardia.

___


Quan ben me suy apessatz,

Totz l' als es niens mas Dieus;

Qu'om laissa 'ls alos e 'ls fieus

E totas las heretatz;

Ricors del segle malvatz

Non es mas trespassamens,

Per qu' om deu esser temens

E leyals, ses totz enguans,

Que quascus es viandans.


Aitan tost quant hom es natz,

Mov e vai coma romieus

A jornadas, et es grieus

Lo viatges, so sapchatz;

Que quascus vai eslaissatz

Vas la mort, qu' aurs ni argens

Non l' en pot esser guirens;

Et on hom mais sai viu d' ans

Ses Dieu, mais fai de sos dans.


E tu, caitiu, que faras,

Que conoisses mal e be?

Greu er, si no t'en sove

D'on yest vengutz ni on vas:

S'en ta vida be no fas,

Tu mezeis t' iest escarnitz,

Que si s' en part l' esperitz

Cargatz de peccatz mortals,

Ta mortz er perpetuals.


Donc garda cum obraras

Tan quan vida te soste,

Qu'en breu d' ora s' esdeve

Que hom mor en un traspas;

Per qu' om non deu esser las

De ben far, quan n' es aizitz,

Qu'en breu de temps es falhitz

Lo joys d' aquest segle fals,

Qu'a totz es mortz cominals.


Quar no y a frevol ni fort

Que tan sapcha d' escremir

Qu'a la mort puesca guandir,

Qu' il non guarda agur ni sort,

Dreg ni mesura ni tort,

Qu' aitan tost pren lo melhor

E 'l plus ric, cum lo peior;

E negus hom, per nulh plag,

No s pot guandir de son trag.


Non y sai mas un conort:

Qu'om pesse de Dieu servir,

E qu' om se gart de falhir

Mentre qu' om vai vas la mort;

Qu'a pessar nos cove al port

On tug passon ab dolor,

Li rei e l' emperador;

E lai trobon a trazag

Lo mal e 'l ben que an fag.


A Dieu prec per sa dossor

Qu'elh nos fassa tan d' onor

Que ns guar de mortal aguag,

Tro son plazer l' aiam fag.

___


Domna, ieu pren conjat de vos, (N. E. comjat, comiat)

Et anc no fui plus angoissos

Con soi de vostra departia,

E comand vos a Dieu, m' amia,

Per cui mos cors languis e fon,

Que mais vos am que re del mon,

Qar despuois que us parlei ni us vic

Re del mont anc no m' abellic...

Qar neguna tan be no fai

Tot quant a valen pretz s' eschai,

Ni neguna tan be no di

Bels plazers, ni tan gen no ri;

Qu'ab bel semblan franc e cortes

Avez mon cor lasat e pres

Tan que d' al res non puesc pessar

Mas de vos servir et onrar,

E s' en grat servir vos sabia

Jamais marrimen non auria;

Domna, que ja no m vailla Deus

Si meillz no soi vostre que meus,

Que la nueit, quan soi endurmitz,

S'en vai a vos mos esperitz,

Donna, ar ai eu tan de ben

Que, quan resveil e m' en soven,

Per pauc no m voil los oils crebar,

Quar s' entremeton del veilhar;

E vauc vos per lo leich cerquant,

E quan no us trob reman ploran,

Qu' ieu volria totz temps dormir,

Qu'en sonjan vos pogues tenir, (N. E. somjan, somiant)

Mas aissi co us plaira sia,

Qu'en vos es ma mort e ma via

Qu' autra no me pot ajudar;

Vos me podetz far e desfar

Qu' ieu am pro mais per vos morir

Que per autra domna garir:

Mais vos n' auretz pechat e tort

Si mais no m' amatz viu que mort,

E sai ben que gran ardimen

Fas, domna, qar en vos m' enten,

Que be sai qu' a mi no s' ataing.


Pero fai que fol qui no s plaing

Al metge qui lo pot garir;

Que hom no s deu laissar morir

Que non fassa son mal saber

Al metge qui li pot valer:

Per qu' ieu o fas saber a vos,

Bella domna, valens e pros,

De cui teing tot quant ai en fieu,

E comandarai vos a Dieu,

Que ses cor vauc e ses cor veng

E ses cor ades me sosteng,

Que de cor soi mondes e blos,

Bella domna, vos n' avetz dos,

Que vos avetz lo mieu e 'l vostre;

Et ai ben talan que vos mostre,

Qan prezes mon anelet d' or

Mi traisses dins del cors lo cor,

Qu'anc puois en mon poder no fo,

Ans remas en vostra preizo,

E vos, per fin' amor enteira,

Domna, mi des vostr' almosneira

Don ieu vos ren cinc cens merces,

Qu' amorosamen m' avetz pres,

E faretz peccat a sobrer

S' auciez vostre preisoner,

Domna, mais d' aitan mi conort

Qu'anc homs non fes tan bella mort

Com ieu farai, s' ieu mort per vos,

Per qu' en dei esser mout joios...

E qan vei la bocca vermeilla

Qu'anc Dieus no sap far sa pareilla

Per baisar ni per rire gen

Ni per enamorar la gen,

Adonc soi eu enamoratz

Que no sai que dic ni que fatz;

E quan vei vostras bellas dens

Plus blancas que n' es fis argens,

E vostra color natural

Que Dieus fes, que no i a ren al,

Aissi soi d' amor entrepres

Que qui m sona no i respon ges...

Domna, no us aus dir mon coratge;

Mas si be m voletz el visatge

Esgardar, lo i poretz chauzir,

Que us es cella qui m fai morir:

E si esgardatz qals vos etz,

De qal beutatz e de qal pretz,

Ni de mi qal soi ni qant vaill,

Totz temps viurai mais en treball;

Mais no mi deu noire paratges

Ni riqueza ni autz lignatges,

Qu' hom non deu gardar en amor

Grant paratge ni aut richor,

Qu'amors deu esser cominals

Pos l' us es vas l' autre leials;

Qar fin' amor pren a amic

Tan tost lo paubre com lo ric,

E val mais merces que razos

En amor, so dis Salomos,

Per qu' ieu dei ben trobar merce

En vos, pos mais vos am que re;

Domna, tot aissi o fai Dieus,

Qar qui meils l' ama, meils es sieus:

Donc pois eu vos am mais e plus,

Meils vos dei aver que negus,

Que vostr' hom soi e vostre sers

Plus obedientz qu' us convers.

E s' en amor voletz entendre

No vos devetz vas mi defendre

Qu' encar no fazatz mon plazer,

S' el Dieus d' amor es dreiz ni ver,

E tan vos soi ferms e leials

Que Tristantz fo ves Yseul fals

Contra mi, e ves Blancha Flor

Floris ac cor galiador:

Envers vos soi tan francs e fis

Que qan truob home del pais

On vos estatz, no il aus parlar,

Ni m puosc partir, ni m sai loignar,

Ans li vauc demandan razos

Tan que lo fas parlar de vos;...

Qu'us orbs o poria conoisser

Que vos m' avetz pres e lazat,

E volgra aguesses la meitat

O 'l ters o 'l quart del mal q' ieu ai,

Q' adonc sabriatz com m' estai:

Mas vos non sentetz la dolor

Ni 'l mal qe m ven de fin' amor,

E ieu non serai jamais letz

Si vos vostra part no 'n sentetz,

Qu' adonc sabriatz vos de ver

Q' us es cella que m fai doler,

Qu' autre mal mi semblavan juec

Tan qu' ieu senti d' amor lo fuec;

Vers es l' eixamples de Rainart:

Tals se cuida calfar qui s' art...

Q' ieu no m gardei tro que fui pres,

Aissi fui d' amor sobrepres:

E pagues mi ben coma fol,

Qan mi meses lo bratz al col,

E mi disses qu' ieu era primers

Amics, e seria derers

Don vos anc fos enamorada...

E si m tenetz en tal balansa

Compaing serai Andrieus de Fransa,

Que mori per amor s' amia,

E pueis venc tart la repentia,

Qu' ella s' en repenti mout fort,

Qar no l' ac escapat de mort;

Atrestal avengra de me,

Domna, si non avetz merce;

Que s' en breu temps no m' ajudatz,

Mort me trobaretz, so sapchatz.

E so es be veritatz pura,

Que trobem en Sancta Scriptura,

Que domna, que aucit lo sieu

A escien, non vei pos Dieu.

Ma bella domna, si vos platz,

De me us prenga pietatz,

Que mort me podetz far cazer,

O viu me podetz retener,

Qu' ieu soi totz en vostra merce,

Faire mi podetz mal o be;

Mas ie us prec, per vostra franquesa,

Quar etz del mon la plus cortesa,

La plus plazen e la plus bella,

E cil que genser se capdella,

Qu' un pauc m' aleugessez mon martir,

Qar re del mon tan no desir

Com fas vostre bel cor leial,

Qu'a Dieu no sai querre ren al,

Domna, mas que us meta bon cor

Ves vostr' amic, qui per vos mor;

Q' ieu vos dirai que m' esdeve,

Per vos c'am mais que nulla re,

Quan m' en soi entratz el moster,

Si com autres pechaires quer

A Deu perdon de sos peccatz,

E ieu vos or entre mos bratz,

Que no i sai far autr' orazon;

Ans pes tant a vostra faison

Que quan ieu cuig dir: “Patre nostre.”

E ieu dic: “Domna, totz soi vostre...”

Aissi m' avetz enfollesit

Que Dieu e me m' en entroblit;

Pero tant es grans la vertutz

De vos a cui me soi rendutz

Que, si m faziatz d' amor tan

Que me retenguesses baizan,

Mos maltraitz, qu' es pejers que mortz,

Devenria jois e deportz;

E serian tut mei sospir

E mei afan e mei dezir

Tornat en joi et en dolsor,

Que tals es la forsa d' amor

Qu'us bes fai oblidar cent mals

Et us jois cent iras mortals;

Ni no sab d' amor ben jausir

Qui no sab cellar e sofrir,

Ni ja non sera benanans

Qui non es soffrens e celans

En aisso o cre e o cuit;

E d' aisso sai eu mai que tuit,

Qu'en me non a ren mas amors;

Qu'aissi m fadero tres serors,

En aquella ora qu' ieu fui natz,

Que totz temps fos enamoratz,

Qu'amors no s partes ja de me

Ni eu d' amor per nuilla re.

D'amor soi, e d' amor mi plai

Tot quan ella mi dis ni fai,

Qu' ieu soi fatz per domna servir,

Q' anc res no m poc tant abellir;

Mi dons m' autrei, mi dons mi ren,

Qu' ieu nasqui per far son talen,

E vailla mi Dieus e merces

En s' amor e ma bona fes.


viernes, 19 de enero de 2024

Lexique roman; Ces, Ses - Ceu

Ces, Ses, s. m., lat. census, cens, tribut.

Ni renda en sa honor ces ni tolieu.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Ne rende en son fief cens ni tonlieu.

Per que eu tolrai vostre ses.

Garins d'Apchier: Comunal.

C'est pourquoi j'ôterai votre cens.

Mas mil sospirs li ren quec jorn per ces.

P. Raimond de Toulouse: Si cum.

Mais je lui rends chaque jour mille soupirs pour tribut.

Per pagar ad amor lo ces.

Deudes de Prades: Amors.

Pour payer le tribut à l'amour.

CAT. Cens. ESP. PORT. IT. Censo. (chap. censo, sensal, sensals)

2. Sensa, s. f., revenu, cens, tribut.

E non cobeitan gran sensa

Ni 'l ben d'aquest mon.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Et ne convoitent grand revenu ni le bien de ce monde.

Com bos Reis culhir sa sensa.

Un troubadour anonyme: Vai Hugonet.

Comme bon Roi recueillir son tribut.

3. Sobreces, Sobces, s. m., sur-cens.

No posca donar a sobreces, ni a ces, ni ad acapte neguna honor que tengua de nos. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 98.

Ne puisse donner à sur-cens, ni à cens, ni à acapte aucun fief qu'il tienne de nous.

De donar ab sobces.

Tit. de 1279. Arch. du R., J., 321.

De donner avec sur-cens.

4. Censuari, s. m., lat. censuarius, censier.

Li feusatier, emphiteotas e censuaris.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 41.

Les feudataires, emphitéotes et censiers.

5. Cessal, adj., lat. censualis, censitaire, censable.

Laurador terras cessals menten.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Les laboureurs niant les terres censables.

Mas, ab tot so, m'a plus cessal

Que, quan li m dei, non avia.

Aimeri de Peguilain: Puois que.

Mais, avec tout cela, elle m'a plus pour censitaire qu'elle n'avait,

lorsque je me donnai à elle.

ESP. Censal (censual). (chap. sensal) PORT. Censual. IT. Censuale.

6. Cessalmen, adv., censalement, à cens.

No i remas hom ni femna no 'l dones annalmens,

Cadaus per son cap, denier d'aur cessalmens.

P. de Corbiac: El nom de.

N'y demeurât homme ni femme qui ne lui donnât annuellement, chacun pour son chef, un denier d'or censalement.

Los quals moltos... donam per jasse cessalmen.

Tit. de 1241. DOAT, t. CXL, fol. 127.

Lesquels moutons... nous donnons pour toujours à cens.

ESP. Censualmente. (chap. sensalmen)

7. Acessar, v., acenser.

Autreiam et acessam a vos.

Tit. de 1262. DOAT, t. CXXIV, fol. 11. 

Octroyons et acensons à vous.

Del mas del Poig que lur acesset.

Tit. de 1113. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 65.

(chap. Del mas del Puch que ell los va assensá)

Du mas du Puy qu'il leur acensa.

Part. pas. Pessa de terra qu'eu e vos aviam comprada e acessada.

Tit. de 1279. Arch. du Roy., J., 321.

Pièce de terre que moi et vous avions achetée et acensée.

ANC. ESP. Acensar. IT. Accensare. (chap. assensá: assenso, assenses, assense, assensem o assensam, assenséu o assensáu, assensen.
Doná a censo, sensal.)

8. Acessamen, Assensament, s. m., acensement.

Lo deime de tot l' acessament del blat.

Tit. de 1247. DOAT, t. CXXIV, fol. 313.

La dîme de tout l' acensement du blé.

En lo instrument de l' assensament. Charte de Gréalou, p. 96.

Dans l'acte d'acensement.

9. Assensa, s. f., acensement.

Dat per assensa... Fos feita ascensa per los hers.

Tit. de 1289. DOAT, t. CXLII.

Donné par acensement... Fut fait acensement par les héritiers.

10. Censura, s. f., lat. censura, censure.

Per la censura ecclesiastica.

Tit. de 1378. DOAT, t. CXXV, fol. 65.

Par la censure ecclésiastique.

CAT. ESP. (chap) Censura.

11. Recensar, v., recenser.

Las attestations presas,... non si podon recensar, ni reire auzir.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.

Les attestations prises,... ils ne peuvent être recensés, ni entendus de nouveau.


Cesar, s. m., césar, dignité impériale.

Sotz lo poder d'aquest cesar... Elegi II cesars, e Maximia fo l'us.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 28 et 32.

Sous le pouvoir de ce césar... Il choisit deux césars, et Maximien fut l'un.

CAT. ESP. (césar) PORT. Cesar, IT. Cesare. (chap. Céssar; lo nom César lo escribim en una s, pero com se pronunsie en ss se hauríe de escriure en 2 esses.)


Cesca, s. f., glaïeul.

Cesca es herba dura et aguda, ab asta triangular.

Eluc. de las propr., fol. 203.

Glaïeul est une herbe dure et aiguë, avec une pointe triangulaire.

(ESP. Gladiolo)

Cessar, Sessar, v., lat. cessare, cesser.

Que de amassar aur no se volon cessar.

(chap. Que de amassá or no volen pará. Cessá no se diu en chapurriau.)

La nobla Leyczon.

Qu'ils ne veulent cesser d'amasser or.

Va pregar K. que fes sessar los giens. Philomena. (enginys : ingenios)

Va prier Charles qu'il fit cesser les machines de guerre.

CAT. Cessar. ESP. Cesar. PORT. Cessar. IT. Cessare.

2. Cessable, adj., cessable, finissable.

De no cessable dileit. Trad. de Bède, fol. 40.

De bonheur non finissable.

3. Cessament, s. m., interruption, cesse, abandon.

Ab interpollacio o cessament. Eluc. de las propr., fol. 84.

Avec interpolation ou interruption.

Per nul cessamen que fassa de sos bes.

Statuts de Montpellier de 1212.

Par aucun abandon qu'il fasse de ses biens.

ESP. Cesamiento. IT. Cessamento.


Cessio, Cession, s. f., lat. cessio, cession, transport.

Que aquesta donatios e cessio puesca menhs valer.

Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 126.

Que cette donation et cession puisse moins valoir.

De cession de dregs.

Statuts de Montpellier du XIIIe sièc.

De cession de droits.

E lhi 'n fas cessio.

Tit. de 1275, Arch. du Roy., J., 328.

Et lui en fais cession.

- Délaissement, abandon à des créanciers.

Miserable remedi de cession.

Coutume de Condom de 1313.

Misérable remède de cession.

CAT. Cessió. ESP. Cesión. PORT. Cessão. IT. Cessione.

2. Accessio, s. f., lat. accessio, accès.

Cessant la febre,... mas apres torno las accessios,... e ve la accessio en cesta hora.

Eluc. de las propr., fol. 89 et 90.

La fièvre cessant,... mais après les accès retournent,... et l'accès vient à l'heure certaine.

CAT. Accessió. ESP. Accesión. PORT. Accessão. IT. Accessione. (chap. acsés de fiebre.)

3. Accessori, s. m., accessoire.

So que es principal deu esser denan son accessori.

Leys d'amors, fol. 113.

Ce qui est principal doit être devant son accessoire.

Adjectiv. Es appellada principal en respeit de las autras joyas... las quals s'appellan accessorias. La Crusca provenzale, fol. 98.

Est appelée principale eu (en) égard aux autres joies... lesquelles s'appellent accessoires.

CAT. Accessori. ESP. Accesorio. PORT. IT. Accessorio. (chap. acsessori, acsessoris, acsessoria, acsessories)

4. Accessoriamen, adv., accessoirement, en accessoire.

Non es vicis accessoriamen. Leys d'amors, fol. 113.

Accessoirement, ce n'est pas vice.

Principalment, accessoriament renunciam.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 285.

(chap. Prinsipalmen, acsessoriamen renunsiam.)

Nous renonçons en principal, en accessoire.

ESP. Accesoriamente. IT. Accessoriamente.

5. Concession, s. f., lat. concessionem, concession.

Prohibir la concession de tals letras.

Statuts de Provence. BOMY, p. 2.

Prohiber la concession de telles lettres.

Capitols de la concession del dich subsidi.

Reg. des États de Provence de 1401.

Chapitres de la concession dudit subside.

CAT. Concessió. ESP. Concesión. PORT. Concessão. IT. Concessione. (chap. consessió, consessions. Sedí, consedí: consedixco, consedixes, consedix, consedim, consediu, consedixen.)

6. Anteceden, s. m., lat. antecedens, antécédent.

La cauza de la qual fay relatius recordatio apelam anteceden, e vol dire aytan cum cel qu'estai denan. 

(chap. literal: La cosa de la cual lo relatiu fa recordassió diém antessedén, y vol dí tan com aquell que está dabán.)

Can relatius et antecedens se dezacordan.

Leys d'amors, fol. 47 et 142.

Nous appelons antécédent la chose de laquelle le relatif fait remémoration, et il veut dire autant comme celui qui est devant.

Quand le relatif et l'antécédent se désaccordent.

CAT. Antecedent. ESP. PORT. IT. Antecedente. (chap. antessedén, antessedens, per ejemple a la guardia sivil o polissía.)

7. Exces, s. m., lat. excessus, excès.

Et honestamens uzar de vestirs ses exces. V. et Vert, fol. 104.

Et honnêtement user de vêtements sans excès.

CAT. Exces (falta la tilde). ESP. Exceso. PORT. Excesso. IT. Eccesso. (chap. exés, v. exedí, exedís: yo me exedixco, exedixes, exedix, exedim, exediu, exedixen.)

8. Excessiu, adj., excessif.

Calor natural pren excessiva exhalacio. Eluc. de las propr., fol. 19.

Chaleur naturelle prend excessive exhalation.

Causa non tan excessiva.

Reg. des États de Provence de 1401.

Chose non tant excessive.

CAT. Excessiu. ESP. Excesivo. PORT. Excessivo. IT. Eccessivo. (chap. exessiu, exessius, exessiva, exessives o excessiu, excessius, excessiva, excessives.)

9. Preceder, v., lat. praecedere, précéder.

Part. prés. Segon la manieyra precedent.

Trad. d'Albucasis, fol. 4.

(chap. Segons la manera pressedén o pressendenta.)

Selon la manière précédente.

Part. pas. De aquo del qual es precedida rememoracio.

Trad. d'Albucasis, fol. 33.

De ce dont la mention est précédée.

CAT. Preceir. (https://historia-aragon.blogspot.com/2021/03/17-18-19-noviembre.html)

ESP. PORT. Preceder. IT. Precedere. (chap. pressedí)

10. Predecessor, s. m., lat. praedecessor (N. E. prae, pre + decessor, el que muere antes), prédécesseur.

Perseguet coma son predecessor Vigili papa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 70.

Il poursuivit comme le pape Vigile son prédécesseur.

Am nostre senhor lo Rei e am sos predecessors.

(chap. En nostre siñó lo Rey y en (sons) los seus predecessós.)

Tit. de 1282. Arch. du Roy., J., 323.

Avec notre seigneur le Roi et avec ses prédécesseurs.

CAT. Predecessor. ESP. Predecesor. PORT. Predecessor. IT. Predecessore. (chap. predecessó, predecessós, predecessora, predecessores.)

11. Proceder, v., lat. procedere, procéder, avancer.

Lo bayle pot proceder tro a sentensa.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

(chap. Lo bayle o baile pot prossedí hasta la sentensia.)

Le bailli peut procéder jusqu'à sentence.

Part. prés. Sageta precedent en loc carnos.

Trad. d'Albucasis, fol. 50.

Une flèche avançant en lieu charnu.

Sant Esperit qui procedissh del Paire e del Filh.

Eluc. de las prop., fol. 3.

Saint-Esprit qui procède du Père et du Fils.

Part. prés. Del pair' e del filh procezens.

Brev. d'amor, fol. 99.

(chap. Del Pare y del Fill prossedén)

Procédant du père et du fils.

ESP. PORT. Proceder. IT. Procedere. (chap. prossedí: prossedixco, prossedixes, prossedix, prossedim, prossediu, prossedixen.) 

12. Procedir, Procezir, v., provenir, procéder, avancer.

D'una bella fon gran

Nais e procezis us clars rieus.

Brev. d'amor, fol. 9.

(chap. D'una bella fon gran naix y prossedix un riu cla. 

Per ejemple, de la fon del Teix naix lo riu Matarraña. 

Com veéu aquí damún, de fontis : font, la t se va pedre fa mol tems, com la vergoña de Artur Quintana Font, si ne va tindre auncás.) 

D'une belle fontaine grande naît et provient un clair ruisseau.

Part. pas. Un home avia procesit en son etat.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

(chap. Un home habíe abansat en son estat. Promogut, promoure. Habíe millorat lo seu estat, la seua fama, la seua situassió, etc.)

Un homme avait avancé en son état.

CAT. Proceir.

13. Proces, s. m., lat. processus, avancement, progrès.

Quant ac complit

Lo Filh de Dieu tot son proces.

Brev. d'amor, fol. 168.

Quand le Fils de Dieu eut accompli tout son avancement.

Las leys d'amors e 'l bel proces

Nomnat las flors del gay saber.

La Crusca provenzale, fol. 99.

Les lois d'amour et le beau progrès nommé les fleurs du gai savoir.

- Procès.

Negun proces tant civil que criminal.

Statuts de Provence. BOMY, p. 10.

Nul procès tant civil que criminel.

CAT. Proces (falta la tilde). ESP. Proceso. PORT. IT. Processo. (chap. prossés)

14. Procezimen, s. m., procession, action de procéder, progrès.

E creire lo procezimen

Del Sant Esperit issamen.

Brev. d'amor, fol. 9.

Et croire également la procession du Saint-Esprit.

(N. E. No confundir con la procesión de Puigdemont.)

En lo qual procezimen, non es causa necessaria gardar compas.

Leys d'amors, fol. 9.

Dans lequel progrès, garder mesure n'est chose nécessaire.

CAT. Proceiment. ESP. Procedimiento. PORT. IT. Procedimento.

15. Processio, s. f., lat. processio, procession, action de procéder.

Processio que es propria al Sanct Esperit.

Eluc. de las propr., fol. 7.

Procession qui est propre au Saint-Esprit.

- Cérémonie religieuse.

A processio, ab la crotz e 'ls candeliers.

Tit. de 1205. DOAT, t. CV, fol. 155.

A procession, avec la croix et les chandeliers.

(chap. A la professó, processió, en la creu y los candelés, candelabros – canalobres són lo mateix, pero ya sol u apliquem al aigua gelada, castellá témpanos de hielo.)

Anava a Sant Peyre, dizen las letanias; lo preiro e traichero foras de la procession. Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.

(chap. Anabe a San Pere, dién les letaníes; lo van pendre y lo van traure fora de la professó.)

Il allait à Saint-Pierre, disant les litanies; ils le prirent et traînèrent hors de la procession.

- Rassemblement, foule.

E vengron li encontra ab processio e cridavan: Osanna.

Fragm. de trad. de la Passion.

Et ils lui vinrent au-devant avec rassemblement, et ils criaient: Hosanna.

CAT. Processió. ESP. Procesión. PORT. Procissão. IT. Processione. (chap. Professó, seguramen corrupsió de processió. Professó, que professe, maestre, mestre – magister.)

16. Succedir, Succezir, v., lat. succedere, succéder, survenir.

La molher li deu succedir entieirament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 58.

La femme lui doit succéder entièrement.

Motas vegadas succezeys la mort. (N. E. Esta frase está fuera de contexto, siempre sucede la muerte, pero se refiere a un tratamiento.)

Trad. d'Albucasis, fol. 70.

Plusieurs fois survient la mort.

Part. pas. Avia succezit a Alixandre.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 24.

Avait succédé à Alexandre.

CAT. Suceir. ESP. Suceder. PORT. Succeder. IT. Succedere. 

(chap. sussedí: sussedixco, sussedixes, sussedix, sussedim, sussediu, sussedixen. Part. pas sussedit.)

17. Successio, s. f, lat. successio, succession, suite.

Varietat dels temps ni lor successio.

Eluc. de las propr., fol. 280.

Variété des temps ni leur succession.

- Succès.

Perdusent a salut e a lausabla successio.

Trad. d'Albucasis, fol. 1.

Conduisant à salut et à louable succès.

- Héritage.

Per la succession del dit mon paire.

Tit. de 1274. Arch. du Roy, K., 17.

(chap. Per la sussessió del dit mon pare.)

Par la succession dudit mon père.

Las successions que al dit mosseignor comte apparteno.

Justel. H. de la M. de Turenne, 1399, p. 134.

Les successions qui appartiennent audit monseigneur comte.

CAT. Successió. ESP. Sucesión. PORT. Successão. IT. Successione. 

(chap. sussessió)

18. Successor, s. m., lat. successor, successeur.

E alcun successor. V. de S. Honorat.

Et aucun successeur.

CAT. Successor. ESP. Sucesor. PORT. Successor. IT. Successore.

(chap. sussessó, sussessós, sussessora, sussessores.)

19. Successivament, adv., successivement.

Aissi cum successivament sera instituit.

(chap. Aixina com sussessivamén sirá instituít.)

Tit. de 1281. DOAT, t. CXVIII, fol. 172.

Ainsi comme il sera successivement institué.

CAT. Successivament. ESP. Sucesivamente. PORT. IT. Successivamente.

(chap. sussessivamén)


Ceu, s. m., lat. sebum, suif.

Cascuna cargua de ceu, de lard.

Tit. de 1285. DOAT, t. CLXXIV, fol. 192.

Chaque charge de suif, de lard.

Los candeliers de ceu de Monpeslier.

Cartulaire de Montpellier, fol. 90.

Les fabricants de chandelles de suif de Montpellier.

CAT. Seu. ESP. PORT. Sebo. IT. Seuo. (chap. sagí, sebo)

viernes, 20 de octubre de 2023

XXXII, Lo segle m' es camjatz

XXXII.


Lo segle m' es camjatz

Tan fort, don suy iratz,

Qu' a penas sai que m dia,

Qu' ieu suelh esser uzatz

De chans e de solatz,

E de cavalairia

Mesclat ab cortezia;

E so per qu' om valia

Era ma voluntatz

Et en ditz et en fatz

Et en tot quan podia;

E las domnas vezia,

Selhas cuy valor tria,

Ab lur plazens beutatz,

Don era conortatz

De gran joy qu' en avia,

E trac en garentia

Amor que mi movia;

Del tot m' era donatz.

A so que valor platz,

E 'l segles m' o sufria.


Aras tem que blasmatz

En fos e condampnatz,

S' ieu res d' aisso fazia;

Del tot mi suy viratz,

Totz enicx e forsatz,

A so que no m plai mia;

Que me coven de platz

Pensar e d' avocatz,

Per far libelhs tot dia;

E pueys esgart la via

Si nulh corrieu veiria,

Qu' ilh venon daus totz latz,

Polsos et escuyssatz,

Que la cortz los m' envia,

E si dizon folhia

Blasmar non l' auzaria,

Pueys me dizon: Puiatz

En cort e demandatz,

La pena s' escieuria,

Qu' om no us perdonaria,

Si 'l jorn en vos falia.


Veus a que suy tornatz,

Senhors, ar esgardatz

Si sui be a la lhia,

Qu' ieu am trop mais lo glatz

No fas las flors dels pratz;

Que no sai on me sia,

Senhors, a dieu siatz,

Quar hom que viu iratz

Val meyns que si moria;

Qu' al rey Castellan platz,

Qu' es sobre totz honratz,

Qu' ieu tengua lai ma via,

Qu' en elh m' er restauratz

Joys e chans e solatz

Qu' alhors no m revenria.


Bertrand d' Alamanon.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Cadenet, La comtesse de Provence

Cadenet, t. II, III et IV. Vingt-huit pièces, dont quelques-unes sont attribuées à d' autres troubadours.

Cadenetz si fo de Proensa, d' un castel que a nom Cadenet, qu' es en la riba de Durensa el comtat de Forcalquier. Fils fo d' un paubre cavallier; e quant el era enfans lo castels de Cadenet si fo destruitz e raubatz per la gent del comte de Toloza, e li home de la terra mort, et el pres e menat en Tolsan per un cavalier qu' avia nom Guillem del Lantar; et el lo noiric e 'l tenc en sa maison. Et el venc bos, bels e cortes, e si saup ben trobar e cantar e parlar; et apres a trobar coplas e sirventes. E parti se del seignor que l' avia noirit, et anet s' en per cortz; e fez se joglars e fazia se apellar Baguas. Lonc temps anet a pe, desastrucs per lo mon. E venc s' en en Proensa, e nuillz hom no lo conoissia; e fetz se clamar Cadenet; e comenset a far cansos e fetz las bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de Dosfraires del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor.

En Blancatz l' onret e 'l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e gran honor; e pois el se rendet a l' Ospital e lai definet. E tot lo sieu faig eu saubi auzir e per vezer.
Fragment d' une pièce:
S' ieu trobava mon compair' En Blacatz
Un bon conseill leial li donaria,
Mas per mon grat ses conseill o faria,
Qu' enanz qu' el fos del segle trespassatz
S' en departis, qu' el temps que n' es passatz
No il fara ges al maior obs secors,
Anz hai paor qu' inz en enfern no 'l pegna,
Si tan no fai qu' a Jesu Crist si vegna,
Que l' ufana d' aquest segl' e 'l lauzors
Es en l' autre marrimenz e dolors.
S' ieu trobava.
Crescimbeni, 108. Bastero, 80 et 121. Millot, I, 416. Papon, II, 385.
P. Occ. 113.

La dame Castelloze, t. III.
Na Castellosa si fo d' Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona; et amet N Arman de Breon, e fetz de lui sas cansos. Et era una domna mout gaia e mout enseignada, e mout bela.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 464. P. Occ. 245.

Cavaire. Réponse à un couplet qui lui est adressé par Bertran Folcon:
Cavaliers, cui joglars vest,
De cavalaria s devest,
C' us joglaretz del marques d' Est,
Falco, vos a vesti ab si,
Per que m demandatz que m feri,
Que noca us deman qui us vesti?

Cercamons. Cinq pièces.
Cercamons si fos uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dire Cercamons.
Dans une de ses pièces, il adresse des reproches aux troubadours:
Ist trobador entre ver e mentir
Afollon druz e moilliers et espos,
E van dizen c' amors va en biais
Per que 'l marit en devenon gilos
E dompnas son intradas en pantais...
Pois nostre temps.

Et dans une autre il dit:
E cel que bon pretz oblida
Sembla fols que l' autrui abais;
Et es razos deschausida
Qu' om veia 'l pel en l' autrui oill
Et el sieu no conois lo trau.
Ges per lo temps.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 474. P. Occ. 250.

Certan. Interlocuteur dans une tenson, il propose de la soumettre au jugement du roi d' Aragon:
N Ugo, lo rei valentz e fis
D' Aragon, en cui pres s' aizis,
El entendra ben lausor;
Sa s que dira, tan sap d' amor...
Millot, III, 396.

Le chevalier du Temple t. IV.
Millot, II, 467.

Claire d' Anduze, t. III.
Millot, II, 477. P. Occ. 252.

Cominal, t. IV.

Le comte d' Empurias. Une seule pièce, dont le texte est altéré dans le manuscrit; c' est une réponse à Frédéric III, Roi De Sicile:
A l' onrat rei Frederic terz vai dir...
Que dels parenz qu' aten de vas Espagna
Secors ogan non creia qu' a lui venia...

Ni no s cug ges qu' el seus parenz desir
Qu' el perda tan qu' el regne no il remagna,
N' el bais d' onor per Franzeis enrechir
Qu' en laiseron lo plan e la montagna...

Del joven rei me platz car non s' esmaia
Per paraulas, sol qu' a bona fin traia
So qu' el paire conquis a lei de sert,
E si 'l reten, tenrem l' en per espert.
A l' onrat rei.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, III, 23.

Le comte de Flandre. Un couplet adressé à Folquet de Roman; en voici la fin:
Pero conseill li darai gen,
Et er fols s' el no l' enten,
C' ades tegna son viatge
Dreit lai vas son estage;
Que sai van las genz dizen
Que per Cinc cenz marcs d' argen
No il calria metre gatge.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180.

Le comte de Foix.
Mas qui a flor se vol mesclar
Ben deu gardar lo sieu baston,
Car frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon.
E no us fizes en Carcasses
Ni en Genes
Ni en Gascon, quar no l' amon de res
De pos vas mi ai faita la falhensa.
En breu de temps veirem mos Brogoignon
Cridar Montjoi, e 'l criden Aragon.
Mas qui a.
Voici le commencement d' une autre pièce:
frances, c' al mon de gran cor non a par
E de saber, de fortz', e Bergoingnon
Los Patarin a Roma auzan menar;
E qui clamar se fara d' Aragon
A lo gran foc seran menatz apres,
Com rason es,
E tuit bruisat seran
E lor cenes gitad' al vent.
frances c' al mon.
Millot, II, 470. P. Occ. 291.

Le Comte de Poitiers, t. III et IV.
Lo Coms de Peitieus si fo uns dels maiors cortes del mon, e dels maiors trichadors de dompnas; e bons cavalliers d' armas, e larcs de dompneiar.

E saup ben trobar e cantar: et anet lonc temps per lo mon per enganar las domnas. Et ac un fill que ac per moiller la duquessa de Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d' Engleterra, maire del rei jove, e d' En Richart e del comte Jaufre de Bretaingna.
Ce troubadour étant le plus ancien de tous ceux dont les ouvrages sont parvenus jusqu'à nous, il a paru convenable d' en extraire les divers fragments qui peuvent donner une idée de l' état de la langue et de la poésie de l' époque où il a écrit.
Companho farai un vers covinen,
Et aura i mais de foudatz no y a de sen;
Et er totz mesclatz d' amor e de joi e de joven.


E tenguatz lo per vilan qui no l' enten
O dins son cor voluntiers no l' apren;
Greu partir si fai d' amor qui l' atrob a son talen.


Dos cavals ai a ma selha ben e gen;
Bos son et ardit per armas e valen
E no 'ls puesc amdos tener, que l' us l' autre no cossen.

Si 'ls pogues adomesgar a mon talen,
Ja no volgr' alhors mudar mon garnimen,
Que miels foren cavalguatz de nul home viven.

L' uns fon dels montaniers lo plus corren,
Mas tan fera estranheza ha longuamen,
Et es tan fers e salvatges que del ballar se defen.

L' autre fon noyritz sa jos pres Cofolen
Et anc no vis bellazor, mon escien;
Aquest non er ja camjatz per aur ni per argen...

Cavalliers, datz mi cosselh d' un pessamen;
Ancmais no fui issarratz de cauzimen (N. E. issaratz más arriba)
E no sai ab qual mi tengua de N' Agnes o de N' Arsen...
Companho farai.

Ben vuelh que sapchon li plusor
D' est vers, si 's de bona color,
Qu' ieu ai trag de mon obrador,
Qu' ieu port d' ayselh mestier la flor
Et es vertatz,
E puesc en trair lo vers auctor,
Quant er laissatz.

Ieu conosc ben sen e folhor
E conosc ardimen e paor
E, si m partetz un juec d' amor,
No suy tan fatz
Non sapcha triar lo melhor
Entr' els malvatz.

Ieu conosc ben selh qui be m di
E selh qui m vol mal atressi,
E conosc ben selhuy qui m ri
E s' ill pro s' azauton de mi,
Conosc assatz,
Qu' atressi dey voler lor fi
E lor solatz.


Mas ben aia cel qui m noiri,
Que tan bon mestier m' eschari,
Que anc a negun no falhi,
Qu' ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz;
Mais en sai que nulh mon vezi,
Qual qu' emveiatz.

Dieu en laus e sanh Jolia;
Tant ai apres del juec doussa
Que sobre totz n' ai bona ma;
E selh qui cosselh mi querra
No l' er vedatz,
Ni nuils de mi non tornara
Descossellatz.

Qu' ieu ai nom maiestre certa;
Ja m' amigu' a nueg no m' aura
Que no m vuelh' aver lendema,
Qu' ieu sui be d' est mestier sobra
Tant ensenhatz
Que ben sai guazanhar mon pa
En totz mercatz...
Ben vuelh que.

Pus vezem de novelh florir
Pratz, e vergiers reverdezir
Rius e fontanas esclarzir,
Auras e vens,
Ben deu quascus lo joy jauzir
Don es jauzens.

D' amor non dei dire mas be,
Quar non ai ni petit ni re,
Quar ben leu plus no m' en cove;
Pero leumens
Dona gran joi qui be mante
Los aizimens...

Per tal n' ai meins de bon saber,
Quar vuelh so que no puesc aver
Aicel reproviers me ditz ver
Certanamens:
A bon coratg' e bon poder
Qui 's ben sufrens...

Obediensa deu portar
A mantas gens qui vol amar,
E coven li que sapcha far
Faigz avinens,
E que s guart en cort de parlar
Vilanamens.
Pus vezem de.

En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi;
Trobey la moler d' En Guari
E d' En Bernart:
Saluderon me francamen
Per sant Launart.

Una mi dis en son latin:
Deus te salve, dom pelegrin,
Molt me pareis de bel eisin,
Meu esient,
Mais trop en vai per est camin
De folla gent.

Auiatz ieu que lur respozi,
Anc fer ni fust no y mentaugui
Mas que lur dis aital lati:
Tarrababart
Marta babelio riben
Sara ma hart.

So dis N' Agnes e N' Ermessen:
Trobat avem qu' anam queren,
Alberguem lo tot plan e gen,
Que ben es mutz;
E ja per el nostre secret
Non er saubutz.

La una m pres sotz so mantelh;
Meneron m' en a lur fornell,
Et a mi fon mout bon e belh;
Lo foc fo m bo
Et ieu calfei me voluntiers
Al gros carbo.

A manjar me deron capos;
El pan fon cautz, e 'l vin fon bos;
Et ieu dirney me volentos
Fors et espes,
Et anc sol no y ac coguastros
Mas que nos tres.

“Sors, aquest hom es enginhos
E laissa son parlar per nos:

Aportatz lo nostre cat ros
Tost e corren,
Que li 'n fara dir veritat,
Si de res men.”

Quant ieu vi vengut l' enuios
Qui a grant onglas e lonc grignos,
Ges son solatz no mi fon bos;
Totz m' espaven;
Ab pauc no 'n perdi mas amors
E l' ardimen.

Quan aguem begut e manjat
Despulley m' a lur voluntat;
Derreire m' aportero 'l cat
Mal e fello;
Et escorgeron me del cap
Tro al talo.

Per la coa 'l pres N' Ermessen
E tira el cat escoyssen;
Plaguas me feyron mays de cen
Aquella ves;
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui ges.

Après avoir exagéré ses prouesses dans un récit que la décence ne permet pas de transcrire, et auquel il serait difficile de croire, quand même, selon un couplet qui se trouve seulement dans le manuscrit de Mac-Carti, on admettrait qu' il passa huit jours avec ces deux dames, le Comte de Poitiers termine la pièce par ces vers adressés à son jongleur:
Monet, tu m' iras al mati,
Mo vers portaras el Borssi
Dreg a la molher d' En Gari
E d' En Bernat;
E diguas lor que per m' amor
Aucizo 'l cat.
En Alvernhe.
Dans une pièce licencieuse, il fait la comparaison suivante:
E cels qui no volran creire mos casteis
Anho vezer pres lo bosc en un deveis;
Per un albre c' om hi tailla, n' y naison dos o treis;
E quan lo bosc es taillatz, nais plus espes;
E 'l senher no 'n pert son comte ni sos ses.
Companho tant ai.
Crescimbeni, 190. Bastero, 81. Millot, I, 1. Hist. Litt. XI, 37; XIII, 42. Papon, II, 422. P. Occ. 1.

Le comte de Provence. Une pièce en forme de tenson, avec Carn et Ongla:
Carn et Ongla, de vos no m voill partir
Tan vos trob ferm en plan et en montagna,
E poira m' en, qui s volra escarnir,
Qu' eu vos partrai ogan de ma compaigna,
Ni negun temps, mentre que guerra aia,
Pro sabra d' art toz homs que us me sostraia;
Tan bon caval no sai ni tant espert,
Per que m' er mal si ses armas vos pert.
                            Carn et ongla.

Une tenson avec Arnaud:
Amics, N Arnaut, cent domnas d' aut paratge
Van outra mar e son en mieja via,
E non podon ges complir lo viatge
Ni sai tornar per nulla res que sia,
Si non o fan per aital convinen
Q' un pet fassatz, de que mova tal ven
Per que la naus venga s a salvamen:
Faretz l' o no, que saber o volria?
Amics N Arnaut.
Nostrad. 103. Bastero, 81 et 92. Crescimbeni, 180. Millot, II, 212. Papon, II, 417. P. Occ. 166.

Le comte de Rodez.
Lo coms de Rodes si era mout adreitz e mout valens, e si era trobaire; e 'N Uc de Sain Sir fetz aquesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmeiar, etc.
E lo coms si respondet aquesta cobla:
N Uc de San Cir, be m deu grevar
Que us veia que ojan sai fos
Paubres e nutz e d' aver blos,
Et eu vos fi manent anar;
Mais me costes que dui arquier
No feiron o dui cavallier;
Pero ben sai, si us dava un palafre,
Dieus que m' en gar, vos lo prendriatz be.

Le comte de Rodez a une autre tenson avec Hugues de Saint-Cyr, dans laquelle il lui dit:
E vostr' ais me farai vezer,
N Uc de San Cir, anz del pascor,
Si que i farai de roca tor
Et aut mur e fossatz chazer;
Que trop menon gran bobansa
N Uc et Arnautz, si deus mi gar;
Mas eu la lor farai baissar,
E no voill aver honransa
Ni portar escut ni lansa.
E vostr' ais me.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. Millot, II, 174.

Le comte de Toulouse. Couplet en réponse à Gui de Cavaillon:
Lo coms de Tolosa li respondet:
Per deu, Gui, mais ameria
Conquerre prez e valor
Que nuill' autra manentia
Que m tornes a desonor;
Non o dic contra clerzia
Ni m' en esdic per paor,
Q' eu no voill castel ni tor
S' eu eis no la m conquerria;
E mei honrat valedor
Sapchan qu' el gazainz er lor.
Seigner coms.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180. P. Occ. 271.

La Comtesse de Die, t. III.
La comtessa de Dia si fo moiller d' En Guillem de Peitieus, bella dompna e bona; et enamoret se d' En Raembaut d' Aurenga, e fetz de lui mains bons vers. Et aqui sont escriutas de las soas chansos.
Nostrad. 47. Crescimbeni, 30. Bastero, 81. Millot, I, 161. Papon, II, 381. P. Occ. 54. Hist. Litt. XV, 446.

La comtesse de Provence. Un couplet:
Vos que m semblatz d' els corals amadors,
Ja no volgra que fosses tan doptans;
E platz mi molt car vos destreing amors,
Qu' atressi sui eu per vos malananz.
Et avetz dan en vostre vulpilhage,
Quar no us ausas de preiar enhardir,
E faitz a vos et a mi gran damnage;
Que ges dompna non ausa descobrir
Tot so q' il vol per paor de faillir.
Vos que m semblatz.
Millot, II, 222. P. Occ. 167.
dalfinet. Une pièce.
Del mieg sirventes ai legor
E voill lo far a toz auzir,
E penrai ivern per pascor
E trauchar per pro dormir
Et estar el boscage,
Et irai sovenet armatz,
E pren per flor la neu e 'l glaz,
C' ab honrat vasalatge
Menarai si las mans e 'ls braz
Tro paus tot mon afar en paz.

Elle a trois couplets et cet envoi:
Domna, d' onrat lignatge
Per vos sui al Dalfin cazaz,
E tenc totas mas eretaz.
Del mieg sirventes.