Mostrando entradas con la etiqueta proeza. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta proeza. Mostrar todas las entradas

sábado, 6 de diciembre de 2025

Pros - Provincial

Pros, adj., lat. probus, preux, généreux, libéral, vertueux. 

Pros, Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins

Voyez Denina, t. III, p. 61.

Ja non er hom tan pros

Que no sia blasmatz,

Cant es a tort fellos.

Arnaud de Marueil: Ja non er.

Jamais ne sera homme si preux qui ne soit blâmé, quand il est à tort félon.

Elh era pros e larc e bo cavayer d' armas. Philomena.

Il était généreux et libéral et bon cavalier d'armes.

En Sordel, que vos es semblan 

De la pros comtessa prezan?

T. de P. Guillem et de Sordel: En Sordel.

Seigneur Sordel, que vous est-il semblant de la vertueuse comtesse prisée? 

Subst. Ieu m vuelh ab joi tenir 

Et ab los pros de Proensa.

B. de Ventadour: En aquest. 

Je veux me tenir avec joie et avec les preux de Provence. 

ANC. FR. Qui mult ere sage e proz. Villehardouin, p. 10.

Si n'est-il mès nule Lucrece... 

Ne prode fame nule en terre.

Roman de la Rose, v. 8695.

Chascuns dist que je sui si proz

Et que j'ai tant sens et savoir.

Roman du Renart, t. I, p. 206.

IT. Pro, prode. (chap. Home de pro, homens de pro : prohome, prohomens; latín probos homines; aragonés : ricos hombres.)

2. Proeza, Proheza, Proessa, s. f., prouesse, valeur, générosité, honneur, vertu, mérite.

Ja non aura proeza

Qui no fug avolezza.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Jamais n' aura prouesse qui ne fuit lâcheté.

En proheza ha III partidas: ardimen, forssa e fermetat.

V. et Vert., fol. 32.

En prouesse il y a trois parties: hardiesse, force et fermeté.

Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Les dames pareillement ont prix diversement: les unes de beauté, les autres de mérite.

ANC. FR. Par son sens o par sa proece.

N'est pas proesce de médire. 

Roman de la Rose, v. 249 et 2099.

CAT. Proesa. ESP. PORT. Proeza. IT. Prodezza. (chap. Proesa, proeses.)

3. Proosamen, Prozamen, adv., courageusement.

Volia qu' el coms Richartz guerreies lo vescomte de Lemogas, e qu' el vescoms si defendes proosamen. V. de Bertrand de Born. 

Il voulait que le comte Richard guerroyât le vicomte de Limoges, et que le vicomte se défendît courageusement.

Vencer prozamen d' aquest mon la batalla. Leys d'amors, fol. 15. 

Vaincre courageusement la bataille de ce monde. 

IT. Prodemente.


Prosa, s. f., prose, sorte d'hymne religieuse.

Prosas, respos, preces e repossetz.

La Crusca provenzale, p. 101.

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero

Proses, répons, prières et versets.

Aquest rei Robbert fetz... la prosa del Sanh Esperit.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 136.

Ce roi Robert fit... la prose du Saint-Esprit.

CAT. ESP. PORT. IT. Prosa. (chap. Prosa, proses; himno o himne de la liturgia; diém prosa a un estil de narrassió.)

2. Prosaicamen, adv., prosaïquement. 

Procezir alcunas ves prosaicamen, segon us acostumat de parlar.

(chap. Prossedí algunes vegades prosaicamen, segons l'us acostumat de parlá.)

La Crusca provenzale, p. 89.

Procéder aucunes fois prosaïquement, selon l'usage accoutumé de parler.

(ESP. Prosaicamente) (chap. Prosaicamen, prosáicamen.)

3. Prozel, Prozell, s. m., prose.

Adoncx li angels a tropels

Cantavon kiris e prozels.

Passio de Maria. 

Alors les anges en troupes chantaient kyrielles et proses. 

Enans canton baladas e prozels trasgitats.

P. Cardinal: Un estribot. 

Avant ils chantent ballades et proses entremêlées.


Proselit, s. m., lat. proselytus, prosélyte. 

Veramen, Senher, avem digz 

Que gentil fom e proselitz; 

Mas ara em e ver Juzieu, 

E cresem be el veray Dieu.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Vraiment, Seigneur, nous avons dit que nous fûmes gentils et prosélytes; mais maintenant nous sommes juifs en vérité, et croyons bien au vrai Dieu.

CAT. Proselit. ESP. Prosélito. PORT. Proselyto. IT. Proselito.

(chap. Prosélit, proselits, prosélita, prosélites, com los sectaris de la Ascuma.)


Prosperos, adj., prosperus, prospère, heureux.

El en guerra non era prosperos.

V. de Bertrand de Born.

Lui en guerre n'était pas heureux.

CAT. (pròsper, Raynouard aún no había encontrado esta palabra) 

ESP. (próspero, como Próspero de Bofarull y Mascaró)

PORT. IT. Prospero.

(chap. Próspero o prósper, prospers o prósperos, próspera, prósperes.)

2. Prosperitat, s. f., lat. prosperitatem, prospérité, bonheur.

La prosperitat ni la adversitat d'aquest mun non preza 1 boto.

V. et Vert., fol. 55. 

La prospérité ni l'adversité de ce monde il ne prise un bouton.

En gran prosperitat viven. Brev. d'amor, fol. 35. 

(chap. En gran prosperidat vivín.)

Vivant en grande prospérité.

Prov. Prosperitaz aparelia tost amicz, aversitaz los proa tost.

Trad. de Bède, fol. 2.

La prospérité apprête tôt des amis, l'adversité les éprouve tôt.

CAT. Prosperitat. ESP. Prosperidad. PORT. Prosperidade. 

IT. Prosperità, prosperitate, prosperitade.

(chap. Prosperidat, prosperidats, v. prosperá : prospero, prosperes, prospere, prosperem o prosperam, prosperéu o prosperáu, prosperen; prosperat, prosperats, prosperada, prosperades; prosperaría; prosperaré; si yo prosperara.)


Prostrar, v., du lat. prostratus, renverser, prosterner, coucher.

Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.

Eluc. de las propr., fol. 249.

Les éléphants... courent contre les combattants, et renversent et vainquent l'armée. 

Pros, Elephant... corro contra 'ls armatz e prostro et venso la host.


Part. pas. Jete se prostraz a sos pes.

Trad. de la Reg. de S. Benoît, fol. 37.

Qu'il se jette prosterné à ses pieds.

Malaute sia prostrat sobre... ventre e sobre la cara.

Trad. d'Albucasis, fol. 64.

Que le malade soit couché sur... le ventre et sur la face.

ANC. CAT. ANC. ESP. Prostrar. CAT. MOD. ESP. MOD. Postrar. 

PORT. Prostrar. IT. Prostrare. (chap. Prostrá, postrá, prostrás, postrás: yo me postro, postres, postre, postrem o postram, postréu o postráu, postren; postrat, postrats, postrada, postrades; postraré; postraría; si yo me postrara dabán de Deu.)


Prothcolle, s. m., lat. protocollum, protocole.

Papers, sedulas et prothcolles.

(chap. Papés, sédules y protocolos - o protocols.)

Tit. de 1335, Bordeaux. Cab. Monteil.

Papiers, cédules et protocoles. 

CAT. Protócol (protocol, acento en la tercera o, sin tilde). 

ESP. Protocolo. PORT. IT. Protocole.

(chap. Protocolo o protocol, protocolos o protocols; v. protocolá, fé un protocol : protocolo, protocoles, protocole, protocolem o protocolam, protocoléu o protocoláu, protocolen; protocolat, protocolats, protocolada, protocolades; si yo fora notari, cuántes coses protocolaría; protocolaré; si yo protocolara.)


Prothezis, s. f., lat. prothesis, prothèse, figure de mots.

Prothesis, appositio in principio verbi: ut gnato pro nato.

Isidor., Orig. I, 34, 2.

Prothezis es ajustamens de letra o de sillaba en lo comensamen de dictio, coma: entre, mentre. Leys d'amors, fol. 120.

La prothèse est addition d'une lettre ou d'une syllabe dans le commencement du mot, comme: entre, mentre.

(ESP. La prótesis (o próstesis) es una figura retórica, metaplasmo, que consiste en añadir un fonema o sílaba al principio de una palabra sin alterar su significado original, usándose a veces con fines expresivos o métricos. Ejemplos incluyen "apretar" (de apretar), "arremedar" (de remedar) o "amatado" (de amado en Garcilaso).)

(chap. Prótesis, figura retórica, o médica, que tamé es un afegit. Lo plural es igual que lo singular. En chapurriau tenim moltes paraules que se formen en prótesis: escomensá, agarrá, ensomiá, arrepetá, arrailá, sondormí, etc.)


Provincia, Proensa, Prohensa, s. f., lat. Provincia, province. (Provence)

Si ambas las partz son en diversas provincias, pot donar inducias entro a VI mes. Trad. du Code de Justinien, fol. 14.

Si les deux parties sont en diverses provinces, il peut donner sursis jusqu'à six mois.

Senher d'una gran prohensa. Liv. de Sydrac, fol. 1.

Seigneur d'une grande province.

Par extens. Parlam de las regios et proensas de la terra e de la divizio del mon.

(chap. Parlam de les regions y provinsies de la terra y de la divisió del món.)

Eluc. de las propr., fol. 163.

Parlons des régions et des provinces de la terre et de la division du monde.

CAT. ESP. PORT. IT. Provincia. (chap. Provinsia, provinsies; Provensa.)

2. Provincial, adj., lat. provincialis, provincial, de province, qui a rapport à la province. 

Al capitol provincial dels Fraires menors.

(chap. Al capítul provinsial dels Flares menors.)

Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 16.

Au chapitre provincial des Frères mineurs.

En parlant du supérieur général des maisons d'un ordre dans une province.

Prior provincial en Lombardia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207. 

(chap. Prió o prior provinsial a la Lombardía; de allí ve lo apellit Lombarte, com Desideri o Desiderio Lombarte Arrufat, de Peñarroija de Tastavins, Llombart, barba llarga : Longobardo, etc.)

Prieur provincial en Lombardie.

CAT. ESP. PORT. Provincial. IT. Provinciale. (chap. Provinsial, provinsials.) 

lunes, 11 de diciembre de 2023

Folquet de Romans. Far vuelh un nou sirventes,

Folquet de Romans.


Far vuelh un nou sirventes,

Pus razon n' ai granda;

E dirai de pretz on es,

S' om tot no 'l demanda:

Pretz sojorn' ab los cortes,

E no y quier liuranda

Mas joy e valor,

E ten selhui per melhor

Qu' il da tal vianda.


Pretz vol home conoyssen

Ab fina largueza,

Franc et humil e plazen

E ses avoleza;

A celhui s dona e s ren

Qi l' a s' amor mesa;

Mas paucx n' a conques,

Qu'en cent baros non a tres

Complitz de proeza.


Jamais nulh de mos amicx

No vuelh ricx devenha,

Pois mos senher Fredericx,

Que sobre totz renha,

Era larcx ans que fos ricx;

Ar li platz que tenha

La terra e l' aver;

Aisso m' en comta per ver

Cascus, qui qu' en venha.


Mas d' una ren sia cert

Qu' als savis aug dire:

Qui tot vol tener, tot pert.

En aisso s remire,

E tengua donar ubert,

Que 'l roda no s vire

So desus desotz,

Qu'el virar faria totz

Sos enemicx rire.


E lau Dieu, que sus l' a mes

E l' a dat corona,

E mon senher lo marques,

Que quascus razona

Que venir l' en deu grans bes;

E razos es bona,

Qu' ieu vi, so us autrey,

So qu' al marques d' Est fey

El coms de Verona.


Per qu' ieu lo vuelh cosselhar,

Quar l' am ses bauzia,

Que son amic tengua car

E ric tota via,

Que ben a poder de far

Mielhs qu' om qu'el mon sia,

Fatz d' ome valen;

Vecvos doble falhimen

Si non o fasia.


Emperaire, ie us vuelh pregar

Que ja mal no us sia

S' ie us dic mon talen

Que, quar vos am finamen,

Vos mostr' aytal via.


Non sai plus valen,

Ni negus no m' en desmen

Del ben qu' ieu en dia.


N Ot del Carret, be us ten car,

Car en Lombardia.

___


Quan ben me suy apessatz,

Totz l' als es niens mas Dieus;

Qu'om laissa 'ls alos e 'ls fieus

E totas las heretatz;

Ricors del segle malvatz

Non es mas trespassamens,

Per qu' om deu esser temens

E leyals, ses totz enguans,

Que quascus es viandans.


Aitan tost quant hom es natz,

Mov e vai coma romieus

A jornadas, et es grieus

Lo viatges, so sapchatz;

Que quascus vai eslaissatz

Vas la mort, qu' aurs ni argens

Non l' en pot esser guirens;

Et on hom mais sai viu d' ans

Ses Dieu, mais fai de sos dans.


E tu, caitiu, que faras,

Que conoisses mal e be?

Greu er, si no t'en sove

D'on yest vengutz ni on vas:

S'en ta vida be no fas,

Tu mezeis t' iest escarnitz,

Que si s' en part l' esperitz

Cargatz de peccatz mortals,

Ta mortz er perpetuals.


Donc garda cum obraras

Tan quan vida te soste,

Qu'en breu d' ora s' esdeve

Que hom mor en un traspas;

Per qu' om non deu esser las

De ben far, quan n' es aizitz,

Qu'en breu de temps es falhitz

Lo joys d' aquest segle fals,

Qu'a totz es mortz cominals.


Quar no y a frevol ni fort

Que tan sapcha d' escremir

Qu'a la mort puesca guandir,

Qu' il non guarda agur ni sort,

Dreg ni mesura ni tort,

Qu' aitan tost pren lo melhor

E 'l plus ric, cum lo peior;

E negus hom, per nulh plag,

No s pot guandir de son trag.


Non y sai mas un conort:

Qu'om pesse de Dieu servir,

E qu' om se gart de falhir

Mentre qu' om vai vas la mort;

Qu'a pessar nos cove al port

On tug passon ab dolor,

Li rei e l' emperador;

E lai trobon a trazag

Lo mal e 'l ben que an fag.


A Dieu prec per sa dossor

Qu'elh nos fassa tan d' onor

Que ns guar de mortal aguag,

Tro son plazer l' aiam fag.

___


Domna, ieu pren conjat de vos, (N. E. comjat, comiat)

Et anc no fui plus angoissos

Con soi de vostra departia,

E comand vos a Dieu, m' amia,

Per cui mos cors languis e fon,

Que mais vos am que re del mon,

Qar despuois que us parlei ni us vic

Re del mont anc no m' abellic...

Qar neguna tan be no fai

Tot quant a valen pretz s' eschai,

Ni neguna tan be no di

Bels plazers, ni tan gen no ri;

Qu'ab bel semblan franc e cortes

Avez mon cor lasat e pres

Tan que d' al res non puesc pessar

Mas de vos servir et onrar,

E s' en grat servir vos sabia

Jamais marrimen non auria;

Domna, que ja no m vailla Deus

Si meillz no soi vostre que meus,

Que la nueit, quan soi endurmitz,

S'en vai a vos mos esperitz,

Donna, ar ai eu tan de ben

Que, quan resveil e m' en soven,

Per pauc no m voil los oils crebar,

Quar s' entremeton del veilhar;

E vauc vos per lo leich cerquant,

E quan no us trob reman ploran,

Qu' ieu volria totz temps dormir,

Qu'en sonjan vos pogues tenir, (N. E. somjan, somiant)

Mas aissi co us plaira sia,

Qu'en vos es ma mort e ma via

Qu' autra no me pot ajudar;

Vos me podetz far e desfar

Qu' ieu am pro mais per vos morir

Que per autra domna garir:

Mais vos n' auretz pechat e tort

Si mais no m' amatz viu que mort,

E sai ben que gran ardimen

Fas, domna, qar en vos m' enten,

Que be sai qu' a mi no s' ataing.


Pero fai que fol qui no s plaing

Al metge qui lo pot garir;

Que hom no s deu laissar morir

Que non fassa son mal saber

Al metge qui li pot valer:

Per qu' ieu o fas saber a vos,

Bella domna, valens e pros,

De cui teing tot quant ai en fieu,

E comandarai vos a Dieu,

Que ses cor vauc e ses cor veng

E ses cor ades me sosteng,

Que de cor soi mondes e blos,

Bella domna, vos n' avetz dos,

Que vos avetz lo mieu e 'l vostre;

Et ai ben talan que vos mostre,

Qan prezes mon anelet d' or

Mi traisses dins del cors lo cor,

Qu'anc puois en mon poder no fo,

Ans remas en vostra preizo,

E vos, per fin' amor enteira,

Domna, mi des vostr' almosneira

Don ieu vos ren cinc cens merces,

Qu' amorosamen m' avetz pres,

E faretz peccat a sobrer

S' auciez vostre preisoner,

Domna, mais d' aitan mi conort

Qu'anc homs non fes tan bella mort

Com ieu farai, s' ieu mort per vos,

Per qu' en dei esser mout joios...

E qan vei la bocca vermeilla

Qu'anc Dieus no sap far sa pareilla

Per baisar ni per rire gen

Ni per enamorar la gen,

Adonc soi eu enamoratz

Que no sai que dic ni que fatz;

E quan vei vostras bellas dens

Plus blancas que n' es fis argens,

E vostra color natural

Que Dieus fes, que no i a ren al,

Aissi soi d' amor entrepres

Que qui m sona no i respon ges...

Domna, no us aus dir mon coratge;

Mas si be m voletz el visatge

Esgardar, lo i poretz chauzir,

Que us es cella qui m fai morir:

E si esgardatz qals vos etz,

De qal beutatz e de qal pretz,

Ni de mi qal soi ni qant vaill,

Totz temps viurai mais en treball;

Mais no mi deu noire paratges

Ni riqueza ni autz lignatges,

Qu' hom non deu gardar en amor

Grant paratge ni aut richor,

Qu'amors deu esser cominals

Pos l' us es vas l' autre leials;

Qar fin' amor pren a amic

Tan tost lo paubre com lo ric,

E val mais merces que razos

En amor, so dis Salomos,

Per qu' ieu dei ben trobar merce

En vos, pos mais vos am que re;

Domna, tot aissi o fai Dieus,

Qar qui meils l' ama, meils es sieus:

Donc pois eu vos am mais e plus,

Meils vos dei aver que negus,

Que vostr' hom soi e vostre sers

Plus obedientz qu' us convers.

E s' en amor voletz entendre

No vos devetz vas mi defendre

Qu' encar no fazatz mon plazer,

S' el Dieus d' amor es dreiz ni ver,

E tan vos soi ferms e leials

Que Tristantz fo ves Yseul fals

Contra mi, e ves Blancha Flor

Floris ac cor galiador:

Envers vos soi tan francs e fis

Que qan truob home del pais

On vos estatz, no il aus parlar,

Ni m puosc partir, ni m sai loignar,

Ans li vauc demandan razos

Tan que lo fas parlar de vos;...

Qu'us orbs o poria conoisser

Que vos m' avetz pres e lazat,

E volgra aguesses la meitat

O 'l ters o 'l quart del mal q' ieu ai,

Q' adonc sabriatz com m' estai:

Mas vos non sentetz la dolor

Ni 'l mal qe m ven de fin' amor,

E ieu non serai jamais letz

Si vos vostra part no 'n sentetz,

Qu' adonc sabriatz vos de ver

Q' us es cella que m fai doler,

Qu' autre mal mi semblavan juec

Tan qu' ieu senti d' amor lo fuec;

Vers es l' eixamples de Rainart:

Tals se cuida calfar qui s' art...

Q' ieu no m gardei tro que fui pres,

Aissi fui d' amor sobrepres:

E pagues mi ben coma fol,

Qan mi meses lo bratz al col,

E mi disses qu' ieu era primers

Amics, e seria derers

Don vos anc fos enamorada...

E si m tenetz en tal balansa

Compaing serai Andrieus de Fransa,

Que mori per amor s' amia,

E pueis venc tart la repentia,

Qu' ella s' en repenti mout fort,

Qar no l' ac escapat de mort;

Atrestal avengra de me,

Domna, si non avetz merce;

Que s' en breu temps no m' ajudatz,

Mort me trobaretz, so sapchatz.

E so es be veritatz pura,

Que trobem en Sancta Scriptura,

Que domna, que aucit lo sieu

A escien, non vei pos Dieu.

Ma bella domna, si vos platz,

De me us prenga pietatz,

Que mort me podetz far cazer,

O viu me podetz retener,

Qu' ieu soi totz en vostra merce,

Faire mi podetz mal o be;

Mas ie us prec, per vostra franquesa,

Quar etz del mon la plus cortesa,

La plus plazen e la plus bella,

E cil que genser se capdella,

Qu' un pauc m' aleugessez mon martir,

Qar re del mon tan no desir

Com fas vostre bel cor leial,

Qu'a Dieu no sai querre ren al,

Domna, mas que us meta bon cor

Ves vostr' amic, qui per vos mor;

Q' ieu vos dirai que m' esdeve,

Per vos c'am mais que nulla re,

Quan m' en soi entratz el moster,

Si com autres pechaires quer

A Deu perdon de sos peccatz,

E ieu vos or entre mos bratz,

Que no i sai far autr' orazon;

Ans pes tant a vostra faison

Que quan ieu cuig dir: “Patre nostre.”

E ieu dic: “Domna, totz soi vostre...”

Aissi m' avetz enfollesit

Que Dieu e me m' en entroblit;

Pero tant es grans la vertutz

De vos a cui me soi rendutz

Que, si m faziatz d' amor tan

Que me retenguesses baizan,

Mos maltraitz, qu' es pejers que mortz,

Devenria jois e deportz;

E serian tut mei sospir

E mei afan e mei dezir

Tornat en joi et en dolsor,

Que tals es la forsa d' amor

Qu'us bes fai oblidar cent mals

Et us jois cent iras mortals;

Ni no sab d' amor ben jausir

Qui no sab cellar e sofrir,

Ni ja non sera benanans

Qui non es soffrens e celans

En aisso o cre e o cuit;

E d' aisso sai eu mai que tuit,

Qu'en me non a ren mas amors;

Qu'aissi m fadero tres serors,

En aquella ora qu' ieu fui natz,

Que totz temps fos enamoratz,

Qu'amors no s partes ja de me

Ni eu d' amor per nuilla re.

D'amor soi, e d' amor mi plai

Tot quan ella mi dis ni fai,

Qu' ieu soi fatz per domna servir,

Q' anc res no m poc tant abellir;

Mi dons m' autrei, mi dons mi ren,

Qu' ieu nasqui per far son talen,

E vailla mi Dieus e merces

En s' amor e ma bona fes.