IT. Saime.

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc

Ces, Ses, s. m., lat. census, cens, tribut.
Ni renda en sa honor ces ni tolieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Ne rende en son fief cens ni tonlieu.
Per que eu tolrai vostre ses.
Garins d'Apchier: Comunal.
C'est pourquoi j'ôterai votre cens.
Mas mil sospirs li ren quec jorn per ces.
P. Raimond de Toulouse: Si cum.
Mais je lui rends chaque jour mille soupirs pour tribut.
Per pagar ad amor lo ces.
Deudes de Prades: Amors.
Pour payer le tribut à l'amour.
CAT. Cens. ESP. PORT. IT. Censo. (chap. censo, sensal, sensals)
2. Sensa, s. f., revenu, cens, tribut.
E non cobeitan gran sensa
Ni 'l ben d'aquest mon.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Et ne convoitent grand revenu ni le bien de ce monde.
Com bos Reis culhir sa sensa.
Un troubadour anonyme: Vai Hugonet.
Comme bon Roi recueillir son tribut.
3. Sobreces, Sobces, s. m., sur-cens.
No posca donar a sobreces, ni a ces, ni ad acapte neguna honor que tengua de nos. Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 98.
Ne puisse donner à sur-cens, ni à cens, ni à acapte aucun fief qu'il tienne de nous.
De donar ab sobces.
Tit. de 1279. Arch. du R., J., 321.
De donner avec sur-cens.
4. Censuari, s. m., lat. censuarius, censier.
Li feusatier, emphiteotas e censuaris.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 41.
Les feudataires, emphitéotes et censiers.
5. Cessal, adj., lat. censualis, censitaire, censable.
Laurador terras cessals menten.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Les laboureurs niant les terres censables.
Mas, ab tot so, m'a plus cessal
Que, quan li m dei, non avia.
Aimeri de Peguilain: Puois que.
Mais, avec tout cela, elle m'a plus pour censitaire qu'elle n'avait,
lorsque je me donnai à elle.
ESP. Censal (censual). (chap. sensal) PORT. Censual. IT. Censuale.
6. Cessalmen, adv., censalement, à cens.
No i remas hom ni femna no 'l dones annalmens,
Cadaus per son cap, denier d'aur cessalmens.
P. de Corbiac: El nom de.
N'y demeurât homme ni femme qui ne lui donnât annuellement, chacun pour son chef, un denier d'or censalement.
Los quals moltos... donam per jasse cessalmen.
Tit. de 1241. DOAT, t. CXL, fol. 127.
Lesquels moutons... nous donnons pour toujours à cens.
ESP. Censualmente. (chap. sensalmen)
7. Acessar, v., acenser.
Autreiam et acessam a vos.
Tit. de 1262. DOAT, t. CXXIV, fol. 11.
Octroyons et acensons à vous.
Del mas del Poig que lur acesset.
Tit. de 1113. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 65.
(chap. Del mas del Puch que ell los va assensá)
Du mas du Puy qu'il leur acensa.
Part. pas. Pessa de terra qu'eu e vos aviam comprada e acessada.
Tit. de 1279. Arch. du Roy., J., 321.
Pièce de terre que moi et vous avions achetée et acensée.
ANC. ESP. Acensar. IT. Accensare. (chap. assensá: assenso, assenses, assense, assensem o assensam, assenséu o assensáu, assensen. Doná a censo, sensal.)
8. Acessamen, Assensament, s. m., acensement.
Lo deime de tot l' acessament del blat.
Tit. de 1247. DOAT, t. CXXIV, fol. 313.
La dîme de tout l' acensement du blé.
En lo instrument de l' assensament. Charte de Gréalou, p. 96.
Dans l'acte d'acensement.
9. Assensa, s. f., acensement.
Dat per assensa... Fos feita ascensa per los hers.
Tit. de 1289. DOAT, t. CXLII.
Donné par acensement... Fut fait acensement par les héritiers.
10. Censura, s. f., lat. censura, censure.
Per la censura ecclesiastica.
Tit. de 1378. DOAT, t. CXXV, fol. 65.
Par la censure ecclésiastique.
CAT. ESP. (chap) Censura.
11. Recensar, v., recenser.
Las attestations presas,... non si podon recensar, ni reire auzir.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.
Les attestations prises,... ils ne peuvent être recensés, ni entendus de nouveau.
Cesar, s. m., césar, dignité impériale.
Sotz lo poder d'aquest cesar... Elegi II cesars, e Maximia fo l'us.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 28 et 32.
Sous le pouvoir de ce césar... Il choisit deux césars, et Maximien fut l'un.
CAT. ESP. (césar) PORT. Cesar, IT. Cesare. (chap. Céssar; lo nom César lo escribim en una s, pero com se pronunsie en ss se hauríe de escriure en 2 esses.)
Cesca, s. f., glaïeul.
Cesca es herba dura et aguda, ab asta triangular.
Eluc. de las propr., fol. 203.
Glaïeul est une herbe dure et aiguë, avec une pointe triangulaire.
(ESP. Gladiolo)
Cessar, Sessar, v., lat. cessare, cesser.
Que de amassar aur no se volon cessar.
(chap. Que de amassá or no volen pará. Cessá no se diu en chapurriau.)
La nobla Leyczon.
Qu'ils ne veulent cesser d'amasser or.
Va pregar K. que fes sessar los giens. Philomena. (enginys : ingenios)
Va prier Charles qu'il fit cesser les machines de guerre.
CAT. Cessar. ESP. Cesar. PORT. Cessar. IT. Cessare.
2. Cessable, adj., cessable, finissable.
De no cessable dileit. Trad. de Bède, fol. 40.
De bonheur non finissable.
3. Cessament, s. m., interruption, cesse, abandon.
Ab interpollacio o cessament. Eluc. de las propr., fol. 84.
Avec interpolation ou interruption.
Per nul cessamen que fassa de sos bes.
Statuts de Montpellier de 1212.
Par aucun abandon qu'il fasse de ses biens.
ESP. Cesamiento. IT. Cessamento.
Cessio, Cession, s. f., lat. cessio, cession, transport.
Que aquesta donatios e cessio puesca menhs valer.
Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 126.
Que cette donation et cession puisse moins valoir.
De cession de dregs.
Statuts de Montpellier du XIIIe sièc.
De cession de droits.
E lhi 'n fas cessio.
Tit. de 1275, Arch. du Roy., J., 328.
Et lui en fais cession.
- Délaissement, abandon à des créanciers.
Miserable remedi de cession.
Coutume de Condom de 1313.
Misérable remède de cession.
CAT. Cessió. ESP. Cesión. PORT. Cessão. IT. Cessione.
2. Accessio, s. f., lat. accessio, accès.
Cessant la febre,... mas apres torno las accessios,... e ve la accessio en cesta hora.
Eluc. de las propr., fol. 89 et 90.
La fièvre cessant,... mais après les accès retournent,... et l'accès vient à l'heure certaine.
CAT. Accessió. ESP. Accesión. PORT. Accessão. IT. Accessione. (chap. acsés de fiebre.)
3. Accessori, s. m., accessoire.
So que es principal deu esser denan son accessori.
Leys d'amors, fol. 113.
Ce qui est principal doit être devant son accessoire.
Adjectiv. Es appellada principal en respeit de las autras joyas... las quals s'appellan accessorias. La Crusca provenzale, fol. 98.
Est appelée principale eu (en) égard aux autres joies... lesquelles s'appellent accessoires.
CAT. Accessori. ESP. Accesorio. PORT. IT. Accessorio. (chap. acsessori, acsessoris, acsessoria, acsessories)
4. Accessoriamen, adv., accessoirement, en accessoire.
Non es vicis accessoriamen. Leys d'amors, fol. 113.
Accessoirement, ce n'est pas vice.
Principalment, accessoriament renunciam.
Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 285.
(chap. Prinsipalmen, acsessoriamen renunsiam.)
Nous renonçons en principal, en accessoire.
ESP. Accesoriamente. IT. Accessoriamente.
5. Concession, s. f., lat. concessionem, concession.
Prohibir la concession de tals letras.
Statuts de Provence. BOMY, p. 2.
Prohiber la concession de telles lettres.
Capitols de la concession del dich subsidi.
Reg. des États de Provence de 1401.
Chapitres de la concession dudit subside.
CAT. Concessió. ESP. Concesión. PORT. Concessão. IT. Concessione. (chap. consessió, consessions. Sedí, consedí: consedixco, consedixes, consedix, consedim, consediu, consedixen.)
6. Anteceden, s. m., lat. antecedens, antécédent.
La cauza de la qual fay relatius recordatio apelam anteceden, e vol dire aytan cum cel qu'estai denan.
(chap. literal: La cosa de la cual lo relatiu fa recordassió diém antessedén, y vol dí tan com aquell que está dabán.)
Can relatius et antecedens se dezacordan.
Leys d'amors, fol. 47 et 142.
Nous appelons antécédent la chose de laquelle le relatif fait remémoration, et il veut dire autant comme celui qui est devant.
Quand le relatif et l'antécédent se désaccordent.
CAT. Antecedent. ESP. PORT. IT. Antecedente. (chap. antessedén, antessedens, per ejemple a la guardia sivil o polissía.)
7. Exces, s. m., lat. excessus, excès.
Et honestamens uzar de vestirs ses exces. V. et Vert, fol. 104.
Et honnêtement user de vêtements sans excès.
CAT. Exces (falta la tilde). ESP. Exceso. PORT. Excesso. IT. Eccesso. (chap. exés, v. exedí, exedís: yo me exedixco, exedixes, exedix, exedim, exediu, exedixen.)
8. Excessiu, adj., excessif.
Calor natural pren excessiva exhalacio. Eluc. de las propr., fol. 19.
Chaleur naturelle prend excessive exhalation.
Causa non tan excessiva.
Reg. des États de Provence de 1401.
Chose non tant excessive.
CAT. Excessiu. ESP. Excesivo. PORT. Excessivo. IT. Eccessivo. (chap. exessiu, exessius, exessiva, exessives o excessiu, excessius, excessiva, excessives.)
9. Preceder, v., lat. praecedere, précéder.
Part. prés. Segon la manieyra precedent.
Trad. d'Albucasis, fol. 4.
(chap. Segons la manera pressedén o pressendenta.)
Selon la manière précédente.
Part. pas. De aquo del qual es precedida rememoracio.
Trad. d'Albucasis, fol. 33.
De ce dont la mention est précédée.
CAT. Preceir. (https://historia-aragon.blogspot.com/2021/03/17-18-19-noviembre.html)
ESP. PORT. Preceder. IT. Precedere. (chap. pressedí)
10. Predecessor, s. m., lat. praedecessor (N. E. prae, pre + decessor, el que muere antes), prédécesseur.
Perseguet coma son predecessor Vigili papa.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 70.
Il poursuivit comme le pape Vigile son prédécesseur.
Am nostre senhor lo Rei e am sos predecessors.
(chap. En nostre siñó lo Rey y en (sons) los seus predecessós.)
Tit. de 1282. Arch. du Roy., J., 323.
Avec notre seigneur le Roi et avec ses prédécesseurs.
CAT. Predecessor. ESP. Predecesor. PORT. Predecessor. IT. Predecessore. (chap. predecessó, predecessós, predecessora, predecessores.)
11. Proceder, v., lat. procedere, procéder, avancer.
Lo bayle pot proceder tro a sentensa.
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.
(chap. Lo bayle o baile pot prossedí hasta la sentensia.)
Le bailli peut procéder jusqu'à sentence.
Part. prés. Sageta precedent en loc carnos.
Trad. d'Albucasis, fol. 50.
Une flèche avançant en lieu charnu.
Sant Esperit qui procedissh del Paire e del Filh.
Eluc. de las prop., fol. 3.
Saint-Esprit qui procède du Père et du Fils.
Part. prés. Del pair' e del filh procezens.
Brev. d'amor, fol. 99.
(chap. Del Pare y del Fill prossedén)
Procédant du père et du fils.
ESP. PORT. Proceder. IT. Procedere. (chap. prossedí: prossedixco, prossedixes, prossedix, prossedim, prossediu, prossedixen.)
12. Procedir, Procezir, v., provenir, procéder, avancer.
D'una bella fon gran
Nais e procezis us clars rieus.
Brev. d'amor, fol. 9.
(chap. D'una bella fon gran naix y prossedix un riu cla.
Per ejemple, de la fon del Teix naix lo riu Matarraña. Ma + Terrañes o Terranyes.
Com veéu aquí damún, de fontis : font, la t se va pedre fa mol tems, com la vergoña de Artur Quintana Font, si ne va tindre auncás.)
D'une belle fontaine grande naît et provient un clair ruisseau.
Part. pas. Un home avia procesit en son etat.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Un home habíe abansat en son estat. Promogut, promoure. Habíe millorat lo seu estat, la seua fama, la seua situassió, etc.)
Un homme avait avancé en son état.
CAT. Proceir.
13. Proces, s. m., lat. processus, avancement, progrès.
Quant ac complit
Lo Filh de Dieu tot son proces.
Brev. d'amor, fol. 168.
Quand le Fils de Dieu eut accompli tout son avancement.
Las leys d'amors e 'l bel proces
Nomnat las flors del gay saber.
La Crusca provenzale, fol. 99.
Les lois d'amour et le beau progrès nommé les fleurs du gai savoir.
- Procès.
Negun proces tant civil que criminal.
Statuts de Provence. BOMY, p. 10.
Nul procès tant civil que criminel.
CAT. Proces (falta la tilde). ESP. Proceso. PORT. IT. Processo. (chap. prossés)
14. Procezimen, s. m., procession, action de procéder, progrès.
E creire lo procezimen
Del Sant Esperit issamen.
Brev. d'amor, fol. 9.
Et croire également la procession du Saint-Esprit.
(N. E. No confundir con la procesión de Puigdemont.)
En lo qual procezimen, non es causa necessaria gardar compas.
Leys d'amors, fol. 9.
Dans lequel progrès, garder mesure n'est chose nécessaire.
CAT. Proceiment. ESP. Procedimiento. PORT. IT. Procedimento.
15. Processio, s. f., lat. processio, procession, action de procéder.
Processio que es propria al Sanct Esperit.
Eluc. de las propr., fol. 7.
Procession qui est propre au Saint-Esprit.
- Cérémonie religieuse.
A processio, ab la crotz e 'ls candeliers.
Tit. de 1205. DOAT, t. CV, fol. 155.
A procession, avec la croix et les chandeliers.
(chap. A la professó, processió, en la creu y los candelés, candelabros – canalobres són lo mateix, pero ya sol u apliquem al aigua gelada, castellá témpanos de hielo.)
Anava a Sant Peyre, dizen las letanias; lo preiro e traichero foras de la procession. Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.
(chap. Anabe a San Pere, dién les letaníes; lo van pendre y lo van traure fora de la professó.)
Il allait à Saint-Pierre, disant les litanies; ils le prirent et traînèrent hors de la procession.
- Rassemblement, foule.
E vengron li encontra ab processio e cridavan: Osanna.
Fragm. de trad. de la Passion.
Et ils lui vinrent au-devant avec rassemblement, et ils criaient: Hosanna.
CAT. Processió. ESP. Procesión. PORT. Procissão. IT. Processione. (chap. Professó, seguramen corrupsió de processió. Professó, que professe, maestre, mestre – magister.)
16. Succedir, Succezir, v., lat. succedere, succéder, survenir.
La molher li deu succedir entieirament.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
La femme lui doit succéder entièrement.
Motas vegadas succezeys la mort. (N. E. Esta frase está fuera de contexto, siempre sucede la muerte, pero se refiere a un tratamiento.)
Trad. d'Albucasis, fol. 70.
Plusieurs fois survient la mort.
Part. pas. Avia succezit a Alixandre.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 24.
Avait succédé à Alexandre.
CAT. Suceir. ESP. Suceder. PORT. Succeder. IT. Succedere.
(chap. sussedí: sussedixco, sussedixes, sussedix, sussedim, sussediu, sussedixen. Part. pas sussedit.)
17. Successio, s. f, lat. successio, succession, suite.
Varietat dels temps ni lor successio.
Eluc. de las propr., fol. 280.
Variété des temps ni leur succession.
- Succès.
Perdusent a salut e a lausabla successio.
Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Conduisant à salut et à louable succès.
- Héritage.
Per la succession del dit mon paire.
Tit. de 1274. Arch. du Roy, K., 17.
(chap. Per la sussessió del dit mon pare.)
Par la succession dudit mon père.
Las successions que al dit mosseignor comte apparteno.
Justel. H. de la M. de Turenne, 1399, p. 134.
Les successions qui appartiennent audit monseigneur comte.
CAT. Successió. ESP. Sucesión. PORT. Successão. IT. Successione.
(chap. sussessió)
18. Successor, s. m., lat. successor, successeur.
E alcun successor. V. de S. Honorat.
Et aucun successeur.
CAT. Successor. ESP. Sucesor. PORT. Successor. IT. Successore.
(chap. sussessó, sussessós, sussessora, sussessores.)
19. Successivament, adv., successivement.
Aissi cum successivament sera instituit.
(chap. Aixina com sussessivamén sirá instituít.)
Tit. de 1281. DOAT, t. CXVIII, fol. 172.
Ainsi comme il sera successivement institué.
CAT. Successivament. ESP. Sucesivamente. PORT. IT. Successivamente. (chap. sussessivamén)
Ceu, s. m., lat. sebum, suif.
Cascuna cargua de ceu, de lard.
Tit. de 1285. DOAT, t. CLXXIV, fol. 192.
Chaque charge de suif, de lard.
Los candeliers de ceu de Monpeslier.
Cartulaire de Montpellier, fol. 90.
Les fabricants de chandelles de suif de Montpellier.
CAT. Seu. ESP. PORT. Sebo. IT. Seuo. (chap. sagí, sebo)
| eclesiástic, eclesiastics | eclesiástico, eclesiásticos |
| ecografía | ecografía |
| ecografíes | ecografías |
| ecológic, ecologics | ecológico, ecológicos |
| economía, economíes | economía, economías |
| económic, economics | económico, económicos |
| económica, económiques | económica, económicas |
| edat, edad | edad |
| edats, edads | edades |
| Edificá – edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen – edificaría – edificara – edificaré |
| edificar | |
| edificada, edificades | edificada, edificadas |
| edificassió | edificación |
| edificassions | edificaciones |
| edificat, edificats | edificado, edificados |
| Edifissi – Cómo se dice edificio en chapurriau ? - Edifissi – Ya sé que es difícil, pero cómo se dice? | edificio |
| editorial (per ejemple, Cossetánia Edissions) | editorial |
| editorials | editoriales |
| educá | educar |
| educades | educadas |
| educassió | educación |
| educat, educats | educado, educados |
| efecte, efectes | efecto, efectos |
| efectivamen | efectivamente |
| efectuada, efectuadas | efectuada, efectuadas |
| efectuat, efectuats | efectuado, efectuados |
| efeméride, efemérides | efeméride, efemérides |
| eficás | eficaz |
| eficassia | eficacia |
| efímera, efímeres | efímera, efímeras |
| égloga, églogues | égloga, églogas |
| éissa, eissa, eixa | esa |
| eissadella, eixadella (vore cavegueta), eissadelles, eissadelleta | azada |
| eissamplides | ensanchadas |
| eissamplit | ensanchado |
| eissamplit, eixamplit, enchamplit, fet mes ample | ensanchado, hecho más ancho |
| éisse, eisse, eixe, ixe | ese |
| eissecá, eixecá, eissecás, eixecás | levantar, levantarse |
| eissugamans, eixugamans, toalla per a eixugás les mans | toalla para las manos |
| eissugás, eixugás (les mans) | secarse (las manos) |
| eissugue, eixugue (se) | se seca |
| eix ! Becs ! interjecsió per a demostrá fástic, escrúpol. | Eix ! Interjección para demostrar asco. |
| eixa | esa |
| eixadella | azada |
| eixam, eixams de abelles, abella | enjambre de abejas |
| eixamplín (g) | ensanchando |
| eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixeco, eixeques, eixeque, eixequem o eixecam, eixequéu o eixecáu, eixequen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecarem, eixecareu, eixecaren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - | levantar, levantarse |
| eixecabe, eixecáe | levantaba |
| eixecada | levantada |
| eixecades | levantadas |
| Eixécal ! | Levántalo ! |
| eixecála | levantarla |
| eixecáli la falda | levantarle la falda |
| eixécam | levántame |
| eixecán (g) | levantando |
| eixecánli | levantándole |
| eixecánse | levantándose |
| eixecarán | levantarán |
| eixecare | levantara |
| eixecarem | levantaremos |
| eixecaren | levantaran |
| eixecat | levantado |
| Eixécat ! | Levántate ! |
| eixecats | levantados |
| eixeco | levanto |
| Eixequéutos ! | Levantaos ! |
| eixérrit , fem, femé | estiércol, fiemo |
| eixida | salida |
| eixides | salidas |
| eixíe | salía |
| eixíem | salíamos |
| eixíen | salían |
| eixim | salimos |
| eixín (g) | saliendo |
| eixirá | saldrá |
| eixirán | saldrán |
| eixiríe | saldría |
| eixíssen de la carretera | salirse de la carretera |
| eixit | salido |
| eixits | salidos |
| eixos | esos |
| éixos, eixes, eixos, eixes | esos, esas |
| eje, ejes | eje, ejes |
| ejecussió | ejecución |
| ejecutá | ejecutar |
| ejecutaríen | ejecutarían |
| ejecutiu, ejecutiva, ejecutius, ejecutives | ejecutivo, ejecutiva |
| ejecutós | ejecutores |
| ejemple | ejemplo |
| ejercicio, ejersissi, ejercicios, ejersissis | ejercicio, ejercicios |
| ejersí | ejercer |
| ejersín | ejerciendo |
| ejersínles | ejerciéndolas |
| ejérsit | ejército |
| elecsió, elecsions | elección, elecciones |
| eléctric, eléctrica | eléctrico, eléctrica |
| electrissidat | electricidad |
| electrodoméstic, electrodomestics | electrodoméstico, electrodomésticos |
| elefán, elefans, elefanta, elefantes | elefante, elefantes, elefanta, elefantas |
| elegán, elegans, eleganta, elegantes | elegante, elegantes |
| eleganmen | elegantemente |
| elegit (triat, vore triá) | elegido |
| elemén, elemens | elemento, elementos |
| elemental, elementals | elemental, elementales |
| elevá | elevar |
| elevánse | elevándose |
| elevassió | elevación |
| elevats | elevados |
| elevo | elevo |
| eli! ali!, interjecsió: així | así, así |
| eliminá: elimino, elimines, elimine, eliminem o eliminam, eliminéu o elimináu, eliminen; eliminat, eliminats, eliminada, eliminades | eliminar |
| elíptic, elíptica | elíptico, elíptica |
| ell, ells, ella, elles | él, ellos, ella, ellas |
| elocuén | elocuente |
| elocuenmen | elocuentemente |
| elocuensia | elocuencia |
| embadurná | embadurnar |
| Embadurnaben, embadurnáen | embadurnaban |
| embaixades, embajades | embajadas |
| embaixadó, embajadó, embaixadós, embajadós | embajador, embajadores |
| embalo (me), agarro molta velossidat | me embalo, cojo mucha velocidad |
| Embarás, embarassos | Embarazo, embarazos |
| embarassada | embarazada |
| embarcá, embarcás | embarcar, embarcarse |
| embarcarem | embarcaremos |
| embarcassió, embarcassions | embarcación, embarcaciones |
| embargat | embargado |
| embargo (sin) | embargo (sin) |
| Embassadó, embut, embassadós, embuts | embudo |
| embastida (construcsió), andamio | andamio |
| embaucadó, embaucadós, embaucadora, embaucadores | embaucador |
| embebénse | bebiéndose, absorbiendo |
| embebíen | bebían, absorbían |
| embelesadó | embelesador |
| embescut, embegut | embebido, absorto, empapado, enfrascado, ensimismado, concentrado, extasiado, abstraído, absorto, alucinado, centrado, atento |
| embestí | embestir |
| embestínlo | embistiéndole |
| embobat, abaubat, embobats, abaubats; vore baubo | embobado, embobados |
| embolic, embolics, embroll, lío, maraña, follón, barullo, confusió, desorden, embuste, invensió, bola, bulo, mentira, trola | embrollos, líos |
| Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquem o embolicam, emboliquéu o embolicáu, emboliquen – embolicat, embolicada, embolicats, embolicades – embolicán / embolíca (imperatiu) | liar, envolver |
| embolicada, embolicades | liada, envuelta, liadas, envueltas |
| embolicáe, embolicabe | liaba, envolvía |
| embolicál | liarlo |
| embolicámos | liarnos |
| embolicán (g) | liando |
| embolicánles | liándolas |
| embolicánse | liándose |
| embolicare | liara, liase |
| embolicás | liarse, envolverse |
| embolicat, embolicats | liado, envuelto, liados, envueltos |
| emborollá, embrollá, embullá, embolicá, destorbá / embroll, embolic | embrollar, embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola |
| emborrascat, emborrascats | emborrascado, emborrascados |
| emborroná | emborronar |
| Emboscada, emboscades | emboscada, emboscadas |
| embossá, embossás | embolsar - atascar, atascarse |
| embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) | atragantado, atragantada |
| Embotá – ficá a la bota - mellá, despuntá, achatá, desafilá, - ofuscás, insensibilisás, atontás | embotar, mellar, achatar, desafilar, despuntar, enromar, ofuscarse, insensibilizarse, acorcharse, anquilosarse, atontarse |
| embotarem | embotaremos |
| embravit, embravits | embravecido, embravecidos |
| embriagá | embriagar |
| embriagabe | embriagaba |
| embriagadó, embriagadós, embriagadora, embriagadores | embriagador, embriagadores, embriagadora, embriagadoras |
| embriagat, embriagats | embriagado, embriagados |
| embrió, embrions | embrión, embriones |
| embroll, embolic | embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola |
| embromat, embromats, abromat, abromats | con niebla |
| embruixada, embruixades | embrujada, embrujadas |
| embruixáu, embruixéu; embruixá | embrujáis |
| embrutá (brut), embrutí; vore brut | ensuciar / ver sucio |
| embrutisquen, embrutixquen | ensucien |
| embuste, mentira | embuste, mentira |
| embustero, embustera, mentirós, mentirosa, mentira, embuste | embustero, mentiroso |
| embusteros, embusteres | embusteros, embusteras |
| embutí | embutir, meter |
| embutíe | embutía, metía |
| embutíen | embutían, metían |
| embutiguere | embutiera, metiera |
| embutínse | metiéndose |
| embutit, embutits | embutido, embutidos |
| embutix (se, s´) | mete (se) |
| embutixgo (me, m´) | me meto |
| emergensia, emerjansia | emergencia |
| emergensies, emerjansies | emergencias |
| emergí | emerger, sobresalir, aparecer, flotar, brotar, asomar, germinar, manar, manifestar, nacer, surgir |
| emigrá | emigrar |
| eminansia, eminensia | eminencia, eminencias |
| eminén, eminens | eminente, eminentes |
| emissora, emissores | emisora, emisoras |
| emita, ermites, per lo camí vert que va a la ermita | ermita, ermitas, por el camino verde que va a la ermita |
| emitíe | emitía |
| emitíen | emitían |
| emitixgo | emito |
| emolumens, salari, sueldo, jornal, remunerassió, cuota, habés, pago, paga, soldada | emolumentos, salario, sueldo, jornal, remuneración, cuota, gaje, haberes, pago, paga, soldada |
| emossió / emosió | emoción |
| emossioná | emocionar |
| emossionada, emosionada | emocionada |
| emossionál | emocionarlo |
| emossionán | emocionante |
| emossionat | emocionado |
| emossione, emosione | emociona |
| emossions, emosions | emociones |
| empach, empachs | empacho, empachos |
| empalagá, empalagós, empalagosa | empalagar, empalagoso, empalagosa |
| empalagaben | empalagaban |
| empalissada, valla, seto, ras, barrera, estacada, tapia, vallat | empalizada, valla, seto, cerca, barrera, estacada, tapia, vallado, cercado |
| empalmá | empalmar |
| empalme, empalmes | empalme, empalmes |
| empanada, empanades – vore aplastades, aplanades | empanada, empanadas – aplastadas |
| empanánlo | empanándolo, aplastándolo |
| empañá, empañás | empañar, empañarse |
| empañe | empaña |
| empapá (vore amerá) | empapar |
| empapabe | empapaba |
| empapades | empapadas |
| empapat, chopet, chopo, amerat | empapado |
| empapussá, atiborrá | empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar |
| empapussáls | empapuzarlos |
| empapussat, empapussada, empapussats, empapussades | empapuzado, empapuzados, empapuzada, empapuzadas |
| empapusse | empapuza |
| emparellá | emparejar |
| Empastrá – empastrás – empastro, empastres, empastre, empastrem o empastram, empastréu o empastráu, empastren – empastrán – empastrara, empastrares, empastrare, empastrarem, empastráreu, empastraren - | aplastar |
| empastrada | aplastada |
| empastrat | aplastado |
| empastre, empastres, de emplastrum – l'arrós s'ha eixugat y ha quedat fet un empastre – de empastrás, ell se empastre contra la paret – enfermedat de les mules a les barres, la dentadura, lo empastre o fava es una enfermedat que sels fa a les mules prop de les dens. | Emplasto – de aplastarse - golpearse : él se aplasta contra la pared. |
| empatía | empatía |
| empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltarem, empeltáreu, empeltaren | injertar |
| empeltre, oliva, olivé – un empel es un rechito de un ábre que s´ha de plantá y después empeltá, o un abret jove | oliva variedad empeltre |
| empendre | emprender, reprender |
| empéndrel | emprenderlo |
| empéndrels | emprenderlos |
| empeñá | empeñar |
| empeñabe | empeñaba |
| empeñada, empeñades | empeñada, empeñadas |
| empeñat, empeñats | empeñado, empeñados |
| emperadó, emperadós | emperador, emperadores |
| empichorán, empijorán (de pijó, pichó) | empeorando (peor) |
| empijorán | empeorando (peor) |
| empinada | empinada |
| empinades | empinadas |
| empináe, empinabe | empinaba |
| Empinás – yo ting un animalet que ni té os ni té espina y en sentí auló de pichina se empine y se fique dret | empinarse |
| empinat, empinats | empinado, empinados |
| Empleá, empleás - empleo, emplées, emplée, empleém o empleam, empleéu o empleáu, empléen – emplearé, emplearía, empleara | emplear, usar |
| empleabe, empleáe | empleaba |
| empleades | empleadas |
| empleáen, empleaben | empleaban |
| empleáles | emplearlas |
| empleám, empleém | empleamos |
| empleán (g) | empleando |
| empleat, empleats – mal empleat! | empleado, empleados – lástima (mal empleado) ! |
| Emplumá - empenachá, castigá, arrestá, processá, prossesá, empapelá | emplumar, empenachar, castigar, arrestar, procesar, empapelar |
| emplumat | emplumado |
| empobrí, empobrís | empobrecer, empobrecerse |
| empobrit, empobrits, empobrida, empobrides | empobrecido, empobrecidos, empobrecida, empobrecidas |
| empobrixen | empobrecen |
| emporta (que yo me) | que yo me lleve |
| emportá, emportás | llevar, llevarse |
| emportada, emportades | llevada, llevadas |
| emportáe, emportabe (se) | llevaba (se) |
| emportáen, emportaben | llevaban |
| emportám | llevarme |
| emportámela | llevármela |
| emportámol | llevárnoslo |
| emportánse | llevándose |
| emportánsel | llevándoselo |
| emportaré | llevaré |
| emportaren | llevaran, llevasen |
| emportaríe | llevaría |
| emportaríen | llevarían |
| emportás | llevarse |
| emportássel, emportassels | llevárselo, llevárselos |
| emportássela, emportásseles | llevársela, llevárselas |
| emportat | llevado |
| Empórtat | llévate |
| Empórtateles | llévatelas |
| emporte (se, s´emporte) | lleva (se) |
| emportem o emportam | llevamos |
| emporten | llevan |
| emportes | llevas |
| emportéutola | lleváosla |
| emporto | llevo |
| empotrá | empotrar |
| empotrada, empotrades | empotrada, empotradas |
| empotrat, empotrats | empotrado, empotrados |
| emprén | emprende |
| emprendedó o emprenedó, emprendedós o emprenedós, emprendedora o emprenedora, emprendedores o emprenedores; empendre | emprendedor, emprendedores, emprendedora, emprendedoras; emprender |
| emprenén | emprendiendo |
| empreng | emprendo |
| empreñá, empreñás | enfadar, enfadarse |
| emprés | emprendido |
| empresa, empreses | empresa, empresas |
| empresonat, a la presó | aprisionado, en la cárcel, preso |
| empuñá | empuñar |
| En mí, en tú, en ell, en ella, en natros, en vatros, en ells, en elles – en coche | conmigo, contigo, etc – en coche |
| enaigües / en aigües | enaguas / con aguas |
| enaigüetes | enagüillas |
| enamoraben | enamoraban |
| enamorades | enamoradas |
| enamoramén | enamoramiento |
| enamoramens | enamoramientos |
| enamorán (g) | enamorando |
| enamoránse | enamorándose |
| enamoraríe | enamoraría |
| enamorás | enamorarse |
| enamorat | enamorado |
| enamorats | enamorados |
| enamorautos o enamoreutos | enamoraos |
| enana, enanes | enana, enanas |
| enanet, enanets | enanito, enanitos |
| enano, enanos, com Jordi Pujol lo mafiós | enano, enanos |
| enarboláe, enarbolabe (se) – se alterabe | se alteraba, enarbolaba |
| encá, encara, vore texto de Ricart Garcia Moya | aún |
| encabritat, encabritats | encabritado, encabritados |
| encadenades | encadenadas |
| encaixá, encajá | encajar |
| encaje, encajes – No es lo mateix mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro. | encaje, encajes |
| encalada, encalades, encalat, encalats – pintat en cal, cals | encalada |
| encaminá, encaminás | encaminar, encaminarse |
| encaminabe, encamináe | encaminaba (él, ella) |
| encaminare | encaminara, encaminase |
| encaminás | encaminarse |
| encaminat, encaminats | encaminado, encaminados |
| Encamino – me fico en camí | Encamino – me pongo en camino |
| encán, encanto, encans, encantos | encanto, encantos |
| encaná, encanás (de plorá) – les campanes tamé se poden encaná - – de tan plorá, se va encaná, no li ixíe la veu | Pasmarse o quedarse envarado por la fuerza del llanto o de la risa. - Las campanas también pueden encanarse |
| encanáe o encanabe (se) | se pasmaba por el llanto |
| encantá, encantás | encantar, quedarse como encantado, ensimismado |
| encantabe o encantáe | encantaba |
| encantada | encantada |
| encantades | encantadas |
| encantadet, encantadets | encantadito, encantaditos |
| encantadó, encantadós | encantador, encantadores |
| encantáe, encantabe | encantaba |
| encantáen o encantaben | encantaban |
| encantamén, encantamens | encantamiento, encantamientos |
| encantat, encantats | encantado, encantados |
| Encante – me encante : me enchise | Encanta – me hechiza |
| encanten | encantan |
| encaparrás (de caparra) | encaparrarse, ponerse tozudo con algo, metérsele algo en la cabeza a alguien (de caparra : garrapata) |
| encaparrás, ficásseli una cosa al cap an algú (tossut) | metérsele algo en la cabeza a alguien (tozudo) |
| encará, concará, encarás, concarás | encarar, concarar, encararse |
| encara, encá | aún |
| encaráen, encaraben (se) | Se encaraban |
| encaramánse | encaramándose |
| encarás | encararse |
| encarcarat de fred, encarcarada de fred (vore carpit) | helado de frío, helada |
| encaríe | encarecía |
| encariñás | encariñarse |
| Encariñat, encariñada, encariñats, encariñades | encariñado, encariñada |
| encarnades | encarnadas |
| encarnassió | encarnación |
| encarnat | encarnado |
| encárrec | encargo |
| encarrecs | encargos |
| encarregá | encargar |
| encarregabe | encargaba |
| encarregaben | encargaban |
| encarregada | encargada |
| encarregades | encargadas |
| encarregáe, encarregabe | encargaba |
| encarregáen, encarregaben | encargaban |
| encarregáes, encarregades | encargadas |
| encarregáli | encargarle |
| encarrégam | encárgame |
| encarregán (g) | encargando |
| encarregánles | encargándolas |
| encarregánlos | encargándoles, encargándolos |
| encarregará | encargará |
| encarregarán | encargarán |
| encarregarem | encargaremos |
| encarregaríe | encargaría |
| encarregaríen | encargarían |
| encarregás | encargarse |
| encarregat | encargado |
| encarregat | encargado |
| encarregats | encargados |
| encarrego, encarrego | encargo |
| encarregue | encarga |
| encarreguen | encargan |
| encarselá, empresoná, ficá a la presó | encarcelar |
| encarselat, encarselats, encarselat, encarselats | encarcelado, encarcelados |
| encasquetá | encasquetar |
| encatarrá, encatarrás | costiparse, constiparse |
| encatarrará (se) | costipará (se) |
| encatarrat | costipado, con catarro |
| encatarro (yo me) – en catarro (en Luisico Raxadel de Valdarrores) | yo me costipo – con "catarro", mote de Luis Rajadell de Valderrobres |
| encatarron | encatarren, resfríen |
| enchampá | atrapar, agarrar |
| enchampades | atrapadas, agarradas |
| enchampats | atrapados |
| enchegá, engegá un motor | arrancar un motor |
| enchís | hechizo |
| Enchisá - me enchise (me encante, chifle) | Hechizar, encantar, gustar mucho – me encanta |
| enchisat, enchisada, enchisats, enchisades | hechizado, hechizada, hechizados, hechizadas |
| enchise | hechiza (él, ella) |
| enchisos | hechizos |
| enchochamén (chocho), enfigamén (figa), encoñamén | enchochamiento |
| enchufá | enchufar |
| enchufat, enchufats | enchufado, enchufados |
| enchufe, enchufes | enchufe, enchufes |
| enchumenera, chumenera | chimenea |
| enclavá | clavar |
| enclavat | clavado |
| enclenque, escuchimisat, arguellat, canijo, raquític, birriós, renacuajo (vore cullerot), débil, fluix, cagarniu | enclenque, escuchimizado, canijo, raquítico, birrioso, enfermizo, enteco, renacuajo, débil, flojo |
| encomaná (comanda) | Encargar (en una tienda), encomendar, pedir (pedido) |
| encomanada | pedida |
| encománam | encomiéndame |
| encomanán (g) | encargando |
| encomanánlo | encomendándolo, encargándolo |
| encomanánlos | encomendándoles, encargándoles |
| encomanat | encargado, pedido, encomendado |
| Encomiable, encomiables – elogiable, loable | Encomiable, elogiable, laudable, loable, ponderable, plausible |
| enconá, avivá, aumentá, cabrejá, enfadá, mosquejá, exasperá, incrementá, intensificá | enconar, exacerbar, recrudecer, avivar, aumentar, cabrear, enfadar, exasperar, incrementar, intensificar, enardecer |
| encongí, encongís | encoger, encogerse |
| encongíx | encoge |
| Encorre – perseguí – sel dels animals o de les persones, la cabra se encorre, ya va bona. | estar en celo – perseguir – celo de los animales o de las personas, la cabra está en celo (se corre), “ya va buena” |
| encorrén (g) | persiguiendo, estando en celo |
| encorríen | estaban en celo / perseguían |
| encortinat, encortinats | encortinado, encortinados |
| encorvat, encorvats, encorvada, encorvades | encorvado, encorvados, encorvada, encorvadas |
| encostes (vore a cascarrulles) | a cuestas, a la espalda |
| encrusa, encruses - ferro per a picá la dalla en martell – yunque | hierro para picar la guadaña o dalle – yunque |
| encubert, encuberts | encubierto, encubiertos |
| encubridó, encubridós | encubridor, encubridores |
| encuentro, trobada | encuentro |
| encuentros, trobades | encuentros |
| endabán, a dabán (vore dabán) | alante, delante |
| endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades | endemoniado, endemoniados, endemoniada, endemoniadas |
| endeviná, adiviná | adivinar |
| endilgá, endosá, encasquetá, llansá, di, parlá, carregá lo mort | endilgar, endosar, largar, encasquetar, lanzar, decir, hablar, cargar el muerto |
| endilgála | endilgarla |
| endilgarém | endilgaremos |
| Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren | endiñar |
| Endissió, endissións, inyecsió, inyecsións | Inyección, inyecciones |
| endivia, endivies (hortalisa) – vore enveja | endivia, endivias (hortaliza) |
| endosá, vore endilgá | endosar |
| endú, endús algo | llevarse algo |
| endúen (se) | se llevan |
| enduguere | llevara |
| endurán | llevarán |
| endurida, endurides | endurecida, endurecidas |
| enduríe (se) | llevaría (se) |
| endurínte | endureciéndote |
| endurirá | endurecerá |
| endurit, endurits | endurecido, endurecidos |
| endússen (per a) | llevarse (para) |
| endut, enduts | llevado, llevados |
| enduye, endúe | llevaba |
| enduyen, endúen | llevaban |
| enemic | enemigo |
| enemics | enemigos |
| enemiga | enemiga |
| enemigues | enemigas |
| enemistat, enemistats | enemistad, enemistades |
| energética, energétiques | energética, energéticas |
| energía, energíes | energía, energías |
| enfadá, enfadás - disgustá, cabrejá, enfurí, encolerisá, encrespá, enervá, exaltá, exasperá, irritá, exitá, contrariá, molestá, indigná, fastidiá, incomodá, incordiá, desagradá, cansá, provocá, enconá | enfadar, enfadarse - disgustar, enojar, cabrear, enfurecer, encolerizar, encorajinar, encrespar, enervar, exaltar, exasperar, irritar, excitar, exacerbar, contrariar, molestar, indignar, fastidiar, incomodar, desagradar, cansar, provocar, desazonar, enconar |
| enfadaba (yo) | enfadaba |
| enfadabe | enfadaba |
| enfadáen, enfadaben | enfadaban |
| enfadaríe | enfadaría |
| enfadaríen | enfadarían |
| enfadaríeu | enfadaríais |
| enfadat, enfadats | enfadado, enfadados |
| enfadéu | enfadéis, enfadáis |
| enfado, enfados, cabrech, cabrechos, cabrejos, cabreo, cabreos | enfado, enfados, cabreo, cabreos |
| enfados (no te) | enfades (no te) |
| enfatisá, enfatissá | enfatizar |
| enfermaben, se ficaben doléns | enfermaban |
| enfermé, enfermero, enfermés, enfermeros | enfermero, enfermeros |
| enfermedat, enfermedats | enfermedad, enfermedades |
| enfermera | enfermera |
| enfermeres | enfermeras |
| enfermería, enfermeríes | enfermería, enfermerías |
| enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen - alineá, afilerá, ordená, colocá, disposá, situá, encaussá, formá, encará, enfocá, apuntá encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar |
enfilar, alinear, ordenar, colocar, disponer, situar, encauzar, formar, encarar, enfocar, apuntar, encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar |
| enfilán (g) | enfilando |
| enfilat, enfilada | enfilado, enfilada |
| enfoquen | enfocan |
| Enforcá – enforco, enforques, enforque, enforquém o enforcám, enforquéu o enforcáu, enfórquen | pinchar con una horca – ahorcar |
| enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) | enfado, enfadarse |
| enfortí | enfortecer |
| enfortíl | enfortecerlo |
| enfortíssen, enfortíxen | enfortecen, se ponen fuertes |
| enfotedó, enfotedora, enfotedós, enfotedores | burlón, burlona, burlones, burlonas |
| enfotén (g) | riéndose, burlándose |
| enfoten (sen) | se ríen, se burlan |
| enfoténsen (ells) | riéndose, burlándose |
| enfoteren, enfotegueren | burlaran, rieran |
| Enfótressen, enfótre – yo men enfótego, enfots, enfot, enfotém, enfotéu, enfóten – enfotría – enfoteguera – enfotré | burlarse, reirse |
| enfotríe | burlaría |
| enfotríen | burlarían |
| enfrascás, abstráures, embebís, consentrás, aplicás, dedicás, entregás, interessás, ficás a algo, ocupás, dedicás en cos y alma, ficá los sing sentits |
enfrascarse, abstraerse, embeberse, concentrarse, aplicarse, dedicarse, entregarse, interesarse, meterse, ocuparse, dedicarse en cuerpo y alma, poner los cinco sentidos |
| enfrasque | enfrasca |
| enfrentá, enfrentás | enfrentar, enfrentarse |
| enfrentades | enfrentadas |
| enfrentamén, enfrentaméns | enfrentamiento, enfrentamientos |
| enfrentás, fé frente | enfrentarse |
| enfrente (se) – enfrente, enfron, en frente, en fron | Enfrenta – enfrente (de) |
| enfrescás | enfrescarse |
| enfrón, enfrente | enfrente |
| enfrontás, enfrentás | enfrentarse, confrontar, encarar, contraponer, carear, indisponer, desunir, contrarrestar, oponer, enemistarse, contender, pelear, luchar, combatir, concurrir, desafiar, rivalizar, afrontar, apechugar, apechar, responsabilizar, plantar cara, hacer frente |
| enfundá | enfundar |
| engabiat, a una gábia, engabiada, engabiats, engabiades | Enjaulado, enjaulada, encarcelado, encarcelada |
| engalaná | engalanar, adornar, acicalar, alhajar, ataviar, empavesar, empenachar, emperifollar, endomingar, ornamentar, adecentar, componer, asear |
| engalanada | engalanada |
| Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. | enganchar – empezar a trabajar |
| enganchada, enganchades | enganchada, enganchadas |
| engancháen, enganchaben | enganchaban |
| enganchat, enganchats | enganchado, enganchados |
| Engancho | Engancho |
| enganchós, apegalós, herba apegalosa | pegajoso, que se enancha o pega |
| engañ, engañs | engaño, engaños |
| engañá, engañás – engaño, engañes, engañe, engañém o engañám, engañéu o engañáu, engáñen – engañara – engañaría – engañaré | engañar, engañarse, mentir, timar, estafar, burlar, fingir, falsear, equivocar, confundir, falsificar, enredar, chasquear, defraudar, desorientar, despistar, encandilar, engatusar, fascinar, liar, seducir, embaucar, aparentar, traicionar, decepcionar, equivocarse, errar, fallar |
| engañabe | engañaba |
| engañadó, burladó, embaucadó, embelesadó, engañabobos, follonero, folloné, liante, lián, lianta, charlatán, fullero, trampós, trapassé | engañador, burlador, embaucador, embelesador, engañabobos, follonero, liante, charlatán, fullero, tramposo, trapacero |
| engañadós, engañadores | engañadores, engañadoras |
| engañáe, engañabe | engañaba |
| engañáles | engañárlas |
| engañám | engañarme |
| engañán (g) | engañando |
| engañánme | engañándome |
| engañaríen | engañarían |
| engañat, engañats | engañado, engañados |
| engañátos | engañaros |
| engañats | engañados |
| engañe | engaña |
| engañém | engañamos |
| engañen | engañan |
| engañon | engañen |
| engañós, engañosos | engañoso, engañosos |
| engañosa, engañoses | engañosa, engañosas |
| engañosamen | engañosamente |
| engarjolá, encarselá, tancá, apresá, préndre, capturá, enchampá, recluí, cautivá, enreixá, contíndre, detíndre, retíndre, lligá, encadená, esposá, lligá de mans y peus, encadená, sujetá, pessigá, ficá entre reixes, ficá a la trena, ficá al trullo (pero no al trull) | aprisionar, encarcelar, encerrar, apresar, prender, capturar, atrapar, recluir, cautivar, enchiquerar, enrejar, contener, detener, retener, aprehender, atar, encadenar, esposar, maniatar, aherrojar, sujetar, coger, asir, poner entre rejas, meter en la trena |
| engarjolat, engarjolat, de garjola, presó | aprisionado, aprisionados |
| engastá, engastá, encastrá, incrustá, ajustá, ensortijá, acoplá, conectá, encadená, uní, trabá | engastar, engarzar, encastrar, incrustar, ajustar, ensortijar, acoplar, conectar, encadenar, unir, trabar |
| engastades | engastadas |
| engastat | engastado |
| engendrá | engendrar, fecundar, procrear, gestar, concebir, reproducir, generar, criar, crear, producir, originar, ocasionar, causar |
| engendrat, engendrats | engendrado, engendrados |
| engerra, engerres – jarra (en anses) que servix per a tíndrey oli, aigua, vi, olives o algún atra cosa – ve de gerra, gerres, pareix que ve del latín gerŭla, cosa per al transport, bota, carretell, pero en contaminassió de lo árabe jarra ‘hídria’ (les formes algerra -> angerra, engerra, que indiquen la aplicassió del artícul arábic AL) | Tinaja, jarra, con asas normalmente |
| engomada, engomades | engomada, engomadas |
| engomat, engomats (de goma) | engomado, engomados |
| engordí, engordís – ficás (mes) gort, gord – en gallego, leite gordo es lleit grassa, en greix – (yo me) engordíxco, engordíxes, engordíx, engordím, engordíu, engordíxen – engordiré – engordiguera – engordiría | engordar |
| engordín (g) | engordando |
| engordiré | engordaré |
| engordire, engordiguére | engordara |
| engordit, engordits – gort, gorts, gord, gords | engordado, engordados – gordo, gordos |
| engordix, engordíx | engorda |
| engorgossada, engorgossades | con la voz tomada |
| engorgossat, engorgossats (pero no afónic) | con la voz tomada (pero no afónico) |
| engorjá, fé minjá per forsa, engargallá lo minjá (vore empapussá) | hacer comer por la fuerza |
| engorrós, engorrosos, molesto, que moleste, pesat, cargán, fastidiós, incordián, difíssil, complicat, enredat | engorroso, engorrosos, molesto, pesado, enojoso, cargante, fastidioso, incordiante, difícil, complicado, enredado |
| engranaje, engranajes, acoplamén, encaje, articulasió, mecanisme, dispositiu | engranaje, engranajes, acoplamiento, encaje, trabazón, articulación, mecanismo, dispositivo |
| engrassada, engrassades | engrasada, engrasadas |
| engrassat, engrassat (de grassa, greix) | engrasado, engrasados |
| engreimén, ensoberbimén, altanería, arrogánsia, jactánsia, presunssió, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidat, petulánsia | engreimiento, ensoberbecimiento, endiosamiento, altanería, altivez, arrogancia, jactancia, presunción, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidad, petulancia |
| Engreít, engreíts, engreída, engreídes - soberbio, altané, pujadet, arrogán, petulán, jactansiós, orgullós, presumit, cregut, presuntuós, vanidós, chulo, fanfarrón, fantasma | engreído, engreída - soberbio, altanero, arrogante, envanecido, petulante, jactancioso, orgulloso, presumido, creído, presuntuoso, vanidoso, chulo, fanfarrón, fantasma |
| enguañ, anguañ | este año |
| enhorabona, enhorabones | enhorabuena, enhorabuenas |
| enjugassá, enjugassás | enjugazar, enjugazarse |
| enjugassada | ENJUGAZADA, absorvida por el juego |
| enjugassat | ENJUGAZADO, absorvido por el juego |
| enllás, enllásos, enllássos | enlace, enlaces |
| enllassá, fé una llassa | enlazar, unir, ligar, liar, juntar, acoplar, conectar, engarzar, empalmar, combinar, enchufar, conexionar, asociar, emparentar, casar, vincular, relacionar |
| enlluerná, enlluernás (en + llum + erná) | cegar, cegarse por la luz |
| enmarañá, embolicá, enredá, regirá, desordená, desgreñá, confundí, dificultá | enmarañar,embrollar, enredar, revolver, desordenar, desgreñar, confundir, dificultar |
| enmarañánsels | enmarañándoselos |
| enmascarat, enmascarats, enmascarada, enmascarades (vore mascarat) | enmascarado, enmascarados, enmascarada, enmascaradas |
| enmendá, rectificá, reformá, corregí, apañá, arreglá, subsaná, repará, ressarsí, compensá | enmendar, rectificar, reformar, corregir, arreglar, subsanar, reparar, resarcir, compensar |
| enmendáls | enmendarlos |
| enmendaría | enmendaría |
| enmendaríes | enmendarías |
| Enmendat, enmendats | enmendados, enmendados |
| enmendáu | Enmendáis – enmendarlo |
| enmendo, vore enmendá | enmendo, arreglo |
| ennoblí (de noble) | ennoblecer |
| enorme, enormes | enorme, enormes |
| enormemen | enormemente |
| enpresonat | aprisionado, aprisionados |
| enrabiat (vore rábia) | encolerizado, enfadado, etc, ver rabia |
| Enraoná – raoná - discurrí, reflexioná, meditá, pensá, deduí, compéndre, enténdre, analisá, argumentá, inferí, induí | razonar, hablar - discurrir, reflexionar, meditar, pensar, deducir, comprender, entender, analizar, argumentar, inferir, inducir |
| enraonabe | razonaba, hablaba |
| enraonán (g) | razonando, hablando |
| enraóne | razona, habla |
| Enrecorda - espera que men enrecorda | Recuerde - espera que me acuerde |
| enrecordá, enrecordássen, enrecordás | recordar, acordarse |
| enrecordaba | acordaba, recordaba |
| enrecordabe (ell), enrecordáe | acordaba, recordaba |
| enrecordáen, enrecordaben | acordaban |
| enrecordám | acordarme |
| enrecordánmen | acordándome |
| enrecordánsen | acordándose |
| enrecordará | acordará |
| enrecordarán | acordarán |
| enrecordare | acordara |
| enrecordarém | recordaremos |
| enrecordaréu | recordaréis |
| enrecordaríe | acordaría |
| Enrecordat – no men hay enrecordat de dítu | no me he acordado de decírtelo |
| enrecordáten | acordarte |
| Enrecórdaten ! | Acuérdate ! |
| enrecorde (sen) | Se acuerda |
| enrecordém | recordamos |
| enrecorden | se acuerdan |
| enrecordes (ten) | te acuerdas |
| Enrecordéuton | acordáos |
| enrecordo (men) | me acuerdo |
| enrecórdossen vosté de lo que me contáe | acuérdese Ud. De lo que me contaba |
| enredat, enredats, enredada, enredadas – embolicat - liat, enmarañat, intrincat, laberíntic, confús, complicat, liós, caótic | enredado, liado, enmarañado, embrollado, intrincado, laberíntico, confuso, complicado, lioso, caótico |
| enregistrada, registrada | registrada |
| enreixá | enrejar |
| enreixades | enrejadas |
| enrellissá, rellissá | resbalar |
| enrellissaré, rellissaré | resbalaré |
| enrevessades | enrevesadas |
| enrevessat, enrevessats - complicat, confús, incomprensible, difíssil, intrincat, liat, embarassós, enmarañat, embolicat | enrevesado, complejo, complicado, confuso, incomprensible, difícil, arduo, intrincado, liado, embarazoso, enmarañado, embrollado |
| enric (men) – No men enric de Enric | río (me) – No me río de Enrique |
| enríe (sen) | Se reía |
| enríen (g), enriénsen | riendo, riéndose |
| enriénmos | riéndonos |
| enrigueren | rieran, riesen |
| enrigues (no ten) | no te rías |
| enrigut, enrit, enrist (mon ham) | reido (nos hemos) |
| enriu | ríe |
| enriuen (sen) | ríen (se) |
| enriure, enríuressen – yo men enric de Enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enríuen | rerir, reirse |
| enríuressen, enriure | reirse |
| enríureten | reirte |
| enriuríe | reiría |
| enrochida, enroigida, enrochides, enroigides | enrojecida, enrojecidas |
| enrochit, enroigit, enrochits, enroigits | enrojecido, enrojecidos |
| enroigíli, enrochíli | enrojecerle |
| enroigíume | enrojecedme |
| enrollá | enrollar |
| enróllat tío – ix a sense notíssies de Gurb en chapurriau | enróllate tío |
| Enroscá – enrosco, enrosques, enrosque, enrosquém o enroscám, enrosquéu o enroscáu, enrósquen – enroscaría – enroscára – enroscaré – Arturo Quintana Font se enrosque la boina, se la fique a rosca | enroscar, poner a rosca, como la boina de Arturo Quintana Font |
| enroscabe | enroscaba |
| enruná - tapá, cubrí en terra alguna cosa, vore enruna | enrunar, RAE : construir o solar con casquijo o escombros. |
| enruna, enrunes - cascots, traballassos, sobres de obra, desperdissis, derribo, brossa, escória, resto | Escombros - enruna. 1. f. Ar. Cascote, escombros o desperdicios que sirven para solar. - cascote, desecho, desperdicio, derribo, broza, escoria, resto, zafra |
| enrunat, enrunats | enrunado, enrunados |
| Ensacá – ensacá les ameles, ensacá un gat y aviál al riu | ensacar, poner en un saco, ensacar a un gato y tirarlo al río |
| ensalmo, ensalmos - en- y salmo : Modo superstissiós de curá en orassions y aplicassió empírica de varies medissines | ensalmo, ensalmos, (De en- y salmo). Modo supersticioso de curar con oraciones y aplicación empírica de varias medicinas |
| ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí. Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén anissat – generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. | mantecado con aguardiente |
| ensangrentada, ensangrentades | ensangrentada, ensangrentadas |
| ensangrentat, ensangrentats (de sang) | ensangrentado, ensangrentados |
| ensayá | ensayar |
| ensayán (g) | ensayando |
| ensayo | ensayo |
| ensegá, derivat de segá, del latín CAECARE, 'segá', y este derivat de CAECUS, 'sego' (com Quico lo cèlio de Tortosa). | Encegar - derivado de cegar, del latín CAECARE, 'cegar', y este derivado de CAECUS, 'ciego'. |
| ensegat en fé algo, ofuscat, prinsipalmen per efecte de una passió desmoderada, furiós - Crech que tan solament un altre se'n trobàs que axí pogués tornar ensegat com tu fayst, Corbatxo 84 - La seva muller... tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes y tan encegats, que ab un altre home menos sofert que ell los trastos hagueran anat a l'ayre, Vilanova Obres, iv, 18. «Quan sa dona està encegada, no mira què fa ni què diu» | encegado |
| enseguida, en seguida, de seguida, deseguida, inmediatamen, rápidamen, volán, seguidamen, al momén, a continuassió, después, ara mateix, ipso facto | enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto |
| ensén | enciende |
| Ensenall - Busquen fenassos per a ensenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). - Objecte fássilmen combustible y destinat a enséndren uns atres | fagina, enjuto, támara, encendedor, botafuego |
| ensendré | encenderé |
| enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés - cremá, insendiá, fótre foc, botá foc, préndre, péndre, alumbrá, fé llum, atisá, avivá, iluminá, inflamá, lluí, abrasá, calentá, insinerá, chamuscá, achicharrá | encender, arder, incendiar, prender, asar, alumbrar, atizar, avivar, iluminar, inflamar, lucir, abrasar, calentar, incinerar, chamuscar, achicharrar |
| enséndreles | encenderlas |
| enséndreli | encenderle |
| enséndrels | encenderlos |
| ensenegada, ensenegades | encaparrada, encaparradas |
| Ensenegás – encaparrás (caparra), ensegás, ficás tossut en fé algo, fótres algo al cap | Encaparrarse – NO es como encenegarse, encenagarse, Meterse en el cieno, Ensuciarse, mancharse con cieno, Entregarse a los vicios. |
| ensenénse | encendiéndose |
| enséng | enciendo |
| enseníe | encendía |
| enseníen | encendían |
| enseñá, mostrá, amostrá | enseñar, mostrar, instruir, adiestrar, educar, criar, adoctrinar, ilustrar, alfabetizar, catequizar, iniciar, explicar, aleccionar, preparar, indicar, mostrar, revelar, descubrir, exponer, exhibir, exteriorizar, señalar, ofrecer |
| enseñabe, enseñáe | enseñaba |
| enseñada, enseñades | enseñada, enseñadas |
| enseñáen, enseñaben | enseñaban |
| enseñáli | enseñarle |
| enseñáls | enseñarles |
| enseñálsu | enseñarselo |
| enseñám | enseñarme |
| enséñam | enséñame |
| enseñámos | enseñarnos |
| enseñán (g) | enseñando |
| enseñánli | enseñándole |
| enseñánlos | enseñándoles |
| enseñanlu, enseñánlay | enseñádoselo |
| enseñansa, adiestramén, dossénsia, instrucsió, educassió, inissiassió, preparassió, catequesis, apostolat, pedagogía, cátedra, magisteri, programa, doctrina, disciplina, sabé, cultura |
enseñanza, adiestramiento, docencia, instrucción, educación, iniciación, preparación, catequesis, apostolado, pedagogía, cátedra, magisterio, programa, doctrina, disciplina, saber, cultura |
| enseñanses | enseñanzas |
| enseñará | enseñará |
| enseñare | enseñara, enseñase |
| enseñaré | enseñaré |
| enseñaríe | enseñaría |
| enseñat, enseñats | enseñado, enseñados |
| enseñátos | enseñaros |
| enseñáulos | enseñadles |
| enseñe | enseña |
| enseñen | enseñan |
| enseños | enseñes |
| enserat, enserats, enserada, enserades (de sera) | encerado (de cera) |
| ensertá, adiviná, atiná, averiguá, descifrá, descubrí, trobá, topás, topetá – la lingüística es una siénsia de si la enserto la endivino , mes o menos com la astrología. | acertar, adivinar, atinar, averiguar, descifrar, descubrir, encontrar, hallar, toparse |
| ensertada | acertada |
| ensertáe, ensertabe | acertaba |
| Ensertat – assertat | acertado |
| Enserto – si la enserto la endivino, si la asserto la adivino | acierto |
| ensés | encendido |
| ensés | encendido |
| ensesa | encendida |
| Enseses – Un borracho agarrat a una farola y cridán que li óbriguen. Passe un atre gat y li díu : seguíx quirdán, que les llums están enseses. | encendidas |
| Ensiam, lletuga | Ensalada, lechuga |
| ensiclopédia | enciclopedia |
| ensimismat, ensimismats, ensimismada, ensimismades – ve de “en sí mismo” castellá | ensimismado, ensimismados, ensimismada, ensimismadas |
| Ensobiná, ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat - me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám | caerse en supino, piernas hacia arriba |
| ensolsida, caiguda de una paret, terra, edifissi, mina (solsís) | caída de una pared, tierra, edificio, mina |
| ensombrí (de sombra, umbría) | ensombrecer |
| Ensomiá – ensómio, ensómies, ensómie, ensomiém o ensomiám, ensomiéu o ensomiáu, ensómien – ensomiaría – ensomiaré – ensomiára | soñar |
| ensomiaben | soñaban |
| ensomiada, ensomiades | soñada, soñadas |
| ensomiáe, ensomiabe – Ere un chiquet que ensomiabe un caballet de cartó ... (Machado) | soñaba |
| ensomiáen, ensomiaben | soñaban |
| ensomiám | soñamos |
| ensomián (g) | soñando |
| ensomiará | soñará |
| ensomiare | soñara, soñase |
| ensomiat, ensomiats | soñado, soñados |
| ensomie | sueña |
| ensómio, ensomio | sueño |
| ensómios | sueñes |
| ensopegá, ensopegás, entropessá, trobás en algú (topetá, topetás) | tropezarse (con), tropezar |
| ensordida, ensordides | ensordecida, ensordecidas |
| ensordíe | ensordecía |
| ensordit, ensordits | ensordecido, ensordecidos |
| ensordix | ensordece |
| Ensumá – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada | olisquear, oliscar, husmear, olfatear, oler, percibir, sentir, notar, advertir, exhalar, desprender, trascender, atufar, heder, apestar, perfumar, aromatizar, despedir, investigar, sospechar, suponer, vislumbrar, barruntar |
| ensumare | olisqueara |
| entablá | Entablar - entarimar, enmaderar, entablillar, recubrir, forrar, comenzar, iniciar, disponer, preparar, acometer, emprender, causar |
| entablillá | entablillar |
| entablillarém | entablillaremos |
| entabuchá, entabuchás – yo me entabucho, entabuches, entabuche, entabuchém o entabuchám, entabuchéu o entabucháu, entabúchen – entabucharé – entabucharía – entabuchára | entabuchar, faltar el aire por culpa del gas, humo, etc |
| entabuchats | entabuchado, falto de aire por culpa del gas, humo |
| entaragañat (lo sel), de taragaña | estar el cielo tapado, como con una telaraña |
| entarimat, entarimats, taulat, taulats | entarimado, entarimados, tablado, tablados |
| ente (ser) | ente (ser) |
| entén | entiende |
| entén | entiende |
| entendrás | entenderás |
| Entendre – enteng o entenc, enténs, entén, enteném, entenéu, enténen – entendría – entenguera – entendré | entender |
| entendrí | enternecer |
| entendrís | enternecerse |
| enteném | entendemos |
| entenen | entienden |
| entenénlos | entendiéndolos |
| entenéu | entendéis |
| enteng | entiendo |
| entengáu, entenguéu | entendáis |
| entenguda, entesa, entengut, entés | entendida |
| entengue | entienda |
| entenguen | entiendan |
| entenguen | entiendan |
| entenguere | entendiera, entendiese |
| entengues | entiendas |
| entenía | entendía |
| enteníe (ell) | entendía |
| enteníen | entendían |
| entenimén, coneiximén, señ, comprensió, juissi, raó, dissernimén, intelecto, inteligénsia, talento, capassidat, agudesa, penetrassió, alcáns, entendederas, mollera, servell, ingenio, avenénsia, reconsiliassió, acuerdo, armonía | conocimiento, entendimiento |
| enténs | entiendes |
| enténu | entiéndelo |
| enterá, enterás | enterar, enterarse |
| enteraba | enteraba |
| enterabe (ell), enteráe | enteraba |
| enterada, enterades | enterada, enteradas |
| enterades | enteradas |
| enterámos | enterarnos |
| enterarán | enterarán |
| enterare | enterara, enterase |
| enteráren | enteraran, enterasen |
| enteraríe | enteraría |
| enteraríen | enterarían |
| enterás | enterarse |
| enterat, enterats | enterado, enterados |
| enterats | enterados |
| enterbolí, de térbol, enterbolís – aigües térboles es un llibre de Silvestre Hernández Carné | enturbiar, enturbiarse |
| enterbolit, enterbolits | enturbiado, enturbiados |
| entere | entera |
| enteresa, firmesa, fortalesa, forsa, energía, hombría, integridat, rectitut, rigor, carácter, determinassió, genio, valor, aguante, aplomo, serenidat | entereza, firmeza, fortaleza, fuerza, energía, hombría, integridad, rectitud, rigor, carácter, determinación, genio, valor, aguante, aplomo, serenidad |
| entero (enterás) | entero (enterarse) – entero, completo es sansé |
| Enterrá – enterro, enterres, enterre, enterrém o enterrám, enterréu o enterráu, entérren – enterraría – enterrára – enterraré – yayo, com vol que lo enterrém? - De sé possible, mort, que tos conec o coneixco ! | enterrar |
| enterra, anterra | en el suelo, en la tierra |
| enterrada | enterrada |
| enterrades | enterradas |
| enterradet | enterradito |
| enterradeta | enterradita |
| enterradó, enterradós | enterrador, enterradores |
| enterrál, enterrála | enterrarlo, enterrarla |
| enterráls, enterráles | enterrarlos, enterrarlas |
| enterramén, enterro, inhumasió, exéquies, sepelio, comitiva, cortejo, acudirém a acompañá a Fulano | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| enterránla | enterrándola |
| enterrará | enterrará |
| enterraré | enterraré |
| enterrat, enterrats | enterrado, enterrados |
| enterrémla, enterrámla | enterrémosla |
| enterro, enterros | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| entés, entesos | entendido, entendidos (de acuerdo) |
| entesa, enteses | entendida, entendidas (de acuerdo) |
| entiarra, antiarra | en el suelo, en la tierra |
| entiarro, enterro a Valjunquera, entiarros | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| entidat, entidats | entidad, entidades |
| entoná | entonar |
| entonáen, entonaben | entonaban |
| entonán (g) | entonando |
| entonat | entonado |
| entono | entono |
| entonses | entonces |
| entopetabe, topetá, ensopegá | encontrarse con alguien o darse con algo |
| entorná, entornássen – ajuntá una porta (entreobrí) | volverse, irse de un sitio a donde se estaba antes - entreabrir, entrecerrar una puerta |
| entornaben (sen) | se volvían |
| Entornada – si es una porta, ajuntada – entreabrir, entrecerrar | entornada, entreabrierta, entrecerrada |
| entornáen, entornaben | se volvían |
| entornáes, entornades | entornadas |
| entornánsen | volviéndose, retirándose |
| entornássen, entorná | volverse, retirarse |
| entorno (men) | me vuelvo |
| Entrá – entro, entres, entre, entrém o entrám, entréu o entráu, entren – entraría – entrara – entraré – entrada acursat | Entrar – entrada acortado |
| entrabe | entraba |
| Entraben | entraban |
| entrada, entrá | entrada |
| entrades | entradas |
| entradó, entradós, pas cap a una finca (entrada); si es en costa, baixadó, baixadós | entrador, paso hacia una finca |
| entráe, entrabe | entraba |
| entráen, entraben | entraban |
| entrán (g) | entrando |
| entrañablemén | entrañablemente |
| Entrañes - órganos, vísceres, tripes, interió, cor, alma, fondo, essénsia, sustánsia, meollo, tuétano, núcleo, sentro, seno, carácter, temperamén, índole, sentiméns | entrañas, órgano, vísceras, tripas, asadura, interior, corazón, alma, fondo, esencia, sustancia, entresijo, meollo, tuétano, núcleo, centro, seno, carácter, temperamento, índole, sentimientos |
| entrare | entrara |
| entraren | entraran |
| entraríen | entrarían |
| entrat | entrado |
| entrats | entrados |
| entráy | entar |
| entre (entrá) | entra |
| entre (prep) tú y yo | entre tú y yo |
| Entrecavá : cavá per damún la terra sembrada, per a tráure les males herbes – espadá | entrecavar |
| entrecavaba | entrecavaba |
| entrecaván (g) | entrecavando |
| entrecavat, entrecavats | entrecavado, entrecavados |
| entrecuix, entre les cuixes | entrepierna, entre las piernas |
| Entrega – que yo entrega | Entrega – que yo entregue |
| Entregá, entregás – entrego, entregues, entregue, entreguém o entregám, entreguéu o entregáu, entréguen – entregaría – entregára – entregaré | entregar, dar, donar, otorgar, ofrecer, adjudicar, prestar, proporcionar, ceder, conceder, confiar, traspasar, transferir, transmitir, suministrar, distribuir, repartir, impartir |
| entregada, entregades | entregada, entregadas |
| entregáe, entregabe | entregaba |
| entregál, entregáls | entregarlo, entregarlos |
| entregáli | entregarle |
| entregám | entregarme |
| entregánli | entregándole |
| entregánse | entregándose |
| entregare | entregara, entregase |
| entregaríe | entregaría |
| entregás | entregarse |
| entregat, entregats | entregado, entregados |
| entrego | entrego |
| entregue | entrega |
| Entregues (plural de entrega) – tú entregues | Entregas (pl) – tú entregas |
| entremesclá, mesclá, confundí o confóndre | entremezclar, mezclar, confundir |
| Entremesclada, entremesclades | entremezclada, entremezcladas |
| entremesclat, entremesclats | entremezclado, entremezclados |
| entremich de atres coses o persones | en medio de otras cosas o personas |
| entren | entran |
| entrená | entrenar |
| entrenada, entrenades | entrenada, entrenadas |
| entrenáls | entrenarlos |
| entrenán (g) | entrenando |
| entrenat, entrenats | entrenado, entrenados |
| Entreobrí – entretancá : trobém al DCVB : La Magdalena mèsse entra duas portas que eran entretancadas e ella de dins scoltaua Jesu Christ, St. Pere Pasqual (ap. Balari Dicc.). | Entreabrir – entornar |
| entressemana, entre semana | entre semana |
| entressuá, de suá | trasudar, “sudor frío” |
| Entressuó, crec que es com la “suó freda” - El De profundis de Tenebres, | qui dóna por, qui dóna febres, | qui fa venir l'entressuor, Colom Nerto 120 | Trasudor, “entresudor”, “sudor frío” |
| Entretán, mentrestán, mentretán : Y mentretant lo passar de les hores ab raons detenia, Alegre Transf. 71. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16. | Mientras tanto |
| entreté | entretiene |
| entretems, per ejemple, de primavera al estiu | entre tiempo |
| entretenen | entretienen |
| entretenén (g) | entreteniendo |
| Entretenguda, entretengudes | entretenida, entretenidas |
| entreteníe | entretenía |
| entreteníen | entretenían |
| entretenimén, entreteniméns - distracsió, diversió, passatems, esparsimén, hobby, afissió, jolgorio, plaé, recreo, joc | entretenimiento, entretenimientos - distracción, diversión, pasatiempo, esparcimiento, hobby, afición, jolgorio, placer, recreo, regocijo, juego |
| entretenínse | entreteniéndose |
| entretés, entretengut, entretingut | entetenido |
| entretesa, entretenguda, entretinguda | entretenida |
| entretíndemos | entretenernos |
| entretindrá | entretendrá |
| Entretíndre, entretíndres – yo me entreting o entretinc, entreténs, entreté, entretením, entreteníu, entreténen – entretindría – entretinguéra – entretindré | entretener, entretenerse |
| entretíndrela | entretenerla |
| entretíndrem | entretenerme |
| entretíndres | entretenerse |
| entretíndretos | entreteneros |
| entretindríe | entretendría |
| entreting | entretengo |
| entretinga | entretenga |
| entretinguda | entretenida |
| entretingue | entretenga |
| entretinguen | entretengan |
| entretinguérem (mos) | entretuviéramos (nos) |
| entretingut, entretinguts, entretengut, entretenguts | entretenido, entretenidos |
| Entreu – entréu | Entrais – Entrad |
| entreuberta, entreubertes | entreabierta, entreabiertas |
| entristí | entristecer |
| entristix | entristece |
| entro | entro |
| entron | entren |
| Entropessá, ensopegá – yo entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) – potsé del latín incĭppĭcare | tropezar (con) |
| entropessada (una), entropessades | tropiezo (un), tropiezos |
| entropessán (g) | tropezando |
| entropessará | tropezará |
| entropessáren | tropezaran, tropezasen |
| entropessaríe | tropezaría |
| entropessáu | tropezáis |
| entropésse | tropieza |
| entropessém | tropezamos |
| entropéssen | tropiezan |
| entropésses | tropiezas |
| entropesséu | tropezáis |
| Entropesso | tropiezo |
| entussiasmat, emossionat, apassionat, ardorós, exaltat, entusiasta, delirán, embriagat, eufóric, contén, satisfet | entusiasmado, emocionado, apasionado, ardoroso, exaltado, entusiasta, enardecido, delirante, embriagado, eufórico, contento, satisfecho |
| entussiasme | entusiasmo |
| envá (paret), enváns | tabique, tabiques |
| envalentonás, envalentoná | envalentonarse, envalentonar |
| envecha, enveja | envidia |
| envechada, envejada, envechades, envejades | envidiada, envidiadas |
| envecháe, envechabe | envidiaba |
| envecháli | envidiarle |
| envechat, envejat, envechats, envejats | envidiado, envidiados |
| envechats, envejats | envidiados |
| envéchen, envégen | envidian |
| enveches, enveges | envidias |
| envechós, envechosos, envejós, envejosos | envidioso, envidiosos |
| Envejá – envejo, enveges, envege, envegém o envejám, envegéu o envejáu, envégen – envejára – envejaré – envejaría | envidiar |
| enveja, enveges | envidia, envidias |
| envejats | envidiados |
| envejós | envidioso |
| envejosa | envidiosa |
| envejoses | envidiosas |
| envejosos | envidiosos |
| Envellí – envellixgo o envellixco, envellíxes, envellíx, envellím, envellíu, envellíxen – envelliguéra – envelliría – envelliré | envejecer |
| envellida, envellides | envejecida, envejecidas |
| envellín (g) | envejeciendo |
| envellit, envellits | envejecido, envejecidos |
| envenades (de vena) | vendadas |
| envenenada (veneno) | envenenada |
| Envenenat (veneno) | envenenado |
| envergadura, amplada, tamañ, mida, extensió, dilatassió, altura, amplada, mida o medida, importánsia, relevánsia, realse, trascendénsia, magnitut |
envergadura, amplitud, extensión, dilatación, altura, anchura, medida, importancia, relevancia, realce, trascendencia, magnitud |
| enviá | enviar |
| enviabe | enviaba |
| enviabem, enviáem | enviábamos |
| Enviada, enviades | enviada, enviadas |
| enviáen, enviaben | enviaban |
| enviál | enviarlo |
| enviála | enviarla |
| enviáles | enviarlas |
| enviáli algo per a Nadal | enviarle algo para Navidad |
| enviám | enviamos |
| envíam | envíame |
| envíameles | enviármelas |
| envián (g) | enviando |
| enviarán | enviarán |
| enviaré | enviaré |
| enviaren | enviaran, enviasen |
| enviaríe | enviaría |
| Enviás – Aixó no pot enviás empaquetat aixina | Enviarse – Esto no puede enviarse empaquetado así |
| Enviat, enviát, enviats, enviáts | enviado, enviados |
| enviátos | enviaros |
| enviats, enviáts | enviados |
| envíe | envía |
| envíen | envían |
| enviéu | enviais, enviad |
| enviéumeles | enviádmelas |
| enviéumels | enviádmelos |
| Envíomos vosté | envíenos (ud) |
| enviscá, untá, pringá en visc | enviscar, pringar con pasta hecha de muérdago (visc) |
| enviscat, enviscats, enviscada, enviscades | pringado con visc, muérdago |
| enviudá | enviudar |
| enviudat | enviudado |
| enze, ense : tonto, baubo, rudo (ruc), curt d´entenimén | tonto, bobo, papanatas, rudo, corto de entendederas |
| epicureísme, hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé | epicureísmo, hedonismo |
| epicúreo, epicúreos - hedonista, sensual, voluptuós, sibarita, gosadó, refinat, comodón | epicúreo, hedonista, sensual, voluptuoso, sibarita, gozador, refinado, comodón, mundano |
| epiléptic | epiléptico |
| Epístola, epístoles – Les epístoles que escribíe Pistoles de Beseit a Thailandia | epístolas |
| Época, époques | época, épocas |
| equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut | equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| equip, equips | equipo, equipos |
| equival | equivale |
| equiváldre | equivaler |
| equivalixen | equivalen |
| equivocá | equivocar |
| equivocada, equivocat | equivocada, equivocado |
| equivocadamen | equivocadamente |
| equivocades | equivocadas |
| equivocáles | equivocarlas |
| equivocáles | equivocarlas |
| equivocán (g) | equivocando |
| equivocat | equivocado |
| equivoques (te) | equivocas (te) |
| era, eres de bátre y trillá | era, eras de batir y trillar |
| ere (sé) | era (ser) |
| eren | eran |
| éreu | érais |
| erguit | erguido |
| erissades | erizadas |
| erissó, arissó | erizo |
| erissó, erissóns (vore arissó) | erizo, erizos |
| Erm , erma | yermo, yerma |
| ermitañet | ermitañito |
| ermoña, almoina, limosna, del latín tardá *alemosina, del grecolatín eleēmosyna, del griego eclesiástic ἐλεημοσύνη (eleēmosýnē, «piedad, compassió»). | limosna |
| erossió | erosión |
| erossionades | erosionadas |
| errá | errar, cometer un error |
| errabe | erraba |
| error, se pronúnsie la r final, errors, errá | error, errores |
| ert, encarcarat de fred, fret, carpit, carpidet, gelat, erts, erta, ertes | helado de frío |
| erupsió | erupción |
| Esbadocá – te esbadocaré lo cap de una cassada | agrietar, abrir – te abriré la cabeza de un golpe con el “cas” |
| esbadocáe, esbadocabe | agrietaba |
| esbadocánlo | agrietándolo |
| esbadocat, esbadocada (una caña) | agrietado, agrietada |
| Esbandí - los plats - fé que sen vaigue una cosa que está reunida | enjuagar, aclarar – esparcir, despejar |
| esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren - assustá, acolloní, aterrá, aterrorisá, horrorisá, alarmá, assombrá, enloquí, ahuyentá, expulsá, fótre fora, rechassá, alluñá | espantar, asustar, aterrar, aterrorizar, horrorizar, alarmar, asombrar, enloquecer, ahuyentar, expulsar, echar, rechazar, alejar |
| Esbarrá, esbarrás, espantá, espantás, assustá, assustás – probablem d'un verb llatí vulgar *dis-varare o *ex-varare, ‘fer canviar de direcció, desviar’, que té abundosos representants en els dialectes de la Península Ibèrica (cast. esvarar ‘resbalar’, desbarrar ‘equivocarse, caer en error’, etc.). Cf. la informació que en dóna V. García de Diego (RFE, vii, 120 i ss.). | esbarrarse, espantarse – desbarrar : disparatar, desatinar, desvariar, errar, meter la pata |
| esbarráben, esbarraben, esbarráen (se) | se espantaban |
| esbarrada, esbarrades | espantada, espantadas |
| esbarrapardals, ninot de palla y roba per a esbarrá pardals, esbarramuixóns, estaquirot, espantapájaros | espantapájaros |
| esbarrat, esbarrats | espantado, espantados |
| esbarrejá (los cassadós), esbarrá animals com los jabalíns per a cassáls | espantar animales para cazarlos |
| esbarrejada, de esbarrejá, esbarrá | batida para asustar a los animales y cazarlos |
| esbarro (yo) | espanto, asusto |
| esbatussá | vapulear, varear, golpear |
| esbatussada | vapuleo, vareo, golpes, vapuleada, vareada, golpeada |
| esbatussat | vapuleado, golpeado, vareado |
| esbatússen | vapulean, golpean |
| esbelt, prim, estilisat, fi, elegán, majo, pincho, pito, guapo, garbós, airós, en donaire, delicat, grássil, sutil, ligero | esbelto, delgado, estilizado, fino, elegante, bello, apuesto, garboso, airoso, gallardo, donairoso, delicado, grácil, sutil, ligero |
| esbeltes | esbeltas |
| esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren – podá la viña y tráureli los brots que sobren | desbrozar, podar la viña y quitarle los brotes que sobran |
| Esbós, esbossos | esbozo, esbozos |
| Escabechá – escabecho, escabeches, escabeche, escabechém o escabechám, escabechéu o escabecháu, escabéchen – escabecharía – escabechára – escabecharé (te) | escabechar, poner en escabeche |
| escabechat (p) escabechada, escabechats, escabechades | escabechado, escabechada |
| escabeche (ficá en), escabeches – ficá en vinagre, oli, all, per ejemple, lo peix verat o varat | escabeche, poner en - conserva, aderezo, adobo, aliño |
| escachí, esquichá | salpicar |
| escachida, esquichada | salpicadura, chorreo, rociada, aspersión, lluvia, chorro, salpicón, salpique |
| escachín (g) esquichán | salpicando |
| Escachit – esquichat, esquichada | salpicado, salpicadura |
| escadors , d'escadors, escudors, desaparellat, que sobre de un conjún, com un calsetí sense parell. | desaparejado, que sobra de un conjunto, como un calcetín sin pareja |
| escafandra, escafandres | escafandra, escafandras |
| Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada, per ejemple un conill en diarrea, sen moren mols – cagat de temó | Con diarrea, cagado de miedo – aragonés: escagarzo: Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo. |
| escalá | escalar |
| escala (scala latín) | escalera |
| escaldat | escaldado |
| escales | escaleras |
| escaló, escalóns | escalón, escalones |
| escalonades | escalonadas |
| escalóns | escalones |
| escalpel, escalpels, escarpel, escarpels (diferén al escarpe, escalpre) | escalpelo, escarpelo, bisturí, estilete, hoja, lanceta |
| escalpre, escarpe | escalpelo |
| escalpre, escarpe (latín scalprum), escalpret, escarpet | formón, escoplo, cincel |
| escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren | espatarrar, abrirse de piernas |
| escamochá un ábre, tallá totes les branques grosses y dixá sol la forcacha per a que torno a moure. | cortar todas las ramas gordasde |
| Escampá (fem) - descampá, aclarís (lo tems), clarejá, despejás, serenás, calmás | esparcir, descampar, aclarar, clarear, despejar, abrir, serenar, calmar, cesar |
| Escampabe, escampáe | Esparcía, escampaba |
| escampades, escampadetes | esparcidas |
| escampán (g) | esparciendo |
| escampánla | esparciéndola |
| escampánse | esparciéndose |
| escampat (fem), escampada, escampats, escampades | esparcido (fiemo, estiércol), esparcida |
| escampats, escampadets | esparcidos |
| escandalisál | Escandalizarlo, escandalizallo |
| escandalisare | escandalizara |
| escandalisat, escandalisada | escandalizado, escandalizada |
| escándol, escándalo, escándols, escándalos | escándalo, alboroto, vocerío, griterío, barahúnda, jarana, follón, tumulto, confusión, altercado, disputa, gresca, desenfreno, descaro, desvergüenza, inmoralidad, provocación |
| escansiá, abocá vi, serví sidra | escanciar, verter, echar, servir, beber |
| escansie | escancia |
| escantellá, descantellá | descantillar, romper una cosa por el canto. |
| escapá, escapás | escapar |
| escapá, escapás | escaparse |
| escapabe, escapáe | escapaba |
| escapada, escapades | escapada, escapadas |
| escapán (g) | escapando |
| escapánse | escapándose |
| escaparate, escaparates | escaparate, escaparates |
| escaparíen | escaparían |
| Escaparrá, descapsá, escapsá, tallá lo cap – Puix lo carbó y lo demés | que la gent ha de comprar | ho venen al preu que volen, | doncs vaigen a escaparrar! (a cascála) | decapitar, cortar la cabeza – enviar a alguien a cascarla |
| escapat | escapado |
| escapatória | escapatoria |
| escape, escapes | escape, escapes |
| escapulari, escapularis | escapulario, escapularios |
| escarabicha | cucaracha |
| escarbá | escarbar |
| escarbacho, escarbachos / Mote de un pueblo | escarabajo, escarabajos |
| escarbat (animal) | escarabajo |
| escarbat (p) | escarbado |
| escarlata | escarlata |
| escarmén | escarmiento |
| escarmentada | escarmentada |
| escarmentáen, escarmentaben | escarmentaban |
| escarmentat | escarmentado |
| escarmento | escarmento |
| escarpe, escalpre (latín scalprum) | Formón, escoplo, cincel |
| escarramat, escamarrat | abierto de piernas |
| escarransit, escarransida (vore arguellat) | arguellado, delgado, poca cosa |
| escás, escassos, escassa, escasses | escaso, escasos, escasa, escasas |
| escassísima, mol escassa | escasísima |
| escayola, escayoles, escayolista, - estuco, ges, alchés, engessat, lluít | escayola, escayolas, escayolista, estuco, yeso, enyesado, enlucido |
| Escena, escenes | Escena, escenas |
| escenari, essenari, escenaris, essenaris - escena, taulat, taules, plató, escenografía, decorat, marc, ambién, atmósfera, sircunstánsia, contexte | escenario, escenarios, escena, tablas, tablado, proscenio, plató, escenografía, decorado, marco, ambiente, atmósfera, circunstancia, medio, contexto |
| Esclafá , esclafás – (un ou contra enterra) - esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren | chafar, chafarse, un huevo contra el suelo |
| esclafat | chafado, roto |
| esclafí, fé un soroll sec produít per un cos que se trenque, que de dispare en forsa | chasquir, estallar |
| esclafí, fótre un esclafit | soroll de un cop |
| Esclafit, esclafits | chasquido, estallido |
| Esclafitá , vore esclafí, esclafitada | golpe, chasquido, estallido |
| esclavissades | esclavizadas |
| esclavitut | esclavitud |
| esclavituts | esclavitudes |
| Esclavo, esclau, esclava, esclavos, esclaus, esclaves | Esclavo, esclava, esclavos, esclavas |
| esclop, esclops, latín sclŏppus, sabata de fusta, soc, socs, sueco, suecos - Tros de soca de olivé u olivera, en alguna arraíl y rechitos, per a plantá y empeltá después. | zueco, zuecos, madreña, madreñas, almadreña, almadreñas – trozo de tronco de olivo con retoños o brotes para plantar e injertar. |
| escofanse | calentándose al fuego |
| escofás al foc, calentás | calentarse al fuego - caldear, entibiar, templar, achicharrar, asar, asfixiarse, abrigarse, excitarse, enardecerse, avivarse, exaltarse, enfervorizarse, irritarse, enfadarse, animarse, entonarse, golpear, azotar, pegar, zurrar, apalear, atizar |
| Escola, escoles (latín schŏla) | Escuela, escuelas |
| Escolástic, escolástics | Escolástico, escolásticos |
| escoltá | escuchar, escoltar |
| Escólta ! | Escucha ! |
| Escolta, escoltes | escolta, escoltas |
| escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) – escoltára – escoltaré – escoltaría | escuchar, oír, escoltar |
| escoltáen, escoltaben | escuchaban |
| escoltála | escucharla |
| escoltáls, escoltáles | escucharlos, escucharlas |
| escoltám | escucharme |
| Escóltam ! | Escúchame ! |
| escoltán (g) | escuchando |
| escoltánlo | escuchándolo |
| escoltánlos | escuchándolos |
| escoltaré | escucharé |
| escoltát, escoltat | escuchado, escoltado |
| escoltats | escuchados, escoltados |
| escolte | escucha |
| escolten | escuchan |
| escoltéu | escuchad, oíd |
| Escoltéume | escuchadme |
| Escolto | escucho |
| escolton | escuchen |
| escombro, escombros | escombro, escombros |
| escomensá, prinsipiá, inissiá, originá, entablá, incoá, inaugurá, empéndre, obrí, fundá, estrená, náixe, generá, aparéixe, surgí | empezar, comenzar, principiar, iniciar, originar, entablar, incoar, dar comienzo, inaugurar, emprender, abrir, fundar, estrenar,nacer, generar,aparecer, surgir |
| escomensaba | empezaba |
| escomensabe, escomensáe | empezaba |
| escomensaben | empezaban |
| escomensábes | empezabas |
| escomensáem, escomensabem | empezábamos |
| escomensáen, escomensaben | empezaban |
| escomensáeu | empezábais |
| escomensamén | comienzo |
| escomensaméns (los) | comienzos (los) |
| escomensán (g) | empezando, comenzando |
| escomensará | empezará |
| escomensarán | empezarán |
| escomensarás | empezarás |
| escomensaré | empezaré, comenzaré |
| escomensáre | empezara, empezase |
| escomensat | empezado |
| escomensats | empezados |
| escoménse | empieza |
| escomensém | empezamos |
| escoménso | empiece |
| escoménson | empiecen |
| escopeta, escopetes | escopeta, escopetas |
| escorcholí, descorcholí (despullat, despullada) | desnudo |
| escórre, escórres – escórrego, escorres, escorre, escorrém, escorréu, escórren – escorrería – escorreguera – escorreré | Escurrir – correrse |
| escorsa (de pi) – latín: scortĕa - Pell o cuberta exterió del trong y branques de les plantes lleñoses. | corteza de un árbol |
| Escoscat, escoscada - persona ordenada y llimpia que va sempre impecable. | escoscado, persona ordenada y limpia que va siempre impecable. |
| escote, escotes, escot, escots – pitral, pitralera, canalet, canal, balcó, balconet, balconada, pechuga, pechúa (Beseit), prorratech (a escote), derrama, prorrata, cuota, partissipassió | escote, escotes, descote, abertura, cuello, busto, seno, prorrateo, derrama, prorrata, cuota, participación |
| escotilla, escotilles (es cotilla = es chafardé, bachillé) | escotilla, escotillas |
| escribanía, escribaníes | escribanía, escribanías |
| escribén, escribéns | escriba, escribas, escribano, escribanos |
| escribíe | escribía |
| escribíen | escribían |
| escribím | escribimos |
| escribín (g) | escribiendo |
| escribínles | escribiéndolas |
| Escric | escribo |
| escrigue | escriba |
| escriguéra (yo) | escribiera, escribiese |
| escriguére (ell) | escribiera, escribiese |
| escrit | escrito |
| Escrita – esta carta está escrita a fecha 12-10-1492 | escrita (carta) |
| escrita (peix), ralla, escrites | escrita, ralla, rallas, escritas |
| escrites | escritas |
| Escritó, escritós | Escritor, escritores |
| escritora, escritores (la gata Christie) | escritora, escritoras (la gata Christie) |
| escrits | escritos |
| escritura, escritures | escritura, escrituras |
| escriure | escribir |
| Escriure – escric, escrius, escriu, escribím, escribíu, escríuen – escriuría – escriguéra – escriuré | escribir |
| escríureu | escribirlo |
| escriuréu | escribiréis |
| escriuríe | escribiría |
| escrius | escribes |
| escrúpol, escrúpols (latín scrupulum) - reparo, miramén, aprensió, asco, remilgo, melindre, delicadesa, afectassió, consiénsia, reconcomio, ressel, prejuissi, esmero, pressisió, sel, exactitut |
escrúpulo, escrúpulos - reparo, miramiento, aprensión, asco, remilgo, melindre, delicadeza, afectación, conciencia, reconcomio, recelo, resquemor, prejuicio, escrupulosidad, esmero, precisión, celo, exactitud, minuciosidad |
| escrutá | escrutar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| Escudella , escudelles, tazón, cazo, plat mol fondo, bol – Aragonés: ESCUDILLAR. Echar el caldo en las sopas, el chocolate en los pocillos o jícaras etc. / de aquí ve la típica escudella "catalana", tan catalana com la sardana, lo ball sardo de Cerdeña, Sardegna. | escudilla, tazón, cazo, plato, cuenco, bol, vasija |
| escudriñá, indagá, investigá, inquirí, mirá, observá, aguaitá, fisgá, rebuscá, bachillejá, furgá | escudriñar, indagar, investigar, inquirir, mirar, observar, fisgar, rebuscar, hurgar |
| Esculapio, meche, dotó, Asclepio o Asclepios en griego | Esculapio (médico) |
| Esculipiá – esculipiat – m´han esculipiat jugán al guiñot al bar de les eres. - escurá, escurat, esculat (Tamarite) | Esculipiar. Dejar a alguien sin nada en un juego en el que se apuesten cosas, por norma general juegos de cartas. |
| escull, bon aspecte, fa bon escull, está sano y tíndre salut | buen aspecto |
| escullós, fi, sano, de bona presénsia y bon coló | fino, sano, de buena presencia y buen color |
| escultura, escultures | "me han esculipiaó jugando a los seises en el casino" |
| escupiñá | escupir |
| escupiñála | escupirla |
| escupiñém | escupimos |
| escurá (los plats) | fregar los platos |
| escurina, escurines, oscurina, oscurines (oscur, fosc) | oscuridad |
| escurrí, escurrís | escurrir, escurrirse |
| escurríen | escurría |
| escursió, excursió | excursión |
| escursións, excursións | excursión, excursiones |
| Escurzó, escurzóns, escursó, escursóns - serp Vipera berus, no sol passá dels 60 cm. de llargada, de coló gris fosc en taques negres, en lo cap triangulá y la picada o fisonada mol venenosa. | víbora, vipera berus. |
| escusa, excusa | excusa |
| escut, escuts | escudo, escudos |
| esfardacho, fardacho , esfardachos, fardachos – vore sargantana | lagarto, lagartos |
| esfelíssia, mal de – embólia, ictus | ictus, embolia |
| esfereta, boleta, esfera minuda | esferita, bolita, bola pequeña |
| esfonrá, esfonrás (paret, edifissi), vore enruná | hundir, hundirse (pared, edificio) |
| esfonrat, esfonrada (enrunat, enrunada, sorsit, sorsida) | pared caída, edificio arruinado |
| esforcá, penjá a la forca | ahorcar |
| esfors, esforsos | esfuerzo, esfuerzos |
| esforsá, esforsás | esforzar, esforzarse |
| Esforsá, esforsás (típic del nostre amic Francisco Escudero, que no se esforse ni per a cagá no sigue que se hérnio) - luchá, pugná, afanás, treballá, bregá, desvelás, fatigás, desvivís, esmerás, intentá, procurá | esforzarse, esforzar, luchar, pugnar, afanarse, trabajar, bregar, desvelarse, fatigarse, desvivirse, esmerarse, intentar, procurar |
| esforsabe, esforsáe | esforzaba |
| esforsaben, esforsáen | esforzaban |
| esforsáe, esforsabe | esforzaba |
| esforsánse | esforzándose |
| esforsare | esforzara |
| esforsaré | esforzaré |
| esforsaréu | esforzaréis |
| esforsat | esforzado |
| esfórsen | esfuerzan |
| esforséutos | esforzaos |
| Esfrega, esfregues, fricsió, massaje | friega, friegas - fricción, masaje |
| esfumá, esfumás - apagás, difuminás, atenuás, borrás, desfés, diluís, dissipás, escurrís, evaporás, colá, escabullís, fugás, fugí, marchá | apagar, difuminar, atenuar, velar, borrar, difuminarse, desvanecerse, diluirse, disiparse, escurrirse, evaporarse, largarse, escabullirse, fugarse, huir, marcharse |
| esfumán (g) | esfumando |
| esfumat | esfumado |
| Esgarrá – rasgá, destrossá, chafá, rajá, descuartissá, despedassá | desgarrar, rasgar, destrozar, romper, rajar, descuartizar, despedazar |
| esgarrada | desgarrada |
| esgarramantes, persona que no fa correctamen la faena que li han manat y provoque una situassió de desorden | desgarramantas, persona que no realiza correctamente la tarea encomendada y provoca una situación de desorden |
| esgarránli | desgarrándole |
| esgarrañá (de esgarrá), ferí en les ungles o en un atra cosa que esgarrape o talle. | arañar, rasguñar |
| esgarrañabe, esgarrañáe | arañaba, rasguñaba |
| Esgarrap, esgarraps | Arañazo, arañazos |
| esgarrapá, ferí en les ungles | arañar |
| esgarrapabe, esgarrapáe | arañaba |
| esgarrapán (g) | arañando |
| esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen - Causá estremimén o tremoló convulsiu com efecte del fred, de la fiebre, de un soroll estridén, de una emossió intensa (DCVB) – sensassió cuan la tiza rasque a la pizarra - Efecte que mos causse la llima cuan done en fals (dicsionari de aragonés) | espeluznar, escalofriar, estremecer - Efecto que nos causa la lima cuando da en falso |
| esgarro, esgarros | desgarro, desgarros |
| esglay, esglai – Po, temó, sorpresa – fred, fret | Espanto – frío, escalofrío |
| esglayá, esglayás | tener miedo O frío |
| esglayadet, esglayadeta (vore esglayat) | tener miedo O frío |
| esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades – esglay, esglai – tíndre temó O fret | tener miedo O frío |
| esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa | desván |
| esma, esmo, alé, aliento, respirassió | aliento, respiración |
| esmalt | esmalte |
| esmeralda | esmeralda |
| esmeraldes | esmeraldes |
| esmeránse | esmerándose |
| esmero | esmero |
| esmirriat, esmirriada (vore arguellat) - flaco, enclenque, escuálit, raquític, arguellat, cagarniu, consumit | esmirriado, esmirriada, flaco, enclenque, escuálido, raquítico, consumido, enteco |
| esmochat (ábre), esmochá, talláli a un ábre totes les rames per a que torno a moure o llansá | cortarle a un árbol todas las ramas para que vuelva a lanzar |
| esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen | amolar, afilar, afilador - aguzar, afinar, acerar, adelgazar, ahusar, sutilizar |
| esoterisme, esotéric, amagat, ocult, secret, enigmátic, misteriós, impenetrable, com los llibres de Carlos Ollés | Esoterismo – esotérico, oculto, escondido, secreto, enigmático, misterioso, impenetrable |
| Espabil ! | Espabila ! |
| espabilá, avivá, insitá, espolejá, arreá, despertás, despejás | espabilar, avivar, aguzar, incitar, espolear, atizar, despertarse, despejarse |
| espabilá, espabilás - despertá, avivá, insitá, estimulá, espolejá, despabilá, avispás, apañás, valés, adepéndre |
Espabilarse - despertar, avivar, incitar, estimular, espolear, despabilar, avisparse, apañarse, valerse, aprender |
| espabilat, espabilada, espabilats, espabilades | espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas |
| espadá, vore entrecavá | entrecavar |
| espai | espacio |
| espais | espacios |
| espala, espales | paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda |
| espaleta - escápula, omóplato, xifoides, paleta, espala : esquena (Fondespala) | paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda |
| espán, espanto | espanto |
| espantá | espantar |
| Espantall - fantoche, mamarracho, facha, pelele, esbarramuixóns (espantapájaros) |
espantajo, fantoche, mamarracho, facha, pelele, espantapájaros |
| espantám | espantarme |
| espantat, espantát, espantats | espantado, espantados |
| espanto, espán | espanto |
| espantós | espantoso |
| espantoses | espantosas |
| España | España |
| española | española |
| esparadrap, esparadraps | esparadrapo, esparadrapos |
| Espardeña, espardeñes, espardeñeta, espardeñetes, (de espart) - sandalia, abarca, chanclo, sabata | zapatillas de esparto, alpargata, sandalia, esparteña, alpargate, abarca, chanclo, zapatilla |
| esparsí | esparcir |
| esparsís | esparcirse |
| espart (latín spartu), planta gramínea de diferéns espéssies del género Stipa, com la Stipa tenacissima (mol tenás), que té les fulles mol fortes, filiformes, panolla de coló groc y té gran aplicassió com a matéria textil per a la fabricassió de cordes, vensills, calsé (ESPARDeñes), etc | esparto |
| espart, esparts | esparto, espartos |
| esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols – eixoriqué | cernícalo, gavilán |
| espasa, espases, espaseta, espasetes | espada, espadas, espadita, espaditas |
| espasmo, espasmos, contracsió, convulsió, tremoló, ataque | espasmo, espasmos, contracción, convulsión, sacudida, temblor, ataque |
| espassial | espacial |
| espassiosa | espaciosa |
| espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil | espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas |
| espectácul | espectáculo |
| espectáculs | espectáculos |
| espectadó, espectadós, espectadora, espectadores, assistén, concurrén, presén, oyén, concurrénsia, públic, auditori, audiénsia, assisténsia | espectador, asistente, concurrente, presente, oyente, concurrencia, público, auditorio, audiencia, asistencia |
| espectativa, expectativa, esperansa, possibilidat, perspectiva, probabilidat, eixida | expectativa, esperanza, posibilidad, perspectiva, probabilidad, salida |
| espectatives | espectativas |
| especuladó, especuladós | especulador, especuladores |
| especulassió | especulación |
| especulassións | especulaciones |
| espejismo, espejismos | espejismo, espejismos |
| espejismos | espejismos |
| espelletá, despelletá, despellotá | quitar la piel, desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar |
| espelletal, despelletal, tráureli la pell, despellotal | quitarle la piel |
| espelussada, despelussada | despeinada |
| espelussat, despelussat | despeinado |
| espenses (a) , a expenses | a expensas, costas, gastos |
| espenta, espentes | empujón, empujones |
| espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) | empujar |
| espentabe | empujaba |
| espentáe, espentabe | empujaba |
| Espéntam ! A la andruja o columpio | Empújame ! En el columpio |
| espentán (g) | empujando |
| espentánla | empujándola |
| espentánlo | empujándolo |
| Espéntat ! | Empújate ! |
| espentats | empujados |
| espente | empuja |
| espenten | empujan |
| espentes | Empujones – empujas |
| Espentéules | empujadlas |
| Espentéulos | empujadlos |
| espentó, espenta | empujón |
| espentolá | destrozar, romper |
| espentolá, estripá, destripá, chafá, malmétre, fé malbé – ve de péntol (tros) – Tampoc ere estrany que de aquells claus penjare bé un bon péntol de cansalada Pascual Tirado (BSCC, vii, 323) | romper, destripar, estropear |
| espentolada, espentolades | destrozada, destrozadas |
| espentolánse | destrozándose |
| espentolat, espentolats | destrozado, destrozados |
| espentóns, espentes | empujones |
| esperá, aguardá | esperar, aguardar |
| esperaba | esperaba |
| esperabe | esperaba |
| esperábem | esperábamos |
| esperaben | esperaban |
| esperada | esperada |
| esperáe, esperabe | esperaba |
| esperáen, esperaben | esperaban |
| esperáes, esperabes | esperabas |
| esperál | esperarlo |
| esperáls | esperarlos |
| esperám | esperarme |
| esperán (g) | esperando |
| esperánlo | esperándolo |
| esperánlos | esperándolos |
| esperánme | esperándome |
| esperansa, es lo radé que se pert | esperanza, es lo último que se pierde |
| esperánse | esperándose |
| esperanses | esperanzas |
| esperarém | esperaremos |
| esperárem | esperáramos |
| esperaríes | esperarías |
| esperat | esperado |
| espérat, espéra | espérate |
| esperáteu | esperártelo |
| Espere - ell espere - ell es Pere | Espera – él espera - él es Pedro |
| esperém | esperamos |
| esperen | esperan |
| esperéu | esperad |
| esperéutos | esperad (esperaros) |
| esperiánsia, experiánsia, experiénsia | experiencia |
| esperiánsies, experiánsies, experiénsies | experiencias |
| esperimén, esperiméns, experimén, experiméns | experimento, experimentos |
| espero | espero |
| esperon | esperen |
| esperos (no me) | esperes (no me) |
| espés, espesa | espeso, espesa |
| Espessá (espessí) - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán | espesar |
| espesses, espésses | espesas |
| espesséu | espesáis |
| espessí, espessá | espesar |
| espessial | especial |
| espessial, espessials | especial, especiales |
| espessialidat, espessialidats | especialidad, especialidades |
| espessialisada | especializada |
| espessialisat | especializado |
| espessialmén, espessialmen | especialmente |
| espessials | especiales |
| espéssie, espéssia | especia |
| espéssies | especies |
| espessífic | específico |
| espessífiques | específicas |
| espessíssim | espesísimo |
| espessíssima | espesísima |
| espessó | espesor |
| espetec, espetecs – explosió, tiro, cañonada, escopetada, pet, esclafit, soroll, descárrega – fuet (de casa Tarradellas) | explosión, ruido – fuet |
| espiá | espiar |
| espián (g) | espiando |
| espiaríen | espiarían |
| Espichorrat – chafat – despachurrat ? | Roto – despachurrado ? Estropear una historia o relato por torpeza de quien lo cuenta. |
| espigá, espigás (una planta com la carchofa, ensiam, bleda) | Espigar. Espigarse. Dicho de algunas hortalizas, como la lechuga y la alcachofa: Crecer demasiado y dejar de ser propias para la alimentación por haberse endurecido. |
| Espiga, espigues | Espiga, espigas |
| espigadilla, planta silvestre en espigues, a vegades ne mingen les ovelles y se embossínen perque sels enganche al garganchó. | planta silvestre con espigas |
| espigán (g) | espigando |
| espígol, (vore espigolá, espigolejá) Del lat. spicŭlum, dim. de spicum, espiga | espliego, lavanda, Mata de la familia de las Labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite esencial muy usado en perfumería. |
| Espigolá, espigolejá – rebuscá lo que ha quedat después de una cullita – buscá y agarrá espígol pel monte | rebuscar lo que ha quedado después de una cosecha – buscar y recoger espliego (lavanda) del monte. |
| espill, espills – obra en valensiá de Jaume Roig | espejo, espejos |
| espills | espejos |
| espina, espines | espina, espinas |
| espinac , espinacs, espinall, espinai, espinalls, espinais | espinaca, espinacas |
| Espinilla, espinilles | Espinilla, espinillas |
| espinós, espinosa | espinoso, espinosa |
| espirá, expirá | Expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar |
| espiritán (lo va dixá) | lo dejó espiritando - agitar, conmover, irritar, adelgazar, consumirse, enflaquecer |
| espíritu | espíritu |
| espiritual | espiritual |
| espirituals | espirituales |
| espíritus | espíritus |
| espitralat, despitralat, espitralada, despitralada, que va en lo pit descubert, pitral, pit, escotat, escotada | con el pecho al descubierto, escotada |
| esplaná, explaná – vore explanada | allanar |
| esplanada, explanada (pla) | explanada, llano |
| esplanades, explanades | explanadas |
| esplanadeta, explanadeta (planet) | llanito, terreno llano (plano) |
| esplanissada (a la esquena), esplanissades | manotazo en la espalda (con la mano abierta) |
| esplay, de esplay, esplai, de esplai, desplay, desplai, esplayet, desplayet | despacio, lento |
| espléndida | espléndida |
| espléndidamen | espléndidamente |
| espléndit | espléndido |
| esplendó, la académia del chapurriau llímpie, pulíx y done esplendó. | esplendor, brillo, resplandor, brillantez, fulgor, encumbramiento, gloria, riqueza, celebridad, fama |
| esplendorós, esplendorosos, esplendorosa, esplendoroses | Esplendoroso, esplendorosos, esplendorosa, esplendorosas |
| esplicá, explicá | explicar |
| esplicáls, explicáls | explicarlos |
| esplicálsu, explicálsu | explicárselo |
| esplicán, explicán (g) | explicando |
| esplicánli, explicánli | explicándole |
| esplicaré, explicaré | explicaré |
| esplicasió, explicassió, esplicassións, explicassións | explicación, explicaciones |
| esplico, explico | explico |
| esplique, explique | explica |
| espliquen, expliquen | explican |
| esplotaén, explotáen, explotaben | explotaban |
| espola | espuela |
| espolechán, espoleján (g) | espoleando |
| espolejá | espolear |
| espolejadora | espoleadora |
| espolejánlo | espoleándolo |
| espolejat | espoleado |
| espolejats | espoleados |
| espoles | espuelas |
| espolsá, espolsá, traure lo pols | desenpolvar |
| Espolsá, espolsás (pols y als ábres lo polen) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat | quitarse el polvo – en plantas : soltar el polen |
| espolvorechéu, espolvoregéu | espolvoreais |
| esponcha, esponja (se ponúnsie la J com a taronja) | esponja |
| esponja, esponges | esponja, esponjas |
| esponjabe | esponjaba |
| esponjáe, esponjabe | esponjaba |
| espontáneamen | espontáneamente |
| espontaneidat | espontaneidad |
| esporgá, tráureli a un abret o ábre les branques inútils. | quitarle a un arbolito o árbol las brancas (ramas) inútiles |
| Esporgat, esporgada, esporgats, esporgades | ver esporgá |
| Esporta, esportes, cartó, cartró, cabás, sistella, seró | espuerta de mimbre, capazo, cesto, esportilla, sera, serón |
| Esportó, cartó (cartró) de vime, esportóns | espuerta de mimbre |
| esposat (detingut), desposat (casat) | esposado (detenido), desposado (casado) |
| esposes | esposas |
| espossisió, expossisió | exposición |
| Espotegá tamé se diu a rebuscá, doná voltes a una cosa, com pa no fé algo. No espotegos tan y ficat a agraná". | remolonear |
| espullissá , despullissá, traure pullíssos (vore pullís) | quitar los chupones de un árbol |
| espuma, espumes | espuma, espumas |
| espumeján | espumeante |
| espumós | espumoso |
| espumosa | espumosa |
| Esqueis, esqueix, esqueissos, esqueixos, part de un ábre per a replantá - empel, rechito, brot | esqueje, parte de un árbol para replantar, vástago, injerto, acodo, brote, pimpollo, tallo |
| esquella, esquelles, vore esquellotada | esquila, esquilas, cencerro, cencerros |
| esquellot, esquella gran, esquellots | esquila grande, campana para vacas y cabras |
| esquellotada, broma en esquelles, esquellots, als ressién casats – esquellotades | esquilada, broma con esquilas, cencerros, a los recién casados. |
| esquena , espala, esquenes, espales, Fondespala (Fon de Espala, Foz espalla ? Antigamén) | espalda, paletilla, Fuentespalda |
| esquerda | grieta |
| esquerdes | grietas |
| Esquerra – zurda | izquierda |
| esquerra, esquerres – los de la ASCUMA son catanazis de esquerres | izquierda, izquierdas |
| Esquerro – zurdo | izquierdo |
| Esquí, esquís | Esquí, esquís |
| esquiadó, esquiadora | esquiador, esquiadora |
| esquichá | salpicar |
| esquichada, esquichades | Salpicadura, salpicaduras, cuando te salpica algo |
| esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá | esquilar, cortar, trasquilar, rapar, pelar |
| esquiladó, esquiladós (com J.A “billotero” de La Fresneda, Ángel de Valjunquera lo zahorí qepd, Tomás de Lledó) | esquilador, esquiladores |
| esquilat, pelat - trasquilat, rapat | esquilado, pelado – cortar, trasquilar, rapar, pelar |
| esquilmá, empobrí, disminuí, arruiná, arrassá, agotá, explotá, exprimí, destruí, dañá, fé mal | esquilmar, empobrecer, disminuir, arruinar, arrasar, agotar, explotar, exprimir, destruir, dañar |
| Esquilmos – no dixaré que tú me esquilmos | Esquilmes – no dejaré que tú me esquilmes |
| esquirol, esquirols (ardilla, ardilles) | ardilla, ardillas |
| esquirola, esquiroles | escarola, escarolas |
| esquirola, esquiroles (ensiám) | escarola, tipo de lechuga |
| esquiváls | esquivarlos |
| esquivat, esquivada | esquivado, esquivada |
| essagerat, exagerat, essagerada, exagerada | exagerado, exagerada |
| esse | ese S |
| essenari | escenario |
| essenes | escenas |
| essensial | esencial |
| essensialmén | esencialmente |
| esses (dos esses, SS) | eses SS |
| Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) | estar |
| estaba | estaba |
| estabe o estáe | estaba |
| estábem, estabem | estábamos |
| estaben | estaban |
| estabes | estabas |
| estábeu | estabais |
| estabilidat, estabilidats | estabilidad, estabilidades |
| estabilisá | estabilizar |
| estabilisassió | equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| Establí – establixco, establíxes, establíx, establím, establíu, establíxen – establiguéra – establiré – establaba – establiría | establecer |
| establím | establecerme |
| establimén | establecimiento |
| establimén, establessimén, establiméns, establessiméns - instaurassió, creassió, fundassió, assentamén, comers, almassé, tenda, botiga, ofissina, industria, empresa, sossiedat |
establecimiento, instauración, creación, fundación, asentamiento, comercio, almacén, tienda, oficina, industria, empresa, sociedad |
| establiméns | establecimientos |
| establís | establecerse |
| establit, establida | establecido, establecida |
| estaca, estaques | estaca, estacas |
| estadístic | estadístico |
| estadística | estadística |
| estadístiques, un dels forts de Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins, no pregunte a qui sap qué contestará, pero se autodenomine sientífic (es lingüista y sociólogo) y aixina íxen les encuestes com ell vol. | estadísticas |
| estáen, estaben | estaban |
| estáes, estabes | estabas |
| estáeu, estábeu | estábais |
| estafa | estafa |
| estafada, estafat, estafades, estafats | estafada, estafado, estafadas, estafados |
| estafadó, estafadora | estafador, estafadora |
| estafadós, estafadores | estafadores, estafadoras |
| Estafám – esta fam | Estafarme – esta hambre (fame) |
| estafán (g) que es gerundio, frasse típica dels polítics. | estafando que es gerundio, frase típica de los políticos |
| estafes | estafas |
| estáfon | estafen |
| Estalactita, estalactites | Estalactita, estalactitas |
| estall, a estall, a destall - treball a preu fet - Se obliguen a pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella, 1472 (Archivo, v, 380) | destajo (a), trabajo a precio pactado |
| estallá | estallar |
| estallabe | estallaba |
| estám, estém | estamos |
| estamordí, aturdí, dixá com mort (está mort), sense sentits. | aturdir, dejar como muerto, sin sentido(s). |
| estamordit, estamordida – a mon germá Tomás li va fótre una cossa una mula guita y lo va dixá estamordit. | sin sentido, aturdido, como muerto |
| estamordíxen | aturden |
| estampabe | estampaba |
| estampada, estampades | estampada, estampadas |
| estampat | estampado |
| estampats | estampados |
| estampí, estampís | golpear, golpearse |
| estampit, estampits | golpe, golpes |
| están | están |
| están (ells) | están |
| están (g) | estando |
| estang, estangs, estanc, estancs | estanco, estancos |
| estanque, estanques | estanque, estanques |
| estánse | estándose |
| estánsia | estancia |
| estánsies | estancias |
| estantería, estanteríes | estantería, estanterías |
| Estañ – este añ | Estaño – este año |
| estañadó, estañadós | el que suelda con estaño |
| estaquirot (plantat com un), estaquirots | espantapájaros, algo que no se mueve, estafermo, espantajo, bobalicón, bobo |
| estará | estará |
| estarán | estarán |
| estaré | estaré |
| estáre, estiguére | estuviese, estuviera |
| estarém | estaremos |
| estárem, estiguérem | estuviésemos |
| estáren, estiguéren | estuvieran, estuviesen |
| estaréu | estaréis |
| estáreu, estiguéreu | estuviéseis |
| estaríe | estaría |
| estaríen | estarían |
| estaríeu | estaríais |
| estás | estás |
| estassió | estación |
| estassións | estaciones |
| Estat, estats | Estado, estados |
| estátic, estátics | estático, estáticos |
| estática | estática |
| estátiques | estáticas |
| estátos | estaos |
| estatra, esta atra, eixa atra | estotra, esta otra |
| estatre, este atre, eixe atre | estotro, este otro |
| estátua | estatua |
| estátues | estatuas |
| estatura, alsada, estatures, alsades | estatura, estaturas |
| estauviá (Tamarite), paregut a aforrá – estauviá la vida : salvá la vida | Ahorrar – salvar la vida |
| estém | estamos |
| estenalla | tenaza |
| estenalles | tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos |
| Estenazes , tenasses, mordasses - pinses, tenassetes, alicates | tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos |
| esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere | extender, tender la ropa, extenderse, caerse |
| estenedó | tendedero |
| estenedós | tendederos |
| estenen | extienden, tienden |
| estenén (g) la roba | extendiendo |
| estenénla | extendiéndola |
| esteníen | extendían |
| estés, estesa, estesos, esteses – an terra | Extendidos – en el suelo |
| éstes, éstos, estes, estos | estas, estos |
| esteses, escampades, caigudes | extendidas – en el suelo |
| estesos, escampats, caiguts | extendidos – en el suelo |
| estétic, estétics | estético, estéticos |
| estética, estétiques | estética, estéticas |
| estic | estoy |
| estiga | esté |
| estigáu, estiguéu | estéis |
| estigue | esté |
| estiguém | estemos |
| estiguen | estén |
| estiguera (yo) | estuviera, estuviese |
| estiguére | estuviera, estuviese |
| estiguérem | estuviéramos, estuviésemos |
| estiguéren | estuvieran, estuviesen |
| estígues | estés |
| estiguéu | esteis |
| estil, estils | estilo, estilos |
| estima | estima |
| estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió | amar, querer, estimar |
| estimabe | estimaba |
| estimades | estimadas |
| estimánse | queriéndose, estimándose |
| estimassió | estimación |
| estimat | estimado |
| estimats | estimados |
| estímul | estímulo |
| estímul, estímuls | estímulo, estímulos |
| estimulá | estimular |
| estímuls | estímulos |
| estinsió, extinsió – A Beseit se van extinguí los gamuñs. | extinción |
| Estíra ! | estira, tira ! |
| estirá, estirás, allargá, exténdre, esténdre, dilatá, tensá, agrandá, prolongá, ampliá, engreís, desperesás | estirar, estirarse - alargar, extender, dilatar, tensar, agrandar, prolongar, ampliar, engreírse, envanecerse, desperezarse, desentumecerse |
| estirabe | estiraba |
| estiraben | estiraban |
| estirada | estirada |
| estirades | estiradas |
| estiráen, estiraben | estiraban |
| estirán (g) | estirando, tirando |
| estirat | estirado |
| estirats | estirados |
| estirém | estiramos |
| estiro | estiro |
| estirpe | estirpe |
| estisorada, estisorades | tijeretazo, tijeretazos |
| estisores, estirores, tisores, tirores, estisora, estirora | tijeras, tijera |
| estiu | verano |
| estius | veranos |
| estocada, estocades | estocada, estocadas |
| estofat, estofats | estofado, estofados |
| estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua), estolladós de la séquia | tajadera principal de la acequia |
| estolviá, estalviá, estauviá, aforrá, gastá menos | ahorrar, gastar menos |
| estolviaríe, aforraríe | ahorraría |
| estomagán, molesto, cargán, fastidiós, insoportable, antipátic, pesat, corcó | estomagante, molesto, cargante, fastidioso, insoportable, antipático, latoso, pesado |
| estómec, estómecs | estómago, estómagos |
| estopa, part basta que se separe del lli (lino) y del cánem (cáñamo) al trencáls o pentináls | estopa |
| estopeng, estopenc , estopenca (per ejemple la carn) – jasco en aragonés – de la estopa | que no se puede tragar, seco, duro, se hace bola |
| estoque | estoque |
| estorbá, vore destorbá | estorbar |
| estorbat, destorbar | estorbado, estropeado |
| estorbéu o estorbáu | estorbáis, estropeáis |
| estorbo, estorbos | estorbo, estorbos |
| estornudá | estornudar |
| estornudabe | estornudaba |
| Estornut, estornuts | Estornudo, estornudos |
| estorrufen | erizan, encrespan |
| éstos, éstes, estos, estes | estos, estas |
| estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) | caerse y darse un buen golpe (incluso matarse) |
| estossolábem (mos), estossoláem | nos caíamos y nos dábamos un buen golpe |
| estossolat | caído y golpeado |
| estrafalari, estrafalaria, estrafalaris, estrafalaries | estrafalario, estrafalaria, estrafalarios, estrafalarias |
| estral, estrals, destral, destrals, estraleta, estraletes, destraleta, destraletes, astral, astrals | hacha, hachas |
| estrals, destrals, astrals | hachas |
| estranché, extrangé, estranchera, extrangera | extranjero, extranjera |
| estranchés, extrangés – Mote de La Portellada (lo portell) | extranjeros |
| estrañ, extrañ | extraño |
| estraña, extraña | extraña |
| estrañada, extrañada | extrañada |
| estrañat, extrañat | extrañado |
| estraordinári, extraordináris | extraordinario, extraordinarios |
| estraordináries, extraordináries | extraordinaria, extraordinarias |
| estrapalussi, estrapalussis, soroll al caure algo, vajilla | ruido al caer algo, vajilla |
| estrasa (papé de) | estraza (papel de) |
| estrat, estrats | estrado, estrados |
| estrel, estrella | estrella |
| estrel, estrella | estrella |
| estrella, estel, estrel | estrellas |
| estrelles, estels, estrels | estrellas |
| estreñimén (en rumano : constipado crec) | estreñimiento |
| estreñit, estreñida | estreñido, estreñida |
| estrepitós, estrepitosa, estrepitosos, estrepitoses, que fa mol soroll o ruido. | estrepitoso, estrepitosa |
| estret, estreta | estrecho, estrecha |
| estretes | estrechas |
| Estretí, fé mes estret – estretixgo, estretíxes, | estrechar |
| estretíssim, estretíssims | estrechísimo, estrechísimos |
| estretíssima, estretíssimes | estrechísima, estrechísimas |
| estretó, estretóns | Paso estrecho, estrechos |
| estrets (los del Parrissal de Beseit) | estrechos (los del Parrizal en Beceite) |
| estrictamen | estrictamente |
| estricte, estricta | estricto, estricta |
| Estronchiná (troncho = trong de la col) - estronchino (yo), estronchines, estronchine, estronchiném o estronchinám, estronchinéu, estronchináu, estronchínen – si yo estronchinara – estronchinaré – estronchína ! | destrozar, hacer trizas, cansarse, apalear |
| estronchinat, desfet (tamé baldat = mol cansat) | roto, muy cansado |
| estropajo, fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo |
estropajo, fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo |
| estropeche, se fa malbé | se estropea, se echa a perder |
| estructural | estructural |
| estuari, estuario, estuaris, estuarios | estuario, estuarios |
| estudiá (adepéndre) | estudiar, aprender |
| estudiabe o estudiáe | estudiaba |
| Estudiáen o estudiaben | estudiaban |
| estudiáls, estudiáles | estudiarlos, estudiarlas |
| estudián (g) | estudiante, estudiando (g) |
| estudiáns | estudiantes |
| estudiará | estudiará |
| estudiára | que yo estudiara, estudiase |
| estudiarán | estudiarán |
| estudiárem | estudiáramos |
| estudiat | estudiado |
| estúdien (ells, elles) | estudian |
| estudio | estudio |
| estudis (los) | estudios (los) |
| estufa, estufes | estufa, estufas |
| estupenda, estupendes, estupendo, estupendos | estupenda, estupendas, estupendo, estupendos |
| estúpida, estúpit, estúpides, estúpits | estúpida, estúpido, estúpidas, estúpidos |
| estupidíssim, estupidíssims, estupidíssima, estupidíssimes | estupidísimo, estupidísimos, estupidísima, estupidísimas |
| estupor, estupefacsió, sopor, son, letargo, insensibilidat, adormís | estupor, estupefacción, sopor, letargo, insensibilidad, adormecimiento |
| esturrufá (lo pel) – me se esturrufe – esturrufat, estorrufat, estarrufat, esturrufada, estarrufada, estorrufada – esturrufen – esturrufára – esturrufaría - | erizarse, encresparse el pelo |
| Esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades | encrespado (pelo), erizado |
| etapa, etapes, fasse, período, siclo, divisió, classe, grado, grau, trayecte, tram, tros | etapa, etapas, fase, período, ciclo, división, clase, grado, trayecto, tramo, trecho |
| etcétera, etc. | etcétera, etc. |
| Etern, eterns, eterna, eternes (eternum latín) | eterno, eterna, eternos, eternas |
| etérnamen | eternamente |
| eternidat | eternidad |
| etimología, orígen de les paraules | etimología, origen de las palabras |
| etimológicamen | etimológicamente |
| eu, au, interjecsió antiga mol empleada / au a cascála ! Hala a cascála ! | Interjección – hala a cascala ! |
| Europa | Europa |
| europeu, europea | europeo, europea |
| evacuats | evacuados |
| evaluáen o evaluaben | evaluaban |
| evén, evento, evéns, eventos (musicals) - sucesso, acontessimén, fet, imprevist, sircunstánsia | evento, eventos, suceso, acontecimiento, hecho, imprevisto, circunstancia |
| evidén, evidenta | evidente |
| evidenmén, evidenmen | evidentemente |
| evidentíssima, mol evidén | evidentísima, muy evidente |
| evitá, eludí, obviá, fugí de, sortejá, soslayá, esquivá, librás, escaquejás, impedí, perturbá, obstaculisá, prevíndre | evitar, eludir, obviar, rehuir, sortear, soslayar, esquivar, librarse, escaquearse, impedir, perturbar, obstaculizar, prevenir, precaver |
| evitabe | evitaba |
| evitaben | evitaban |
| evitála | evitarla |
| evitáls | evitarlos |
| evitán (g) | evitando |
| evitánla | evitándola |
| evitaríe | evitaría |
| evitat | evitado |
| evitáu (vatres) – No podrás evitáu ! | evitáis- No podrás evitarlo ! |
| evite | evita |
| evito | evito |
| evocá, recordá, enrecordássen, invocá, rememorá, aludí, despertá, reviure, víndre a la memória, sugerí, insinuá | evocar, recordar, invocar, rememorar, aludir, despertar, revivir, traer a la memoria, sugerir, insinuar |
| evocassió | evocación |
| evolusió, evolussió | evolución |
| evolussioná, evolusioná – transformá, cambiá, dessarrollás, progressá, créixe, maniobrá, móures | evolucionar, transformar, cambiar, desarrollarse, progresar, crecer, maniobrar, moverse |
| evolussione | evoluciona |
| ex (latín ĕx – que ere algo pero ya no u es) – ex ! (fástic, del latín fastidium) | ex, que era algo pero ya no lo es – ex ! (asco) |
| exactamén | exactamente |
| exacte, exacta, exactes | exacto, exacta, exactos, exactas |
| exactitut, just aixina, pressisió, puntualidat, fidelidat | exactitud, justeza, precisión, puntualidad, fidelidad |
| exagerat, exagerada | exagerado, exagerada |
| exaltála | exaltarla |
| exaltassió, exitassió, acaloramén, efervessénsia, entussiasmo, emossió, elevassió, elogio, alabansa, glorificassió |
exaltación, excitación, acaloramiento, efervescencia, entusiasmo, emoción, enardecimiento, encumbramiento, elevación, elogio, alabanza, glorificación |
| exaltat, apassionat, ruén, ardén, entussiasta, fanátic (fan), radical, hincha | exaltado, apasionado, ardiente, entusiasta, fanático, radical, hincha, fan |
| exámen, exámens | examen, exámenes |
| examiná | examinar |
| examiná | examinar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| examiná, investigá, comprobá, reconéixe, inspecsioná, averiguá, indagá, observá, analisá, estudiá, verificá, mirá, otejá, ataullá, concursá, opositá, concurrí, sométres, passá, patí | examinar, investigar, comprobar, reconocer, inspeccionar, averiguar, indagar, observar, analizar, estudiar, verificar, mirar, ojear, concursar, opositar, concurrir, someterse, pasar, sufrir |
| examinála | examinarla |
| examináls | examinarlos |
| examinán (g) | examinando |
| examinará | examinará |
| examine | examina |
| Examino | examino |
| examínon | examinen |
| Excavadora, excavadores - retro, oruga, giratória – Tomás Excavaciones, Germáns Guimerá, Valderrobres, segóns Beto del bar les eres de Beseit, “esgarrapaciones” | excavadora, excavadoras, retroexcavadora, oruga, giratoria, retro |
| exclamá, clamá, cridá, bramá, proferí, prorrumpí, lamentás | exclamar, clamar, gritar, vocear, imprecar, proferir, prorrumpir, lamentarse |
| exclamabe | exclamaba |
| exclamán (g) | exclamando |
| exclamassió | exclamación |
| exclamassións | exclamaciones |
| exclame | exclama |
| excluíts | excluídos |
| excluíx | excluye |
| exclusió | exclusión |
| exclussiu, únic, repressentatiu, característic, propi, peculiá, personal, original (com lo orinal = bassí de Valderrobres) | exclusivo, único, representativo, característico, propio, peculiar, personal |
| exclussiva | exclusiva |
| excluyén, excluyéns | excluyente, excluyentes |
| excusabe | excusaba |
| excusán (g) | excusando |
| excusánles | excusándolas |
| excusánse | excusándose |
| excusat | excusado |
| excuse (se) | se excusa |
| exelén | excelente |
| exeléns | excelentes |
| Exelénsia - altesa, eminénsia, exelentíssim, ilustríssim, grandiossidat, magnifissénsia, sublimidat | excelencia, alteza, eminencia, excelentísimo, ilustrísimo, grandiosidad, magnificencia, sublimidad |
| exelénsies | excelencias |
| exéntric | excéntrico |
| exepsió, exepsións - exclusió, irregularidat, raresa, anormalidat, singularidat, privilegio, distinsió, favor, prerrogativa | excepción, excepciones - exclusión, irregularidad, rareza, anormalidad, singularidad, privilegio, distinción, favor, prerrogativa |
| exepte | excepto |
| exeptuán, exepte | exceptuando, excepto |
| exés, superabundáncia, abundánsia, ñabén massa, superávit, les sobres, colmo (cormull), sobrán, exagerassió, abús, violénsia, desorden, libertinaje | exceso, superabundancia, demasía, superávit, sobra, colmo, sobrante, exageración, abuso, violencia, desorden, libertinaje |
| exessíu, com lo verdang del negre del whatsapp - exagerat, desmessurat, exorbitán, formidable, gigán, jagán, abundán, sobrat, massa, enorme, soberbio | excesivo, como la verga del negro del whatsapp - exagerado, desmesurado, exorbitante, formidable, gigantesco, abundante, sobrado, demasiado, enorme |
| exguardiá, exguarda, ex-guarda, ex guarda | ex guarda, ex guardián |
| exhalá, emaná, chumá (aigua) despedí, despéndre, llansá, emití, expulsá | exhalar, emanar, despedir, desprender, lanzar, emitir, expulsar |
| exhibí, expóndre, mostrá, manifestá, ostentá, enseñá, presentá, publicá | exhibir, exponer, mostrar, manifestar, ostentar, enseñar, presentar, publicar |
| exhibirá | exhibirá |
| exhortánlos (demanánlos que faigueren algo, exigínlos) | exhortándoles, exigiéndoles |
| exigí, demaná (pedí no !), reclamá, demandá, requerí, reivindicá, conminá, exhortá | exigir, pedir, reclamar, demandar, requerir, reivindicar, conminar, exhortar |
| exigíx | exige |
| exigíxen | exigen |
| exili, exilis - desterrá, desterro, expatriassió, deportassió, expulsió, confinamén, dessarrailá | exilio, exilios, destierro, extrañamiento, expatriación, deportación, expulsión, confinamiento, desarraigo |
| exiliat, exiliats | exiliado, exiliados |
| existén, existéns | existente, existentes |
| existénsia | existencia |
| existénsies | existencias |
| existí | existir |
| existíe | existía |
| existíen | existían |
| existiguére | existiera |
| existix | existe |
| existíxen | existen |
| existixgue | exista |
| Éxit , éxits, victória, triunfo, glória, fama, consecussió, culminassió, selebridat, renom, notoriedat | éxito, éxitos, victoria, triunfo, gloria, fama, consecución, culminación, celebridad, renombre, notoriedad |
| éxit, éxits | éxito, éxitos |
| exitá, excitá - enséndre, apassioná, entusiasmá, estimulá, moure, activá, insitá, impresioná, seduí, animá, instigá, irritá, provocá, marejá, molestá, picá, inquietá, exasperá, fótre negre | excitar, encender, apasionar, entusiasmar, estimular, agitar, activar, incitar, impresionar, seducir, animar, instigar, irritar, provocar, molestar, inquietar, exasperar, enardecer |
| exitáda, exitada | excitada |
| exitáles | excitarlas |
| exitaríe | excitaría |
| exitassió, exitassións | excitación, exitaciones |
| exitat | excitado |
| exitats | excitados |
| expectán | expectante |
| expectassió | expectación |
| expectativa | expectativa |
| expectatives | expectativas |
| expedién | expediente |
| expedissió | expedición |
| experiénsia, experiánsia | experiencia |
| experiénsies, experiánsies | experiencias |
| experimén, experiméns | experimento, experimentos |
| experimentá | experimentar |
| experimentades | experimentadas |
| experimentám | experimentamos |
| experimentaréu | experimentaréis |
| experimentat | experimentado |
| experimentáu | experimentáis |
| experimento | experimento |
| Expert, experts | Experto, expertos |
| expertes (elles) | expertas |
| expertíssim, mol expert | expertísimo |
| expirá, morí, morís, anat als atres, agonisá, diñála, estirá la pota o garra, anássen al atre món, finalisá, acabá, concluí, finiquitá | expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar |
| expirán (g) | expirando |
| expiren | expiran |
| explanada | explanada, llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación |
| Explanada, esplanada, explanades, esplanades - pla, planet, planíssie, prat, playa, cancha, plassa, explanassió | Explanada, explanadas – llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación |
| explicá | explicar |
| Explicá , explicás – yo me explico, expliques, explique, expliquém o explicám, expliquéu o explicáu, explíquen – explicaría – explicaré – explicára | explicar |
| explicabe, explicáe | explicaba |
| explicarém | explicaremos |
| explicaréu | explicaréis |
| Explicassión, explicassións | explicación, explicaciones |
| explicat | explicado |
| explicats | explicados |
| explicáu | explicarlo |
| Explícau ! | Explícalo ! |
| explicáutos | explicaos |
| explico | explico |
| explícos | expliques |
| explique | explica |
| expliquéu | expliqueis |
| explorá, inspecsioná, rastrejá, indagá, investigá, sondejá, analisá, reconéixe, auscultá, estudiá, examiná, inquirí, tantejá | explorar, inspeccionar, rastrear, indagar, investigar, sondear, analizar, reconocer, auscultar, estudiar, examinar, inquirir, tantear |
| exploráe o explorabe | exploraba |
| explosió, explossió, explossións, explosións | explosión, explosiones |
| explotá, estafá, engañá, defraudá, abusá, empleá, aprofitá, utilisá, comersialisá, explossioná, petá, estallá, detoná, reventá | explotar, estafar, engañar, defraudar, abusar, emplear, aprovechar, utilizar, comercializar, explosionar, estallar, detonar, reventar |
| explotassió | explotación |
| expóndre, explicá, manifestá, referí, plantejá, formulá, afirmá, alegá, declará, descriure, raoná, arriesgás, aventurás, comprométres, sacrificás, representá, mostrá, exteriorisá, interpretá |
exponer, explicar, explanar, manifestar, referir, plantear, formular, afirmar, alegar, declarar, describir, razonar, arriesgarse, aventurarse, comprometerse, sacrificarse, exhibir, representar, mostrar, exteriorizar, interpretar |
| expóndreli | exponerle |
| exponénse | exponiéndose |
| exportá (a fora, al extrangé) enviá, véndre, facturá, negossiá, trasladá, transportá | exportar, enviar, mandar, vender, facturar, negociar, trasladar |
| exportaben | exportaban |
| exporten | exportan |
| exposat | expuesto |
| exposen | exponen |
| expresá, ecspresá | expresar |
| expresám | expresarme |
| Expresamén - explíssitamen, manifestamen, claramen, intensionadamen, espessialmen, aposta | expresamente, explícitamente, manifiestamente, claramente, intencionadamente, especialmente, adrede, aposta |
| expresat | expresado |
| expresáu | expresáis |
| exprese | expresa |
| expresió, expresións | expresión, expresiones |
| expressíu, expresíu - vehemén, viu, efusiu, afectiu, comunicatiu, elocuén, ubert, cariñós, cordial, típic, indicatiu, reveladó, significatiu, característic | expresivo, vehemente, vivo, efusivo, afectivo, comunicativo, elocuente, abierto, cariñoso, cordial, típico, indicativo, revelador, significativo, característico |
| expressiva, expresiva | expresiva |
| expressividat | expresividad |
| exprimí, comprimí, pressioná, prensá, apretá, masserá | exprimir, estrujar, comprimir, presionar, prensar, apretar, macerar |
| exprimíntos | expriméndoos |
| expulsá, aventá, aviá, tirá, arrojá, despedí, destituí, desterrá, deportá, exiliá, proscriure, eliminá | expulsar, echar, arrojar, despedir, destituir, desterrar, deportar, proscribir, expeler, eliminar |
| expulsán (g) | expulsando |
| expulsat, desterrat, deportat, despedit, aventat, aviat, destituít, eliminat | expulsado, desterrado, deportado, despedido, echado, destituido, eliminado |
| expulsats | expulsados |
| expulso | expulso |
| expurgassións, expurgassió, expurgo, expurgá - purificá, purgá, llimpiá, depurá, corregí, enmendá, rectificá | expurgaciones, expurgación, expurgo - purificar, purgar, limpiar, depurar, corregir, enmendar, rectificar |
| exquisites, exquisita, exquisit, exquisits | exquisitas, exquisita, exquisito, exquisitos |
| Exséntric - raro, extravagán, ridícul, estrafalari, incongruén, maniátic, singulá, original, dessentrat, desviat, desplassat | Excéntrico - raro, extravagante, ridículo, estrafalario, incongruente, maniático, singular, original, descentrado, desviado, desplazado |
| exténdre, esténdre - esténdres an terra tot lo llarc que un es – estés, estesa | Extender – caerse en el suelo todo lo largo que uno es – extendido, extendida |
| exteníe | extendía |
| extens, extenso, extensa, extenses | extenso, extensos, extensa, extensas |
| extensamen | extensamente |
| extensió | extensión |
| Exterió , exteriós | Exterior, exteriores |
| exterió, ecsterió – la X se sol pronunsiá “sh” en chapurriau, en algunes exepsións com EX- | exterior |
| Exterioridat, exterioridats - exterió, apariénsia, porte, ostentassió, pompa, boato | Exterioridad, exterioridades - exterior, apariencia, porte, ostentación, pompa, boato |
| exteriorisá | exteriorizar |
| exteriorissassió, manifestassió, expresió, comunicassió | exteriorización, manifestación, expresión, comunicación |
| exterminá | exterminar |
| exterminen | exterminan |
| extern | extern |
| externa | externa |
| extés, estés, extesa, estesa – estesina – dilatat, desarrollat, holgat, folgat, gran, espassiós, ample, frecuén, habitual, generalisat, tombat, tirat, caigut, llarg – llarc – San Estés | Extendido - dilatado, desarrollado, holgado, grande, espacioso, amplio, frecuente, habitual, generalizado, tendido, tirado, yacente, tumbado, echado – San Estés : Se han estés = Se han tumbado, caído |
| Extíndre - esparsí, dispersá, desparramá, desperdigá, expandí, dilatá, allargá, estirá, desplegá, prolongá, ampliá, agrandá, aumentá, enxamplí, enchamplí, propagá, divulgá, difundí - difóndre, narrá, popularisá, publicá, explayás, enrollás, desahogás | extender- esparcir, dispersar, desparramar, desperdigar, expandir, dilatar, alargar, estirar, desplegar, prolongar, ampliar, acrecentar, agrandar, aumentar, ensanchar, propagar, divulgar, propalar, difundir, narrar, popularizar, publicar, explayarse, enrollarse, desahogarse |
| extinguí | extinguir |
| extinguís | extinguirse |
| extinsió | extinción |
| extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extrangera, estrangera | extranjero, extranjera |
| extrañ, extrañs | extraño, extraños |
| extrañá | extrañar |
| extraña, extrañes | extraña, extrañas |
| extrañabe | extrañaba |
| extrañamen | extrañamente |
| extrañe | extraña |
| extrañém | extrañamos |
| extrañesa, assombro, admirassió, sorpresa, perplejidat | extrañeza, asombro, admiración, sorpresa, perplejidad |
| extraordinari, extraordinaris | extraordinario, extraordinarios |
| Extraordinária, extraordináries | Extraordinaria, extraordinarias |
| extraterrestre, extraterrestres | extraterrestre, extraterrestres |
| extravagán | extravagante |
| extravagánsia | extravagancia |
| Extraviat, extraviada - perdut - pervertit, corromput, depravat, descarriat, traspapelat, despistat, desorientat, destronat | Extraviado, extraviada - pervertido, corrompido, depravado, descarriado, perdido, traspapelado, despistado, desorientado |
| extrem, extrema, extrems, extremes – punta, puntes | extremo, extrema – punta, puntas |
| extrem, extrema, extrems, extremes | extremo, extrema, extremos, extremas |
| extremeña, extremeño, Extremadura | extremeña, extremeño, Extremadura |
| extremidat, extremidats | extremidad, extremidades |
| Eyaculá, córres (vore encorre) | eyacular, correrse |
https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-f.html