Mostrando entradas con la etiqueta Sain. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sain. Mostrar todas las entradas

miércoles, 6 de mayo de 2026

Samit - San, Sa - Insania

Samit, s. m., velours, satin, étoffe de soie.
Samit,
Escarlata ni sendat.
Roman de Jaufre, fol. 109.
Satin, écarlate et taffetas.
Que sendat e sisclato
E samit no sian romput.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Que taffetas et brocard et satin ne soient pas rompus.
- Vêtement, manteau.
L' a mult bellament estuzat
El mei loc d' un samit pleiat.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
L'a moult gentiment caché au milieu d'un manteau plié.
ANC. FR. Bele chasuble de samit.
Roman du Renart, t. 1, p. 140.
De samiz et de dras de soie. Villehardouin, p. 102.
D'un samit qui er tous dorés
Fu ses cors richement parés.
Roman de la Rose, v. 865.
ANC. ESP. Los pobres ombres viesten xamet ò cisclatones.
Poema de Alexandro, cop. 1338. 
ESP. MOD. Xamete. (satén) (chap. Satén, classe de tela; es de cotó, no de seda.)

ESP. MOD. Xamete. (satén) (chap. Satén, classe de tela; es de cotó, no de seda.)



San, Sa, adj., lat. sanus, sain, bien-portant.
Can lo cors es sas, tota vianda lhi es bona e sana.
Liv. de Sydrac, fol. 102.
Quand le corps est sain, toute nourriture lui est bonne et saine.
Fig. Ab membransa e sa entendemen.
Serveri de Girone: Baile jutge.
Avec mémoire et sain entendement.
Loc. Pueys m' as san' e salva tornada
Aysi on m' avias laissada.
(chap. Pos me has sana y salva tornada aquí aon me habíes dixat - dixada.)  
V. de S. Honorat.
Puisque tu m'as saine et sauve ramenée ici où tu m'avais laissée.
Subst. Per son joi pot malautz sanar,
E per sa ira sas morir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Par sa joie peut malade guérir, et par sa tristesse sain mourir.
ANC. FR.
Dont ewe bele e clere, nete et sane coroit.
Roman de Rou, v. 988.
(CAT. Sa.) ESP. Sano. PORT. São, sã. IT. Sano. (chap. Sano, sanos, sana, sanes.)

2. Sanamens, adv., sainement, positivement.
Aisso sanamens entendatz. Brev. d'amor, fol. 44.
Cela positivement entendez.
ESP. Sanamente. PORT. Samente. IT. Sanamente. (chap. Sánamen, sanamen; positivamen, positívamen.)

3. Santat, Sandat, Sanitat, Sanetat, s. f., lat. sanitatem, santé.
Que recepias sanitat.
Hist. de la Bible en prov., fol. 81.
Que vous receviez santé.
El demandet santat per son paire. Liv. de Sydrac, fol. 14.
Il demanda santé pour son père.
Vi que sos fillz avia sandat. V. de S. Honorat.
Vit que son fils avait santé.
Fig. Dona vida e sanetat a l' arma. V. et Vert., fol. 30.
Donne vie et santé à l'âme.
ANC. FR. Et sanité à sa char doint.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 88.
CAT. Sanitat. ESP. Sanidad. PORT. Sanidade. IT. Sanità, sanitate, sanitade. (chap. Sanidat, sanidats; salut, saluts.)

4. Sanacio, Sanation, s. f., lat. sanationem, guérison, cure.
Sanacio entiera.
De difficil sanacio.
Trad. d'Albucasis, fol. 10 et 1.
Guérison entière.
De difficile cure.
Per sa sanation en aquest mon. Carya Magalon, p. 52.
Par sa guérison en ce monde.
IT. Sanazione. (chap. Sanassió, sanassions; cura, cures. ESP. Sanación.)

5. Sanatiu, adj., curatif, propre à guérir.
De nafras sanatiu. Eluc. de las propr., fol. 142.
(chap. De ñafres sanatiu, curatiu; nafra, nafres, ñafra, ñafres, ferida, ferides.)
De blessures curatif.
ESP. PORT. IT. Sanativo. (chap. sanatiu, sanatius, sanativa, sanatives; curatiu, curatius, curativa, curatives.)

6. Sanador, s. m., lat. sanator, guérisseur, qui guérit.
Era... sanador de totas malautias. Hist. de la Bible en prov., fol. 78.
Était... guérisseur de toutes maladies.
ESP. Sanador. IT. Sanatore. (chap. Sanadó, sanadós, sanadora, sanadores.)

7. Sanar, v., lat. sanare, guérir, rendre sain.
Per son joi pot malautz sanar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Par sa joie peut malade guérir.
Fig. Sol aquest respieg me soste
E m sana 'l cor e m reve e m' apaya.
Giraud le Roux: Auiatz la.
Seulement ce répit me soutient et me guérit le coeur et me récupère et m'apaise.
Per que mos cors melhur' e sana.
B. de Ventadour: Ja mos.
C'est pourquoi mon coeur s'améliore et guérit.
Part. pas. Entro que sia ben sanatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jusqu'à ce qu'il soit bien guéri.
ANC. FR. Pour la mécine apareillier
Qui bone estoit au mal saner.
Roman du Renart, t. II, p. 154.
E par saint Baptestire tu seras sanez.
Roman de Rou, v. 1014.
ANC. CAT. ESP. PORT. Sanar. IT. Sanare. (chap. Saná; curá : sano, sanes, sane, sanem o sanam, sanéu o sanáu, sanen; sanat, sanats, sanada, sanades; sanaré; sanaría; si yo sanara.)

8. Insania, s. f., lat. insania, folie.
Val... contra insania. Eluc. de las propr., fol. 185.
Vaut... contre folie.
ESP. PORT. IT. Insania. (chap. Insania, insanies; grilladura, grilladures; locura, locures com les de Manuelico Riu Fillat; tontina, tontines.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

domingo, 3 de mayo de 2026

Sagin, Sain, Sagi, Sai (sagí, sagins)

Sagin, Sain, Sagi, Sai, s. m., lat. sagina, graisse, saindoux.
Sagi, o graysh de leo es medecinal.
Sagi de porc.
(chap. Sagí, o grassa o greix de león es medissinal. Sagí de gorrino o porc.)
Eluc. de las propr., fol. 253 et 270. 
Saindoux, ou graisse de lion est médicinal.
Graisse de porc.
Grana d' api e sains vieills
Mesclat ab mel.
Aitan de sain de trueia.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Graine de céleri et saindoux mêlés avec miel.
Autant de graisse de truie.
Loc. Ieu dic qu' en loc cani
Vai ben sercar sai.
Pierre de Bussignac: Quan lo dous.
Je dis qu'en lieu canin (en chenil) il va bien chercher saindoux.
ANC. FR. Que de saïn l'avoit bien ointe.
Roman du Renart, t. II, p. 250.
Ja n'i troverez
Graisse ne saïn.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 418.
ANC. CAT. Sagin. CAT. MOD. Sagí. ESP. Saín (grasa, lardo).
IT. Saime.
(chap. Sagí, sagins; ensaginada, ensaginades. Recuerdos a la Juanita de "fesols", de Beseit.)

Sagí, sagins; ensaginada, ensaginades; Sagin, Sain, Sagi, Sai, s. m., lat. sagina, graisse, saindoux.