Mostrando las entradas para la consulta aisso ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aisso ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de octubre de 2023

Guillaume Adhémar, Guilhem Ademar, Azemar, Ademars, Azemars,

Guillaume Adhémar.

Guillaume Adhémar, Guilhem Ademar, Azemar



I.

El temps d' estiu quan par la flors el bruelh,
E son braidiu li auzelhet d' erguelh,
Ai pessamen d' amor que m dezacuelh,
Que nulha re tan no dezir ni vuelh.
Ai! douss' amia,
Mala us viron mey huelh,
Si chauzimens no m guia.

Veiaire m' es qu' ieu no sui selh que suelh,
Si m' a sospris us grans mals don mi duelh,
Don ieu murrai, si la dolor no m tuelh
Ab un dous bais dins cambra o sotz fuelh.
Ai! douss' amia,
Mala us viron mey huelh,
Si chauzimens no m guia.

Membre us, domna, quan me detz senhoriu,
De vos servir m' autrei tan cum ieu viu;
Tortz es si us prec, qu' anc ren no vos forfiu;
Ja no m poscan dan tener enemiu.
Ai! douss amia,
Qu' a son coral amiu
Non deu hom far guandia.

Neguna res non es tan fort esquiu
Cum es d' amor lauzenjador braidiu
Qu' aya poder que menta so que pliu,
Mas fos verais e tengues so que diu.
Ai! douss' amia,
Qu' a son coral amiu
Non deu hom far guandia.

Ieu ai ja vist home que conoys fort,
Et a legit nigromansi' e sort,
Trahit per femn' a peccat et a tort;
Et ieu lasset no m' en tenc per estort.
Ai! douss' amia,
Guidatz me a bon port;
Si dieus vos benezia.

Jamais no vuelh chant ni ris ni deport
S' eras no m fai la belh' ab si acort;
Pres n' ai lo mal don cug qu' aurai la mort,
Si 'n breu de temps no fai de que m cofort.
Ai! douss' amia,
Guidatz me a bon port;
Si dieus vos benezia.

II.

S' ieu conogues que m fos enans
Vas l' amor mi dons vers ni sos,
Mout en fora plus volentos
De far que non es mos talans:
E pero no m' en vuelh gequir,
Ans am mais en perdo chantar
De lieys, qu' autr' amor conquistar.


D' aquesta sui fizels amans,
E no 'l serai fals ni ginhos;
Quar non estai de cel en jos
Negun' ab belhazors semblans,
A cui dieus donet lo chauzir
Del mon, per que 'l fai leu triar;
Lieys prec e tot l' als lays estar.

Ben say que ja non er mos dans,
Quar l' am mais d' autra re qu' anc fos;
Qu' elha es tan ensenhada e pros
Que del tot m' er guazardonans;
E 'l guazardo non puesc falhir,
Quar ab un ris me pot payar,
S' ieu n' era estatz pres oltra mar.

Q' us paucs de ben m' es de lieys grans,
Quan l' en ai, mout en sui joyos;
E greus trebalhs e perilhos
Quan m' en ve, ges no m sembl' afans:
Doncx, quon o sai? quar o aug dir;
Amicx ai que m volon jurar
Que pen' aisso que leu me par.

Tant es cortez' e benestans,
E riqu' e de belhas faissos,
Qu' ieu n' ay estat mout cossiros
Loncs temps, e mos cors sospirans;
Quar ja de lieys non pot mentir
Nuls hom que la vuelha lauzar,
Ni ver dir, si la vol blasmar.

Quoras qu' ieu fos grieus ni pezans,

Ni abruzitz, ni nualhos,
Eras suy bautz e delechos,
E vau ves lieys far sos comans:
E si 'lha me vol obezir,
No m lays dieus de lieys tan lonhar

Que no m trobe ses trop sercar.


Per lieys m' en perdra 'l
reys Ferrans
E las cortz e 'ls dos e 'ls baros,
Non per aver, ni per mancos,
Ni per cavalhs, ni per bezans:
Que res tan cum lieys non dezir;
E no m pot nulhs hom estancar,
Si no m fai penre o liar.

E prec mi dons, al vers fenir,
Cui sui hom per vendr' e per dar,
Que pes d' En Guillem Ademar.

III.

Non pot esser suffert ni atendut
Qu' ades non chan, pus estius vey tornat,
E li vergier cum si eron canut
Pareysson blanc, e verdeyon li prat.
Adoncx m' a si conquistat un' amors,
Sol per respieg d' un covinen que m fe;
Guardatz que feira s' agues del fag re,
Qu' a penas denh' ab autr' aver solatz.


Al sieu ops m' a de bon cor retengut
Selha que m' a per amic conquistat;
Qu' assatz m' a mielhs en breu temps conogut
Que tals on ai lonc termini ponhat;
Q' us reproviers me ditz dels ancessors:
Qui temps espera e no fai quan temps ve,
S' el temps li falh, ben estai e cove;
Que loncs espers a manhs plagz destorbatz.

Ab aisso m' a joy e deport rendut,
E mon saber tenc endreg meluyrat;
Qu' en aquest mot cug aver entendut,
Que m vol en breu far ric de s' amistat.
Aisso conosc ben dels lauzenjadors
Quan mi cugeron far mal, m' an fait be,
E grazisc lor de la mala merce,
Quar suy de lieys estortz et escapatz.

Anc non auzis son par plag avengut
Ad home viu, auiatz cum es anat:
Qu' a doble m' an miey enemic valgut
Que no feiron, si m' aguesson amat:
E fon ancmais en aissi valedors,
Qu' ieu lor vuelh mal de mort, et ilh a me;
Pero trag m' an de tal loc on jasse
Suffrira afan, e fora perilhatz.


Eras ai ieu a bon port de salut,
Fe qu' ieu vos dei, mon navei aribat,
Et ai lo plom e l' estanh recrezut,
E per fin aur mon argent cambiat;
Qu' autreiat m' a una de las gensors
Donas del mon, e ges no m dessove
Que m don s' amor, e d' un baizar m' estre;
Et es tant pros q' us reys en for' honratz.


E per aisso tenc me per ereubut,

E non envei el mon nulh home nat,

Si m vol mi dons tener vestit o nut,

Baizan lonc se, en luec de mollerat:

Anc no fon fag al mieu par tals honors

Cum er a mi, s' en aissi s' esdeve;

Qu' el sieu cors blanc, gras e chauzit e le

Remir baizan, ni m tenc entre mos bratz.


Si 'l
reys N Amfos cui dopton li Masmut,
E 'l mielher
coms de la crestiantat
Mandesson ost, pus be son remazut,
Al nom de dieu farian gran bontat,
Sobr' els Paians Sarrazins trahidors;
Ab que l' us d' els menes ensems ab se
Marit gelos qu' inclau e sera e te,
Non an peccat non lur fos perdonatz.

Ieu remanrai e non irai alhors,
Ni virarai vas autra part mon fre;
E ja negus no m demande per que,
Quar ja per elhs non serai descelatz.


//

Guillaume Ademar (Guilhem Ademar en occitan) (1190/1195–1217) était un troubadour de Gévaudan.

Fils d'un chevalier de Meyrueis, donc d'origine noble, mais pauvre, il passe sa vie entre les cours d'Albi, de Toulouse, de Narbonne, et de Catalogne.
Il obtient durant sa vie une importante réputation, au point qu'un autre troubadour, Monge de Montaudon (le Moine de Montaudon), en fait la satire. Il entre dans les ordres à la fin de sa vie.

Nous possédons de lui seize poèmes, quatorze chansons, un sirventès, et une joute (partiment) avec Eble d'Ussel. Ses chansons sont ses œuvres les plus renommées. Souvent pleines d'humour, il s'y inspire de la poésie d'un de ses plus illustres contemporains: Arnaud Daniel.

Une chanson nous est resté avec sa mélodie.

//

Guilhem Ademar (Old Occitan [ɡiˈʎɛm adeˈmaɾ]; also spelled Guillem, Adamar, or Azemar; fl. 1190/1195–1217) was a troubadour from the Gévaudan in France. He travelled between the courts of Albi, Toulouse, Narbonne, and Spain. He achieved fame enough during his life to be satirised by the nobleman and monk, Monge de Montaudon. Guilhem entered holy orders towards the end of his life. Sixteen poems—fourteen cansos, a sirventes, and a partimen with Eble d'Ussel—form his surviving corpus. His cansos are his most famous pieces. Usually humorous, several mock the poetry of Ademar's more illustrious contemporary Arnaut Daniel. One canso survives with a tune.

According to his vida, Guilhem was the son of a poor knight from Meyrueis (Maruois), the lord of which castle created him a knight. He was an eloquent man who "knew well how to invent (trobaire) poetry." When he was no longer able to support himself as a knight he took to minstrelsy and "was greatly honoured by all the high society." Towards the end of his life he joined the Order of Grandmont (Granmon).

Guilhem Ademar's career can be dated from a reference in a poetic satire of contemporary troubadours by the Monge de Montaudon around 1195. The Monge playfully insults Guilhem as a "bad joglar" who always wears old clothes and whose lady has thirty lovers. The earliest reference to a
W. Ademars, a petty noble of the Gévaudan, occurs in 1192, though this figure, who (variously as Ademars or Azemars) appears in documents until 1217, cannot be definitively identified with the troubadour.

One of Guilhem's more famous pieces is Non pot esser sofert ni atendut, a sensuous canso of courtly love wherein he is wishing that his lady's husband would go far away. It has presented a riddle for its dating through references to two Spanish kings: a rey Ferrans ("king Ferdinand") and reis N'Amfos, cui dopton li masmut / e.l mieiller coms de la crestiantat ("king Don Alfonso, whom the Almohads fear / and the greatest count in Christendom"). Ferrans may be either Ferdinand II of León (died 1188) or Ferdinand III of Castile (began reigning in 1217), both of whom present difficulties because their reigns lie outside the usual dating of Guilhem's career. The Alfonso could be Alfonso II of Aragon (contemporary with Ferdinand II), who was also the Count of Barcelona. It could also be Alfonso IX of León, Ferdinand II's successor, whose kingdom lay about as far away as Guilhem could possibly hope to send his lover's husband; or Alfonso VIII of Castile, whose exploits against the Almohads culminated in the definitive victory at Las Navas in 1212. Since Guilhem wrote a poem sometime between 1215 and 1217 in which he referred to Raymond VI of Toulouse as En Raimon, mon seigner ("Lord Raymond, my lord"), it has also be posited that the mieiller coms referred to in the previous work is Raymond, who was with Alfonso at Las Navas in 1212. Guilhem may thus have had in mind the events of Las Navas and been writing at a time after Ferdinand III's succession. Guilhem may have even been at Las Navas with Raymond.

Guilhem's poetry is in general light, easy-going, and characterised by irony. Like Peire Raimon, his contemporary at the court of Raymond VI of Toulouse, he seems to have been influenced by (and perhaps had an influence on) Arnaut Daniel. Guilhem's lone surviving piece of music is neumatic in texture and motivic in phrasing.

In his primary love songs, Guilhem praises two ladies, one from Albi (Na Bona Nasques, a pet name) and another from Narbonne (Beatriz, perhaps her real name). Despite this, Guilhem has been accused of misogyny for his poem El temps d'estui, qan par la flors el bruoill. His love song Ben for'oimais sazos e locs is written as a message to his lover to be delivered by her porter, who is strictly warned to follow through. In his only sirventes, Ieu ai ja vista manhta rey, Guilhem moralises in a slightly Marcabrunian fashion on how loyal and generous suitors are rejected in favour "fools and misers".

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

Riquer, Martín de. Los trovadores: historia literaria y textos. 3 vol. Barcelona: Planeta, 1975.

viernes, 20 de octubre de 2023

IV, Razos es e mezura,

IV.


Razos es e mezura,

Mentr' om el segle dura,

Que aprenda chascus

De sels que sabon plus.

Ja 'l sens de Salamon,

Ni 'l saber de Platon,

Ni l' engeinz de Virgili,

D' Omer ni de Porfili,

Ni dels autres doctors

Qu' avetz auzitz plusors,

No fora res prezatz,

S' agues estat selatz;

Per qu' ieu soy en cossire

Com pogues far e dire

Tal re que m fos honors,

E grazit pels melhors.

Mas negus non entenda

Qu' ieu aquest fais mi prenda

Que l' encrim de folhor,

Ni m tengna per doctor.

De saber no m fenh ges,

Mas de so qu' ai apres,

Escotan e vezen,

Demandan et auzen;

Car nulhs non a doctrina

Ses autrui disciplina.

Mos sabers non es grans,

Mas qu' en tira 'l talans

D' aprendre e d' auzir

So qu' om degues grazir.

Que eys lo mieu aprenre

Si nulhs es de mi menre

De sen ni de sciensa.

Segon la conoissensa

Qu' ieu ai ni sent ni sai,

Del segle mostrarai

Com se deu captener

Qui vol bon laus aver:

Mas coven esgardar

Cum o dey comensar,

Car sens non es grazitz

Mas per los essernitz,

E s' o es, non es guaire.

Per so vuelh ieu retraire

Al rey cuy es Lerida,

Cui jois e jovens guida,

Primieiramen mos ditz

Si com los ai escritz;

Non per tal que 'l sofranha

Res qu' a bon pretz s' atanha,

Mas car es conoissens

En totz faitz avinens,

Li prec qu' el esmend me,

S' ieu y mespren en re.


Qui vol corteza vida

Demenar ni grazida,

Ab ferm cor e segur,

Per tal que son pretz dur,

Sapcha dieu retener

Et onrar e temer;

Car pretz ni cortezia

Ses dieu non cre que sia.

De totas encontradas,

Estranhas e privadas,

Aprenda de las gens

Faitz e captenemens;

E demand' et enqueira

L' esser e la maneira

Dels avols e dels pros,

Dels malvatz e dels bos:

Lo mal e 'l ben aprenga

E 'l mielhs gart e retenga;

Tot quant es deu saber

E 'l ben sol retener;

Pueis poira s mielhs defendre,

Si nuls lo vol reprendre.

Ja non aura proeza

Qui no fug avoleza,

E non la pot fugir

Qui non la sap chauzir:

Ni cortes non er ja

Qui non conois vila,

Ni bos, si dieus mi sal,

Qui non conois lo mal;

Per so no s deu tardar

D' auzir e d' escoutar

Nuls hom qu' en pretz enten,

Car, pel meu escien,

Entr' els nessis e 'ls fatz

Pot chauzir lo senatz

Tal ren qu' a lui er bos,

Et ad els non ten pros.

Qui sap sens e foldatz

Melhers n' es sos solatz;

Car li sen e li joc

An lur temps e lur loc

On se fan aretraire

Per sels qu' o sabon faire.


Del segle us dic aitan,

Segon que m' es semblan,

Selui ten ieu per pro

Que sap guardar sazo

De sas antas venjar

E 'ls bens guazardonar,

Qu' aitals es bos uzatjes;

E requier o paratjes

Qu' om sia humils als bos

Et als mals ergulhos:

Mas una re us dirai,

Segon lo sen qu' ieu ai,

Non an proeza bona

Ges tuit cill qu' om razona,

Qu' entr' els desconoissens

E per avols guirens

Es proeza jutjada,

E per mans autreiada

Qu' anc non saubron que fos

Proeza per razos.

Proezas son devizas,

E pretz de mantas guizas;

Las unas son cabals

E las autras venals;

Mas, cui que pes o plassa,

Ja no us dirai que s fassa

Pretz de gap ni d' ufana

Ab proeza certana,

C' aisso don s' asegura

Tan quant el segle dura.

Qui proeza dezira

Fols es qui non cossira

Don nais ni don soste,

Car ses aisso non cre

Que nuls hom bon pretz aia, 

Qui que s' en crit ni 'n braia; 

Per fals razonador

Qui non conois valor

En si ni en autrui,

No son, si be s fan brui,

Ges, avol li blasmat

Ni pros cill qu' an lauzat.

D' els no us vuelh pus parlar,

Mas laissarai estar

Los pros ab los prezatz

E 'ls nessis ab los fatz,

E si dirai als gais

De proeza don nais.

Ges no nais ni comensa

Segon autra naissensa,

Qu' ins el cor, so sapchatz,

La noiris voluntatz.

Er no us sia veiaire

S' el filhs fo de bon paire,

Hom no s' en meravilh,

Si non pareis al filh;

Terras pot hom laissar

E son filh heretar,

Mas pretz non aura ja,

Si de son cor non l' a;

Per que pretz senhoreya,

E cre que far o deya

Sobre totas honors,

E n' es caps e colors;

Paratge d' auta gen,

Poders d' aur ni d' argen

No us daran ja bon pretz,

Si ric cor non avetz,

Ric cor, sens desmezura,

Que d' autre non ai cura.

Proeza eis del coratge,

Veus son meilhor linhatge;

Et entendetz apres

Per cuy estai en pes:

Conoissensa e sabers,

Sens, largueza e poders

Donon pretz per tos temps,

Qui 'ls sap aver essems.

En aquest cinc, senz pliu,

Nais proeza e reviu.

Conoissensa e largueza

Son las claus de proeza;

Poders es la serralha,

E qui gen la baralha

Ni la sap desfermar,

Non pot guaire durar;

Per qu' el sens y cove

Que las claus gard e te;

Sabers n' es messatgiers

Cortes e plazentiers

Que dis plazers e 'ls fai

Lay on ve que s' eschai.

Ses aquest cinc no vey

Emperador ni rey,

Duc, comte ni baro

Ni nulh autre home pro

Cui pretz puesca durar,

Si be s fan razonar.

Li flac ric de paratge,

Sofraitos de coratge

Fan dir a lur privatz:

Senher, aisso sapchatz,

Mo senher fora pros

Ab qu' el poders y fos.

Aquest razonamens

Es us devinamens;

Qu' ieu no y conosc ren al,

Ni ab mi non lur val,

Ni ja no 'ls en creirai,

Car conosc ben e sai

Que tos temps fon et er

Que totz pros hom conquier,

Ab sen et ab saber

Et ab ric cor, poder.

Pero ieu ges non dic

Que cill qu' el cor an ric

Puescan far tota via

Tot quant ben estaria;

Mas qui tan quant pot fai

D' aisso qu' a pretz s' eschai,

De qualque poder sia,

Pros es senes falhia.

Pero non entendatz

Qu' ieu a totz los prezatz

Autrei proeza enteira

En neguna maneira;

En cort non o diria,

Car sai qu' ieu falhiria;

Pretz y a et honors

De diversas lauzors,

Car tug cill que pretz an

Non l' an ges d' un semblan.

Li cavalier an pretz

Si cum auzir podetz:

Li un son bon guerrier,

L' autre bon conduchier;

L' un an pretz de servir,

L' autre de gen garnir;

L' un son pros cavalier,

L'  autr' en cort plazentier.

Cist aibs que us ai comtatz

Son greu essems trobatz;

Mas qui mais n' a ab se,

Mais de bon pretz rete;

E qui negun non a,

Si ja pueis li rema

Lo noms de cavalier,

No 'l tenc per dreiturier. 


Las donas eissamens

An pretz diversamens:

Las unas de belleza,

Las autras de proeza;

Las unas son plazens,

Las autras conoissens;

Las unas gen parlans,

Las autras benestans.

A domna, so sapchatz,

Esta molt gent beutatz,

Mas sobre tot l' agensa

Sabers e conoissensa,

Que fai chacun onrar

Segon que s tanh a far.


Li borzes eissamens

An pretz diversamens:

Li un son de paratge

E fan faitz d' agradatge,

Li autre natural

E fan tot atretal;

D' autres n' i a mot pros,

Cortes, francx e joyos 

Que lay on falh l' avers 

Sabon gen dir plazers;

En cort son presentiers,

Et ades plazentiers;

E sabon de domney

De trep e de bordey;

Et estan gen garnens

Mes totz los conoissens,

Garnitz de cortezia

E de bela paria.

Dels autres no son mot,

Enans m' en lays del tot;

Qui no fai be ni 'ls ditz

No 'l lays metz los grazitz,

Ni sera en ma carta,

Ans dic ben que s' en parta.


Li clerc, per cui ancse

Sab hom lo mal e 'l be,

An pretz, si cum s' eschai,

Aital cum ie us dirai;

L' un de bona clercia,

L' autre de cortezia;

Li un de gen parlar,

L' autre de rics faitz far;

Li un de gran bontat,

L' autre de larguetat;

Et en aissi, senhors,

Diversas son lauzors

Donadas a chascun;

Mas non y a negun,

Ja celar no us o quier,

Dona ni cavalier

Ni clerc, so m' es veiaire,

Don hom puesca retraire:

Pretz aissi del tot fi

Qu' om no i trob que chasti;

Qu' aissi parti natura,

Gracia et aventura

Los dons entre las gens.

Non es uns tan valens

El segle ni tan pros

Ni tant aventuros,

De qualque poder sia,

Qu' en alcuna partia

De lauzor no il sofranha

Tal ren don se complanha.

Mas ja li pus prezat

No m' en sapchan mal grat,

S' ieu dic lurs malvestatz,

Car ieu 'ls n' ay ben proatz

Qu' ades son sordeyors

On pus an de ricors.

Doncs qui mais ditz e fai

D' aquo qu' a pretz s' eschai

Pro es aventuros,

Si melher es dels pros.

Vers es so c' aug retraire,

Qu' el temps del premier paire,

Des que cregon las gens,

Per bos captenemens

Elegron poestatz,

Per que entr' els fos patz

E merces e mezura

E largues' e dreitura

Maiormen qu' en autrui.

Mas s' eras non destrui

Chascus e non auci

Aicel que son vezi,

Non cuida esser prezatz,

Tant es otracuidatz

Lo segles descauzitz,

Dessebratz e partitz

De sen e de proeza,

E mesclat ab maleza!

Ieu o planc per joven

E pel destric que y pren

Plus qu' ieu no fas per me,

Qu' a mi non greva re;

S' el segles se dechay,

Non puesc aver esmay

De ren que veia far,

Ab sol que dieus me guar

Ma dona doss' e cara

Que m capdela e m gara

De tot autre cossir,

Mas de lieys obezir.


Dona, pros e valens

Corteza et avinens,

S' en ren ai conoissensa,

La vostra sovinensa,

Que m' es cor et escrima

La m dona e la m' aprima;

Per qu' ieu de totz mos bes

Vos ren laus e merces,

E us o grazisc ades,

Car m' es del cor pus pres,

Dona!


Arnaud de Marueil.

martes, 5 de diciembre de 2023

Cadenet. Oimais m' auretz avinen

Cadenet.


Oimais m' auretz avinen

De chantar e de solatz,

Vos autras, a cui joy platz,

Quar tan trob de chauzimen

Que mandamen n' ai sivals;

E si m creissia 'l cabals

De joy, mais m' alegraria;

No per tan que be poiria

Mon cor destrenher d' aitan,

Que ja nulhs hom a mon chan

Gran joy non conoisseria.


Pero, joguan e rizen,

Deu esser quetz e selatz

Qui savis es e membratz,

Et ieu suy be d' aital sen 

Que no m' es hom tan corals 

Que no m sembles deslials, 

Pueys trop mon joy m' enquerria; 

E selh que mielhs cuiaria 

Saber mon cor demandan,

Sabria n' al cap del an 

Aitan cum lo primier dia.


En ren, al mieu escien,

Non a ops hom tan senatz

Cum en amor, quar si amatz

Et etz de leugier talen,

Seretz de parlar venals,

E de trop parlar ve mals;

Sabetz qu' om en pert s' amia?

Per que sens i tanheria

Que capdeles lo talan, 

Qu'aissi vay amors enan,

Et dechai per leujaria.


Res, dona, no m' es tan gen 

Coma quan vos m' esguardatz, 

Sol qu' els huelhs fosson mandatz

Del cor, qu' als no vau queren. 

Ai! qu' ai dig? Es vos donc tals 

Que ja m fassatz semblan fals? 

Non ges pero tan volria

Gauzir, domna, si us plasia 

Essems lo joy e l' afan; 

Qu' ieu o dic quar o vuelh tan,

E per aisso dic folhia.


Ie us am per vostre cor gen, 

E us am quar ades gensatz, 

E us am quar i es beutatz, 

E us am quar etz avinens, 

E vos am quar etz leyals, 

E vos am quar etz cabals, 

E us am per vostra conhdia, 

E us am per plazen paria, 

E us am quar etz ses enguan, 

Qu'aissi etz facha a guaran, 

Que mais ni meins no i tanhia. 


Si 'l reina non sufria, 

Valors del tot dechairia, 

Helionors, que donan, 

Ad honor e ses enjan, 

Melhura son pretz quec dia.

___


Aitals cum hieu seria,

Si 'l poder n' avia, 

Volgra que fos

Qui n' es poderos;

Qu' ieu seria gen tenens

D'armas e de vestimens,

E seria larcx conduchiers,

E seria en cort ufaniers,

E volria domnas vezer,

E soven donar mon aver,

E seguir guerras e torneys

Et agradar mi a dompneys.


Aisso m par que valria 

Mais que raubairia 

Don vey cobeitos 

Totz nostres baros, 

Que si vos es plus manens

Qu'us autres e vostras gens, 

Ajustaran cavalhiers

Ab us guarnimens leugiers,

Per plus leu cossegre l' aver,

O, si atrobavo poder,

Per plus leu fugir, so m pareys;

Aisso tolh pretz e 'l descreys. 


Temps fo qu' om conoyssia

Drutz, quan los vezia,

A las grans messios 

Et als belhs dos 

Et als azautz guarnimens

Et als belhs aculhimens,

Maier, qui es belhs parlier, 

Qu' aver totz los bos mestiers; 

Mas ab gienh ni ab saber 

No pot hom pretz retener, 

Si ab faitz no 'ls fai o no 'ls creys;

Aissi vai aquesta leys.


Nulhs hom per cortezia

No s desviaria; 

E si fon sazos 

Qu'om er amoros, 

E paria jovens, 

E renhava entendemens, 

Mas eras qui vai primiers 

Penre los buous e 'ls boviers, 

Dizon que sap mais valer;

Vos guardatz si 'lhs dizon ver 

Qui d' aquelh guazanh mezeys 

Porton malazautz arneys. 

viernes, 20 de octubre de 2023

XVI, De nuilla ren non es tan grans cardatz

XVI.


De nuilla ren non es tan grans cardatz

Cum d' omes pros, e car n' es carestia,

Fai n' a plaigner uns pros qan se cambia;

Et eu dic lo pel vescomt de Burlatz,

C' auzit ai dir q' es de bon pretz camjatz,

Car no il platz jes aitan cum sol valors;

Eu non dic jes per so q' a mal so tenga,

Enanz o fatz per respeig que reveigna;

Que vida es anta e desonors

Qui non a pretz segon q' es sa ricors.


Que hom non es tan pros ni tan prezatz

Que non aia blasme de cui que sia;

E si us fols li ditz mal per follia,

Jes per aisso no s tenga per blasmatz,

Enanz s' en deu tener per ben lauzatz,

Que blasmes es del fol al pro lauzors;

Per qu' eu li prec que mon conseill reteigna, 

E cum se sol captener se capteigna,

E laisse dir als nescis lor follors,

Que ill conoissen en diran pro d' onors.


Qu' ieu ai auzit mal dire d' En Blacatz,

Que per aisso non i s refrenet un dia,

E d' En Raimon Agout que tan valia,

E del marques de cui fon Monferratz;

Que per aisso non semblet nuills iratz,

Ni non tolgron benfaig a cantadors.

Pauc vos ama, vescoms, qui us enseigna

Que de ben far hi de pretz no us soveigna;

Leu aura fait vostre fins pres son cors,

Si non avetz amics e lauzadors.


De las domnas mi platz be lur honors

De Caherci, e voill mal als seignors.


Cadenet.

V, Ben volgra, s' esser pogues,

V.


Ben volgra, s' esser pogues,

Tot lo mal qu' ai fag desfar,

E 'l bes qu' ieu non ai fag far.

Ai! cum m' en fora ben pres,

Si 'l bes fos mals e 'l mals bes;

Aissi no m calgra doptar,

Ans fora lo bes tant grans

Qu' ieu fora pars d' un dels sans: 

Aras non sai cum s' anara de me, 

Tant son li mal gran e petit li be.


Tant mi sent ves dieu mespres

Qu' ieu m cuiei desesperar:

Mas vei qu' ieu non o dei far,

Car maiers es sa merces

Qu' el mieus grans peccatz non es;

Aisso m fai assegurar.

Pero ben volgra tres tans

Viure sai de jorns e d' ans

Ab sa honor, per miels trobar merce, 

Cum l' ai estat fals e de mala fe.


Ben sai, si ja m val merces,

Que merces sera ses par;

Sol aisso m deu esglaiar;

Car re plus fag non agues

Mas las setmanas e 'ls mes

E 'ls ans qu' ai laissatz passar

Qu' ieu non fui de dieu membrans,

Sol aisso m deu esser dans,

Car guizardon no fai hom de non re,

E quier l' a tort qui non a fag de que.


Vers Ihesu Christz, no vos pes

Si de ren vos aus preiar;

Merces! no m laisses cobrar

Al diable que m tenc pres;

E s' anc fis ren que il plagues,

Al cors, o vendetz tot car,

Al cors qu' a faitz los enjans

En sia faitz lo demans:

Lo cors n' aia la pena que il cove,

Qu' el a trait vos e s' arma e se.


Ben sai qu' a tart me sui pres

Vas dieu de merce clamar;

Mas vos mi mandetz, so m par,

Que, qual ora qu' ieu vengues,

No m soanariatz ges,

E fora temps d' albergar;

Pero ben volgra enans

Laissar mos faillimens grans,

Qu' en vostra cort non pot intrar, so cre,

Nuills hom tachatz de nuilla laia re.


Segles desleials, truans,

Vils enseinhaires d' enjans,

Ab vos non a nuills hom honor ni be,

Pois ama dieu ni 'l tem ni 'l blan ni 'l cre.


Cadenet.

lunes, 11 de diciembre de 2023

Albertet de Gap, ou Albert de Sisteron.

Albertet de Gap, ou Albert de Sisteron.


Atrestal vol faire de mi m' amia,

Com lo rics hom fai del bon escudier,

Que, per aisso qu' el lo serv voluntier,

Li aloigna mais sa cavallaria;

Mas a lieis non calria

D' aisso gaire temer,

Que, on mais mi faria

D'amor ni de plazer,

E plus fizel m' auria.


Fizel m' aura trop mieills que non solia,

Qu' ieu l' am totz jorns, sempre huoi mais que hier,

Que tant son plus doblat miei cossirier

Con lo sols es plus chautz contra 'l mieich dia;

E s' amors l' en fazia

La veritat saber,

Ben leu non li plairia

Qu' il me fezes doler,

Que merces l' en penria.


E si merces tant son cor humilia

Que no m laisse morir d' un desirier,

Mi, que sui sieus liges, ses parsonier,

Merce fara mesclad' ab cortesia;

E s' ieu en lieis faillia,

Mal respieg posc' aver

En nuill' autra que sia,

S' ella no m vol valer

Cui totz temps serviria.

Que ges mos cors no s cambia ni s desvia

De ben servir lo sieu cors presentier,

D' aital servir com de mi l' a mestier

De ben e d' als qu' ieu 'l faire poiria:

Qu' il sap qu' ieu non deuria

Faire mais son voler;

E si ella m disia,

D'aisso que m promet, ver,

Bel guizardon n' auria.


Bel guizardon n' aurai, sol que no m dia

Qu' ieu fatz que fols car la prec ni l' enquier,

Qu' ieu am pro mais un plazer messongier

De lieis, qu' aver d' un' autra seignoria;

Ni en tota ma via

Mon cor ni mon esper

Non vuoill de sa baillia,

So sapch' ill ben en ver,

Partir, on qu' ieu m' estia.


Cansos, en Lombardia

Vuoill que fassatz saber

Que sil bella chausia,

En cui ai mon esper,

De mi li sovenria.


Domna, on que ieu sia

Fatz vostre pretz saber,

Car jois e cortesia

E sens o fan voler,

Que us meilluran quec dia.

lunes, 9 de octubre de 2023

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh, Bornelh, Borneill, Bornell, Borneil, Borneyll, 1138 - 1215

Guiraud de Borneil.

Guiraud, Giraud, Guiraut, Giraut, Girautz ; Borneil, Bornelh,  Bornelh, Borneill,  Bornell, Borneil, Borneyll

I.

Ar ai gran joy quant remembri l' amor
Que ten mon cor ferm en sa fezeutat;
Que l' autr' ier vinc en un vergier de flor
Tot gent cubert ab chan d' auzels mesclat,
E quant estei en aquels bels jardis,
Lai m' aparec la bella flors de lis,
E pres mos huels e sazic mon coratge,
Si que anc pueis remembransa ni sen
Non aic mas quant de lieys en cui m' enten.


Ilh es selha per cui ieu chant e plor;
Tant ai ves lieys mon talant esmerat,
Soven sospir e soplei et azor
Ves lai on vi resplandir sa beutat;
Flors de domnas, c' om acli e grazis,
Es aissella que tan gen m' a conquis,
Dous' e bona, humil, de gran paratge,
En faitz gentils ab solatz avinen,
Agradiva vas tota bona gen.


Ben fora ricx, s' auzes dir sa lauzor,
Qu' a tota gen vengra l' auzirs en grat;
Mas paor ai que fals lauzenjador,
Felh et esquiu, sobredesmezurat
M' entendesson, et ai trops d' enemis:
A mi non play qu' om se fassa devis;
Mas quan veirai home de son linhatge,
Lauzar l' ai tan tro que la boca m fen,
Tan d' amor port al sieu bel cors jauzen.


Ja non laissetz per mi ni per amor
Fals lauzengiers complitz de malvestat,
E demandatz cui ni quals es l' onor,
S' es loing o pres, qu' aisso us ai ben emblat,
Qu' ans fos ieu mortz qu' en aital mot falhis:
Qu' amic non ai ben d' aisso no 'l trais;
Quar hom non es non aia per usatge
Us fols vezis que 'l vai mal enqueren,
Per q' us no s fi en fil ni en paren.

Ara diran de mi escarnidor:
Ai! ai! fant il, cum ten sos huels en fat
E sa gamba d' orguelh e de ricor!
Qu' ieu non cossir, s' er' en un gran mercat,
Mas quant de lieys on mos cors s' es assis,
E ten los huels viratz vas lo pais
On ilh estai, e parl' en mon coratge
Ades de lieis on mon fin cor s' aten,
Car non ama qui non o fai parven.


II.

Ja m vai revenen
D' un dol e d' un' ira
Mos cors, quar aten
Per sol bon coven
Avinen e jai;
Per qu' ieu chantarai:
Qu' ogan non chantera,
Pos vergiers, ni pratz,
No m' adui solatz,
Ni chans per plaissatz
Que l' auzelet fan
Vas lo torn de l' an.

Ni ja l' avol gen
En patz no sofrira,
Qu' apessadamen
Van ves valor len,
Per que pretz dechai;
Ren als no us en sai,
Mas ja non cuidera
Fos aitan viatz
Joys dezamparatz;
Vos m' en conortatz,
Domna, per cui chan,
E m vau alegran.
E per vos defen
So que plus me tira,
Que no m' espaven
Per bon covinen
Que n' agui e n' ai,
Mas plus no m' eschai;
Qu' assatz miels chantera,
Si 'l gens cors honratz
Mi fos plus privatz;
Empero, si us platz,
No y dei aver dan
Si us repren chantan.

Qu' ab plus d' ardimen
Mos fatz cors no s vira,
Ta fort m' espaven;
Ans me ditz soven
Qu' a mon dan serai,
Quan vos preiarai,
Pos aissi m' es fera,
Quar sol o cuiatz
Ans que ren sapchatz;
Si plus n' auziatz,
Paor mi faitz gran
Que m dobles l' afan.

Mas mon escien
Tot' autra m sufrira
Plus d' envazimen.
Parlem bellamen;
Diguatz, o dirai;
Qual tort vos aurai
Si us am, o enquera
Vos en prec forsatz?
Pois pres o liatz
Sui, ja non crezatz
Que sobretalan
Ja m' ane guaran.

Quar qui 'ls dregz enten
D' amor, ni 'n sospira,
Non pot aver sen
De gran jauzimen,
S' ab foldat no y vai;
Qu' anc drut savi guai
No vi, qu' ans esmera
Lo sen la foudatz:
Pero s' amavatz,
E 'l sen creziatz,
Per pauc de semblan
Iriatz doptan.

E per aisso pren
Qui trop no s' albira;
Primiers quar cossen
So qu' autre repren:
Ges ben no us estai,
Si us mespren de lai;
Qu' eissamen m' amera
Cum vos vos amatz,
Que guerra m fassatz;
Mas sufretz en patz,
Quar silh venseran
Que miels sufriran.

Qu' en patz e sufren
Vi ja que m jauzira
D' un amor valen,
Si leugieramen,
Per fol sen savai,
No m fezes esglai
So que m' ajudera,
Si 'n fos veziatz;
Mas feyssi m' iratz,
Per qu' autre senatz,
Quan m' anei tarzan,
Pois pres ta enan.

E pueys sofertera
Maiors tortz assatz,
Quan m' en sui lunhatz,
E sui 'n esfredatz;
Per qu' ie us prec e us man
Que sufratz aman.


III.

No pues sofrir qu' a la dolor
De la den la lenga no vir,
E 'l cor a la novelha flor,
Lanquan vei los ramels florir,
Doussa votz pel boscatge
Aug dels auzelhs enamoratz;
E si be m' estau apessatz
Ni pres per mal usatge,
Quan vey camps e vergiers e pratz,
Eu m renovelh e m' asolatz.


Qu' ieu no m' esfortz d' autre labor
Mas de chantar e d' esbaudir;
L' autr' ier sompniey en pascor
Un somnhe, que m fetz esbaudir,
D' un esparvier ramatge.
Que s' era sus mon pong pauzatz,
E si m semblav' adomesgatz,
Anc non vi tan salvatge,
Mas pueys fon mainiers e privatz,
E de bons getz apreisonatz.

Lo somnhe dis a mon senhor,
Qu' a son amic lo deu hom dir,
Et el narret lo m' en amor,
E dis me que no m pot falhir
Que del aussor paratge
Conquerrai tal amigu' en patz,
Quan be m' en serai trebalhatz,
Qu' anc hom de mon linhatge
Ni de maior valor assatz
Non amet tal, ni 'n fon amatz.

Aras n' ai vergonha e paor
Quan m' esvelh, e planc e sospir,
E 'l somnhe tenc a gran folhor,
E non crey que puesc' avenir;
Pero d' un fat coratge
No s pot partir us rics pessatz
Orgoylhos e desmezuratz;
Qu' apres nostre passatge
Crey qu' el somjes sera vertatz,
Aissi dreg cum mi fo narratz.


E pueis auziretz cantador
E cansos anar e venir;
Qu' eras, quan re no sai ves or,
M' aven un pauc plus enardir
D' enviar mon messatge,
Que ns porte nostras amistatz;
Que sai n' es faita la meitatz,
Mas de lai non tenc gatge;
Pero ja non er acabatz
Nuls fagz tro sia comensatz.

Qu' ieu ai vist comensada tor
D' una sola peira bastir,
E quad a pauc poiar aussor
Tro que la podia hom garnir;
Per qu' ieu prenc vassallatge
D' aitan, si vos m' o conselhatz,
Qu' el vers quant er ben acabatz
Trametrai el viatge,
Si trob qui lai lo m port viatz,
Ab que s deport e s don solatz.

E s' ieu ja vas emperador
Ni vas rei vauc, si m vol grazir
Tot aissi com al sieu traichor
Que no 'l sap ni no 'l pot gandir,
Ni mantener ostatge,
Loing en un dels estrans regnatz;
Qu' aissi serai justiziatz
E fis de gran damnatge,
Si 'l sieus gens cors blancs e prezatz
M' es estrans ni m' estai iratz.

E vos entendetz e veiatz
Que sabetz mon lengatge,
Quoras que fezes motz serratz,
S' eras no 'ls fatz ben esclairatz.


E soi m' en per so esforsatz
Qu' entendatz cals chansos eu fatz.

IV.

Rei glorios, verais lums e clardatz,
Dieu poderos, senher, si a vos platz,
Al mieu
compainh sias fizels ajuda,
Qu' ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, si dormetz o velhatz,

Non dormatz plus, qu' el jorn es apropchatz,

Qu' en Orien vey l' estela creguda
Qu' adutz lo jorn, qu' ieu l' ai ben conoguda,

Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, en chantan vos apel,
Non dormatz plus, qu' ieu aug chantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge,
Et ai paor qu' el gilos vos assatge,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, issetz al fenestrel,
Et esgardatz las ensenhas del cel,
Conoiseretz si us sui fizels messatge;
Si non o faitz, vostres er lo dampnatge,
Et ades sera l' alba.(”)

"Bel companhos, pus mi parti de vos

Ieu non durmi ni m muec de ginolhos,

Ans preguei dieu lo filh santa Maria

Que us mi rendes per leial companhia,
Et ades sera l' alba.(”)

“Bel companhos, las! foras al peiros,
Me preiavatz qu' ieu no fos dormilhos,
Enans velhes tota nueg tro al dia;
Aras no us plai mos chans ni ma paria,
Et ades sera l' alba.”

“Bel dos companh, tan soy en ric sojorn

Qu' ieu no volgra mais fos alba ni jorn,

Car la genser que anc nasques de maire

Tenc et abras, per qu' ieu non prezi guaire

Lo fol gilos ni l' alba.”

//




Giraut de Bornelh, Girautz de Borneill, Giraud de Bornell, de Borneil o de Borneyll (Exideuil, Eissiduelh, Lemosín, Dordoña, 1138 – 1215) fue un trovador francés en lengua occitana, del cual se conservan alrededor de ochenta composiciones y cuatro partituras; un alba, cuarenta y seis cansós, una composición religiosa, dos cantos de cruzada, una pastorela, dos planhs, (planch) una romanza, dieciséis sirventeses, seis sirventés-cansós y tres tensós. Fue tan famoso que sus contemporáneos lo llamaron "maestro de trovadores", aunque esta denominación parece ser literal, porque también se dedicaba a la enseñanza.

Se conservan sobre este trovador una Vida y seis razós de distinta fiabilidad. Era "de baja condición, pero sabio hombre de letras y de ingenio natural... Su vida transcurría de tal suerte que durante todo el invierno estaba en la escuela y enseñaba letras, y todo el verano andaba por las cortes y llevaba consigo dos cantantes que cantaban sus canciones. Nunca quiso casarse, y todo lo que ganaba se lo daba a sus pobres padres, y a la iglesia de la villa donde nació, la cual iglesia tenía por nombre, y aún lo tiene, San Gervasio". Estudió en una abadía limosina y tras pasar por varias cortes occitanas se vinculó a la corte de Alfonso II de Aragón y acompañó al conde Adémar V a las Cruzadas entre 1188 y 1189. También estuvo algún tiempo en la corte del rey Alfonso VIII de Castilla, quien le hizo numerosos regalos ("un muy rico palafrén herrado, y muchas otras joyas, y todos los nobles de su corte le habían dado ricos presentes").​
Se retiró al Lemosín el 1192. Su prestigio fue tal que Dante Alighieri lo puso en su Purgatorio (XXVI, 120) como el segundo mejor trovador después de Arnaut Daniel, aunque en su De vulgari eloquentia (liber secundus, Gerardum de Bornello) lo pone entre los tres poetas provenzales más grandes: Giraut de Bornelh lo sería respecto a la poesía más alta, cuyo tema es la virtud, Arnaut Daniel en cuanto a la lírica amorosa y Bertrand de Born en la poesía marcial.

También fue protegido por Ricardo Corazón de León en la tercera cruzada, por el príncipe Bohemundo III de Antioquía, en cuya corte estuvo un invierno, y por el rey Pedro II de Aragón; tuvo también su parte de mala suerte: aunque se dice que Sancho el Fuerte de Navarra lo hizo desvalijar a su regreso de Castilla ("lo hizo robar y le quitó todo el arnés y tomó para sí el palafrén herrado, y la otra parte del botín dejó para aquéllos que le habían robado", cuenta una razó) en realidad el robo fue cometido por un noble navarro; y su señor feudal, el vizconde de Limoges Guido IV, tomó y saqueó el castillo de su natal Exideuil en 1211.

Empezó siendo partidario del trobar clus por influjo de Arnaut Daniel, pero luego abandonó este oscuro estilo por el trobar leu más simple y melódico; sobre estos dos estilos debatió en verso con Raimbaut d'Aurenga.​ Sus numerosas composiciones abarcan distintos géneros; la lírica amorosa está en su mayor parte dedicada a Alamanda d'Estanc. Se cita como su obra maestra en esta lírica amorosa una deliciosa e inspirada alba, en la que supo hermanar hábilmente la poesía popular con las refinadas formas literarias cortesanas; en algunos sirventeses lamenta la decadencia de las reglas de la caballería y de la poesía; también escribió diálogos amatorios, pastorelas y una elegía fúnebre o planto / planh, inspirado por la muerte de su amigo Ignaure de Pena Vermelha. Sólo han sobrevivido cuatro de sus melodías.
La albada Reis glorios es una de les más famosas y excepcionalmente bella.

http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=giraut-de-bornelh

https://trobadors.iec.cat/veure_observacions.asp?id_estudi=33&codi=242,026

https://hispanamusica.wordpress.com/giraut-de-bornelh-1138-1215/

http://www.trobar.org/troubadours/giraut_de_bornelh/

https://trobadors.iec.cat/autors_obres_d.asp?autor=Giraut%20de%20Bornelh

http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/sanchezjimenez/tesis.pdf

Roig Torres, María Elena (2015). «Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)». Tesis doctoral (Universidad de Barcelona). 

http://hdl.handle.net/10803/393890

https://en.wikipedia.org/wiki/Giraut_de_Bornelh

About ninety of Giraut's poems and four of his melodies survive; these were held in high esteem in the 13th century: Petrarch called him "master of the troubadours", while Dante, who preferred Arnaut Daniel, mentions that many considered him superior. Notable pieces include:

S'anc jorn aqui joi e solaz, a planh about the death of Raimbaut d'Aurenga.

Ara·m platz, Giraut de Borneill, a tenso with Raimbaut d'Aurenga discussing trobar clus versus trobar leu.

Be me plairia, senh'en reis, a tenso with king Alfons II of Aragon
Giraut contributes to the poetical debate as to whether a lady is dishonoured by taking a lover who is richer than herself. This debate was begun by Guilhem de Saint-Leidier, taken up by Azalais de Porcairagues and Raimbaut d'Aurenga, and continued in a partimen between Dalfi d'Alvernha and Perdigon.

Reis glorios (glorious king), a well-known alba.

Sharman, Ruth V. (1989). The Cansos and Sirventes of the Troubadour Giraut de Borneil. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-25635-6.