Mostrando las entradas para la consulta auzel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta auzel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes

Le Dauphin d' Auvergne, t. IV. Cinq pièces.

Lo Dalfins d' Alverne si fo coms d' Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus cortes del mon, e dels larcs; e 'l meiller d' armas, e que plus saup d' amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e 'l plus conoissens e 'l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas e tensos; e 'l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e per
avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non perdet.
Lo Dalfins d' Alvernhe si era drutz d' una domna d' un son castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del Dalfin que ill des lart ad ous frire; e 'l baile si l' en det un metz bacon. E l' evesques lo saup e fetz n' aquesta cobla, blasman lo baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo feisetz dar metz.

Per Crist, si 'l servens fos meus,
D' un cotel li dari' al cor,
Can fez del bacon partida
A lei que l' il queri tan gen.
Ben saup del Dalfin lo talen,
Que s' el plus ni men no i meses,
A la ganta li dera tres,
Mas posc en ver dire
Petit ac lart Maurina als ous frire.

L' evesques si era drutz d' una fort bella dompna qu' era moiller d' en Chantart de Caulec qu' estava a pescadoiras, e 'l Dalfins si 'l respondet a la cobla:
Li evesque troban en sos breus
Mais volon Chaulet que por,
E pesca que li covida
A pescadoiras fort soven
Per un bel peisson que lai pren;
E 'l peissos es gais e cortes;
Mas d' una re l' es trop mal pres
Car s' es laissatz ausire
Al preveire que no fais mas lo rire...


Lo Dalfins fetz aquesta cobla d' En Bertran de la Tor e mandet la il per Mauret, qu' era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada valor e larguessa.
Mauret, Bertran a laissada, etc.
Bastero, 81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.

Deudes de Prades, t. III. Vingt-deux pièces.
Deude de Pradas si fo de Rosergue, d' un borc que a nom Pradas, qu' es pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben d' amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas, ni grazidas.
Il dit dans deux de ses pièces:
Ja non creirai que dieus oblit
Bon drut ni belh dompneiador,
Si per autre peccat maior
Pus colpable non l' a cauzit.
No m puesc.

Tan sen al cor un amoros dezir...
Que no vuelh ges esser en paradis
Per so que mais no pogues car tener
Lay on beutatz e jovens senhoreia.
Tan sen al cor.

Ce troubadour est auteur d' un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d' environ trois mille six cents vers; en voici quelques passages:
Aissi comensa lo pologre dels auzels cassadors.
Daudes de Pradas non s' oblida...
Car dels austors e dels falcos,
D' esparviers e' d' esmerillos
Dirai de cantas manieras son,
Per tal c' om tria lo plus bon
E per tal c' om meills son cor meta

A ben tener et a noirir;
Pos sabra lo meillor chauzir,
Car totz auzels qui autres prendon
En dreit solatz gran loguier rendon
A sels que los noirisson ni 'ls amon;
Et aisi com lainh cascun reclamon,
E segon so qu' ieu ai legit
E sai per mi e n' ai auzit.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las mais valensas;
Aprop dirai com hom los tenga;
E si s deve que mal lur venga,
Consi lur fasson guerizo
Ab polvera et ab poizo
O ab autra calque metzina
Que lur sia bona e fina.

Lo pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d' austor de cantas maneiras son:
De tres maneiras son austor
Car l' un son gran, l' autre menor,
L' autre petit de bona guiza
Si com natura los deviza.
Aisel qu' es mager es pus gros,
Es plus domesges e plus bos,
Los huells a bels, clars e lusens,
E los pes gros e covinens,
Onglas longas, ale grenolt,
Cueindamen vol manjar molt,
Ab auzels cautz fort s' esjauzis,
Per nuill auzel no s' alentis,
L' aigla no ill fai nuilla paor,
Per so tenh ieu sest per meillor.
Lo meians a rossas las alas,
Pes cortz et onglas breus e malas,
Los hueills a gros e cais escurs,
A far domesge es fort durs;
Ges al premier an no val gaire
Mas al ters torna de bon aire.
La rest linhatges es petitz,
A lei de tersol eisernitz,
E vola tost, pro es maniers
E de manjar fort ufaniers,
Leugiers es a enauzelar,
E pot n' om dese gazanar.
Lo grans e 'l paucx son pro domesge
Mas lo meians si te foresge;
Pero ab totz pot hom far joc
Si gardes be sazon e loc...

Cossi deu hom conoisser austor sa:
Cui vol austor triar per sa
Lev lo ab la senestra ma
La coda lo d' amon d' aval,
E si s ten gras, e si s fa cal,
Si non bat fort, e 'l bec non bada
Ni te la coa eissalatada
Sas es de cors, non ja dopte...

Cossi deu hom conoisser esparvier de bonas faissos:
Aprop l' austor ven esparvier
E degra meills anar premier,
Tant es cortes, pros et adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz;
Cui 'l vol tener san e mudar,
Tot l' ivern lo deu sejornar
Que non prenda pic ni agassa
Ni autre auzel que mal li fassa;
Esparvier, qu' en tor pren colom,
Se nafra leu, car trop gran tom
Pren can davala del boial...

Destriansa d' auzel fill d' auzel jove:
Auzel jove fai auzel ros
Ab grossa mailla, ab hueills senros;
Arditz es, mas greu passara
Cinc ans om tan be no 'l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
Ab hueills colratz, aisi es vers,
Sist valon mais e vivon pro,
Sol c' om los tenga per razo.

De cantas maneiras so 'l falco:
De falcons hi a VII linhatges
Mas los dos tenc per trop salvatges,
Car anc non ac en sest pais,
Ni ieu non vi home qu' en vis.

Del premier linhatge:
Falcx laniers es primeiras
De totz los autres cais vilas;
D' aquetz n' i a doas maneiras,
Mas ja no 'ls vueillas ni 'ls queiras;
Mas si vols bon falcon lanier,
Ab gros cap, ab gros bec lo quier
Et alas longas, coa breu,
Pe aiglenti mas ges trop leu...

Lo segons linhatge:
Lo segons es lo pelegris;
Leu si te e leu si noiris
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni,
Auzels es valens e cortes...

Lo ters linhatge:
Lo ters es lo falcx montaris;
Sest es assatz nostre vezis,
Totz proz om lo conois, so cug;
Pos es privatz, a tart s' en fug.

Lo cart linhatge:
Lo cart a nom falco gruer
Ho gentil, car de son mester
Li don' om nom per que val mais,
Auzel es de trop gran pantais.
A ome a pe non val re,
Car trop a segre lo ill cove...
Que sel que a lo cap menor
Deu hom cauzir per lo meillor.

Lo quint linhatge:
Lo quins es apelatz guirfalc
Cui auzels de son gran no valc;
Fort es apres et enginhos
E de cassar aventuros.

Lo seize linhatge:
Lo seizes a nom surpunic,
Aquest es l' un d' aquestz qu' ieu dic
Que non vi home l' agues vist...
Grans es et aigla blanca sembla,
Auzel qu' el ve de paor trembla,
Pero a guirfalc retrai d' hueills,
D' alas e de bec e d' ergueills.

Del sete linhatge:
Lo sete apella hom britan;
D' aquest troba hom escrig tan
Que nuills auzels volar non auza
Sotz lui, can vola, mas en pauza
Lo pot hom penre tost a terra...
De totz auzels es lo maistre,
Rei o comte vol per ministre
O ric ome de gran poder,
E s' es pros, fai lo mais valer;
De totz auzels porta la flor
Tos temps fai alegre senhor...
E tug falco comunalmen
Lur senhor rendon plus valen.
Tug falco son d' aital natura
Que lur senhor per els meillura.


Esmerillos, e de lurs conoissensas:
Esmerillo son de tres guisas
Car l' un an las esquinas grizas;
L' autre negras e son petit,
Ramier fort e son abelit;
L' autre son un petit maioret
E coma falc lanier blanquet...

Cals hom deu tener auzel:
Cui joc d' auzel vol mantener
Ben deu conoisser e saber
Cals hom conve a tal mestier.
Hom avinens, ses cor leugier,
Que non s' irasca ni s trebaill
A totas vetz que l' auzel faill;
Car non er non fassa irat
Alcuna vetz; si per so 'l bat
Ni 'l secot trop fort ni l' estrenh,
No ill tenra pro re c' om l' esenh;
De trop beure si deu gardar,
Qu' el vi no 'l puesca enebriar,
Car nuills hom ibres non a sen...
Qui beu pimen ni vi trop fort
Gart si qu' auzel apres no port,
Car fortor d' erbas e de vi
L' enmalautis e si l' ausi;
Nuills hom qu' es trop luxurios
A tener auzel non es bos;
Trop gran mal si fai si 'l mantuza,
Si fempnas comunals uza...
Mas un conseill hi a fort bo,
Lave las mans e 'ls hueills autressi...
Tot enans que son auzel tenga
Per so que mal de lui no ill venga.
D' ome putnais es ben defuitz
Que no ill cove aitals desduitz,
E dirai vos razo per que,
Car tot l' umplis de son ale...

De cal guiza deu hom paiser auzel, entro sia cregutz del tot.
Auzeletz petitz lur pot dar
Aissi com son li passero
E l' autre menut auzelo;
Carn de galina lur es bona,
Cant hom de fresca la lur dona;
Alcuna vetz cor de mouto;
Qui 'l lur dona, assatz es bo;
Mas qui lur dona trop soven
Carn de mouto, contranhemen
De nervis o trop mal lur fai,
E de creiser trop los retrai;
Pero una vetz la setmana
Lur es assatz bona e sana,
Aiso coven ben a membrar
Que tot an deu hom trisar
Sobr' una post menudamen
So que ill man premeiramen,
E pueisas, ab una broqueta
Que non sia trop agudeta,
Hom los pasca tot belamen,
Non trop ensems ni trop soven;
De catre vetz lo jorn n' a pro...


D' esperimens d' auzels:
En un libre del rei Enric
D' Anglaterra, lo pros e 'l ric,
Que amet plus auzels e cas
Que non fes anc nuill crestias,
Trobei d' azautz esperimens
On no cove far argumens,
Car non es als mas bona fes
Que sol valer mais c' autra res.


Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis.
Cant hom ve de premier issir
Pena d' auzel com deu dir:
Bel senher dieus, per meravilla
Tes sotz tos pes ta volatilia...
Vincit leo de tribu Juda, radix David, alleluia:
Per paor d' aigla vos diretz,
Tot' ora cant en cassa iretz:
Lo leo vens del trep Juda,
Raitz david, alleluia...

Cant auzels petitz se sent gota en l' ala:
Cant auzel que ferma noiritz
Goteta en l' ala sentitz,
Lo sanc o la graissa prendetz
D' un' auca, e ben lo 'n onhetz
De sotz las alas totz los os,
Los loncx e 'ls breus e 'ls prims e 'ls gros;
Apres de l' auca mange pro,
Qu' en aissi 'l tenra mais de pro;
Si 'l pendon fort onhetz las li
Desotz ab de l' oli lauri,
E s' oli lauri no ill trobatz,
Ab fel de porc las li bregatz;
E s' es per natura alapens
E non i val nuills onhemens,
Verbena vert brusaretz fort,
E can n' auretz lo suc estort,
Las alas desotz n' ongeretz
E la carn ins li moillaretz...

Contra mal de pepida:
Totz auzels, pueis que a pepida,
Mal manja e mal esmofida;
Et aiso es ben causa serta,
Que ades te la boc' uberta,
Car la pepida ten destreg
E ill fai dezirar l' aer freg.
Pepida es un mal que nais
En la lenga, e cant si pais,
Enbarga lo, non pot trair
So que manja segon dezir;
Desotz es el som de la lenga;
E qui 'l vol gardar que no ill venga,
Gart lo tot' ora de carn grassa...

Cant auzel a febre:
Si vostr' auzel febre destrenh,
Ges d' esser malautes no s fenh...
Per que o conoisseretz leu.
Lo cap te bas et er for greu
Que un pauc non l' aia enflat,
Sa pluma li trembla e ill bat,
E si nocas se te tot dreg,
Ben fai parer que aia freg,
E los hueills te claus per dormir;
So que pren non pot degerir;
Azoras gieta so que manja,
Que re en la gorga no s' estanca;
Un jorn manja coitozamen,
Autre non vol manjar nien...
Cant vostr' auzel veiretz aital,
Sapchatz que febres li fai mal;
Per febre lo sol home sancnar,
Mas qui be o no sap far
No s' en deu per re entremetre...
La camba dreita liaria
Ben estreg ab una coreia,
E ben cove fort clar li veia,
Car las venas son tan sotils
Coma seria uns prims fils;
Per meig de la camba d' avan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so...
Desotz el pe un' autra n' a...
E dereires sobr' el talo
N' a un' autra que ill fai gran pro,
Cant hom per gota sanc l' en trai...

Le poëme est terminé par ces vers:
Segon so c' avia promes
Mos romans del tot complitz es...
Mas tal n' i a que s fan parlier
E no volon aver mestier
Mas de mal dir e de blasmar
So que no sabon esmendar,
Ni non entendon neis que s' es...
Per so no m fai nuilla paor
Vezat, badoc, maldizedor;
Fat maldizen giet a mon dan
Et a gen corteza m coman.

Crescimbeni, 183. Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.

Diode de Carlus. Dans une pièce il s' adresse à un jongleur:
En re no me semblaz joglar,
Vos que us faiz, En Gi de Glotos,
E no sia ja schirnitz per vos;
Mas digaz mi tot vostr' afar,
O 'l vostr' autre nom vertadier,
C' al mal me semblaz merchadier;
E si vos es, no 'l me celaz per re,
Que us assegur, et aseguraz me.
Millot, III, 398.

Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P. Bremond Ricas Novas.
Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab vils motz de vil razo bastir,
E ja tan fort no 'l sabrai envelzir
Que 'l vill baro messongier, deslial,
Vill ves elhs eys, vill ves setgl' e ves dieu,
Vill mil aitan e plus que non dic ieu,
Per qu' ieu 'l vuelh far vil e desavinen
Quar tan son vill lur croi captenemen...
E quar no vuelh mos chantars aia sal
Ni qu' hom lo denh' en bona cort grazir,
Vuelh hi metre per desasaborir
Lo vielh senhor del Tor que re no val.
Un sirventes.
Millot, III, 398. Papon, III, 461.


Durand, tailleur de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est attribué par un manuscrit.
Ce troubadour a fait un autre sirvente contre Jacques Ier, roi d' Aragon, et Henri III, roi d' Angleterre, au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et Louis IX. Il dit entre autres:
En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc,
Qar mantenon no e han faidit hoc,
E menz qu' ieu ai arbalesta e croc,
Brocarai lai per trair' al maior loc,
Al rei engles que hom ten per badoc
Qar suefr' aunitz q' om del sieu lo descoc,
Per q' en cor ai que als primiers lo toc.

Tos temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme qar mal tenc sos afics...
Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics
De Narbona, per qu' ieu sui sos amics...

El seu secors foram ric et estort,
E desconfig frances e pres e mort...

Sai entre nos fan de guerra sembel
Li dui comte, qar non es qui 'ls capdel,
Que ill tengran plait per bon e per bel,
Mas nostra pars en fai pauc de revel,
Mas al pascor veirem qe 'l plus isnel
Cavalgaran per gaug del temps novel,
Don seran pres e fondut man castel,
Mant escut rot, mant elm e man capel.
En talent ai.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon, II, 412.

sábado, 2 de marzo de 2024

Lexique roman; Felige - Profemnia


Felige, s. m., jaunisse.

Si vostr' auzel felige pren.

Cant auzel a felige.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau prend lu jaunisse.

Quand oiseau a jaunisse.

(chap. Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis.)

Grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis

Felicitat, s. f., lat. felicitatem, félicité. 

En final felicitat.

Eluc. de las propr., fol. 1. 

En félicité finale. 

CAT. Felicitat. ESP. Felicidad. PORT. Felicidade. IT. Felicità, felicitate, felicidade.


Fem, Femp, s. m., lat. fimus, fumier.

Ol pus fort que fems en ort.

(chap. Fa una auló (pudó, pudina) mes forta que la del fem al hort o al horta.)

A. Daniel: Pus En Raimons.

Sent plus fort que fumier en jardin.

Del femps del gal i pauzaratz.

(chap. Del fem del gall hi posarás, ficarás.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous y poserez du fumier du coq.

So fems a greish de terra es competent.

Eluc. de las propr., fol. 239.

Son fumier est propre à engrais de terre.

CAT. Fems. ESP. Fimo (estiércol). IT. Fime, fimo.

(chap. Fem, fems. En Aragón se usa la palabra fiemo. La mayor concentración está en la DGA y sus direcciones.)

2. Fenta, Fenda, Fienda, s. f., fiente, excrément.

Am fenta de cabra.

(chap. En fem de cabra; merda.)

Pausa sobre aquela fenda de vacca humida.

Trad. d'Albucasis, fol. 9 et 68.

Avec fiente de chèvre. 

Pose sur celle-là fiente de vache humide. 

Per fienda cauda de porc. Liv. de Sydrac, fol. 117.

Far fiente chaude de porc.

CAT. Fempta. (N. E. Hay mucha en la ANC, IEC, AVL, Ascuma, etc.)

3. Femorier, Fermorier, s. m., fumier.

Cossi cant hom sent femorier.

P. Cardinal: Ieu non sai.

Comme quand on sent fumier.

Si com hom sent pudor de fermorier.

(chap. Aixina com se sen (s' aulore) la pudó del femé.)

P. Cardinal: Anc no vi.

Ainsi comme on sent puanteur de fumier.

ANC. FR. Du coc racunte ki munta 

Sour un femier, è si grata.

Marie de France, t. II, p. 62. 

Soit en palès, soit en femier.

Roman de la Rose, v. 5911.

CAT. Femer.

4. Femorie, Fomorie, s. m., fumier.

Per so femories no pudo en yvern.

Pudor d'alh escantish pudor de fomories.

Eluc. de las propr., fol. 268.

Pour cela fumiers ne puent pas en hiver. 

Puanteur d'ail éteint puanteur de fumier.

5. Femoras, s. m., tas de fumier.

Coma I gran femoras vil et aterrit que non gieta sinon ortigas.

V. et Vert., fol. 95.

Comme un grand tas de fumier vil et terreux qui ne produit sinon orties.

6. Femadura, s. f., engrais.

Fems a femaduras. Eluc. de las propr., fol. 234.

Fumier à engrais.

7. Femar, v., fumer.

Part. pas. Milgranier amar femat de fems porci.

(chap. Mangrané amarc femat de fem de gorrino, porc: ESP. porcino.)

Mangrané amarc femat de fem de gorrino

Eluc. de las propr., fol. 196.

Grenadier amer fumé de fumier de porc.

De la terra no femada. Cout. de Condom.

(chap. De la terra no femada: abonada.)

De la terre non fumée.

CAT. Femar. (chap. Femá (escampá fem): femo, femes, feme, femem o femam, feméu o femáu, femen; femat, femats, femada, femades; fematé, fematés, fematera, femateres : los que buscaben per les cases y carrés les sobres, lo fem, de la gen, normalmén la rica. Hau de lligí el femater” (en castellá) de Vicente Blasco Ibáñez.)


Feme, s. f., lat. femina, femelle, femme.

Li feme son desiron.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les femelles sont désireuses.

Adj. L'efan mascle o feme.

(chap. Lo chiquet mascle o femella : la chiqueta.)

Izarn: Diguas me tu.

L'enfant mâle ou femelle.

2. Femna, Femena, s. f., lat. femina, femme.

Ni hom ni femna, homes ni femnas. Tit. de 1059.

Si homme ni femme, hommes ni femmes. 

Dis mal de las femnas e d'amor. V. de Marcabrus. 

Dit mal des femmes et d'amour. 

De home sout e de femenas veuvas.

(chap. De home solt (solté) y de femelles viudes.)

V. et Vert., fol. 18.

D'homme libre et de femmes veuves.

Non deu forsar vezoa o alcuna femena de penre marit.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Ne doit forcer veuve ou aucune femme de prendre mari.

ANC. ESP.

A esta buena femna quitala d' est dolor.

(MOD. A esta buena mujer quítala, líbrala de este dolor.)

V. de S. Domingo de Silos, cop. 301. 

Una femna flaquiella è prennada.

(MOD. Una mujer débil, debililla, flaquilla, y preñada.)

Milagros de Nuestra Señora, cop. 437.

ANC. CAT. Femna, fembra. ESP. MOD. Hembra. 

PORT. Femea (chap. Femella, femelles). IT. Femina, femmina.
(ESP. Fémina.)

3. Femenege, s. m., chaleur, appétit de la femelle pour le mâle.

Li feme son desiron,

E 'l femeneges si 'lls destrenh.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les femelles sont désireuses, et la chaleur ainsi les presse.

4. Femel, adj., féminin. 

Fig. Lo vers dey far en tal rima,

Mascl' e femel, que ben rim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers dey.

Je dois faire le vers en telle rime, masculine et féminine, qui rime bien.

Son masculinas o femelas.

(chap. Són masculines o femenines. Se referix a les paraules, y a les rimes que se féen en estes paraules al antic chapurriau.)

Leys d'amors, fol. 50.

Sont masculines ou féminines.

Subst. Las femellas so plus frevols et de peior conplexio.

Eluc. de las propr., fol. 235.

(N. E. chap. Les femelles són mes debils, fluixes, y de pijó complexió.

Hoy en día si dices o escribes esto en España te puedes enfrentar a cargos ante un juez, una jueza o un@ juece. La imbecilidad de los rojos, las rojas y les rojes o roges no tiene límites, pero sólo cuando pueden cobrar por ello, o hay elecciones.)

Les femelles sont plus faibles et de pire complexion.

5. Femil, Femenil, Feminil, adj., féminin, de femme, de femelle.

Qui en loc femil

Cuia feltat trobar.

Pierre de Bussignac: Pus lo dolz. Var.

(N. E. Otra variante que aparece más arriba es feminil.)

Qui croit trouver fidélité en lieu féminin.

Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.

Gramm. provençal.

Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.

Autr' avoleza femenil

Que nais d' enuec.

Lanfranc Cigala: Escur prim. 

Autre méchanceté féminine qui naît d'ennui. 

ESP. Femenil. PORT. Feminil. IT. Femminile.

6. Femenin, Feminin, adj., lat. femineus, féminin.

Mots femenis pauzatz

En verses bos e grazitz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.

Mots féminins placés en vers bons et agréés.

Las unas son masculinas et las autras femininas. Gramm: provençal.

(Chap. Les unes són masculines y les atres femenines.

N. E. Cualquier niño de primaria en Cataluña vería que la gramática provenzal es muy parecida a la que escribió en castellano Pompeyo Fabra. La manipulación del IEC y otros medios ha logrado que en Cataluña, Valencia, Baleares y Aragón se crea que lo que se habla y escribe es una lengua propia, muy diferente de la occitana, que desconoce la mayoría, y además que esa “macrolengua” - dialectillo como mucho - engloba a la lengua valenciana, mallorquina, y al chapurriau; poco falta para que se fagocite a sí misma, l'occitan actual, porque el catalanismo tiene muchos idiotas a su servicio, pagados o no. Pobrecicos, el día que abran algún libro no manipulado, incluidos los que están en Internet disponibles para todo el mundo que los pueda leer.)

Les unes sont masculines et les autres féminines.

Subst. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.

Gramm. provençal.

Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.

CAT. Femeni. ESP. Femenino. PORT. Feminino. IT. Femminino. (chap. femenino, de femella, femení, femeninos, femenins; de mascle, masculino, masculí, masculinos, masculins.)

7. Feminal, adj., féminin, de femme.

Cara virginenca et feminal.

(chap. Los catalanistes són capasos de díli a la mes puta del Matarraña que es matarranyenca, amb cara virginenca. No sé per qué no u va escriure Desiderio Lombarte als seus poemes.)

dos añs treballán sense cobrá a La Venteta

Eluc. de las propr., fol. 35.

Visage virginal et féminin.

ANC. ESP. Feminal. PORT. Femeal. IT. Femminale.

8. Enfeminar, Efeminar, v., efféminer.

Part. pas. La Escriptura apella aytals homes enfeminatz.

V. et Vert., fol. 70.

L'Écriture appelle de tels hommes efféminés.

Hom castrat... torna efeminat.

(chap. Un home capat... se torne afeminat.)

Capo es gai per defauta de testilhs efeminat.

(chap. Un capó es un gall afeminat per falta de testiculs: collons. 

Conec a bastans capons; a Beseit tenim lo toll de capons, a La Peixquera, un tros del riu Ulldemó - al que alguns li diém Bulldemó.)

Eluc. de las propr., fol. 59 et 146.

Homme châtré... devient efféminé.

Chapon est un coq efféminé par défaut de testicules.

ANC. CAT. ANC. ESP. Efeminar (MOD. afeminar). PORT. Effeminar. 

IT. Effeminare. (chap. Afeminá, afeminás.)

9. Profema, s. f., prude-femme, femme vertueuse, honnête.

Prosomes e... profemas.

(chap. Prohomens y... prodones, profemelles. En o sense guionet, es lo mateix. Als textos antics trobaréu moltes vegades pro, probo, probi homines.)

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K., 867.

Prud'hommes et... prudes-femmes.

10. Profemnia, s. f., prufemmie, vertu, honnêteté de la femme.

Dictio composta coma profemnia.

Leys d'amors, fol. 55.

Mot composé comme prufemmie.

sábado, 17 de febrero de 2024

Lexique roman; Esmeutir - Espadelar

  

Esmeutir, v., fienter, rejeter les humeurs, les excréments.

(chap. merda; v. cagá, excretá, mocás, traure los mocs; FR. merde.)

Si vostr' auzel sanc esmeutis...

S' es tan serrat que esmeutir

Non puesc, e 'l voletz garir.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau fiente du sang...

S'il est si resserré qu'il ne puisse fienter, et vous le voulez guérir.

ANC. FR. Se lève, crache, esmeutit et se mouche.

Henri Estienne, Apol. pour Hérodote, t. III, p. 532.

Journellement vous falloir... ung clystère aultrement ne poviez-vous esmeutir.

Rabelais, liv. IV, ch. 67.

IT. Smuguere.

2. Esmeutidura, s. f., fiente.

Si vostr' auzel ha poiridura,

E par be a l' esmeutidura

Que fera es e corrompuda.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau a pourriture, et cela paraît bien à la fiente qui est mauvaise et corrompue.

ANC. FR. Comme une arondelle eust jeté de son esmeut sur lui.

Amyot. Tr. de Plutarque, oeuvres mêl., t. 1, p. 405.


Esmofidar, v., se moucher, chasser les humeurs par les narines.

(chap. mocá, mocás (traure lo moc, los mocs): yo me moco, moques, moque, moquem o mocam, moquéu o mocáu, moquen; mocat, mocats, mocada, mocades; mocadó, mocadós.)

Totz auzels pueis que a pepida,

Mal manja e mal esmofida.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Tout oiseau lorsqu'il a la pépie, mange mal et chasse mal les humeurs par les narines.


Esmondegar, v., rompre.

Ella... esmondega si lo col.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Elle... se rompt le cou.

(chap. Ella... se “esmondegue” lo coll; trenque. Voldría que se recuperare este verbo. Diém esnucá, desnucá: “esmondegá”. 

Si fore que se talle lo coll, tindríe paregut en lo mondongo; pero si es per una caiguda, entonses es que se va esnucá, desnucá – tampoc diém esclatellá o desclatellá encara que diém clatell.)

Luiset, Chum, gorrino, Valjunquera, mondongo, matansa

Espalege, s. m., traversée.

Arriviey en Irlanda al cap de alcuns jorns de espalege.

(chap. Vach arribá a Irlanda al cap de alguns díes de travessía.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.

J'arrivai en Irlande au bout de quelques jours de traversée.


Espandre, Expandre, v., lat. expandere, épandre, répandre.

Guerra vol c' om sanc espanda.

Bertrand de Born: Gent fai.

Guerre veut qu'on répande le sang. 

En un moment si expan d'orien entro occiden.

Eluc. de las propr., fol. 119.

En un moment elle se répand d'orient jusqu'en occident.

Merces vol, e Dieus o manda, 

Que hom son aver espanda.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Merci veut, et Dieu le commande, qu'on répande son avoir.

Com la nivol que s' espan

Q' el solels en pert sa raia.

La Comtesse de Die: Fin joi.

Comme la nuée qui s'épand de manière que le soleil en perd son rayon.

S' espando per los membres et per las venas.

Liv. de Sydrac, fol. 35. 

Se répandent par les membres et par les veines.

Fig. Ans que 'l freidura s'espanda.

(chap. Abans que la fredó s' escampo; se expandixque o expandixgue.)

B. de Ventadour: Lanquan vey per.

Avant que la froidure se répande.

Pus la cogossia s' espan.

Marcabrus: Pus s'enfulleysson. 

Puisque le cocuage se répand.

- Divulguer.

Tal talent ai qu' el digua e que l' espanda.

Bertrand de Born: D'un sirventes. 

Tel désir j'ai que je le dise et le divulgue. 

Substantiv. Per que m play mout lo lauzars e l' espandres. 

Giraud de Calanson: Los grieus. 

C'est pourquoi le louer et le divulguer me plaît beaucoup.

ANC. FR. Et li vins par terre espanduz.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 263. 

Cil que on apèle Alexandre

Recuilli por partot espandre: 

Tot ot, tot prist et tot dona.

Fables et cont. anc., t. III, p. 99.

Cume Ewe sui espanduz.

Anc. trad. du Psaut., ms. n° I, ps. 21.

ANC. CAT. Espandre. IT. Spandere.

2. Espandemens, Expandiment, s. m., épanchement, expansion, effusion.

L' espandemens del sanc non es pas comdaz solament a martire.

Trad. de Bède, fol. 81.

L' effusion du sang n'est pas comptée seulement à martyre. 

Loc. prov. Lengua d'ergoliosespandemens de sanc.

Trad. de Bède, fol. 35.

Langue d'orgueilleux, épanchement de sang.

Expandiment d' esperit pels membres.

Eluc. de las propr., fol. 77.

Expansion d'esprit par les membres.

3. Espandir, Expandir, v., étendre, développer.

La mayre de Dieu pres I toalha que Veronica portava en sa testa, et espandis la davan la cara del sieu filh... et aytantost demostret s' i la emagena de la cara.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 2.

(chap. La mare de Deu va pendre una toalla que Verónica portabe al seu cap, y la va estendre dabán de la cara del seu fill... y al momén se hi va mostrá la imache de la cara.

Camille Chabaneau - Prise de Jérusalem

La prise de Jérusalem ou La vengeance du Sauveur, texte provençal publié en entier pour la première fois, d'après le manuscrit de la Bibliothèque nationale par Camille Chabaneau.)

La mère de Dieu prit un linge que Véronique portait sur sa tête, et l'étendit devant la figure de son fils... et aussitôt s'y démontra l'image de la figure.

Ve vos la ora venguda que seretz espandits... en las terras.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 16.

Voici l'heure venue que vous serez répandus... sur les terres.

L'oriflan sia 'spandis.

(chap. Que la or y flama, oriflama, sigue desplegada, estesa.

Or: groc, flama: roch; conec algunes banderes en estos colós.)

Roman de Fierabras, v. 4601.

Que l'oriflamme soit déployé.

Part. pas. Gran sanc espandit. V. et Vert., fol. 98.

Grand sang répandu.

- Épanouir.

Vey espandir la bruelha.

B. de Venzenac: Hueymais.

Je vois épanouir la feuillée.

Que fai la flor espandir per la planha.

Pons de Capdueil: Leials amicx.

Qui fait épanouir la fleur par la plaine.

S' espandis la folha e la flors dels botos.

Guillaume de Tudela.

S'épanouit la feuille et la fleur des boutons.

Del rozier la roza s' espandis.

Serveri de Gironne: Del mon.

Du rosier la rose s'épanouit.

Part. pas. Que las fuelhas de tot sio expandidas.

Eluc. de las propr., fol. 220.

Que les feuilles entièrement soient épanouies.

Fig. Etz roz' espandia.

Perdigon: Verges.

Vous êtes rose épanouie.

ANC. FR. Et que la rose espanisoit.

Roman du Renart, t. II, p. I.

Croissez ainsi qu'un liz dans un pré fleurissant,

Alors qu'au poinct du jour tout blanc s'espanissant.

Ronsard, t. II, p. 1292.

Leurs doux regards font espanir les roses.

Premières œuvres de Desportes, fol. 299.

ANC. ESP. Espandir. (chap. expandí, obrís les flos, 

4. Expansiu, adj., épanouissant, qui fait épanouir, expansif.

Lutz... es... de flors expansiva. Eluc. de las propr., fol. 120.

(chap. La llum fa expandí les flos; fa obrí, que se óbriguen.)

La lumière... est... expansive des fleurs.

ESP. Expansivo. (chap. expansiu; onda expansiva, la de una bomba, un masclet de Valensia, una traca del Forcall, un cohet, un petardo, los pets de Juaquín Monclús.)

5. Esparger, Esparser, v., lat. spargere, répandre, épandre.

(chap. escampá, escampás; esparsí, esparsís.)

La pel del peitz li romperetz,

E sus el sanc l'esparseretz.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Vous lui romprez la peau de la poitrine, et vous lui répandrez le sang dessus.

Fig. Vas motas partz mo sen esparc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes.

Je répands mon sens vers plusieurs parts.

Pus tan val, cuiatz vos qui s' esparga 

Mos ferms volers?

Arnaud Daniel: Si m fos amors.

Puisqu'il vaut tant, vous imaginez-vous que mon ferme vouloir s'épande?

Part. pas. El fuecs d'amor s'es tant espars.

Raimond de Miraval: Selh que de. 

Le feu d'amour s'est tellement répandu. 

Aissi col boissos no fon ars, 

Sitot lo foc y fon espars.

Gui Folquet: Escrig trop. 

Ainsi comme le buisson ne fut brûlé, quoique le feu y fût répandu.

Aytal bordo son pauzat en cobla solitaria et esparsa.

Leys d'amors, fol. 19. 

De tels vers sont posés en couplet solitaire et épars.

ANC. FR. Et d'esparjer le sien contre sa nécessité.

Trad. de S. Bernard. Montfaucon, bibl. ms., p. 1389.

CAT. Espargir. ESP. Esparcir. PORT. Espargir. IT. Spargere.

6. Esparsio, Exparcio, s. f., lat. sparsio, dispersion, effusion.

Taur... escampa... las harenas, et per aytal esparsio entre autres animans es ardent.

Far sobre la cara exparcio d'ayga ab vinagre.

Eluc. de las propr., fol. 259 et 85.

Le taureau... disperse... les sables, et par cette dispersion est ardent entre les autres animaux.

Faire sur le visage effusion d'eau avec vinaigre. 

ESP. Esparsión. IT. Sparsione. (chap. escampamén, dispersió, efussió.)


7. Esparsiu, adj., dispersant, disséminant, dispersif.

Vens... es... de polvera esparsiu. Eluc. de las propr., fol. 134.

Le vent... est... dispersif de la poussière.

(chap. Lo ven escampe lo pols, la polseguina o polseguera.)

8. Dispersio, Dispercio, s. f., lat. dispersio, dispersion, dissipation.

Per la dispersio de la apostema. Trad. d'Albucasis, fol. 33.

Par la dissipation de l'apostème.

Als elegitz estrantz de la dispercio de Pons.

Trad. de la Ire épître de S. Pierre. 

Aux élus étrangers de la dispersion de Pont.

CAT. Dispersió. ESP. Dispersión. PORT. Dispersão. IT. Dispersione.

9. Disperger, v., lat. dispergere, disperser, dissiper.

Part. pas. Non es dispergut. Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Il n'est pas dissipé.

CAT. Dispergir. IT. Dispergere. (chap. dispersá, dissipá, escampá.)

10. Dispers, adj., lat. dispersus, dispersé, épars.

Ajustar tot so que denan era escampatz e dispers.

Leys d'amors, fol. 1.

Réunir tout ce qui auparavant était répandu et épars.

CAT. Dispers. ESP. PORT. IT. Disperso. (chap. dispers, dispersat, escampat, dissipat.)

11. Esparpalhar, v., éparpiller, étendre, propager.

Fig. Pus tan s' esparpalha

Lo plegz.

Giraud de Borneil: Qui chantar.

Puisque la dispute se propage autant.

CAT. Esparpillar. ESP. Desparpajar. IT. Sparpagliare.

(chap. esparpillá, propagá, escampá: esparpillo, esparpilles, esparpille, esparpillem o esparpillam, esparpilléu o esparpilláu, esparpillen; lo foc se ha esparpillat, esparpillats, esparpillada, esparpillades.)

12. Esparpalh, s. m., éparpillement, dispersion.

Vuelh fassam d'els tal esparpalh...

Dieus sos enemicx abas,

E fassa d' els talh esparpalh, 

On totz los vensa e 'ls trebalh.

B. de Venzenac: Iverns.

Je veux que nous fassions d'eux telle dispersion... Dieu abat ses ennemis, et qu'il fasse d'eux telle dispersion, qu'il les vaînque et les tourmente tous.

(chap. Escampall, escampamenta, esparpall.)


Espaneis, Espanes, adj., espagnol.

Bos cavals e corsiers et espaneis...

Sus fortz muls embladors e espanes.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 50 et 51.

Bons chevaux et coursiers et espagnols...

Sur forts mulets allant à l'amble et espagnols.

ANC. FR. Li bouton sont d'or espanois.

Roman du comte de Poitiers, v. 1337.

ANC. CAT. Espanes.


Espargnar, v., épargner.

Sens espargnar creatura alcuna.

Car aqui no se espargnhava home ni fema.

Chronique des Albigeois, col. 13 et 93.

Sans épargner aucune créature.

Car là ne s'épargnait homme ni femme.

- Favoriser.

Espargnar... avantatjar alcun.

Petit Thalamus de Montpellier. Martin, p. 154.

Épargner... avantager quelqu'un.

IT. Risparmiare.

2. Esparniable, adj., parcimonieux, économe.

Paoros s'apela sabi, avars, esparniable.

(chap. Lo temorico se diu sabi, lo agarrat, aforradó, estauviadó, estalviadó.)

Trad. de Bède, fol. 8.

Le peureux s'appelle sage, l'avare, économe.

(N. E. Alemán sparen: ahorrar, como la tienda Spar : ahorro; sparsam : ahorrador.)


Esparvier, s. m., épervier. 

Voyez Leibnitz, p. 57 et 65. 

Aissi m pogratz tener col fols rete 

L'esparvier fer, quan tem que se desli. 

Folquet de Marseille: Aitan gen. 

Ainsi vous me pourriez tenir comme le fou retient l' épervier sauvage, quand il craint qu'il se délie.

D' esparviers e d' austors.

(chap. D' esparvés y d' azors.)

T. de R. de Vaqueiras et de Coine: Seingner.

D' éperviers et d' autours.

Loc. Par allusion au prix d'une joûte où l'on donnait un épervier.

Non si trobet sa par d'Aragon ni d'Espanha; 

On plus de quatre centz n' avia dins lo vergier, 

La bella Herenborcz enlevet l' esparvier.

V. de S. Honorat. 

Ne se trouva sa pareille d'Aragon ni d'Espagne; où plus de quatre cents y en avait dans le verger, la belle Heremborc enleva l' épervier.

Fo faich seigner de la cort del Puoi Sainta Maria e de dar l' esparvier.

V. du Moine de Montaudon.

Fut fait seigneur de la cour du Puy-Sainte-Marie et de donner l'épervier.

Prov. Me temon plus que callas esparvier.

P. Vidal: Drogoman.

Me craignent plus que cailles épervier.

Ans vol guerra mais que cailla esparviers.

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Mais veut la guerre plus qu' épervier la caille.

CAT. Esparver. IT. Sparviere. (chap. Esparvéesparvés; alemán SperberAccipiter nisus. Mes amún ham trobat “esmerillo”, que es paregut.)


Espasme, s. m., lat. spasmus, spasme.

Per siccacio e per espasme de nervi. Trad. d'Albucasis, fol. 3.

Par desséchement et par spasme de nerf.

CAT. Espasm. ESP. PORT. Espasmo. IT. Spasmo, spasimo. 

(chap. espasme, espasmes.)


Espaci, Espassi, Espasi, Espazi, s. m., lat. spatium, espace, intervalle.

Anem aissi a Miralhas, hon ha grant espassi. Philomena.

(chap. Anem així a Mirallas (Miralles), aon ña gran espassi.)

Allons ainsi à Mirallas, où il y a grand espace. 

Fig. Els non avian mas X jorns d'espazi. 

V. d'Arnaud Daniel. 

Ils n'avaient que dix jours d'intervalle. 

Vaquet anant, estant et retornant, per lo espaci de IIII jorns.

(chap. Va vacá, está vacán, están y retornán, per lo espassi de cuatre díes.)

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226. 

Il vaqua allant, restant et retournant, pendant l' espace de quatre jours.

Espazi de XX dias. Statuts de Montpellier, de 1204. 

Espace de vingt jours. 

L' espasi del temps. Trad. d'Albucasis, fol. 1. 

L'espace du temps. 

ANC. FR. Qui avoit esté longue espace malade. 

Monstrelet, t. I, fol. 84. 

Car cil à qui Dieu donne espace 

De vivre tant qu'il ait sa grâce. 

Jehan de La Fontaine, la Fontaine des Amoureux, v. 181. 

Par l'espace de six ans que je fu en sa compaignie. Joinville, p. 2.

CAT. Espaci. ESP. Espacio. PORT. Espaço. IT. Spazio. (chap. espassi.)

2. Espacios, adj., lat. spatiosus, spacieux.

En loc... be espacios. 

Terra es mot espacioza.

(chap. A un puesto... ben espassiósEs una terra mol espassiosa.)

Eluc. de las propr., fol. 76 et 178.

En lieu... bien spacieux. 

Est une terre très spacieuse. 

CAT. Espacios. ESP. Espacioso. PORT. Espaçoso. IT. Spazioso.

(chap. espassiós, espassiosos, espassiosa, espassioses.)

3. Espassar, lat. spatiari, promener, dissiper, disperser.

Per espassar l'ira e la dolor

C' ai dins mon cor.

(chap. Per a dissipá, dispersá, tráurem la tristesa y la doló que tinc adins del meu (mon) cor. Al ocsitá antic, ira volíe di casi sempre tristesa, pero alguna vegada es ira : rabia. Spatiari signifique tamé caminá, passejá, en alemán spazieren.)

B. Carbonel: Per espassar.

Pour dissiper la tristesse et la douleur que j'ai dans mon coeur. 

ANC. CAT. ESP. Espaciar. PORT. Espaçar, IT. Spazzare.


EspatlaEspalla, s. f., épaule.

Voyez Denina, t. III, p. 73.

Sas espatlas semblon trasdossa.

P. Cardinal: D'Esteve de Belh Mon. 

Ses épaules semblent endosse.

Qui a l'esquina largua e las espallas.

(chap. Que té la esquena llarga y les espales.)

Liv. de Sydrac, fol. 127. 

Qui a l'échine large et les épaules.

El portet en la crotz a sas espatlas los nostres pecatz.

(chap. Ell va portá a la creu a les seues espales, a la seua esquena, los nostres pecats. Jesús.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 15. 

Il porta en la croix sur ses épaules les nôtres péchés. 

CAT. Espatlla. ESP. Espalda. PORT. Espaldoa, espalda. IT. Spalla.

(chap. EspalaespalesFondespalaesquenaesquenesesquinás.)

2. Espallieyra, s. f., épaulière, partie de l'armure qui défendait les épaules.

Arbalesta e croc e carrels et espallieyras.

Ord. des Rois de Fr., t. IX, p. 610.

Arbalète et croc et carreaux et épaulières. 

IT. Spalliera. (chap. Espalera o esquenera, part de l' armadura que protegíe les espales, la esquena.)

3. Espalus, adj., large d'épaules.

Dos homes...

Espalus, grans et poderos,

De mantenent fes apelar.

V. de S. Georges.

Deux hommes... larges d'épaules, grands et vigoureux, il fit appeler incontinent.

CAT. Espatllut (N. E. com N' Artur Quintana). (chap. Ignacio Sorolla Vidal es ample d' espales o d' esquena; Marcel Pena pareix un armari, y al cap té bastán serrínMario Sasot pareix un gorila esquena platejada.)

Lo reguer, lo pena de Marcel, Markel Bringuè


Espatum, s. m., lat. spatham, spatule. 

Aquesta es la forma del espatum. 

(chap. Esta es la forma de la espátula.)

Am espatum subtil del qual aquesta es la forma. 

Trad. d'Albucasis, fol. 12 et 15.

Telle est la forme de la spatule.

Avec une spatule fine de laquelle la forme est celle-ci.


Espaut, s. m., défaut, faiblesse.

Mas trahitz sui si cum fo Ferragutz,

Qu' a Rotlan dis tot so maior espaut,

Per on l'aucis.

(chap. Pero yo estic traissionat com va sé Ferragut, que a Roldán li va di tots los seus puns debils, les seues debilidats, per aon lo va matá.)

Rambaud de Vaqueiras: D'amor no m.

Mais je suis trahi comme fut Ferragus, qui dit à Roland tout son plus grand défaut, par où il le tua.

2. Espautar, v., troubler, agiter, tourmenter. 

Comenset ad espautar et ad enueiar.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 14.

Il commença à se troubler et à se chagriner. 

Part. pas. Batutz, feritz e mal menatz, 

E diversament espautatz.

(chap. Batut, ferit y maltratat, y diversamen tormentat.)

V. de S. Honorat.

Battu, frappé et mal mené et diversement tourmenté.

Non siatz espautatz en neguna causa dels aversaris.

Trad. de l'épître de S. Paul aux Philippiens. 

Ne soyez découragés en aucune manière par les adversaires.


Espaza, Espada, s. f., épée, espadon.

Ab espaza ni ab lansa.

(chap. En espasa ni en llansa.)

B. de Ventadour: Tuit sels que. 

Avec épée et avec lance.

Soven ferez d'espada e de coutel.

P. Bremond Ricas Novas: Tant fort.

Frappez souvent d'épée et de couteau.

Correc li dessus ab l'espaza.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Lui courut dessus avec l'épée.

L'abbat, que vic que hac trayta la 'spassa, anec abrassar l'autar de gran paor que ac. Philomena. 

(chap. L'abat, que va vore que habíe treta la espasa, va aná a abrassá l'altar de gran paor : po, temó, que teníe.)

L'abbé, qui vit qu'il eut tiré l'épée, alla embrasser l'autel de la grande peur qu'il eut. 

A l'en las ancas donat

De l'espaza un colp de plat.

Roman de Jaufre, p. 2. 

Lui a donné sur les hanches un coup de plat d'épée. 

Fig. Car ilh seran lh' espaza e 'l campios de la fe.

Liv. de Sydrac, fol. 23. 

Car ils seront l' épée et le champion de la foi.

Loc. E 'l marques que l' espaza m ceis.

(chap. Y lo marqués que l'espasa me va señí; ensintá : ficá al sinto.)

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad.

Et le marquis qui me ceignit l'épée.

No fezes colp d' espaza ni de lansa.

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz. 

Vous ne fîtes coup d'épée ni de lance.

ANC. FR. Touz les avons mis à l'espée. Joinville, p. 103.

CAT. Espasa. ESP. PORT. Espada. IT. Spada. (chap. Espasa, espases; espaseta, espasetes. Espadá se diu a tallá herba en un chapo.)

2. Espa, s. m., épée.

Saber podetz qu' ab los espas 

Romprem la preyss' e 'l cap e 'l mas.

Gavaudan le Vieux: Senhors, per los. 

Vous pouvez savoir qu'avec les épées nous romprons la presse et la tête et les mains.

ANC. CAT. Espaa.

3. Espazeta, s. f., petite épée, espazette.

- Fig. en terme de fauconnerie.

Las tres penetas

Que nos apelam espazetas.

(chap. Les tres plometes que natros diém espasetes.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les trois petites plumes que nous appelons espazettes.

CAT. Espaseta. ESP. Espadilla, espadita.

4. Espazada, s. f., coup d'épée.

Anc tan bella espazada 

Non cuit que hom vis.

T. d'Aimeri de Peguilain, de B. d'Aurel et d'Auzers Figera: Anc tan. Oncques je ne pense qu'on vit si beau coup d'épée. 

ESP. Espadada. IT. Spadacciata. (chap. Espasada, espasades, cop d'espasa.) 

5. Espazier, s. m., homme d'épée, garde.

El azordenet que sos espaziers l'aucizes.

(chap. Ell va maná que sons “espasés”, espadachins, homens d'espasa lo mataren.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 85. 

Il ordonna que son garde le tuât.

6. Espazar, v., armer de l'épée.

Part. pas. S'ieu no soy el segle garnitz ni espazatz, 

Vuelh o esser de Dieu.

Izarn: Diguas me tu. 

Si je ne suis au siècle équipé ni armé de l'épée, je veux l'être de Dieu.

7. Espadar, v., tuer avec l'épée, enfiler.

Donas ardre e barons pendre 

E pucelas espadar.

Hugues de S.-Cyr: Canson que. 

Brûler les dames et pendre les barons et tuer avec l'épée les pucelles.

Part. pas. Jac el sol, totz estendutz 

Et espadat coma grapaut.

Roman de Jaufre, fol. 63.

Gît sur le sol, tout étendu et enfilé comme crapaud.

8. Espadelar, v., brandir l'épée.

Qu' el cel espadella 

E que se met a cella.

P. Cardinal: Un sirventes trametrai. 

Qui brandit l'épée vers le ciel et qui se met en selle.