Mostrando las entradas para la consulta auzel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta auzel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes

Le Dauphin d' Auvergne, t. IV. Cinq pièces.

Lo Dalfins d' Alverne si fo coms d' Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus cortes del mon, e dels larcs; e 'l meiller d' armas, e que plus saup d' amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e 'l plus conoissens e 'l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas e tensos; e 'l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e per
avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non perdet.
Lo Dalfins d' Alvernhe si era drutz d' una domna d' un son castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del Dalfin que ill des lart ad ous frire; e 'l baile si l' en det un metz bacon. E l' evesques lo saup e fetz n' aquesta cobla, blasman lo baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo feisetz dar metz.

Per Crist, si 'l servens fos meus,
D' un cotel li dari' al cor,
Can fez del bacon partida
A lei que l' il queri tan gen.
Ben saup del Dalfin lo talen,
Que s' el plus ni men no i meses,
A la ganta li dera tres,
Mas posc en ver dire
Petit ac lart Maurina als ous frire.

L' evesques si era drutz d' una fort bella dompna qu' era moiller d' en Chantart de Caulec qu' estava a pescadoiras, e 'l Dalfins si 'l respondet a la cobla:


Li evesque troban en sos breus
Mais volon Chaulet que por,
E pesca que li covida
A pescadoiras fort soven
Per un bel peisson que lai pren;
E 'l peissos es gais e cortes;
Mas d' una re l' es trop mal pres
Car s' es laissatz ausire
Al preveire que no fais mas lo rire...


Lo Dalfins fetz aquesta cobla d' En Bertran de la Tor e mandet la il per Mauret, qu' era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada valor e larguessa.
Mauret, Bertran a laissada, etc.
Bastero, 81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.

Deudes de Prades, t. III. Vingt-deux pièces.
Deude de Pradas si fo de Rosergue, d' un borc que a nom Pradas, qu' es pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben d' amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas, ni grazidas.


Il dit dans deux de ses pièces:


Ja non creirai que dieus oblit
Bon drut ni belh dompneiador,
Si per autre peccat maior
Pus colpable non l' a cauzit.
No m puesc.

Tan sen al cor un amoros dezir...
Que no vuelh ges esser en paradis
Per so que mais no pogues car tener
Lay on beutatz e jovens senhoreia.
Tan sen al cor.

Ce troubadour est auteur d' un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d' environ trois mille six cents vers; en voici quelques passages:


Aissi comensa lo pologre dels auzels cassadors.
Daudes de Pradas non s' oblida...
Car dels austors e dels falcos,
D' esparviers e' d' esmerillos
Dirai de cantas manieras son,
Per tal c' om tria lo plus bon
E per tal c' om meills son cor meta

A ben tener et a noirir;
Pos sabra lo meillor chauzir,
Car totz auzels qui autres prendon
En dreit solatz gran loguier rendon
A sels que los noirisson ni 'ls amon;
Et aisi com lainh cascun reclamon,
E segon so qu' ieu ai legit
E sai per mi e n' ai auzit.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las mais valensas;
Aprop dirai com hom los tenga;
E si s deve que mal lur venga,
Consi lur fasson guerizo
Ab polvera et ab poizo
O ab autra calque metzina
Que lur sia bona e fina.

Lo pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d' austor de cantas maneiras son:


De tres maneiras son austor
Car l' un son gran, l' autre menor,
L' autre petit de bona guiza
Si com natura los deviza.
Aisel qu' es mager es pus gros,
Es plus domesges e plus bos,
Los huells a bels, clars e lusens,
E los pes gros e covinens,
Onglas longas, ale grenolt,
Cueindamen vol manjar molt,
Ab auzels cautz fort s' esjauzis,
Per nuill auzel no s' alentis,
L' aigla no ill fai nuilla paor,
Per so tenh ieu sest per meillor.
Lo meians a rossas las alas,
Pes cortz et onglas breus e malas,
Los hueills a gros e cais escurs,
A far domesge es fort durs;
Ges al premier an no val gaire
Mas al ters torna de bon aire.
La rest linhatges es petitz,
A lei de tersol eisernitz,
E vola tost, pro es maniers
E de manjar fort ufaniers,
Leugiers es a enauzelar,
E pot n' om dese gazanar.
Lo grans e 'l paucx son pro domesge
Mas lo meians si te foresge;
Pero ab totz pot hom far joc
Si gardes be sazon e loc...

Cossi deu hom conoisser austor sa:
Cui vol austor triar per sa
Lev lo ab la senestra ma
La coda lo d' amon d' aval,
E si s ten gras, e si s fa cal,
Si non bat fort, e 'l bec non bada
Ni te la coa eissalatada
Sas es de cors, non ja dopte...

Cossi deu hom conoisser esparvier de bonas faissos:
Aprop l' austor ven esparvier
E degra meills anar premier,
Tant es cortes, pros et adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz;
Cui 'l vol tener san e mudar,
Tot l' ivern lo deu sejornar
Que non prenda pic ni agassa
Ni autre auzel que mal li fassa;
Esparvier, qu' en tor pren colom,
Se nafra leu, car trop gran tom
Pren can davala del boial...

Destriansa d' auzel fill d' auzel jove:
Auzel jove fai auzel ros
Ab grossa mailla, ab hueills senros;
Arditz es, mas greu passara
Cinc ans om tan be no 'l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
Ab hueills colratz, aisi es vers,
Sist valon mais e vivon pro,
Sol c' om los tenga per razo.

De cantas maneiras so 'l falco:
De falcons hi a VII linhatges
Mas los dos tenc per trop salvatges,
Car anc non ac en sest pais,
Ni ieu non vi home qu' en vis.

Del premier linhatge:
Falcx laniers es primeiras
De totz los autres cais vilas;
D' aquetz n' i a doas maneiras,
Mas ja no 'ls vueillas ni 'ls queiras;
Mas si vols bon falcon lanier,
Ab gros cap, ab gros bec lo quier
Et alas longas, coa breu,
Pe aiglenti mas ges trop leu...

Lo segons linhatge:
Lo segons es lo pelegris;
Leu si te e leu si noiris
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni,
Auzels es valens e cortes...

Lo ters linhatge:
Lo ters es lo falcx montaris;
Sest es assatz nostre vezis,
Totz proz om lo conois, so cug;
Pos es privatz, a tart s' en fug.

Lo cart linhatge:
Lo cart a nom falco gruer
Ho gentil, car de son mester
Li don' om nom per que val mais,
Auzel es de trop gran pantais.
A ome a pe non val re,
Car trop a segre lo ill cove...
Que sel que a lo cap menor
Deu hom cauzir per lo meillor.

Lo quint linhatge:
Lo quins es apelatz guirfalc
Cui auzels de son gran no valc;
Fort es apres et enginhos
E de cassar aventuros.

Lo seize linhatge:
Lo seizes a nom surpunic,
Aquest es l' un d' aquestz qu' ieu dic
Que non vi home l' agues vist...
Grans es et aigla blanca sembla,
Auzel qu' el ve de paor trembla,
Pero a guirfalc retrai d' hueills,
D' alas e de bec e d' ergueills.

Del sete linhatge:
Lo sete apella hom britan;
D' aquest troba hom escrig tan
Que nuills auzels volar non auza
Sotz lui, can vola, mas en pauza
Lo pot hom penre tost a terra...
De totz auzels es lo maistre,
Rei o comte vol per ministre
O ric ome de gran poder,
E s' es pros, fai lo mais valer;
De totz auzels porta la flor
Tos temps fai alegre senhor...
E tug falco comunalmen
Lur senhor rendon plus valen.
Tug falco son d' aital natura
Que lur senhor per els meillura.


Esmerillos, e de lurs conoissensas:
Esmerillo son de tres guisas
Car l' un an las esquinas grizas;
L' autre negras e son petit,
Ramier fort e son abelit;
L' autre son un petit maioret
E coma falc lanier blanquet...

Cals hom deu tener auzel:
Cui joc d' auzel vol mantener
Ben deu conoisser e saber
Cals hom conve a tal mestier.
Hom avinens, ses cor leugier,
Que non s' irasca ni s trebaill
A totas vetz que l' auzel faill;
Car non er non fassa irat
Alcuna vetz; si per so 'l bat
Ni 'l secot trop fort ni l' estrenh,
No ill tenra pro re c' om l' esenh;
De trop beure si deu gardar,
Qu' el vi no 'l puesca enebriar,
Car nuills hom ibres non a sen...
Qui beu pimen ni vi trop fort
Gart si qu' auzel apres no port,
Car fortor d' erbas e de vi
L' enmalautis e si l' ausi;
Nuills hom qu' es trop luxurios
A tener auzel non es bos;
Trop gran mal si fai si 'l mantuza,
Si fempnas comunals uza...
Mas un conseill hi a fort bo,
Lave las mans e 'ls hueills autressi...
Tot enans que son auzel tenga
Per so que mal de lui no ill venga.
D' ome putnais es ben defuitz
Que no ill cove aitals desduitz,
E dirai vos razo per que,
Car tot l' umplis de son ale...

De cal guiza deu hom paiser auzel, entro sia cregutz del tot.


Auzeletz petitz lur pot dar
Aissi com son li passero
E l' autre menut auzelo;
Carn de galina lur es bona,
Cant hom de fresca la lur dona;
Alcuna vetz cor de mouto;
Qui 'l lur dona, assatz es bo;
Mas qui lur dona trop soven
Carn de mouto, contranhemen
De nervis o trop mal lur fai,
E de creiser trop los retrai;
Pero una vetz la setmana
Lur es assatz bona e sana,
Aiso coven ben a membrar
Que tot an deu hom trisar
Sobr' una post menudamen
So que ill man premeiramen,
E pueisas, ab una broqueta
Que non sia trop agudeta,
Hom los pasca tot belamen,
Non trop ensems ni trop soven;
De catre vetz lo jorn n' a pro...


D' esperimens d' auzels:
En un libre del rei Enric
D' Anglaterra, lo pros e 'l ric,
Que amet plus auzels e cas
Que non fes anc nuill crestias,
Trobei d' azautz esperimens
On no cove far argumens,
Car non es als mas bona fes
Que sol valer mais c' autra res.


Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis.
Cant hom ve de premier issir
Pena d' auzel com deu dir:
Bel senher dieus, per meravilla
Tes sotz tos pes ta volatilia...
Vincit leo de tribu Juda, radix David, alleluia:
Per paor d' aigla vos diretz,
Tot' ora cant en cassa iretz:
Lo leo vens del trep Juda,
Raitz david, alleluia...

Cant auzels petitz se sent gota en l' ala:
Cant auzel que ferma noiritz
Goteta en l' ala sentitz,
Lo sanc o la graissa prendetz
D' un' auca, e ben lo 'n onhetz
De sotz las alas totz los os,
Los loncx e 'ls breus e 'ls prims e 'ls gros;
Apres de l' auca mange pro,
Qu' en aissi 'l tenra mais de pro;
Si 'l pendon fort onhetz las li
Desotz ab de l' oli lauri,
E s' oli lauri no ill trobatz,
Ab fel de porc las li bregatz;
E s' es per natura alapens
E non i val nuills onhemens,
Verbena vert brusaretz fort,
E can n' auretz lo suc estort,
Las alas desotz n' ongeretz
E la carn ins li moillaretz...

Contra mal de pepida:
Totz auzels, pueis que a pepida,
Mal manja e mal esmofida;
Et aiso es ben causa serta,
Que ades te la boc' uberta,
Car la pepida ten destreg
E ill fai dezirar l' aer freg.
Pepida es un mal que nais
En la lenga, e cant si pais,
Enbarga lo, non pot trair
So que manja segon dezir;
Desotz es el som de la lenga;
E qui 'l vol gardar que no ill venga,
Gart lo tot' ora de carn grassa...

Cant auzel a febre:
Si vostr' auzel febre destrenh,
Ges d' esser malautes no s fenh...
Per que o conoisseretz leu.
Lo cap te bas et er for greu
Que un pauc non l' aia enflat,
Sa pluma li trembla e ill bat,
E si nocas se te tot dreg,
Ben fai parer que aia freg,
E los hueills te claus per dormir;
So que pren non pot degerir;
Azoras gieta so que manja,
Que re en la gorga no s' estanca;
Un jorn manja coitozamen,
Autre non vol manjar nien...
Cant vostr' auzel veiretz aital,
Sapchatz que febres li fai mal;
Per febre lo sol home sancnar,
Mas qui be o no sap far
No s' en deu per re entremetre...
La camba dreita liaria
Ben estreg ab una coreia,
E ben cove fort clar li veia,
Car las venas son tan sotils
Coma seria uns prims fils;
Per meig de la camba d' avan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so...
Desotz el pe un' autra n' a...
E dereires sobr' el talo
N' a un' autra que ill fai gran pro,
Cant hom per gota sanc l' en trai...

Le poëme est terminé par ces vers:


Segon so c' avia promes
Mos romans del tot complitz es...
Mas tal n' i a que s fan parlier
E no volon aver mestier
Mas de mal dir e de blasmar
So que no sabon esmendar,
Ni non entendon neis que s' es...
Per so no m fai nuilla paor
Vezat, badoc, maldizedor;
Fat maldizen giet a mon dan
Et a gen corteza m coman.

Crescimbeni, 183. Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.

Diode de Carlus. Dans une pièce il s' adresse à un jongleur:


En re no me semblaz joglar,
Vos que us faiz, En Gi de Glotos,
E no sia ja schirnitz per vos;
Mas digaz mi tot vostr' afar,
O 'l vostr' autre nom vertadier,
C' al mal me semblaz merchadier;
E si vos es, no 'l me celaz per re,
Que us assegur, et aseguraz me.
Millot, III, 398.

Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P. Bremond Ricas Novas.


Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab vils motz de vil razo bastir,
E ja tan fort no 'l sabrai envelzir
Que 'l vill baro messongier, deslial,
Vill ves elhs eys, vill ves setgl' e ves dieu,
Vill mil aitan e plus que non dic ieu,
Per qu' ieu 'l vuelh far vil e desavinen
Quar tan son vill lur croi captenemen...
E quar no vuelh mos chantars aia sal
Ni qu' hom lo denh' en bona cort grazir,
Vuelh hi metre per desasaborir
Lo vielh senhor del Tor que re no val.
Un sirventes.
Millot, III, 398. Papon, III, 461.


Durand, tailleur de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est attribué par un manuscrit.
Ce troubadour a fait un autre sirvente contre Jacques Ier, roi d' Aragon, et Henri III, roi d' Angleterre, au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et Louis IX. Il dit entre autres:


En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc,
Qar mantenon no e han faidit hoc,
E menz qu' ieu ai arbalesta e croc,
Brocarai lai per trair' al maior loc,
Al rei engles que hom ten per badoc
Qar suefr' aunitz q' om del sieu lo descoc,
Per q' en cor ai que als primiers lo toc.

Tos temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme qar mal tenc sos afics...
Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics
De Narbona, per qu' ieu sui sos amics...

El seu secors foram ric et estort,
E desconfig frances e pres e mort...

Sai entre nos fan de guerra sembel
Li dui comte, qar non es qui 'ls capdel,
Que ill tengran plait per bon e per bel,
Mas nostra pars en fai pauc de revel,
Mas al pascor veirem qe 'l plus isnel
Cavalgaran per gaug del temps novel,
Don seran pres e fondut man castel,
Mant escut rot, mant elm e man capel.
En talent ai.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon, II, 412.

viernes, 23 de octubre de 2026

Daude de Pradas, li auzel cassador. (Fragment) Cora e consi trag' om auzel de ni.

Daude de Pradas, li auzel cassador.

Deudes, Daude, Prades, Pradas


Cora e consi trag' om auzel de ni.

Oimais deu hom dire consi
e coras lo trag' om de ni:
aprop nou jorns que seran nat;
car adoncs son alques fermat
et an de forsa lor cap pres
que las planetas hi an mes.
Lo matinet ab la frescor,
can son deju e ses calor,
ab mas nudas los deu hom penre,
tot suau e gen, car son tenre,
e deu gardar ben autressi
que ill paire no sion prop d'aqui;
car tals n'i a, son tan esquiu
que pois no tornon a cel niu.
Li falco gran batailla rendon
a cels que lor auzelos prendon.
En rams foillatz fassa portar
cascuns per si, ab gent anar,
e porte ls hom en un pauc desc,
e desobre sion li ram fresc,
e per dedins sion folrat
ab pels de lebre o de cat
o d'autra calque pel moleta,
qu'en l'anar no ls nafre vergueta.
Cant a maizo es hom tornatz,
de gent pauzar sia membratz:
frevol son, no s podon sufrir,
maizo lor cove a bastir...
que hom apella per so ferma.
E tot per so que meills hi cresca
meta i hom jonc e foilla fresca.

Esculpir – Esmerillo

 
Consi deu hom tener l'auzel can l'a gitat de gabia et ensenhar d'esser privat.

Aissella noit com l'aura pres,
pos que li get li seran mes,
gran pesa lo deu hom tener.
Mas pois lo deu hom far sezer
en tal perga que s'an crotlan;
car adoncas non a talan
de moure; ans cuida cazer,
et esforsa s de meills tener.
Abans de jorn deu hom levar
per son auzel a regardar,
e tenga l'om tro al mati
abans qu'en la perga torn si.
Et entretan c'om lo tenra,
la man senestra crotlara
e l man destra mene ill denan
per so que s'an adomesjan; (pera que se vaigue domesticán)
ab un bastonet bel e pla
adop las penas, s'ops li a. (las penas : les plomes o plumes)
Pois que s'ira aprivadan,
hom li mostre la carn denan.
E s'el hi vol lo pe estendre,
hom non lo i deu per re defendre,
mas laisse la ill, e mange la
a son plazer sobre la ma.
E qui vol aver son auzel,
gart si be que ja no l'apel
ni l'escrit ni l fassa venir,
entro que l'auze ben gequir
tot sol, tant l'ai' aprivadat.
Car molt l'aura tost adobat.
Pois er privatz e faitz maniers,
mas ges ... can l'a mestiers.
Que ges, per coita d'auzelar,
no l fassa trop per temps volar.
Car aital us coma penra
de premier, aital lo tenra.
Per so fail gardar del malvetz;
mas tota la premeira vetz
que nuill auzel penra per se,
laisse lo ill, e per nuilla re
no venga ves lui trop corren,
mas tot suau e belamen
s'an apropchan e senes brui;
car si trop bruen cor ves lui,
malvezar l'a d'esser ratier.
Aissi deu far lo jorn premier:
a son talan deu manjar pro,
c'aissi l'a hom privat e bo.
Tot aquel jorn e l'endema
non penra plus; mas can venra
dreit al ters jorn, seguramen
pot auzelar a son talen,
e pois tot jorn si com volra,
aitan com sas ben estara.

Cant auzels a febre.

Si vostr' auzel febre destrenh,
ges d'esser malautes no s fenh,
ans es malautes per daveras; (sino que está dolén de veres, verdat)
et auiatz las ensenhas veras
per que o conoisseretz leu:
lo cap te bas et er fort greu
que un pauc no l'aia enflat;
sa pluma li trembla e ill bat,
e si noca si te tot dreg,
ben fai parer que aia freg.
E los oills te claus per dormir,
so que pren, non pot degerir;
az oras gieta so que manja, (gite : vomite; gitá : tirá, vomitá)
qu'en la gorga res no s'estanca.
Un jorn manja coitozamen,
autre non vol manjar nien;
un jorn tot a sa gorga te
que non espenh neguna re.
Magres si te et afamatz
e tot jorn estai esmagatz.
Can vostr' auzel veiretz aital,
sapchaz que febres li fai mal.
Per febre lo sol hom sancnar:
mas hom qui be non o sap far
no s'en deu per re entremetre,
que ades li poiria metre
en nervill flecme o en vena,
que ill seria poissas grans pena.
Pero qui sancnar l'en volia,
la camba dreita l liaria (la cama dreta li lligaríe)
ben estreg ab una correia; (ben estret en una correcha)
e ben cove fort clar hi veia,
car las venas son tant sotils
coma seria uns prims fils.
Per mei de la camba d'avan
a una veneta plus gran
que las autras venas non so
c'adoncas paron de viro;
per mal de febre trenca s ill,
c'aissi gueris d'aquel perill.
Desotz el pe un' autra n'a
que per batige s trencara.
E dereires sobre l talo
n'a un' autra, que ill fai gran pro
cant hom per gota sanc l'en trai.
Pero contra febre us dirai,
per so que sancnar no l vos cailla, (pera que sangrál no tos calgue)
metzina que non aura failla.
Del suc de l'arsemiza ill datz,
et aqui la carn li moillatz.
Autra l'en faretz eissamen
que trobaretz bona e valen.
D'un' erba que a nom lentilla,
qu'en aiga nais per meravilla
et estai per tot l'an verdeta
et es pauca e redondeta,
polvera'n faitz, e mange ne (pols ne feu, y que ne minjo)
vostr' auzels, e garis lo be.
E qui l banha en aquel bro (y qui lo bañe en aquell caldo)
on grua cueis, es li fort bo. (aon grulla se cou, li es mol bo)
Cant auzels a mal de rof.

Car uns mals sol un autr' adure,
can non es qui premier en cure.
Apres febres solon aver
auzel grans mals per noncaler.
Rof e tesga son li peior,
car per rof sofron tal dolor
el cap, que l cap e l'oill lor enflon
tan fort c'apenas pois dezenflon,
e soven fora de la testa
lor geta ls oills fors de la testa.
La raitz del rafe penretz,
tres petitas ne triaretz,
e d'estafizagra tres gras,
de pebre dos entiers e sas,
e de girofle tres clavels,
de ginebre que sia bels
tot lo pezan de dos deniers,
de serbe trenta gras entiers.
Aisso tot ensemps trusaretz,
et en aprop vos hi metretz
aitan de sain d'una troia (tan de sagí de una gorrina : truja)
que de porsel fo plena e voia;
de tot l'als si posca defendre.
Cant l'aures fait en l'ola fendre,
en aquel sain buillira (en aquell sagí bullirá)
tot ensemps, e tant cozera (tot jun, y tan courá)
ab un pauc d'aiga solamen
que s'i metra premeiramen,
que las raitz amenuziscon
e que totas envaneziscon.
Cant er coit, ans que sia freg,
colatz o per un drap estreg,
et en aprop conseill que s meta
en una boissa bella e neta.
Lo premier jorn ne donaretz
aitan can levar ne poiretz
ab la poncheta d'un coutel
sus en la carn a vostr' auzel.
E l'endema doas pinholetas,
que sion doas favas grossetas,
l'en donaretz, e pois quec jorn
donatz l'en tres, tro que sas torn.
___

Segon so c'avia promes,
mos romas del tot complitz es.
Pero, si negun n'i avia
mais ne saubes e meills dizia,
ja no s pense que m'enoges
ni mal d'enveia l'en portes.
Mas tals n'i a que s fan parlier
e no volon aver mestier
mas de maldire e de blasmar
so que no sabon esmendar,
ni non entendon neis que s'es.
E so ave de nesies,
qui blasma so que non enten.
E qui faill per tal nosabensa
ges non es quitis de faillensa;
car nuills hom no fai maior pecca
de cel que per nonsaber pecca; 
e l proverbis consent hi be
que ditz aissi: "Fer qui non ve."
Car cecs e pecs an tal maneira
que negus non garda on feira;
que cel qu'es cecs no ve defor
e cel qu'es pecs no ve de cor;
et a n'i pro d'aitals cecs pecs
paire e fill de vilania,
auripelat de parlaria,
c'ades van metjan e megen
e cuion esser maldizen,
e ges no i podon avenir
c'adreitamen sapchont maldir. 
E lor maldigz non es neis mals,
qu'en dreit posca esser digz tals,
car en maldig a obs sabers,
sia l maldigz o fals o vers,
car mals digz, ses bendig, no ferma,
per si mezeis desvai e merma,
e maldigz ditz adreitamen
vens bendig dig nesiamen.
Maldig ben dig non tenc a mal,
car maldigz bendig soven val,
e per maldig, cant es cortes,
s'esmera e s meillura bes.
Maldig ben dig deu hom prezar,
car a ben auza contrastar.
Ja de bendig non er pariers
maldigz, si non es prezentiers,
e prezentiers non sera ja
si queacom bendig no i a,
e cel no i dira ja ben re
que non enten autrui ni se.
Ben es doncas meins que non res
avols maldigz que mal digz es.
Per so no m fan nuilla paor
vezat, badoc maldizedor:
fat maldizen giet a mon dan
et a gen corteza m coman.

domingo, 12 de mayo de 2024

Mailla - Hueimais

Mailla, s. f., lat. macula, maille, tache.

Apel' om mailla sella taca

Que a el peitz e 'l ventre.

Auzel jove fai auzel ros

Ab grossa mailla, ab hueills senros.

Deudes de Prades, Auz. cass.

On appelle maille cette tache qu'il a à la poitrine et au ventre.

Oiseau jeune fait oiseau roux avec grosse maille, avec yeux couleur de cendre.

- Maladie de l'oeil.

L' auzel cant a mal en l' ueil, 

Mailla o colp o escurdat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L'oiseau quand il a mal à l'oeil, maille ou coup ou obscurité.

Passio de uelhs dita taca o malha. Eluc. de las propr., fol. 83. 

Maladie d'yeux dite tache ou maille. 

Polvera faitz, puis gitatz ne 

Ins en l' ueill, on la mailla s te.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faites de la poudre, puis jetez-en au-dedans de l'oeil, où la maille se tient. 

CAT. ESP. Malla. PORT. Malha. IT. Maglia.

2. Maillat, adj., maillé, tacheté. 

Braguier maillat e ben triat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Brayer maillé et bien distinct.

 

Maillol, Malhol, s. m., lat. malleolus, marcotte de vigne, crossette. 

En la cartayrada plantada, hy entron MDCCCXVI malhols.

Trad. du Traité de l'Arpentage, 2e part., Prél. 

Dans la quartonnée plantée, y entrent dix-huit cent seize crossettes.

- Jeune vigne.

Am isserment, e tot aquo que del malhol issira.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVI, fol. 92.

Avec sarment, et tout ce qui de la jeune vigne sortira.

S' afronta aquest cazals e aquest maillols... ab las carreiras comunals. Tit. de 1234. Arch. du Roy., Toulouse, J. 322. 

Se confronte ce casal et cette jeune vigne... avec les chemins communaux.

ANC. FR. En ung mailhol ou vigne nouvellement plantée. 

Lett. de rém. de 1459. Carpentier, t. III, col. 1132.

 

Maire, Mayre, s. f., lat. matrem, mère.

Maires de Dieu, verges emperairitz.

(chap. Mare de Deu, virgen emperadora o emperatrís o emperatriu. 

ESP. Madre de Dios, virgen emperatriz.)

R. Gaucelm: Ab grans trebals. 

Mère de Dieu, vierge impératrice.

Ai tal dol al departir 

Cum a l' enfans, qui 'l vol ostar 

De sa mair', et aillors portar. 

Guillaume de la Tour: Plus que las. 

J'ai telle affliction au départir comme a l'enfant, qui veut le séparer de sa mère, et porter ailleurs. 

Fig. Fin' amors es sa maires.

Raimond de Tors de Marseille: Ar es dretz. 

Pure amour est sa mère. 

Gola es maire de non continensia. Trad. de Bède, fol. 41. 

(chap. La gola es la mare de la incontinensia; gula.)

Bouche est mère de non continence. 

ASCUMA, presidente Joaquín Monclús, Gola es maire de non continensia

Loc. No l' en fara servizi lo filh ma maire.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5. 

Ne lui en fera pas service le fils de ma mère. 

E 'l melhor rey que anc nasquet de maire. 

Bertrand de Born: Mon chan fenisc.

Et le meilleur roi qui oncques naquit de mère.

Cette dernière façon de parler se trouve dans l'Évangile; Jésus-Christ dit à ses disciples: Amen dico vobis, non surrexit inter natos mulierum major Joanne Baptista.

Trad. du N. Test. S. Matth., ch. 11. 

ANC. FR. L'en ne trove mès vérité 

En nul home de mère né. Roman du Renart, t. 1, p. 81.

Nus homs qui soit de mère nés. Roman de la Rose, v. 16551.

N' onques nulz homs de mère nés. 

Roman du châtelain de Coucy, v. 3324.

Adjectiv. A la festa de lor mayre gleysa, so es assaber a la Sanct Jacmes.

Tit. de 1283. DOAT, t. XCI, fol. 213. 

A la fête de leur mère église, c'est à savoir à la Saint-Jacques.

- Matrice.

(chap. Matrís; ESP. Matriz)

En la maire de la femna a VII cambras.

A son remudar, si eversa la maire, e l' efas vai fors.

Liv. de Sydrac, fol. 26 et 65.

En la matrice de la femme il y a sept compartiments.

A son remuer, la matrice se renverse, et l'enfant va hors.

ANC. CAT. Maire. CAT. MOD. Mare (mara). ESP. PORT. IT. Madre. 

(chap. Mare, mares. En andalús encara diuen mare.)

- Lit d'un fleuve.

Ichi contra 'l soda de Babilonia seguen la mayre del fluvi de Nil.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 189. 

Sortit contre le soudan de Babylone en suivant le lit du fleuve de Nil.

(chap. Cuan un riu sen ix de mare.)

2. Mairastra, Mayrastra, s. f., marâtre, belle-mère.

Accusem la pros Clariana, 

Nostra mayrastra.

N' es intratz 

On es sa mayrastra marrida.

V. de S. Honorat. 

Accusons la vertueuse Clariane, notre marâtre. 

Il en est entré où est sa marâtre méchante. 

ANC. ESP. Madrastra. PORT. Madrasta. IT. Matrigna. 

(chap. Madrastra, madrastres.)

3. Mayrina, s. f., lat. matrina, marraine.

O ab pairis o ab mayrinas. V. et Vert., fol. 19. 

(chap. O en padrins o en padrines.)

Ou avec parrains ou avec marraines.

ANC. CAT. Mairina. ESP. Madrina. PORT. Madrinha.

(chap. Padrina, padrines, la que te porte a batejá en lo padrí. Los dos són los padrins.)

4. Matrona, s. f., lat. matrona, matrone, sage-femme.

Matrona, levayriz d'enfant. Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Matrone, accoucheuse d'enfant. 

CAT. ESP. PORT. IT. Matrona.

- Matrice.

La femna, cant vol efantar, las junhturas lhi alargo la una de l'autra, exceptat la matrona. Liv. de Sydrac, fol. 26.

La femme, quand elle veut enfanter, les jointures lui élargissent l'une de l'autre, excepté la matrice.

5. Comaire, Comayre, Comaira, s. f., commère.

Ome am sa comayre. V. et Vert., fol. 19. 

(chap. Home en sa comare.)

Homme avec sa commère.

Ben fai com comeira. 

Le troubadour de Villarnaud: Mal mon. 

Il fait bien comme commère.

Que 'l filha c' an de comayre,

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère, ils font leur nièce au marier.

CAT. Comare. ESP. PORT. Comadre. IT. Comare. (chap. Comare, comares. En home: compare, compares.)

6. Maternal, Mayrenal, adj., maternel.

Los bens paternals e maternals. Cartulaire de Montpellier, fol. 219.

(chap. Los bens paternals, paterns, y maternals, materns.)

Les biens paternels et maternels. 

A totz autres bens payrenals e mayrenals. 

Tit. de 1399. Hist. de la mais. de Turenne, Justel, p. 135. 

A tous autres biens paternels et maternels.

CAT. ESP. PORT. Maternal. IT. Maternale. (chap. Maternal, materno o matern; maternals, maternos o materns.)

7. Mayritz, s. f., lat. matrix, matrice. 

Mayritz, es membre de femna especial.

Ret apta la mayritz a conceptio.

Eluc. de las propr., fol. 59 et 30. 

Matrice, c'est membre spécial de femme. 

Rend la matrice apte à conception.

- Mère, en parlant des végétaux.

Mezolh del aybre per alcus ditz mayritz.

Eluc. de las propr., fol. 185. 

La moelle de l'arbre dite mère par aucuns. 

CAT. Matris. EST. PORT. Matriz. IT. Matrice. (chap. Matrís.)

8. Mairal, adj., principal, mère.

Que se curon totas las cavas mairals dels ditz termenals.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 169.

Que se nettoient toutes les caves mères desdits termaux.

Substantiv. Que las mairals antiquas dels digz termenals se curon.

Tit. de 1398. DOAT, t. LIV, fol. 169.

Que les mères antiques desdits termaux se nettoient.

(chap. La mare del vi, la solada o solera antiga.) 

 

Mais, Mai, Mas, Ma, adv., lat. magis, plus, davantage. 

Voyez Muratori, Diss. 33, et Ihre, Ind. voc. mesogoth., p. 177.

Ela daria lur en aitant com altre, e mais. 

Titre de 1168. 

Elle leur en donnerait autant comme autre, et plus. 

Plus l' esgart, mais la vey abelhir.

B. de Ventadour: Quan la fuelha. 

Plus je la regarde, plus je la vois briller. 

Aquil que an mais d' aver 

Son pus cobe e pus savais.

J. Esteve: Planhen ploran. 

Ceux qui ont davantage d'avoir sont plus convoiteux et plus vilains.

ANC. FR. Saül enquist de nostre Seigneur s'il déust pursieure mais les Philistins. Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 17. 

Je ne puis mais cest mal soufrir.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 154.

Si que nulhs ne le poroit inciter à ce qu'il fût mais évesques.

Chronique de Cambray, fol. 46.

- Employé comme adverbe de comparaison et suivi de QUE.

Am e dezire 

Mais qu' ieu no fas parven. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

J'aime et désire plus que je ne fais semblant. 

Cuion que valha mais 

Hom messongiers que verais.

P. Cardinal: Pus ma boca. 

Pensent que vaille plus homme menteur que véridique.

Adv. comp. Totz gueritz sera

Ades per ma e ma.

P. Cardinal: Sel que fes. 

Tout guéri sera désormais de plus en plus. 

Jeu, mai que mai, 

Ma domna, ieu sai 

Que vos mi donatz joy e pretz.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

Moi, de plus en plus, ma dame, je sais que vous me donnez joie et mérite.

Eu vos am mais e plus.

Folquet de Romans: Domna ieu pren. 

Je vous aime davantage et plus.

Sol que de mais adenant no s' emprenda.

B. Tortis: Per ensenhar. 

Seulement que de plus en avant il ne s'embarrasse pas.

Lo soleilhs mays de sotz la ve 

On mays l' encontra lunh de se.

Brev. d'amor, fol. 33.

Le soleil plus dessous la voit où plus il la rencontre loin de soi.

- Mais, désormais.

La genser dona que s mir 

En tot lo mon, ni anc fos, ni er mais.

T. de Thomas et de Bernado: Bernado. 

La plus belle dame qui se voie en tout le monde, et qui fut oncques et sera désormais. 

Loc. Dousa amiga, no 'n puesc mays.

P. Rogiers: Dousa amiga. 

Douce amie, je n'en puis mais.

Qu' en puesc mais, s' Amors mi vol aucire? 

Folquet de Marseille: Tant m'abellis. 

Qu'en puis-je mais, si Amour me veut occire? 

ANC. FR. Ains se laissent aller en des travaux et miseres extremes, en chastiant leur corps qui n'en peult mais. 

Amyot, Trad. de Plutarque, Morales, t. IV, p. 243. 

Biau doz sire, qu'en puis-je més?

Roman du Renart, t. III, p. 154.

Que si d'un frère mort la sanglante vengeance 

T'a mis le glaive au poing, hé! qu'en peut mais la France?

Hé! qu'en peut mais le roy?

Dubartas, p. 423. 

Tos los temps que mays sia, 

E tos sels que vendran.

V. de S. Honorat. 

Tous les temps que plus soit (quelle qu'en soit la durée), et tous ceux qui viendront.

Que mais ni meins no i tanhia.

Cadenet: Hueimai m'auretz. 

Que plus ni moins n'y convienne. 

Aconpanhadas, cascuna am M cavalcans, qui mays, qui mens.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 19. 

Accompagnées, chacune avec mille cavaliers, qui plus, qui moins.

Substant. El mais de quan vey mi desplatz. 

Folquet de Romans: Tornatz es. 

Le plus de combien je vois (quoi que ce soit que je voie) me déplaît.

Loc. De tot lo mon a 'l mielz e 'l mai.

P. Vidal: Pois ubertz. 

De tout le monde il a le mieux et le plus.

- Prép. Excepté, hormis. 

Per que tug amador 

Son guay e cantador, 

Mas ieu que plan e plor.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

C'est pourquoi tous les amoureux sont gais et chanteurs, excepté moi qui gémis et pleure.

- Conj. Mais.

Tot jorn suefri aital batalha, 

Mas la nueg trag peior trebalha.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Tout le jour je souffre tel combat, mais la nuit je traîne pire tourment.

Una domna m det s'amor... 

Mas aras sai, per vertat, 

Que 'lh a autr' amic privat.

B. de Ventadour: Acossellatz mi. 

Une dame me donna son amour... mais maintenant je sais, par vérité, qu'elle a autre ami privé.

- Que, si ce n'est.

No faitz mais gabar e rire, 

Dona, quan ren vos deman.

B. de Ventadour: Amors e que. 

Vous ne faites que railler et rire, dame, quand je vous demande quelque chose.

Al meu chan, neus ni glatz 

No m' ajuda, ni estatz, 

Ni res, mas Dieus et amors. 

Alphonse II, Roi d'Aragon: Per mantas. 

Dans mon chant, neige ni glace ne m'aide, ni été, ni rien, si ce n'est Dieu et amour. 

Aquesta vida non es mays mortz. V. et Vert., fol. 27. 

Cette vie n'est que mort.

Que val viure ses amor, 

Mas per far enueg a la gen?

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Que vaut vivre sans amour, si ce n'est pour faire ennui à la gent?

Dans ce sens, suivi de QUE ou de DE, il sert à former une conjonction composée.

Bona domna, plus no us deman 

Mas que m prendatz per servidor. 

B. de Ventadour: Non es. 

Bonne dame, je ne vous demande pas plus, excepté que vous me preniez pour serviteur. 

Al res no y a mais del murir, 

S' alqun joy non ai en breumen.

G. Rudel: Pro ai del. 

Il n'y a pas autre chose si ce n'est du mourir, si quelque joie je n'ai dans peu.

Res de be no y falh, mas quan merces.

P. Raimond de Toulouse: Si cum seluy. 

Rien de bien n'y manque, si ce n'est que merci.

Ni es belhs aculhimens

Mas quan d'aquels qu' elha fai.

Giraud le Roux: A la mia fe. 

Ni il n'est bel accueil si ce n'est que de ceux qu'elle fait.

ANC. FR. Il disoit que foy et créance estoit une chose où nous devions bien croire fermement, encore n'en feussiens-nous certeins mez que par oïr dire. Joinville, p. 14. 

Ne vot autrement pugnir mais que il les osta de l'onor où il les avoit mis.

Gestes de Louis le Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 150. 

Ainsi en revenimes sanz riens perdre mès que ce que le mestre de saint Ladre y avoit perdu. Joinville, p. 177.

IT. Non avea pianto ma che di sospiri. Dante, Inf., IV.

On a dit MAR pour MAIS, MAS: 

Un sirventes, si pogues, volgra far 

Que agrades e plagues a la gen, 

MAR no 'l sai far.

R. Gaucelm: Un sirventes. 

Un sirvente, si je pouvais, je voudrais faire qui convînt et plût à la gent, mais je ne sais pas le faire. 

Car no devetz sofrir 

Entendedor MAR un.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Car vous ne devez souffrir qu'un soupirant.

- Combiné avec JA.

Ja no 'n parlarai mais.

Pierre de Bussignac: Sirventes. 

Je n'en parlerai jamais. 

ANC. FR. Jà en ma vie

Ne verrai mais si bele chose.

Fables et cont. anc., t. II, p. 434. 

Jà n' aurés mais un si loial ami 

Ne jamès jour ne pourrez recouvrer.

Le Roi de Navarre, chanson 30.

Voyez JA.

- Combiné avec ANC.

Anc nulh temps mais aital ardor 

Non ac mos cors ni no senti.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Oncques plus en nul temps telle ardeur n'eut mon coeur ni ne sentit.

Non auzis anc mais parlar 

Qu'om chant, quan plorar deuria.

B. de Ventadour: En abril.

Je n'ouïs oncques plus dire qu'on chante, quand on devrait pleurer.

ANC. FR. Oncques mais rois, ne quens, ne dus 

N' oïrent de millor estoire.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 80. 

Mais elle lui dit que le galand estoit entré d' advanture léans et qu' oncq mais y avoit esté que celle fois. Les Quinze Joyes de Mariage, p. 185. Quant li sires l' ad entendu, 

Unques mais si dolans ne fu.

Marie de France, t. 1., p. 90. 

Car ains mais ne pot nus garir. Roman del conte de Poitiers, v. 744.

Voyez ANC.

CAT. May. ANC. ESP. Mais. ESP. (mas : pero) MOD. PORT. Mas. IT. Ma.

(chap. Pero.)

2. Hueimais, Oimais, adv., désormais. 

Voyez HOI.

martes, 27 de octubre de 2026

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias.

Del pol. 
La natura del pol es que canta lo vespre, can sent venir la nuech, pus soven; e l mati, can sen venir lo jorn, canta pus soven; e vas la mieia nueg engrueissa sa vot e canta pus larc e pus clar.

Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias; Del pol (gall)

- De l'aze. 
La natura de l'aze es que canta, cant a fam et on mais se trebalha. 

qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

- Del lop. 
La natura del lop es que, can ve hom' enans c'om lo veya, el li tol lo parlar. E si l'ome lo ve enans, l'ome li tol la forsa. Et a l col tan rot que no l pot plegar. E so que cassa va fort luenh de sa lobeyra; e cant vol intrar en cortal, va fort suau, e can mena segle ab sos pes, el pren son pe a mors fort e rege, et aysi s'en venja.

ball del poll, bureo


- Del grilh.
Lo grilh a tal natura que tant ama son cantar e tan s'en delecha que no s percassa de vianda e mor cantan.

Lo sebollot Ignacio Sorolla Vidal li riu les poques grassies a un grillat de Benavarre.

- Del signe. 
Lo signes a tal natura que, can deu morir, canta tan clar que, si hom li ve denan ab esturmens, el si acordara ab los esturmens; adoncx conoys hom que deu morir.
- Del ca. 
Lo ca, cant a manjat et es sadol e ples, el geta so que a manjat; e cant a fam, o torn' a manjar.
- De la vibra. 
La vibra, can ve home nut, ela non l'auza regardar de paor; e cant lo ve vestit, no l preza re e sauta li desus. 

Víbora, hocicuda, Puertos de Beceite






- Del simi. 
Lo simi vol centrafar (contrafar) tot cant ve far. E cant hom lo vol penre, hom se met en loc que lo veya, e caussa unas sabatas ab corregas e pueys laissa las sabatas e va s metre a una part. E l simi va e fay aital; 
e cant es caussatz, hom lo pren. 

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

- Del corp. 
Lo corp, cant a sos corbatos, que son ses pluma e no semblan paire ni 
mayre, ja non lur donara clam ni cosselh, tro que an pluma e que ls semblo. E cant troba home mort, premieiramen li manja los huelhs e per los huelhs lo servel.

Lo corv. Edgar Allan Poe.


- Del leon. 
Can lo leon a preza e home li passa denan, ja no l tocara, que passar y pot set vetz, sol que l'home no l regarde. Mas si l'ome lo garda, el es tan senhorilh que cui' esser deceubutz, car esgart d'ome es tan senhoril, e per so el laisa la cassa e cor vas hom e l cofon. E cant hom lo cassa que ve que no s pot defendre e l'aven a fugir, el cobri sas pezadas ab la coa dereire, per so c'om no veya son esclau. E can la leonessa a leonat, el nais mort; e tres jorns lo paire crida e rugis sobre el e fay lo vieure.
- De la mostela. Can la mostela a son mostelon qu'es natz, ela l muda per paor c'om no lo y emble; e si hom lo y men' a mort, ab c'om lo y rendes, ela l revieu. 
- Del calandri. 
Si l calandri porta hom denan un malaute et hom lo geta sul lieg, e lo calandri gara lo malaute en la cara, senhal es de guerir; e si l gira la coa, es senhal de mort.
- Serena canta tan dossamen que tot hom que l'auia, ven vas ley, e non pot estar que no s'adorma; e cant es adormit, ela l met mort. 
- De aspis. 
Aspis es la serp que garda lo basme; e cant hom vol aver del basme, hom lo adormis ab esturmens, e pren hom del basme; e can ve que es enganatz, el se clau la una aurelha ab la coa e freta tan l'autra per terra, tro que tota l'a clauza, per so que non auia los esturmens e velha.
- Del merle. 
Merles noiris hom volontiers; e non canta mas tres mes de l'an, e fa l pus plazen can que auzel que sia.
- De l'huelh de veire. Huelh de veire es un petitet auzel blanc e vert, et a la pus sotil vista que res que sia, que be veiria tras un paret.
- De la talpa.
Talpa no ve, ans a los huelhs desotz lo cuer, e sen pus fort d'autra bestia, e vieu de pura terra.
- Del pluvier. 
Pluvier vieu de pur aire del cel. 
- De la salamandra. 
Salamandra vieu de pur foc; e de son pel fa hom un drap que foc no l pot cremar. 
- De l'eranh. 
Eranh vieu de pur' aiga.
- De la trida. 
Can la trida a sos cadels, e ls cassadors la casson que l volon emblar sos tridos, els meton miralhs per aqui on els van e prendo sos tridos; e cant 
la trida a perdutz sos cadels, ela torna forssenada e sec per esclau los cassadors e troba los miralhs e mira se, et a tal gaug, can se ve, que tota sa dolor pert et aisi s'oblida de sos tridos. 
- De l'unicorn.
Hunicorn es la pus salvatja bestia que sia, que non es res que l'auzes 
esperar, ab un corn que a sul cap; et a ta gran plazer de flairor de pieuzela e de verginitat que, cant los cassadors lo volo penre, els li meton el pas una pieussela; e can la ve, el s'adorm e sa fauda, et adoncx es pres. 
- De la pantera. La pantera a tan dous ale e tan be flairan, que tot' autra bestia, pueys que l'a vista, no s vol d'ela partir, tro qu'es morta, per la flairor de l'ale.
- De las gruas. Gruas an tal natura que s'ajuston en grans tropels; e lur natura fa las trop dormir, e la una fay la garda, can las autras dormo; e per tal que la garda no s'adorma, ela met a sos pes de petitas peiretas, per tal que non puesca estar ferma, car lur natura es que dormon en pes.

grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

- Del paon. 
Paon, tota la garda que a, es en regardar sa coa.
- De l'argus. 
Argus es homs que a cen huelhs, e dorm de dos en dos huelhs, et enaisi velha tostemps. 
- De la randola. 
Randola, qui trazia los huelhs a sos randolos e ls y tornava, la maire los 
fay revezer; e no manja ni pais mas en volans, e non a paor d'auzel de cassa.
- Del pellica.
Pellicans es us auzel que ama mot sos poletz; e cant sos pols lo senton venir, els baton lurs alas e donon ne al pellican per los huelhs; e l  pellican es tan ergulhos e de tal natura que totz los aussi; e cant ve que son mortz, el a gran dol e leva l'ala et ab lo bec obri son costat et arroza ls de son sanc, e tornon vieus. 
- Del castor.
Lo castors es una bestia que a un membre que porta medecina, e per aco lo cassa hom; e can ve c'om lo cassa, a gran paor de mort e sap que per lo membr' es cassatz, c'aital es sa natura; et el lo pren ab las dens et arraba lo s e laissa l cazer el sol, e ls cassadors venon aprop e, can vezon lo membre, prenon lo e laisso l anar; enpero d'an en an remet lo membre. 

ASCUMA, junta, presidente, Joaquín Monclús, garbier; Cobeitos, Cubitos; ceu, seu, sebo, sagí

- Del pic. 
Pic a aital natura que fai son nis en albre cavat, e cant hom li tapa son nis ab que que sia, el va per una erba e toca lo n, e tantost es hubert.
- De l'erisso. 
Erisso a tal natura que se met en las grans bartas et en las grans rodas d'espinas que no l puesca hom penre, que per totas partz ponh; e garda que sia en loc pres de pomier, que dins de la barta puesca manjar. 
- De la cocodrilla. 
Cocodrilha es una bestia mala; e can ve hom, ela l devora tot, e cant lo a manjat, ela lo plora totz los temps que vieu. Et estalva se que una serp, que a nom idre, ven vas la cocodrilla e fa se adormitz; e can la cocodrilla ve que l'idres dorm, ela l devora en un morcel; e can lo idre ve qu'es el ventre de la cocodrilla, el li trauca los costatz e va fora gauzens, e la cocodrilla mor.

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

- De l'idre. 
Idre es una serp que, cant hom li talha una testa, el ne met doas; e d'aquel idre s'a paor la cocodrilla. 
- De la vibra.
Can la vibra vol aver paria de sa par, el met son cap en la boca bayan de 
la femela; e la femela estrenh li tan fort lo bec e l cap al mascle que 
mantenen mor; e la femela reman prenhs de doas vibras, mascle e feme; e can devon naysser, els salhon per l'esquina, e la maire mor; et enaisi el mon non son mas dos. 
- De la simia.
La simia fay dos simos; e cant hom la cassa, ela met sel que mens ama sul col, e tenga se, si s vol; e sel que mays ama, lo maior, met entre sos bras, e fug ab dos pes. E cant ve que non li val re, per tal que puesca mielhs fugir ab catre pes, ela laissa sel que mays ama, e fug s'en ab lo menor.