Mostrando las entradas para la consulta despullat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta despullat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 13 de septiembre de 2017

DESCORCHOLÍ, escorcholí, despullat, Tamarit, Tamarite

Me pareix que e única de Tamarit, catalana no... per aixó us pregunto si se diu per la zona vostra...

DESCORCHOLÍ  E EN CUEROS. Despullat, en pilotes, en piloteta.

JAJAJA sa bañat a la piscina ESCORCHOLI.

Qué POCA VERGOÑA.... JAJAJA

Fotos de la Franja:

DESCORCHOLÍ,escorcholí, en cueros, en pelotas, desnudo, fotos de la franja, Tamarite de Litera, Tamarit

 

descorcholí, Litera, Llitera, despullat, desnudo

 

martes, 6 de agosto de 2024

Nozet - Lunh

 

Nozet, s. f., noset, sorte de pierre. 

Nozet, autrament dita crapaudina, es peyra precioza.

Eluc. de las propr., fol. 190.

Nozet, autrement dite crapaudine, est pierre précieuse.

Nozet, autrament dita crapaudina, es peyra precioza.

Nuaillos, Nualhos, Nuallos, Nualios, Noalhos, adj., paresseux, négligent.

No sia flacx ni nuaillos.

P. Vidal: Cant hom. 

Qu'il ne soit lâche ni paresseux.

Ieu non vi anc bon drut nualhos.

Giraux (Giraud) le Roux: Ara sabrai. 

Je ne vis oncques bon galant paresseux. 

De sapiencia no fo trop nualhos. Poëme sur Boèce.

De sagesse ne fut trop négligent. 

Si fom isnel ressemblar los... mals, per que sem nualios ressemblar los bos. Trad. de Bède, fol. 80. 

Si nous fûmes prompts à imiter les... méchants, pourquoi sommes-nous paresseux à imiter les bons. 

Comp. D'aur no sun ges, mas nuallor no sun. Poëme sur Boèce. 

D'or ne sont point, mais ils ne sont pas moins valant.

ANC. FR. Malment uverad Ambri vers nostre Seignùr, asez nualz que nulz ki devant lui régnast. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 109. 

En leu de lit faiz soz cortine, 

L'aureiz de sarment nueillos. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm.j fol. 159.

2. Nuailha, Nualha, Nualia, Noalha, s. f., paresse, lâcheté, indolence.

Vueitz d'onor, plen de nuailha.

Lantelmet d'Aiguillon: Er ai ieu. 

Vide d'honneur, plein de lâcheté.

Es tan ples de nualha

Que, quant tot' autra gen s'en part, 

El s' estendill e badalha. 

Bertrand de Born: Un sirventes on motz. 

Il est si plein de paresse que, quand toute autre gent s'en sépare, il s'étend et bâille.

Escomovent los vices a la nualia de negligentia. Trad. de Bède, fol. 30. Excitant les vices à la paresse de négligence. 

Grantz peccatz mans qu'ai fag per ma noalha.

Un troubadour anonyme: Flor de paradis.

Maints grands péchés que j'ai faits par mon indolence.

3. Nualieza, s. f., indolence, inertie.

A vanetat e a nualieza e a negligentia. Trad. de Bède, fol. 35.

A vanité et à indolence et à négligence.

4. Nuaillar, Nualhar, v., fainéanter, faire l' indolent, se décourager.

Non ai cor que nuaill.

Giraud de Borneil: Jois e chans. 

Je n' ai pas coeur que je fainéante. 

Si m nualh,

Quan dei aussar.

Giraud de Borneil: Razon. 

Si je fais l'indolent, quand je dois hausser.

Fig. Car non es dreitz que chans nuaill.

Giraud de Borneil: Nuilla res. 

Car il n'est pas juste que chant se décourage. 

Paratges 

Er greu que non nualh, 

Pos alegransa 'n falh.

Giraud de Borneil: Los apletz. 

Il sera difficile que parage ne se décourage, puisque joie en faut.

(chap. bambá, no fé res, gossejá, fé l' indolén, pedre lo corache.)

5. Anuaillar, Anualhar, v., relâcher, attiédir, amolir.

Es damatges 

Que tan leu s' anuail.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz. 

Il est dommage que si promptement il se relâche. 

Per qu' ieu vas lieys no m' anualh 

De servir.

Lamberti de Bonanel: S' a Mon Restaur.

Pour que je ne me relâche pas de servir envers elle. 

Fig. Per ren que n' aia en poder,

Mos cors no s' anualha.

Peyrols: Manta gens. 

Pour rien que j'en aye en pouvoir, mon coeur né s' attiédit.


Nuca, Nucha, s. f., nuque, chignon, moelle épinière.

Sobre la nuca o servitz.

Mezolh de la 'squina dit nucha pels phisicias.

Eluc. de las propr., fol. 11 et 50.

Sur la nuque ou cerveau.

La moelle de l'échine dite nuque par les chirurgiens.

ESP. PORT. IT. Nuca. (chap. Clatell, clatells nuca; médula espinal, lo moll del esquinás. Clatellada, clatellades : cop al clatell.)

Biondello li fa una burla a Ciacco en un amorsá, y Ciacco se vengue fénlo esbatussá de valén.


Nud, Nut, adj., lat. nudus, nu, dépouillé, exempt.

Ben volria mon cavallier

Tener, un ser, en mos bratz nut.

(chap. Be voldría mon caballé tindre, una tarde - nit, als meus brassos despullat.)

La Comtesse de Die: Estat ai. 

Bien je voudrais mon chevalier tenir, un soir, nu entre mes bras.

La neus, quan ill es nuda, 

Par vas lui bruna et escura.

B. de Ventadour: Aitantas. 

La neige, quand elle est nue, parait à côté d'elle brune et obscure.

Cascus tenc son bran nut de bon acier temprat.

Roman de Fierabras, v. 370. 

Chacun tint nu son glaive de bon acier trempé. 

Fig. Ab cors de totz mals aibs nud.

Aimeri de Bellinoi: Al prim. 

Avec corps exempt de toutes mauvaises qualités. 

Non siatz 

Vas me de merce trop nuda.

Ralmenz Bistors: A vos miells.

Ne soyez pas envers moi trop exempté de merci.

Loc. La genser c'anc nasques nuda.

Aimeri de Bellinoy: Al prim. 

La plus gentille qui oncques naquît nue.

Anar posc ses vestidura 

Nutz en ma camisa.

B. de Ventadour: Tant ai. 

Je puis aller sans vêtement nu en ma chemise. 

ANC. FR. D'un homme qui tout nu de glaive et de courage.

Malherbe, liv. I.

CAT. Nu. ANC. ESP. Nudo (desnudo). PORT. Nu. IT. Nudo. 

(chap. Despullat (en fransés dépouillé), despullats, despullada, despullades.)

2. Nudament, adj., nûment, à nu.

Si i a mescla, e om i trai glasi nudament.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270.

S'il y a mêlée, et on y tire le glaive nûment.

CAT. Nuament. ESP. Nudamente. PORT. Nuamente. IT. Nudamente.

(chap. Despulladamen, a pel.)

3. Nudetat, s. f., lat. nuditatem, nudité.

Tant a tos temps suffert e fams e nudetatz. V. de S. Honorat.

Tant il a toujours souffert et faim et nudités.

ANC. CAT. Nuditat. IT. Nudità, nuditate, nuditade.

4. Nueza, s. f., nudité.

Fig. Re non profeita a home nueza, caut a ades cobeeza.

Trad. de Bède, fol. 47. 

Nudité ne profite rien à l'homme, quand il a sans cesse convoitise.

PORT. Nudeza.

5. Denut, Desnud, Desnug, adj., lat. denudatus, mis à nu, dépouillé, dénué, dépourvu.

Car ma voluntatz brava 

M' a faich failhir tot desnut.

G. Adhemar: Al prim. 

Car ma volonté fougueuse m'a fait faillir tout dénué.

Dins fort castelh, o dins mur, o en tor,

Lur van fugen, o desnugs, o armatz.

Le moine de Montaudon: Aissi com sel.

Dans fort château, ou dans mur, ou en tour, je leur vais fuyant, ou dépouillé, ou armé.

ANC. CAT. Desnu. ESP. Desnudo.

6. Denudar, Desnudar, v., lat. denudare, dépouiller, mettre à nu, dénuer.

Part. pas. Nervis... denudatz de carn. Trad. d'Albucasis, fol. 54. 

Nerfs... dépouillés de chair.

(chap. Nervis, ñervis, nirvis, ñirvis despullats de carn.)

A... loc religios... ad altras personas denudadas.

Charte de Gréalou, p. 90.

A... lieu religieux... à autres personnes dénuées.

Fig. De pecatz denudatz. Eluc. de las propr., fol. 122. 

Dépouillés de péchés. 

ANC. FR. De ces plumes l'a desnué.

Ysopet, 1, fab. 34. Robert, t. 1, p. 2.

IT. Disnudare. (ESP. Desnudar. Chap. Despullá, despullás: yo me despullo, despulles, despulle, despullem o despullam, despulléu o despulláu, despullen; despullat, despullats, despullada, despullades.)


Nugatio, s. f., raillerie, moquerie, sornette.

Dizem scienmen, per mostrar major affirmatio de so qu' om ditz, quar estiers seria nugatios. Leys d'amors, fol. 124.

Nous disons sciemment, pour montrer plus grande affirmation de ce qu'on dit, car autrement ce serait raillerie.

(chap. Sorna, burla, broma; enfótressen, etc.) 

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells que van rostí a San Lorenzo (Lloréns).


Nul, Nulh, Nuill, adj., lat. nullus, nul.

Davan so vis nulz om no s pot celar. Poëme sur Boèce. 

Devant son visage nul homme ne peut se cacher. 

Dona, nulhs hom no pot dire.

B. de Ventadour: Amors e que.

Dame, nul homme ne peut dire.

Anc nuills malastrucs no 'l fetz tal.

Rambaud d'Orange: Er no sui. 

Oncques nul malheureux ne le fit tel. 

Nuill pro non y ai.

Pons de Capdueil: Qui per nesci. 

Nul profit je n'y ai.

Nulla res no i pot pro tener.

B. de Ventadour: Chantars no pot.

Nulle chose n'y peut tenir profit. 

Per nulha ren que sia.

Augier: Per vos belha.

Par nulle chose qui soit.

ANC. CAT. Nul, null. PORT IT. Nullo. 

(chap. Nul o nulo, nuls o nulos, nula, nules.)

2. Nullitat, s. f., nullité.

La pronunciation de la nullitat. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542. La prononciation de la nullité.

CAT. Nullitat. ESP. Nulidad. PORT. Nullidade. IT. Nullità, nullitate, nullitade. (chap. Nulidat, nulidats.)

3. Nulhar, v., annuler, abolir, détruire.

Part. pas. Per so non es nulhatz

Lo turmens.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Pour cela n'est pas détruit le tourment.

(chap. Anulá: anulo, anules, anule, anulem o anulam, anuléu o anuláu, anulen; anulat, anulats, anulada, anulades.)

4. Anullatio, s. f., annulation.

Anullatio... promulguada en la presencia de Felip, rey de Fransa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 213. 

Annulation... promulguée en la présence de Philippe, roi de France.

ESP. Anulación. PORT. Annullação. IT. Annullazione. 

(chap. Anulassió, anulassions; cassamén, cassamens, del verbo cassá, en lo sentit de anulá, tachá, inutilisá, revocá, com se fée als textos antics, com lo famós Repartiment de Valencia y Próspero de Bofarull.)

5. Annullar, Anullar, Anulhar, v., annuler, détruire.

Aquella revocar et annullar. Statuts de Provence. BOMY, p. 2.

Révoquer et annuler celle-là.

Aquo de tot en tot cassi... et anulhi. Cartulaire de Montpellier, fol. 125. Cela de tout en tout je casse... et annule.

Part. pass. L'ordre del Temple fo anullat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 213.

L'ordre du Temple fut détruit.

CAT. Anullar. ESP. Anular. PORT. Annular. IT. Annullare. (chap. Anulá.)

6. Lunh, adj., nul. (N. E. Metátesis de nulh.)

La grans beutatz de lieis e la drechesa, 

Non es lunhs hom que trop lauzar pogues.

Peyrols: M' entencio. 

La grande beauté d'elle et la droiture, il n'est nul homme qui trop louer pût.

Mortz es lo reys don em trastotz perdens,

Tant que lunhs hom no pot ben adysmar.

R. Gaucelm de Beziers: Ab grans trabalhs.

Mort est le roi dont nous sommes tous perdants, tant que nul homme ne peut bien calculer.

El mon no es crestias de lunh aire

Que sieus liges o dels parens no fos.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Au monde il n'est chrétien de nulle famille qui ne fût son homme-lige ou des parents. 

Per lo melhor qu' es mortz de lunhas gens.

R. Menudet: Ab grans. 

Pour le meilleur qui est mort de nulles gens. 

Subst. Sabia far son dever

Mielhs que lunhs que remanha say. 

J. Esteve: Planhen ploran.

Savait faire son devoir mieux que nul qui demeure ici.

jueves, 27 de noviembre de 2025

Possessio, Possession, Possecio

Possessio, Possession, Possecio, s. f., lat. possessionem, possession, propriété.

Tro cobres sas possessios.

(chap. Hasta que recobrare les seues possessions, propiedats.)

Boniface de Castelane: Era pueis.

Jusqu'à ce qu'il recouvrât ses possessions. 

El dalfis te vostras possessios.

(chap. Lo Delfín té les vostres possessions; fill del rey de Fransa.)

Granet: Comte Karle.

Le dauphin tient vos possessions. 

Loc. Dregz es doncs que aion Dieu en lur possessio.

Seran en possessio de la terre dels vivens

Prenes possessio del regne del cel.

V. et Vert., fol. 58 et 82.

Il est donc juste qu'ils aient Dieu eu leur possession.

Ils seront en possession de la terre des vivants. 

Prenez possession du règne du ciel. 

Si es plag de possession.

Trad. du Code de Justinien, fol. 15. 

Si c'est plaid de possession.

CAT. Possessió. ESP. Posesión. PORT. Possessão. IT. Possessione.

(chap. Possessió, possessions; propiedat, propiedats) 

Possessió, possessions; propiedat, propiedats

(Possessió a Mallorca, Son Reus.)

 

2. Possessor, s. m., lat. possessor, possesseur, propriétaire. 

Si aquel om, que es vencutz de la causa qu' el ten, fo bone fidei possessor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 18.

Si cet homme, qui est évincé de la chose qu'il tient, fut de bonne foi possesseur.

CAT. Possessor. ESP. Posesor. PORT. Possessor. IT. Possessore.

(chap. Possessó, possessós, possessora, possessores; propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)

3. Possezeyre, Possezidor, s. m., possesseur, propriétaire.

Lo possezeyre, per la cauza possezida.

(chap. Lo possessó o propietari, per la cosa posseída.)

Leys d'amors, fol. 131.

Le possesseur, par la chose possédée. 

Possezidors de la terra dels vivens.

Verays possezidors.

V. et Vert., fol. 58 et 56. 

Possesseurs de la terre des vivants.

Vrais possesseurs.

CAT. Posseidor. ESP. Poseedor. PORT. Possuidor. IT. Posseditore.

(chap. possessó, possessós, possessora, possessores; propietari, propietaris, propietaria, propietaries.) 

4. Possessiu, adj., lat. possessivus, possessif, terme de grammaire.

Es ditz possessius, quar significa possessio.

Leys d'amors, fol. 57. 

Il est dit possessif, car il signifie possession.

CAT. Possessiu. ESP. Posesivo. PORT. IT. Possessivo. 

(chap. Possessiu, possessius, possessiva, possessives.)

5. Possedar, v., posséder.

Cals posseda o cals non.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Quel possède ou quel non.

6. Possedir, Possezir, v., lat. possidere, posséder, jouir.

Usar e possedir bonament, paiziblament.

Terrier de la Confrérie du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 190.

User et posséder bonnement, paisiblement.

Dezirat ai possezir 

Grat dels pros e manentia.

G. Riquier: Creyre m'an. 

J'ai désiré posséder affection des preux et richesse. 

Neguna terra non tenia ni possezia.

V. de Bertrand de Born

Nulle terre il ne tenait ni possédait. 

Part. pas. Aquells... cuy Dieus aura possezitz en aquest segle.

V. et Vert., fol. 58.

Ceux... que Dieu aura possédés en ce siècle. 

Per la qual antiquament fo possezida.

Eluc. de las propr., fol. 163.

Par laquelle anciennement elle fut possédée. 

CAT. Posseir. ESP. Poseer. PORT. Possuir. IT. Possedere. (chap. posseí: posseíxco o posseíxgo, posseíxes, posseíx, posseím, posseíu, posseíxen; posseít, posseíts, posseída, posseídes.)

7. Despossezir, v., déposséder, dépouiller.

Part. pas.

De que autre a tort sia despossesitz.

Guillaume de Mur: D'un sirventes. 

De quoi autre à tort soit dépossédé. 

Car ieu l'ay despost.

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 15. 

Car je l'ai dépossédé.

CAT. Desposseir. ESP. Desposeer. (chap. Desposseí, despullá (: "despojá") de, traure, tolre: desposseíxco o desposseíxgo, desposseíxes, desposseíx, desposseím, desposseíu, desposseíxen; desposseít, desposseíts, desposseída, desposseídes; despullo, despulles, despulle, despullem o despullam, despulléu o despulláu, despullen; despullatdespullatsdespulladadespullades)

despullo, despulles, despulle, despullem o despullam, despulléu o despulláu, despullen; despullat, despullats, despullada, despullades


Post

jueves, 29 de abril de 2021

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel

Capitol. XII. Com nostre Senyor hoynt los crits dels pares tramete sanct Miquel (Miql) en la terra: lo qual deuallant als lims denuncia a Adam les grans miseries dels habitants en lo mon. E les moltes excellencies de la verge Maria: per la qual obtendrien la redempcio que demanauen.

(e: miniatura) Lauors sa magestat mana cridar lo seu lochtinent general lo princep sent miquel. Lo qual venint fica lo genoll dauant sa clemencia stant prest de obeyr lo que manat li seria. E lo senyor li dix. Clamor filiorum adevenit ad me: vidiq3 (vidiquem) afflictionem eorum: sed veni mittam te ad eos. Volent dir: O miquel la dolorosa clamor dels fills de adam es venguda en la presencia mia: he vist la gran afflictio que passen: so mogut hauer pietat d´ells. Perque he delliberat de trametre vos a ells: per que vejau que fan: ne que han mester. E sent miquel molt content de la comissio que donada li era per la magestat diuina: parti molt prest per executar lo que manat li era: car era molt affectat a natura humana: e desijaua la reparacio d´aquella. E deuallant lo glorios princep miquel mira e regonegue tota la terra. E apres vingue als lims hon era lo antich e venerable pare. E dix a ell: O Adam. Gaudium tibi semper (semp) sit lo qual hoynt lo princep sant Miquel lança vn gran sospir e dix. O domine quale michi gaudium erit: q3 (quam)in tenebris sedeo: et lumen celi non video. Volent dir: o senyor Miquel y quin goig pot esser a mi: ne quina alegria pora pendre loch en mi: car en tenebres stich e la lum del cel no veig. E respos sent miquel: O Adam no sia desmayar. Constantes stote: videbitis auxilium domini super vos. Car la magestat diuina me tramet per sentir les dolors vostres e veure de queus clamau: ne que demanau. E yo deuallant del cel ans sia vengut a vos he regonegut la terra e los fills vostres habitadors de aquella: He la vista tota corrumpuda plena de iniquitats tots dies pijora noy ha ley ni veritat. Et cuncta cogitacio cordis humani intenta est ad malum omni tempore. Car les cogitacions e pensaments dels fills vostres que en lo mon viuen totes son girades a mal. Nengu no ama son prohisme de verdader cor. Les coses males e noibles desigen: e les bones auorreixen. No es marauella Adam sius es doloros veure vostres fills en tanta miseria: car dich vos que en la terra noy ha loch que no sia ple de infinits perills. Be la hauia deuisada aquell excellent home: qui hauia lo saber angelich lo qual dix. Pericul´fluminum: periculis latronum: periculis ex genere: periculis ex gentibus: periculis in ciuitate: periculis in solitudine: periculis in mari: periculis in falsis fratribus: in labore et erumpna: in vigilijs multis: in fame et siti: in ieiunijs multis: in frigore et nuditate. E hoynt aço Adam dix: O princep miquel tots aquests dans ha encorregut lo mon per la desobediencia mia: placiaus espondrem al spiritual com sentenen aquests tants perills ne que signifiquen. E sent miquel respos. Adam so molt content de dir vos lo que demanau. En los perills (pills) dels flums (rius; flumen, fluminum) son aquells qui en la present vida son en grans e continues occupacions sens james hauer repos: e nenguna bona inspiracio en ells no pot aturar: ans corren tostemps sens may reposar: e axi venen a la mort no sabent donar nenguna raho de la vida sua. Los qui son en perills de ladres son los qui viuen negligentment en la present vida: car per sa fluxea e poca virtut donen atreuiment de furtar aqui robar los vulla. E lo diable sen porta los bons preposits y desigs virtuosos: no leixant los james posar res en obra: Lo cors propri li furta les consolacions spirituals volent entendre tostemps en sos plaers. Lo dormir e reposar li furta lo temps e axi robat per aquestos ladres ve nuu e despullat a la mort. ¶ Los q son en los perills de la generacio sua son aquells q segueixen los apetits sensuals e volen posar per obra tots los mals desigs e apetits a que natura los inclina no hauent nengun fre en la sensualitat sua ¶ Los qui son en los perills de multitut de gents son los presumptuosos que crehen (creuen) esser sufficients a totes coses e continuament jutgen e roseguen les obres dels altres cor de aquests axi presumptuos sta continuament ple de pensaments infructuosos e de diuerses maneres axi com lo mercat sta ple de diuersitat de gents. Los qui son en los perills de la ciutat son aquells qui tenen la sua anima desordenada: car aquesta ciutat ha fundat nostre senyor deu per posada sua: e los ciutadans de aquesta ciutat son enteniment memoria e voluntat. E lo gouernador de ella es la raho: e si aquests nos regeixen segons la voluntat del senyor seruant les sues leys e manaments e entre si son discordants e breguegen (brega) tots dies dich vos que esta ciutat es en gran perill. Los qui cahen (cauen) en los perills de solitut son los superbiosos quels par sols esser en lo mon en saber e poder: e que nengu nos deu egualar ab ells: ne poden regoneixer majoritat ni senyoria a nengu: la sola voluntat sua han per ley. No amen res sino la honor propria: car lo qui verdaderament ama tem lo amat: e desijali comunicar tot lo be que posseix. E lo superbios no ha temor a deu ne a les creatures sues: los bens de les quals se volria apropriar (appriar): e pço en tales persones nengu no pot conseruar vera amicicia (amistat; amistad). Los qui son en los perills de mar son aquells ques troben en les honors e fauors mundanes: e van sobre les ones del vent de la vanitat axi alegres e segurs com si fos cosa ferma: e sobtosament prenen de grans mutacions e perilloses caygudes. Los que son en los perills dels falsos germans (falsis fratribus; frare, flare, frère, fra, fray; germà; hermano) son aquells qui han a contribuir ab persones enuejoses que sots color d´amicicia volrien a sos germans robar la fama e la vida: E tot lo be e prosperitat de sos prohismes los es turment e pena: e no perdonen a nengu per acostat sia en deute: ne regonexen nengun benefactor. En los perills dels molt treballants son los auariciosos: que no han vn dia de repos en la present vida: car ab pena e infinits treballs adquirixen les riquees: e ab molta dolor les conseruen: no guosen pendre vn sols plaer per profitos quels sia si diners te a costar (acostar): La vida e la anima abandonen per no perdre la roba axi viuen en treball sens remey: e moren ab dolor inestimable. Lo perill que es en les grans vigilies es entes per les persones que son massa sollicites en veure e saber los mals e peccats de sos prohismes e jutjar aquells: aquests son molt vigils en la nit: car no vehen (veuen) ni senten sino mal: e dormen de dia car les virtuts de sos prohismes no conexen ne estimen. Los perills altres ques seguexen que son de fam (fame; hambre) e set (siti; sed) e molta abstinencia e fret e nuditat (se llich muditat; frigore et nuditate) son tots en los ipocrits (jpocrits; la i es mes llarga de lo normal) los quals son martirs del diable: que fan desmesurades penitencies per sola lahor humana. E tostemps tenen la anima freda y nua (ynua) james la calor de vera caritat: ni deuocio sancera en ells nuncha es trobada. E adam hoyda la exposicio de aquests perills dix: O Miquel glorios e que faran los meus fills posats en tantes maneres de perills (pills) si per lo meu senyor no son aiudats. aço es lo que yo cride: aço es lo que reclame: o princep miquel siau vos aduocat meu recaptau me misericordia ab lo senyor e creador meu. Consellau me que fare per placcar la pietat diuina: puix sou trames per sa clemencia a veure la miseria mia. E sent Miquel mirant adam e hoynt les sues doloroses rahons fon mogut a molta compassio e dix li. O patriarcha venerable siau cert que yo fare per vos tot lo quem sia possible en suplicar la clemencia diuina vulla remediar en les dolors vostres. E prench ab gran plaer la aduocacio vostra: e rahonare la vostra causa dauant sa magestat ab molta affectio. Lo que a mi par vos deueu fer: es humiliar vos tostemps e cridar misericordia dauant la clemencia sua. Car sa excellencia ha dit. Qui venit ad me non eiciam (eici3; eixir) foras. Volent dir que qui vendra e recorrera a la dolçor sua nol lançara fora: ans lo acullira dins les entramenes de la pietat sua. E sa magestat diu Qui se humiliat exaltabit. Fent vos molt cert que sius humiliau sereu exalçat. E perço adam entrau dins la profunditat de la vostra miseria e regonexeu de hon sou caygut: Car de la altea de gracia sou deuallat a la captiuitat del peccat. De la qual sola la bonea de nostre senyor deu vos pot delliurar: aquesta reclamau e sereu exaudit: E si teniu cosa alguna que digna fos per a offerir dauant la magestat sua: que li fesseu vn present trametent alguna persona de part vostra en companyia mia. Car de sa clemencia es dit. Ut desideratam nobis tue propiciationis habundantiam multiplicatis intercessoribus largiaris. E respos Adam e dix: O Miquel que puch yo offerir al creador meu: car perdent la sua gracia fuy despullat de tot be. No trobe en mi sino pecat: e infinides miseries: los fills meus tots son nats en lo temps de la captiuitat mia no puch fer de ells offerta: Veritat es que la bonea diuina ma donat vna filla de tanta singularitat: que ja en la sua concepcio li ha mostrat nostre senyor deu tanta fauor e amor que es stada apartada e separada de tota la culpa mia: e de ella sola es cantat. Pulcra es amica mea: et macula non est in te. Aquesta senyora e filla mia lo temps de la edat sua son tretze anys poch mes. Puella decora nimis virgo pulcherrima et incognita viro. Si aquestaus par miquel glorios que per mi dega esser offerta dauant la magestat diuina com a filla mia e de la propria natura e carn mia. O lo princep miquel alegrant se molt dix: O adam de quim parlau de la senyora Maria de natzaret: si sabieu quant li so seruidor: no cregau que la excellencia e virtuts de aquesta senyora puga esser coneguda sino sols per aquell que tan singular la ha creada. Yo deualle moltes vegades del cel per visitar sa senyoria: car so cert nostre senyor deu la ama tant: que lo seruir a ella fet la magestat sua ho estima molt. E perço dich yo a la dita senyora cascuna vegada que faç reuerencia a sa altesa. Pax multa diligentibus te domina anima eorum non videbit mortem in eternum. Car siau cert adam que los seruidors e leals amadors d´aquesta senyora no poden perir eternalment. Congoxos e dolors poden passar per algun temps: empero a la final los sera feta misericordia per intercessio sua. E perçom vos adam haueu molt bon acort de presentar aquesta senyora filla vostra a la magestat diuina: e ser scut de ella acobrir e reparar les errades vostres. Car de sa senyoria es entesa aquella visio profetica (pfetica) que veu lo vostre animos fill Daniel profeta (pfeta): com li fon mostrat aquell arbre tan excellent: que en bellea e granea no hauia a ell semblant: la sumitat sua tocaua en lo cel: la amplea sua cobria la terra. Subter eam habitabant animalia et bestie et in ramis eius conuersabantur volucres celi: et ex ea vescebatur omnis caro. O adam e tan gran e tan bell pujador teniu vos per aquest arbre que figura a la senyora filla vostra. Car anant per les rames sues peruendreu (pervindreu) a la altea del cel. Sots la ombra de aquest glorios arbre habiten e stan los animals: ço es los peccadors dels quals diu dauid. Comparatus é iumentis insipientibus: et similis factus est illis. O adam y que faria lo miserable peccador ql terra lo sostendria si la ombra desta senyora nol cobris. Siau cert tots los elements lo perseguirien (pseguirien) e no li darien vida ni repos: si sa senyoria nol fauorejaua. Car de sa merçe pot esser dit. Et lux in tenebris lucet. Car entre les tenebres dels peccadors la sua lum resplandira tirant a ells a venia: e recaptant los misericordia e perdo (pdo). Entre los rams de aquest precios arbre: ço es les virtuts de aquesta senyora se3 nodriran e habitaran los ocells del cel qui seran les animes virtuoses. Les quals coneguda la vanitat mundana menysprearan aquella: e oblidant les coses terrenals volaran: e la sua pensa posaran en les altees celestials amant e desijant aquelles seguint la olor de aquest precios arbre que tirara axi les animes per la dolçor e suauitat sua: que diran los seruidors de aquesta senyora. In odorem curremus vnguentorum tuorum. Car la olor e flagrancia de les virtuoses obres sues (pareix sucs) se stendra per lo vniuersal mon. E del fruyt de ella menjara tota la generacio humana. car per lo mija de sa senyoria vos Adam e la generacio vostra atenyereu aquell fruyt tan desijat de la gracia e amor diuina: e poreu dir glorificant aquesta senyora. Benedicta filia tua domino quia per te fructum vite comunicauimus. Axi adam desempachau faças aquesta offerta. E yo retornare al senyor quem (qm; que me; que m´) ha trames e recomptar li he totes les miseries vostres: e quant sou desijos de recobrar la amistat e gracia de sa magestat: vejau qui ordenau que vaja ab mi de part vostra per menejar aquesta fahena.

jueves, 2 de mayo de 2019

Cuarta jornada. Novela segona.

Cuarta Jornada. Novela segona.

Fray Alberto convens a una dona de que lo arcángel Gabriel está enamorat de ella y, com si fore ell, moltes vegades se gite en ella, después, per temó als paréns de ella fugín de casa seua se refugie a casa de un home pobre, lo que, com a un home salvache, al día siguién a la plassa lo porte; aon, reconegut, los seus flares li foten ma y lo fiquen a la presó.

pon Rialto de Venecia
pon Rialto de Venecia

La historia contada per Fiameta habíe fet saltá les llágrimes a les seues compañes moltes vegades, pero están ya completa, lo rey en inconmovible gesto va di:

- Poc preu me pareixeríe doná la meua vida per la mitat de la chalera que en Guiscardo va gosá Ghismunda, y cap de vatres té que maravillás, que yo, vivín, a cada pas mil morts vech, y per totes elles no me es donada ni una part de esta chalera. Pero dixán está los meus assuntos de momén, vull que sobre casos dus, y en part als meus acsidens semellans, continúo parlán Pampínea, y si u fá com ha escomensat Fiameta, sense duda alguna rosada escomensaré a sentí caure damún de les meues flames.

Pampínea, sentín que aquella orden ere per an ella, va vore lo ánimo del rey mes per la emossió de les seues compañes que les paraules del rey y per naixó, mes disposada a recreáles un poc que a tíndre que contentá al rey, se va ficá a contá una historia que sense eixíssen de lo proposat, los faiguere riure, y va escomensá:

Acostume lo poble a di lo proverbio siguién: «Lo que es malvat y per bo tingut, pot fé lo mal y no es cregut», lo que done per a demostrá cuánta y quina es la hipocresía de los religiosos, los que en les robes llargues y amples y en les cares artifissialmen pálides y en les veus humildes y manses per a demaná a datres, y altanerissims y aspres al empendre als atres los seus mateixos vissis y en mostráls que ells per agarrá y los demés per a donáls an ells conseguixen la salvassió, y ademés de aixó, no com homes que lo paraísso tinguen que guañás com natros sino casi com a siñós y posseedós de ell donán a cadaú que se mor, segóns la cantidat de dinés que los dixe, un puesto mes o menos exelén, en aixó primé a sí mateixos, si aixina u creuen, y después a qui a a les seues paraules donen fe se esforsen en engañá. Sobre los que, si cuan los convé me fore permitit demostrá, pronte los aclararía a mols simples lo que en les seues capes amplíssimes tenen amagat. Pero vullgue Déu que en totes les seues mentires a tots los passare lo que a un flare menor, de aquells que per mes grans santons eren tinguts a Venecia; sobre lo que tos parlaré per a potsé aliviá una mica en risa y en plaé los vostres ánimos plens de compassió per la mort de Ghismunda.

Va ñabé, pos, valeroses siñores, a Imola, un home de malvada y corrupta vida de nom Berto de la Massa. Les seues vituperables acsións eren mol conegudes per los imolenses, y a tan lo van portá que ni les mentires ni les verdats se les creíen los de Imola. Per lo que, acatánsen de que allí ya les seues artimañes no li servíen, se va mudá a Venecia, resseptácul de tota la inmundissia, y allí va aná cavilán en trobá la manera per a mal obrá com u habíe fet a un atra part. Y com si li rossegare la consiensia per les malvades acsións cometudes per nell en lo tems passat, mostránse embargat per suma humildat y convertit en milló católico que cap atre home, va sé y se va fé flare menor y se va fé cridá fray Alberto de Imola; y en tal hábit va escomensá a fé en apariensia una vida sacrificada y a alabá mol la peniténsia y la abstinensia, y may minjáe carn ni bebíe vi cuan no ñabíe lo que li agradabe.

Y sense donássen cuenta casi dingú, de lladre, de rufián, de fals, de homissida, súbitamen se va convertí en un gran predicadó sense habé per naixó abandonat los vissis cuan de amagatóns puguere ficáls en obra. Y ademés de aixó, fénse mossen, sempre al altá, cuan selebrabe, si mols lo veíen, plorabe per la passió del Siñó com a qui poc li costaben les llágrimes cuan volíe. Y en poc tems, entre les seues predicassions y les seues llágrimes, va sabé de tal manera engatussá als venessians que casi de tot testamén que allí se fée ere fideicomissari y depositari, y guardadó de los dinés de mols, confessó y consellé casi de la mayoría de los homes y de les dones; y obrán aixina, de llop se habíe convertit en pastó, y ere la seua fama de santidat an aquelles parts mol mes gran que may habíe sigut la de San Francisco de Asís. Ara, va passá que una dona jove, badoca y sompa que se díe doña Lisetta de en cá Quirini casada en un ric mercadé que habíe anat en les seues galeres a Flandes, va aná en atres dones a confessás en este san flare; y están als seus peus, com venessiana que ere, que són tots unos vanidosos, habén dit una part de los seus assuntos, va sé preguntada per fray Alberto si teníe algún amán. Y en mal gesto li va contestá:

- Ay, siñó flare, ¿no teníu ulls a la cara? ¿Tos pareixen los meus encans fets com los de eixes atres? Massa amans tindría, si vullguera; pero no són los meus encans per a dixá que los vullgue consevol.
¿A cuántes veéu que los seus encans siguen com los meus, yo que siría hermosa hasta al paraísso? Y ademés de aixó va di tantes coses de esta hermosura seua que fastidiabe sentíla. Fray Alberto va vore que aquélla putíe a tonta, y pareixénli terra per al seu aladre, de ella enseguida y en desmesura se va enamorá; pero guardán les alabanses per a un momén mes cómodo, per a mostrás san aquella vegada, va escomensá a empéndrela y a díli que alló ere vanagloria, y atres de les seues histories; per lo que la dona li va di que ere un animal y que no sabíe que ñabíe hermosures mes grans que atres, per lo que fray Alberto, no volén enfadála massa, acabada la confessió, la va dixá anássen en les demés. Y unos díes después, agarrán un fiel compañ, sen va aná a casa de doña Lisetta y, retiránse apart a una sala en ella y sense pugué sé vist per atres, se li va aginollá dabán y va di:

- Siñora, tos rogo per Déu que me perdonéu de lo que lo domenge, parlánme vos de la vostra hermosura, tos vach di, per lo que tan fieramen vach sé castigat la nit siguién que no hay pogut eixecám del llit hasta avui.

Va di entonses doña Trulla:

-¿Y quí tos va castigá de esta manera?

Va di fray Alberto:

- Tos u diré: están en orassió durán la nit, com solgo está sempre, vach vore de repén a la meua selda una gran llumenaria, y abáns de que puguera girám per a vore lo que ere, me vach vore damún un jove hermossíssim en una gayata grossa a la ma, que, agarránme per la capa y fénme eixecá, tan me va blandí que me va dixá cruixit. Li vach preguntá después per qué me habíe fet alló, y va contestá:

«Perque avui te has atrevit a rependre los selestials encans de doña Lisetta, a la que vull, Déu apart, sobre totes les coses». Y yo entonses li vach preguntá:

«¿Quí sou vos?».

A lo que va contestá ell que ere lo arcángel Gabriel.

«Oh, siñó meu, tos rogo que me perdonéu», vach di yo.

Y ell va di entonses:
«Te perdono en la condissió de que anirás a vórela en cuan pugues, y demánali perdó; y si no te perdone, yo tornaré aquí y te fotré tantes gayatades que u sentirás mentres visques».

Lo que me va di después no me atrevixco a dítosu si no me perdonáu primé.

Doña Carbassa de ven, que ere un sí es no es dols de sal, se esponjabe sentín estes paraules y totes se les creíe com a mol verdaderes, y después de un rato va di:

- Be tos día yo, fray Alberto, que los meus encans eren selestials; pero aixina Déu me ajudo, que ting llástima de vos, y ara, per a que no tos faiguen mes mal, tos perdono, si me diéu lo que lo ángel tos va di después.

Fray Alberto va di:

- Siñora, ya que me hau perdonat, tos u diré de bon grado, pero una cosa tos recordo, que lo que yo tos diga tos guardaréu de contáu a dingú del món, si no voléu fé malbé los vostres assuntos, que sou la mes afortunada dona que ña avui en tot lo món. Este ángel Gabriel me va di que tos diguera que li agradéu tan que moltes vegades hauríe vingut a está per la nit en vos si no haguere sigut per no assustatos. Ara, tos envíe di per mí que vol vindre una nit a vóretos y quedás en vos un bon rato; y perque com es un ángel y vinín en forma de ángel no lo podríeu tocá, diu que per a disfrute vostre vol vindre en figura de home, y per naixó diu que li diguéu cuán voléu que vingue y en quina forma, y que u fará; per lo que vos, mes que cap dona viva, tos podréu tíndre per felís.

Doña Bachillera va di entonses que mol li agradabe que lo ángel Gabriel la amare, perque ella lo volíe be, y may passaríe que una vela de un matapán no li ensenguere dabán de aon lo veiguere pintat; y que cuan vullguere vindre an ella ere benvingut, que la trobaríe sola a la seua alcoba; pero en lo pacte de que no la dixaríe per la Virgen María, que li habíen dit que la volíe mol, y tamé lay pareixíe aixina perque a consevol puesto que lo vee estabe aginollat dabán de ella; y ademés de aixó, que ere cosa seua vindre en la forma que vullguere, sempre que no la assustare. Entonces va di fray Alberto:

- Siñora, parleu sabiamen, y yo arreglaré be en ell lo que me diéu. Pero podéu fem un gran favor, y no tos costará res y lo favor es éste: que vullgáu que vingue en este cos meu. Y escoltéu per qué me faréu un favor: me traurá l´alma del cos y la ficará al paraísso mentres ell estigue en vos.

Va di entonses doña Estirada:

- Be me pareix; vull que per les gayatades que tos va fotre per la meua culpa, que tingáu este consol. Entonces va di fray Alberto:

- Aixina, faréu que esta nit trobo ell la porta de casa vostra uberta, de manera que pugue entrá, perque venín en cos humano com vindrá, no podrá entrá mes que per la porta. La dona va contestá que u faríe. Fray Alberto sen va aná y ella se va quedá en tan gran alegría que no li entrabe la camisa al cos, mil añs pareixénli hasta que lo arcángel Gabriel vinguere a vórela. Fray Alberto, pensán que caballé y no ángel teníe que sé per la nit, en confits y atres bones coses va escomensá a agarrá forses, per a que no puguere sé aviát fássilmen del caball; y conseguit lo permís, en un compañ, al fes de nit, sen va aná cap a casa de una amiga seua de aon un atra vegada habíe arrancat cuan anabe corrén les yegües, y de allí, cuan li va pareixe be, disfrassat, sen va aná a casa de la dona y, entrán allí, en los perifollos que habíe portat, en ángel se va transfigurá, y puján a dal, va entrá a la cámara de la dona. Ella, cuan va vore aquella cosa tan blanca, se li va aginollá dabán, y lo ángel la va beneí y la va fé ficás dreta, y li va fé siñal de que sen aniguere al llit; lo que ella, dessichosa de féli cas, va fé rápidamen, y lo ángel después se va gitá en la seu devota. Ere fray Alberto majo de cos y fort, y mol ben plantat; per lo que trobánse en doña Lisetta, que ere fresca y cachonda, moltes vegades aquella nit va volá sense ales, de lo que ella mol contenta se va quedá; y ademés de alló, moltes coses li va di de la gloria selestial. Después, arrimánse lo día, organisán la retirada, en los seus arnesos fora sen va eixí y va torná aon estabe lo compañ, al que, per a que no tinguere temó dormín sol, la bona dona de la casa li habíe fet amigable compañía. La dona, en cuan va amorsá, prenén als seus acompañans, sen va aná a fray Alberto y li va doná notíssies del ángel Gabriel y de lo que li habíe contat de la gloria y la vida eterna, y cóm ere ell, afegín ademés an aixó, maravilloses fábules.

A la que fray Alberto va di:

- Siñora, yo no sé cóm tos va aná en ell; lo que sé be es que esta nit, venín ell a mí y habénli yo donat la vostra embajada, me se va emportá de repén l´alma entre tantes flos y tantes roses que may se han vist tantes aquí, y vach está a un de los puestos mes agradables aon may hay estat hasta este matí a maitines: lo que va pasá del meu cos, no u sé.

- ¿No tos u dic yo? - va di la Siñora -. Lo vostre cos va está tota la nit als meus brassos en lo ángel Gabriel, y si no me creéu miréutos daball de la mamella esquerra, aon li vach chupá al ángel, allí tindréu la siñal uns cuans díes.

Va di entonses fray Alberto:

- Avui faré algo que no hay fet en mol tems, me despullaré per a vore si me diéu la verdat.

Y después de mol charrá, la dona sen va entorná a casa, aon en figura de ángel fray Alberto va torná después moltes vegades sense trobá cap obstácul. Pero va passá un día que, están doña Lisetta en una comare seua y juntes parlán sobre la hermosura, per a ficá la seua dabán de cap atra, com qui poca sal teníe a la carbassa, va di:

- Si sapiguéreu a quí li agrade la meua hermosura, en verdat que no parlaríeu de les demés. La comare, dessichosa de sentíla, com be la coneixíe, va di:

- Siñora, podréu di verdat; pero no sabén quí es ell, no pot una desdís tan ligeramen.

Entonses la dona, que poc magín teníe, va di:

- Comare, no pot dís, pero en qui me enteng es en lo ángel Gabriel, que mes que an ell mateix me vol com a la dona mes hermosa, per lo que ell me diu, que ñague al món o a la marisma.

A la comare li van entrá ganes de enríuressen, pero se va aguantá per a féla parlá mes, y va di: - A fe, Siñora, que si lo ángel Gabriel se entén en vos y tos diu aixó té que sé aixina, pero no creía yo que los ángels féen estes coses.

Va di la dona:

- Comare, estéu equivocada, per les llagues de Déu: u fa milló que lo meu home, y me diu que tamé se fa allá dal; pero perque li pareixco mes hermosa que cap de les que ñan al sel se ha enamorat de mí y ve a está en mí moltes vegades; ¿Está cla? La comare, en cuan sen va aná doña Lisetta, se li van fé mil añs hasta que va está a un puesto aon pugué contá estes coses; y reunínse en una gran compañía de dones, ordenadamen los contá la história. Estes dones los u van di als seus homes y a datres dones, y éstes a datres, y aixina en menos de dos díes tota Venecia anabe plena de aixó. Pero entre aquells als que los va arribá, estaben los cuñats de ella, que, sense di res, se van proposá trobá aquell arcángel y vore si sabíe volá: y moltes nits van está apostats esperánlo.

Va passá que de este anunsi alguna notissiota va arribá a oíts de fray Alberto, que, per a empendre a la dona anán una nit, apenes se habíe despullat cuan los cuñats de ella, que lo habíen vist vindre, ya estáen a la porta de la alcoba per a obríla. Sentínu fray Alberto, y entenén lo que ere, eixecánse y no veén datre refugi, va obrí una finestra que donabe al gran canal y desde allí se va aviá al aigua. La fondaria ere gran y ell sabíe nadá aixina que cap mal se va fé; y nadán hasta l’atra vora del canal, a una casa que ñabíe uberta se va embutí a escape, rogán a un bon home que ñabíe a dins que per amor de Déu li salvare la vida, contán fábules de per qué estabe allí an aquella hora y despullat. Lo bon home, compadegut, com teníe que eixí a fé los seus assuntos, lo va ficá al seu llit y li va di que se estiguere allí hasta que tornare; y tancánlo a dins, sen va aná a les seues coses. Los cuñats de la dona, entrán a la alcoba, se van trobá que lo ángel Gabriel, habén dixat allí les alas, habíe volat, y van renegá mol a la dona, y per fin desconsoladíssima la van dixá en pas y sen van entorná a casa seua en los arnesos del arcángel. Mentrestán, clareján lo día, están lo bon home a Rialto, va sentí contá cóm lo ángel Gabriel habíe anat per la nit a gitás en doña Lisetta, y, trobat per los cuñats, se habíe aviát al canal per temó y no se sabíe qué habíe sigut de ell; per lo que rápidamen va pensá que aquell que teníe a casa teníe que sé ell; y tornán allí y reconeixénlo, después de moltes histories, va arribá en ell al acuerdo de que si no volíe que lo entregare als cuñats, li donare sincuanta ducados; y aixina u va fé. Y después de aixó, dessichán fray Alberto eixí de allí, li va di lo bon home:

- No vech datra manera de que ixque sense sé reconegut. Avui fem natros una festa a la que un porte un disfrás de oso y un atre va a guisa de home salvache y aixina un disfrassat de una cosa y un atre de un atra, y a la plassa de San Marcos se fa una cassería o cassera, y acabada se acabe la festa; y después cadaú sen va en qui ha portat aon mes li agrado; si voléu, antes de que pugue descubrís que estéu aquí, yo tos portaré disfrassat de alguna de estes maneres, y tos podré portá aon vullgáu; de un atre modo, no vech cóm podréu ixí sense sé reconegut; y los cuñats de la Siñora, pensán que an algún puesto de aquí dins estéu, han ficat per tot arreu guardies per a enchampátos.

Encara que mal li pareguere a fray Alberto aná de tal guisa, u va tíndre que fé per la temó que teníe als paréns de la dona, y li va di an aquell aón teníe que portál. Este, habénlo embadurnat tot en mel y recubert de plomes minudetes, en una cadena al coll y una máscara a la cara, y una gran gayata a una ma y a l’atra dos grans gossos que habíe portat del matadero, va maná a un a Rialto a que pregonare que si algú volíe vore al ángel Gabriel pujare a la plassa de San Marcos. Y va sé lealtat venessiana ésta.

Y fet aixó, después de un rato, lo va traure fora y lo va ficá dabán de ell, y caminán detrás aguantánlo per la cadena, no sense gran abalot de mols, que díen tots: «¿Qué es aixó? ¿Qué es aixó?», lo va portá hasta la plassa aon, entre los que habíen vingut detrás y tamé los que, al sentí lo pregó, se habíen arrimat desde Rialto, ñabíe una caterva de gen.

Venecia, puente Rialto

Este, arribat allí, a un puesto destacat y alt, va lligá al seu home salvache a una columna, fen vore que esperabe la cassa, al que les mosques y los tabans, perque estabe enviscat de mel, lo molestaben mol.

Pero después de vore la plassa a cormull de gen, fen com que volíe deslligá al seu salvache, li va traure la máscara a fray Alberto, dién:

- Siñós, com lo jabalí no ve a la cassera, y no pot fes, per a que no haigáu vingut en vano vull que veigáu al arcángel Gabriel, que del sel baixe a la terra per les nits per a consolá a les dones venessianes.
Al tráureli la máscara fray Alberto va sé reconegut per tots enseguida y contra nell se van eixecá los crits de tots, diénli tots los insultos que sabíen y la infamia mes gran que may se va di a cap bribón, y, ademés de aixó, aventánli a la cara los uns una gorrinada y los atres un atra, aixina lo van tíndre durán mol tems, hasta que va arribá la notissia als seus flares, y sis de ells se van ficá en camí y van arribá allí, y, tiránli una capa damún y desencadenánlo, no sense grandíssim abalot detrás hasta casa lo van portá, aon lo van empresoná, y después de viure a la miseria se creu que va morí. Aixina éste, tingut per bo y obrán mal, sense sé cregut, se va atreví a fé de arcángel Gabriel; y de ell convertit en home salvache, en lo tems, com u habíe mereixcut, sense profit va plorá los pecats cometuts.
Vullgue Deu que a tots los demés los passo lo mateix.

jornada cuarta novela tersera