miércoles, 18 de octubre de 2023

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXI.


Quant vei lo temps renovellar,

E pareis la fueill' e la flors,

Mi dona ardimen amors

E cor e saber de chantar;

E doncs, pois res no m' en sofraing,

Farai un sirventes cozen

Que trametrai lai per presen

Al rei Joan que s n' a vergoing.


E deuria s ben vergoignar,

S' il membres de sos ancessors,

Com laissa sai Peitieus e Tors

Al rei Felip ses demandar;

Per que tota Guiana plaing

Lo rei Richart, qu' en deffenden

En mes mant aur e mant argen;

Mas acest no m par n' aia soing.


Mais ama 'l bordir e 'l cassar,

E bracs e lebriers et austors

E sojorn, per que il faill honors,

E s laissa vius deseretar;

Mal sembla d' ardimen Galvaing,

Que sai lo viram plus soven;

E pois autre cosseil non pren,

Lais sa terra al seignor del Groing.


Miels saup Lozoics desliurar

Guillelme, e 'l fes ric secors,

Ad Aurenga, quan l' Almassors

A Tibaut l' ac fait asetjar;

Pretz et honor n' ac ab gazaing:

Ieu o dic per chastiamen

Al rei Joan que pert sa gen,

Que non lor secor pres ni loing.


Baron, sai vir mon chastiar

A vos cui blasme las follors

Que us vei far, e pren m' en dolors,

Car m' aven de vos a parlar,

Que pretz avetz tombat el faing,

Et avetz apres un fol sen,

Que non doptas chastiamen,

Mas qui us ditz mal, aquel vos oing.


Domna, cui dezir e tenc car

E dopt e blan part las meillors,

Tant es vera vostra lauzors

Qu' ieu non la sai dir ni comtar;

C' aissi com aurs val mais d' estaing,

Valetz mais part las meillors cen

Et ez plus leials vas joven

Non son a dieu cill de Cadoing.


Savarics, reis cui cors sofraing

Greu fara bon envasimen,

E pois a flac cor recrezen,

Jamais nuls hom en el non poing.


Bertrand de Born, le fils.