Mostrando entradas con la etiqueta sojorn. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sojorn. Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXI.


Quant vei lo temps renovellar,

E pareis la fueill' e la flors,

Mi dona ardimen amors

E cor e saber de chantar;

E doncs, pois res no m' en sofraing,

Farai un sirventes cozen

Que trametrai lai per presen

Al rei Joan que s n' a vergoing.


E deuria s ben vergoignar,

S' il membres de sos ancessors,

Com laissa sai Peitieus e Tors

Al rei Felip ses demandar;

Per que tota Guiana plaing

Lo rei Richart, qu' en deffenden

En mes mant aur e mant argen;

Mas acest no m par n' aia soing.


Mais ama 'l bordir e 'l cassar,

E bracs e lebriers et austors

E sojorn, per que il faill honors,

E s laissa vius deseretar;

Mal sembla d' ardimen Galvaing,

Que sai lo viram plus soven;

E pois autre cosseil non pren,

Lais sa terra al seignor del Groing.


Miels saup Lozoics desliurar

Guillelme, e 'l fes ric secors,

Ad Aurenga, quan l' Almassors

A Tibaut l' ac fait asetjar;

Pretz et honor n' ac ab gazaing:

Ieu o dic per chastiamen

Al rei Joan que pert sa gen,

Que non lor secor pres ni loing.


Baron, sai vir mon chastiar

A vos cui blasme las follors

Que us vei far, e pren m' en dolors,

Car m' aven de vos a parlar,

Que pretz avetz tombat el faing,

Et avetz apres un fol sen,

Que non doptas chastiamen,

Mas qui us ditz mal, aquel vos oing.


Domna, cui dezir e tenc car

E dopt e blan part las meillors,

Tant es vera vostra lauzors

Qu' ieu non la sai dir ni comtar;

C' aissi com aurs val mais d' estaing,

Valetz mais part las meillors cen

Et ez plus leials vas joven

Non son a dieu cill de Cadoing.


Savarics, reis cui cors sofraing

Greu fara bon envasimen,

E pois a flac cor recrezen,

Jamais nuls hom en el non poing.


Bertrand de Born, le fils.

jueves, 12 de octubre de 2023

III, IV, Amicx Bernartz del Ventadorn

III.


Amicx Bernartz del Ventadorn,

Com vos podetz del chan sofrir,

Quant aissi auzetz esbaudir

Lo rossignolet nuoit e jorn?

Auiatz lo joi que demena,

Tota nuoit chanta sotz la flor;

Miels s' enten que vos en amor.


Peire, lo dormir e 'l sojorn

Am mais qu' el rossignol auzir;

Ni ja tan no m sabriatz dir

Que mais en la follia torn.

Dieu lau, fors sui de cadena,

E vos e tuich l' autr' amador

Etz remazut en la follor.


Qui ab amor no s sap tener,

Bernartz, greu er pros ni cortes;

Ni ja tan no us fara doler

Que mais no us vailla qu' autre bes;

Quar, si fai mal, pois abena.

Greu a hom gran ben ses dolor,

Mas ades vens lo jois lo plor.


Peire, si fos al mieu plazer

Lo segles fatz dos ans o tres,

Non foron, vos dic en lo ver,

Dompnas per nos pregadas ges;

Ans sostengran tan gran pena,

Qu' elas nos feiran tan d' onor

Qu' ans nos preguaran que nos lor.


Bernartz, so es desavinen

Que dompnas preion, ans cove

Qu' om las prec e lor clam merce;

Et es plus fols, mon escien,

Que sel que semena arena

Qui las blasma ni lor valor,

E mov del mal enseignador.


Peire, mout ai lo cor dolen,

Quan d' una falsa me sove,

Que m' a mort, e no sai per que,

Quar ieu l' amava finamen.

Fait ai longa carantena,

E sai, si la fezes loignor,

Ades la trobaria peior.


Bernartz, foudatz vos amena, 

Quar aissi vos partetz d' amor 

Per cui a hom pretz e valor.


Peire, qui ama desena, 

Quar las trichairitz entre lor 

An tout joi e pretz e valor.


Pierre d' Auvergne et Bernard de Ventadour.


IV.


Bernart del Ventadorn, del chan

Vos sui sai vengutz assaillir;

Car vos vei estar en cossir,

Non puesc mudar qu' ieu no us deman

Quo us va d' amor: avetz en ges?,

Ben par que no us en venga res.


Lemosin, non puesc en chantan

Respondre, n' i sai avenir;

Mos cors mi vol de dol partir.

Bels amics, a dieu vos coman,

Que mort m' a una mala res,

Qu' anc non mi valc dieus ni merces.


Bernart, s' anc vos fes bel semblan,

Enquera us pot esdevenir;

No s taing q' om ab amor s' azir,

Quan la troba de son talan;

Pauc gazagna drutz d' ira ples,

Car per un dol n' a dos o tres.


Lemosin, mout fe grant engan

La belha qui m pogr' enrequir,

Que quan mi poc de si aissir

Et ella m tornet en soan;

No i ai conort qui fort no m pes, (No i *ai, hay un punto negro)

Car o il es, com se il non pres.

Bernart, totz hom deu aver dan,

S' a la cocha non sap suffrir,

Q' amors si vol soven servir;

E si so tenetz ad afan,

Tot es perdut, s' anc re us promes,

Si eron plevidas mil fes.


Lemozin et Bernard de Ventadour.