champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Capitol
CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni
e volgue esser temptat per lo demoni: e vençe aquell
gloriosament.
Lo senyor continuant son cami entra en vn desert
molt aspre e molt apertat
per fer penitencia e seruar estret dejuni: car passa quaranta dies e
quaranta nits sens negun menjar: ne hauia altre lit sino la terra: ne
cubert sino lo cel: La companyia sua eren les besties del desert: les
quals tant quant bastaua sa bestial natura se acostauen a ell
regoneixent li senyoria. E aço mirant lo senyor fon trauessat de
dolor pensant que mes coneixença mostrauen hauer dell les besties
que los homens per qui tant hauia fet. e axi dolorat lanças en terra
sa clemencia: cridant grans crits al seu pare dient. O magestat
infinida los peccadors me fugen e yols cerque: ells me obliden e yols
ame: yom offir a morir per ells: e ells per mi no volen sofferir
nenguna pena. O pare meu yous offir tots los meus treballs per ells:
hajau los merce senyor: que per aço so açi per satisfer a vos per
ells: ab dejuni e aspredat vull turmentar lo meu cors per mostrar los
la via de penitencia e animar los en aquella. ¶ Sicut aquila
prouocans ad volandum pullos suos et super eos volitans. Car ab forsa
de amor los vull traure del niu dels peccats e del repos d´ociositat
e quem segueixquen: car nunqua cessare fins ab vos pare meu los haja
reconciliat: hajau los merce per amor mia: puix de la sua liurea
maueu vestit. E en aquest treballos exercici de oracio passaua lo
senyor fill de deu la major part del dia e de la nit: agenollantse e
prostrantse e turmentantse en diuerses maneres per placar lo seu
pare. E los sancts angels vehent sa senyoria axi fatigada e cansada
agenollats dauant sa magestat lo supplicauen donas algun (algn
n)
repos a la sua delicada persona. E sa excellencia los responia: O
angels nous marauelleu del meu treball: car tanta es la amor que
tinch a natura humana: que lo treballar per ella es a mi repos: ni
estime res difficil que per los homens haja de fer: sols me dona pena
la tarda que fan de venir a mi: car per cercarlos e vnirme ab ells so
deuallat en terra. e perço ha dit Ezechiel parlant en persona mia. ¶
Quod perierat requiram: et quod abiectum fuerat reducam. Volent dir
yo so aquell qui so vengut en lo mon present per cercar lo home qui
per sa culpa era perdut: e per redreçarlo qui ab tant vituperi era
lançat en la captiuitat diabolica. E continuant lo senyor lo seu
excellent dejuni turmentaua la sua anima ab infinides dolors:
satisfent continuament per les nostres culpes: macerant la sua
persona ab continues oracions e genuflections. E hauent acabat lo
senyor lo seu alt e marauellos dejuni volgue esser tentat per donar
modo als homens de vençre les sues tentacions: e sentint en si fam:
mostrala foranament: e gran lassament de cors e alteracio de cara:
perque lo diable vehent aço prengues gosar de temptarlo: Car lo
misteri de la incarnacio del fill de deu fon axi amagat al diable:
que en tota la vida sua no pogue hauer certa speriencia si era deu e
hom ensemps. car ab tot ell vehes en ell algunes obres tan altes que
passauen natura de home: veyan altres tan baixes que li feyen creure
esser pur home: e axi staua tostemps dubtant no podent se fermar en
les opinions sues. e vehent lo axi dejunar quaranta dies sens menjar
deguna vianda: conegue que en aço passaua los limits de humana
natura: e no gosa acostarse a ell: mas com lo veu famejar e axi star
lassat cregue que era home: e que facilment lo poria derrocar. E ab
aquesta crehença prengue animo de donar li vna estreta batalla per
assajar les sues forses a quant bastarien. ¶ E prenint forma de vn
deuot hermita deuallant d´vna muntanya qui staua prop de aquell loch
e venint poch a poch sostenintse sobre vn basto per mostrar la gran
flaquea de la cansada edat sua: perque la reuerencia de la antiquitat
sua donas major auctoritat a les paraules sues: e axi acostas al
senyor e saludantlo dixli. Que es aço germa en gran congoixa e
necessitat me par que stigau: crech so vengut a bona hora sino vos
perieu de pura fam: segons mostra la vostra alteracio de cara. dies
ha que yous mire de alt de aquella muntanya hon es la habitacio mia:
em paria lo vostre dejuni esser tan singular que passaua forsa de
home: ab tot me recorde hauer lest
que moyses
dejuna quaranta dies confortat per los grans parlaments e visions
diuinals. ¶ E Elies aximateix dejuna altres quaranta dies apres de
aquella angelical refectio que li fon portada: E crech yo que vos en
vostre virtuos dejuni de aquestes consolacions diuinals haueu hagut
gran abundancia: puix deu mostra esser vos pare conega yo que li sou
fill. ¶ Et si filius dei es: dic vt lapides isti panes fiant. Co
es que si fill de deu sou digau que aquestes pedres sien fetes pa.
Car tota cosa deueu fer per donar recapte a vostra necessitat: car yo
passe vna grandissima pena de veureus en tal extrem. ¶ E lo senyor
fill de deu mirantlos
dixli. O pater
com me feu star admirat: vos portau habit de sanctedat: e lo parlar
no acorda ab labit: car mostrau vos tant solicit de la salut del cors
e de la anima no haueu recort. hi
no sabeu que es scrit. Non in solo pane viuit homo: s3 in omni verbo
quod procedit de ore dei: E hoyda aquesta resposta per lo demoni
creixque en molta ira: vehent que no la hauia auenguda.
E volent passar auant: cobri sa malicia ab vna falsa e hypocrital
rialla: e dix al nostre redemptor. Sabeu quant me plau la fermetat
vostra: dich vos que sou molt dispost a preycar a les gents: car nous
derrocara negu de vostre virtuos proposit: feu me gracia exiu desta
solitud e seguiume que yous portare en loch que aprofitareu a molts:
car no naix lome sols per a si mateix: ans per aiudar als altres E lo
senyor per fer lo ben follejar dix li: que era content de anar alla
hon portar lo volia. E lo foll de diable molt alegre. crehent que
puix lo volia seguir que portaria a fi sa desijada malicia. E tan
prestament com pogue anant per layre portal en la sancta ciutat de
Hierusalem e posal sobre lo pinacle del temple hon se acostumaua
preycar la ley al poble: e aqui dixli. Tot aquest poble sta admirat
de hauer vos vist anar per layre:
si volieu afigir miracle a miracle yous consellaria per auctorizar
vostra preycacio. ¶ Si filius (filins)
dei es mitte te deorsum: scriptum est enim: quia angelis suis
mandauit de te: et in manibus tollent te ne forte offendas ad lapidem
pedem tuum. ¶ Car sius lançau de aquesta gran altitud los angels
per vostra gran sanctedat vos guardaran que sols no podeu pendre vna
ençopegada en lo vostre peu: car manament tenen de deu queus guarden
de tot perill: e de aqui auant poreu preycar lo que volreu que tot lo
mon vos seguira. ¶ E lo senyor vehent la çeguedat del diable ques
pensaua que tot hom los hauia vist venir per layre: e sa clemencia
hauia prouehit que nengu nou hauia vist: leixal seguir sa follia: e
nos volgue enfellonir ans li respongue ab molta benignitat: dient.
Magister a mi par vos siau vn valent home de sciencia: e no sabeu que
los miracles fora temps no edifiquen molt: e la necessitat no es tal
que requira miracle: car si deuallar vull jay
ha bona scala: e lo lançar me per açi seria mes bajania
que sanctedat.: car ja crech hajau lest lo que es scrit. ¶ Non
tentabis dominum deum tuum. E lo diable que veu que dos nauia
errades no les tingue totes ab tot que la sobirana malicia e enueja
sua li daua esforç de continuar: e segons costuma
dels hypocrits que tota cosa comporten per passar ab la sua feu lo
desfreçat: e respos al senyor: dient. En ma fe nom acort hauer
praticat home tan discret com vos digne sou de tota honor. Voleu
queus diga poca fahena seria aquesta per a vos queus metesseu a
preycar a aquest poble: leixem los star: veniu ab mi: que yo
dellibere comunicar vos grans secrets: e pendre consell de vos en
totes les fahenes mies: car tant so enamorat del vostre parlar que
per aquell he conegut lo prudentissim saber vostre: segons diu
Salamo: ¶ In lingua enim agnoscitur sapientia. Car en la lengua del
home es coneguda la sauiesa sua. de tots mos amichs e familiars me
vull obdidar
(oblidar) e sols strenyer me ab vos: car mes estime posseir a vos que
a tot lo restant del mon. e lo senyor vehent lo axi follejar dixli.
Aturau vos pater: que massa correu: quina speriencia haueu agut de mi
per a posar hi tanta amor. y no sabeu que qui prest ama: prest
desama:
e amor que ti
(te;
té; tiene)
poch fonament: tot vent la derroca. No haueu hoyt dir: que de cauall
ni de amich nos pot donar seguretat: sino per longa experiencia. e
vos voleu lexar los amichs vells per mi qui nouament coneixeu nom par
queus siau consellat ab salamo: qui diu. ¶ Non relinquas amicum
anticum: nouus enim non erit similis illi. Co es no deixes lo amich
antich: car lo nouell no sera peruentura
(per ventura) semblant d´aquell: Car noy ha riquea al mon ne cosa de
major estima que vn bo e verdader amich: E perço ab gran repos deu
esser cercat e longament prouat: e perço diu lo allegat Salamo. ¶
Vinum nouum 7 amicum nouus veterascat 7 cum suauitate bibas
illud. Volent dir. Que lo vi nouell e lamich
de poch temps conquest:
quels leixeu enuellir si voleu sentir la dolçor deguda: e dels que
souint muden de amicicies:
diu lo mateix salamo. ¶ Hoc vanitas
magna 7 miseria est. Car noy ha homens tan vans
e miserables com aquells que no saben conseruar vera amicicia: nes
deu tenir negu per potent si passa fretura de vn leal amich: e axiu
testifica lo sobredit Salamo: dient. ¶ Amicus fidelis protectio
fortis: amico fideli nulla est comperacio
(c+ó+p+acio;
comparació; comparación).
7 non digna comperatioauri
7 argenti
contra bonitatem fidei illius. Car lo
amich fel
es vna protectio ferma: e no pot esser comparat a or
ni argent: neguna cosa no es egual a la bonea de la fidelitat sua. e
perço magister vos no penseu que cosa tan singular e de tanta estima
com es lo leal amich se guanye tan prest com vos estimau ne ab soles
paraules: car ans ha mester longa experiencia d´obres. ¶ E lo
diable desijos de finar sa malicia dix. Germa yo no dellibere
contentar vos de paraules: ans de obres tan grans que haureu a dir
que les paraules son stades escasses e poques en comparacio de les
obres. e dit aço portal en vna gran muntanya e aqui dixli. Ara
germana
yous vull comunicar lo intrinsech meu: car ab tot quem veheu ab
aquesta mala roba e habit dissimulat: yo so vn gran rich e lo gran
monarcha del mon. Veu en aquella part es castella:
en laltra frança:
e deça Arago:
e della portogal
e moltes altres diuerses terres (al
tems de Jesús no existíen estos regnes; u escriu per a féli la
pilota a Fernando lo católic):
e tot aço
you posseixch
en plena e pacifica senyoria: e dellibere donar ho a vos per la molta
amor queus tinch estimant vos sol esser digne de tanta senyoria: e no
vull altra cosa de vos sino que prostrat en terra me doneu adoracio.
E lo senyor com hoy que aquell traydor diable li demanaua adoracio:
mogut per lo gran zel de la honor del diuinal pare seu mostra la
irada potencia sua enfellonintse contra ell: e ab vna gran furor:
dixli. ¶ Vade sathana. Scriptum est enim dominum tuum adorabis 7
illi soli seruies. Volent dir. O traydor aduersari de tot be com pots
demanar adoracio: e no sabs que es scrit: lo senyor deu teu adoraras:
e a ell sol seruiras. E lo diable axi confus e aterrat per la diuinal
potencia: partis de aqui ab tanta ira e furor que totes les muntanyes
feu tremolar en lo seu partiment.
De la manera de guerrejar. - V. Saint-More, Benito de.
N.° 1011 [Furs, capitols y actes de cort].
Fol. 1: Capitols de la proferta feta al Senyor Rey en les corts per aquell celebrades als incoles del Regne de ualencia en lo monestir dels frares de preycadors de la Ciutat de valencia en lany Mil CCCC.XVIII. (1418)
Fol. XII: Capitols fets en les corts per lo senyor rey celebrades en la sala episcopal de valencia en lany mil CCCC.XVIIII (1419) ab los quals es donat orde a la electio fahedora dels officials del gral (general) del Regne de valencia per lo bras militar.
Fol. XXII: Capitos (Capitols) de la profferta feta al senyor Rey en les corts per aquell celebrades al (als) incoles del regne de Valencia en la vila de Muruedre (Murvedre : Murviedro) en lany Mil CCCC.XXVIII. (1428)
Fol. XXVIII: Capitols fets en les corts per lo senyor Rey celebrades en la vila de sent Matheu en lany Mil CCCC.XXIIII. (1424) ab los quals es donat orde a les subdelegations fahedores per los officials del general.
Fol. XXXI: Capitols e ordenacions fetes per los Reuerents Nobles e honorables Deputats Comptadors e altres persones eletes al redreçament e reformacio del General del Regne; de Valencia sobre la modificacio dels salaris dels officials del dit general les quals modifications prenen començament en lo principi del Trienni seguent lo qual començara de nadal qui ve en hun any qui sera iorn de la natiuitat de nostre Redemptor iesus Començant a contar any Mil CCCC quaranta. (1440)
Fol. XXXVII v.to: 1446. Molt exellent senyor Los tres braços ecclesiastich militar e de les Ciutats e viles Reyals del Regne de Valencia instants en la present cort regraciant la propositio per la molt alta senyora Reyna com a llochtinent general...
Fol. XXXXVIIII: La offerta feta per los Tres bracos (braços) Ecclesiastich
Militar E de les Ciutats e viles Reals del Regne de Valencia a vint del mes de Juliol any Mil Cinchcents he deu a la Magestat del Rey don fferrando nostre Rey e senyor en les corts que sa Magestat celebra en la vila de Monço als incoles del dit Regne principiades a quatre de Maig dit any ab los actes de cort fets en la dita cort.
Fol. LXXIIII: Rubrica de la restitucio de la electio de deputats e Comptadors e ales Ciutats e viles reals feta per lo Rey nostre senyor.
Fol. LXXVII: Furs y actes De cort Fetes En les Corts celebrades per la magestat Del emperador: nostre senyor als Regnicols Del present Regne. En la villa de Monço. en lo any Mil cinchcents vint y huyt los quals son Del thenor Seguent.
Fol. LXXXXII: Furs y actes De cort Fets En les corts celebrades Per la magestat del Emperador nostre señor als Regnicols del present Regne. En la vila De monço en lo any mil cinch cents trenta tres los quals son del thenor seguent.
Fol. 102: Furs y actes de Cort fets en les corts celebrades per la magestat Del emperador nostre señor als Regnicols del present regne. En la vila de monço en lo any mil cinchcents trenta set los quals son del thenor Seguent.
Fol. 115: Furs y actes De cort fetes en les corts celebrades per la magestat del Emperador nostre señor als regnicols del present Regne en la vila de monço En lo any Mil cinchcents quaranta Dos, los quals son Del thenor Seguent.
Fol. 125: ✞ Furs y actes De Corte fets en les corts celebrades Per lo molt alt y molt Poderos Princep nostre senyor Don Phelip als Regnicols del Present Regne En la vila de monço en lo any mil y cinchcents quaranta set.
Fol. 140: ✞ Furs y Actes De Cort Fets en les corts celebrades Per lo molt alt E molt poderos princep nostre senyor Don Phelip Als Regnicols del present Regne en lo any mil cinchcents cinquanta Dos.
Fol. 167 v.to: Actes de cort del General del añy M. D. XLVII. sien seruats, no obstant certa comissio de causa recognoscendi obtesa de sa Alteza ab certa saluetat.
Fol. 176: Furs e actes de cort, fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre señor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als regnicols de la ciutat y regne de Valencia, en la vila de Monço en lo any. M. D. LXIIII.
Fol. 203: Furs E Actes de Cort fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre Senyor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als Regnicols de la Ciutat y Regne de Valencia en la Vila de Monço en lo any. M. D. LXXXV.
Fol. 267 v.to: Dominus Rex ex actis indicta Curia Generali aeditis publicatis et juratis mandavit mi Petro ffranqueça Juravit autem dominus Rex inposse nobilis Protonotarii Et omnes praedicti firmarunt.
278 hojas, de las cuales están en blanco las seis primeras, 11, 48, 91, 122, 123, 124, 139, 164, 165, 166, 200, 201, 202, 269 y 270. - Vitela; con recuadros y rayas; foliación 1 a 268, 0,270 alto X 0,204 ancho: caja escritura 0,201 X 0,130. - Letra fines del S. XVI; con notas marginales; capitales miniadas en oro y colores y sólo en colores, con o sin adornar; títulos en rojo o en oro; calderones en rojo y azul; foliación en rojo y negro con cifras romanas o arábigas. En el fol. 48 v.to hállase representada al óleo la imagen del Salvador sentado sobre arco iris, con manto escarlata, llevando espada en la diestra y en la siniestra globo con cruz; los pies y mano derecha del Señor ostentan las señales de los clavos, y rodean la figura principal los atributos de los evangelistas, yendo todo dentro de recuadro de oro.
En el fol. 152 la orla de oro y colores tiene a la derecha dos especies de cariátides, y en la parte superior tres escudos con San Jorge, la Virgen con el niño y armas de Valencia. La capital representa un escritor.
En el fol. 125 hállase orla con cuatro ángeles pintados a la acuarela.
En el fol. 176 retrato a la aguada y con purpurina dorada, representando
a Felipe II llevando el toisón al pecho; la orla se asemeja a la del folio siguiente.
En el fol. 268 se encuentra el escudo de Valencia, en rojo.
Fa uns quants anys, quan ens vam conèixer, em va dir que les fronteres existien per a rebentar-les. Es considerava i es considera un home de frontera perquè realment hi ha nascut. Entre Catalunya, l’Aragó i València. S’ha cansat de dir que som la mateixa gent perquè parlem la mateixa llengua i tenim la mateixa identitat. Abans de conèixer-lo, m’encuriosia que tothom –absolutament tothom– parlava d’Octavi Serret i el seu fenomen cultural contra pronòstic a la capital del Matarranya. A poc a poc, van arribar les portades a les seccions de cultura dels diaris nacionals i els premis a la seva tasca. Potser el més important, el Premi Nacional de Cultura a la Projecció de la Llengua Catalana, l’any 2009. Ara, després de quaranta-un anys regentant la ja famosa llibreria Serret de Vall-de-roures, ha anunciat que fa un canvi de vida. Traspassa la mítica llibreria però al mateix espai físic, en aquell que ha vist passar centenars de plomes il·lustres i gent de la cultura, que es convertirà en la seu de l’associació Ilercavònia Terra Nostra, l’entitat a què dedicarà els seus esforços d’ara endavant. Una decisió –o reinvenció, com diu ell– que l’allunya de la nostàlgia del final d’etapa i que li permetrà de continuar en contacte amb la cultura. Aquest projecte gira al voltant de la reivindicació cultural del català a l’Aragó mitjançant la recuperació de la idea de l’antiga Ilercavònia, la terra que els ibers habitaven al voltant del riu Ebre i que abraçava el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. Serret s’afegeix a aquesta associació que ja existia, amb seu a Tortosa, per recuperar la història comuna del territori, dels ibers a l’època contemporània, reivindicant personatges insignes i fets històrics que, segons ell, encara no han estat rehabilitats amb prou fermesa.
—Aquesta setmana comenceu el vostre canvi de vida. Heu decidit de tancar la mítica llibreria Serret de Vall-de-roures. Per què?
—La decisió la vaig prendre ja fa molt temps. Jo ja buscava un canvi de vida, no volia treballar tantes hores i buscava la manera. Vaig rebre una oferta de feina, que no té res a veure amb la cultura, i vaig pensar que era el moment. He fet un traspàs de la llibreria amb tot allò que implica. Clients, proveïdors i dipòsit de llibres. Jo em quedo amb el meu catàleg primitiu, un d’únic que tinc dedicat als temes més locals amb títols com ara El riu que parla (2008), La Dama del Matarraña (2009), Follets del Matarranya (2009), Poesia de frontera (2011), Lletres de casa (2009), Galeria ebrenca (2010), Matarraña secreta (2019), Els Ports de Beseit (2007), El tren de Val de Zafán (2011) o Il·lusions i incerteses (2010). Es queda aquí, en la que serà la nova seu de l’associació Ilercavònia Terra Nostra.
—Ha estat una decisió difícil?
—Sap greu perquè deixes el poble i la comarca sense llibreria de servei. Però jo crec que la Serret ha estat alguna cosa més que una llibreria. Bé, de tota manera, Vall-de-roures continuarà tenint un servei quotidià de diaris i revistes, perquè he trobat la persona adequada. El nou punt de venda serà en un lloc bastant a prop d’aquí. La part més important és que jo em reconverteixo, no solament em reinvento. En això de reinventar-se ja s’hi ha insistit bastant, és una paraula molt utilitzada. En el fons, jo em sento molt a gust amb aquesta decisió perquè en part significa tornar als meus orígens. He anat destil·lant el meu catàleg, fent un buidatge bastant dràstic, per acabar amb les millors publicacions del Matarranya i el Maestrat. Ara és moment que l’antiga Llibreria Serret pugui ser la seu de l’associació Ilercavònia Terra Nostra.
—Quina serà la funció d’aquesta associació?
—Divulgar la llengua catalana a l’Aragó. Si anem als estatuts es veu molt clar que l’objectiu és preservar el llegat dels nostres avantpassats, que no deixen de ser els ilercavons. Uns avantpassats que han viscut en aquestes terres extenses, que no tenien fronteres, i que cobrien bona part de què era la Corona d’Aragó. Molts cops s’ha parlat del territori que englobava l’antiga Diòcesi de Tortosa, però encara era molt més ampli.
—Aquesta decisió ve motivada també per la dificultat de vendre llibres?
—No hi té res a veure. Ja feina molts anys que treballava a la llibreria i buscava un canvi vital. La part més romàntica, la de gestió cultural que s’engloba en el projecte Camins Serret, m’ha permès de fer-ne de tota mena. I d’això en continuaré fent a l’associació Ilercavònia. És cert que hi ha llibreries que tanquen, però jo no tanco perquè en tingui la necessitat, sinó perquè vull reconvertir-me.
—Però estem d’acord que ser llibreter és un ofici de resistència.
—Durant quaranta anys he estat fent les mateixes coses i allò que m’ha salvat ha estat la gestió cultural que he fet. Hi ha moments més bons i moments més dolents, però la meva decisió no va associada a les fluctuacions de la venda de llibres o del mercat editorial. Ara podrem fer moltes més activitats per a divulgar i reivindicar aquest territori tan ampli. Vull provar de ser més lliure i també tenir una vida més adequada per a la meva família. El dissabte i el diumenge em dedicaré a fer gestió cultural de manera més directa i seguint la filosofia de la Ilercavònia.
—Què heu après en aquests quaranta anys al peu del canó a la llibreria Serret?
—M’he buidat per divulgar un fet de què em vaig adonar quan era molt jove. Quan van aparèixer les primeres publicacions en català a l’Aragó, sobre l’any 1985, m’adono del lloc on he nascut. Jo vaig obrir l’any 1981. Vaig començar a percebre que vivíem en un encreuament de cultures, i crec que això que jo vinc a fer en aquesta vida és divulgar aquesta realitat. Fer saber que a l’Aragó també es parla català. I aquesta és la filosofia que he desenvolupat al llarg de tota la meva vida. Jo sóc nascut aquí i parlava català i aquest no és un fet que es doni per assumit. Vosaltres sí que sabeu que parleu català. Aquí ens deien sempre que parlàvem xapurreao. Llavors, quan sents que el català és la teva llengua, sents una força per dins que t’impulsa, que et fa sentir que has nascut per lluitar i fomentar-la. Per convertir-te en aquest punt de trobada i fer que tot això tiri endavant.
—L’associació Ilercavònia ja existia. Per què heu decidit que tingui la seu a Vall-de-roures?
—Jo conec aquesta associació l’any 2015, perquè una vegada vaig coincidir amb el president, Josep Miquel Martínez. En aquell moment, vam veure que teníem moltes coses en comú, i vaig pensar: ‘M’agradaria participar-hi. M’ho guardo per a quan tingui més temps.’ I bé, ara crec que és el moment. Com a membre d’allò que era l’antiga Ilercavònia, jo m’he sentit ilercavó ja de sempre i m’he entusiasmat en cada iniciativa. M’interessa de participar en aquesta idea, impulsar recerques que vagin en aquesta línia: investigar els orígens, l’arqueologia, passant per la història de les religions i arribant fins a l’època contemporània.
—La idea fóra d’establir aquests vincles entre el passat i el present mitjançant activitats obertes al públic?
—És un projecte molt transversal perquè crec que l’objectiu últim és redescobrir-nos a nosaltres mateixos. Jo busco recuperar els valors. Sempre he pensat que, si tornem als orígens, recuperarem els valors. Crec que els hem perduts o gairebé. Jo crec que en aquests territoris tenim una connexió molt potent de costums i cultura. La idea és trobar-nos cada vegada més a gust amb nosaltres mateixos.
—Com ha estat construir un projecte cultural de Països Catalans a l’Aragó amb la dificultat que implica no tenir polítiques culturals pròpies que potenciïn la llengua?
—Jo sempre he pensat que no tenim fronteres, que ens les posen els polítics i molts cops, en conseqüència, nosaltres mateixos. Jo crec que ara seria un moment prou adequat per a reivindicar un territori sense fronteres i recuperar els valors. I aquesta és una tasca que s’ha de fer tant col·lectivament com de manera individual. Si cadascú de nosaltres pot tornar als orígens, podem trobar la nostra essència. Jo tinc dos fills, de vint-i-tres anys i de divuit. El de divuit et puc assegurar que és d’una generació que ha recuperat l’esperit social, que es preocupa més per les persones que per les coses materials. Es preocupen per la col·laboració i la cooperació. Crec que ha estat la nostra generació qui ha causat aquest caos tan bèstia que ens ha portat a la crisi i al desastre del canvi climàtic. Jo veig un món prou desballestat. Si no som capaços de fer-nos unes bones autocrítiques i intentar saber per què fem les coses o per què hem nascut, ens encaminem cap a la nostra pròpia destrucció.
—L’altre dia llegia que el psicoanalista Ramon Riera alertava del perill de bucolitzar el passat dels espais rurals perquè també han estat espais de molt de patiment i lluites de poder.
—Bucolitzar el passat tampoc. Jo crec que viure en contacte amb la terra t’ofereix una altra percepció. Si volem tornar als orígens, hem de tornar a la terra. I és que al final hi acabarem tots, tornant a la terra. Però abans ho hem d’aplicar al nostre dia a dia. La meva generació ha percebut el món en dos grans sistemes: capitalisme o comunisme, i ells són en un altre moment. Veuen que, si no col·laboren i tenen en compte l’entorn, el seu món se’n va a la merda. El meu fill de vegades em diu: ‘Pensa en els meus néts.’ Crec que hem de ser més humans, més persones. Jo, gràcies a l’activitat cultural, sempre he optat per l’ésser humà. Per això m’han fotut hòsties pertot arreu. No m’ha agradat mai de posar etiquetes. La cosa més important és que no ens desconnectem entre nosaltres, que siguem conscients que habitem un espai comú.
—Part de les vostres iniciatives amb les presentacions literàries ha estat afavorir la presència física. Fer venir la gent a Vall-de-roures. En un temps on moltes de les interaccions entre autors i lectors són digitals, cal reivindicar compartir un mateix espai real?
—Sí. Jo durant aquests anys he treballat cada dia de la setmana. Per mi, organitzar aquestes trobades, fer que es trobi gent molt diversa i dispersa a causa de la meva sinergia, m’ha donat moltíssima energia. D’aquí han sortit amistats i projectes. Allò que volen és que cada vegada estiguem més aïllats, que comprem per internet i ens ho portin a casa. Si fem això ens matem a nosaltres mateixos. Per això, l’associació Ilercavònia, a part de tornar als orígens i divulgar el llegat dels nostres avantpassats, també vol ser un espai de trobada presencial al nostre territori. Tenim un territori riquíssim, que va de la muntanya al mar, amb una gent que és una barreja de cultures molt interessant. Si tenim present que l’antiga llibreria Serret sempre ha estat un punt energètic important, aquest nou projecte neix amb una potència molt gran. A més, com que jo estaré més descansat, podré estar més actiu.
—La seu física continuarà a l’antiga llibreria o voleu fer activitats en diferents punts dels Països Catalans?
—Tenia molt sentit que la seu fos a l’antiga llibreria Serret, perquè ja teníem aquest punt d’enganxada. Però també n’hi ha una subseu a Tortosa. En realitat, estem molt enxarxats. Sempre hem demostrat que, d’aquest punt neuràlgic, d’aquesta cantonada, ens podem expandir al món, i això continuarem fent.
—Ja teniu activitats programades amb l’associació Ilercavònia?
—N’hem fet a Arenys de Lledó i a Rosell ara farà un mes. Per al 2020 encara no tenim cap activitat programada, però sí projectes embastats. No en podem comentar res perquè ja ho anireu sabent. Però ens caldrà gent, perquè la nostra idea és debatre idees partint de molts punts de vista diferents.
—Qui formeu part de l’associació ara mateix?
—Hi ha molta gent potent que forma part d’Ilercavònia, però encara no es pot dir. Són personatges del món de la cultura, acadèmics, autors o investigadors que ja en són socis.
—Us noto il·lusionat. No teniu nostàlgia?
—A mi em feia llàstima que jo tanqués i Vall-de-roures no tingués llibreria, però ara estic més tranquil perquè he trobat la persona que la podrà obrir. Jo continuaré amb les meves coses i anirem fent.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal Director de VilaWeb
//
Ayer, 1 de enero del 2020, la Librería Serret, de Valderrobres (Teruel), dejó de existir como tal y su espacio se convirtió en la sede de la asociación cultural Ilercavònia Terra Nostra. Octavio Serret (54 años), que fundó la librería hace 38 años, se dedicará de lunes a viernes a un trabajo que no tiene nada que ver con la cultura, pero los fines de semana se centrará en la gestión cultural.
La Librería Serret se había convertido en un auténtico foco de irradiación cultural y un lugar de encuentro de las culturas aragonesa, catalana y castellana en una tierra de frontera como el Matarraña. Decenas y decenas de escritores, desde Ana María Matute a Javier Cercas, desde Lorenzo Silva a Alicia Giménez Bartlett, desde Ian Gibson a Jordi Llavina o Rosa Regàs, acudían a la llamada de Serret los fines de semana para presentar y firmar sus obras, en un despliegue inconcebible para un pueblo de 2.000 habitantes. Galardonado en Aragón y Cataluña, Serret obtuvo en el 2009 el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat y la Creu de Sant Jordi en el 2017. Pero el hundimiento de la venta de libros, la España vacía y la competencia de Amazon y otras plataformas -Serret, paradójicamente, fue pionero en la venta online-han acabado con la librería. "Los años buenos fueron en el 2002-2003, después las ventas empezaron a bajar hasta el 2009 y desde entonces han caído en picado. En el 2015 estuve a punto de cerrar y si no hubiera hecho de gestor cultural, trayendo escritores y organizando actividades culturales, habría cerrado hace años", dice.
Serret, sin embargo, no abandona la gestión cultural, que es lo que más le gusta. "Me quito la paja y me quedo con el grano", explica gráficamente. La paja era la pura y simple venta de libros de todo tipo, desde literatura y ensayo a textos escolares; artículos de papelería; guías turísticas y senderistas de la zona, etcétera, que en realidad traspasa a una mujer del pueblo, que abrirá en un local cercano y a la que asesorará en sus inicios como librera. El grano serán las actividades de gestión cultural, que realizará bajo la marca Camins Serret y en las que seguirá contando con la presencia de escritores, cuyas obras presentará en la sede de Ilercavònia Terra Nostra, en la de la nueva librería o en cualquier espacio de la comarca, desde hoteles a centros culturales.
La sede de Ilercavònia Terra Nostra, asociación fundada en Tortosa en el 2015, se traslada a Valderrobres, al actual local de la librería y abrirá los fines de semana. "Reunirá libros y publicaciones destinados a conservar y divulgar el legado de los ilercavones, el pueblo íbero que repobló estas tierras, que territorialmente corresponden a la antigua diócesis de Tortosa y abarcan desde el Matarraña y el Bajo Aragón hasta las comarcas del norte de Castellón y el sur de Tarragona", explica.
La asociación, presidida hasta ahora en Tortosa por Josep Miquel Martínez, se financiará con aportaciones de socios, "gente que ama esta tierra y vinculada al mundo de la cultura, como académicos o activistas culturales", asegura Serret, cuya primera actividad en esta nueva etapa será el festival de literatura negra Aragón Negro, que se celebrará en Valderrobres y otras localidades de la comarca del 15 al 31 de enero. En realidad, Aragón Negro ya existía y la nueva edición está programada desde el año pasado, pero ahora se hará en la sede de Ilercavònia. Y Serret compaginará el festival con su nuevo trabajo comercial, en el que venderá productos alejados de la cultura, como ya hizo en sus inicios, antes de fundar la librería, porque Serret siempre ha sido, sobre todo, un gran vendedor.
La langue latine déclinait unus, duo, tres, la langue romane, fidèle à son système d' imitation, distingua les sujets et les régimes dans un, dos, tres.
UN eut son féminin UNA, et fut soumis à la règle de l' S final.
Dos fut régime, et Dui fut sujet; Amdos, Ambedos régime, et Amdui sujet, au masculin.
Conformément à la règle générale, Doas, Amdoas, féminins, furent tour à tour sujets ou régimes.
Trei fut sujet masculin; Tres, régime masculin, fut aussi sujet et régime féminin.
Dans les autres noms de nombres cardinaux, la langue romane ne distingue pas les sujets et les régimes.
Nombres ordinaux.
Comme sujets, ils prirent souvent l' S final.
Ceux qui finissent en N quittaient souvent cet N.
Plusieurs des noms de nombres ordinaux eurent la double terminaison EN, ou ESME, EISME.
Francisco Franco disfruta todavía de no pocos seguidores en nuestro país, algo perfectamente visible cuando uno examina el panorama político y la actitud de determinados partidos ante la Ley de Memoria Histórica impuesta por el gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero: PSOE, IU, Podemos, PP o Ciudadanos. Todos ellos comparten una característica fundamental: se trata de partidos de izquierdas, si bien algunos como el PP son prácticamente unos recién llegados a ese lado del espectro político. Comparten, además, otra característica esencial: están muy contentos de que Franco haya sido un dictador, pues esto les permite subir nuestros impuestos con excusas tan dispares y rocambolescas como, entre otras insensateces, cambiar los nombres de “calles franquistas”, rotular en catalán o imponer una “educació en català”. Todo ello en valiente lucha contra un régimen cuyo máximo representante Franco, lleva muerto cuarenta años.
Dicen estos francófilos que Franco fue un malvado dictador. Y de derechas, para más inri. Y quien menos se parece a un dictador de derechas, sino que es más bien todo lo contrario, alguien de izquierdas, ¿no va a ser bueno? Si no les suena el argumento, les recomiendo que dejen a un lado el Manifiesto Comunista de Marx y echen un vistazo a la siempre actual Genealogía de la Moral de Nietzsche, cuya metáfora entre los corderos y el hombre débil y enfermizo surgido en el seno del cristianismo bien podría aplicarse a aquellos que hoy siguen esa religión secular llamada marxismo, una ideología que guarda enormes semejanzas con la secta de los nazarenos.
Entre las pantomimas que a todos nos han inculcado en Cataluña desde la infancia se encuentra la ficticia prohibición franquista de la lengua catalana, un agravio que se ha convertido en dogma indiscutible y cuya negación le vale a cualquiera el calificativo de franquista. No obstante, los hechos demuestran que durante la dictadura el gobierno español no sólo defendió la lengua catalana, sino que permitió que esta floreciese con absoluta libertad en el mundo de las artes. Así, durante el franquismo existieron, por ejemplo, editoriales especializadas en la tan vilipendiada lengua como Selecta (1946) o Edicions d’Aportació Catalana (1962) y productoras discográficas catalanas como Edigsa o Concèntric, además de realizarse habitualmente conciertos, películas, obras de teatro e, incluso, tesis doctorales en catalán.
Uno de los ejemplos más notables de la falsedad de la afirmación que aquí pretendemos refutar –que la lengua catalana sufrió represión durante el franquismo–, ha sido ya comentado en esta página web.
Se trata de una noticia que apareció en La Vanguardia el 30 de marzo de 1969, en pleno franquismo, en referencia a la condena a Néstor Luján, director de la revista Destino, por permitir la publicación de una carta en la que se atacaba la lengua catalana.
Pero el entorno en donde el catalán brilló con más fuerza fue sin duda el de la literatura. Cientos de libros fueron legalmente publicados en estos años sin que sus autores o editores sufrieran persecución alguna, como demuestra el simple hecho de que se incluyese en los mismos la dirección física de la editorial en la Ciudad Condal, Manresa o Reus, entre otras. Libros no sólo en catalán, sino también sobre lengua catalana y destinados a su enseñanza. / También hay para el mallorquín y valenciano durante la dictadura de Franco / El hecho de que estos libros permanezcan ignorados, no sólo evidencia cuán grande es la desmemoria histórica de los catalanes, sino que constata una vez más que el verdadero enemigo de la lengua y de la cultura catalana no es Franco, sino el nacionalismo catalán. Ellos han intentado borrar de la historia de la literatura y de las artes todos estos volúmenes para así inventarse su particular “Cosa Nostra” con la que enriquecerse a costa del contribuyente. A continuación mostramos una breve galería de algunas de las muchas obras que el lector curioso podrá localizar fácilmente en cualquier biblioteca universitaria catalana.
1. Martín de Riquer (ed.). Obras de Pero Martínez. Escritor catalán del siglo XV, CSIC, Barcelona, 1946.
[Edición barcelonesa de las obras del escritor catalán Pero Martínez, prologadas en español, con texto en el catalán original del s. XV.]
2. Josep Miracle, Gramàtica catalana, Tallers Gràfics de la S. G. De P., Barcelona, 1951.
[Segunda edición de la Gramàtica catalana de Josep Miracle, publicada originalmente en febrero de 1938. En la primera página puede leerse “Tallers Gràfics de la S. G. De P., S.A. – Comte Borrell, 243-249 – Barcelona”.]
3. Antonio Badía Margarit, Gramática histórica catalana, Noguer, Barcelona, 1951.
[Gramática catalana publicada en lengua española en 1951, el mismo año de la reedición de la gramática de Josep Miracle, e impresa en Manresa. Además de reproducir un mapa lingüístico de lo que hoy se denomina “Países Catalanes”, en la pág. 10 de la introducción puede leerse lo siguiente: “Quiera Dios que la segunda mitad de este siglo que mañana empieza se caracterice por la continuación de las grandes obras que el catalán tiene entre manos”.]
4. Joan Alcover, Obres completes, Selecta, Barcelona, 1951.
[Edición de las obras completa de Joan Alcover en lengua catalana, con “prólogo de Miquel Ferrià y Joan Pons i Marquès” y “Nota bibliográfica, por Joan Pons i Marquès”. Esta obra fue impresa por “Tallers Gràfics ARIEL, S.L. – Carrer d’Aragó, 255 – BARCELONA”.]
Dos detalles del contenido del libro:
Izquierda: “Las cuestiones de lenguaje, importantes en todos los países, lo son más en Cataluña; mejor diría, en Cataluña vibran en el entorno del lenguaje cuestiones que en la mayoría de los pueblos no existen. No estamos aquí, por extraño que parezca, en posesión pacífica del órgano natural de expresión; y por eso el idioma, discutido y pleiteado, se encuentra, por así decirlo, en situación militante, y lleva espada y yelmo en defensa propia y en defensa de los derechos que representa”, en Joan Alcover, “Cultura de llenguatge” [Conferencia pronunciada el 12 de diciembre de 1916 en la Sala Mozart de Barcelona], en J. Alcover, Obres Completes, 1951, p. 244.
Derecha: “El catalán es, entre nosotros, la única expresión posible del escritor-artista”, en J. Alcover, “La llengua catalana és entre nosaltres l’única expresió possible de l’escriptor-artista” [Discurso del Primer Congreso Internacional de la Lengua Catalana en Barcelona, 1906], en J. Alcover, Obres Completes, 1951, p. 273.
[En 1960, diez años después de la reedición de su gramática catalana, Josep Miracle publica La restauració dels Jocs Florals en Barcelona, obra por la que le fue otorgado el “Premio Francesc Matheu del Instituto de Estudios Catalanes”.]
6. J. M.ª Arnavat, Els set pecats capitals, Arca, Barcelona, 1963.
[Primera edición de El trobador català de Bori, publicada por la Editorial Millà, sita en “Carrer de Sant Pau, 21 – Barcelona” e impresa por “Imprenta Muñoz. Constitución, 19 – BARCELONA”. Como puede verse en la imagen, la obra dispone tanto de número de registro como de depósito legal.]
9. Joseph Gulsoy, El Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquín Sanelo. Edición, estudio de fuentes y lexicología, Sociedad Castellonense de Cultura, Castellón de la Plana, 1964.
[Joseph Gulsoy dedicó su tesis doctoral en 1961, bajo la dirección de Joan Corominas, al diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquín Sanelo, conservado en manuscrito. Su publicación en 1964 a cargo de la Sociedad Castellonense de Cultura contó con la financiación del “Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el Banco de Valencia y la Caja General de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón”.]
[Lujosa edición con portada dorada de Apel·les, sóc aquí… de Torres i Lloret, con prólogo de Josep Miracle. Esta obra fue editada e impresa por “F. Camps Calmer, editor – Sant Eloi, 2 – Tàrrega”.]
12. Rosa Maria Arquimbau, La Pau és un interval, Pòrtic, Barcelona, 1970.
[La pau és un interval, de Rosa Maria Arquimbau, apareció en su primera edición en catalán en 1970, dentro de la colección de libro de bolsillo de la Editorial Pòrtic y fue impreso por “Talleres Gráficos Ibero-Americanos, S.A. – Provença, 86”].
Abaralla's:
( Asbaralla's). Abarrerar:
Parar, aturar. Abarter:
Planta
silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es
va fotre de cap als abarters". Abotonar:
Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa
així"... Aburnar:
Empaitar, (Tossar),
ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en
sec". Acassar:
Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar
paes. Acometre:
( Acassar). Aconseguir:
Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on
naa". Aconsigar:
( Acassar). Acorronar:
Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per
mostrar afecte. Acostipat:
Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo
acostipat". Acotrassar:
(Fargar). Acotxar-se:
Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten mal
los rinyons". Actrís:Actriu.
"Com se deie aquella actrís que feie el paper amb Car Gable a
Lo que el viento se llevó?" Acutit:Normalment
aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val
re, astà molt acutit!". Adelanto:
Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos". Adés:
Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol
dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i
tripons pel bullit". Afaram:
Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al aquell afaram
realment es va asfarair". ( Matalot). Afedelisto!:
Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari
més o menys intel.lectual, ex. "-Diuen que l'aspirina cure lo
mal de cap. -Oh sí, afedelisto!". 1)
Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest"
sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en
conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura
arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo"
era més intel.ligent que ser "llest". 2)
Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió
castellana que deien com a crit de guerra "porlafedecristo",
i els lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre
castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així:
"afedelisto!". Afededéu:
Expressió típica que s'usa indistintament. Afedelòstia:
Com Afededéu però
amb més mala llet. Afedemón:
Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho
hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu. Afedeneu:
Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu. Afortar:
Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm
los cordills". "Aforta l'arradiet". Afuar:
(La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés
que surton a pasturar". Agatxipar:
Arreglar, mudar, anar ben vestit. Agenda:
Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar". Agitar-se:
Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!". Agolut:
Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de
la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo am
un tros de pastel". Agon:
( Aon). Agullar:
( Antagullar). Ah
txiquets!:
Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen
robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons
i, ah txiquets!, Tots a córrer!!" Àige:
Àger. Aigualera:
La rosada de la matinada. Aixins:
Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines. Aixolet:
Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de
carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina". Aixuar:
Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si no
agafaràs un acostipat de l'òstia". Aixurriar:
Espantar, fer marxar a algun animal del puesto. Albatàrric.
Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri. Alego:
De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No
tardos eh? Tranquil que alego vindré". Alegolego:
Molt més que Alego,
ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo
camp". Alendar:
Alenar, respirar. Alicòptero:
Helicòpter. Allavontes:
Llavors. També hi ha variants
com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores... Am:
1) En, ex: "Am part tens raó". 2)Amb,
ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí".Ambafar:
Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto
tots los vidres ambafats". També s'utilitza en el sentit d'estar
tip com un lladre.
Ambaparar:
Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si
és alt aquet txiquet!".Ambastar:
Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de
cosir.Ambastida:
Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la
fatxada". Ambentar:
Afalagar, tirar floretes. Ambitats:
Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon
ambitats". Ambusteria:
Mentida, cosa no certa. Ambúrnia:
(Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi
pal tractor". Ampacadora:
Màquina que serveix per fer feixos de
palla. Amparrilla's o Amparrala's:
Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si
caus et fotràs de cap a la secla". Ampastrar:
Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També
s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el
significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va
ampastrar contra l'abre". Ampastre:
Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin
ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó". Ampegar:
En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va
ampegar l'acostipat". Ampercellar:
Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes. Ampessar:
Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a
ploure alego". Ampic:
Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló
de Farfanya ia us farem un truc". Ampiocat:
Estar una mica malalt, però no gaire. Ex: "No va vindre a juar
a fútbol perquè astae ampiocat". Ampostada:
( Palmar). Amplear:
Fer anar, utilitzar. "Si un cas demà no amplees la trisella
truca'm que l'amplearé jo". Amplenar:
Omplir, també s'accepta Aumplir o Complir. Amporlanar:
(Barbens,
Anglesola)
Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a
l'hora prové de la ciutat nord-americana. Imagineu-vos com n'és
d'usual que a Barbens tenim el topònim els Esporlans. Allí és on
anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia
Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de
pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els
Esporlans. Ampressió:
Impressió. Ex: "Tinc l'ampressió que avui caurà una pedregada
que'm fotrà totes les pomes anlaire". Amprimeria,
a l':
Al principi, ex: "A l'amprimeria no hi havia dingú, pero
després s'ha anat aumplint de gent". Amprimenceria,
a l':
( Amprimeria, a
l'). Amprimir: Imprimir,
ex. "No vai púguer amprimir la pàgina aquella perque no me
txanae la màquina aquella".
Ampudegar: En
el sentit de molestar algú a altri. An
ves de:
En lloc de, ex: "An ves de fer lo que li diuen fot lo que
vol". Ancabat:
Després, en acabar de, ex: "Vine ancabat, que ara tinc
fenya". Ancanteri:
Entés com a "ésser un encantat", ex:"No sigos
ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns
ulls... mausssss, quins ulls que fot!" Ancants,
los:
Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves
(pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres
t'havien de desencantar. Ancaparra's:
Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, ex: "Lo nen s'ha
ancaparrat en que vol la Barbi aquella per reixos". Ancavalla's:
Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria que
ancavallats astan alli a l'hort". Ancebar:
Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero
com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt": Ancòrdio:
Un destorb, ser un mal de cap. Ancontres:
( Amcontes
de). Andebades:
( Andebaldes). Andebaldes:
Debades, fer les coses perquè si. Andicció:
Injecció, ex: "L'hai hagut de fotre un andicció als tosinos
per lo de la pesta porcina aquella". Andiot:
1) (en sentit figurat) Moniato. 2)
Gall d'indi, ex: "No havie manera d'agafar l'andiot per Nadal,
només feiem que aconseguir-lo". Andivinar:
Endevinar, ex: "Mireu nens, avui us contaré una
andivinansa". Aneular:
Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són
pitits que s'aneulen". Anfós:
On fos. Anfuronar:
Acció d'anar darrere d'una femella. Angabanyar:
Quedar bufat, ex: "Lo forro polar no't quede tan angabanyat com
l'anorac". Angolfa
o
Angorfa:
Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no
fotin nosa". Ànguila
de vàter:
Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules
malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus. ( Pop
d'aigüera). Animorar:
Enamorar, ex: "Fot un bo que animore". Anlaire:
1) Entès com "xafar la guitarra", en castellà "aguar
la fiesta", ex: "Van arribar los novios de les paes
aquelles de Torrelameu i mos van fotre la festa anlaire". 2)
Trencar, fer malbé, ex: "Li van fotre una pedrada als morros
que li van fotre lo portell anlaire". Anlluciar:
( Lluciar). Anorabona:
Enhorabona. Anou:
Nou (la fruita). Anquet:
Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet
puesto ham d'anar?". Anrecordar:
Recordar. Anradere:
Endarrera. Anredar:
Confondre a algú, ex: "No m'anredos que et fotré un mastegot
que t'ambarcaré". Anreulat:
Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic
ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a
terra". Anruna:
La runa que es produeix als edificis en obres, ex: "Tota
l'anruna que hi ha amb aquet contàiner només fot que
pols!" Ansacte:
Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte!
Lo de la camisa blava". Ansaijar:
Assajar. Ansou!
: Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt
utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no
hi ha dingú??". Ansufatar o Ansofatar:
Ensulfatar, ex: "Vai a ansufatar els mançaners i els
pressiguers". Ansundemà:
( Aundemà). Antagullar:
Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos
astan antagullant". Antrepussar.
Ensopegar. Antxovat:
Estar en un lloc estret i xafogós, ex: "A l'autobús de la
Bordeta de bon matí has d'anar antxovat". Antxumar:
Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que
m'amprenye". Antxumenia:
(Txuminia). Anverenar o Anvirinar:
Enverinar, emmetzinar, ex: "M'han anverenat lo gat amb los
sulfats". Aondé?:
On és? Aparar:
Parar, ex: "Si no apares lo motor del motocultor se gastarà lo
gasoi". Apàriat:
Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun
lloc. Àpit:
Api, herba que es posa al caldo o es menja amanida, ex: "Fot un
raig d'oli a l'amanida que els llicsons i l'àpit
amarguegen". Aplucar: Aclucar.
"Apluca't los ulls si no vols que t'entro pols". D'aquí ve
el joc de "la pluca". Apretar: Pitjar,
prémer, polsar, ex: "No apretos aquet botó per res del
món!!!". Aquestos:
Aquests. Aquet:
Aquest. Aquídellà:
En cap lloc en concret (Porai),
ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a
distreure'm". Aragall:
Marca que deixen les rodes dels cotxes. Àrbit: Àrbitre,
també s'accepta la variantàrbrit,
ex: "L'àrbit del Lleida mos va pitar tres penaltis". Arguillat:
Brut. Arie:
Aire. Aringada:
Arengada, peix que es sol menjar per esmorzar acompanyat de raïm,
ex: "M'hai futut l'aringada aquesta de casco per asmorzar i
només fai que beure." Armós:
Formós, majo, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina,
afededéu que no s'assemble gens a son pare". Arraventar:
1) Trinxar o fer malbé quelcom. 2)
Estar molt cansat, esgotat, ex: "Estic arraventat de tant
córrer". Arreclau:
(Reclau). Arrecollons:
Igual queArrecony,
però en masculí. Arrecony:
(Bellcaire) Expressió no gaire amistosa, ex: "Arrecony si
t'angantxo!". Arrecular:
Tirar enrere, ex: "No't mogos del puesto que arreculo am lo
tractor i no sigo que et txafi". Arreculat:
1)Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt
arreculats". 2)Retardat
mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo
tan arreculat...". Arremolcar:
Remolcar, arrosegar un vehicle, per exemple. Arrifar:
Rifar, sortejar, ex: "Allà als pagesos arrifen una cistella amb
la loteria de Nadal, i afededeu que fot goig eh?" Arrofeixar:
( Arropenjar). Arrofredat:
Refredat, acostipat, ex: "Cagondena, vaige un arrofredat que hai
agafat per surtir al tros am la samarreta d'Andorra am ple
desembre". Arromangar-se:
Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt. Arropenjar:
Repenjar, recolzar, ex: "Paracon am arropenjar-te a la paret que
ton oncle acabe de pintar." Arroplegar:
Replegar, ex: "Arroplega les borrasses que ia han caigut totes
les aulives". Arruixat:
Arrauxat. Asbafegar:
Respirar d'una forma desmesurada generalment després d'haver fet un
gran esforç, esbufegar. Asbalsar:
Enfonsar, afonar. Asbaralla's:
Barallar-se. Asbregar:
(Almenar) (Asfregar). Asburiac:
(Murissec). Asbutifarra's:
Fer-se mal, amb ferida oberta. Ascafanyit:
Esquifit, poca cosa. (Sirilleta). Ascandall:
1)Percentatge de pomes que els pagesos han perdut per culpa d'una
pedregada. 2)Sel.lecció
del bestiar a l´hora de comprar-lo, ex: "D´aquestos vint
tocinos en farem un escandall i agafarem aquestos 12 que són més
grossots". Ascalestro:
Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un
ascalestro!!!" Ascar:
1)Buscar, cercar. 2)
Posar ham a la canya per anar a pescar. Ascardillar:
(Os de Balaguer) (Ascatxigar). Ascatxic:
Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat. Ascatxigar:
Esquitxar. Ascaufar:
(Ascofar). Ascartxinar:
(dialectalisme almatretenc) Esquitxar. Asclatassoner:
Empipador. Ascofar:
Escalfar, també es diu acalentar. Ascremalletes:
Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per
penjar l´olla. Ascunilla's:
Amagar-se. Ascupinar:
Escopir. Ascursió:
Excursió, ex: "Demà portarem a la canalla i als padrins a
voltar porai d'ascursió". Asfarair:
Esfereir, ex: "Ma germà ancara astà asfarait de que a la
tardor vaiga amb màniga curta". Asfilagartxar:
Esfilagarsar, desfer en filagarses. " Trauras-te los pantalons
aquestos que astan tots asfilagartxats i miraré de
cusi'ls". Asforrar:
No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia. Asfregar:
Netejar quelcom fregant fortament, ex: "Asfrega bé los
calçotets al safareig que sino no martxe la pudo". Asfuga's:
Fugir, escapolir-se, ex: "Tu! No t'asfuguis que has d'anar a
ansufatar los aumellés!". Asfuriar:
Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer
asfuriar los asparavers." Asfurriagallines:
Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals
a la vora passava el tren. Asgolfa:
(Angolfa). Asguirtxar:
(Ascatxigar). Asmaiat:
Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan
rato sense jalar". Asmall:
Destralada (directament). Asmari:
(propi del Omellons) Armari. Asmolls:
Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a
la brasa. Aspabil:
Espavila't, ex:"Aspabil que fotem tard". Asparaver:
Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns
asparavés que me foten bastanta mala pinta". Aspàric:
Espàrrec. Aspartenya:
Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada
correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové
de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit
calçat. Aspategar:
Espetegar, ex: "Fitsa't com aspategue la bossa de cucs que hem
futut a la txera": Aspentar:
( Aspenteijar). Aspenteijar:Empényer.
"Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un
sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en
diuen "amputxar".Aspényer:
(Aspenteijar) Asperadrap o aspedadrap:
Cinta de roba adesiva, ex:"Si no calles te fotré un bossí
d'asperadrap d'aurella a aurella". Aspertxar:
(Ascatxigar). Aspertxellar:Fer
esquitxos amb aguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots
Sants lo mossén va espertexellar tot lo simintiri, i als que hi erem
també mon va tocar" Aspitós,
estar:
Estar cofoi, content. Aspolla's:
Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta
paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es
treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots
mania" Asporgar:
Podar. Asprés,
fer:
Fer expressament, ex: "Segur que no hu van fer asprés això de
treure la llum?" Asquerar:
Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae
tant pansit ia comence a asquerar". Assebar:
Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, not surtirà
l'aigua". Assera:
Vorera, voravia, ex: "Passa per l'assera no sigo que't
txafon!". Asseregat:
Assedegat, quan hom té set. Assipar:
Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sino aquesta
nit no se t'atançarà cap paa". Assussegar:
Sosegar, tranquil.litzar, ex. "Asussegat que alego vindrà lo
tren home!" Astamoir:
Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha
astamoit la mosca aquella collonera." Astararany:
(propi dels pobles de la Ribera del Sió) (Teraranya) Astarracada:
Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex:
"Es va fotre una santa astarracada tot baixant del
castell". Astarrossar:
Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va
astarrossar a l'acera." Astaste:
Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de
compra't aquet relotge si no tens quartos." Astauvins o Astaulins:
(Estauvi). Astenasses:
Tenalles, alicates, ex: "Abasta'm les astenasses que hai de fer
un apanyo." Astigos:
S'empra com a negació de astaste:
"no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre
cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io" Astijores:
Tisores. Astirabec:
Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat
d'astirabecs amb un ou debatut". Astirores:
(Astijores). Astollador:
La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera. Astopenc:
Carn aspessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs
durs per exemple. Astrintxonar:
Estrinxolar, esbocinar. Astrolic:
Entremeliat. Astulzí:
Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les
matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les
ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et
mascararàs d'astulzí". Astuviar:
Estalviar, ex: "Si no astuvies mai siràs un home de
profit".
Astutx:
Estoig. Ex: "Trau los plastidecors de l'astuxt que
pintarem". Asvaporar:
Evaporar, ex: "Tanca la grasiosa que si no
s'asvapore". Asventat:
Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo
Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un
asventat". Asvuliac:
(Murissec). Atapit:
Compacte, atapeït, ex: "Anquesta taula astirem molt atapits,
poder que nem a una més gran". Atarrossat:
Fet a tarrossos, ex: "Lo sucre no cau del pot perquè astà
atarrossat i l'hai de desfer a cops de cullera." Ataubar:
(en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut
d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat". Atigos!:
Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui
quiet. Ativoca's:
Equivocar-se. Atopetar-se:
Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que
ve". Atre:
Altre, el femení és Atra,
i els plurals atros i atres. Atxum,
beure:
beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic
trobar lo boc del porró babat". Atxurar:
Arreglar,en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben
atxurat a la boda del Nasi". Atxutar:
Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's
fa fosc i vol ploure" Aubà:
Expressió de sorpresa, negació o rebuig d'un fet, ex: "Lo
Mariano s'ha trencat una cama. Aubà!!! No fotis" - Au va ! Aubada:
L'albada, temps que transcorre des del trenc de l'alba fins a la
sortida del Sol. Aubaga:
Obaga, lloc ombrívol. Aubagés,l':
Albagés. Aubarda:
Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran
aubardes". Aubat:
Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó. Aubenc:
Terra fèrtil, humida. Aubert:
Obert. Aubergi:
(Baix Segre) (Prèssic). - Alberge : abrecoc Aubergínia:
Albergínia. Aubesa:
Albesa, són famoses les pintades per la carretera dels quintos
d'Aubesa. Aubricoc:
Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc. Aufals:
Alfals, ex: "Dóna aufals a les bèsties per a què
menjon". Aufarrat:
Ou ferrat. Aufegar:
Ofegar, ex: "Treu-me la soga del coll que m'aufego". Aufendre:
Ofendre, ex: "No sigos tan aufendós". Aufensible:
Aufendós. Aufés:
Alfés. Auficina:
Oficina, ex: "A l'auficina d'ampleo havia una cua de
por". Auforja:
Alforja, ex: "Lo ruc del Tomaset va més carregat amb les
auforges!!!". Aulivé:
Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua
que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el
gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels
arbres. Auliva:
Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu
força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les
famoses aulives
arbequines que
fan l'oli tan bo. Aulor:
Olor, ex: "Els tocinos foten un aulor..." Aumella:
Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels
calçots?". Aumellé:
Ametller, arbre de l'ametlla. Aumit:
Humit, moll, ex: "La roba encara astà aumida". Au
món:
Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món". Aumplir:
(Amplenar) Aumosta:
Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les
mans". Aun:
(Aon) Aundemà:
A l'endemà. / en son demá, ensondemá / Auperar:
Operar, ex: "Han auperat a mon padrí del ginoll i l'han
aspallat més de lo que astae". Aurella:
Orella. Nota: La majoria de paraules que en català comencen en "o",
en la variant dialectal lleidatana se comencen en "au". Auralita:
Material de construcció ondulat emprat per cobrir
taulades. Aurellanes:
(Aurilletes). Aurellaunes:
Obrellaunes. / obrilates / Auridor:
(Aurellaunes).
De fet, es pot traduir tant per obrellaunes com per tirabuixó
(llevataps). Ex: "Andés l'auridor? que ia mos ham acabat la
botella de vi i n'ham d'ancetar unantra". Aurilletes:
És un producte de pastisseria molt típic a Lleida semblant a la
coca de sucre. Famoses les aurelletes de
Cal Murillo a la plaça Sant Joan. Aurinar:
Pixar en vocabulari culte. Aurineta:
Oreneta, també s'usa la variant Gruneta. Aurir:
Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!" Autallada:
En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que
et dic i ia faràs cap." Avamba o Auamba:
(Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau. Averar:
Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa
alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal
que no hi arribe". Avere o Avore:
A veure. Avespa:
Vespa, ex: "Vigila on te fots que astà ple de nius
d'avespes". Avorar:
Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de
frente i ancara mos fotrà un susto!". Axara's:
Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular
creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa,
i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar
aquella paa de siguida es va axarar".
Babadero:
Pitet. Ex: "Fot-li un babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l
jarsé" Babosa:
Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets,
llim. Bacsacada:
Moviment brusc, sacsejada. Badejo:
Bacallà. / abadejo / Bafurós:
Hom que va porc, brut i malfargat. / malfarjat / Baixant:
(Maixant). Bajoco/a:
Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos
bajoco home!!! la paa aquella se t'andú a l'hort quan
vol!" Baldador:
Gronxador. La variant Columpi no
s'accepta ja que és un castellanisme. Baldar:
Gronxar. Baldi:
(Galleta). Baldring-baldragues,
ser un:
Ser un trapella. Ballofa:
Butllofa, ex: "L'atre dia me vai cremar amb la txera i guoita
quina ballofa m'ha surtit". Banc:
L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella
que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la
tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus". Banc
del Sinofós:
Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins
s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per
l'artrosi...", "Si no fos pels anys...". Banqueta,
la:
Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el
riu a Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres
contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels
rius, canals, sèquies... Bardo:
Pallisa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa,
sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies". Barrada:
Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que
l'ambarcaràs!". / cop en una barra (fusta) / Barral,
lo:
(Silló). Bassinet:
(Bassí). Bassí:
Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino
per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato". Bastanta:
Femení de bastant, ex: "No hi ha bastanta aigua per púguer
regar lo bancal". Batam:
Clatellot, mastegot, bufa, ventallot. Batissac:
Precipici. Bauba:
adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet
(ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba
quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la
bauba aquella! Tot li fa sa mare." Becanyeta:
Becaina, migdiada. Besito:
Petó, ex: "Nena, dali un besito a la iaia que sino no't darà
paga". Biciclista:
Ciclista. Birinar:
Berenar. Bisenfí:
Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de
terra, i traslladar-lo cap a una altra banda. Bitxo:
(intradussible), ex: "Astàs fet un bon bitxo tu!". / bicho / Blabàs:
Peix de riu semblant al salmonet. Blair:
1)Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex:
"Avui fa un sol que blaix." 2) Anar ple de picades de
mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits m'han fotut ben
blait!" Blavar:
Acció de fer blaus, pegar fent mal. Bò:
Ordre per a que el ruc s'aturi. Bolló:
Pellarofa del blat. Boranit:
Bona nit, "Au" dis-li boranit a ton pare i cap al
caixó!". Bordonera:
Fumera. Gran quantitat de fum. Boria:
Element característic de la meteorologia lleidatana. / boira, broma, dorondón, paora (niebla) / Borinot,
al:
Joc on juguen 3 txiquets (o més). Els dos dels extrems li podien
fotre hòsties al del mig a la mà, que es posava devall de
l'aixella, i aquest s'hi podia tornar amb un cop de mà a qualsevol
dels altres.Un altra versió és que algú li fot un pinyo al que fa
de borinot, i si aquest endevina qui ha estat, l'altre para. Bot
de pernes:
Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat
mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal
d'aigua" Botar:
Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va
botar foc i se va donar a la fuga". Botés:
Rambla d'Aragó, ex: "Crida un tacsis que ham de nar fins a
Botés". Brassal:
Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques
cassolanes, tant per fregar o rentar la roba. Brillo:
No l'hi he trobat cap traducció tampoc, ex: "Fot lo camp!!
Brillo d'aquí" / úspen ! / Bucoi:
Recipient de grans dimensions. Carretell. Bueno:
Bé, i tant! Bultra:
Bosc de riu. Buixir:
Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de
buixir". Buli:
És un joc de nens de Lleida que es sembla una mica al beisbol, però
enlloc d'amb una pilota, s'hi pega cops a un bastonet esmolat per les
dos puntes i que s'aixeca desde terra amb el mateix bat, i quan és
enlaire s'hi fot una castanya i s'angega lluny. Burtxongar:
Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu
és: burtxongada). Butirí:
1)De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí". 2)Cosa
petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet
pintinat semble un butirí".
Caaaa:
Expressió de disconformitat, ex: "- Mesemble que plourà.
- Caaaaà, no veus que ia es pose ras". Cavà:
(Cuba). Cabana:
(sentit figurat) (Moniato). Cabanera:
Camí de muntanya pels ramats i el bestiar. Cabdellada:
Col. Cabessudo:
1) Tossut. 2) Cap gròs (els de les festes majons), ex. "Au
venga que anirem al passacalles a els cabessudos". 3) També és
pot aplicar a la gent de cap prominent: Ex: "No veus que
cabessudo aquest tio, igualet que un txupatxup".Cabiró:
Cigar, puro. Cadolla:
Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les
roques, gorg. Cagasses:
Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la
decantació en les fàbriques d'oli. Cagarella: Porgadures
del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues. Cagos:
Cagaments, en sentit figurat, ex: "Quan mos va que li fotiem
les peres al pagès va ampessar a fotre uns cagos": Caixer:
(Almenar) (Banqueta). Caixó,
anar al:
Anar a dormir. Caldar:
Suspendre. Caletro:
(Sanderi). Calistro:
Gitano, sobretot als clàssics del carrer Sant Carlos. Calitrau:
Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau,
que foten un vi que mate" Callar:
Interjecció usada per dir a hom que s'esperi, ex: "Que la
padrina no pot pujar a la DKV? Calla que vinc a ajudar-la!". Camacu:
Ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Altrament
anomenats Pixapins o Diesels. / què maco ! vore "farigolero" / Camalluent:
Camacu que es caracteritza per anar pel camp amb txandal de
Tactel. Camí:
Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot
l'aigua de la fassera". Campetxano:
També molt típic d'aquí i no té traducció, ex: "És un paio
molt campetxano". Campos,
los:
Els Camps Elisis, ex: "Me'n vai als Campos a donar un
tomb". Candau,
tirar el:
Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar
que caiguin els fruits.Candonguer:
Lent.Cantamanyanes:
Persona amb poca credibilitat. Ex:"No li fotos cas que aquest és
un cantamanyanes".Canyardo:
Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del
ked. Canyot:
Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de
cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la
collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que
serveixi d'adob. / rostoll / Caparra:
Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos. Capçal:
Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los
morros". Capcer:
Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany". Capçot:
(en sentit figurat) Moniato. Capellà:
Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un
estornut. Capiguer:
Caber. Capitonya:
Tombarella. Capradera:
Construcció de pedra. Caraba,
ser la:
Ser tremendo, ser el que no hi ha, ex: "La canalla d'avui andia
són la caraba." Caragolina:
Caragol blanc petitet. (Son molt bones amb ceba i tomata). / caragola /Carallet:
Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo. Carallindo:
Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No
veus que ia'stá tot tancat i barrat?"
Carejar: Amagar
les pomes al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al
damunt.
Carnús:
En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que
carnús".
Carpesano:
Carpeta d'anar a estudi.
Carrantxó,
pujar a:
Pujar a coll i bé.
Carreró:
Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels
camins.
Carrincló:
Paraula lleidatana, d'origen gitano, que vol dir "boig",
"bohemi". L'expressió "Lleida carrinclona" prové
de les farres que es fotien els gitanos ja abans de la Guerra Civil
per Lleida i voltants. També significa persona poca-solta, arrauxada
("arruixada").
Cascaballico:
(Colló de
Flare).
Casibé:
Gairebé. "Casibé se fot un gol an pròpia porta".
Cassigall:
1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls". 2)
Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels
autors: A Lleida, quan la roba es vella, enlloc de tirar-la la
estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de
reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls).
Ex: "- Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos?
-Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls" Cassola
de Tros:
Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina,
caragols, costella de tosino, cansalada, butifarra negra, butifarra
blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també
aspinacs. I amb això se fan concursos i tot!!!!! De tots són ben
coneguts los concursos de Cassoles de Tros de Juneda o
Alcoletge. Castell,
lo:
La Seu Vella, que no és un castell. Catarroja,a:
És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats,
crides "catarroja
Pere" i
aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a amb la vila
de Catarroja a l'Horta valenciana. Catipè:
Mal aulor. Catitomba:
(Capitonya). Catxap:
Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí
es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és
un lludrigot.) Catxar:
Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del
matrimoni. Catxassa:
Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet
paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la
tarde" Catxaup o Catxú o Catxup:
Ketxup. De fet aquesta és la paraula que he trobat amb més
pronunciacions diferents. Dingú diu Ketchup. Catxifollat:
Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té
l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per
asmorzar". Catxipanda (o
Cutxipanda): Samfaina. Catxumbeca:
(Capintonya). Catxurro:
Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes.
Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla,
antigament, esdevenia la categoria de joc. Cera:
(Assera). Cini:
Cinema, ex: "Vai nar al cini a vere Independensdei i no'm va
agradar ni molla".. Cintaislant:
Cinta aïllant, ex: "Porta'm lo cintaislant per fer
l'empalme". Círcol:
Circ, ex: "Demà portarem la canalla al círcol". Cisca:
Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que
ham de comprar los pebrots i les aubergínies per
escalivar".. Clafoll:
Pela exterior de l'aumella. / clofo / Clamor:
Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua
que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És
sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la
clamor". Claro!:
És clar!, ex: "Claro, amb aquesta calor qualsevol no hi va a
les pecines!" Clasca:
La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols. Claviller:
Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar
al metge". Cloresterol:
Colesterol, ex: "Hai nat al metge i m'ha dit que no puc minjar
cansalada pel cloresterol." Coca
Enramada:
(Coca de
recapte). Coca
de recapte:
Coca de samfaina. Es pot posar ceba, aringada o llangonissa. Codís:
Còdol, en anglès Rolling Stone. Codonyac:
Codonyat, espécie de compota de codony. Colagró:
Acidesa, ardor d'estòmac. Col.leigit:
Col.legi, lloc a on van los nens quan són pitits, a apendre
coses. Colló:
(Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi,
desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa
tia." Colló
de flare:
Espécie de pruna. Collons
d'Andares:
Lloc llunyà i indefinit, a la quinta forca, ex: "Fins al Secà
vols nar a peu? Pero si astà als collons d'Andares!". Comèdies,
les:
Representació festiva que es fa generalment la canalla als pobles
per les festes majons. "Quenon començat encara les
comèdies?". No confondre amb "anar
a la funció".
Aquesta expressió siria aplicada a una representació una mica més
seriosa, o adulta.
Comparativa:
Cooperativa (en zones del baix Segrià i Garrigues). Complir:
(Amplenar). Conto
que:
Crec que, m'assemble que, ex:"Conto que són les tres, me'n vai
cap al caixó". Consagrat:
Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill
eh?." Cor:
Corre, ex: "Cor! que fots tard!" Coranta:
Quaranta. Corder:
Xai, be. Corna:
La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura,
que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou
bona. / cona, del latín *cŭtĭna, derivat de cutis, pell / Corralina: Corral
dels tosinos. / soll, latín <*SUILE, <SUS, «gorrino») / Cort:
Cor. Cotxe dels
calçots:
Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per
acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja
que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i
ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja
tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava
aquest negoci tenien el malnom dels calçots. Cotxo:
1) Cap cop, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella
malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo". / cacho / 2) Porc,
verro. Crivell:
Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà
al cap". / cribassa, cribasses, crivassa, crivasses /
Cuba:
Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son
petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".
Cuculladra
marina:
Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de
ponent a l'hivern. Cucumassa:
Tipus de bolet. / Cugomassa / Cuentos:
Històries, excuses, ex: "No'm vingos amb cuentos que ia tinc
prous maldecaps". Cultivador:
Màquina agrícola que serveix per a desfer tarrossos de terra en un
tros. Es fa servir quan la terra està molt atarrossada. Cumplir:
(Amplenar). Cunya:
Cuina. Curra:
Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després
d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la
terra.
Daixonses:
Això d'aquí. Dallonses:
Allò d'allà.
Davons:
(Allavorens).
Debatut,
(ou):
Ou batut.
Debodebò:
De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és
un pirill, us hu dic debodebò". / de verdat /
Defora,
nar al:
Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo
tractor".
Demés,
los:
Els altres. "Sols ham vingut naltros, los demés s'han quedat
foten la mesdiada".
Dentrar:
Entrar, nar cap dins.
Derreng:
Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores
derreng".
Desabotonar:
Desbotonar.
Desaigüe:
Desguàs, conducció per treure l'aigua que queda emmagatzemada en
algun lloc, ex: "Abuida l'aigua que quede antollada al tros pel
desaigüe".
Desantés:
Passota. "No sigos tan desantés i quan t'heu diu ta mare fes-te
el llit! hombre ia...". / desentés, desentesa /
Desbrostimar:
Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo. Des
de luego:
Això vol dir moltes coses: i tant que sí! o altres coses que no
trobo ara com posar-ho. Desembullonar:
Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra. Desfondre:
Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a
l'istiu". Desjecte:
Descuidat amb l'aspecte personal. Despedregadora:
Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues,
que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi
cultivar. Despusaí:
Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans
d'ahir. Despusdemà:
Passat demà. Dessustanciat:
Sense substància. Persona que només diu rucades. Destraler:
Persona que ho fa malbé tot. Destrossar:
Descordar, desbotonar. Desumflar: Desinflar,
ex: "Au! s'ha desunflat la roda del Pasquali i ara no podré nar
a amprimar lo tros". Desvaguerat:
Persona que està rato sense fotre res. Devall:
Davall. Diferiència:
Diferència. Dijaus:
(Ribera del Sió) Dijous. Dillums:
Dilluns. Dimats:
Dimarts. Dingada:
(Aringada). Dingú:
Ningú, ex: "No hi ha dingú" Disme:
Digues-me. DKV:
Furgoneta típica de pagès anomenada així perquè era el nom d'un
model de la furgoneta Mercedes. La gràcia està que a partir de
llavors a totes les furgonetes d'aquest tipus se les ha anomenat
així. Ex: "Tu agafa lo tractor per nar al tros que io ia
agafaré la DKV". Dixar:
Deixar. Draparie:
Drapaire, ex: "Astaste al tanto quan passo lo draparie que li
darem aquets cassigalls". Dumenge:
Diumenge.
E
Encà:
Encara, ex: "Encà no ha arribat l'oncle Sisco del
tros." Engrassir-se:
Engreixar-se. Ensamar:
Reservar Entoldat:
Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante
dret". Entxuminia:
(això és d'Almenar) (Txuminia). / enchumenera/ Envedrit:
Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura. Ermo:
Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos". Erreclau:
(Reclau). Equits:
Ics, la lletra xeix, ex: "Ia has vist la pil.lícula del
Espediente Equits?". Escassapenes,
a l':
Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs
en aquet bosc" Escaufar:
(Ascofar). Escarrantxes:
Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar
per les escarrantxes." Escarriar:
(Juncosa) Espolsar Escremalls:
Cadena on es penjen les olles als focs a
terra. Escurrípies: (Escurrualles). Escurrualles:
Sobres de menjar. Esmuriac:
(Murissec) Esporret:
Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat. Estauvi:
Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la
cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas
que aquet casso de betxamel cremo la taula" Estragat:
(Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí
fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc
atxecar-me del sofà." Estudi,
anar a:
Anar a classe. Ara aquesta expressió està una mica en desús. Et:
(Aquet). Eu:
Sí (afirmació), en el sentit de corroboració,
equiliquà.. Faldetes:
Faldilles, ex: "Lo vent regolfae i li va atxecar les faldetes
fins dalt de tot". Faltat:
Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.
Faram:
Es tota mena d'animals de corral. Farfanya:
Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar
a farfanya.
Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació
amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera). Fargar-se:
Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se. Farigolero:
Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent
predilecció per recollir el timó de les cunetes. Fassera:
Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny.
D'aquesta paraula prové l'expressió Animal
de Fassera,
que realment no és gaire bo que t'ho diguin. Fato:
Menjar. Femer:
Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent". / futimé de gen, femé de fem / Fenya:
Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té
fenya". Fenyotes:
Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho
tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han
d'anar fent apanyos. Fernando:
Rambla de Ferran, ex: "Lo dissapte van actuar los laxanbusto
abaix a Fernando.". Com a curiositat podem comentar que aquest
substantiu sempre ve precedit pel complement de lloc abaix
a,
es visqui on es visqui de Lleida, Fernando sempre serà
abaix. Festesmajons:
Festes Majors, ex: "Aquet cap de semana inirem de
festesmajons". Fítsat!:
Fixa't!, ex: "Fitsa't quants llimons hi ha a la nevera". Fixo:
Fixe, ex: "Se'm va quedar fixo mirant-me". Flareo Flari:
Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels
flares". Flas:
Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del
senglar". Flèndit:
Joc de boles. Flica:
Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la
cunya": Flòtil:
Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto
ple de flòtils!" Fora'l
Pont:
Cappont. De la mateixa manera, la gent de Cappont quan ha de creuar
el pont per entrar al centre de la ciutat usa l'expressió Anar
a dins a Lleida,
com volent dir que el barri és als afores. De fet, no fa gaire temps
que quedava el barri bastant lluny. Forniga:
Formiga. Forniguer:
Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i
en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot
el dia es veu. / Formigué / Fotre:
Verb comodí, serveix per qualsevol construcció verbal. Fotre
el Camp:
Anar-se'n. Frigir:
Fregir, ex: "Ia has frigit la cansalada?". Fullar
nius:
Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als
abres. Funció,
anar a la:
Als pobles, anar al ball o al teatre per la festa major. És més
seriós que "anar a les comèdies". Fúria,
amb:
Amb mala llet a la vegada que amb força. "Al de cal Jaumet li
van fotré un pedrot al cap amb tanta fúria que no ha fet mai mésres de bó." Fúria,
donar:
Empényer, ex: "No li donos tanta fúria al baldador que
girigue". Furro o Furo:
Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos
furro i vine amb naltros." Gabina:
Cabina de telèfons, ex: "Me fie gràcia quan lo supermán se
canviae dintre les gabines". Gaburro:
Peix de riu, de sabor no gaire preuat que té moltes espines. / A Beseit es un bulto, infecsió o inclús tumor que sels fa als animals (o a les persones) /
Galdir:
Menjar, fotre's fart.
Galdós:
Malalt, gripós. També s'usa en sentit de brut i
pringat. Galipàndia:
Refredat, constipat, calapàndria, ex: "Hai agafat una
galipàndia que me ragen los mocs del nas com si fos una
aixeta." Galleta:
Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré
d'aigua". Gamusinos:
Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions
a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt
que a l'atre costat de cresta m gamusinos". Ganassot:
Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex:
"Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i
l'airgamboys." Gandutes:
Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les
entranyes. Ganyims:
Tonyina amb salmorra. Garatx:
Garatge, aparcament cobert, ex. "Dixa lo cotxe al garatx que amb
la gelada que fot demà no s'angegarà". Gargantxó:
Nou del coll, gargantella. Garie:
Gaire, ex: "Pac al tros quan fot rasca no hi vai
garie". Garrotín:
Música popular autòctona inventada pels calistros lleidatans.
Destaquen "Lo Parrano" (la invenció del Garrotín
s'atribueix popularment al "Parrano Vell"), "Lo Mestre
Tonet" (a la guitarra), "Canona" (a la guitarra),
"Perilleta" (ballador), "Terrines", "Faraón",
"Paquito Abolàfio", "Lo Marqués de Pota",
"Polvorilla", etc, etc... Més actuals són: Carles Juste
"Beethoven" i "La Violeta". Tot bon lleidatà ha
de saber al menos un bossí de carrerilla de la mítica cançó
"Garrotín Vell": "Lo Canona farà de jutge, / el
Parrano de consejal, / el Faliti d'alcalde / i el Bollons jutge de
pau. / I al Perilleta, per ser més pinxo, / lo farem
municipal".
Garrut:
Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que
antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè
era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir
l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al
garrut".
Gasiosa:
(Grassiosa). Gasoi:
Gasoli, ex: "Ia hi pots fotre gasoi a l'astufa que fot frescota
fora".
Gatita (Torregrossa):
Diadema dels cabells.
Gelaó:
Fredor. / geló / Gènit: Geni,
caràcter, ex: "Ton pare té un mal gènit que fa
asfarair". Gentilles:
Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt
ferro". Gep:
Joc que consisteix en tirar la pilota amb mala hòstia contra el que
està més aprop, només per putejar-lo. Aleshores para
aquest.
Gicar:
(Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal"
Gil:
Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!"
Giner: Gener,
ex: "Lo giner passat va fotre unes gelades que penjaen
candelabros de les taulades".
Ginoll:
Genoll. S'accepta la variant jonoll. / Ginocchio en italiá /
Ginollons,
nar de:
Anar de genolls, ex: "Cagonlonendedéu, ia va de ginollons pel
passillo de casa". / A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollóns /
Gitano,
fer:
Cantar en el sentit de cridar l'atenció per la flagrant manca
d'estètica. "No et posos aquestos pantalonots liles, que fan
gitano". (Expressió bastant desafortunada). / lo gitano ere un tipo de ball, ix a Pedro Saputo / Gomàtic:
Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els
cotxes. / neumátic, (del griego Pneuma: aire), cuberta / Goreit:
Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret / (latín vervactu -> barbecho), guareit, goret : terra de conreu llaurada y encara no sembrada, espessialmén la que se dixe sense sembrá durán un o mes añs per a que descanso - fondária de la llaurada, del solc que se fa al llaurá. Fé poc guaret: llaurá a poca fondária. Per a llaurá terra nova no buscos un macho vell, per mol que apretos la rella no podrás fé bon guaret / Gosseria:
Mandra, peresa. / gossina / Granera: Escombra.
Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt
burrim".
Grassiosa:
Gasosa, ex: "Fot-me un porró de vi amb grassiosa".
Gremial,
la:
El carrer Salmerón. Dita així per una antiga fàbrica de gel
situada en dita baixada. Gribi,
fer:
Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No
rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi". / esgarrifá / Grípia:
Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'us
dins de l'expressió Fer
cara de grípia referint-se
a quan algú està emprenyat i fa morros. Guertxina,
fer la:
Guinyar l'ull. Guia:
Branca d'un arbre. Guié:
El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és
com un estòmac. Gumflar:
( Umflar). / unflá / Guinera,
jugar a la:
El joc de cuit i amagar, "l'escondite". Guixir:
(Buixir). Hole!:
Hola. Hòmens:
Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí
Homines.
Ia:
Ja. / ya /
Iagurt:
Iogurt, també hi ha la variant Llaür o Llegur. Indivil i Mandoni:
Cabdills ilergetes que van defensar Lleidade tots els cartaginesos i
romans que els anaven a tocar els collons. Actualment la seua estàtua
davant del Pont Vell és un punt de referència per als lleidatans. A
vegades algú per fer-ne mofa els han transvestit.
Jaca: Gec,
peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't
la jaca fill, ves que no t'arrofredos".
Jalar:
Menjar (verb), ex: "Avui m'hai jalat un bocadillo de pantomata i
berberetxos".
Jalo:
Menjar (substantiu), ex: "Anquet restaurant mos portaran tant
jalo que acabarem farts com a tosinos." / tocinos, tosinos o tossinos ? /
Jarsé:
Jersei.
Javier:
Xavier. Joca,
caçar la:
Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los
txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius,
perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels
pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé. / cassá cuan están ajocats, allocats / Jóvens:
Joves. Igual que passa amb Hómens,
aquí es conserva el plural llatí Juvenes.
Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom
de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta
llatina, quan correctament hauríem de dir Termes. Juador:
Jugador, ex: "Lo Setvalls és un gran juador". Juar:
Jugar. Jubilats,
los:
La llar de jubilats, ex: "Dona!!! Vine'm a buscar als jubilats
que vai a fer la butifarra". Juet:
(Juguet). Juriol:
Juliol. Juguet:
Joguina. Jusgats:
Jutjats. Keds:
Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes. Llangonissa:
Llonganissa. Llangost:
Llagosta, insecte ortòpter (phasgonura viridissima)
de l'ordre dels saltadors i de la família dels tetigiònids. En
resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto. Llaó:
1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze". 2) Lleó,
el rei de la selva. Llaó
pelada, ser de la:
Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets
petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja
no). Llapissós:
Llefiscós, ex: "No posis les mans als fogons que estan molt
llapissosos". / apegalós, en grassa, brut / Llàpits:
Llapis, ex: "Aquet txiquet es tan txompo que antrepussa hasta
amb la ralla d'un llapits". / Este chiquet es tan sompo que entropesse hasta en la ralla de un llápis / Llaurer:
Llorer. / lloré / Llectua:
Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser
que vingui del francès laitue (Lactuca). / lletúa, lletuga, ensiam / Les Laitues (Lactuca), au sens botanique du terme, sont un genre de plantes annuelles de la famille des Astéracées (Composées) dont certaines espèces sont cultivées pour leurs feuilles tendres consommées comme salade verte. Ce genre comprend plus de 100 espèces. La laitue la plus cultivée est l'espèce Lactuca sativa à partir de laquelle les jardiniers ont sélectionné de nombreuses variétés et cultivars. / Lleit:
(Baix Segre) Llet. Lleme o Llemen:
Llémena, ou del poll del cap. Lletrero:
Rètol, cartell. Lleure.
(Ren). Llicsó o Llicsió:
Herba silvestre diurètica que es menja amanida. http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b6fp968a.gif LLETSÓ, Sonchus oleraceus, etimologia: probablement d'una forma llatina *lactitiōne, derivada de lacte ‘lleit, llet’, com ho fa suposar la forma provençal laitissouni la francesa laiteron, noms de la mateixa planta Sonchus (cf. Spitzer Lexik. 65). Lligir:
Llegir. Llimpiar:
Netejar, ex: "Quin siroll / soroll / més raro me fot lo
llimpiaparabrises". Lliró:
(difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos
de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar,
cagalló. Lloper:
Gos llop. Llord:
Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a
tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de
Lleida). Lluent:
Espavilat en el sentit de que un paio és un "geta", és
tuno, ex: "Lo Tros és més lluent que l'òstia". Llúsio:
Peix de riu (en el moment de fer el diccionari no em recordo com
són). / Lucio, lucio perca, mare de llus / Llussiar:
Esmolar una eina. / a Pedro Saputo en castellá ix quién nos luciará ..., y en fabla https://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/03/13/15-almudevar-pedro-saputo ¿Quién nos luciará as rellas?/ Llustrós, estar:
Entés com a estar atapit, saludable, grassot... / tindre lustre, llustre, gort / Lluvia:
Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de
l'ull. Lo:
Article ponentí. / y del occitan / Lule:
Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la
taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule
que después quede tot oliós".
Maals:
Maials. Magolar:
Aixafar, mastegar. Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte de magolar és danyar. M'ai:
M'he, ex: "M'ai futut de lloros". / m´hai, m´hay / Maixant:
Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment
determinat, interpretat com inepte, curt. Malajandí:
Mal caràcter, mala llet, ex: "Quina malajandí té lo Manel, li
fot pedrada al gos perquè se li pixae a la roda de la DKV". / vore génit / Malament
rai!: Expressió
usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran
filòleg Joan Coromines (res a amb Miquel Coromines) sobre l'ús de
la paraula rai,
indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de
Lleida. / rai en aragonés / Malaprosavia:
(Maixant). Maletilla:
(Alguaire) Vividor i una mica delinqüent. Malmirrós:
Aplicat els nens petits, que no es troba bé i no se sap per què.
Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde
plorant" Malmoclar:
Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo
pentinat!" Malúria:
Sensació de dolor, malestar. Mançana:
Poma. / mansana / Mando:
Comandament a distància. Mandonguilla:
Moc tret del nas amb el dit, burilla. / mondonguilla, no tragues mondonguilles / Mangala:
El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et
fotrà cop de mangala". / gayata, gallata / Mangrana:
Magrana. Mània:
Màniga. / mánega / Mànic:
Mànec, ex: "Té la paella pel mànic!". Manoquilla:
Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la
manoquilla i no paro de fotre'm Reflex". / muñica /
Mantecado:
Gelat, polo (no pot considerar-se un castellanisme aquesta paraula
perquè un mantecado en castellà és una espécie de polvoró i no
un gelat), ex: "L'atre dia me vai sentar abaix a Fernando i me
vai fotre un mantecado de llimó i auricoc". Manya,
donar-se:
Donar-se pressa. Maralt:
(Belianes) Malalt. Mardà:
Dolent, entremeliat, brut. / lo mardá es lo borrego, mascle de la ovella/ Mardassot:
(Matalot). Marraco: Bèstia
típica lleidatana per espantar la canalla. Podria ser com una
lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun
filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però
jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!. Marturi:
Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo
marturi de quan plore." Matalòs:
(Moniato). Matalot:
Persona gran i patosa. També Onso vol
dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, aleshores la
paraula Afaram s'usa
més en animals. /
Matapagesos:
Mala herba que surt al bancals que té la tija vermellosa i que
s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a
sortir ràpidament, havent de tallar la rel per a què no creixi
més. Matapans:
Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners
sense raça. Mau
o
Maus:
Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament
nem!" / mau, miau / Maular:
Miolar, ex: "Nom va dixar dormir am tota la nit lo gat aquell, no
parae de maular". / maulá, maullá / Mecà:
Contracció de mecagon. / me cago en / Mecagon:
Prefix. Melós, melosa:
Carn tendra, fina. Meltxó:
El famós rei Melcior, ex: "De los tres reixos a mi m'agrade més
lo Meltxó". Memòria,
caure de:
Caure d'esquena. Menjarobes:
(Ragolí). Mèno:
(Vallfogona de Balaguer) (Videll) Mensatge:
Missatge. / mensaje, missache / Mentidós:
Mentider. Merjendona:
Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del
capellà. Mesdia:
Migdia. D'aquí també prové Mesdiada. / mich día, michdía, michdiada, mesdiá, mesdiada / Meua:
Meva, (pronom possessiu). Passa el mateix amb teua, seua. Micromina:
Mercromina, ex. "Fot-m'hi un txorro de micromina am aquet
tall". Migigos:
I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré
al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!". Milic:
Melic, llombrígol. Minjar:
Menjar. Miquerensa:
Mequinensa, on hi ha el pantà. / Aquí se va fé lo parlamén de estrangis del conde de Urgell, abáns del Compromís de Casp, y tamé la declarassió de Mequinensa de uns alcaldes ficats a filólogos / Miqueteta:
Molt molt petit, encara més petit que miqueta, ex: "Fica-hi
només una miqueteta de sal a la freixura, sino li puje la pressió a
ton padrí". Miquirrineta:
Quantitat encara més petita que Miqueteta. Ex:
"Posa'm una miquirrineta més de sal". Missa:
S'usa aquest mot enlloc d'església. Ex: "Astan arreglant la
missa del poble". Mitjastorbo:
Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També
s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un
jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al
Simplici de mitjastorbo". Mixó:
Ocell, altrament anomenat Muixó. Móixo:
Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard
que no mos quedessim móixos si fem lo redícol". Mocosa:
Llanega, això és un bolet. Molla:
Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla
d'aigua". Moltor:
(Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de
moltor d'aquells". / buitre / Momineu:
Montmaneu, tossal més alt del Segrià. Mondongo:
Les butifarres que es fan quan se mata el porc. Monejar:
Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un
altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot
sense sapiguer d'on ve". Monesteri
/Monasteri:
Monestir, ex: "Si als 30 no me caso, me fotré de monjo al
monesteri de Poblet". Moniato:
Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat,
un badoc, ex:"No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets
un moniato!" / moniato (boniato) /
(racó esquerra daball de ves : moniato) Mos:
Ens, ex: "No mos tocos los...." / no mos tocos los collóns / Mosenguart:
Negació curiosa de Sisquere,
ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!". Mossa:
Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per
tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun
lloc. / mossa = sagala / Mossada,
fotre una:
Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que
fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten". Mossar:
Mossegar. / mossegá, fótre un mos / Mosta:
(Aumosta) /
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada /
Mòtit:
Mou-te!!! Muladar:
Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant
rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!" Mullarero:
(Almacelles, Almenar, Alfarràs, Fraga ...) (Préssic). Mullina:
(Remulladé). Muixó:
Ocell. Munta:
Multa. Ex: "Hai dixat lo tractor mitx damunt l'assera i un
urbano m'ha fotut una munta". Muricec:
Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Burissec. Aquest
mot es recolza en documentació del S. XIV i constitueix un indici
evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena
per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de
la llengua literària medieval. Murtra:
(Alcanó) (Cagasses) Mussienc/mussienca:
Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques
no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles
mangranes, que són mussienques" Mustegar:
(zona de la Segarra) Mastegar. Mutis:
Calla!!, ex: "Al Paco li fotré un sarpat de patates, pero tu
mutis eh?".
Naltres:
Nosaltres, s'accepta la variant naltros
o
natreso
naltres. / natres, natros / Nar:
Anar. Nau:
(a la ribera del Sió) El número 9. / Y a Valjunquera / Navegar:
Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i
ancara navegue porai!". Némoni:
Anem-hi, som-hi. / némoni, anémoni / Neru,
de:
S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per
avall. Nictarina:
Nectarina. Nimai:
Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que
li fas, ex: "-Vols vindre am io? -No. -Pos ni mai!". Ninai:
(Alguaire) Persona tonta o bleda. / ninot, ninota / Nirviós:
Nerviós. / nirviós, ñirviós, nerviós / Noa:
Noia. / chiqueta, sagaleta / Nonyà:
Expressió emprada per indicar la manca d'alguna cosa, ex: "Al
teu vas encara hi ha aigua? Al meu ia nonyà!" / no ne ña, non ñá / Nyambonissa:
(Llangonissa). / llenguañissa, llongañissa, etc / Nyenya:
Llenya.
Oh pus:
Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap
ahir a les 6 del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!" / oh, pos / Oli,
a quant va l':
Joc dels nostres avantpassats una mica quillo i fastigós. Consistia
en fer una cassoleta de fang, tirar-hi un xapel a la base i a
l'expressió "A quant va l'oli? A ral! Peta, peta general"
s'havia de fotre un ostiot i s'havia d'arreventar la cassoleta. Es
veu que la gràcia era el més fina possible. Ollà:
Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta. Onso:
Personatge gros, Matalot. Orqueria:
Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc. Ort:
Or, el metall noble. Ortera:
Cassola. / A La Fresneda tamé se diu ortereta / Ostaclà:
(...), ex: "-Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit. -Ostaclà,
tut penses que cada dia és festa" Ostieta:
Variant garriguencad'Ostiqueta. Ostiqueta!:
Expressió de sorpresa. A Barcelona diuen "carai!", ex:
"Ostiqueta!, quantes fornigues que tens a la cuina!"
Paa:
Femení de paio. Pac
a:
(Paraula molt rural) Cap a, ex: "Vine pac aquí que ia
t'arreglaré io!". Pacència:
Paciència, ex: "Pos mira txiquet, ara hauràs de pendre
pacència si'l metge t'ha dit que no't mogos". Padar:
Acció i efecte de mostrar una part del cos esperant rebre quelcom,
ex: "Pada la cara que et fotré un ventallot!". / pará, para la cara / Padellàs:
1)Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un
canut. 2)
Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc,
que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra
aquella" Padrí:
Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de
padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi
o iaio. Padrinet:
El padrí de bateig, el que fa la mona per Pasqua.
Palillo:
Escuradents, ex: "Passa'm los palillos que se m'ha quedat un
tros de melsa de corder als quixals". Palissa:
Pallissa, estobada, batussa. Concatenació de garrotades. "Si no
calles te fotré una palissa que ia varàs... jjhhnnuuu!!" Palmar:
Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de
l'angolfa".. Palometa:
Bitxo alat que per les nits van a la llum. Palometes:
Les crispetes aquelles de menjar quan es mira la tele, o quan es va
al cine, ex: "No menjos palometes al cini que me fa repelús lo
siroll de quan mastegues". / palometes de panís / Palosanto:
Caqui. / palossanto, caki, kaki, caqui / Palot:
Palet, construcció plana de fusta que serveix per a tot. / palet / Palter:
Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de
vaca, ojo aon txafes!" Pam
i toc, el:
Jugar a boles de forma que una bola ha de tocar a l'altra i quedar-se
a menys d'un pam de distància. D'aquí en vé el nom de "pam i
toco". Pamtomata:
Menjar típic. Pa amb tomàquet / pa en tomata / Paio:
Un noi, el femení és paa.
També s'usa el mot "pao". Palet,
al:
Joc que consistia en tirar un tros de pedra (es veu que el marbre era
millor) i havies d'anar saltant per uns números que estaven
dibuixats a terra dins d'uns quadrats. Aquest joc té un nom oficial
però ara no el sé. Panillets:
Dolç típic de Tots Sants, panellets.
Paracon:
Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i
"compte". Vigila, ull, al tanto!
Paracontar:
Tenir curar, anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo pressipissi que
és molt fondo". / para cuenta ! /
Paregut:
Semblant, ex: "Aquesta pil.lícula és pareguda a la que vai
vere l'atre dia". Parte:
Telediari, telenotícies. Ex: "Au posa teletrés / tv3% / que ia deuen
fe'l Parte". Originàriament el "Parte" era el nom que
rebia el telenotícies a la UHF.
Pasta:
Galeta, ex: "Després de dinar ansetarem la capsa de
pastes".
Pastisser:
Forner, flequer, ex: "Lo pastisser del txamflà fot unes coques
de recapte!!!". Patac,
de:
De sobte. Pataca:
Patata (tubercle). / pataca, pataques / Patacons:
És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos
trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es
tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap
per avall. Pecina:
Piscina. Pegalosa:
Un tipus de bolet. / babós o mataparén / Pegamastre:
(Os de Balaguer) Pegat, xapussa. Pell,
Ser:
No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que
si t'agafen ets pell!" Perea:
(Gosseria). Perilló:
Tumefacció més o menys circunscrita de la pell, de les mans o de
les orelles. Pèrro:
Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut
mai a sa mare". / gos / Pertxe:
Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a
guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí
mos toque baixar les aumelles de mon oncle del pertxe". / perchi / Pertxis:
Portxos, corrua de columnes. Pesquis:
Vista, compte, ex: "Tingos pesquis, que lo paio aquell
t'atxecarà la jaqueta a la mínima que pugo!".
Pesto:
Lloc. "Fes-me pesto que no hi càpigo". També: "Tret
de casa a l'Arrullat, de keds Muro no n'hai trobat
anca'pesto". / fesme puesto que no hi cápigo o cábigo /
Peuada:
Petjada, ex: "Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades
que acabo de passar lo ródex":
Picassor:
Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un
malestar...".
Pila:
Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de
forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni
el profe te coneixie".
Pinte:
Pinta, ex: "Posa lo pinte al necesser per martxar de
viatge".
Pinyo
ficso:
Persona a la qual no li pots fer canviar de pensament, ex: "Al
Ton tan se li'n fot que li digos blanc o negre, ell sempre va a pinyo
ficso". / de piñó ficso o fixo /
Pitit/a:
Petit/a. / minut, menut /
Pitxina:
Petxina. / pichina, pichines /
Pitxinel.lis:
Putxinel.lis, ex: "Aspavil que ham d'anar als Campos a portar la
canalla a vere los pitxinelis!".
Piuet:
Cosa petiteta que sobresurt d'algun lloc, imaginar-se un interruptor
d'aquells antics, aquells de pereta.
Plaa:
Platja. Plapa:
Clapa. Pluca,
la:
(Almatret). El joc del pilla-pilla. Pobrenora:
Una part de les gandutes. Poder:
Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai
eh?". Polígano:
Polígon Industrial "El Segre", ex: "Per nar pac a
Balaguer sempre passo pel polígano". Pop
d'aigüera:
Insult antic, expressió no gaire amistosa.
Porai:
1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai
porai".
2) Aproximadament,
ex: "Mos veiem porai a quarts de tres". Portell:
Tros d'espona enderrocada. Portante:
Cap cosa en especial però s'utilitza quan vols marxar o fotre fora
algú, ex: "No m'amprenyos que agafo el portante i me'n vai,
ehh?". Pos:
Doncs. També usem aqueixa paraula per anomenar un tauló o una
fusta, ex: "La pos de planxar". Potacari:
Apotecari, farmacèutic dels antics. Potada:
Peuada, més aviat referida a animals o bèsties, ex: "Vam
trobar les potades dels sanglars, a baix a la font la feixa". Preant:
Persona arrogant, tibada. Prèmit:
Premi, ex: "Mira tu, a la Rosita li han dat lo prèmit per tinir
lo balcó més guarnit del barri". Premso:
Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les
vaques que ia fa rato que les sinto que no callen". Prèssic:
Préssec. Professó:
Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam los
armats". Prou!:
En el sentit de "i tant!", ex: "Que ni vos més de
carn? Prou!" (Hi ha vegades que no se sap ben bé el significat
de la paraula segons el contexte).
Prouta:
Femení de prou, ex: "No fotrem protes peres anguany per
amostissar la collita".
Pudent:
Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males
intencions!".
Puesto:
Lloc, ex: "No't mogos del puesto".
Purgador:
Sedàs, traste que serveix per filtrar. / porgadó /
Puó:
Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros".
Puguer:
Poder. / pugué, podé fé algo /
Pus:
(veieu Pos).
Quartejar:
Llaurar per quarta vegada.
Quartines:
Cortines. Quera:
Corcó, persona que no calla, carrau. Quereijar:
Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo
Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijora
quereijant-se dels seus perillons!" Qui
sóc io!:
És una forma d'autoritat que utiliza el pare quan astà molt
amprenyat i que de pitits cagae molt. Una expressió similar seria:
"Quet dic
io!".
És freqüent que tan "Qui sóc io" com "Quet dic io"
vajon acompanyats d'un "EEEH!!!!!???" i una cara de mala
llet acollonant del pare. Una expressió també paral·lela
emprada per la mare és: "Mira
que li diré a ton pare, ehh!!!",
que també teu el seu efecte. Quixal:
Queixal. Radere:
Darrere. / detrás, radera es última castellá, darrera català /
Ragolí:
Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop
les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra
variant és Dragolí.
Raiel:
(Linyola) (veieu Rael). Rama:
Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor
no passe". Raonéixer
o reconéixer:
Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom
ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol
perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta
encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als
moixons. Rascaculs:
Tobogan. Rasgum:
Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda
enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a
la gola". Rastoll:
Rostoll. Re:
Res, ex: "No hi ha re per jalar". Reballuga:
Baldufa. / trompina / Reclau:
Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc
reclaus amb la cua ben alta". / arreclau, arraclau / Recollons:
Collons però amb més força. Redéu:
Expressió usada com a exclamació per quelcom que causa sorpresa,
ex: "Redéu quines faldilles porte aquella paa, casibé se li
veu lo bragué". Redícol:
Ridícul, ex: "Avui los juadors del Barça han fet lo redícol". Redó:
Rodó. Regalícia:
Regalèssia, ex: "No rossegos la regalícia que't farà cucs al
cul". Regina:
Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors
per fer a la cassola. Regué:
Rec que havia abans del canals. Reixos:
Reis mags, ex: "Què t'han portat los reixos?"
Relotge:
Rellotge. / rellonge / Remulladé:
Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé
quan se dutxe...". També es diu Txafader. / se esquiche al safarech, chafardé es bachillé / Ren:
Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà. Rentaplats:
Rentavaixelles, ex:"Fot les ascurrualles a la basura abans de
fotre los plats al rentaplats". Reparo:
Arrecerat, ex: "Fot-te a reparo que ancara mos acostiparem".
Rescaldó:
Sensació de calor en algun lloc deguda al sol però en aquest lloc
no hi toca el sol (és una cosa així). Restoller:
Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.
Retasia:
Retafia. Reu:
Arada. Revenzillada:
Dolors forts al ventre. Rinyó:
Ronyó, ex: "Hai nat al mercat a comprar uns rinyons i una
freixura."
Rispa:
(Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un
rispa, astà al tanto de tot." Robí:
Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens
plens de robí". Robinós:
Brut. Ródex:
Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex
que lo terra del ressibidó astà molt brut": Rogle:
Una mica de lloc, ex:"Astàem assentats en aquell puesto pero
casibé no teníem rogle" Rollar:
Tallar la llenya en bucins petits. Rondallero:
Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt
rondar. Rossangos:
(veieu Ascurrualles). Rosser:
Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita
la sangartilla com pren lo sol al roser".. Rostar:
Morrejar-se dos éssers. Rotobato:
Màquina agrícola que serveix per triturar la terra. Ruada:
(veieu Aigualera). Rubina:
Riuada. Rubiola:
Rubèola, xarrampió alemany. Malaltia infecciosa provocada per un
virus i que ataca principalment los txiquets, ex: "Fot-li
Vicsvaporú a ta filla que a lo millor li passe la rubiola". Runar:
1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te
runarà". 2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te
sinto eh?".
Saboc:
Moniato. Sadolitxa:
Sajolida. Es una herba medicinal. / saduricha / Safatà:
Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan
hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa
per encendre els focs a terra. Safranòria:
Pastanaga. / safranoria, safandoria, té lo coló del safrá, etc / Saginero:
(veieu Gamusino).
Equivaldria a gamusino. més o menys. Eren uns éssers imaginaris amb
els quals es fotia la por al cos als crios. Es deia d'ells que
raptaven als txiquets, els punxaven amb agulles per tot el cos i els
exprimien la sang. Diu la saviesa popular que es van originar a rel
d'una malaltia del rei Alfonso (??), que nessecitava una aportació
extra de sang al seu cos. Sembla que té reminiscències vampíriques. Saldroc:
Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i
vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs". Salencios:
Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de
Lleida, d'Alcarràs cap avall). Samfanya:
Samfaina Sammiquel:
Cervesa. Sanderi:
Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir
sanderi,
ex: "Aquell bicicliste no té sanderi, baixe pel carrers
Cavallés sense frenos!". També s'accepta Salderi,
sobretot
cap a Sudanell. Sangartilla o
Sargantilla:
Sangartana. Llengardaix. / sargantana / Sanglot:
Singlot. Santiron
o Santuron:
Cinturó Sans,
juar als:
Joc que consistia en tenir uns paperets girats bocavall i d'un cop de
mà s'havien de girar bocamunt. Sapatilles:
(veieu Aspartenyes). / espardeñes, espardeña, de espart / Sàpiguer o
sapiguer:
Saber. Sapustrejar:
Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit. Sàput:
Gripau. Sarabastall:
(veieu Saragatada). Saragatada:
Molt soroll, ex: "No sint quina saragatada foten los crios?".
Sarpada:
Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives." Sartell:
(veieu Txapo).
-se:
-vos, ex: "Poseu-se la jaqueta que fot frescota". Secla:
Sèquia. Canal de reg. Senatxo:
Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què
portes al senatxo? Ruelles i Llicsions pel teu home?". Sentruit:
Morat degut a una pessigada o a una enganxada. Sereny:
Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny
que hai trobat!" Seringuna:
El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera. Seroll:
(veieu Siroll). Servar:
Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui. Sicla:
(veieu Secla). Silló:
Càntir, ex: "Porta'l silló que fotre un trago d'aigua!". Silloneta:
Silló petit normalment fet de fang. Simàforo:
Semàfor. Simintiri:
Cementiri. / sementeri, fossá / Sinforós:
Quisquillós. Singueta:
"Canica", ex: "Juem a singuetes?" Sintir:
Sentir, ex: "No sinto res". Sinyó:
Senyor, ex: "M'ho ha dit lo sinyó metge". Sinyoret:
Libèl.lula. Sípia:
Sèpia, animal del mar. Sirilleta:
Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot
provindre de "cerilla" -"misto" en castellà- i
vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo
Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un
sirilleta!" Siroll:
1) Soroll, ex: "No fassos siroll", també dita Seroll.
2)Bronca, ex: "Com la Maria s'antero que has futut tan tard
hi haurà siroll". Sisinyó:
Quan algú diu una gran veritat l'altre li contesta aquesta paraula,
ex:"-Vai nar allà i li vai fotre quatre mastegots perquè no me
va treure l'aigua del tros i em va regar l'aufals. -Sisinyó". Sisquere:
1)Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!". 2)Al
menys, ex: "Sisquere contestessos al que se't pregunte!". Sixanta:
Seixanta. So
que
o su que:
Només que. Sembla ser un reducció de sino
que. Sobinyar:
Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per
nar al tros". Sopera:
Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar
l'enterro. Sospauma:
(Os de Balaguer) (veieu palmar
) Subsurador:
Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi
les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a
terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la. Suca:
(Os de Balaguer) Llesca de pa sucada amb qualsevol condiment, ex: "La
padrina m'ha fet una suca de pa amb oli i xicolata per birinar".
Sucarrim, Fer
aulor a:
Fer olor a cremat, però més concretament a plàstic o goma cremada.
Sustens:
Sostenidors.
Tabardano:
Ruc, talòs. Ex: "Au passa tabardano, que no trauries un ruc
d'un sembrat". Taboll:
(Aitonisme) Habitant d'Aitona. Tacó:
Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré". Talabissot:
Tros de llenya. Tallacebes:
Bitxo que viu en horts de cebes. Tamborinot:
(Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el
que s'empesca. Tamé:
També, ex: "Caragol bové io tamé vindré". Tardaor:
Tardor. Tarde:
Tarda. Targa:
Tàrrega. Tarrons:
Torrons. / tarró, turró / Tartany:
Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric. Tascó:
Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana." Taup:
Talp, ex: "Aquell colló de taup m'ha fet malbé lo caballó de
les safranòries." Taüt,
plaça del:
S'anomena així popularment a la Plaça Noguerola. El nom li ve donat
pel monument a l'il.lustre poeta Lluís Roca i Florejachs que està
situat al bell mig de la plaça, i la forma del qual recorda la caixa
de posar els morts. Tea:
Tronc dur Telaranys:
(Urgell, Noguera) (veure Teraranya) / taragaña / Tenir de que:
Haver de, (compte!!! No confondre amb el barbarisme habitual en
català tenir
que). Teraranya:
Teranyina, també dit Telaranya. / taragaña / Tercejar:
Llaurar per tercera vegada. Terrerols:
Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i
quan hi ha humitat, són molt bons. Tiatre:
Teatre, també s'usa Triatre. Timó:
Farigola. / Vore farigolero / Tin:
Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi
haigui per tots" Tints:
Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino ,ex:
"Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat
a estudi". Titonet:
(veieu Sirilleta). Tocacampanes:
(Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la
disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que
toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un
en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines,
Repicacampanes... Tocinets:
(Almatret) Calamars farcits. Tomata:
Tomàquet. Tomet:
Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo". Torcar:
Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex:"Torca-li
lo morro al crio que el porte tot brut de gelat". Toronja:
Taronja. Torterol:
Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo
torterol". Tos:
Gana, ex. "Aquet paio passe més tos que'l gos d'un gitano". Tossino:
Porc, verro. Totxo:
(veieu Mangala).
També se li diu així als bastons de les majorettes . (Són famoses
les d'Alcarràs). Tou:
Arna d'abelles feta d'un troc buidat. Traballoques:
Un paio patós, que no té gens d'agilitat. Traficó:
Persona que es belluga molt, que no para quieta. Traitó:
(Ivars d'Urgell) Tractor. Tramuja:
Element gran, i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la
construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja,
que pastarem!" Traste:
1) Persona que fa trastades, gamberro, ex. "Lo Manel és un mal
traste, sempre puteige a son germà". 2) Objecte. Ex: "Aquesta
habitació està plena de trastes". Travessar
lo pont d'asquena:
Morir. Trebol:
Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol
que quan atxeco lo porró les veig totes". Trenc:
Tren (en zones de l'Urgell sobretot). Tresella:
Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar. Trincola:
Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques... / tipo de esquella, esquila en castellá / Tripó:
Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me
un sufrigit de tripons avui per sopar". / Tripons tamé a Beseit; sofrigit / Trit:
Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa
crec-crec". Trola:
Mentida. Trolero:
Mentider. Tronc/a
de Nadal:
El tió de Nadal, allò que els nens i no tan nens fan cagar. Trons
de la Sila:
Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada,
equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El
trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del
bancal". Trossar:
Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera). Truc:
Esquetlla
molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem
per on volte". Tunda:
(Os de Balaguer) (veieu Bardo) Tuno, ser un:
Gandul, no fotre brot. "Molt tuno suelto hi ha entre el
funcionariat". Turbera:
Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta
turbera que fot acabaràs colgat!".
/ La TX es CH /
Txafader:
(veieu Remullader). Txafatolls:
Sapastre, pocatraça. Txamflà:
Xamfrà. Txamberga,
fer les coses a la:
Fer les coses de qualsevol manera. Txampú:
Beguda per una barreja de Sanmiquel i llimonada. Txampullejar:
Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient. El mot
voldria ser una onomatopeia dels soroll xip-xap. Txapel:
Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere
si s'ampegue". Txapo:
Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons" Txapo, fer:
Expressió utilitzada per designar els estudiants d'agrònoms, ex:
"Lo Sisco de cal tomata porte dos anys fent txapo i ancara no ha
aprovat res". Txerar:
Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no
txere gaire bé". Txeringa:
Xiringa, ex: "Porta la txeringa que fotrem la injecció al cul
al crio". Txicolate:
(En algunes zones de la Noguera) Xocolata. Txilar:
(Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No xilos
que
me faràs malbé les aurelles". Txinalla:
Canalla, quitxalla. Txinar:
Astirar los cabells. Txiquet/a:
Noi/a. També s'usa com a sentit carinyós, per exemple a una padrina
se li pot dir perfectament "Com astà txiqueta?". Txiribec:
Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de
Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair". Txiscar:
Canyís. Txisclet:
Xiclet, goma mastegable. Txollar:
Tallar el cabell. Txolles:
Grenyes. Txompo:
Poc àgil. Txono:
(Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones,
ex: "Canvia't la samarreta que astà txona": Txulla:
Carn magra de porc. Txumillo:
(veieu Remulladé). Txuminia:
Ximeneia. Txuneda:
Juneda, població de les Garrigues (on fan les cassoles de tros).
Txupons:
Són branques d'arbres fruiters que no produeixen fruit i s'han
d'esporgar per donar força a les branques productives Txurivia:
Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo.
Txurrac:
Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre". Txusplar:
Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs
asborronar". Txut:
Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es
diu txut a l'espectador del joc de la butifarra. Txutar:
Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les
dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut. Txutxeries:
Llaminadures.
Umflar:
Inflar, ex: "Umfla la pilota que sino la canalla no callarà". / unflá /
Vacacions:
Vacances. Vae:
Afirmació sense traducció, ratificant el que ha dit l'altre paio.
Ex: <Pep> Mite'l lo Manolo com fa taps, lo marrano!!!
<Joan> Vae! Vaige!:
Exclamació de sorpresa o decepció, vaja!. No confondre amb vae.
Vailet:
Filferro electritzat per a guardar les vaques. Valent/a:
Molt/a, ex: "Fot de valenta terra a la secla, que si no mos
asbalsarem al passar an la DKV". Vàlguer:
Valer. Valtres:
Vosaltres, s'accepta també valtros
i vatros
i vatres. Vaqueijar:
Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros
tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant". Vas:
Got. Vastrús:
Estruç. / avestrús / Vataquí
o Vataquit:
Vet aquí, ex: "Vataquí am lo que penses tu, només am dormir!" Veijos:
1) Valguim Déu! , ex: "Veijos quines coses passen al món" 2)Vinga, ex: "Veijos a vere si vens a l'hora bandarra!". Venicí:
Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra. Ventatja:
Avantatge, ex: "La ventatja de que pedrego és que cobrarem del
seguro i no mos caldrà cullir". Ventrellada:
(Pla d'Urgell) (veieu revenzillada) Vereno:
Verí, ex: "Fot lo vereno per les rates home!" / veneno / Verra:
Tosina. També s'usa aquet mot per designar el 6 doble al domino. El
masculí és Verraco. Verraco:
Masculí de verra. Videll:
Vedella. Vime:
Vímet, branca de la vimetera, la planta aquella que s'usa per fer
cistelles. Virdic:
Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat. Viritat
o vritat:
Veritat, ex: "Si no dius la viritat no pujaràs al cel". / veritas latín, verdat / Voligana:
(veure Palometa,
però les que volen no les que es mengen.).
Wano,
guano:
Paraula agrícola a més no puguer. Sinònim d "Abono".
Ex:"Sisquere no et llepos los dits despues de tocar el wano que
et poden surtir cucs al cul". En algunes zones també s'usa el
mot "bono". / Lo guano es fem de muixons, com les gaviotes; la gallinassa de gallines, pollastres, pavos, etc. /
