Capitol CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni e volgue esser temptat per lo demoni:

Capitol CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni e volgue esser temptat per lo demoni: e vençe aquell gloriosament.

Lo senyor continuant son cami entra en vn desert molt aspre e molt apertat per fer penitencia e seruar estret dejuni: car passa quaranta dies e quaranta nits sens negun menjar: ne hauia altre lit sino la terra: ne cubert sino lo cel: La companyia sua eren les besties del desert: les quals tant quant bastaua sa bestial natura se acostauen a ell regoneixent li senyoria. E aço mirant lo senyor fon trauessat de dolor pensant que mes coneixença mostrauen hauer dell les besties que los homens per qui tant hauia fet. e axi dolorat lanças en terra sa clemencia: cridant grans crits al seu pare dient. O magestat infinida los peccadors me fugen e yols cerque: ells me obliden e yols ame: yom offir a morir per ells: e ells per mi no volen sofferir nenguna pena. O pare meu yous offir tots los meus treballs per ells: hajau los merce senyor: que per aço so açi per satisfer a vos per ells: ab dejuni e aspredat vull turmentar lo meu cors per mostrar los la via de penitencia e animar los en aquella. ¶ Sicut aquila prouocans ad volandum pullos suos et super eos volitans. Car ab forsa de amor los vull traure del niu dels peccats e del repos d´ociositat e quem segueixquen: car nunqua cessare fins ab vos pare meu los haja reconciliat: hajau los merce per amor mia: puix de la sua liurea maueu vestit. E en aquest treballos exercici de oracio passaua lo senyor fill de deu la major part del dia e de la nit: agenollantse e prostrantse e turmentantse en diuerses maneres per placar lo seu pare. E los sancts angels vehent sa senyoria axi fatigada e cansada agenollats dauant sa magestat lo supplicauen donas algun (algn n) repos a la sua delicada persona. E sa excellencia los responia: O angels nous marauelleu del meu treball: car tanta es la amor que tinch a natura humana: que lo treballar per ella es a mi repos: ni estime res difficil que per los homens haja de fer: sols me dona pena la tarda que fan de venir a mi: car per cercarlos e vnirme ab ells so deuallat en terra. e perço ha dit Ezechiel parlant en persona mia. ¶ Quod perierat requiram: et quod abiectum fuerat reducam. Volent dir yo so aquell qui so vengut en lo mon present per cercar lo home qui per sa culpa era perdut: e per redreçarlo qui ab tant vituperi era lançat en la captiuitat diabolica. E continuant lo senyor lo seu excellent dejuni turmentaua la sua anima ab infinides dolors: satisfent continuament per les nostres culpes: macerant la sua persona ab continues oracions e genuflections. E hauent acabat lo senyor lo seu alt e marauellos dejuni volgue esser tentat per donar modo als homens de vençre les sues tentacions: e sentint en si fam: mostrala foranament: e gran lassament de cors e alteracio de cara: perque lo diable vehent aço prengues gosar de temptarlo: Car lo misteri de la incarnacio del fill de deu fon axi amagat al diable: que en tota la vida sua no pogue hauer certa speriencia si era deu e hom ensemps. car ab tot ell vehes en ell algunes obres tan altes que passauen natura de home: veyan altres tan baixes que li feyen creure esser pur home: e axi staua tostemps dubtant no podent se fermar en les opinions sues. e vehent lo axi dejunar quaranta dies sens menjar deguna vianda: conegue que en aço passaua los limits de humana natura: e no gosa acostarse a ell: mas com lo veu famejar e axi star lassat cregue que era home: e que facilment lo poria derrocar. E ab aquesta crehença prengue animo de donar li vna estreta batalla per assajar les sues forses a quant bastarien. ¶ E prenint forma de vn deuot hermita deuallant d´vna muntanya qui staua prop de aquell loch e venint poch a poch sostenintse sobre vn basto per mostrar la gran flaquea de la cansada edat sua: perque la reuerencia de la antiquitat sua donas major auctoritat a les paraules sues: e axi acostas al senyor e saludantlo dixli. Que es aço germa en gran congoixa e necessitat me par que stigau: crech so vengut a bona hora sino vos perieu de pura fam: segons mostra la vostra alteracio de cara. dies ha que yous mire de alt de aquella muntanya hon es la habitacio mia: em paria lo vostre dejuni esser tan singular que passaua forsa de home: ab tot me recorde hauer lest que moyses dejuna quaranta dies confortat per los grans parlaments e visions diuinals. ¶ E Elies aximateix dejuna altres quaranta dies apres de aquella angelical refectio que li fon portada: E crech yo que vos en vostre virtuos dejuni de aquestes consolacions diuinals haueu hagut gran abundancia: puix deu mostra esser vos pare conega yo que li sou fill. ¶ Et si filius dei es: dic vt lapides isti panes fiant. Co es que si fill de deu sou digau que aquestes pedres sien fetes pa. Car tota cosa deueu fer per donar recapte a vostra necessitat: car yo passe vna grandissima pena de veureus en tal extrem. ¶ E lo senyor fill de deu mirantlos dixli. O pater com me feu star admirat: vos portau habit de sanctedat: e lo parlar no acorda ab labit: car mostrau vos tant solicit de la salut del cors e de la anima no haueu recort. hi no sabeu que es scrit. Non in solo pane viuit homo: s3 in omni verbo quod procedit de ore dei: E hoyda aquesta resposta per lo demoni creixque en molta ira: vehent que no la hauia auenguda. E volent passar auant: cobri sa malicia ab vna falsa e hypocrital rialla: e dix al nostre redemptor. Sabeu quant me plau la fermetat vostra: dich vos que sou molt dispost a preycar a les gents: car nous derrocara negu de vostre virtuos proposit: feu me gracia exiu desta solitud e seguiume que yous portare en loch que aprofitareu a molts: car no naix lome sols per a si mateix: ans per aiudar als altres E lo senyor per fer lo ben follejar dix li: que era content de anar alla hon portar lo volia. E lo foll de diable molt alegre. crehent que puix lo volia seguir que portaria a fi sa desijada malicia. E tan prestament com pogue anant per layre portal en la sancta ciutat de Hierusalem e posal sobre lo pinacle del temple hon se acostumaua preycar la ley al poble: e aqui dixli. Tot aquest poble sta admirat de hauer vos vist anar per layre: si volieu afigir miracle a miracle yous consellaria per auctorizar vostra preycacio. ¶ Si filius (filins) dei es mitte te deorsum: scriptum est enim: quia angelis suis mandauit de te: et in manibus tollent te ne forte offendas ad lapidem pedem tuum. ¶ Car sius lançau de aquesta gran altitud los angels per vostra gran sanctedat vos guardaran que sols no podeu pendre vna ençopegada en lo vostre peu: car manament tenen de deu queus guarden de tot perill: e de aqui auant poreu preycar lo que volreu que tot lo mon vos seguira. ¶ E lo senyor vehent la çeguedat del diable ques pensaua que tot hom los hauia vist venir per layre: e sa clemencia hauia prouehit que nengu nou hauia vist: leixal seguir sa follia: e nos volgue enfellonir ans li respongue ab molta benignitat: dient. Magister a mi par vos siau vn valent home de sciencia: e no sabeu que los miracles fora temps no edifiquen molt: e la necessitat no es tal que requira miracle: car si deuallar vull jay ha bona scala: e lo lançar me per açi seria mes bajania que sanctedat.: car ja crech hajau lest lo que es scrit. ¶ Non tentabis dominum deum tuum. E lo diable que veu que dos nauia errades no les tingue totes ab tot que la sobirana malicia e enueja sua li daua esforç de continuar: e segons costuma dels hypocrits que tota cosa comporten per passar ab la sua feu lo desfreçat: e respos al senyor: dient. En ma fe nom acort hauer praticat home tan discret com vos digne sou de tota honor. Voleu queus diga poca fahena seria aquesta per a vos queus metesseu a preycar a aquest poble: leixem los star: veniu ab mi: que yo dellibere comunicar vos grans secrets: e pendre consell de vos en totes les fahenes mies: car tant so enamorat del vostre parlar que per aquell he conegut lo prudentissim saber vostre: segons diu Salamo: ¶ In lingua enim agnoscitur sapientia. Car en la lengua del home es coneguda la sauiesa sua. de tots mos amichs e familiars me vull obdidar (oblidar) e sols strenyer me ab vos: car mes estime posseir a vos que a tot lo restant del mon. e lo senyor vehent lo axi follejar dixli. Aturau vos pater: que massa correu: quina speriencia haueu agut de mi per a posar hi tanta amor. y no sabeu que qui prest ama: prest desama: e amor que ti (te; té; tiene) poch fonament: tot vent la derroca. No haueu hoyt dir: que de cauall ni de amich nos pot donar seguretat: sino per longa experiencia. e vos voleu lexar los amichs vells per mi qui nouament coneixeu nom par queus siau consellat ab salamo: qui diu. ¶ Non relinquas amicum anticum: nouus enim non erit similis illi. Co es no deixes lo amich antich: car lo nouell no sera peruentura (per ventura) semblant d´aquell: Car noy ha riquea al mon ne cosa de major estima que vn bo e verdader amich: E perço ab gran repos deu esser cercat e longament prouat: e perço diu lo allegat Salamo. ¶ Vinum nouum 7 amicum nouus veterascat 7 cum suauitate bibas illud. Volent dir. Que lo vi nouell e lamich de poch temps conquest: quels leixeu enuellir si voleu sentir la dolçor deguda: e dels que souint muden de amicicies: diu lo mateix salamo. ¶ Hoc vanitas magna 7 miseria est. Car noy ha homens tan vans e miserables com aquells que no saben conseruar vera amicicia: nes deu tenir negu per potent si passa fretura de vn leal amich: e axiu testifica lo sobredit Salamo: dient. ¶ Amicus fidelis protectio fortis: amico fideli nulla est comperacio (c+ó+p+acio; comparació; comparación). 7 non digna comperatio auri 7 argenti contra bonitatem fidei illius. Car lo amich fel es vna protectio ferma: e no pot esser comparat a or ni argent: neguna cosa no es egual a la bonea de la fidelitat sua. e perço magister vos no penseu que cosa tan singular e de tanta estima com es lo leal amich se guanye tan prest com vos estimau ne ab soles paraules: car ans ha mester longa experiencia d´obres. ¶ E lo diable desijos de finar sa malicia dix. Germa yo no dellibere contentar vos de paraules: ans de obres tan grans que haureu a dir que les paraules son stades escasses e poques en comparacio de les obres. e dit aço portal en vna gran muntanya e aqui dixli. Ara germana yous vull comunicar lo intrinsech meu: car ab tot quem veheu ab aquesta mala roba e habit dissimulat: yo so vn gran rich e lo gran monarcha del mon. Veu en aquella part es castella: en laltra frança: e deça Arago: e della portogal e moltes altres diuerses terres (al tems de Jesús no existíen estos regnes; u escriu per a féli la pilota a Fernando lo católic): e tot aço you posseixch en plena e pacifica senyoria: e dellibere donar ho a vos per la molta amor queus tinch estimant vos sol esser digne de tanta senyoria: e no vull altra cosa de vos sino que prostrat en terra me doneu adoracio. E lo senyor com hoy que aquell traydor diable li demanaua adoracio: mogut per lo gran zel de la honor del diuinal pare seu mostra la irada potencia sua enfellonintse contra ell: e ab vna gran furor: dixli. ¶ Vade sathana. Scriptum est enim dominum tuum adorabis 7 illi soli seruies. Volent dir. O traydor aduersari de tot be com pots demanar adoracio: e no sabs que es scrit: lo senyor deu teu adoraras: e a ell sol seruiras. E lo diable axi confus e aterrat per la diuinal potencia: partis de aqui ab tanta ira e furor que totes les muntanyes feu tremolar en lo seu partiment.

Furs

Furs.

https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html

De la manera de guerrejar. - V. Saint-More, Benito de.

N.° 1011 [Furs, capitols y actes de cort].

Fol. 1: Capitols de la proferta feta al Senyor Rey en les corts per aquell celebrades als incoles del Regne de ualencia en lo monestir dels frares de preycadors de la Ciutat de valencia en lany Mil CCCC.XVIII. (1418) 

Fol. XII: Capitols fets en les corts per lo senyor rey celebrades en la sala episcopal de valencia en lany mil CCCC.XVIIII (1419) ab los quals es donat orde a la electio fahedora dels officials del gral (general) del Regne de valencia per lo bras militar.

Fol. XXII: Capitos (Capitols) de la profferta feta al senyor Rey en les corts per aquell celebrades al (als) incoles del regne de Valencia en la vila de Muruedre (Murvedre : Murviedro) en lany Mil CCCC.XXVIII. (1428)

Fol. XXVIII: Capitols fets en les corts per lo senyor Rey celebrades en la vila de sent Matheu en lany Mil CCCC.XXIIII. (1424) ab los quals es donat orde a les subdelegations fahedores per los officials del general.

Fol. XXXI: Capitols e ordenacions fetes per los Reuerents Nobles e honorables Deputats Comptadors e altres persones eletes al redreçament e reformacio del General del Regne; de Valencia sobre la modificacio dels salaris dels officials del dit general les quals modifications prenen començament en lo principi del Trienni seguent lo qual començara de nadal qui ve en hun any qui sera iorn de la natiuitat de nostre Redemptor iesus Començant a contar any Mil CCCC quaranta. (1440)

Fol. XXXVII v.to: 1446. Molt exellent senyor Los tres braços ecclesiastich militar e de les Ciutats e viles Reyals del Regne de Valencia instants en la present cort regraciant la propositio per la molt alta senyora Reyna com a llochtinent general...

Fol. XXXXVIIII: La offerta feta per los Tres bracos (braços) Ecclesiastich 

Militar E de les Ciutats e viles Reals del Regne de Valencia a vint del mes de Juliol any Mil Cinchcents he deu a la Magestat del Rey don fferrando nostre Rey e senyor en les corts que sa Magestat celebra en la vila de Monço als incoles del dit Regne principiades a quatre de Maig dit any ab los actes de cort fets en la dita cort.

Fol. LXXIIII: Rubrica de la restitucio de la electio de deputats e Comptadors e ales Ciutats e viles reals feta per lo Rey nostre senyor.

Fol. LXXVII: Furs y actes De cort Fetes En les Corts celebrades per la magestat Del emperador: nostre senyor als Regnicols Del present Regne. En la villa de Monço. en lo any Mil cinchcents vint y huyt los quals son Del thenor Seguent.

Fol. LXXXXII: Furs y actes De cort Fets En les corts celebrades Per la magestat del Emperador nostre señor als Regnicols del present Regne. En la vila De monço en lo any mil cinch cents trenta tres los quals son del thenor seguent.

Fol. 102: Furs y actes de Cort fets en les corts celebrades per la magestat Del emperador nostre señor als Regnicols del present regne. En la vila de monço en lo any mil cinchcents trenta set los quals son del thenor Seguent.

Fol. 115: Furs y actes De cort fetes en les corts celebrades per la magestat del Emperador nostre señor als regnicols del present Regne en la vila de monço En lo any Mil cinchcents quaranta Dos, los quals son Del thenor Seguent.

Fol. 125: ✞ Furs y actes De Corte fets en les corts celebrades Per lo molt alt y molt Poderos Princep nostre senyor Don Phelip als Regnicols del Present Regne En la vila de monço en lo any mil y cinchcents quaranta set.

Fol. 140: ✞ Furs y Actes De Cort Fets en les corts celebrades Per lo molt alt E molt poderos princep nostre senyor Don Phelip Als Regnicols del present Regne en lo any mil cinchcents cinquanta Dos.

Fol. 167 v.to: Actes de cort del General del añy M. D. XLVII. sien seruats, no obstant certa comissio de causa recognoscendi obtesa de sa Alteza ab certa saluetat.

Fol. 176: Furs e actes de cort, fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre señor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als regnicols de la ciutat y regne de Valencia, en la vila de Monço en lo any. M. D. LXIIII.

Fol. 203: Furs E Actes de Cort fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre Senyor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als Regnicols de la Ciutat y Regne de Valencia en la Vila de Monço en lo any. M. D. LXXXV. 

Fol. 267 v.to: Dominus Rex ex actis indicta Curia Generali aeditis publicatis et juratis mandavit mi Petro ffranqueça Juravit autem dominus Rex inposse nobilis Protonotarii Et omnes praedicti firmarunt.

278 hojas, de las cuales están en blanco las seis primeras, 11, 48, 91, 122, 123, 124, 139, 164, 165, 166, 200, 201, 202, 269 y 270. - Vitela; con recuadros y rayas; foliación 1 a 268, 0,270 alto X 0,204 ancho: caja escritura 0,201 X 0,130. - Letra fines del S. XVI; con notas marginales; capitales miniadas en oro y colores y sólo en colores, con o sin adornar; títulos en rojo o en oro; calderones en rojo y azul; foliación en rojo y negro con cifras romanas o arábigas. En el fol. 48 v.to hállase representada al óleo la imagen del Salvador sentado sobre arco iris, con manto escarlata, llevando espada en la diestra y en la siniestra globo con cruz; los pies y mano derecha del Señor ostentan las señales de los clavos, y rodean la figura principal los atributos de los evangelistas, yendo todo dentro de recuadro de oro.

En el fol. 152 la orla de oro y colores tiene a la derecha dos especies de cariátides, y en la parte superior tres escudos con San Jorge, la Virgen con el niño y armas de Valencia. La capital representa un escritor.

En el fol. 125 hállase orla con cuatro ángeles pintados a la acuarela.

En el fol. 176 retrato a la aguada y con purpurina dorada, representando 

a Felipe II llevando el toisón al pecho; la orla se asemeja a la del folio siguiente.

En el fol. 268 se encuentra el escudo de Valencia, en rojo.

Terciopelo carmesí.

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez)

// Aquí vuestra futura reina con el toisón de oro. //

 

Octavio Serret pert la O final, Octavi

L'impulsor de la llibreria Serret de Vall-de-roures inicia una nova aventura per a reivindicar la llengua catalana als territoris de cruïlla.

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/octavi-serret-ara-seria-un-moment-prou-adequat-per-reivindicar-un-territori-sense-fronteres-i-recuperar-els-valors/

 

Octavio Serret, en la Librería Serret, en el 2012. / JULIO CARBÓ

 

 

 

Anna Zaera:

 

Fa uns quants anys, quan ens vam conèixer, em va dir que les fronteres existien per a rebentar-les.
Es considerava i es considera un home de frontera perquè realment hi ha nascut. Entre Catalunya, l’Aragó i València. S’ha cansat de dir que som la mateixa gent perquè parlem la mateixa llengua i tenim la mateixa identitat. Abans de conèixer-lo, m’encuriosia que tothom –absolutament tothom– parlava d’Octavi Serret i el seu fenomen cultural contra pronòstic a la capital del Matarranya. A poc a poc, van arribar les portades a les seccions de cultura dels diaris nacionals i els premis a la seva tasca. Potser el més important, el Premi Nacional de Cultura a la Projecció de la Llengua Catalana, l’any 2009. Ara, després de quaranta-un anys regentant la ja famosa llibreria Serret de Vall-de-roures, ha anunciat que fa un canvi de vida. Traspassa la mítica llibreria però al mateix espai físic, en aquell que ha vist passar centenars de plomes il·lustres i gent de la cultura, que es convertirà en la seu de l’associació Ilercavònia Terra Nostra, l’entitat a què dedicarà els seus esforços d’ara endavant. Una decisió –o reinvenció, com diu ell– que l’allunya de la nostàlgia del final d’etapa i que li permetrà de continuar en contacte amb la cultura. Aquest projecte gira al voltant de la reivindicació cultural del català a l’Aragó mitjançant la recuperació de la idea de l’antiga Ilercavònia, la terra que els ibers habitaven al voltant del riu Ebre i que abraçava el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. Serret s’afegeix a aquesta associació que ja existia, amb seu a Tortosa, per recuperar la història comuna del territori, dels ibers a l’època contemporània, reivindicant personatges insignes i fets històrics que, segons ell, encara no han estat rehabilitats amb prou fermesa.

 

—Aquesta setmana comenceu el vostre canvi de vida. Heu decidit de tancar la mítica llibreria Serret de Vall-de-roures. Per què?

—La decisió la vaig prendre ja fa molt temps. Jo ja buscava un canvi de vida, no volia treballar tantes hores i buscava la manera. Vaig rebre una oferta de feina, que no té res a veure amb la cultura, i vaig pensar que era el moment. He fet un traspàs de la llibreria amb tot allò que implica. Clients, proveïdors i dipòsit de llibres. Jo em quedo amb el meu catàleg primitiu, un d’únic que tinc dedicat als temes més locals amb títols com ara El riu que parla (2008), La Dama del Matarraña (2009), Follets del Matarranya (2009), Poesia de frontera (2011), Lletres de casa (2009), Galeria ebrenca (2010), Matarraña secreta (2019), Els Ports de Beseit (2007), El tren de Val de Zafán (2011) o Il·lusions i incerteses (2010). Es queda aquí, en la que serà la nova seu de l’associació Ilercavònia Terra Nostra.

 

—Ha estat una decisió difícil?

—Sap greu perquè deixes el poble i la comarca sense llibreria de servei. Però jo crec que la Serret ha estat alguna cosa més que una llibreria. Bé, de tota manera, Vall-de-roures continuarà tenint un servei quotidià de diaris i revistes, perquè he trobat la persona adequada. El nou punt de venda serà en un lloc bastant a prop d’aquí. La part més important és que jo em reconverteixo, no solament em reinvento. En això de reinventar-se ja s’hi ha insistit bastant, és una paraula molt utilitzada. En el fons, jo em sento molt a gust amb aquesta decisió perquè en part significa tornar als meus orígens. He anat destil·lant el meu catàleg, fent un buidatge bastant dràstic, per acabar amb les millors publicacions del Matarranya i el Maestrat. Ara és moment que l’antiga Llibreria Serret pugui ser la seu de l’associació Ilercavònia Terra Nostra.

 

—Quina serà la funció d’aquesta associació?

—Divulgar la llengua catalana a l’Aragó. Si anem als estatuts es veu molt clar que l’objectiu és preservar el llegat dels nostres avantpassats, que no deixen de ser els ilercavons. Uns avantpassats que han viscut en aquestes terres extenses, que no tenien fronteres, i que cobrien bona part de què era la Corona d’Aragó. Molts cops s’ha parlat del territori que englobava l’antiga Diòcesi de Tortosa, però encara era molt més ampli.

 

—Aquesta decisió ve motivada també per la dificultat de vendre llibres?

—No hi té res a veure. Ja feina molts anys que treballava a la llibreria i buscava un canvi vital. La part més romàntica, la de gestió cultural que s’engloba en el projecte Camins Serret, m’ha permès de fer-ne de tota mena. I d’això en continuaré fent a l’associació Ilercavònia. És cert que hi ha llibreries que tanquen, però jo no tanco perquè en tingui la necessitat, sinó perquè vull reconvertir-me.

 

—Però estem d’acord que ser llibreter és un ofici de resistència.

—Durant quaranta anys he estat fent les mateixes coses i allò que m’ha salvat ha estat la gestió cultural que he fet. Hi ha moments més bons i moments més dolents, però la meva decisió no va associada a les fluctuacions de la venda de llibres o del mercat editorial. Ara podrem fer moltes més activitats per a divulgar i reivindicar aquest territori tan ampli. Vull provar de ser més lliure i també tenir una vida més adequada per a la meva família. El dissabte i el diumenge em dedicaré a fer gestió cultural de manera més directa i seguint la filosofia de la Ilercavònia.

 

—Què heu après en aquests quaranta anys al peu del canó a la llibreria Serret?

—M’he buidat per divulgar un fet de què em vaig adonar quan era molt jove. Quan van aparèixer les primeres publicacions en català a l’Aragó, sobre l’any 1985, m’adono del lloc on he nascut. Jo vaig obrir l’any 1981. Vaig començar a percebre que vivíem en un encreuament de cultures, i crec que això que jo vinc a fer en aquesta vida és divulgar aquesta realitat. Fer saber que a l’Aragó també es parla català. I aquesta és la filosofia que he desenvolupat al llarg de tota la meva vida. Jo sóc nascut aquí i parlava català i aquest no és un fet que es doni per assumit. Vosaltres sí que sabeu que parleu català. Aquí ens deien sempre que parlàvem xapurreao. Llavors, quan sents que el català és la teva llengua, sents una força per dins que t’impulsa, que et fa sentir que has nascut per lluitar i fomentar-la. Per convertir-te en aquest punt de trobada i fer que tot això tiri endavant.

 

—L’associació Ilercavònia ja existia. Per què heu decidit que tingui la seu a Vall-de-roures?

—Jo conec aquesta associació l’any 2015, perquè una vegada vaig coincidir amb el president, Josep Miquel Martínez. En aquell moment, vam veure que teníem moltes coses en comú, i vaig pensar: ‘M’agradaria participar-hi. M’ho guardo per a quan tingui més temps.’ I bé, ara crec que és el moment. Com a membre d’allò que era l’antiga Ilercavònia, jo m’he sentit ilercavó ja de sempre i m’he entusiasmat en cada iniciativa. M’interessa de participar en aquesta idea, impulsar recerques que vagin en aquesta línia: investigar els orígens, l’arqueologia, passant per la història de les religions i arribant fins a l’època contemporània.

 

—La idea fóra d’establir aquests vincles entre el passat i el present mitjançant  activitats obertes al públic?

—És un projecte molt transversal perquè crec que l’objectiu últim és redescobrir-nos a nosaltres mateixos. Jo busco recuperar els valors. Sempre he pensat que, si tornem als orígens, recuperarem els valors. Crec que els hem perduts o  gairebé. Jo crec que en aquests territoris tenim una connexió molt potent de costums i cultura. La idea és trobar-nos cada vegada més a gust amb nosaltres mateixos.

 

—Com ha estat construir un projecte cultural de Països Catalans a l’Aragó amb la dificultat que implica no tenir polítiques culturals pròpies que potenciïn la llengua?

—Jo sempre he pensat que no tenim fronteres, que ens les posen els polítics i molts cops, en conseqüència, nosaltres mateixos. Jo crec que ara seria un moment prou adequat per a reivindicar un territori sense fronteres i recuperar els valors. I aquesta és una tasca que s’ha de fer tant col·lectivament com de manera individual. Si cadascú de nosaltres pot tornar als orígens, podem trobar la nostra essència. Jo tinc dos fills, de vint-i-tres anys i de divuit. El de divuit et puc assegurar que és d’una generació que ha recuperat l’esperit social, que es preocupa més per les persones que per les coses materials. Es preocupen per la col·laboració i la cooperació. Crec que ha estat la nostra generació qui ha causat aquest caos tan bèstia que ens ha portat a la crisi i al desastre del canvi climàtic. Jo veig un món prou desballestat. Si no som capaços de fer-nos unes bones autocrítiques i intentar saber per què fem les coses o per què hem nascut, ens encaminem cap a la nostra pròpia destrucció.

 

—L’altre dia llegia que el psicoanalista Ramon Riera alertava del perill de bucolitzar el passat dels espais rurals perquè també han estat espais de molt de patiment i lluites de poder.

—Bucolitzar el passat tampoc. Jo crec que viure en contacte amb la terra t’ofereix una altra percepció. Si volem tornar als orígens, hem de tornar a la terra. I és que al final hi acabarem tots, tornant a la terra. Però abans ho hem d’aplicar al nostre dia a dia. La meva generació ha percebut el món en dos grans sistemes: capitalisme o comunisme, i ells són en un altre moment. Veuen que, si no col·laboren i tenen en compte l’entorn, el seu món se’n va a la merda. El meu fill de vegades em diu: ‘Pensa en els meus néts.’ Crec que hem de ser més humans, més persones. Jo, gràcies a l’activitat cultural, sempre he optat per l’ésser humà. Per això m’han fotut hòsties pertot arreu. No m’ha agradat mai de posar etiquetes. La cosa més important és que no ens desconnectem entre nosaltres, que siguem conscients que habitem un espai comú.

 

—Part de les vostres iniciatives amb les presentacions literàries ha estat afavorir la presència física. Fer venir la gent a Vall-de-roures. En un temps on moltes de les interaccions entre autors i lectors són digitals, cal reivindicar compartir un mateix espai real?

—Sí. Jo durant aquests anys he treballat cada dia de la setmana. Per mi, organitzar aquestes trobades, fer que es trobi gent molt diversa i dispersa a causa de la meva sinergia, m’ha donat moltíssima energia. D’aquí han sortit amistats i projectes. Allò que volen és que cada vegada estiguem més aïllats, que comprem per internet i ens ho portin a casa. Si fem això ens matem a nosaltres mateixos. Per això, l’associació Ilercavònia, a part de tornar als orígens i divulgar el llegat dels nostres avantpassats, també vol ser un espai de trobada presencial al nostre territori. Tenim un territori riquíssim, que va de la muntanya al mar, amb una gent que és una barreja de cultures molt interessant. Si tenim present que l’antiga llibreria Serret sempre ha estat un punt energètic important, aquest nou projecte neix amb una potència molt gran. A més, com que jo estaré més descansat, podré estar més actiu.

 

—La seu física continuarà a l’antiga llibreria o voleu fer activitats en diferents punts dels Països Catalans?

—Tenia molt sentit que la seu fos a l’antiga llibreria Serret, perquè ja teníem aquest punt d’enganxada. Però també n’hi ha una subseu a Tortosa. En realitat, estem molt enxarxats. Sempre hem demostrat que, d’aquest punt neuràlgic, d’aquesta cantonada, ens podem expandir al món, i això continuarem fent.

 

—Ja teniu activitats programades amb l’associació Ilercavònia?

—N’hem fet a Arenys de Lledó i a Rosell ara farà un mes. Per al 2020 encara no tenim cap activitat programada, però sí projectes embastats. No en podem comentar res perquè ja ho anireu sabent. Però ens caldrà gent, perquè la nostra idea és debatre idees partint de molts punts de vista diferents.

 

—Qui formeu part de l’associació ara mateix?

—Hi ha molta gent potent que forma part d’Ilercavònia, però encara no es pot dir. Són personatges del món de la cultura, acadèmics, autors o investigadors que ja en són socis.

 

—Us noto il·lusionat. No teniu nostàlgia?

—A mi em feia llàstima que jo tanqués i Vall-de-roures no tingués llibreria, però ara estic més tranquil perquè he trobat la persona que la podrà obrir. Jo continuaré amb les meves coses i anirem fent.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

 

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb

//

Ayer, 1 de enero del 2020, la Librería Serret, de Valderrobres (Teruel), dejó de existir como tal y su espacio se convirtió en la sede de la asociación cultural Ilercavònia Terra Nostra. Octavio Serret (54 años), que fundó la librería hace 38 años, se dedicará de lunes a viernes a un trabajo que no tiene nada que ver con la cultura, pero los fines de semana se centrará en la gestión cultural.

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20200101/octavio-serret-cierra-libreria-serret-valderrobres-teruel-7791754

La Librería Serret se había convertido en un auténtico foco de irradiación cultural y un lugar de encuentro de las culturas aragonesa, catalana y castellana en una tierra de frontera como el Matarraña. Decenas y decenas de escritores, desde Ana María Matute a Javier Cercas, desde Lorenzo Silva a Alicia Giménez Bartlett, desde Ian Gibson a Jordi Llavina o Rosa Regàs, acudían a la llamada de Serret los fines de semana para presentar y firmar sus obras, en un despliegue inconcebible para un pueblo de 2.000 habitantes. Galardonado en Aragón y Cataluña, Serret obtuvo en el 2009 el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat y la Creu de Sant Jordi en el 2017. Pero el hundimiento de la venta de libros, la España vacía y la competencia de Amazon y otras plataformas -Serret, paradójicamente, fue pionero en la venta online-han acabado con la librería. "Los años buenos fueron en el 2002-2003, después las ventas empezaron a bajar hasta el 2009 y desde entonces han caído en picado. En el 2015 estuve a punto de cerrar y si no hubiera hecho de gestor cultural, trayendo escritores y organizando actividades culturales, habría cerrado hace años", dice.

Serret, sin embargo, no abandona la gestión cultural, que es lo que más le gusta. "Me quito la paja y me quedo con el grano", explica gráficamente. La paja era la pura y simple venta de libros de todo tipo, desde literatura y ensayo a textos escolares; artículos de papelería; guías turísticas y senderistas de la zona, etcétera, que en realidad traspasa a una mujer del pueblo, que abrirá en un local cercano y a la que asesorará en sus inicios como librera. El grano serán las actividades de gestión cultural, que realizará bajo la marca Camins Serret y en las que seguirá contando con la presencia de escritores, cuyas obras presentará en la sede de Ilercavònia Terra Nostra, en la de la nueva librería o en cualquier espacio de la comarca, desde hoteles a centros culturales.

La sede de Ilercavònia Terra Nostra, asociación fundada en Tortosa en el 2015, se traslada a Valderrobres, al actual local de la librería y abrirá los fines de semana. "Reunirá libros y publicaciones destinados a conservar y divulgar el legado de los ilercavones, el pueblo íbero que repobló estas tierras, que territorialmente corresponden a la antigua diócesis de Tortosa y abarcan desde el Matarraña y el Bajo Aragón hasta las comarcas del norte de Castellón y el sur de Tarragona", explica.

La asociación, presidida hasta ahora en Tortosa por Josep Miquel Martínez, se financiará con aportaciones de socios, "gente que ama esta tierra y vinculada al mundo de la cultura, como académicos o activistas culturales",  asegura Serret, cuya primera actividad en esta nueva etapa será el festival de literatura negra Aragón Negro, que se celebrará en Valderrobres y otras localidades de la comarca del 15 al 31 de enero. En realidad, Aragón Negro ya existía y la nueva edición está programada desde el año pasado, pero ahora se hará en la sede de Ilercavònia. Y Serret compaginará el festival con su nuevo trabajo comercial, en el que venderá productos alejados de la cultura, como ya hizo en sus inicios, antes de fundar la librería, porque Serret siempre ha sido, sobre todo, un gran vendedor.

Résumé de la grammaire romane. Chapitre V. Noms de nombres.

Chapitre V.

Noms de nombres. 

Cardinaux. Ordinaux. 

Masculin. Féminin. 

Un, premier, premiera.

Dos, segon, segonda.

Tres, ters, tersa.

Quatre, quart, quarta.

Cinq, quint, quinta.

Sei, sex, seizen, seizena.

Set, seten, setena.

Och (*), ot, ochen, ochena.

(* No es lo mismo que el och, òc, oc, hoc : sí afirmativo en lengua occitana, lenga d' Oc; aunque huit, huyt, vuit suena como oui, que se decía oil, oïl.)

Nov, noven, novena.

Dex, deze, dezen, dezena.

Vint, vintesme, ventesma.

Trenta, trentesme, trentesma.

Quaranta, quarantesme, quarantesma.

(Quaranta, coranta, cuarenta, 40, etc. quarantena, cuarentena, Cuaresma.)

Cent, cente, centesma.

Mil, mille, millesma.

Nombres cardinaux.

La langue latine déclinait unus, duo, tres, la langue romane, fidèle à son système d' imitation, distingua les sujets et les régimes dans un, dos, tres.

UN eut son féminin UNA, et fut soumis à la règle de l' S final. 

Dos fut régime, et Dui fut sujet; Amdos, Ambedos régime, et Amdui sujet, au masculin.

Conformément à la règle générale, Doas, Amdoas, féminins, furent tour à tour sujets ou régimes.

Trei fut sujet masculin; Tres, régime masculin, fut aussi sujet et régime féminin.

Dans les autres noms de nombres cardinaux, la langue romane ne distingue pas les sujets et les régimes.

Nombres ordinaux.

Comme sujets, ils prirent souvent l' S final.

Ceux qui finissent en N quittaient souvent cet N.

Plusieurs des noms de nombres ordinaux eurent la double terminaison EN, ou ESME, EISME.

Ils furent parfois employés substantivement.

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles: en quin temps cascuna de elles faria matremoni ab lo seu diuinal fill: e de les grandissimes alegries e festes de aquelles.

Ara filles mies yous vull manifestar com ni en quin temps sereu ab lo meu fill collocades. Car vos caritat qui sou la primera e per mi tant amada vull que façau matremoni ab ell ara stant dins lo meu ventre: e aqui siau molt estreta ab la amor sua: ajudant li a portar (aportar) les dolors de la redempcio humana: car ja les sent agudament. Vos ma filla lo acompanyareu en aquelles fins a la fi de la vida sua: carament lous acoman nous partixcau de ell nit ni dia. Car vos poreu be dir. ¶ Ego primogenita (p en un ganchet damún + mogenita) ante omnem creaturam. Car vos sereu la primogenita sobre totes amada. ¶ E la sancta donzella caritat molt contenta del dit matremoni besa la ma a la senyora regraciant a sa senyoria com tan be la hauia collocada. E sa merce besa la en la boca acceptant la per filla e feu la seure molt prop de si. E dreçant son parlar a laltra donzella: que hauia nom sancta pobrea dix li. Veniu ma filla: que yo a vos nous tinch oblidada: ans vull façau matremoni ab lo meu fill lo dia de la natiuitat sua. En vostres mans lo posare exint del meu ventre. ¶ Quia non erat ei locus in diuersorio. Car en lo porchet hon lo parre noy haura llit ni strado per a la magestat sua: ans lo haure a posar en vn pesebre: e aqui sereu vos ab ell: el (e lo, y lo: el) afalagareu ab la vostra dolçor fent li passar alegrament aquella tanta penuria per amor vostra. ¶ E de aqui passejareu ab ell tota la vida sua: sens james partir lit ni taula: ab ell yreu (ireu; anireu; iréis) en totes les peregrinacions sues: En la mort sua li sereu tan acostada: que per mostrar quant vos ama: volra tot nuu penjar en la creu: e poran ben dir los miradors. ¶ Quomodo in vita sua dilexerunt se: ita et in morte non sunt separati. Volent dir. Mirau aquest senyor ab la sua sposa sancta pobrea: quant se son amats en la vida sua que en la mort no son separats: ans lo ha acompanyat fins al estrem: nius partireu de ell apres la mort: car en strany sepulcre lo fareu soterrar. Vos ma filla li poreu dir. ¶ Ego tecum (cum te) sum vbicumquem ambulasti. Volent dir. Yo senyor meu so ab vos hon se vulla que aneu. E pobretat molt alegra del que la senyora li hauia dit besa la ma a sa altesa donant li la fe de james desemparar lo seu fill ne a ella en la present vida: e sa senyoria la besa ab molta amor com a filla molt cara. ¶ E girant se sa merce a laltra donzella dix li. O paciencia amada mia: vos haureu lo meu fill per marit en edat molt tendra: car sols que haja complit huyt dies de la natiuitat sua tantost lo posare en poder vostre. Car aquell dia començara a sentir les cruels dolors: que per los homens te a passar prenint circuncisio: e escampara aquella impreciable sanch sua en tan tendra edat: O ma filla: y quant vos haura mester lo meu fill: car les dolors sues d´aquest dia auant tostemps creixeran e augmentaran. E en aquelles yo so certa no volra altra companyia sino la vostra: souint se rahonara ab vos en la plenitut de les angusties sues: eus dira. ¶ Tu es refugium meum in tribulatione mea. Volent dir. Que vos sou lo refugi e descans en les tribulacions sues. O paciencia filla mia y carament vos coman aquest vostre spos en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car com sera en la creu clauat yo nol pore tocar: vos lo haureu a tenir en los vostres braços: e aquell mirare yo el contemplare ab molta dolor e dire a vos ab infinides lagremes. ¶ Redde michi hominem sanctum: iustum: mansuetum et pium. Volent dir. tornau a mi mare dolorosa lo fill meu: qui es home sanct e sens nenguna culpa: just mansuet e piados. ¶ E respos paciencia a la senyora sa mare e dix. O ma senyora yous offir que com vos lom (l+ o en virgulilla: lon, lom) demanareu: yol vos tornare mes no viu. Car mort sera posat en la vostra falda: aquil tendreu ab molta dolor: e poreu mirar e comptar les nafres de la sua persona: e yo senyora sere aqui ab vos: axi com sere stada ab lo vostre fill: eus fare portar aquelles dolors ab tant gran modo e prudencia: que los miradors molt marauellats diran. ¶ Quomodo amabat eam. Volent
dir. Mirau esta senyora quant ama la sua nora que per amor sua passa les dolors del seu fill ab sobirana temprança. ¶ E hoint la senyora les rahons de paciencia sa cara filla: e sabent que axis hauia a seguir (aseguir) com ella deya: no li pogue tornar paraula: ans besantla lança vn gran sospir e abraçantla molt estret dix. O ma filla que en les dolors del meu fill vos e yo tostemps serem vnides: carament lous acoman: e paciencia besant la ma a sa senyoria dix. Senyora deixau les ansies a mi: que james lo perdre de vista. ¶ E cridant la senyora laltra donzella molt amada dix li. Veniu ma filla humilitat: car nous tinch yo en oblit: ans vos vull collocar e sposar ab lo fill meu en lo temps que començaran les persecucions sues. Car vos lo fareu fugir de Herodes: e passar tantes dolors e necessitats en egipte: e tota la jouentut sua sera de vos acompanyada: e lo restant de la vida sua nos partira de vos: car singularment vos amara e per ligarse ab vos es deuallat del cel en la terra: car de vos es dit. ¶ Perfecta inuenta est videns eam rex exinaniuit. Volent dir. Que entre les altres donzelles mies vos sou perfectissima trobada: e mirant vos lo rey de gloria es se (se es) tant baixat per amor vostra: que se es fer home mortal e passible per hauer a vos per sposa: e nengun loch no li es plaent si a vos noy troba. E perço vull quel seguixcau en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car aqui creixeran les persecucions e dolors sues e haura be mester la companyia vostra. ¶ E respos humilitat dient. O ma senyora que a mi es molta gracia que lo fill de deu e vostre sia tan content de la companyia mia: yo senyora queus do la fe de no partirme de sa senyoria en chiquea ni en granea e molt menys en la mort e ab vos senyora aturare tant com restareu en la present vida: E la senyora besant la ab molt plaer: accepta la sua bona offerta: e humilitat li besa la ma prenint la per mare e senyora. ¶ E apres sa senyoria dix a vna altra donzella. O penitencia sabeu vos quant fareu matremoni ab lo meu fill en lo trentren (trété; les dos e en virgulilla) any de la edat sua: e sereu per ell tant amada que de la companyia mia se apartara per seguir a vos: En lo desert lo tendreu quaranta dies e quaranta nits sols de vos acompanyat: en tota la vida sua james vos deixara: ans volra que tots los amichs seus façen gran festa de vos. E los peccadors que no li vinguen dauant sens vos: e a tots los queus hauran en sa companyia dara guiatge molt segur: car de vos ma filla es dit. ¶ Non inuenitur propitiatio sine illa: per illam peccata purgantur: et per illam fit vera remissio de peccatis. Volent dir. que sens vos lome pecador no trobara merce: car per vos son los peccats purgats: e per la intercessio vostra es feta vera remissio de peccats. ¶ Magnificentia tua predicatur in seculum. Car la magnificencia vostra sera preycada per tot lo vniuersal mon: Axi ma filla puix sou tan potent eus trobau amada muller del fill de deu: e per ell tant estimada: coman vos los peccadors quels siau aduocada: E penitencia besant la ma de la senyora dix a sa altesa. En hobeir vostra senyoria es tot mon desig: e so presta d´ajudar als peccadors si ells se volran amprar de mi: E la senyora contenta de sa resposta besant la com a cara filla feu la seure prop de si. ¶ E crida altra donzella pietat nomenada e dix li. Veniu ença ma filla car vull queus dispongau a esser muller del meu fill: en lo temps que sa clemencia se manifestara al mon: e començara a preycar: Vos ma filla lo moureu tostemps a compassio de natura humana en tant que per informar e instruir los homens en la ley euangelica li fareu passar infinits treballs e fatigues: anant e acaminant de nit e de dia per contentar a vos quius veura molt ansiosa dels miserables: Vos ma filla li fareu guarir los malalts: que a sa magestat se presentaran: ferlieu (fer+salte línia+lieu) resucitar los morts: e comportar ab molta dolçor los peccadors: e tirarlos a venia. ¶ Sit eloquium tuum dulce coram eo. Car lo vostre parlar sera tan dolç e tan plaent al fill meu: que res que vos demaneu nous sera negat. Les entramenes del meu fill seran axi atendrides per la amor vostra: que en les persecucions sues e congoixes a ell donades: tot simateix dara per amor de vos en deliuracio dels peccadors. E pietat hoint aço fon molt alegra e dix. O ma senyora y be sab vostra merce: que tostemps lo desig meu es ençes en ajudar als peccadors e miserables: perque reste molt obligada a vostra senyoria: com me vol collocar en temps que pore largament complir lo desig meu: e de aço senyora bese la ma a vostra altesa per mi e per tots los peccadors dels quals so aduocada. E la senyora besantla dix li. Axo es lo meu plaer ma filla: que penseu tostemps en ajudar e abraçar als miserables: e perço sereu singularment amada per lo meu fill e per mi. ¶ E sient se pietat ab ses jermanes la senyora crida la amada donzella misericordia dient a ella. ¶ O ma filla no siau descontenta com delibere collocar primer vostres germanes que a vos: car faç ho perque so certa teniu lanimo tan generos que en lo temps de la pobrea e de les persecucions del meu fill: vos starieu molt enyorada no podent manifestar la magnificencia vostra tan largament com volrieu. ¶ E perço vull detenir lo matremoni vostre ab lo fill meu fins en aquell dia que finara la penosa vida sua: e siura en aquella ricosa taula de cambi ço es la sancta creu en la qual estendra la sua moneda impreciable en tanta habundancia: que per terra ni haura gran copia: e sera calcigada per los seus enemichs: per mostrar ab quanta liberalitat e plaer la donara a sos amichs aquell magnanim senyor: qui axi la leixa calcigar a sos enemichs: Aquell dia fareu vos tan grans e tan asenyalades obres per la habundosa riquea del spos vostre a vos comunicada: que coneixeran les gents que a vos se endreça lo parlar de salamo que diu. ¶ Consumatus in breui expleuit tempora multa (ml⁹ta). Car en poch temps fareu fahena infinida: e per molt temps desijada: E perço es dit als homens viuint en aquest mon. ¶ Non enim curandum é qp diu viuatur: sed qp bene viuatur. Car nengu no deu estimar ni pensar quant durara la vida sua: mas solament com sera despesa. E perço ma filla haueu vos molta raho d´alegrar vos: car en aquell sols dia de les vostres noces desempachareu e acabareu totes les ardues fahenes de la redempcio humana: e fareu dir al vostre spos ab gran crit. ¶ Consumatum est. Volent dir. e manifestar als homens que tot lo que vos haueu demanat e volgut ha complit e acabat per amor vostra: fent vos destribuidora dels seus merits: ab los quals vos ma filla fareu aquell dia lo general pagament de la redempcio humana. Afranquireu los catius fills de Adam: darlos eu seguretat de hauer parays: si anarhi volran: alegrant se de aquells infinits merits dels quals vos sereu partidora: Car tota la riquea del spos vostre sera posada en vostres mans la qual es tanta que estimar nos pot. ¶ Quia hic est naturalis dei filius et a patre deo genitus ab eterno: hic est temporaliter factus homo: in quo omnes thesauri paterni sunt diuine scientie et sapientie abscondite copiose. Car aquest senyor es natural fill de deu eternalment engendrat per lo omnipotent pare seu: e aquest mateix temporalment ses fet home: en lo qual reposen tots los tresors dels seu pare: ço es diuinal sciencia: e sauiesa amagada e apartada de la coneixença dels homens en gran copia e infinida habundancia. ¶ O ma filla: que com mes despendreu dels tresors seus: pus richa restareu. Vos li fareu en aquell dia donar molt francament vn do lo major que demanar se pot: car dara paradis a vn ladre pobrellet que li demanara merçe. ¶ E per mostrar pus largament quant vos vol contentar donant se tot als peccadors: obrira lo seu costat mostrant als homens lo cor e les entramenes: trahent de aqui dos rius: lo hu d´aygua en lauament dels peccats: e laltre de sanch en remissio de les culpes. ¶ Gratiam infundit: perdita bona restituit etiam cum vsura. Car continuament la clemencia sua per amor vostra dara e infundira gracia (g+r en virgulilla+a) als homens: e los bens per ells perduts restituira ab continuat millorament. ¶ A tots los qui ab vos se affermaran haura merce: de la sola bona voluntat dels peccadors sera content: sino han temps de fer les obres bones que desijen: segons es scrit. ¶ Si desit facultas: non queritur nisi voluntas. Car si defall la facultat de be obrar: no vol sino la voluntat: aquestes gracies e moltes daltres hauran los peccadors per intercessio vostra: E finida la peregrinacio (p+egrinacio) del vostre spos ensemps ab ell pujareu al cel: car la terra no es loch dispost a la dolça qualitat vostra. ¶ Quia in terra non est requies: sed labor et dolor et afflictio spiritus. Car en la terra noy ha repos nengu: ans infinits treballs e dolors e molta afflictio de sperit: e perço lo aturat repos vostre sera en lo cel e no en la terra: e de aqui continuament trametreu dons e gracies als homens habitants en la terra: E misericordia molt alegra respos a la senyora e mare sua dient. O excellent reyna e senyora yo no he raho de esser descontenta: ans molt mes que contenta: car vostra senyoria spera la collocacio mia en temps a mi tan plaent: que la tarda es a mi augment de gloria: puix vendre en temps habundos e pore fartar e contentar a tots los que demanaran la ajuda mia. Yo ma senyora sere ab lo fill vostre e de vos nom partire en lo cel: o en la terra hon seuulla que siau los dos tostemps vos seguire: e dire a vos la mia senyora continuament. ¶ Magnifica nomen tuum multiplicatione gratiarum: et ne sinaa seruos tuos periculis subiacere. Volent dir. Senyora magnificau e exalçau lo vostre glorios nom donant multiplicacio de gracies per mans mies: Car yo senyora nunquam cansare de anar alla hon vostra merce me trametra: puix vaja ab les mans plenes: E perço supplique vostra senyoria: no vulla permetre los seruents vostres cayguen en los perills mundanals: mane vostra altesa sien prest socorreguts en les necessitats sues: nom planga vostra merce: car yo so molt prompta a tot treball que per ajudarlos haja de sostenir: E la senyora molt contenta de les paraules de sa cara filla besala ab molta amor e feula (feu la: feu + salte página + la) seure al seu costat. ¶ E cridant sa senyoria totes les altres donzelles que restauen dix los. Mes filles siau molt alegres de la collocacio de vostres majors jermanes que ensemps ab elles sereu acullides e amades en la cort del meu fill. ¶ Quia in domo eius mansiones multe sunt. Car en la real casa de sa altesa y ha tantes posades e officis que totes podeu esser molt ben aposentades e dignament collocades: e per sa magestat amades com a filles e germanes. ¶ E hoint aço totes les virtuoses donzelles ab gran goig besaren la ma a la senyora e leuarense a ballar festejant sa senyoria e lo seu prenyat. ¶ Tunc psallat fides: spes tripudiat: exl´tat caritas: deuotio plaudat: iubilat puritas: et sinceritas iocundetur. Car lauors la sancta fe trobant se molt feruent alça la sua veu e canta e loha lo senyor e la sua noua venguda. La sperança faltaua per sobres de gran goig. Alegras infinidament la sancta caritat. La deuocio inflamada comença a tocar palmes. La sancta puritat feya grandissimes festes. Hague goig singular la verdadera sinceritat. E axi totes ballant cantaren ab gran goig armonia dient. ¶ Cantate domine nostre canticum nouum laus eius in congregatione iustorum: Letentur celi de gloria eius insule maris et totus orbis. Volent dir. Cantau totes les coses creades a la senyora nostra cançons nouelles: resone la lahor de sa senyoria en la congregacio dels justs: e les illes (jlles) de la mar e tota la terra (orbis: orbe): car per lo fruyt del seu ventre tots som reparats. ¶ E acabat lo ballar vengueren les dites donzelles ab gran reuerencia dauant la senyora: e ficant lo genoll en terra adoraren lo seu glorios ventre: dient a sa senyoria. O excellent senyora que ara queus trobau mare de deu poden los miserables recorrer a vostra merce: dient ab gran confiança. ¶ O gloriosa spes nostra tuo filio nos comenda: tu nos sibi representa: quia in te dulcis Maria speramus vt nos deffendas in eternum. Volent dir. O gloriosa sperança nostra comanau nos senyora al vostre excellent fill: quens guart ens defena: presentau nos senyora a la clemencia sua: quens accepte a la seruitut sua: car en vos dolça senyora Maria speram: quens defendreu de tot perill eternalment.

Tome V, Q - Quais, Cais - Carreforc

LEXIQUE ROMAN 

OU

DICTIONNAIRE 

DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 

COMPARÉE

AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE. 

TOME V. 

Q.-Z.

DE L'IMPRIMERIE de CRAPELET,

RUE DE VAUGIRARD N° 9.

LEXIQUE ROMAN 

OU

DICTIONNAIRE 

DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 

COMPARÉE

AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE,

PRÉCÉDÉ

DE NOUVELLES RECHERCHES HISTORIQUES ET PHILOLOGIQUES, 

D'UN RÉSUMÉ DE LA GRAMMAIRE ROMANE,

D'UN NOUVEAU CHOIX DES POÉSIES ORIGINALES DES TROUBADOURS,

ET D'EXTRAITS DE POËMES DIVERS;

PAR M. RAYNOUARD,

MEMBRE DE L'INSTITUT ROYAL DE FRANCE (ACADÉMIE FRANÇAISE ET ACADÉMIE DES INSCRIPTIONS ET BELLES-LETTRES),

SECRÉTAIRE PERPÉTUEL HONORAIRE DE L'ACADÉMIE FRANÇAISE, ETC.

 

TOME CINQUIÈME

Q.-Z.

A PARIS, 

CHEZ SILVESTRE, LIBRAIRE, 

RUE DES BONS-ENFANTS, N° 30.

1843.

Q

Q, s. m., dix-septième lettre de l'alphabet, et treizième des consonnes, q.

Devetz saber que q et k han motas vetz so de c.

(chap. Debéu sabé que q y k tenen moltes vegades so de c.)

Leys d'amors, fol. 4.

Vous devez savoir que q et K ont de nombreuses fois son de c.

Quais, Cais, adv., lat. quasi, quasi, presque. 

Quais mi eis en dezam.

B. Zorgi: Atressi com lo.

Presque moi-même j'en hais.

Los hueills a gros e cais escurs.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les yeux il a gros et presque obscurs.

ANC. CAT. Quaix, quaaix, quax. CAT. MOD. Quasi, casi. ESP. Casi. PORT. IT. Quasi. (chap. Casi.)

2. Quaysque, Caisque, Caisce, conj. comp., quasi comme, presque comme, 

de même que.

Ab tant de josta lui se leva

Caisc' als autres dones solatz.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 

En même temps elle se lève d'auprès de lui quasi comme (si) aux autres elle donnât soulas.

Quaisqu' om oblit so que non ve soven.

Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.

De même qu'homme oublie ce qu'il ne voit pas souvent.

Qual, Qal, Cal, pr. rel., lat. qualis, quel.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Si voletz saber quals es.

P. Vidal: A per pauc de.

Si vous voulez savoir quelle elle est.

Cals es nostra vida? Aitals es coma fums. 

Trad. de Bède, fol. 82.

Quelle est notre vie? Telle elle est comme fumée.

Prov. Cal senhor, tal maynada. V. et Vert., fol. 76.

Quel seigneur, tel domestique.

Loc. Ieu no i sai ni tal ni qual.

B. Zorgi: Jhesu Crist per.

Je n'y sais ni tel ni quel (aucun).

Tota la teladura en que a X flessadas, qual mais qual mens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 111.

Toute la toilure en quoi il y a dix couvertures, quel davantage quel moins (soit plus soit moins).

CAT. Qual. ESP. Cual. PORT. Qual. IT. Quale. (chap. lo cual, los cuals, la cual, les cuals; quin, quins, quina, quines.)

Ce pronom se combinait avec l'article, qui le précédait toujours et avec toutes ses inflexions.

De tres lairos

Lo qual pres piez per emblar menudiers. 

T. de Blacas et de P. Pelissier: En Pelissier.

De trois larrons lequel prit pire pour voler menues choses.

Ma dona, Na Alazais, molher d'En Barral de Marcelha, la qual amava mot P. Vidal. V. de P. Vidal.

Ma dame, dame Alazais, femme du seigneur Barral de Marseille, laquelle aimait moult Pierre Vidal.

Li cal combatian per la ley. La nobla Leycson.

Lesquels combattaient pour la loi.

Atrobero gran multitut

De paupra gen que segro tug,

Entre los quals Alexi fo.

V. de S. Alexis.

Trouvèrent grande multitude de pauvre gent qui suivirent tous, entre lesquels Alexis fut. 

Il s'employait parfois adjectivement.

Del cal huou pueys lo sanct capos issi.

Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.

Duquel oeuf puis le saint chapon sortit.

La terra fes redonda, establa fermamens,

La cal enclau la mar movabla e brugens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

La terre il fit ronde, stable fermement, laquelle enclôt la mer mobile et grondante.

En los cals sirventes demostrava molt de belas razos.

V. de P. Cardinal.

Dans lesquels sirventes il démontrait moult de belles raisons.

Paraulas, las quals vuelh be qu' entendatz. Philomena. 

Paroles, lesquelles je veux bien que vous entendiez.

2. Qualque, Calque, pron. indéf., quelque.

Que m vengues de vos qualsque bes.

P. Vidal: Nulhs hom no s pot.

Qu'il me vînt de vous quelque bien.

Que d'amor qualsque jauzimens

No m vengues o qualsque presens,

O qualque merce no y trobes.

G. Pierre de Cazals: Ja no cugey.

Que d'amour quelque jouissance ou quelque présent il ne me vînt, ou que quelque merci je n'y trouvasse.

Ves qualque part que ieu tenha.

G. Faidit: Una dolors.

Vers quelque part que je tienne (j'aille).

ANC. CAT. Qualque. ANC. ESP. Cualque, cualquer. IT. Qualche. 

(chap. Consevol : cual se vol, cual se vullgue.)

3. Qualaquom, Qualacom, (página cortada a la derecha) Queacom, Calacon, Calsacom, Quecun, indéf., quelque.

Per merce us prec e per humilitat,

Qu' en vos trobes qualaquom pietat.

Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.

Par merci je vous prie et par indulgence, qu'en vous je trouvasse quelque pitié.

Presentiers non sera ja,

Si queacom ben dig no i a.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il ne sera jamais agréable, si quelque bien *dit il n'y a pas. 

Vas qualacom latz,

Giraud de Borneil: Ges aissi.

Vers quelque côté.

- Subst. Quelque chose.

Eu non posc dir quecun que gaz non sia. 

T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics.

Je ne puis dire quelque chose qui raillerie ne soit. 

Adv. Quant an queacom viscut. 

P. Cardinal: Sirventes.

Quand ils ont quelque peu vécu.

- Chacun.

Que calacon n' escapara. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 18.

Que chacun en échappera. 

Si calsacom non es joios.

Roman de Jaufre, fol. 79.

Si chacun n'est pas joyeux.

(N. E. El catalán usa quelcom; Google sólo encuentra registros después de 1900, y el primer resultado que me sale es de la RTVE, jodó con la tele de los rojos, la televisión española.)

4. Queacomet, adv, dim., quelque petit peu.

Ins en las nars queacomet.

Ades torsen queacomet.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Au-dedans des narines quelque petit peu.

Incessamment tordant quelque petit peu. 

5. Qualitat, s. f., lat. qualitatem, qualité, propriété, nature.

A mortal qualitat 

L' efan qu' en aquel temps es nat.

Brev. d'amor, fol. 33.

A mortelle qualité l'enfant qui en ce temps est né.

Per destrempamen de las qualitatz, las quals son caut, freg, sec et humit.

V. et Vert., fol. 68.

Par déréglement des propriétés, lesquelles sont chaud, froid, sec et humide.

CAT. Qualitat, calitat. ESP. Cualidad. PORT. Qualidade. IT. Qualità, qualitate, qualitade. (chap. cualidat, cualidats.)

6. Qualitatiu, adj., qualificatif.

Qualitativas, coma belamens, sanamens.

(chap. Cualitatives o cualificatives, com bellamen, sanamen, torpemen, sabiamen, milagrosamen, etc, etc.)

Leys d'amors, fol. 100.

Qualificatives, comme bellement, sainement.

IT. Qualitativo. (ESP. cualitativo, cualitativos, cualitativa, cualitativas: perteneciente o relativo a la cualidad, atributivo, adjetivo, propio, específico, peculiar.) (chap. Cualitatiu, cualitatius, cualitativa, cualitatives; calificatiu, calificatius, calificativa, calificatives : atributiu, adjetiu, propri o propi, espessífic, peculiá.)

Quan, Qan, Can, adv., lat. quando, quand, lorsque.

Quan vei l' alaudeta mover

De joi sas alas contra 'l rai.

B. de Ventadour: Quan vei.

Quand je vois l'alouette mouvoir de plaisir ses ailes contre le rayon.

(N. E. alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap. Es la imache de dal.)

Aten gierdon,

Et aurai l' en, qan aurai servit pron

Vostre gen cors fazonat per rason.

Blacasset: Gerra mi play.

J'attends guerdon, et je l'en aurai, quand j'aurai servi assez votre gentil corps façonné par raison.

Can pes cum soi tornat desamoros.

Folquet de Marseille: Per Deu amor.

Quand je pense comme je suis devenu indifférent.

Adv. comp. Son punit can que can

Mal e fallimen fan.

Nat de Mons: Sitot non es.

Sont punis quand et quand mal et faute ils font.

Car si la fes de re,

Can que can se desfara.

Nat de Mons: Al bon rey.

Car s'il la fit de rien, tôt ou tard elle se défera. 

ANC. ESP. Que jurastes al rey quant vos dixo su rancura.

Poema de Alexandro, cop. 406.

CAT. Quand. ESP. MOD. Cuando. PORT. IT. Quando. 

(chap. Cuan; pregunta: ¿cuán?)

2. Lanquan, conj., lorsque, quand.

Lanquan fuelhon bosc e guarrit. (guarricx)

B. de Ventadour: Lanquan.

Lorsque feuillent bois et chênes.

Lanquan li jorn son lonc en mai.

G. Rudel: Lanquan.

Lorsque les jours sont longs en mai.

ANC. FR. En lan quan furent évesques Joseph e Cayphas.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. Bibl. Harléienne.

3. Quandius, conj., tandis que, aussi long-temps que.

Nos, jove omne, quandius que nos estam.

Poëme sur Boèce.

Nous, jeunes hommes, aussi longtemps que nous sommes. Conj. comp. Tandius sera lo pobles ses peril quandius sabra fre de santor sofrir.

Trad. de Bède, fol. 8.

Aussi longtemps le peuple sera sans péril que longtemps il saura le frein de piété souffrir.

Quant, Quan, Cant, Can, adv., lat. quantum, combien, quant, que.

Ailas! Quant cuiava saber

D' amor, e quant petit en sai!

B. de Ventadour: Quan vei.

Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien peu j'en sais!

Non esgardes quant plenas mas aport chascus a Deu, mas quant puras.

Trad. de Bède, fol. 7.

Que tu ne regardes pas combien pleines mains apporte chacun à Dieu, mais combien pures.

Loc. Us no sap de que ni quan 

Li er ops qu' om lo cosselhes. 

Giraud de Borneil: Alegrar.

Un (seul) ne sait en quoi mi combien il lui sera nécessaire qu'on le conseillât. 

Adv. comp. A cels que Dieu non creiran, no aprofechera ni tan ni can.

Liv. de Sydrac, fol. 95.

A ceux qui Dieu ne croiront pas, il ne profitera ni tant ni quant (ni peu ni prou). 

Ara vei q' eu no m posc tan ni quan

Partir de lieis, tant es grans sa valors.

Perdigon: Anc no cujei.

Maintenant je vois que je ne me puis tant ni quant (aucunement) séparer d'elle, tant est grand son mérite.

ANC. FR. 

Ke ne se puéent ne tant ne quant aidier.

Roman de Gérard de Vienne, v. 2994.

Gerars tant ne quant ne s'areste.

Roman de la Violette, p. 148. 

En cant ama Dieu plus ardenmen, en tant lo recembla plus propriamen.

V. et Vert., fol. 33.

En combien (plus) il aime Dieu plus ardemment, en tant (plus) il lui ressemble proprement.

Prép. comp.

Res de be no y falh mas quan merces.

P. Raimond de Toulouse: Si cum selui.

Rien de bien n'y manque excepté merci.

Vai nuda, mas quan d'un pauc d' orfres.

G. Faidit: De lieis.

Elle va nue, excepté d'un peu d'orfroi.

Conj. Lo veray filh de Dieu cant a sa divinitat, e filh de la Verge cant a sa humanitat. V. et Vert., fol. 37.

Le vrai fils de Dieu quant à sa divinité, et fils de la Vierge quant à son humanité.

CAT. Quant a aquel nolieiament.

Consolat de la Mar, cop. 213.

IT. Quanto a dir qual' era è cosa dura.

Dante, Inferno, I.

Conj. comp. Quant que m fezes ejauzir

Amors, era m fai plorar.

Rambaud de Vaqueiras: Del rei d' Aragon.

Combien que me fit réjouir Amour, maintenant il me fait pleurer.

Ieu non crei qu' enquer, quan que n' estia,

No m' autrey tot so qu' er mi desautreya.

G. Pierre de Cazals: Ja tant no.

Je ne crois pas qu'encore, quoi qu'il en soit, elle ne m'octroie tout ce que maintenant elle me refuse.

En cant es de nos, nos em totz paures de poder.

A sa divinitat, so es a dire en cant que es Dieus.

V. et Vert., fol. 45 et 4.

Pour ce qui est de nous, nous sommes tous pauvres de puissance.

A sa divinité, c'est-à-dire en tant qu'il est Dieu.

Tan quan la vida m' er durans.

(chap. Tan com la vida me durará.)

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Autant que la vie me sera durant.

CAT. Quant, quan. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. (chap. Cuan; tan com.)

2. Quant, cant, adj., quant, combien, quel nombre.

Calhs ni cans hi moriro, nuls no us ho poyria comtar. Philomena.

Quels ni combien y moururent, nul ne vous le pourrait conter. 

Ai! quantas vetz plor lo dia!

Augier: Per vos.

Ah! combien de fois je pleure le jour! 

De quantas que sillabas sia. Leys d'amors, fol. 8.

De quel nombre de syllabes que (ce) soit.

Loc. Tot y es quant y cove.

Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai.

Tout y est ce qui y convient.

Tot quant auch ni vei lo cor m' esmaia.

B. Zorgi: Mout.

Tout ce que j'entends et vois m'agite le coeur.

CAT. Quant. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. 

(chap. Cuan, cuans, cuanta, cuantes.)

3. Quantitat, Cantitat, s. f., lat. quantitatem, quantité, volume.

Li rendon gran quantitat d' aur.

Saber no si pot nombres ni cantitatz.

(chap. Sabé no se pot - ni lo - número - ni la - cantidat.)

V. de S. Honorat.

Lui rendent grande quantité d'or.

Savoir ne se peut nombre ni quantité.

A la raso de sa cantitat.

Liv. de Sydrac, fol. 77.

A la (en) raison de son volume.

CAT. Quantitat. ESP. Cuantidad, cantidad. PORT. Quantidade. IT. Quantità, quantitate, quantitade. (chap. Cantidat, cantidats.)

4. Quantitatiu, adj., quantitatif, de quantité.

Quantitativas, coma pauc..., gayre. Leys d'amors, fol. 100.

De quantité, comme peu..., beaucoup. 

CAT. Quantitatiu. ESP. Cuantitativo. PORT. IT. Quantitativo. 

(chap. de cantidat: cuantitatiu, cuantitatius, cuantitativa, cuantitatives, com: poc, mol, massa, massa poc, gens, una mica, a tope, a cormull, etc.)

5. Enquant, Encant, s. m., lat. in quantum, encan.

Del fact dels encans. Charte de Gréalou, p. 76.

Du fait des encans.

Si vendran al enquant. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 255.

Se vendront à l'encan.

CAT. Encant (N. E. Plaça o plassa dels encants, Barchinona, Barcelona).

ANC. ESP. Encante. ESP. MOD. Encanto. IT. Incanto.

(chap. Se vendrán al encán : subasta : ¿en cuán se ven aixó?)

6. Encantaire, Encantador, s. m., encanteur, huissier-priseur.

Al encantaire e al subastaire.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 42.

A l'encanteur et au subhastateur.

Que li cossols... puescan... elegir encantadors. Charte de Gréalou, p. 76.

Que les consuls... puissent... élire encanteurs.

(chap. Encantadó, subastadó, encantadós, subastadós, encantadora, subastadora, encantadores, subastadores. Té diferens significats.)

7. Inquantar, Enquantar, v., encanter, mettre à l'enchère, mettre à prix.

Inquantar... revas, desenas, vintenas, gabellas.

Statuts de Provence. BOMY, p. 1.

Encanter... rêves, dizaines, vingtaines, gabelles.

Part. pas. Lo crompador de las causas encantadas.

(chap. Lo compradó o crompadó de les coses encantades : que están al encán - p. ej. bens de la almoina o almoyna - subastades; comprá, crompá.)

Charte de Gréalou, p. 76.

L'acheteur des choses mises à prix.

CAT. ESP. Encantar. IT. Incantare. (chap. Encantá : encanto, encantes, encante, encantem o encantam, encantéu o encantáu, encanten; encantat, encantats, encantada, encantades; yo encantaré; yo encantaría; si yo encantara; encantás signifique despistás, alelás, quedás com un muermo o plantat com un estaquirot. Encantá : enchisá, hechisá; encantamén, encantamens.)

Quar, Qar, Car, conj., lat. quare, car, parce que, puisque.

Crida e ucha: Morz, a me quar no ves? Poëme sur Boèce.

Crie et invoque: Mort, à moi pourquoi ne viens-tu?

Del joven rei me platz, car non s' esmaia

Per paraulas.

Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.

Du jeune roi il me plaît, parce qu'il ne s'effraie pas pour paroles.

Qar no vuel mos chantar aia sal.

Durand de Carpentras: Un sirventes leugier.

Car je ne veux pas que mon chanter ait sel.

Conj. comp. Fes se joglar per so car ac perdut tot son aver a joc de datz.

(chap. Tomás Bosque se va fé juglar perque habíe perdut tot lo seu habé al joc de dados. Ah no, que va sé Gaucelm Faidit. Ángel Villalba tamé es juglaret.)

V. de G. Faidit.

Il se fit jongleur parce qu'il eut perdu tout son avoir à jeu de dés.

Per so car no son gaire

Amat li fin aman.

B. de Ventadour: Quan la doss' aura.

Pour cela que ne sont guère aimés les fidèles amants.

ANC. CAT. Quar. CAT. MOD. ANC. ESP. Car. ANC. IT. Quare. 

(chap. Ya que, perque, a causa de.)

Quatre, Catre, nom de nombre, lat. quatuor, quatre.

Ce nom de nombre était ordinairement employé adjectivement, comme 

désignant la qualité numérique du nom auquel il se rapportait.

Creet Dieus, quan li plac, los quatres elemens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Dieu créa, quand il lui plut, les quatre éléments.

De catre vetz lo jorn n' a pro.

(chap. En cuatre vegades al día ne té prou.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

De quatre fois le jour il en a assez.

Subst. A ben chantar,

Coven amar

E locs e grazirs e sazos,

Mas s' ieu n' agues dels quatre dos, 

Non cug qu' els autres esperes.

Giraud de Borneil: A ben chantar.

Pour bien chanter, convient aimer et lieu et plaire et saison, mais si j'en avais des quatre deux, je ne pense pas que les autres j'espérasse. 

ANC. FR. On a vu que Pierre de Corbiac avait ajouté un s euphonique dans 

l'exemple cité; les trouvères en firent autant:

Quand vous faictes les meslemens

De tous vos quatres élémens.

Rép. de l'Alchymiste. Attribué à J. de Meung, v. 372.

CAT. Quatre. ESP. Cuatro. PORT. Quatro. IT. Quattro. (chap. cuatre.)

2. Quart, Cart, s. m., lat. quartus, quart, quatrième.

De meg aripin de vinea, lo cart. Titre de 987.

(chap. De mich “aripin” (arpén) de viña, lo cuart, la cuarta part. Ojo com cambie lo ocsitá del añ 987 en lo chapurriau del añ 2026, a 30.1.)

De demi-arpent de vigne, le quart.

Loc. Sostenetz me lo ters e 'l cart

De desyr que m destruy e m' art.

Arnaud de Marueil: Dona sel que.

Soutenez-moi le tiers et le quart de désir qui me détruit et me brûle.

Leys on pretz pueia de ters a quart.

Deudes de Prades: El temps.

Elle où mérite monte de tiers à quart.

ANC. FR. Que teus se melle de Renart

Qui n'en siet le tierc ne le quart.

Roman du Renart, t. IV, p. 115.

- Cousin issu de germain.

S' ai fraire, cosin ni quart.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Si j'ai frère, cousin et quatrième.

- Sorte de monnaie.

V moutons, cinq gros, tres cartz.

Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 241.

Cinq moutons, cinq gros, trois quarts.

- Sorte de mesure ou de poids.

Carts de vi..., carts de pa.

(chap. Cuarts de vi..., cuarts de pa; fícam un cuart de kilo - o quilo - de formache, Ramón, li diría a mon tocayo del estang o estanc de Beseit.)

Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 270.

Quarts de vin..., quarts de pain.

ANC. FR. Une pinte de vin, autrement nommé quart audit pays.

Lett. de rém., Carpentier, t. III, col. 461.

Adj. Lo quart peccat contra lo S. Esperit.

La quarta guerra que fay homs... es contra sos vezis.

(chap. La cuarta guerra que se fa (fa l'home)... es contra sons vissis.)

V. et Vert., fol. 11.

Le quatrième péché contre le Saint-Esprit.

La quatrième guerre que fait l'homme... c'est contre ses vices.

CAT. Quart. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto. (chap. Cuart, cuarts, cuarta, cuartes; lo 4° pis, la 4a part, los cuarts del rellonge; Cuart : Cuarte de Huerva; Quin o Quinto : Quinto de Ebro. Los noms venen de la mida de distansia dels romanos.)

3. Quarter, adj. num., quatrième.

Subst. Quan ven a la quartera;

Senher, a vos mi ren.

Un Troubadour Anonyme: Per amor.

Quand je viens à la quatrième; seigneur, je me rends à vous.

ANC. CAT. Quarter. (N. E. No sé si alguien se ha dado cuenta en este Lexique Roman, que muchas palabras en occitano, lengua romana, langue romane, son exactamente las mismas en catalán, ya que este siempre fue un dialecto de esta lengua, la lengua de oc, och, hoc, òc : sí afirmativo. En 1505 aún encuentro algún texto catalán donde escriben hoc, o variantes, y significa sí.)

4. Quartament, adv., quatrièmement.

Quartament requier.

Eluc. de las propr., fol. 15.

Quatrièmement requiert.

ANC. ESP. Cuartamente. (chap. cuartamen, cuártamen, lo acento va a la primera a, y com es esdrújula, se fique tilde; cuatre vegades, es la cuarta vegada que tu dic, cuártamen tu repetixco, saboc, a vore si ten enteres. 

Yo fach aná esta paraula, palabra o palaura alguna vegada, no mol assobín.)

5. Cartal, s. m., lat. quadrantal, quartant, sorte de mesure.

Aion sesteiral, emenal, cartal e miei cartal.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.

Aient setier, émine, quartaut et demi-quartant. 

ESP. Cuartal.

6. Quartan, Cartan, adj., lat. quartanus, quartaine, qui revient tous les 

quatre jours.

Les Latins disaient quartana, en sous-entendant febris.

Qu' el jagues XIIII ans de la febre cartana. 

Guillaume de la Tour: Un sirventes.

Qu'il jût quatorze ans de la fièvre quartaine.  

De mal d' uelhs dona gariso

E de la febre quartana

E de la cotidiana.

Brev. d'amor, fol. 50.

De mal d'yeux donne guerison et de la fièvre quartaine et de la quotidienne.

7. Quartanari, Cartanari, adj., quartenaire, qui a la fièvre tous les quatre jours.

De cantanaris atressi

De febre.

V. de S. Alexis. (N. E. Hoja cortada en el scan.)

Des quartenaires pareillement de fièvre.

Vianda sana al quartanari.

Eluc. de las propr., fol. 73.

Nourriture saine à qui a la fièvre tous les quatre jours.

CAT. Quartanari. ESP. Cuartanario. PORT. IT. Quartanario.

8. Quaternari, adj., lat. quaternarius, quaternaire, qui vaut quatre.

Subst. Ajustament de unitat a nombre ternari engendra quaternari.

Eluc. de las propr., fol. 279.

Addition d'unité à nombre ternaire engendre quaternaire.

ESP. Cuaternario. PORT. Quaternario. (chap. Cuaternari, cuaternaris, cuaternaria, cuaternaries; cuatrenari, cuatrenaris, cuatrenaria, cuatrenaries.)

9. Cartar, v., lat. quartare, quarter, donner une quatrième façon, en parlant du nombre des labours donnés à la terre.

Cartar las terras o quintar.

Tit. de 1315. DOAT, t. LXXXIX, fol. 180.

Quarter ou quinter les terres.

ESP. Cuartar. (chap. después de llaurá: mantorná.)

10. Quatredian, adj., de quatre jours.

Voyez DIA. (N. E. Palabra que sale en textos referidos a Lázaro, su muerte y resurrección.)

11. Quarta, s. f., quarte, intervalle de quatre tons, terme de musique.

La quarta e la quinta...

S' acordon per descort.

Pierre de Corbiac: El nom de.

La quarte et la quinte... s'accordent par discordance.

- Sorte de mesure.

Chascuna peazos dona al senhor, l' an (*una) carta de froment.

Charte de Montferrand, de 1248.

Chaque domicile donne au seigneur, par an, une quarte de froment.

CAT. Quarta. ESP. (chap.) Cuarta. PORT. IT. Quarta.

12. Carton, Carto, s. m., quarton, sorte de mesure.

Dos cens cartos de blat.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 6.

Deux cents quartons de blé.

Lo carto del froment, a Tholoza, XIII lhioras de tornes. (liuras, lliuras, lliures)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 211.

Le quarton du froment, à Toulouse, treize livres de tournois.

- Quarteron, quatrième partie de la livre.

Aia hom... candelas, cascuna d'un carto. De las Messas.

Qu'on ait... chandelles, chacune d'un quarteron.

CAT. Quarto. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto.

13. Cartairon, Cartairo, s. m., quarteron, quatrième partie de la livre.

E 'ls cartairos, e 'ls miegs cartairos. Cartulaire de Montpellier, fol. 148.

Et les quarterons, et les demi-quarterons.

ESP. Cuarterón. PORT. Quarterão. IT. Quarterone. (chap. Cuarteró, cuarterons.)

14. Quartayronal, adj., de quarteron.

CCC candelas cays quartayronals

E cremans.

Carya Magalon., fol. 40.

Trois cents chandelles presque de quarteron et brûlantes.

15. Carteira, Cartieira, Cartiera, s. f., quartière, sorte de mesure.

Entro una carteira.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.

Jusqu'à une quartière.

Cartieira e mieia de civada. Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317.

Quartière et demie d'avoine.

I cartiera de setgle. Cartulaire du Bugue, fol. 21.

Une quartière de seigle.

ANC. FR. La charge, le cestier, la cartière, le civadier. 

Tit. de 1564. Du Cange, t. V, col. 1044.

ESP. Cuartera.

16. Quartayrada, Cartairada, s. f., quarterée, sorte de mesure agraire. 

X sextayradas o quartayradas.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 1.

Dix sesterées ou quarterées. 

III cartairadas de prat. Tit. de 1245. Arch. du Roy., J. 317.

(chap. Tres cuarterades de prat. Mida agraria : cuarterada.)

Trois quarterées de pré.

17. Cartaria, s. f., bas. lat. quartagium, quartelage.

De Laurière, dans son Glossaire du Droit français, l'explique en ces termes: 

C'est un droit injuste en vertu duquel les seigneurs voloient ou usurpoient la quatrième partie des blez ou des vins recueillis par les habitans. 

Demes o cartarias. Brev. d'amor, fol. 125.

Dîmes ou quartelages.

18. Quadrant, Quadran, s. m., lat. quadrantem, quart, quatrième partie, cadran.

Quadrant es espazi de VI horas, que so la quarta partida del dia natural.

Eluc. de las propr., fol. 126.

Le cadran est espace de six heures, qui sont la quatrième partie du jour naturel.

- Horloge solaire.

Per lur art d' astrolomia

Et amostrar la quantitat

Del espazi sobrenomnat,

An astralabi e quadran.

Brev. d'amor, fol. 28.

Pour leur art d'astronomie et montrer l'espace susnommé, ils ont astrolabe et cadran.

CAT. Quadrant. ESP. Cuadrante. PORT. IT. Quadrante. (chap. Cuadrán, cuadrans : la cuarta part del día.)

19. Cadriu, s. m., lat. quadrivium, carrefour.

Del cercle meian fes relays

Per lo cadriu, si com tays.

V. de S. Honorat.

Du cercle moyen il fit abandon pour le carrefour, ainsi comme il convient.

ESP. Cuadrivio. IT. Quadrivio.

20. Quadrigal, adj., lat. quadrigalis, de quadrige.

Cavals quadrigals, so es deputats a tyrar quarreta que requier quatre cavals.

Eluc. de las propr., fol. 246.

Chevaux de quadrige, c'est-à-dire destinés à tirer char qui requiert quatre chevaux. (chap. caball cuadrigal, caballs cuadrigals.)

21. Quadrangle, s. m., quadrangle, qui a quatre angles.

Voyez Angle. (chap. Cuadrat, cuadrats, de cuatre anguls o racons; triángul : de tres anguls.)

22. Quarre, s. m., quadruple.

On pot demandar la pena del doble o de quarre aitans com la causa val.

Trad. du Code de Justinien, fol. 25.

On peut demander la peine du double ou du quadruple autant comme la cause vaut.

23. Quartumprar, v., lat. quadruplicare, quadrupler.

Ara es venguda la ora que ho quartumpraras per sert. Philomena.

(chap. Ara es vinguda (ha vingut) l'hora que u cuadriplicarás per sert.)

Maintenant est venue l'heure que tu le quadrupleras pour sûr.

CAT. Quadruplicar. ESP. Cuadriplicar. PORT. Quadruplicar. IT. Quadruplicare.

(chap. Cuadriplicá, cuatriplicá: cuatriplico, cuatripliques, cuatriplique, cuatripliquem o cuatriplicam, cuatripliquéu o cuatriplicáu, cuatripliquen; cuatriplicat, cuatriplicats, cuatriplicada, cuatriplicades; yo cuatriplicaré; yo cuatriplicaría; si yo cuatriplicara.)

24. Cazern, Qadern, s. m., lat. quaternus, tableau à quatre colonnes.

Comandet qu' om lh' escreyches los VII psalmes penitencials, e fetz los metre per cazerns en la paret.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.

Il ordonna qu'on lui écrivit les sept psaumes pénitentiaux, et il les fit mettre par tableaux à quatre colonnes sur le mur.

- Cahier, livre. 

On fit usage du mot cahier à cause de la division quaternaire des feuilles des manuscrits.

Mas en qual cazern

Trobatz qu' on dey' aucire,

Roma, 'ls chrestias.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Mais dans quel livre trouvez-vous, Rome, qu'on doive tuer les chrétiens.

Un manuscrit donne la variante qadern.

CAT. Quadern. ESP. Cuaderno. PORT. IT. Quaderno. 

(chap. Cuadern, cuaderns; llibreta, llibretes; llibret, llibrets, com los de historia de Beseit, de Luis Latorre Albesa y alguns colaboradós.)

25. Cazernal, s. m., registre.

Pezet lo cazernal XII libras meia. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.

Le registre pesa douze livres et demie. 

26. Quazern (+ cazern), adj., lat. quaterni, quaterné, quatre à quatre.

Coblas cazernas (o quazernas). Leys d'amors, fol. 33.

Couplets quaternés.

(N. E. La página 8 derecha está muy cortada, pero tengo el texto, por lo que se puede editar. Pondré * si no puedo leer.)

Subst. Las quazernas s' acordo de quatre en quatre.

Leys d'amors, fol. 33.

Les quaternées s'accordent de quatre en quatre.

27. Quatorze, n. de nombre, quatorze.

Mais val d' amor, si non es angoissos,

Un bell plorar no fan quatorze ris.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Davantage vaut d'amour, s'il n'est pas angoisseux, un beau pleurer que ne font quatorze ris.

May no vuelh dromadari menar ni cavalgar,

Qu' ieu, un jorn, ne volria XIIII trespassar. (XIV : 14)

Roman de Fierabras, v. 3668.

Plus je ne veux dromadaire mener ni chevaucher, vu que, un jour, j'en voudrais dépasser quatorze.

CAT. Catorse (catorze actualment). ESP. Catorce. PORT. Quatorze. IT. Quattordici. (chap. Catorse.)

28. Quatorzen, Catorzen, adj. num., quatorzième.

A quatorzen dia ardra

Cel e terra

Los XV Signes de la fi del mon.

Au quatorzième jour brûlera ciel et terre.

- Subst. Quatorzaine, espace de quatorze jours.

Tota persona... a quatorzena de pagar.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.

Toute personne... a quatorzaine pour payer.

CAT. Catorsé. ANC. ESP. Cuatorceno, catorceno. PORT. Quatorzeno.

IT. Quattordecimo. (chap. Quinse díes, s'afegix un día a catorse, dos semanes.)

29. Quaranta, n. de nomb., lat. quadraginta, quarante.

Per la colpa d' una fals' amairis

Que fes ves mi enguans e tracios,

Per que ieu fauc los quaranta perdos.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Pour la faute d'une fausse amoureuse qui fit envers moi tromperies et trahisons, par quoi je fais les quarante indulgences.

Quaranta codes si levara

Sobr' al pus aut luoc.

Les XV Signes de la fi del mon.

Quarante coudées s'élèvera au-dessus du plus haut lieu. 

CAT. Quaranta. ESP. Cuaranta (cuarenta). PORT. Quarenta. IT. Quaranta.

(chap. Coranta; 40; una corantena : cuarentena de una enfermedat.)

30. Caranten, adj., quarantième.

El temple, al caranten jorn. Passio de Maria.

Au temple, au quarantième jour.

Subst. Lo diluvis duret sobre la terra XL dias, el caranten dia comtat.

Liv. de Sydrac, fol. 48.

Le déluge dura sur la terre quarante jours, le quarantième jour compté.

CAT. Quaranté. ANC. ESP. Cuaranteno (cuarenteno, cuadragésimo). 

IT. Quarantesimo.

31. Quarantena, Carantena, s. f., quarantaine, nombre de quarante.

VII ans e VII quarantenas de veray perdon. Carya Magalon, p. 11.

Sept ans et sept quarantaines de véritable pardon.

- Carême.

Fait si longua quarantena,

Mas hueymais

Sui al dijous de la cena.

Bertrand de Born: Cazutz sui. (cazut : caigut)

J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.

La mala carantena

O lo mal an ayatz.

P. Milon: S' eu anc d' amor.

Que le mauvais carême ou le mal an vous ayez.

ANC. FR.

De jeûner nuit et jour l'entière quarantaine.

La Boderie, Hymn. eccl., p. 173.

CAT. Quarantena. ESP. Cuarentena (Cuaresma). PORT. Quarentena.

IT. Quarantena, quarantana, querantina, quarentana, quarentina.

(chap. Cuarentena, cuarentenes; cuaresma, cuaresmes; corantena, corantenes.)

32. Carental, adj., quadragésimal, de carême.

Eu n' ai fach lo carental perdon.

G. Adhemar: Al chant d' auzel. 

J'en ai fait le pardon de carême.

33. Quadragezima, s. f., lat. quadragesima, quadragésime, premier dimanche de carême.

Quadragezima o quareme. Eluc. de las propr., fol, 128.

Quadragésime ou carême.

PORT. Quadragesima. (ESP. primer domingo de la Cuaresma: cuadragésima.)

34. Caresma, Karesma, Carema, Carama, s. f., carême.

Caresmas et avens.

(chap. Cuaresmes y advens : a + vindre, que vindrá, advén : adviento, advientos.)

Bertrand de Born: S' abrils.

Carêmes et avents.

Co en carema o en jorn de gran festa. V. et Vert., fol. 69.

Comme en carême ou en jour de grande fête.

Loc. Entro una festa, karesma entran.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.

Jusqu'à une fête, carême entrant.

Lendeman de carama 'ntran.

Petit Talamus de Montpellier, p. 152.

Le lendemain de carême entrant.

Es demostramens

Quan leva ni cant baissa la carema prenens.

Pierre de Corbiac: El nom del.

Elle est indication quand monte et quand descend carême prenant.

ANC. FR. A l'entrée de la quaresme. Villehardouin, p. 4.

Parlant du mardi-gras, autrement dict qaresme-prenant ou quaresm' entrant.

H. Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 182.

CAT. Quaresma. ESP. Cuaresma. PORT. Quaresma. IT. Quaresima. 

(chap. Cuaresma; yo ya hay viscut casi coranta vuit Cuaresmes.)

35. Quaresme, Quareme, s. m., carême.

Quadragezima o quareme. 

Del quaresme. 

Eluc. de las propr., fol. 128.

Quadragésime ou carême.

Du carême.

36. Caresmal, Karesmal, Kareimal, adj., de carême.

Establi lo dejunh caresmal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.

Établit le jeûne de carême.

Una galina kareimal. Cartulaire du Bugue, fol. 26.

(chap. Una gallina cuaresmal; y una polla al olla.)

Une poule de carême.

CAT. Quaresmal. ESP. Cuaresmal. PORT. Quaresmal. IT. Quaresimale.

(chap. Cuaresmal, de la Cuaresma; va establí lo dijú cuaresmal.)

37. Quartier, Cartier, s. m., quart, quartier, portion.

Ieu serai vius o serai per quartiers.

(chap. Yo estaré viu o estaré fet a cuarts : descuartisat.)

Bertrand de Born: Miez sirventes.

Je serai vivant ou je serai par quartiers.

Colompnas e marmes entiers

A fag espessar per cartiers.

V. de S. Honorat.

Colonnes et marbres entiers il a fait briser par quartiers.

Trenquem lo, e rausticam ne un cartier.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.

Coupons-le, et rôtissons-en un quartier.

Fig. Amicx, s' acsetz un cartier (N. E. acsetz : aguetz : haguereu : tinguereu.)

De la dolor que m malmena.

T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.

Ami, si vous eussiez un quart de la douleur qui me malmène.

- En parlant d'un ennemi qui se rend.

Loc. Ja non er per lui livratz cartiers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.

Jamais ne sera par lui accordé quartier.

CAT. Quarter. IT. Quartiere.

- Terme de blason.

Massas et brans et escutz de cartiers.

P. Cardinal: Tendas e traps.

Masses et glaives et écus de quartiers (écartelés).

I escut en IIII cartiers, et en cascun cartier a I (1) leo.

Tarif des monnaies en provençal.

Un écu en quatre quartiers, et en chaque quartier a un lion.

ANC. FR. L'en li aporte un escu de quartier.

Roman de Gérard de Vienne, v. 234.

38. Esquartelar, v., écarteler, briser en quatre, se détacher.

No vol que del mur peira esquartel.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.

Il ne veut pas que du mur pierre se détache.

- Terme de blason.

Part. pas. Escut d' aur et d' azur escartelatz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 52.

Écu d'or et d'azur écartelé.

ANC. FR. Ke tot le fist fraindre et esquarteler.

Roman de Gérard de Vienne, v. 697.

PORT. Esquartelar, esquartajar. IT. Squartare. (ESP. Descuartizar; chap. Descuartisá : fé a cuarts. En lo cas del muro, escantellá : descantellá.)

39. Caire, Cayre, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille, pierre 

de l'angle, côté.

Las peyras e 'ls caires foro aparelhatz. Roman de Fierabras, v. 4397.

Les pierres et les carnes furent apprêtées.

Fan portals e bestors

De caus e d' arena ab caire.

Bertrand de Born: S' abrils.

Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.

Totz trei s' en son poiat de sobre un carne. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.

Tous trois s'en sont montés dessus une carne.

De possession que non aia que III cayres, per qual forma la destraras?

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 42.

De possession qui n'ait que trois côtés, par quelle manière la mesureras-tu? 

Loc. fig. Ab los fals brais

Dels lauzengiers savais,

Cui Dieu abais,

Se vira amors en cayre. 

G. Faidit: Ara m coven.

Avec les faux cris des médisants fourbes, que Dieu abaisse, se tourne amour de côte.

Cel qu' en petit de sazon

Torna son afaire en caire.

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.

Celui qui en peu de temps tourne son affaire de côté.

N' aia vergogna perduda,

Si que la meins afrontada

N' a laissat cazer un caire. 

Marcabrus: El son desviat.

En ait perdu la pudeur, tellement que la moins effrontée en a laissé tomber un coin.

ANC. FR. Tant est povre et mince de caire. Coquillart, p. 45.

CAT. Cayre. (chap. Pedra angulá o angular, del ángul, del racó; pedra tallada o picada per un picapedré; costat, paret.)

40. Cairon, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille.

Teule ni peira ni cairon. Roman de Jaufre, fol. 34.

Tuile ni pierre ni quartier.

Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.

Roman de Fierabras, v. 3900.

Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.

CAT. Cairo, cayro.

41. Cairar, Cayrar, v., lat. quadrare, carrer, équarrir, cadrer, disposer avec 

symétrie.

Part. pas.

Sayzic son espieut don lo fer fo cayrat. 

Roman de Fierabras, v. 1049.

Saisit son épieu dont le fer fut équarri. 

Qui ns poira la peira virar...

E viro que fo virada,

Et era grans e cairada.

Brev. d'amor, fol. 174.

Qui pourra nous tourner la pierre... Et virent qu'elle était tournée, et elle était grande et carrée.

Ar son nostres Frances sus en la tor cayrada.

Roman de Fierabras, v. 2745.

Maintenant sont nos Français sus en la tour carrée.

D' espallas ac una brasada...

E 'ls brasses grosses e cairatz,

E bellas mans, detz ben formatz,

E fon delgat per la centura.

Roman de Jaufre, fol. 7.

D'épaules il eut une brassée... et les bras gros et carrés, et belles mains, doigts bien formés, et il fut délié par la ceinture.

Rollan, lo nebot Karle, es e sos pes levatz;

Tota la gen l' agarda, tant es grans e cayratz. 

Roman de Fierabras, v. 2510.

Roland, le neveu de Charles, s'est en ses pieds levé; toute la gent le regarde, tant il est grand et carré.

En aut creis et a rams cairatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

*Croît en *haut et a rameaux disposés avec symétrie.

CAT. Quadrar. ESP. Cuadrar. PORT. Quadrar. IT. Quadrare.

(chap. Cuadrá, cuadrás : yo me cuadro, cuadres, cuadre, cuadrem o cuadram, cuadréu o cuadráu, cuadren; cuadrat, cuadrats, cuadrada, cuadrades : fort, forts, forta, fortes; yo cuadraría; yo cuadraré; si yo cuadrara lo sírcul o rogle.)

42. Caral, adj., carré.

El palais es bastit aitals

De grans peiras grossas carals,

E totz entorn claus e muratz

E menudamentz dentelatz.

Roman de Jaufre, fol. 36.

Le palais est bâti tel de grandes pierres grosses carrées, et tout autour clos et muré et menuement crénelé.

43. Cayradura, s. f., lat. quadratura, quadrature, carrure, carré, régularité, symétrie.

Fez desfar la cayradura

De la bella obra de natura.

La torre de gran bastiment

Am peyras de gran cayradura. 

V. de s. Honorat.

Fit défaire la quadrature de la belle oeuvre de nature.

La tour de grande bâtisse avec pierres de grande carrure.

Tu, destra l' avansa per petitas cayraduras et per petits conhets.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.

Toi, mesure le surplus par petits carrés et par petits coins. 

CAT. Quadratura. ESP. Cuadratura. PORT. IT. Quadratura. 

(chap. Cuadratura, cuadratures; famosa es la cuadratura del sírcul o rogle.)

44. Cairia, s. f., carne, fortification, bastion.

Anc no fo per els nulha salhia

Qu' els pogues retener, murs ni cairia. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.

Oncques ne fut pour eux nulle saillie, mur ni carne qui les pût retenir.

45. Acairar, v., équarrir, ajuster.

Part. pas. Las layssas son reforsadas,

Seguras e ben acairadas.

G. Riquier: Qui a sen.

Les lices sont renforcées, assujetties et bien ajustées.

46. Esquayrar, Escairar, Scayrar, v., équarrir, régler, mettre d'équerre.

Lo libre que ensenha de destrar et d' escayrar terras.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, som.

Le livre qui enseigne à mesurer et à équarrir les terres.

Tu, esquayraras la possession.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.

Toi, tu équarriras la possession.

Que s compassa e s' escaira 

Sa vos. 

Rambaud d'Orange: Car dous.

Vu que sa voix se compasse et se règle.

Scayra lo terme que veyras drech dels agachons.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 7.

Équarris le terme que tu verras droit des témoins.

CAT. Escayrar. ESP. Escuadrar. PORT. Esquadriar. IT. Squadrare. 

(chap. Escuadrá, fé a escuadra : medí; ángul recte.)

47. Escaire, Escayre, Scayre, s. m., équerre.

Sera l' escayre just.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 35.

L'équerre sera juste.

Fai que aias un scayre, et scayra lo terme que veyras drech dels agachons. 

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 7.

Fais que tu aies une équerre, et équarris le terme que tu verras droit des témoins.

CAT. Escayre. ANC. ESP. Escuardo (MOD. Escuadra). IT. Squadro.

(chap. Escuadra, escuadres.)

48. Scayrador, s. m., équarrisseur, celui qui met en équerre.

Dieus es destrador et es atermenador et scayrador.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I. som.

Dieu est mesureur et il est poseur de termes et équarrisseur.

IT. Squadratore. (chap. Escuadradó, medidó, escuadradós, medidós, escuadradora, medidora, escuadradores, medidores.)

49. Bescayre, s. m., irrégularité, forme biscornue. 

Possession... en bescayre... aia V cayres et 1 counde al dedins.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 45.

Possession... en forme biscornue... qu'elle ait cinq côtés et un coude au dedans.

50. Carreforc, s. m., lat. quadrifurcus, carrefour, place publique.

Dins Montalba, el carreforc, pres lo mercadial. (mercadal) 

Tit. de 1221. DOAT, t. LXXXVII, fol. 10.

Dans Montauban, au carrefour, près le marché.

Que trasgitadors et encantadors de carreforc cesson. 

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 285.

Que bateleurs et escamoteurs de place publique cessent.