Mostrando las entradas para la consulta huyt ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta huyt ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 5 de mayo de 2021

Capitol XLiiij. Collar, engastats, perles, anys, diamants, beatituts, robins, obres misericorida, maragdes

Capitol XLiiij (xliv). Del admirable collar offert a la senyora: en lo qual eren engastats per perles los lxij anys (a en virgulilla+ys) de la sua virtuosissima vida. E per diamants les viij beatituts: per robins les vij obres de misericordia spirituals: e per maragdes les corporals.

Apres vengue altre Angel ab huna capça redona tota de or tirat de singular obra e feta gran reuerencia a la senyora: posa la dita capça en mans de sanct Miquel: Lo qual obrint la presenta la a sa senyoria dient: Serenissima senyora aquest collar qui sta dins aquesta capça tramet la magestat de nostre senyor deu a vostra altesa: Lo qual es de or molt fi: en la redonea sua es mostrada la perfectio de la virtuosa vida vostra: que sacordara molt be lo començ ab la fi: Sexanta e dos perles molt grosses e singulars son en ell engastades: Car tants seran los anys de la edat vostra despesos en virtuoses obres qui embelliran la vida vostra: deixant en lo mon exemplar molt clar
d´sctissima (discretissima; pero siríe “desctrissima”,
la t en ganchet: tri) e celestial doctrina (doc+t en ganchet+na): per que los homens tirats per vos a la conexença diuina puguen dir. ¶ Benedicta (Bñdicta) sis domina (dña): q3 (quem) instruis seruos dei. Volent dir: O senyora benedictio e gloria (gl´ia) sia donada a vos: car instruhiu continuament los seruents de deu per los virtuosos exemples vostres: mostrant los com deuen ordenar la vida sua per anar a parais. ¶ En lo dit collar senyora stan engastats huyt diamants de singular claredat: Car en vostra merce reluen e resplandeixen les huyt beatituts: Car no es creatura nenguna angelica ni humana a qui pus propriament puga esser dit que a vostra senyoria. ¶ Beati pauperes spun (sp + u en virgulilla: o spum) Car sou senyora pobrissima e exemplar de vera e virtuosa pobrea: O senyora e com largament posseireu vos laltra beatitut qui diu. ¶ Beati mites. Car sou la pus benigna e dolça que en natura de dones sia stada creada: E a vostra merce senyora se endreça (endreca) molt be laltra beatitut qui diu. ¶ Beati qui lugent. O senyora excellent quantes lagrimes e com meritories haueu lançat fins a huy per la redemptio de natura humana: E haueu la obtenguda ab la força del vostre deuot e piados plor: Ara senyora mudareu de lagrimes: car lo modo de la dita redemptio sera a vostra merce tan doloros e penos: que escampareu infinides lagrimes en tota la vida vostra: vehent e coneixent que tots los deutes san a pagar ab la sanch impreciable del vostre amat fill: O senyora: que de vostra merce se enten aquella beatitut singular qui diu. ¶ Beati qui esuriunt et sitiunt iusticiam. Car vos amable senyora sou aquella que mes haueu desijat: famejat: e sedegat la verdadera iusticia: ço es que nostre senyor deu sia amat e seruit sobiranament: e que los homens vixquen iustificadament en la present vida: per que atenguen lo repos de paradis: O senyora que propria e natural es a vos la beatitut ques segueix: la qual diu. ¶ Beati misericordes. Car la misericordia e clemencia de vostra senyoria no pot esser recomptada: en nengun cars no fallireu que siau reclamada. En qui senyora sino en vos es complida y acabada laltra beatitut qui diu. Beati mundo corde. Car lo purissim cor vostre es vera font de mundicia: del qual ixen rius habundosos de puritat singular: O senyora e quant vos es familiar laltra beatitut qui ve apres: la qual diu. ¶ Beati pacifici. Car no solament sou pacifica: ans haueu tractades aquelles grans differencies qui eren entre deu e natura humana: e les haueu reduhides a pau: e molta concordia: O senyora que en vostra merce sera complida molt largament la beatitut: qui dona fi a totes les altres: la qual diu. ¶ Beati qui persecutionem patiuntur propter iusticiam. Car les persecucions e dolors del senyor fill vostre: per propries les haureu e sentireu d´ells (d´elles) pena inestimable: comportant la ab tanta patiencia que sera cosa admirable: E axi senyora los dits diamants embelleixen lo collar vostre: En lo qual axi mateix son engastats set robins molt ardents mostrant esser en vostra senyoria molt complidament les set obres de misericordia spirituals: Car vos senyora sou la benigna maestressa dels ignorants e perço senyora dien a vostra merce lo genoll per terra. ¶ Esto reffugium pauperum in tribulationem: quem (q3) tu es baculus cecorum: et mater miserorum.
(Página segons lo pdf, Li. Salte a Liiiij. Pero lo texto pareix que continúe be.)
Car vos senyora sou refugi dels pobres de saber: als quals illuminau en la tribulacio e ignorancia sua: Car vos piadosa senyora sou basto dels cechs (baculus cecorum) e mare dels miserables. O senyora que vos sereu la general consellera e guiadora de tots los errants: los quals ab molta raho poran dir a vostra senyoria. ¶ Sub tuum presidium confugimus sancta dei genitrix nostras deprecationes ne despicias in necessitatibus: sed a periculis cunctis libera nos semper virgo benedicta. Volent dir Sots la custodia e comanda vostra nos posam senyora sanctissima: qui deu haueu concebut e parit: no vullau menysprear senyora les pregaries que fem a vostra merce posats en necessitat: ans vos placia senyora deliurar nos de tot perill e error vos qui sou verge beneyta mare del nostre redemptor: O senyora y ab quanta dolçor corregireu los peccadors errants: mes per exemples de virtuts que per aspres paraules: Car ab amor e pietat tirareu les gents a la via dreta: e per ço los peccadors confiant de la gran clemencia de vostra senyoria dien. ¶ In anima contrita veniamus ad illam dicentes. Illumina vias et semitas nostras: vt cognoscamus: que placita sunt deo. Volent dir: Acostem nos a aquesta senyora ab la anima contrita e lo cor humiliat dient e suplicant a sa senyoria que vulla illuminar les vies e carreres nostres per que conegam la voluntat e plaer de nostre senyor deu e posem aquella per obra: O senyora y quant haueu vos treballat en consolar los trists e desolats e sereu la vera consolacio dels tribulats: e tots los peregrinants en en aquesta mortal vida poden dir a vostra senyoria. ¶ Consolare nos in terra peregrinationis nostre inueniant graciam apud deum: qui te in suis necessitatibus inuocabunt. Volent dir: O senyora sia de vostra merce consolar nos en la terra de la peregrinacio nostra: e per lo mija de vostra senyoria troben gracia dauant deu tots aquells qui en les necessitats sues inuocaran la clemencia vostra: O senyora ab quanta paciencia e dolçor comportareu vos los incomportables: ço es perseuerants en peccat: sperant los ques conuerteixquen e vinguen a venia: Los quals poden dir a vostra senyoria. ¶ Ostende nobis domina misericordiam tuam: et conforta nos in seruicio tuo. Volent dir: Senyora clement mostrau nos la misericordia e pietat vostra: quens releue de aquesta grosseria e ceguedat que tenim: e siam confortats per la merce vostra en lo seruici vostre: O senyora que en lo remetre de les injuries exemplar sereu a tota creatura: car aquelles doloroses injuries fetes en la persona del fill vostre a vos tan cara quius trauessaran la anima: eus daran major pena: que si en la persona vostra les sentieu: Vos senyora les portareu ab tanta patiencia: que no solament als enemichs e perseguidors vostres e del vostre fill perdonareu: ans pregareu per ells: els contractareu ab molta pietat: si conuertirse volran: e poran dir coneguda la vostra clemencia. ¶ Tu autem domina suauis 7 verax es patiens nimis et miseratione plena. Volent dir: Vos senyora sou suau e verdadera e molt pacient e plena de misericordia: O senyora y aquella obra de tanta misericordia: qui es pregar generalment per bons e mals: qui la ha complida pus largament que vostra senyoria: Que en la present vida: ne en la esdeuenidora no cessau ne cessareu de pregar nostre senyor deu per los homens justs e peccadors: en tant que tots vos tenen per general aduocada e dien. ¶ In periculis et rebus dubijs inuocate eam: et in necessitatibus vestris inuenietis auxilium et refugium caritatis illius. Volent dir siau auisades totes les gents que aquesta senyora es lo refugi nostre: al qual podem recorrer en tots perills e casos dubtosos: e inuocar sa senyoria en les necessitats nostres: e trobarem en sa merce sens dubte auxili e refugi per la molta caritat sua. O senyora que aquests robins fan lo present collar de gran estima: E axi mateix per creixer la bellea e estimacio sua son en ell posats set smaragdes de granea e bellea molt singular mostrant en vostra senyoria esser les set obres de misericordia corporals en grau molt excellent. Car la primera qui es dar a menjar als famejants vostra merce la ha complida abundosament: car durant aquella fam general que natura humana hauia incorregut per lo peccat: nunqua los homens han trobat quils haja socorregut de vianda sufficient a fartar la sua fam: fins vostra senyoria es venguda: ella ha comunicat (comu+i en virgulilla+cat) lo fruyt tan saboros del vostre virginal ventre: lo qual sols basta a fartar e contentar lo apetit huma: e ara poden cantar ab grandissim goig totos los homens. ¶ Panem angelorum manducauit homo. Car lo pa dels angels vos laueu donat a menjar als homens: de queus resten molt obligats La segona obra de misericordia qui es donar a beure als sedejants vos senyora (seyora) la haueu complida cauant en aquella penya fortissima de la potencia diuina per continues oracions: fins que haueu fet sortir (com al castellá : surtir, surtidor; surges) aygua de gracia a fartar la set de les gents: E de aquesta font vos senyora teniu la clau: e podeu dir. ¶ Si quis sitit veniat ad me et bibat. Volent dir: Tots los los que haueu set de la gracia diuina: veniu que yous mostrare la font abundosa hon poreu fartar la vostra set: O senyora que la terça obra de misericordia complireu vos molt piadosament acullint dins les entramenes de la vostra clemencia los peregrinants per aquesta mortal vida: car en vos trobaran posada e repos los treballats e cansats en lo dit cami: Los quals regoneixent lo repos e consolacio: que en la merce vostra trobaran: diran ab alegria no recomptable. ¶ Melior est caritas tua cunctis diuitijs: et gratia tua super aurum 7 lapides pretiosum. Volent dir: O senyora que molt millor es la dolçor e alegria: que trobam en la caritat vostra: que quantes riquees posseir poriem: e la gracia vostra estimam molt mes: que or ni pedres precioses: O senyora la quarta obra de misericordia qui la ha complida axi perfetament com vostra senyoria Car despullat Adam e tots los seus fills de la vestidura de innocencia (inuocencia) e de tots altres bens: quils ha redreçats e vestits: sino vos clementissima senyora: Car vehent la nuditat e fretura de cascu de ells manareu a les vostres donzelles e direu. ¶ Cito proferte stolam primam: et induite illum: et date anulum in manu eius: et calciamenta in pedibus eius. Volent dir: Veniu vos caritat vestiulo d´aquella vestidura d´amor delicatissima e molt prima: E vos fe dauli lo anell de vera crehença en la ma sua: E vos sperança calçaulo de virtuoses obres: per que axi arreat sia plaent a pare eternal: lo qual lo hauia auorrit per la nuditat sua: O senyora que vos sou la vera solicita e caritatiua: qui compliu la quinta obra de misericordia visitant e consolant los malalts de qualseuulla (qualsevulla) malaltia sien detenguts procurant los sanitat e paciencia: Nengu no recorre (ercorre) a la merce vostra: que ajuda en aquella prestament no trobe: E perço poran molt be dir los homens: qui de vostra senyoria hauran rebut merce e gracia. ¶ Magnificate eam omnes: qui impingati estis melle et lacte recreationis eius. Volent dir: Magnificau e exalçau aquesta senyora tots los quius trobau ajudats e recreats de la dolçor e gracia sua: O senyora que la sisena obra de misericordia fareu ab gran treball eus costara molt: e perço reportareu grandissima gloria: la qual es rembre los catius. Car los que ara se troben en captiuitat nos poden rembre per nenguna peccunia: sino per sola sanch del vostre tan amat fill: Aquesta senyora haueu vos a offerir si voleu deliurar aquesta gent e complir la obra tan piadosa e misericordiosa: car vostra senyoria pot esser molt certa. Sine sanguinis effusione non fit remissio. Que sens aquesta impreciable sanch no pot esser feta vera remissio del peccat per lo qual los homens son catius: La setena complireu vos senyora continuament tant com lo mon durara: car los morts en la anima qui per totes les creatures seran auorrits e lançats vos senyora piadosa los tocareu e contractareu sens nengun fastig: els soterrareu dins les entramenes de la misericordia cobrint los ab terra de la vostra clemencia: fins que de aqui ixquen resuscitats per la intercessio vostra: E perço sera de vostra merce cantat. ¶ Clemencia tua domina non defficiet a seculis eternis: et misericordia tua a generatione in generationem. Volent dir la clemencia vostra senyora senyora no fallira james en los setgles eternals: e la misericordia vostra sera coneguda e magnificada de generacio en generacio: Axi senyora aquest collar tan be guarnit de perles vos sola lo podeu portar dignament. E la senyora acceptant lo dit collar ab gran plaer comanal a la sua cambrera humilitat nomenada.

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, B

 B.

BALANÇA. sust. c. Balanza.

BALESTA. sust. c. Ballesta.

BANY. sust. c. Baño.
BANYAMENT. V. BANY.
BAPTISAMENT. sust. c. Bautizo.
BAPTISMA. sust. c. Bautismo.
BARAT. sust. c. Engaño, embuste, falsía, fraude, dolo, superchería, doblez.
BARATAR. v. modo inf. Engañar, mentir, proceder con fraude, dolo o doblez.
BARCHINONE. sust. p. Barcelona(Barchinona)
BARÓ. sust. c. Barón.
BARRI. sust. c. Arrabal, barrio.
BASIST. v. Besó.
BASSENT. palabra para nosotros desconocida y que no encontramos usada por otro autor. Quizás equivalga a gerundio Viendo. (veent, veient, veén)
BASTAMENT, sust. c. Abastecimiento, abundancia.
BASTAT. part. pas. de “bastar”. Abastecido, abundante.
BASTIMENT. sust. c. Edificio, obra, fábrica.

BASTIR. v. modo inf. Edificar, construir, fabricar, obrar, fundar, establecer.
BASTIT. part. pas. de “bastir”. Edificado, construido, fabricado, fundado, establecido.
BATAYA. sust. c. Batalla.

BATAYA' S. Batalla se.
BATEJAMENT. V. BAPTISAMENT.
BATEJAR. v. modo inf. Bautizar.

BATEJATS. part. pas. pl. de "batejar". Bautizados.
BATETJAT. part. pas. de “batetjar”. Bautizado.
BATISTIRI. sust. c. Batisterio.
BAUECH. V. BAVECH.
BAVECH. Sust. c. Hablador, charlatán necio.
BAYS. sust. c. Beso.
BAYSAMENT. sust. c. Beso, el acto de dar besos. (besamiento; besament)

BAYSAR. v. modo inf. Besar.
BAYSAT. part. pas. de “baysar”. Besado.
BÉ. sust. c. Bien.
BE. adv. Muy.
BÉ APRES. V. BENAPRES.
BEL, BELA. adj. Bello, bella; hermoso, hermosa.
BELEA. V. BELLEA.
BELESA. V. BELLEA.
BELLEA. sust. c. Belleza.
BELLS. adj. term. mas. pl. Bellos, hermosos.
BÉ ‘LS. Bien los, bien les.
BEN. sust. c. Bien.
BENAPRES. adj. Atento, civil, urbano, de buen proceder, de buenas maneras, de buen trato. (que ha aprés o adeprés be; que ha aprendido bien, buenos modales)

BENAVIRATS. adj. pl. term. mas. Bienaventurados.
BENDIT. part. pas. de “beneir”. Bendecido, bendito. (bene dictobenedicto)
BENEDICCIÓ. sust. c. Bendición.
BENEESCAM. v. Bendigamos.
BENEESCH. v. Bendigo.
BENEESCHA. v. Bendiga.
BENEEIX. v. Bendice.
BENEINT. v. gerundio de “beneir”. Bendiciendo.

BENEIR. v. modo inf. Bendecir.
BENEIT. part. pas. de “beneir”. Bendito. (Beneyta sia: bendita sea)
BENEIX. V. BENEEIX.

BENERAN. Palabra para nosotros desconocida. Quizás equivalga a la castellana bien.

(En aquest mon viuría, on visquí beneran - benerán rima con plorán : venerán : venerant ?

E 'n estar ab mon fill al qual dix en plorán,

BÈS. sust. c. pl. Bienes. (Bens)
BÈ ‘S. Bien es, bien se.
BÈ ‘T. Bien te.
BEURATJE. sust. c. Bebida, poción, brebaje (
brevaje en el original).
BÉ ‘US. Bien os.
BEUTAT. sust. c. Beldad, belleza, hermosura.
BEYL. V. BEL.
BEYLEA. sust. c. Belleza.
BLANQUEJAT. part. pas. de “blanquejar”. Blanqueado.
BLASMAT. part. past. de “blasmar”. Vituperado, condenado, reprobado, reprendido.

BLASTOMAMENT. sust. c. El acto de blasfemar o maldecir, blasfemia, maldición.

BLASTOMAR. v. modo inf. Blasfemar, maldecir.

BLASTOMAT. part. pas. de "blastomar”. Blasfemado, maldecido.
BÓ. sust. c. Bueno. - El bò: el bueno. Li bò : los buenos.
BO. adj. term. mas. Bueno. (en plural, bons, buenos)

BOCADA. Palabra para nosotros de dudosa significación. Tal vez equivalga a las castellanas golpe, bofetón. (quizás el acto de abrir la boca para respirar)
BONANÇA. sust. c. Bonanza.

BONANÇA. v. Serena, apacigua.
BONEA. sust. c. Felicidad, ventura, dicha.

BONIFICAR. v. modo inf. Bonificar.
BONTAT. sust. c. Bondad.
BORDONS. sust. c. pl. Versos.
BOS. sust. c. pl. Los buenos. (bons)

BOS. adj. pl. Buenos.
BOSCATJE. sust. c. Selva, bosque.
BRATS. sust. c. pl. Brazos.

BRAÇA. sust. c. Brazada.

BREUMENT. adv. Brevemente, en breve.
BRIU. sust. c. Brío.

BROCHAR. V. BROXAR.

BROSSA. adj. singular, term. fem. Espesa, llena de maleza. (broza)

BROXAR. v. modo inf. Combatir, pelear, lidiar.

BRUGENT. adj. Ruidoso, ruidosa. (brogit, brugit)
BRUGIT. sust. c. Ruido. (en especial el del agua cayendo en una cascada)

BUYR. v. modo inf. Quizás significa lo mismo que “abuyr” que equivale generalmente al verbo castellano abundar.

BUYT. adj. Vacío. (buit; vacuo; vuit con v : ocho : huyt)

martes, 4 de mayo de 2021

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles

Capitol XXXVIII. Com la prudentissima verge dix a les sues donzelles: en quin temps cascuna de elles faria matremoni ab lo seu diuinal fill: e de les grandissimes alegries e festes de aquelles.

Ara filles mies yous vull manifestar com ni en quin temps sereu ab lo meu fill collocades. Car vos caritat qui sou la primera e per mi tant amada vull que façau matremoni ab ell ara stant dins lo meu ventre: e aqui siau molt estreta ab la amor sua: ajudant li a portar (aportar) les dolors de la redempcio humana: car ja les sent agudament. Vos ma filla lo acompanyareu en aquelles fins a la fi de la vida sua: carament lous acoman nous partixcau de ell nit ni dia. Car vos poreu be dir. ¶ Ego primogenita (p en un ganchet damún + mogenita) ante omnem creaturam. Car vos sereu la primogenita sobre totes amada. ¶ E la sancta donzella caritat molt contenta del dit matremoni besa la ma a la senyora regraciant a sa senyoria com tan be la hauia collocada. E sa merce besa la en la boca acceptant la per filla e feu la seure molt prop de si. E dreçant son parlar a laltra donzella: que hauia nom sancta pobrea dix li. Veniu ma filla: que yo a vos nous tinch oblidada: ans vull façau matremoni ab lo meu fill lo dia de la natiuitat sua. En vostres mans lo posare exint del meu ventre. ¶ Quia non erat ei locus in diuersorio. Car en lo porchet hon lo parre noy haura llit ni strado per a la magestat sua: ans lo haure a posar en vn pesebre: e aqui sereu vos ab ell: el (e lo, y lo: el) afalagareu ab la vostra dolçor fent li passar alegrament aquella tanta penuria per amor vostra. ¶ E de aqui passejareu ab ell tota la vida sua: sens james partir lit ni taula: ab ell yreu (ireu; anireu; iréis) en totes les peregrinacions sues: En la mort sua li sereu tan acostada: que per mostrar quant vos ama: volra tot nuu penjar en la creu: e poran ben dir los miradors. ¶ Quomodo in vita sua dilexerunt se: ita et in morte non sunt separati. Volent dir. Mirau aquest senyor ab la sua sposa sancta pobrea: quant se son amats en la vida sua que en la mort no son separats: ans lo ha acompanyat fins al estrem: nius partireu de ell apres la mort: car en strany sepulcre lo fareu soterrar. Vos ma filla li poreu dir. ¶ Ego tecum (cum te) sum vbicumquem ambulasti. Volent dir. Yo senyor meu so ab vos hon se vulla que aneu. E pobretat molt alegra del que la senyora li hauia dit besa la ma a sa altesa donant li la fe de james desemparar lo seu fill ne a ella en la present vida: e sa senyoria la besa ab molta amor com a filla molt cara. ¶ E girant se sa merce a laltra donzella dix li. O paciencia amada mia: vos haureu lo meu fill per marit en edat molt tendra: car sols que haja complit huyt dies de la natiuitat sua tantost lo posare en poder vostre. Car aquell dia començara a sentir les cruels dolors: que per los homens te a passar prenint circuncisio: e escampara aquella impreciable sanch sua en tan tendra edat: O ma filla: y quant vos haura mester lo meu fill: car les dolors sues d´aquest dia auant tostemps creixeran e augmentaran. E en aquelles yo so certa no volra altra companyia sino la vostra: souint se rahonara ab vos en la plenitut de les angusties sues: eus dira. ¶ Tu es refugium meum in tribulatione mea. Volent dir. Que vos sou lo refugi e descans en les tribulacions sues. O paciencia filla mia y carament vos coman aquest vostre spos en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car com sera en la creu clauat yo nol pore tocar: vos lo haureu a tenir en los vostres braços: e aquell mirare yo el contemplare ab molta dolor e dire a vos ab infinides lagremes. ¶ Redde michi hominem sanctum: iustum: mansuetum et pium. Volent dir. tornau a mi mare dolorosa lo fill meu: qui es home sanct e sens nenguna culpa: just mansuet e piados. ¶ E respos paciencia a la senyora sa mare e dix. O ma senyora yous offir que com vos lom (l+ o en virgulilla: lon, lom) demanareu: yol vos tornare mes no viu. Car mort sera posat en la vostra falda: aquil tendreu ab molta dolor: e poreu mirar e comptar les nafres de la sua persona: e yo senyora sere aqui ab vos: axi com sere stada ab lo vostre fill: eus fare portar aquelles dolors ab tant gran modo e prudencia: que los miradors molt marauellats diran. ¶ Quomodo amabat eam. Volent
dir. Mirau esta senyora quant ama la sua nora que per amor sua passa les dolors del seu fill ab sobirana temprança. ¶ E hoint la senyora les rahons de paciencia sa cara filla: e sabent que axis hauia a seguir (aseguir) com ella deya: no li pogue tornar paraula: ans besantla lança vn gran sospir e abraçantla molt estret dix. O ma filla que en les dolors del meu fill vos e yo tostemps serem vnides: carament lous acoman: e paciencia besant la ma a sa senyoria dix. Senyora deixau les ansies a mi: que james lo perdre de vista. ¶ E cridant la senyora laltra donzella molt amada dix li. Veniu ma filla humilitat: car nous tinch yo en oblit: ans vos vull collocar e sposar ab lo fill meu en lo temps que començaran les persecucions sues. Car vos lo fareu fugir de Herodes: e passar tantes dolors e necessitats en egipte: e tota la jouentut sua sera de vos acompanyada: e lo restant de la vida sua nos partira de vos: car singularment vos amara e per ligarse ab vos es deuallat del cel en la terra: car de vos es dit. ¶ Perfecta inuenta est videns eam rex exinaniuit. Volent dir. Que entre les altres donzelles mies vos sou perfectissima trobada: e mirant vos lo rey de gloria es se (se es) tant baixat per amor vostra: que se es fer home mortal e passible per hauer a vos per sposa: e nengun loch no li es plaent si a vos noy troba. E perço vull quel seguixcau en tota la vida sua: e molt mes en la mort: car aqui creixeran les persecucions e dolors sues e haura be mester la companyia vostra. ¶ E respos humilitat dient. O ma senyora que a mi es molta gracia que lo fill de deu e vostre sia tan content de la companyia mia: yo senyora queus do la fe de no partirme de sa senyoria en chiquea ni en granea e molt menys en la mort e ab vos senyora aturare tant com restareu en la present vida: E la senyora besant la ab molt plaer: accepta la sua bona offerta: e humilitat li besa la ma prenint la per mare e senyora. ¶ E apres sa senyoria dix a vna altra donzella. O penitencia sabeu vos quant fareu matremoni ab lo meu fill en lo trentren (trété; les dos e en virgulilla) any de la edat sua: e sereu per ell tant amada que de la companyia mia se apartara per seguir a vos: En lo desert lo tendreu quaranta dies e quaranta nits sols de vos acompanyat: en tota la vida sua james vos deixara: ans volra que tots los amichs seus façen gran festa de vos. E los peccadors que no li vinguen dauant sens vos: e a tots los queus hauran en sa companyia dara guiatge molt segur: car de vos ma filla es dit. ¶ Non inuenitur propitiatio sine illa: per illam peccata purgantur: et per illam fit vera remissio de peccatis. Volent dir. que sens vos lome pecador no trobara merce: car per vos son los peccats purgats: e per la intercessio vostra es feta vera remissio de peccats. ¶ Magnificentia tua predicatur in seculum. Car la magnificencia vostra sera preycada per tot lo vniuersal mon: Axi ma filla puix sou tan potent eus trobau amada muller del fill de deu: e per ell tant estimada: coman vos los peccadors quels siau aduocada: E penitencia besant la ma de la senyora dix a sa altesa. En hobeir vostra senyoria es tot mon desig: e so presta d´ajudar als peccadors si ells se volran amprar de mi: E la senyora contenta de sa resposta besant la com a cara filla feu la seure prop de si. ¶ E crida altra donzella pietat nomenada e dix li. Veniu ença ma filla car vull queus dispongau a esser muller del meu fill: en lo temps que sa clemencia se manifestara al mon: e començara a preycar: Vos ma filla lo moureu tostemps a compassio de natura humana en tant que per informar e instruir los homens en la ley euangelica li fareu passar infinits treballs e fatigues: anant e acaminant de nit e de dia per contentar a vos quius veura molt ansiosa dels miserables: Vos ma filla li fareu guarir los malalts: que a sa magestat se presentaran: ferlieu (fer+salte línia+lieu) resucitar los morts: e comportar ab molta dolçor los peccadors: e tirarlos a venia. ¶ Sit eloquium tuum dulce coram eo. Car lo vostre parlar sera tan dolç e tan plaent al fill meu: que res que vos demaneu nous sera negat. Les entramenes del meu fill seran axi atendrides per la amor vostra: que en les persecucions sues e congoixes a ell donades: tot simateix dara per amor de vos en deliuracio dels peccadors. E pietat hoint aço fon molt alegra e dix. O ma senyora y be sab vostra merce: que tostemps lo desig meu es ençes en ajudar als peccadors e miserables: perque reste molt obligada a vostra senyoria: com me vol collocar en temps que pore largament complir lo desig meu: e de aço senyora bese la ma a vostra altesa per mi e per tots los peccadors dels quals so aduocada. E la senyora besantla dix li. Axo es lo meu plaer ma filla: que penseu tostemps en ajudar e abraçar als miserables: e perço sereu singularment amada per lo meu fill e per mi. ¶ E sient se pietat ab ses jermanes la senyora crida la amada donzella misericordia dient a ella. ¶ O ma filla no siau descontenta com delibere collocar primer vostres germanes que a vos: car faç ho perque so certa teniu lanimo tan generos que en lo temps de la pobrea e de les persecucions del meu fill: vos starieu molt enyorada no podent manifestar la magnificencia vostra tan largament com volrieu. ¶ E perço vull detenir lo matremoni vostre ab lo fill meu fins en aquell dia que finara la penosa vida sua: e siura en aquella ricosa taula de cambi ço es la sancta creu en la qual estendra la sua moneda impreciable en tanta habundancia: que per terra ni haura gran copia: e sera calcigada per los seus enemichs: per mostrar ab quanta liberalitat e plaer la donara a sos amichs aquell magnanim senyor: qui axi la leixa calcigar a sos enemichs: Aquell dia fareu vos tan grans e tan asenyalades obres per la habundosa riquea del spos vostre a vos comunicada: que coneixeran les gents que a vos se endreça lo parlar de salamo que diu. ¶ Consumatus in breui expleuit tempora multa (ml9ta). Car en poch temps fareu fahena infinida: e per molt temps desijada: E perço es dit als homens viuint en aquest mon. ¶ Non enim curandum é qp diu viuatur: sed qp bene viuatur. Car nengu no deu estimar ni pensar quant durara la vida sua: mas solament com sera despesa. E perço ma filla haueu vos molta raho d´alegrar vos: car en aquell sols dia de les vostres noces desempachareu e acabareu totes les ardues fahenes de la redempcio humana: e fareu dir al vostre spos ab gran crit. ¶ Consumatum est. Volent dir. e manifestar als homens que tot lo que vos haueu demanat e volgut ha complit e acabat per amor vostra: fent vos destribuidora dels seus merits: ab los quals vos ma filla fareu aquell dia lo general pagament de la redempcio humana. Afranquireu los catius fills de Adam: darlos eu seguretat de hauer parays: si anarhi volran: alegrant se de aquells infinits merits dels quals vos sereu partidora: Car tota la riquea del spos vostre sera posada en vostres mans la qual es tanta que estimar nos pot. ¶ Quia hic est naturalis dei filius et a patre deo genitus ab eterno: hic est temporaliter factus homo: in quo omnes thesauri paterni sunt diuine scientie et sapientie abscondite copiose. Car aquest senyor es natural fill de deu eternalment engendrat per lo omnipotent pare seu: e aquest mateix temporalment ses fet home: en lo qual reposen tots los tresors dels seu pare: ço es diuinal sciencia: e sauiesa amagada e apartada de la coneixença dels homens en gran copia e infinida habundancia. ¶ O ma filla: que com mes despendreu dels tresors seus: pus richa restareu. Vos li fareu en aquell dia donar molt francament vn do lo major que demanar se pot: car dara paradis a vn ladre pobrellet que li demanara merçe. ¶ E per mostrar pus largament quant vos vol contentar donant se tot als peccadors: obrira lo seu costat mostrant als homens lo cor e les entramenes: trahent de aqui dos rius: lo hu d´aygua en lauament dels peccats: e laltre de sanch en remissio de les culpes. ¶ Gratiam infundit: perdita bona restituit etiam cum vsura. Car continuament la clemencia sua per amor vostra dara e infundira gracia (g+r en virgulilla+a) als homens: e los bens per ells perduts restituira ab continuat millorament. ¶ A tots los qui ab vos se affermaran haura merce: de la sola bona voluntat dels peccadors sera content: sino han temps de fer les obres bones que desijen: segons es scrit. ¶ Si desit facultas: non queritur nisi voluntas. Car si defall la facultat de be obrar: no vol sino la voluntat: aquestes gracies e moltes daltres hauran los peccadors per intercessio vostra: E finida la peregrinacio (p+egrinacio) del vostre spos ensemps ab ell pujareu al cel: car la terra no es loch dispost a la dolça qualitat vostra. ¶ Quia in terra non est requies: sed labor et dolor et afflictio spiritus. Car en la terra noy ha repos nengu: ans infinits treballs e dolors e molta afflictio de sperit: e perço lo aturat repos vostre sera en lo cel e no en la terra: e de aqui continuament trametreu dons e gracies als homens habitants en la terra: E misericordia molt alegra respos a la senyora e mare sua dient. O excellent reyna e senyora yo no he raho de esser descontenta: ans molt mes que contenta: car vostra senyoria spera la collocacio mia en temps a mi tan plaent: que la tarda es a mi augment de gloria: puix vendre en temps habundos e pore fartar e contentar a tots los que demanaran la ajuda mia. Yo ma senyora sere ab lo fill vostre e de vos nom partire en lo cel: o en la terra hon seuulla que siau los dos tostemps vos seguire: e dire a vos la mia senyora continuament. ¶ Magnifica nomen tuum multiplicatione gratiarum: et ne sinaa seruos tuos periculis subiacere. Volent dir. Senyora magnificau e exalçau lo vostre glorios nom donant multiplicacio de gracies per mans mies: Car yo senyora nunquam cansare de anar alla hon vostra merce me trametra: puix vaja ab les mans plenes: E perço supplique vostra senyoria: no vulla permetre los seruents vostres cayguen en los perills mundanals: mane vostra altesa sien prest socorreguts en les necessitats sues: nom planga vostra merce: car yo so molt prompta a tot treball que per ajudarlos haja de sostenir: E la senyora molt contenta de les paraules de sa cara filla besala ab molta amor e feula (feu la: feu + salte página + la) seure al seu costat. ¶ E cridant sa senyoria totes les altres donzelles que restauen dix los. Mes filles siau molt alegres de la collocacio de vostres majors jermanes que ensemps ab elles sereu acullides e amades en la cort del meu fill. ¶ Quia in domo eius mansiones multe sunt. Car en la real casa de sa altesa y ha tantes posades e officis que totes podeu esser molt ben aposentades e dignament collocades: e per sa magestat amades com a filles e germanes. ¶ E hoint aço totes les virtuoses donzelles ab gran goig besaren la ma a la senyora e leuarense a ballar festejant sa senyoria e lo seu prenyat. ¶ Tunc psallat fides: spes tripudiat: exl´tat caritas: deuotio plaudat: iubilat puritas: et sinceritas iocundetur. Car lauors la sancta fe trobant se molt feruent alça la sua veu e canta e loha lo senyor e la sua noua venguda. La sperança faltaua per sobres de gran goig. Alegras infinidament la sancta caritat. La deuocio inflamada comença a tocar palmes. La sancta puritat feya grandissimes festes. Hague goig singular la verdadera sinceritat. E axi totes ballant cantaren ab gran goig armonia dient. ¶ Cantate domine nostre canticum nouum laus eius in congregatione iustorum: Letentur celi de gloria eius insule maris et totus orbis. Volent dir. Cantau totes les coses creades a la senyora nostra cançons nouelles: resone la lahor de sa senyoria en la congregacio dels justs: e les illes (jlles) de la mar e tota la terra (orbis: orbe): car per lo fruyt del seu ventre tots som reparats. ¶ E acabat lo ballar vengueren les dites donzelles ab gran reuerencia dauant la senyora: e ficant lo genoll en terra adoraren lo seu glorios ventre: dient a sa senyoria. O excellent senyora que ara queus trobau mare de deu poden los miserables recorrer a vostra merce: dient ab gran confiança. ¶ O gloriosa spes nostra tuo filio nos comenda: tu nos sibi representa: quia in te dulcis Maria speramus vt nos deffendas in eternum. Volent dir. O gloriosa sperança nostra comanau nos senyora al vostre excellent fill: quens guart ens defena: presentau nos senyora a la clemencia sua: quens accepte a la seruitut sua: car en vos dolça senyora Maria speram: quens defendreu de tot perill eternalment.

martes, 18 de mayo de 2021

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Com ja la senyora fon coneguda en Egipte la gent de la terra vista la sua grandissima humilitat e conuersacio graciosa estimauenla molt: e sa merce reposaua entre aquella gent vista la amor que li portauen: plague a nostre senyor deu que tornas a sentir los treballs de caminar. E complits set anys de la peregrinacio sua fon feta diuinal reuelacio manant que tornas sa merce ab lo fill seu en la terra propria: dient en sompnis a Joseph. ¶ Surge et accipe puerum et matrem eius: et vade in terram israel: defuncti sunt enim: qui querebant animam pueri. Volent dir. Leuau joseph car lo repos vostre no es en la present vida: ans vol lo senyor que treballeu augmentant los vostres merits. E preniu lo fill de deu ab la senyora mare sua: e tornau en la terra de israel: car morts son aquells qui matar volien lo senyor en la tendra edat sua. E la senyora informada per joseph de la reuelacio a ell feta comunica de aço ab lo senyor fill seu: lo qual li dix largament tots los misteris del seu anar e venir: car les coses secretes a sa senyoria sola per lo seu fill eren (fique ereu, típica errada n-u) reuelades sens nenguna cuberta. ¶ E sentint sa merce la voluntat diuina tantost desempacha de vendre aquella poca roba que tenia per comprar vna somereta per al cami. E prenint comiat d´aquelles dones que mes amor e familiaritat li hauien mostrada comença son viatge per tornar en judea. E passaren per aquell mateix desert per hon eren venguts: retornant a sentir les dolors e treballs que en la venguda hauien sostenguts. E com foren entrats en terra de israel joseph demana de noues e diguerenli que Archelau regnaua en judea apres la mort de son pare Herodes. e de aço lo prom (prohom) se altera molt tement que lo dit Archelau no hagues heretada la malicia de son pare ensems ab lo regne: e perço no gosa portar lo senyor e la mare sua en Judea: ans sens ana ab ells en Galilea: e aqui aturaren en la ciutat de natzaret: no sens gran misteri: car prophetizat era. Quoniam nazarenus vocabitur. E venint la senyora en la dita ciutat troba la virtuosa mare sua Anna mig morta del gran enyorament e tristicia que passat hauia per la sua absencia: e besantli les mans ab gran reuerencia alegras molt de la sua vista. E la gloriosa Anna abraçant la senyora filla sua e mirant lo seu excellent net fon axi recreada e aconsolada que oblida totes les dolors passades e ab goig no recomptable dix. Ay la mia filla que ara so yo tornada de mort a vida: puix vos he mereixcut veure. ¶ E prenint lo seu excellent net posal se en la falda ab singular amor: e miraual ab delit no recomptable vehent lo ja tan granet que hauia huyt anys complits. E fon axi recomplida de alegria que sens parlar escampa infinides lagrimes mullant lo cap e la cara de aquell glorios net: besantlo moltes vegades ab sobirana alegria: e senti en si tanta consolacio que estimar ni dir nos poria: e dixli mirantlo en la cara. O magestat infinida la sola vista vostra basta a resuscitar los morts e aconsolar los tribulats: e a guarir los malalts. Car yo senyor he passat tanta dolor per la absencia vostra que la pena mia era pijor que mort: e ara que he vist a vos vida de la mia anima tota dolor es de mi partida: car vos sou consolacio e salut mia. E la dita senyora anna presenta al seu amat net vna camisa que li hauia feta per goig de la venguda ab freset dor en les manegues e en los muscles: la qual lo senyor vestia ab molt plaer per amor de la sancta auia sua: aquesta camisa es restada en lo mon per vna singular reliquia. E per privilegi de gran excellencia ha plagut a nostre senyor la posseixquen los reys de Arago com a fidelissims crestians e deuots: los quals tenen la dita camisa en singular veneracio e reuerencia e sperant ab gran confiança que aquell senyor que la vestida e portada fara grandissimes misericordies e gracies a la casa de Arago e a tots los deuallants de aquella: puix tan digna e excellent reliquia los ha comanada. e les senyores germanes de la mare de deu qui ja eren casades e stauen en les posades sues sentint la venguda de sa senyoria: e com era plegada de cami: vingueren prestament a fer reuerencia a sa altesa alegrant se molt de la sua venguda offerint se al seruir de sa merce en tot lo quels fos possible. E axi la senyora mare del fill de deu atura en natzaret en casa sua passant la vida stretament viuint de sos treballs: segons acostumat hauia stant en egypte. e lo senyor fill seu creixent seruia a sa merce ab molta amor e plaer: e sa senyoria mirant e contemplant aquell fill tan amat descansaua de tot son treball ab tot que les consolacions de sa senyoria en la present vida son stades mesclades ab infinides dolors de les quals ne direm ara vna de les pus viues que sa altesa senti.

viernes, 6 de octubre de 2017

Valensiá, Alcoy, 1607

Valensiá, Alcoy, 1607.

Si te dijeron que escribir Alcoy con Y griega es castellanismo, te engañaron.
Esto es en valenciano del 1607.
 
Valensiá, Alcoy, 1607
Que lo salari del Iusticia de Alcoy sia fins a seixanta lliures, y lo del Assessor fins en quinze lliures,
Y lo del Mustaçaf fins en huyt lliures.

Cap. LXII.
Item, que lo salari del Iusticia de la vila de Alcoy, que es huy quaranta lliures, sia augmentat sind en setanta cinch lliures: y lo del Assessor, que es huy deu lliures, sia augmentat fins en vint y cinch.

sábado, 28 de mayo de 2022

rabí Izach, rabí Samuel de Fez, versión lemosina, S. Miguel de los Reyes, Ms. siglo XIV

XI.

Copia de la carta que escribió rabí Izach a rabí Samuel, cuya versión lemosina existe en S. Miguel de los Reyes, en un MS. del siglo XIV.

Copia de la carta que escribió rabí Izach a rabí Samuel, cuya versión lemosina existe en S. Miguel de los Reyes, en un MS. del siglo XIV.

(Extracto del tomo 2 de Viaje literario a las iglesias de España)

Salut sia a tu jerma (germá, germà; hermano) Samuel de Ffeç (Fez), e a tota la tua companya, yo rabi Izach de Zigi Valmesa te faç saber que reebi la tua letra en un libre quem envijest ab aquella, el qual libre reebi tanquat et segellat, e en aquell metes vint e huyt capitols, e envjest (envijest, como pone antes) me a preguar (pregar) per la tua letra, que legis el dit libre, cascun capitol per si; e com lo aques (hagués) legit, quet envjas (enviás) resposta daquell, segons que yo ho entenia, per la raho que tu dius que tens dubte en nostra ley. E yo guarde sobre aço que venia scrit e ordenat en lo teu libre, e studij sobre aquell per los libres de Moyses, e per la ystoria dels prophetes, e per tal que lo nom de Deu sia exaltat e beneyt per tots temps, entes ho for, be, e per ço com a aquest senyor nos pot res amaguar (amagar; esconder), axi com dix de ell David, que no es quis puixa amaguar de la sua calor, conve a tu respondre en poques rahons, e verdaderament car tengut ne so que ho faça en aytal cars com aquest puix quem fas demanda sobre aquest fet, car yo entenc que savi est tu en la ley. E com yo no respongues a aço segons que es veritat, non estaria be, e seria molt gran menyspreu contra mi si yot responja (responia) ab falsia, e seriam gran vergonya, e seria provada la veritat contra mi, segons que appar per lo test e per la glosa dels libres de Moyses, e dalguns dels prophetes, dequi yot trauré aquesta resposta e eximples (exemples), los quals prophetaren de Messies, jat sia que tu parlest per los capitols del teu libre daço complidament, e yo per minvar, ne fallir en la mia resposta de ço qui es cert e veritat que prophetaren los prophetes de Messies respondre acordant ab tu en tot ço que es scrit en lo dit libre teu, e conexer, e saber ho tot axi com ho dius, he asignats sobre los teus declaraments, segons que yon trob, e perço que digueren los prophetes, aquest es lo just Messies, que nos fills de Israel speram. E com donchs nol coneguerem per nostres peccats, e les gents quel conegueren apparse quals son, e proves perço que dix Deus per la boca de Daniel propheta, hon dix: quant vendra lo sant dels sants, cessara la vostra uncio. ¿E qui es altre senyor, ne sant dels sants, sino aquest just qui era Deu? Et despuix que aquest just vengué, no aguen uncio, ne sacerdocit, ne olocaust (holocaust), ne princep, ne rey; e dic que aquells quel conegueren son los christians, e proves clarament per ço que dix Deus per boca de David en un loch que diu: trencaré tots los poders dels peccadors, e exaltare aquell del just. E senyor, ¿e quina contesa e neciesa es aquesta que tenim, cas (car) ja es en nos complit aço que aquest propheta dix? Car despuix en aquest just descreguem, nos perdem tot lo be que haviem, e cobrarenlo aquestes gents qui cregueren en la sua venguda. E senyor, ¿quin major screbantament que aquest, que siam escampats per totes les parts entre les gens estranyes, e servimlos nos la mil anys passat, e mes? E veig senyor ço que dix Deu de aquest jux per boca de Micheas propheta; ohiats (ojats, hojats, escuchad, oíd; típico de los pregones) tots los pobles, e escoltats (escoltéu o escolteu; escuchad), e la terra humillarse ha a nostre Senyor Deu per testimoni de la sua sanctedat, e el Senyor exira (exirá, eixirá; saldrá) de son loch (su lugar, ipsius locis); e aquesta exida com dix que exira de son loch, ¿qual es sino la sua venguda? E jatsia que Deus del cel fo qui fon enviat per lo sant Sperit, e axi com Deus dix per la boca de Abdies propheta de la venguda de aquest just levat, e levem nos sobre ell a la batalla ço que no diviem, e dix sempre aqui, e petit te demostra entre les gents e poch. E nos tenim es ment (esment) aço sino al seu poder ja fos qui no hagues part en la sanch de aquest infant petit gran just. E pur nos encara speram Messies. E senyor mes valria que fessem esmena a Deu de la nostra errada en que cayguerem; quel propheta Abacuch dix de la sua venguda: speral que a venir ha, e nos tardará. Donchsquet (donchs que te) es vejares senyor de la mia contesa durar tant sens raho. Car aquest propheta dix, que vendrá e nos tardara. Donchs, senyor, sil speram, gran tardança es aquesta de mil anys ança (ençá, ençà, en ça) e mes que ha que som en aquest cativeri (captiveri, cautiveri; cautiverio), e servim les gents que cregueren en aquest just segons que dit he. Mas complit he ço que dix aquest propheta que vendra e nos tardara. Car no volch Deu quel propheta digues sino veritat. Entro (tro, fins; hasta) açi (aquí) te he dit deço que parlaren alguns dels prophetes de la venguda del Messies. Sobre aquesta raho te vull encara mes dir, senyor. Yo hagui disputatio sobre la ley ab mestre Anthoni bisbe de Marrochs (Marruecos); e jatsia que tu hajes parlat en aquesta raho per un dels teus capitols, nom puix estar que no te envij a dir diu maestre Anthoni, que santa Maria la qual honren molt los christians, que ve del linatge de David, e que Christ nasque per lo Sperit sant del ventre de aquesta Senyora: e jatsia que yo no li volgui alli sempre atorgar, aquesta pero es la veritat, segons appar per lo dir dels prophetes dels quals te he parlat tro açi. Et entrant sobre aço vull mes testimonis e proves dar perço que dix Isaies a Achaz: e dix li, affigia el Senyor per parlar a Achaz; e dixli, demana senyal a ton Senyor Deu, e demana la sua senyoria que la exech sus (execar, eixecar, alçar; alzar, elevar) alt. Et dix Achaz, no demanaré, ne tentaré al Senyor. 

E dix: aqui sempre ohiats casa de David, si es poc ades en fellonir el Senyor Deu, per aixo dará el Senyor senyal, car verge concebrá e infantará fill: Emmanuel será son nom, que vol dir, Deu ab nos, per saber aborrir lo mal, e elegir lo be. E dix aqui sempre en altre loch aquest mateix propheta: nin fo nat a nos, effill fon dat a nos, e fon la majorança (mayorazgo) sobre la sua espalla (espatla, espala; espalda), e appellá el seu nom maravellos, e conseller, Deus fort, e pare per tots temps. E Senyor dic que molt declara aquest propheta en lo engenrament de aquest just dix, que seria dat senyal en casa de David, que concebria verge, e que infantaria fill, que havria nom Emmanuel, que vol dir, Deu es ab nos, e que sabria aborrir lo mal, e elegir lo be. E no nomená en aquest engenrament pare carnal; car no fo engenrat de pare carnal, mas per lo sant Sperit. E tu parlest per un de tots (tos, tons : tus) capitols de aço complidament: e veus tu senyor ço que dix sempre aqui aquest mateix propheta, que nin fo nat a nos &c. Dol de nosaltres amich per ço com no ho saber conexer e occehim (de occidere: matamos) Isaies per tal com dix aquesta paraula. ¿Quin major senyal poria esser mostrat en lo mon, que aquest, que fembra verge concebés per lo sant Sperit, e que infantás fill axi com aquest de qui parla aquest propheta, e los altres prophetes ab ell; e apres del part romás verge? E proves per ço que dix Deu per boca de David en un loch alli hon diu: acaba tu, Senyor, la vinya la qual plantá la tua dextra (dextera; dreta; derecha, diestra); e fermala sobre lo fill de la Verge, al qual enformest pera tu. ¿E Senyor, quet semble de nostra seguedat (ceguedad, ceguera) e malaventura en que estam? Car lo propheta veritat dix, e no volgue Deu que mentis, e veus tu senyor com liu a (li ho ha) promes que no limentria (li mentria; le mentiría) alli hom diu; si yo a Daviu servent meu ment, ¿a qui diré veritat? El seu linyatge (linatge; linaje) durará per tots temps, lo qual lignatge son les gents dels christians. Ca (car) no volgué Deus, que minvés alguna cosa deço que prophetá en son nom. E dix Deu per boca de aquest mateix propheta en altre loch: pugest (pujar; subir) tu, Senyor, en alt, e messist nos en catiu entre los homens. Aço dix lo propheta del cativeri en que som, e nons promes aqui algun cobrament, ne nengun remey. E dix aqui sempre prenguist aquells qui no crehien que lo teu fill fos Deu e hom. Donchs be veus tu Senyor, que dix aquest propheta: que fill era de deu e hom. E dix en altre loch, qui era Deu sino veritat? E dix en altre loch: la veritat nasqué de la terra, e la justicia caygué del cel. E dix en altre loch aquest mateix propheta: nasqué Deu e just, e endreçá als qui son drets de cor. E de puix que aquest just vengué, lo qual nosaltres malastruchs no coneguem per nostres peccats, foren destruiths (destruhits, destruits) los fills de Israel, per nul temps mes no haguen venanança (benanança; buenandanza), axi com ho dix aquest propheta de aquest nostre destruiment en un loch hon diu: confuses sien e evergonyesguen (confusos sean y se avergüencen) tot a una aquells qui cerquen la mia anima, per ço que lam tolguem (lam : me la; tolguen : quiten, de tolere). E dix aqui sempre: tornats sien atras, e envergonya vinguen aquels qui de mi dien: bo es quens guardem de ell, car mal es. ¿E com pot esser major confussio e vergonya, que aquesta en que som, e no trovam quey cobrament nengu: e puix que Deus nos malaeix axi, que es aço que nos speram? En tró açi te he parlat de la venguda daquest just, segons queyo (que yo) nhe (n'he) trobat per los libres dels prophetes qui parlen de la sua venguda. E tu, senyor, saps be aço, mils que (mejor que) yo. Senyor, com se vulla que tu hajes enviat a dir per alguns dels teus capitols, com fon venut aquest just per argent; vull sobre aço parlar un poc, qui dien alguns de nostres letrats, que lo just venut per argent fo Josep (Josué). E yo dic que Josep fo el mesqui (mesquí) qui fo venut sens morir mal; e axi nos ho repres Deus per boca de David alli hon diu: venut es axi com a ovella, e el preu que reberen sos germans quil veneren fo vint argenters de argent, (20 argénteos, monedas de plata) qui valen cascun argent, un diner e mig de la moneda que corria en aquella terra hon vivien Josep, e sos germans, e axi fahien XXX diners de la dita moneda.

Mas yo dic que lo just de qui havem parlat tro açi, fo venut per trenta diners cabals, e aytants ne rebé aquell quil nos vené en la sinagoga, e novint argentes dargent axi com aquells de Josep. E proves aço molt be per ço que dix Deu per boca de Zacaries (Zacarías) propheta en persona de aquell quil nos vené alli hon dix; alegrats vos molt consell de Sion, e cantats companya de Jerusalem, car lo teu rey ve a tu just e salvador molt es bell, calvacant en un polli fill de Somera (Asna), e dix, si plau a vostres ulls dats me mon preu, sino leixats lo comptarem per son preu trenta diners. Aquest trenta diners reebé aquell quill (quil, qui'l) nos vené el just, e no vint argentes, ne vint e cinch, axi com dit he. E dix aqui compra aquest propheta daquests XXX diners, gitals (los expulsa, tira, de gitar) al oller car era fortalea de preu, al qual me aprearen trenta diners, e reb los trenta diners, e gitals en la casa del Senyor. A aquest oller foren semblants los fills de Israel que no durá la nostra honor, ni lo nostre be, ni nostre poder, sino segons la obra del oller que es de argila (arcilla), e de poqua durada. E da (de) aquesta venguda parlaren Jeremies e Amos, e Isaies prophetes e nengun propheta no parlá del preu perque Josep fon venut, sino David, qui dix, venut es Josep com a ovella, e mesgue que aquells quil veneren no reberen mes per ell de vint argentes de argent axi com dit he; car (se lee ear) Josep no fon just, mas hom carnal e peccador: e aquest just no fo pecador, ne fo en ell trobada alguna tacha (taca; mancha; macula). E puix que Josep era hom carnal e pecador, no pot esser dit just. E quin profit nos te de metre devant nos aquesta escusa que es axi sens tota raho, car la ystoria fa testimoni en aço contra nos, per quant fo venut Josep, e per quant fo venut el just. Dol de nos, e ya volgues Deu que nos no haguessem part en aquesta compra, ne en aquesta venda. Ja te he yo parlat (pone parlát) de la sua venguda, e com fo venut el just per nostres peccats. Senyor dix Deu de la creu per la boca de Zacaries propheta de aquest just: guardarán aquell que alancegaren (alancearon) sobre aquell, axi com plany hom sobre un hom, e feren dol sobre ell axi com fa hom sobre el major. E en aquell dia será dol gran en Jerusalem, axi com lo plor de Adramon en la vall de Magedon; planyerá la terra cada generacio a son de part, dol de la generacio com tant gran errada fo aquesta. Et veus senyor que dix aquest propheta, planyerán sobre ell axi com sobre hu; y no fon altre sino aquest qui fon hu seguint la voluntat del Pare quil enviá, segons David en un loch, que es Deu e hom; e dix Deu per boca de aquet propheta, mon fill es tu, huy te engendré yo.

E dix, faran dol sobre ell, axi com sobre lo major. ¿E qui es major que aquest just? Lo qual apellam Deu fill per boca de David, axi com dit he. E dix que aço que dix planyeran sobre lo major es el Pare e aquest just qui fo enviat del Pare es fill; e ajustal el propheta e apellal hu; e axi es Pare, e fill un sol Deu, Sperit sant ixent de ab dos (ambos; abdos), axi com hix la resplandor del sol. E per aço apellen los christians trinitat, e ja no sia yo ab aquells qui aço no crehen (creuen; creen). E dix David en altre loch, Senyor, lo imperij al nin, e fon salvu el fill de la tua serventa. E daqest (daquest, d'aquest) imperij dix Isaies, quel imperij daquest infant seria sobre el seu muscle. Aquest imperij fo la creu, en la qual nos lo plagam per nostres peccats; e daquest plagament dix Zacaries, qui plagua e naffra son Deu, linyatge malvat es. E dix David, desyaran ells contra la anima del just, y scamparán la sanch del simple qui no fa perqué. E donchs nos som linyatge malvat e fexuch per peccats, car plagam o naffram nostre Deu. Dol de nos, senyor, per ço quins es devench (esdevench). Dio (diu) maestre Anthoni bisbe de Marrochs que aquest just resucitá despuis que nos lo occiem, e parque diga veritat, e proves per ço que dix Deu per boca del propheta David en altre loch: provist me, e coneguist me, e tu coneguist el meu saber (forte seure: hisp. seer.: latín. sessionem, id est mortem): e el meu resucitar. Senyor maestre Samuel, hoc he parlat, e departit en poch despay de la venguda de aquest just fill de Deu e hom, esgons (segons) qui dit he; de aquell que nos negam per nostra desaventura. Et daqui avant sper lo quis vulla, car no vendrá sino jutgar la terra; e prech te axi com amich e senyor que tot aço sia entre tu e mi secret, entró de huy en trenta jorns que yo seré ab tu.

Deo gratias.

sábado, 13 de julio de 2024

Furs

Furs.

https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html

De la manera de guerrejar. - V. Saint-More, Benito de.

N.° 1011 [Furs, capitols y actes de cort].

Fol. 1: Capitols de la proferta feta al Senyor Rey en les corts per aquell celebrades als incoles del Regne de ualencia en lo monestir dels frares de preycadors de la Ciutat de valencia en lany Mil CCCC.XVIII. (1418) 

Fol. XII: Capitols fets en les corts per lo senyor rey celebrades en la sala episcopal de valencia en lany mil CCCC.XVIIII (1419) ab los quals es donat orde a la electio fahedora dels officials del gral (general) del Regne de valencia per lo bras militar.

Fol. XXII: Capitos (Capitols) de la profferta feta al senyor Rey en les corts per aquell celebrades al (als) incoles del regne de Valencia en la vila de Muruedre (Murvedre : Murviedro) en lany Mil CCCC.XXVIII. (1428)

Fol. XXVIII: Capitols fets en les corts per lo senyor Rey celebrades en la vila de sent Matheu en lany Mil CCCC.XXIIII. (1424) ab los quals es donat orde a les subdelegations fahedores per los officials del general.

Fol. XXXI: Capitols e ordenacions fetes per los Reuerents Nobles e honorables Deputats Comptadors e altres persones eletes al redreçament e reformacio del General del Regne; de Valencia sobre la modificacio dels salaris dels officials del dit general les quals modifications prenen començament en lo principi del Trienni seguent lo qual començara de nadal qui ve en hun any qui sera iorn de la natiuitat de nostre Redemptor iesus Començant a contar any Mil CCCC quaranta. (1440)

Fol. XXXVII v.to: 1446. Molt exellent senyor Los tres braços ecclesiastich militar e de les Ciutats e viles Reyals del Regne de Valencia instants en la present cort regraciant la propositio per la molt alta senyora Reyna com a llochtinent general...

Fol. XXXXVIIII: La offerta feta per los Tres bracos (braços) Ecclesiastich 

Militar E de les Ciutats e viles Reals del Regne de Valencia a vint del mes de Juliol any Mil Cinchcents he deu a la Magestat del Rey don fferrando nostre Rey e senyor en les corts que sa Magestat celebra en la vila de Monço als incoles del dit Regne principiades a quatre de Maig dit any ab los actes de cort fets en la dita cort.

Fol. LXXIIII: Rubrica de la restitucio de la electio de deputats e Comptadors e ales Ciutats e viles reals feta per lo Rey nostre senyor.

Fol. LXXVII: Furs y actes De cort Fetes En les Corts celebrades per la magestat Del emperador: nostre senyor als Regnicols Del present Regne. En la villa de Monço. en lo any Mil cinchcents vint y huyt los quals son Del thenor Seguent.

Fol. LXXXXII: Furs y actes De cort Fets En les corts celebrades Per la magestat del Emperador nostre señor als Regnicols del present Regne. En la vila De monço en lo any mil cinch cents trenta tres los quals son del thenor seguent.

Fol. 102: Furs y actes de Cort fets en les corts celebrades per la magestat Del emperador nostre señor als Regnicols del present regne. En la vila de monço en lo any mil cinchcents trenta set los quals son del thenor Seguent.

Fol. 115: Furs y actes De cort fetes en les corts celebrades per la magestat del Emperador nostre señor als regnicols del present Regne en la vila de monço En lo any Mil cinchcents quaranta Dos, los quals son Del thenor Seguent.

Fol. 125: ✞ Furs y actes De Corte fets en les corts celebrades Per lo molt alt y molt Poderos Princep nostre senyor Don Phelip als Regnicols del Present Regne En la vila de monço en lo any mil y cinchcents quaranta set.

Fol. 140: ✞ Furs y Actes De Cort Fets en les corts celebrades Per lo molt alt E molt poderos princep nostre senyor Don Phelip Als Regnicols del present Regne en lo any mil cinchcents cinquanta Dos.

Fol. 167 v.to: Actes de cort del General del añy M. D. XLVII. sien seruats, no obstant certa comissio de causa recognoscendi obtesa de sa Alteza ab certa saluetat.

Fol. 176: Furs e actes de cort, fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre señor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als regnicols de la ciutat y regne de Valencia, en la vila de Monço en lo any. M. D. LXIIII.

Fol. 203: Furs E Actes de Cort fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre Senyor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als Regnicols de la Ciutat y Regne de Valencia en la Vila de Monço en lo any. M. D. LXXXV. 

Fol. 267 v.to: Dominus Rex ex actis indicta Curia Generali aeditis publicatis et juratis mandavit mi Petro ffranqueça Juravit autem dominus Rex inposse nobilis Protonotarii Et omnes praedicti firmarunt.

278 hojas, de las cuales están en blanco las seis primeras, 11, 48, 91, 122, 123, 124, 139, 164, 165, 166, 200, 201, 202, 269 y 270. - Vitela; con recuadros y rayas; foliación 1 a 268, 0,270 alto X 0,204 ancho: caja escritura 0,201 X 0,130. - Letra fines del S. XVI; con notas marginales; capitales miniadas en oro y colores y sólo en colores, con o sin adornar; títulos en rojo o en oro; calderones en rojo y azul; foliación en rojo y negro con cifras romanas o arábigas. En el fol. 48 v.to hállase representada al óleo la imagen del Salvador sentado sobre arco iris, con manto escarlata, llevando espada en la diestra y en la siniestra globo con cruz; los pies y mano derecha del Señor ostentan las señales de los clavos, y rodean la figura principal los atributos de los evangelistas, yendo todo dentro de recuadro de oro.

En el fol. 152 la orla de oro y colores tiene a la derecha dos especies de cariátides, y en la parte superior tres escudos con San Jorge, la Virgen con el niño y armas de Valencia. La capital representa un escritor.

En el fol. 125 hállase orla con cuatro ángeles pintados a la acuarela.

En el fol. 176 retrato a la aguada y con purpurina dorada, representando 

a Felipe II llevando el toisón al pecho; la orla se asemeja a la del folio siguiente.

En el fol. 268 se encuentra el escudo de Valencia, en rojo.

Terciopelo carmesí.

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez)

// Aquí vuestra futura reina con el toisón de oro. //

Fori Antiqui Valentiae, Els Furs de Valencia 

miércoles, 22 de noviembre de 2023

Résumé de la grammaire romane. Chapitre V. Noms de nombres.

Chapitre V.

Noms de nombres


Cardinaux. Ordinaux. 

Masculin. Féminin. 

Un, premier, premiera.

Dos, segon, segonda.

Tres, ters, tersa.

Quatre, quart, quarta.

Cinq, quint, quinta.

Sei, sex, seizen, seizena.

Set, seten, setena.

Och (*), ot, ochen, ochena.

(* No es lo mismo que el och, òc, oc, hoc : sí afirmativo en lengua occitana, lenga d' Oc; aunque huit, huyt, vuit suena como oui, que se decía oil, oïl.)

Nov, noven, novena.

Dex, deze, dezen, dezena.

Vint, vintesme, ventesma.

Trenta, trentesme, trentesma.

Quaranta, quarantesme, quarantesma.

(Quaranta, coranta, cuarenta, 40, etc. quarantena, cuarentena, Cuaresma.)

Cent, cente, centesma.

Mil, mille, millesma.


Nombres cardinaux.

La langue latine déclinait unus, duo, tres, la langue romane, fidèle à son système d' imitation, distingua les sujets et les régimes dans un, dos, tres.

UN eut son féminin UNA, et fut soumis à la règle de l' S final. 

Dos fut régime, et Dui fut sujet; Amdos, Ambedos régime, et Amdui sujet, au masculin.

Conformément à la règle générale, Doas, Amdoas, féminins, furent tour à tour sujets ou régimes.

Trei fut sujet masculin; Tres, régime masculin, fut aussi sujet et régime féminin.

Dans les autres noms de nombres cardinaux, la langue romane ne distingue pas les sujets et les régimes.


Nombres ordinaux.


Comme sujets, ils prirent souvent l' S final.

Ceux qui finissent en N quittaient souvent cet N.

Plusieurs des noms de nombres ordinaux eurent la double terminaison EN, ou ESME, EISME.

Ils furent parfois employés substantivement.