Mostrando entradas con la etiqueta crestians. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta crestians. Mostrar todas las entradas

martes, 27 de octubre de 2026

Sainte Agnès. Rei glorios, verai lums e clardat.

Sainte Agnès.

Il Mistero provenzale di S. Agnese. Facs. in eliotipia dell' unico ms. con prefazione di E. Monaci, Rome 1880, t. 5-8. Sancta Agnes. Provenzalisches geistliches Schauspiel, herausgegeben von K. Bartsch, Berlin 1869, p. 18-23, l. 491-636. Comparé avec l'édition de M. Sardou, Nice 1877. - Grdr. § 53, p. 86. St. p. 55.

Sainte Agnès. Rei glorios, verai lums e clardat.


Modo veniunt ribaldi et circumdant eam in postribulo, et postea mater facit planctum in sonu albe: 
Rei glorios, verai lums e clardat. 
Et antequam dicat planctum, dicit istut romancium: 
"Ai, bella fila, ques aves?
Certas, no mi semblas, Aines.
Rei glorios, Sener, per qu'hanc nasqiei?
Morrir volgra lo jorn que t'enfantiei,
bela filla, quar s'anc n'aic alegranza,
ar n'ai mil tanz de dol e de pensansa, 
qe mala fosas nada.
Bella filla, per qe voles damnar
la tiua arma ni l cors fas tormentar?
Per que non vols nostra diuessa onrar,
q'il a poder ben o mal de tu far?
Per que iest aici torbada?"
Planctum sororis in eodem sonu:
"Bela sore, ieu morai de dolor,
qar non vei res qe ti faza socor;
per qe ai paor non prenas deisonor
per cesta gent avol e sens valor,
q'a mal iest destinada."
Alia cubula:
"Bella sore, en qal segle tenrai,
pueh qe de tu tan fort mi luniarai?
Ben sui certa que mais non ti veirai.
Dona mi 1 bais al partir q'en farai.
Qe Dieus ti don s'aiuda!"
Planctum beate Agnetis in sonu: 
El bosc d'Ardena justa l palais ausor, 
a la fenestra de la plus auta tor.
"Rei poderos, q'as faz los elemenz,
garda mon cors d'aqestas malas genz,
qe no l puscan tocar, Sener plasenz,
ni oresar, sias mi bons defendens,
Sener leals!"
Alia cubula:
"Tal dolor ai qe l cor mi vol partir,
qar nuda sui afr' aqesta gent vil.
Per lo mieu grat ades volgra morir,
sol q'el cel fos, on ai tot mon desir,
am mon Seinor."
Christus dicit arcangelo Michaeli ut tendat visitatum Ainen, et portet indumentum capillorum:
"Michel, vai vesitar Aines, la mia moller,
dona li aqest vestir q'il lo desira el qer.
E si neguns homs vans la toca ni la fer,
dona li de cest glasi, qes ieu t'en don poder,
e garda qe nulz homs non pusca am lui jhaser."
Modo dat ei Christus indumentum et ensem, et dicit ei quod, si aliquis tangit eam, det ei de gladio. Et vadit angelus ad eam et facit planctum in eodem sonu:
"Aines, le tieus maritz ti tramet cest vestir,
a mi fah mandament q'ieu ti deiha servir.
E si i a negun home qe ti vulla aunir,
a mi dat aqest glasi am qe l deiha auzir,
pueh l'arma el poz d'enfern vaga als diables servir."
Modo dat angelus Aineti indumentum capillorum et ponit ei in capite, et postea pergit ad postribulum et dicit meretricibus ut exeant estra. 
Et angeli proiciunt pannos ipsarum estra et verrant postribulum et ornant ipsum et cum aqua benedicta mundant ipsum.
Michel.
"Femnas, d'aqest alberc yches demantenent,
so us manda Jesu Crist, lo paire omnipotent.
Gitas for aqelz draps, qe son ore e pudent,
qe intrara za Aines q'es mollers verament
del fill Deu, Jesu Crist, so us dic certanament."
Modo exeunt omnes meretrices de postribulis et pannos suos proiciunt extra, et angeli aptant ipsum ut supra dictum et ipsi cum “asperges me” et tum Aines intrat domum illam ligata. Piria dicit aliis ganeis quando sunt extra scortum, si audiverunt cantus quos fecerunt ille aves.
"Aves ausit sos chanz q'an fah aicil aucel,
ni com nos an gitadas d'inz de nostre bordel
per sa femna qu'es presa, quar non vol asorar
la diuessa na Vestis ni l cenador amar?
Don cre que le sieus Dieus aiha mais de poder
qe non a nostra ydola qe non nos pot valer;
per q'ieu dic qe li anem totas ensems pregar
qes en nom del sieu Dieu nos deiha bateihar."
Elis meretrix respondit Pirie dicendo sic:
"Ara lo li anem dir ses gran bestenza far,
e qe totas ensems lo li deiham pregar."
Modo vadunt omnes meretrices ad virginem ut roget Deum quod vellit eis perdonare. Dicit Sansa Aineti sic:
"Domna, a tu venem, qe tu deihas pregar
lo Dieu que tu asoras, q'el nos vuella aiudar,
es en lo sieu sant nom nos deias bateiar,
qe nos no volem plus na Vestis asorar."
Aines respondit meretricibus quod libenter dabit eis babtismum, si volunt credere articulos fidei.
"Es ieu vos donarai baptisme de bon grat,
si creses los articles que cre li crestiandat.
D'autramenz le baptesmes no us seria autreihat."
Borgunda meretrix respondit Aineti:
"Domna, de mot bon grat creirem tot qant diras,
e volrem far e dir tot qant comandaras."
Modo dicit eis Aines quod istud est eis necese:
"Aizo vos a mestier qe sol un Dieu cresas,
cel q'a fah cel e terra; en aqel vos fisas
es en lo sieu car fill Jesu Crist qe nasquet
del ventre de la verge, qe hanc homs non i toqet;
es en aqel sant ventre el volc eser portaz
e per Sant Esperit fon lainz aspiraz.
E cresas qe per nos fon en la croz levaz,
per nostres grieus pecaz auniz e malmenaz;
pueh intret en enfern e de lainz nos trais:
vuella per sa bontat qe lai non tornem mais.
Cresas qe al ternz jorn el volc resucitar
es a l'asension lai sus el cel puihar.
E cresas q'el venra los morz e ls vius juihar
e la sia passion als mals requastenar.
Es aihas en la gleisa de Roma vostra fe
e tot cant vos dira ames es onres be.
E cresas que li mort ancars recitaran
es al jorn del jusisi en lur carnz tornaran.
Aizo sun li article de nostra sancta fe:
qi ben non los cresia non seria crestians be.
Mais si aizo voles creire, pues vos bateiharai
es aici com fisels crestians vos recebrai."
Piria respondit Aineti et dicit quod bene credent totum illud quod dixit.
"Domna, nos cresem ben tot zo que dih aves,
es aici com fisels crestians nos recebes."
Modo accipit Aines unum plenum vas aque benedicte et babtizat eas dicendo sic:
"Es ieu e nom de Jesu Crist
vos bateih, quar m'o aves reqist,
e prec vos qe non desnembres
con fun Dieus per nos en croz mes;
qe si ben vos en vol nembrar
pueh no us poires per ren damnar."
Modo tendunt omnes meretrices in medio campi et faciunt planctum omnes simul in sonu:
Bel paire cars, non vos vei res am mi.
Planctus.
"Bell Sener Dieus, qes en croz fust levaz
es al tern jhorn de mort resucitaz,
tu sias grasiz, qar forem de pecat
e de follor.
Sancta Maria, maire del creator,
prega ton fill per ta sancta douzor
q'el nos perdon e nos done s'amor,
si a lui plai."

martes, 17 de octubre de 2023

VIII, Nostre senher somonis el mezeis

VIII.


Nostre senher somonis el mezeis

Totz los arditz e 'ls valens e 'ls prezatz

Qu' ancmais guerra ni cocha no 'l destreis,

E d' aquesta ten se fort per grevatz,

Que presa es la vera cros, e 'l reis,

E 'l sepulcres a de secors fraitura;

Don tuit crezem ab leial fe segura

Que lo sains fuocs y deissen, c' om o ve;

Per que no i fai nuill esfortz qui so cre.


Sel que es coms e ducs, e sera reis,

S' es mes enan, per qu' es sos pretz doblatz, 

Qu' el vol mais pretz c' om de las doas leis, 

Dels crestians, ni dels no batejatz;

Et el vol pretz, a las obras pareis

Qu' el vol tant pretz e tant bon' aventura,

Per que sos pretz creis ades e meillura;

Qu' el vol lo pretz del mal e 'l pretz del be,

E vol tant pretz c' ambedos los rete.


Aras sai eu qu' adreitz vol esser reis

Lo reis Felips, que dizon qu' es crozatz,

Et anc Carles en tal pretz no s' empeis

Com el fara, d' aiso s' es ben vanatz.


Bertrand de Born.

martes, 18 de mayo de 2021

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Com ja la senyora fon coneguda en Egipte la gent de la terra vista la sua grandissima humilitat e conuersacio graciosa estimauenla molt: e sa merce reposaua entre aquella gent vista la amor que li portauen: plague a nostre senyor deu que tornas a sentir los treballs de caminar. E complits set anys de la peregrinacio sua fon feta diuinal reuelacio manant que tornas sa merce ab lo fill seu en la terra propria: dient en sompnis a Joseph. ¶ Surge et accipe puerum et matrem eius: et vade in terram israel: defuncti sunt enim: qui querebant animam pueri. Volent dir. Leuau joseph car lo repos vostre no es en la present vida: ans vol lo senyor que treballeu augmentant los vostres merits. E preniu lo fill de deu ab la senyora mare sua: e tornau en la terra de israel: car morts son aquells qui matar volien lo senyor en la tendra edat sua. E la senyora informada per joseph de la reuelacio a ell feta comunica de aço ab lo senyor fill seu: lo qual li dix largament tots los misteris del seu anar e venir: car les coses secretes a sa senyoria sola per lo seu fill eren (fique ereu, típica errada n-u) reuelades sens nenguna cuberta. ¶ E sentint sa merce la voluntat diuina tantost desempacha de vendre aquella poca roba que tenia per comprar vna somereta per al cami. E prenint comiat d´aquelles dones que mes amor e familiaritat li hauien mostrada comença son viatge per tornar en judea. E passaren per aquell mateix desert per hon eren venguts: retornant a sentir les dolors e treballs que en la venguda hauien sostenguts. E com foren entrats en terra de israel joseph demana de noues e diguerenli que Archelau regnaua en judea apres la mort de son pare Herodes. e de aço lo prom (prohom) se altera molt tement que lo dit Archelau no hagues heretada la malicia de son pare ensems ab lo regne: e perço no gosa portar lo senyor e la mare sua en Judea: ans sens ana ab ells en Galilea: e aqui aturaren en la ciutat de natzaret: no sens gran misteri: car prophetizat era. Quoniam nazarenus vocabitur. E venint la senyora en la dita ciutat troba la virtuosa mare sua Anna mig morta del gran enyorament e tristicia que passat hauia per la sua absencia: e besantli les mans ab gran reuerencia alegras molt de la sua vista. E la gloriosa Anna abraçant la senyora filla sua e mirant lo seu excellent net fon axi recreada e aconsolada que oblida totes les dolors passades e ab goig no recomptable dix. Ay la mia filla que ara so yo tornada de mort a vida: puix vos he mereixcut veure. ¶ E prenint lo seu excellent net posal se en la falda ab singular amor: e miraual ab delit no recomptable vehent lo ja tan granet que hauia huyt anys complits. E fon axi recomplida de alegria que sens parlar escampa infinides lagrimes mullant lo cap e la cara de aquell glorios net: besantlo moltes vegades ab sobirana alegria: e senti en si tanta consolacio que estimar ni dir nos poria: e dixli mirantlo en la cara. O magestat infinida la sola vista vostra basta a resuscitar los morts e aconsolar los tribulats: e a guarir los malalts. Car yo senyor he passat tanta dolor per la absencia vostra que la pena mia era pijor que mort: e ara que he vist a vos vida de la mia anima tota dolor es de mi partida: car vos sou consolacio e salut mia. E la dita senyora anna presenta al seu amat net vna camisa que li hauia feta per goig de la venguda ab freset dor en les manegues e en los muscles: la qual lo senyor vestia ab molt plaer per amor de la sancta auia sua: aquesta camisa es restada en lo mon per vna singular reliquia. E per privilegi de gran excellencia ha plagut a nostre senyor la posseixquen los reys de Arago com a fidelissims crestians e deuots: los quals tenen la dita camisa en singular veneracio e reuerencia e sperant ab gran confiança que aquell senyor que la vestida e portada fara grandissimes misericordies e gracies a la casa de Arago e a tots los deuallants de aquella: puix tan digna e excellent reliquia los ha comanada. e les senyores germanes de la mare de deu qui ja eren casades e stauen en les posades sues sentint la venguda de sa senyoria: e com era plegada de cami: vingueren prestament a fer reuerencia a sa altesa alegrant se molt de la sua venguda offerint se al seruir de sa merce en tot lo quels fos possible. E axi la senyora mare del fill de deu atura en natzaret en casa sua passant la vida stretament viuint de sos treballs: segons acostumat hauia stant en egypte. e lo senyor fill seu creixent seruia a sa merce ab molta amor e plaer: e sa senyoria mirant e contemplant aquell fill tan amat descansaua de tot son treball ab tot que les consolacions de sa senyoria en la present vida son stades mesclades ab infinides dolors de les quals ne direm ara vna de les pus viues que sa altesa senti.