rabí Izach, rabí Samuel de Fez, versión lemosina, S. Miguel de los Reyes, Ms. siglo XIV

XI.

Copia de la carta que escribió rabí Izach a rabí Samuel, cuya versión lemosina existe en S. Miguel de los Reyes, en un MS. del siglo XIV.

(Extracto del tomo 2 de Viaje literario a las iglesias de España)

Salut sia a tu jerma (germá, germà; hermano) Samuel de Ffeç (Fez), e a tota la tua companya, yo rabi Izach de Zigi Valmesa te faç saber que reebi la tua letra en un libre quem envijest ab aquella, el qual libre reebi tanquat et segellat, e en aquell metes vint e huyt capitols, e envjest (envijest, como pone antes) me a preguar (pregar) per la tua letra, que legis el dit libre, cascun capitol per si; e com lo aques (hagués) legit, quet envjas (enviás) resposta daquell, segons que yo ho entenia, per la raho que tu dius que tens dubte en nostra ley. E yo guarde sobre aço que venia scrit e ordenat en lo teu libre, e studij sobre aquell per los libres de Moyses, e per la ystoria dels prophetes, e per tal que lo nom de Deu sia exaltat e beneyt per tots temps, entes ho for, be, e per ço com a aquest senyor nos pot res amaguar (amagar; esconder), axi com dix de ell David, que no es quis puixa amaguar de la sua calor, conve a tu respondre en poques rahons, e verdaderament car tengut ne so que ho faça en aytal cars com aquest puix quem fas demanda sobre aquest fet, car yo entenc que savi est tu en la ley. E com yo no respongues a aço segons que es veritat, non estaria be, e seria molt gran menyspreu contra mi si yot responja (responia) ab falsia, e seriam gran vergonya, e seria provada la veritat contra mi, segons que appar per lo test e per la glosa dels libres de Moyses, e dalguns dels prophetes, dequi yot trauré aquesta resposta e eximples (exemples), los quals prophetaren de Messies, jat sia que tu parlest per los capitols del teu libre daço complidament, e yo per minvar, ne fallir en la mia resposta de ço qui es cert e veritat que prophetaren los prophetes de Messies respondre acordant ab tu en tot ço que es scrit en lo dit libre teu, e conexer, e saber ho tot axi com ho dius, he asignats sobre los teus declaraments, segons que yon trob, e perço que digueren los prophetes, aquest es lo just Messies, que nos fills de Israel speram. E com donchs nol coneguerem per nostres peccats, e les gents quel conegueren apparse quals son, e proves perço que dix Deus per la boca de Daniel propheta, hon dix: quant vendra lo sant dels sants, cessara la vostra uncio. ¿E qui es altre senyor, ne sant dels sants, sino aquest just qui era Deu? Et despuix que aquest just vengué, no aguen uncio, ne sacerdocit, ne olocaust (holocaust), ne princep, ne rey; e dic que aquells quel conegueren son los christians, e proves clarament per ço que dix Deus per boca de David en un loch que diu: trencaré tots los poders dels peccadors, e exaltare aquell del just. E senyor, ¿e quina contesa e neciesa es aquesta que tenim, cas (car) ja es en nos complit aço que aquest propheta dix? Car despuix en aquest just descreguem, nos perdem tot lo be que haviem, e cobrarenlo aquestes gents qui cregueren en la sua venguda. E senyor, ¿quin major screbantament que aquest, que siam escampats per totes les parts entre les gens estranyes, e servimlos nos la mil anys passat, e mes? E veig senyor ço que dix Deu de aquest jux per boca de Micheas propheta; ohiats (ojats, hojats, escuchad, oíd; típico de los pregones) tots los pobles, e escoltats (escoltéu o escolteu; escuchad), e la terra humillarse ha a nostre Senyor Deu per testimoni de la sua sanctedat, e el Senyor exira (exirá, eixirá; saldrá) de son loch (su lugar, ipsius locis); e aquesta exida com dix que exira de son loch, ¿qual es sino la sua venguda? E jatsia que Deus del cel fo qui fon enviat per lo sant Sperit, e axi com Deus dix per la boca de Abdies propheta de la venguda de aquest just levat, e levem nos sobre ell a la batalla ço que no diviem, e dix sempre aqui, e petit te demostra entre les gents e poch. E nos tenim es ment (esment) aço sino al seu poder ja fos qui no hagues part en la sanch de aquest infant petit gran just. E pur nos encara speram Messies. E senyor mes valria que fessem esmena a Deu de la nostra errada en que cayguerem; quel propheta Abacuch dix de la sua venguda: speral que a venir ha, e nos tardará. Donchsquet (donchs que te) es vejares senyor de la mia contesa durar tant sens raho. Car aquest propheta dix, que vendrá e nos tardara. Donchs, senyor, sil speram, gran tardança es aquesta de mil anys ança (ençá, ençà, en ça) e mes que ha que som en aquest cativeri (captiveri, cautiveri; cautiverio), e servim les gents que cregueren en aquest just segons que dit he. Mas complit he ço que dix aquest propheta que vendra e nos tardara. Car no volch Deu quel propheta digues sino veritat. Entro (tro, fins; hasta) açi (aquí) te he dit deço que parlaren alguns dels prophetes de la venguda del Messies. Sobre aquesta raho te vull encara mes dir, senyor. Yo hagui disputatio sobre la ley ab mestre Anthoni bisbe de Marrochs (Marruecos); e jatsia que tu hajes parlat en aquesta raho per un dels teus capitols, nom puix estar que no te envij a dir diu maestre Anthoni, que santa Maria la qual honren molt los christians, que ve del linatge de David, e que Christ nasque per lo Sperit sant del ventre de aquesta Senyora: e jatsia que yo no li volgui alli sempre atorgar, aquesta pero es la veritat, segons appar per lo dir dels prophetes dels quals te he parlat tro açi. Et entrant sobre aço vull mes testimonis e proves dar perço que dix Isaies a Achaz: e dix li, affigia el Senyor per parlar a Achaz; e dixli, demana senyal a ton Senyor Deu, e demana la sua senyoria que la exech sus (execar, eixecar, alçar; alzar, elevar) alt. Et dix Achaz, no demanaré, ne tentaré al Senyor. 

E dix: aqui sempre ohiats casa de David, si es poc ades en fellonir el Senyor Deu, per aixo dará el Senyor senyal, car verge concebrá e infantará fill: Emmanuel será son nom, que vol dir, Deu ab nos, per saber aborrir lo mal, e elegir lo be. E dix aqui sempre en altre loch aquest mateix propheta: nin fo nat a nos, effill fon dat a nos, e fon la majorança (mayorazgo) sobre la sua espalla (espatla, espala; espalda), e appellá el seu nom maravellos, e conseller, Deus fort, e pare per tots temps. E Senyor dic que molt declara aquest propheta en lo engenrament de aquest just dix, que seria dat senyal en casa de David, que concebria verge, e que infantaria fill, que havria nom Emmanuel, que vol dir, Deu es ab nos, e que sabria aborrir lo mal, e elegir lo be. E no nomená en aquest engenrament pare carnal; car no fo engenrat de pare carnal, mas per lo sant Sperit. E tu parlest per un de tots (tos, tons : tus) capitols de aço complidament: e veus tu senyor ço que dix sempre aqui aquest mateix propheta, que nin fo nat a nos &c. Dol de nosaltres amich per ço com no ho saber conexer e occehim (de occidere: matamos) Isaies per tal com dix aquesta paraula. ¿Quin major senyal poria esser mostrat en lo mon, que aquest, que fembra verge concebés per lo sant Sperit, e que infantás fill axi com aquest de qui parla aquest propheta, e los altres prophetes ab ell; e apres del part romás verge? E proves per ço que dix Deu per boca de David en un loch alli hon diu: acaba tu, Senyor, la vinya la qual plantá la tua dextra (dextera; dreta; derecha, diestra); e fermala sobre lo fill de la Verge, al qual enformest pera tu. ¿E Senyor, quet semble de nostra seguedat (ceguedad, ceguera) e malaventura en que estam? Car lo propheta veritat dix, e no volgue Deu que mentis, e veus tu senyor com liu a (li ho ha) promes que no limentria (li mentria; le mentiría) alli hom diu; si yo a Daviu servent meu ment, ¿a qui diré veritat? El seu linyatge (linatge; linaje) durará per tots temps, lo qual lignatge son les gents dels christians. Ca (car) no volgué Deus, que minvés alguna cosa deço que prophetá en son nom. E dix Deu per boca de aquest mateix propheta en altre loch: pugest (pujar; subir) tu, Senyor, en alt, e messist nos en catiu entre los homens. Aço dix lo propheta del cativeri en que som, e nons promes aqui algun cobrament, ne nengun remey. E dix aqui sempre prenguist aquells qui no crehien que lo teu fill fos Deu e hom. Donchs be veus tu Senyor, que dix aquest propheta: que fill era de deu e hom. E dix en altre loch, qui era Deu sino veritat? E dix en altre loch: la veritat nasqué de la terra, e la justicia caygué del cel. E dix en altre loch aquest mateix propheta: nasqué Deu e just, e endreçá als qui son drets de cor. E de puix que aquest just vengué, lo qual nosaltres malastruchs no coneguem per nostres peccats, foren destruiths (destruhits, destruits) los fills de Israel, per nul temps mes no haguen venanança (benanança; buenandanza), axi com ho dix aquest propheta de aquest nostre destruiment en un loch hon diu: confuses sien e evergonyesguen (confusos sean y se avergüencen) tot a una aquells qui cerquen la mia anima, per ço que lam tolguem (lam : me la; tolguen : quiten, de tolere). E dix aqui sempre: tornats sien atras, e envergonya vinguen aquels qui de mi dien: bo es quens guardem de ell, car mal es. ¿E com pot esser major confussio e vergonya, que aquesta en que som, e no trovam quey cobrament nengu: e puix que Deus nos malaeix axi, que es aço que nos speram? En tró açi te he parlat de la venguda daquest just, segons queyo (que yo) nhe (n'he) trobat per los libres dels prophetes qui parlen de la sua venguda. E tu, senyor, saps be aço, mils que (mejor que) yo. Senyor, com se vulla que tu hajes enviat a dir per alguns dels teus capitols, com fon venut aquest just per argent; vull sobre aço parlar un poc, qui dien alguns de nostres letrats, que lo just venut per argent fo Josep (Josué). E yo dic que Josep fo el mesqui (mesquí) qui fo venut sens morir mal; e axi nos ho repres Deus per boca de David alli hon diu: venut es axi com a ovella, e el preu que reberen sos germans quil veneren fo vint argenters de argent, (20 argénteos, monedas de plata) qui valen cascun argent, un diner e mig de la moneda que corria en aquella terra hon vivien Josep, e sos germans, e axi fahien XXX diners de la dita moneda.

Mas yo dic que lo just de qui havem parlat tro açi, fo venut per trenta diners cabals, e aytants ne rebé aquell quil nos vené en la sinagoga, e novint argentes dargent axi com aquells de Josep. E proves aço molt be per ço que dix Deu per boca de Zacaries (Zacarías) propheta en persona de aquell quil nos vené alli hon dix; alegrats vos molt consell de Sion, e cantats companya de Jerusalem, car lo teu rey ve a tu just e salvador molt es bell, calvacant en un polli fill de Somera (Asna), e dix, si plau a vostres ulls dats me mon preu, sino leixats lo comptarem per son preu trenta diners. Aquest trenta diners reebé aquell quill (quil, qui'l) nos vené el just, e no vint argentes, ne vint e cinch, axi com dit he. E dix aqui compra aquest propheta daquests XXX diners, gitals (los expulsa, tira, de gitar) al oller car era fortalea de preu, al qual me aprearen trenta diners, e reb los trenta diners, e gitals en la casa del Senyor. A aquest oller foren semblants los fills de Israel que no durá la nostra honor, ni lo nostre be, ni nostre poder, sino segons la obra del oller que es de argila (arcilla), e de poqua durada. E da (de) aquesta venguda parlaren Jeremies e Amos, e Isaies prophetes e nengun propheta no parlá del preu perque Josep fon venut, sino David, qui dix, venut es Josep com a ovella, e mesgue que aquells quil veneren no reberen mes per ell de vint argentes de argent axi com dit he; car (se lee ear) Josep no fon just, mas hom carnal e peccador: e aquest just no fo pecador, ne fo en ell trobada alguna tacha (taca; mancha; macula). E puix que Josep era hom carnal e pecador, no pot esser dit just. E quin profit nos te de metre devant nos aquesta escusa que es axi sens tota raho, car la ystoria fa testimoni en aço contra nos, per quant fo venut Josep, e per quant fo venut el just. Dol de nos, e ya volgues Deu que nos no haguessem part en aquesta compra, ne en aquesta venda. Ja te he yo parlat (pone parlát) de la sua venguda, e com fo venut el just per nostres peccats. Senyor dix Deu de la creu per la boca de Zacaries propheta de aquest just: guardarán aquell que alancegaren (alancearon) sobre aquell, axi com plany hom sobre un hom, e feren dol sobre ell axi com fa hom sobre el major. E en aquell dia será dol gran en Jerusalem, axi com lo plor de Adramon en la vall de Magedon; planyerá la terra cada generacio a son de part, dol de la generacio com tant gran errada fo aquesta. Et veus senyor que dix aquest propheta, planyerán sobre ell axi com sobre hu; y no fon altre sino aquest qui fon hu seguint la voluntat del Pare quil enviá, segons David en un loch, que es Deu e hom; e dix Deu per boca de aquet propheta, mon fill es tu, huy te engendré yo.

E dix, faran dol sobre ell, axi com sobre lo major. ¿E qui es major que aquest just? Lo qual apellam Deu fill per boca de David, axi com dit he. E dix que aço que dix planyeran sobre lo major es el Pare e aquest just qui fo enviat del Pare es fill; e ajustal el propheta e apellal hu; e axi es Pare, e fill un sol Deu, Sperit sant ixent de ab dos (ambos; abdos), axi com hix la resplandor del sol. E per aço apellen los christians trinitat, e ja no sia yo ab aquells qui aço no crehen (creuen; creen). E dix David en altre loch, Senyor, lo imperij al nin, e fon salvu el fill de la tua serventa. E daqest (daquest, d'aquest) imperij dix Isaies, quel imperij daquest infant seria sobre el seu muscle. Aquest imperij fo la creu, en la qual nos lo plagam per nostres peccats; e daquest plagament dix Zacaries, qui plagua e naffra son Deu, linyatge malvat es. E dix David, desyaran ells contra la anima del just, y scamparán la sanch del simple qui no fa perqué. E donchs nos som linyatge malvat e fexuch per peccats, car plagam o naffram nostre Deu. Dol de nos, senyor, per ço quins es devench (esdevench). Dio (diu) maestre Anthoni bisbe de Marrochs que aquest just resucitá despuis que nos lo occiem, e parque diga veritat, e proves per ço que dix Deu per boca del propheta David en altre loch: provist me, e coneguist me, e tu coneguist el meu saber (forte seure: hisp. seer.: latín. sessionem, id est mortem): e el meu resucitar. Senyor maestre Samuel, hoc he parlat, e departit en poch despay de la venguda de aquest just fill de Deu e hom, esgons (segons) qui dit he; de aquell que nos negam per nostra desaventura. Et daqui avant sper lo quis vulla, car no vendrá sino jutgar la terra; e prech te axi com amich e senyor que tot aço sia entre tu e mi secret, entró de huy en trenta jorns que yo seré ab tu.

Deo gratias.

Capitol CXVI. Com lo senyor vingue en hierusalem presentant se als magnats e doctors de la ley:

Capitol CXVI. Com lo senyor vingue en hierusalem presentant se als magnats e doctors de la ley: los quals menysprearen la sua sancta preycacio.

Partint sa senyoria de aqui hon hauia fet lo dit miracle ana sa clemencia per totes les ciutats veynes preycant la ley euangelica ab infinits treballs e fatiga confermant ses paraules ab multitut de miracles. E apres vengue en la gran e noble ciutat de hierusalem qui era cap del regne: hon se trobauen lauors los grans letrats e doctors de la ley: als quals se presenta sa senyoria: els dona senyals manifests que ell era ver Messies. E encegats per multitut de peccats e per grandissima enueja e malicia: nol volgueren coneixer ni estimar per senyor: ne rebre per redemptor a ells principalment trames: segons als pares seus era stat promes: ans indignats contra sa clemencia lo perseguiren ab vna hypocrital malicia cuberta ab pali de simulada iusticia: no donantli james repos fins hagueren portat a fi la vida sua: axi que com mes crexia la fama e deuocio de sa magestat entre los pobles: tant mes augmentaua la malicia dels majors: en tant que souint venien ab sa senyoria en grans e astucioses disputes desijosos de confondrel en publich e pendrel en paraula de quel poguessen redarguir e reprendre: e donar per sospitosa la sua doctrina a la gent. e mostrauense los dits maliciosos juheus foranament proceir en esta fahena ab gran benignitat e maturitat: e sols per zel de la ley: tement que no se engenras alguna error en lo poble ignorant. e la malicia sua intrinsecha los tenia axi enlaçats e descaminats que tot lo vostra senyoria de raho hauien perdut: e feyen molt ansiosos de guardar los altres de error: stant ells en stament de cruel perdicio: als quals ysayes hauia dit ab dolor de cor vehent en sperit la perdicio sua. ¶ O popule stulte in eligendo: et insipiens in iudicando et cognoscendo: quia contempsisti bonum et elegisti malum. Volent dir. O poble per deu tan fauorit vull que sapies quant dan encorreras per ta obstinada malicia: car en lo temps quet sera trames lo Messies tan desijat seras tan foll e tan apartat de raho en tes elacions: e tan indiscret en ton jutjar e coneixer: que menyprearas lo be e elegiras lo mal: e axis compli largament aquesta prophetia: car sens estimacio crexia cada dia e de hora en hora la malicia dels fariseus e letrats contra lo benigne senyor. E sa magestat ab tot li fos molt manifesta la malicia intrinseca de aquells parlauals ab molta dolçor axi com a pare quels volia tirar a la coneixença sua: e moltes vegades los parlaua ab paraboles: perque fossen pus attents a la sua doctrina: e que ab menys malenconia prenguessen la correctio sua: ab tot que la malicia e oy que portauen a sa senyoria los dits juheus: era tanta que totes les paraules que exien de la sua diuinal boca arribant als indignades orelles dells se conuertien en veri mortal. e sa magestat hauent molta pietat dells dissimulaua les malicies sues e continuaua la sua preycacio ab multissima caritat desijant la salut general de tots e preycaua molt souint en lo temple hon concorria gran multitut de poble. los quals hoyen lo senyor ab gran plaer: e augmentauen en la deuocio e estima de sa excellencia: vehent la continuacio dels admirables miracles que sa senyoria feya: e de aço creixia tant la enueja dels fariseus e majors que no podien veure ni hoyr sa clemencia sens gran mouiment de desfrenada ira: e continuament en publich ho en amagat deyen mal de sa senyoria. E de aço se clamaua sa magestat per la boca de Dauid: dient. ¶ Qui retribuunt mala pro bonis detrahebant mihi: quoniam sequebar bonitatem. Volent dir dreçant son parlar al pare seu. O pare eternal a vostra alta senyoria es manifest que aquesta gent a qui haueu trames me reten mal guardo per los beneficis a ells fets: e no cessen de murmurar de mi: e detraure la fama mia: car saben que yo segueixch bondat e virtut: e auorreixch los vicis seus: e no la salut de les animes: ans per guarir aquelles continuare la mia preycacio: e portare a fi la legacio vostra per moltes persecucions que aquest poble donar me puga: en tota la vida mia: la qual desijen portar a fi.

Capitol LXX. Com herodes tingue consell per saber hon deuia naixer lo Messies.

Capitol LXX. Com herodes tingue consell per saber hon deuia naixer lo Messies.

Partits los dits reys Herodes oblidat del propri dinar per la dolor enuejosa quel rosegaua mana conuocar consell e feu ajustar tots los princeps dels sacerdots judaychs e los scriuans del poble per demanar los agudament si sabien ells hon deu naixer lo Messies que ells speren: E apres moltes altercacions los juheus respongueren. In bethlem. Volent dir. senyor lo loch hon nosaltres crehem deu naixer lo Messies es bethleem la ciutat de dauid. E aço permete la sauiesa diuina per gran confusio dels juheus: que ells nomenassen lo loch hon deuia naixer lo seu rey: confermant lo seu dit ab test de prophetia: dient. ¶ Sic enim scriptum est per prophetam. Et tu bethleem terra iuda: nequamque minima es in principibus iuda: ex te enim exiet dux: qui regat populum meum israel. Car (Ear) axiu trobam scrit per vn propheta que diu. Que bethleem qui es en la terra de judea no crega esser menor en lo principat de juda: car de ella te a exir lo regidor (dux) del poble de deu. E aquesta prophecia los juheus no la digueren clara ni complida: ans la recitaren en so que no deuia esser creguda: per complaure a Herodes que d´aquesta noua staua molt irat. E per ço nostre senyor qui es just e veu clarament lo cor dels homens: segons de sa magestat es dit. ¶ Deus intuetur cor. Quicquid agant homines sola intentio iudicat illos. Car nostre senyor deu: qui veu lo intrinsech del cor huma no mira a les obres dels homens: ans los jutja segons les intencions de aquells. E vehent sa magestat la reprouada intencio de aquells juheus que per complacencia e temor humana: no digueren la veritat clara axi com dirse deuia: puix los era demanada: permete que lo dit Herodes los rete lo guardo que mereixien. Car desijos de matar aquell nouell Rey: mata tots los fills de aquells miserables juheus. qui axil volgueren complaure e lagotejar: Herodes hoit lo parlar dels juheus reposas molt crehent que aço no seria res: puix los juheus de qui principalment era interes stauen tan desansiats: e estimauen tan poch esta fahena ab tot que ell fiaua molt duptosament de a paraula dells: ans los tenia per molt sospitosos. E puix sabe lo loch no cura pus de conferir ab ells: car cregue facilment dar hi recapte. E fon enganat ignorant lo parlar de Salamo: qui diu. ¶ Non est prudentia non est consilium contra dominum. Car noy ha consell ni saber per prudent que sia: que puga fugir a la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu.

Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament:

Capitol LXIII (lxiij). Com Joseph hauent sentiment del prenyat de la senyora dellibera dexar la amagadament: e fon certificat per langel: del misteri de la incarnacio del fill de deu.

Creixent lo senyor en lo ventre de la sua mare Joseph comença hauer sentiment del prenyat de la senyora e stigue en si molt alterat ignorant la causa del dit prenyat: ab tot que ell era tan cert de la puritat e sanctedat de sa senyoria.
¶ Quia possibilius enim credebat virginem sine viro posse concipere: qp mariam posse peccare. Car pus possible li paria que verge pogues concebre sens home: que no la senyora Maria peccar: ne defallir en nenguna cosa. E per la molta amor e reuerencia que tenia a sa senyoria: no hague atreuiment james de demanar li (preguntar li) quin prenyat era lo seu: ans tribulaua e combatia ab sos pensaments continuament cobrint sa tristicia com podia: Ab tot que no era amagat a la senyora la alteracio de la sua cara: ans conexia be la torbacio que en lo seu sperit tenia per ignorancia de la manera del seu prenyat: de la qual cosa sa senyoria tenia molta congoixa e compassio del sanct vell: lo qual ella carament amaua: y veyal (si no coneixeu la y, griega, aquí to la presento) tribulat de cosa que ell tant sen alegraria si la sabes. E sobre aço recorregue a la clemencia diuina per mija de deuota e feruent oracio suplicant sa magestat volgues reuelar a aquest sanct hom lo seu diuinal misteri ço es del seu fill humanat: car ella no gosaua manifestar aquest secret a nengu sens special licencia de sa real excellencia. Car sabia que era scrit. ¶ Sacramentum regis abscondere bonum est. E continuant la senyora sa oracio mereixque obtenir lo que demanaua. Car joseph creixent e augmentant en la sua dolor dellibera de lexar la senyora e anarsen amagadament puix del seu prenyat nenguna raho ell no podia donar a les gents. E entrant en la cambra per pendre la clocha pensant que de tan cara e de tan amable companyia se hauia a partir per a tostemps: fon tanta la congoixa sua que ab vn grandissim plor caygue en terra e aqui stigue la major part de la nit ab continues lagrimes E en la matinada lassat de molta dolor adormis un poch. ¶ Ecce angelus domini in sompnis appareuit ei dicens. Joseph fili dauid noli timere. E langel trames per nostre senyor deu aparentli en sompnis li dix. Joseph fill de dauid no vullau tembre: car vos qui deuallau de la fidelissima casa de dauid sou molt cert de les grans promissions fetes als pares vostres: com lo ver messies se ha de encarnar en dona verge: de aquella naixer deu e hom sens rompre al virginitat. E perço lo vostre para Dauid contemplant la exaltacio del seu linatge: dix ab sobirana alegria: ¶ Dixit dominus domino meo sede a dextris meis. Volent dir que nostre senyor deu lo pare qui es senyor general de tots hauia dit al seu fill que sigues a la part dreta sua: Aquest fill en quant deu es egual al pare seu e senyor de Dauid e de tot lo restant: e en quant home sera fill de Dauid: e perço li diu senyor meu: car a ell es stat promes e donat. E si dona verge ha d´esser mare d´aquest senyor: siau cert que es la sposa vostra vera filla de dauid. ¶ Vbi vidisti tam dignam: vbi visiti tam pulcram: vbi vidisti tam sanctam: Digau joseph haueu vos vista nenguna tant digna en les passades ni presents ni en les que se speren a venir per a esser mare de deu com aquella: Ni haueu vista semblant a ella en bellea corporal ni spiritual: ni sanctedat sua sabeu que tinga egual: De que dubtau: Posau tota tristicia apart.
¶ Accipe Mariam coniugem tuam: quod enim in ea natura humana est de spiritu sancto est. Acceptau joseph aquesta senyora Maria no solament per sposa: ans per reyna e senyora: car mare es de deu eternal: e lo prenyat seu es per obra del sperit sanct. ¶ Pariet autem filium et vocabis nomen eius ihesum. La qual parra (parirá) vn excellent fill: al qual vos coma pare posar liheu lo nom e dir liheu Jesus (Iesus): Car aquesta dignitat singular haueu aconseguit (a+ espay ben cla+ cóseguit) de nostre senyor deu que vos en la terra siau dit pare del fill seu. ¶ Jpe (Una J que no saps si es J o I, + p en rayeta damún + e, y escrius “misericordiosissimament”, me vols fotre lo pel, Isabeleta de Villena, desde lo limbo o lo sel?) enim saluum fatiet populum suum a peccatis eorum. E siau cert que aquest es lo ver redemptor de natura humana: qui ab la sua propria sanch saluara lo poble seu satisfent largament per los peccats de aquell ab la mort sua. E joseph axi informat per langel leuas ab goig infinit e fica los genolls en terra per regraciar a la magestat diuina de la misericordia a ell feta: e dix.
¶ Gratias tibi ago domine: quia conuertisti planctum meum in gaudium michi. Volent dir. Gracies faç a vos senyor y deu meu com per la vostra infinida clemencia y bonea tan largament haueu conuertit la mia dolor e planct (planctum: plañir, planyir) e goig (gaudium: goig, gaudir, goyo aragonés) e en alegria. E exint de la cambra sua molt cuytadament ana a la celleta hon la senyora staua: e trobala agenollada (a genollada) e circuida de tanta claredat e lum que no la pogue diuisar per la grandissima resplandor de la sua cara. E cahent en terra ab vn gran crit e moltes lagrimes dix. O senyora excellent perdonaume: car yo indigne de la vostra companyia hauia delliberat dexaruos: ignorant fosseu mare del fill de deu. Ara senyora informat de la dignitat vostra suplich vostra senyoria me vulla pendre a merce e perdonarme aquesta erra: e acceptarme per seruidor: Car de açi auant tota la vida mia senyora sera occupada en seruir lo senyor fill vostre e a vostra senyoria. E la senyora clement hauent molta compassio del sanct vell ana cuytadament a ell: e ab los vlls plens de lagrimes leual de terra dient: que ella li perdonaua de molt bona voluntat e que hauia passada molta congoixa de la sua dolor: e ques alegras: puix nostre senyor lo hauia tant aconsolat: reuelantli lo secret misteri de la incarnacio. E sa senyoria feu seure a sanct Joseph en vn banch:
(de açi ve la cançoneta de Aiguaiva, Aiguaviva, Aguaviva, Teruel:
baixéu les coquetes,
baixéu lo vi blanch,
baixéu a Josito
sentat en un banch.)
perque descansas vn poch dels penosos dies passats: e sa merce per alegrarlo: començali a comptar per orde tot lo misteri del seu prenyat
(si no lay diu assentat, cau redó de cul):
e los grans misteris que de aqui se hauien a seguir. E joseph escoltaua aço ab tanta deuocio e alteracio de pensa que staua quasi fora simateix ab continuat escapament de lagrimes. E de aquests parlaments tals hagueren moltes vegades durant los nou mesos: car james parlauen dalre: sino com rebrien aquell senyor: com lo contractarien ab quanta amor e reuerencia lo seruirien: e en parlar e pensar de aço era lo delit (el deleite) dels dos. E axi passaren tot aquell temps sperant la vista del fill de deu tan desijada.