Mostrando entradas con la etiqueta BARATAR. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta BARATAR. Mostrar todas las entradas

jueves, 19 de octubre de 2023

VIII, Belh m' es quan vey camjar lo senhoratge,

VIII.


Belh m' es quan vey camjar lo senhoratge,

E 'ls viels laisson als joves lurs maizos;

E quascus pot laissar en son linhatge

Aitans d' efans que l' us puesc' esser pros:

Adoncs m' es belh qu' el segle renovelh,

Mielhs que per flor, ni per chantar d' auzelh.

E qui dona ni senhor vol camjar

Vielh per jove ben deu renovelar.


Vielha la tenc dona pus capelaya,

Et es vielha quan cavalier non a;

Vielha la tenc si de dos drutz s' apaya,

Et es vielha si avols hom l' o fa;

Vielha la tenc s' ama dins son castelh,

Et es vielha mal' ha ops de fachelh;

Vielha la tenc pos l' ennueion juglar,

Et es vielha quan trop vuelha parlar.


Joves dona que sap honrar paratge,

Et es joves per bos fagz quan los fa;

Jove se te quant a adreg coratge

E vas bon pretz avol mestier non a;

Jove se te quan guarda son cors belh,

Et es joves dona quan be s capdelh;

Jove se te quan no y cal devinar,

Qu' ab belh jovent se guart de mal estar.


Joves es hom que lo sieu ben enguatge.

Et es joves quant es ben sofraitos;

Jove se te quan pro 'l costa ostatge,

Et es joves quan fa estraguat dos;

Jove se te quant art l' arqua e 'l vaixelh,

E fai estorn e vouta e sembelh;

Jove se te quan li plai domneiar,

Et es joves quan ben l' aman juglar.


Vielhs es ricx hom quan re no met en guatge, 

E li sobra blat e vis e bacos;

Per vielh lo tenc liura huous e formatge

A jorn carnal si e sos companhos,

Per vielh quan viest capa sobre mantelh,

E vielh si a caval qu' om sieu apelh;

Viels es quan vol un jorn en patz estar,

E vielhs si pot guandir ses baratar.


Mon sirventesc port e vielh e novelh, 

Arnaut juglar, a Richart qu' el capdelh, 

E ja thesaur vielh no vuelh' amassar, 

Qu' ab thesaur jove pot pretz guazanhar.


Bertrand de Born.

martes, 5 de octubre de 2021

Glosario, Ramon Lull, B

 B.

BALANÇA. sust. c. Balanza.

BALESTA. sust. c. Ballesta.

BANY. sust. c. Baño.
BANYAMENT. V. BANY.
BAPTISAMENT. sust. c. Bautizo.
BAPTISMA. sust. c. Bautismo.
BARAT. sust. c. Engaño, embuste, falsía, fraude, dolo, superchería, doblez.
BARATAR. v. modo inf. Engañar, mentir, proceder con fraude, dolo o doblez.
BARCHINONE. sust. p. Barcelona(Barchinona)
BARÓ. sust. c. Barón.
BARRI. sust. c. Arrabal, barrio.
BASIST. v. Besó.
BASSENT. palabra para nosotros desconocida y que no encontramos usada por otro autor. Quizás equivalga a gerundio Viendo. (veent, veient, veén)
BASTAMENT, sust. c. Abastecimiento, abundancia.
BASTAT. part. pas. de “bastar”. Abastecido, abundante.
BASTIMENT. sust. c. Edificio, obra, fábrica.

BASTIR. v. modo inf. Edificar, construir, fabricar, obrar, fundar, establecer.
BASTIT. part. pas. de “bastir”. Edificado, construido, fabricado, fundado, establecido.
BATAYA. sust. c. Batalla.

BATAYA' S. Batalla se.
BATEJAMENT. V. BAPTISAMENT.
BATEJAR. v. modo inf. Bautizar.

BATEJATS. part. pas. pl. de "batejar". Bautizados.
BATETJAT. part. pas. de “batetjar”. Bautizado.
BATISTIRI. sust. c. Batisterio.
BAUECH. V. BAVECH.
BAVECH. Sust. c. Hablador, charlatán necio.
BAYS. sust. c. Beso.
BAYSAMENT. sust. c. Beso, el acto de dar besos. (besamiento; besament)

BAYSAR. v. modo inf. Besar.
BAYSAT. part. pas. de “baysar”. Besado.
BÉ. sust. c. Bien.
BE. adv. Muy.
BÉ APRES. V. BENAPRES.
BEL, BELA. adj. Bello, bella; hermoso, hermosa.
BELEA. V. BELLEA.
BELESA. V. BELLEA.
BELLEA. sust. c. Belleza.
BELLS. adj. term. mas. pl. Bellos, hermosos.
BÉ ‘LS. Bien los, bien les.
BEN. sust. c. Bien.
BENAPRES. adj. Atento, civil, urbano, de buen proceder, de buenas maneras, de buen trato. (que ha aprés o adeprés be; que ha aprendido bien, buenos modales)

BENAVIRATS. adj. pl. term. mas. Bienaventurados.
BENDIT. part. pas. de “beneir”. Bendecido, bendito. (bene dictobenedicto)
BENEDICCIÓ. sust. c. Bendición.
BENEESCAM. v. Bendigamos.
BENEESCH. v. Bendigo.
BENEESCHA. v. Bendiga.
BENEEIX. v. Bendice.
BENEINT. v. gerundio de “beneir”. Bendiciendo.

BENEIR. v. modo inf. Bendecir.
BENEIT. part. pas. de “beneir”. Bendito. (Beneyta sia: bendita sea)
BENEIX. V. BENEEIX.

BENERAN. Palabra para nosotros desconocida. Quizás equivalga a la castellana bien.

(En aquest mon viuría, on visquí beneran - benerán rima con plorán : venerán : venerant ?

E 'n estar ab mon fill al qual dix en plorán,

BÈS. sust. c. pl. Bienes. (Bens)
BÈ ‘S. Bien es, bien se.
BÈ ‘T. Bien te.
BEURATJE. sust. c. Bebida, poción, brebaje (
brevaje en el original).
BÉ ‘US. Bien os.
BEUTAT. sust. c. Beldad, belleza, hermosura.
BEYL. V. BEL.
BEYLEA. sust. c. Belleza.
BLANQUEJAT. part. pas. de “blanquejar”. Blanqueado.
BLASMAT. part. past. de “blasmar”. Vituperado, condenado, reprobado, reprendido.

BLASTOMAMENT. sust. c. El acto de blasfemar o maldecir, blasfemia, maldición.

BLASTOMAR. v. modo inf. Blasfemar, maldecir.

BLASTOMAT. part. pas. de "blastomar”. Blasfemado, maldecido.
BÓ. sust. c. Bueno. - El bò: el bueno. Li bò : los buenos.
BO. adj. term. mas. Bueno. (en plural, bons, buenos)

BOCADA. Palabra para nosotros de dudosa significación. Tal vez equivalga a las castellanas golpe, bofetón. (quizás el acto de abrir la boca para respirar)
BONANÇA. sust. c. Bonanza.

BONANÇA. v. Serena, apacigua.
BONEA. sust. c. Felicidad, ventura, dicha.

BONIFICAR. v. modo inf. Bonificar.
BONTAT. sust. c. Bondad.
BORDONS. sust. c. pl. Versos.
BOS. sust. c. pl. Los buenos. (bons)

BOS. adj. pl. Buenos.
BOSCATJE. sust. c. Selva, bosque.
BRATS. sust. c. pl. Brazos.

BRAÇA. sust. c. Brazada.

BREUMENT. adv. Brevemente, en breve.
BRIU. sust. c. Brío.

BROCHAR. V. BROXAR.

BROSSA. adj. singular, term. fem. Espesa, llena de maleza. (broza)

BROXAR. v. modo inf. Combatir, pelear, lidiar.

BRUGENT. adj. Ruidoso, ruidosa. (brogit, brugit)
BRUGIT. sust. c. Ruido. (en especial el del agua cayendo en una cascada)

BUYR. v. modo inf. Quizás significa lo mismo que “abuyr” que equivale generalmente al verbo castellano abundar.

BUYT. adj. Vacío. (buit; vacuo; vuit con v : ocho : huyt)