Mostrando entradas con la etiqueta Vila. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Vila. Mostrar todas las entradas

martes, 15 de septiembre de 2026

Vila, Vileta, Vilatge, Vilan, Vila, Vilanet, Vilanamen, Vilanal, Vilania, Vilanatge, Vilanes, Vilanesca, Vilandrier, Avilanir, Envilanir, Esvilanir

Vila, s. f., lat. villa, métairie, ferme, maison de campagne.
Dans le moyen âge, ce mot se joignait souvent à celui du propriétaire pour désigner un lieu habité, d'où sont provenues les nombreuses dénominations françaises terminées en ville.
Ciptatz e borcs e vilas. V. de S. Honorat. 
Cités et bourgs el métairies.
- Ville.
Pres vilas et ars e borcs e castels.
V. de Richard, roi d'Angleterre.
Prit villes et forteresses et bourgs et châteaux.
CAT. Vila. ESP. PORT. IT. Villa. (chap. Vila, viles; casa la vila : ajuntamén.)

De vila, tot un lujo, La Chinebrosa, La Ginebrosa

2. Vileta, s. f. dim, petite maison de campagne, petite ferme.
En una vileta assatz nobla. Cat. dels apost. de Roma, fol. 214.
En une petite maison de campagne assez distinguée.
Comandet que li acaptesson
Totas las viletas e 'ls mas,
Et tot aquo que entorn jas.
V. de S. Énimie, fol. 40.
Commanda qu'on lui achetât toutes les petites fermes et les maisons, et tout ce qui autour s'étend.
CAT. Vileta. ESP. IT. Villeta. (chap. Vileta, viletes, com La Chinebrosa o Ginebrosa.)

3. Vilatge, s. m., village.
En los locs o vilatges.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 42.
En les lieux ou villages.
ESP. Village (Villaje). PORT. Villagem. IT. Villaggio. (chap. Vilache, vilaches.)

4. Vilan, Vila, adj., lat. villanus, villageois, vilain, grossier, rustre.
E 'l paures, can ve en riqueza, el esdeve savis e cortes, ja si' aisso qu' el sia fols e vilas. Liv. de Sydrac, fol. 37.
Et le pauvre, quand il vient en richesse, il devient sage et courtois, bien qu'il soit fou et vilain.
Si no fos gens vilana
E lauzengier savai.
B. de Ventadour: Quan la.
Si ne fut gent grossière et médisants perfides.
Subst. A un vilan sui donada
Tot per sa gran manentia.
Cadenet: S' anc fuy.
A un vilain je suis donnée entièrement pour sa grande richesse.
ANC. FR. Vous estes filz de vilain et de vilaine, et avez lessié l'abit vostre père et vostre mère, et estes vestu de plus riche camelin que le roy n'est.
Joinville, p. 8.
CAT. Vilá, villá. ESP. Villano. PORT. Villão. IT. Villano. (chap. Villano, villanos, villana, villanes.)

Markel Bringuè, Marcel Pena; CAT. Vilá, villá. ESP. Villano. PORT. Villão. IT. Villano. (chap. Villano, villanos, villana, villanes.)

5. Vilanet, s. m. dim., petit vilain.
Vilanetz es e fals pages,
E ditz hom que, per dos poges,
Sai si logua e lai si ven.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
C'est (un) petit vilain et faux paysan, et on dit que, pour deux pougeoises, ici il se loue et là il se vend.
IT. Villaneto. (chap. Villanet, villanets, villaneta, villanetes; vilanet, vilanets, vilaneta, vilanetes.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

6. Vilanamen, adv., vilainement, grossièrement.
Que s gart en cort de parlar
Vilanamen.
Le Comte de Poitiers: Pus vezem.
Qu'il se garde en cour de parler vilainement.
Vertatz eu dic vilanamen,
E peza me, quar ieu no men.
B. de Ventadour: Chantars no.
Vérité j'en dis grossièrement, et il me pèse, parce que je ne mens pas.
ESP. Villanamente. PORT. Villãmente. IT. Villanamente. (chap. Vilanamen; villanamen.)

7. Vilanal, adj., grossier.
No deu hom pauzar deguna laia paraula ni degu vilanal mot.
Leys d'amors, fol. 40.
On ne doit poser nulle laide parole ni nul mot grossier.

8. Vilania, s. f., vilenie, grossièreté, infamie.
Vilania e desconoyssensa, es penre tot jorn grans servizis de son amic, et non denhar neys dire merces. V. et Vert., fol. 7.
Grossièreté et ingratitude, c'est prendre toujours grands services de son ami, et ne pas daigner même dire merci.
En aisso fai Amors grans vilania. 
Pons de la Garde: Sitot non ai.
En ceci Amour fait grande vilenie.
ANC. FR. Elles ne peuvent supporter une imagination de villanie ni de honte et déshonneur. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales t. IV, p. 156.
ANC. CAT. Vilania. CAT. MOD. ESP. (Villanía) PORT. IT. Villania.
(chap. Villanía, villaníes; vilanía, vilaníes.)

9. Vilanatge, s. m., vilenie, grossièreté, injure.
Jamais vas lieis no farai vilanatge.
B. de Ventadour: Quan par.
Jamais envers elle je ne ferai vilenie.
ESP. Villanage (Villanaje). PORT. Villanagem. IT. Villanaccio.
(chap. Villanache, villanaches; vilanache, vilanaches.)

10. Vilanes, s. m., vilenie, grossièreté, injure.
S' ieu en dic nuill vilanes.
Marcabrus: Cortezamens.
Si j'en dis nulle injure.
(chap. Injuria, injuries.)

11. Vilanesca, s. f., vilenie, injure, grossièreté.
Vilanesca
An fag, si Dieus be m perdo.
P. Basc: Ab greu cossire.
Vilenie ils ont fait, si Dieu bien me pardonne.

12. Vilandrier, adj., vilain, dévergondé.
Tot jorn baten las carrieiras.
Brev. d'amor, fol. 130.
Les femmes dévergondées sont toujours battant les rues.

13. Vilanejar, Vilaneiar, v., devenir grossier, faire le grossier.
Per son joi pot malautz sanar...
E 'l plus cortes, vilaneiar. 
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Par sa joie malade peut guérir... et le plus courtois, devenir grossier.
ANC. FR. Quant le seigneur de Saintré se vit ainsi villener et menacer.
Histoire de Jehan de Saintré, t. III, p. 659. 
IT. Villaneggiare.

14. Avilanir, v., avilir, humilier, ravaler.
Part. pas. Tenra lo per avilanit.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Le tiendra pour avili.
Er l' an avilanida
Duc e rei et emperaire.
Marcabrus: El son. Var. 
Maintenant l'ont avilie ducs et rois et empereurs.

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

15. Envilanir, v., avilir, outrager, insulter.
Part. pas. Lag nos an envilanitz.
Giraud de Borneil: A l' honor Dieu. 
Laidement ils nous ont outragés.
Domna que n' es chausida
En tenc per envilanida.
Azalais de Porcairagues: Ar em al.
J'en tiens pour avilie dame qui en est choisie.
ANC. FR. Elle devroit encieux mourir que le laisser envillenir.
Les Quinze Joyes de Mariage, p. 187.

16. Esvilanir, v. avilir, outrager.
Trobet una gen que l' esvilaniro molt duramen, e 'lh feiro gran anta.
Liv. de Sydrac, fol. 37.
Trouva une gent qui l'outragèrent moult durement, et lui firent grande honte.

viernes, 6 de octubre de 2017

Valensiá, Alcoy, 1607

Valensiá, Alcoy, 1607.

Si te dijeron que escribir Alcoy con Y griega es castellanismo, te engañaron.
Esto es en valenciano del 1607.
 
Valensiá, Alcoy, 1607
Que lo salari del Iusticia de Alcoy sia fins a seixanta lliures, y lo del Assessor fins en quinze lliures,
Y lo del Mustaçaf fins en huyt lliures.

Cap. LXII.
Item, que lo salari del Iusticia de la vila de Alcoy, que es huy quaranta lliures, sia augmentat sind en setanta cinch lliures: y lo del Assessor, que es huy deu lliures, sia augmentat fins en vint y cinch.

viernes, 2 de junio de 2017

documén antic, Fórnols (Pedro J. Bel Caldú)

Pedro mos fique este texto al grupo de Facebook:

Pedro Bel Caldú, bebiendo, porrón, porró, al galet

L'any 1337 los Calatravos d'Alcanyis otorgaven a Penarroja, Ráfels, Bellmunt i Fórnols lo "Privilegi de Vila". Los donave autonomía propia i els lliurave del domini de la vila de Montroig, de la que havíen segut "llocs" (aldeas) des de 1197. Los cuatre documents idéntics estaven redactats en castellá. Pero els poders otorgats, per cada vila nova a favor de l'apoderat que la representave, per a firmar lo document de separació, estave escrit en "chapurriau" de la época. Tos poso un enllaç al document original complet de Fórnols i la transcripció dels poders escrits en lo nostre parlar.


https://iiif.lib.harvard.edu/manifests/view/drs:19768131$1i


Et yo Don Pedro Pocullul, procurador, sindico et actor del concellio et vniuersidat de Fornos, con carta de procuración scripta por mano de Berenguer Ferrer, notario publico de Fornos, el tenor de la qual es aytal.


"Sie manifiesta cosa a tots com yo, en Guillem Puguert, jurat de Fornos et yo, en Pere Carbonell, et en Berenguer Ferrer, et en Simon de Vilanoua, et en Pere Gil (Juli Vert), et en Guillem Pucullul, notari, et en Pere Bosch, et nos lo Consel et Vniuersitat del dit lloch, consell cridat p(er) Domingo Ferrer, publich corredor. Et apleguat lo dit consell a la Esglessia de Santa Maria del dit lloch, hon es acostumat de apleguar, fem et, establim, et hordenam, com especial et general procurador nostre, sindich et actor, a vos en Pere Pocullul, notari et vehí de dit lloch present, et la dita procuracio rebent.

Et a saber, en totes e cadahunes cosses e afers, que nos, dit Consell et Vniuersitat de aquell ajam a fer et a trangiguir, a tractar et fermar, ab lo molt honorat et religios, lo senyor don frey Alfonso Perez, per la gracia de Deus, Maestre de la hondrata caualleria de Calatraua, et ab sos frares, et orde et, conuent de Alcañiz.
Et en reber, atorgar, aprouar et lloar, en nom nostre et de la dita Vniuersitat, totes et cada hunes graties, franqueses et llibertats, que el dit señor Maestre, frares, et orde, a nos daran et atorgaran. Aixi sobre jurisdictio, et exactio, et vnic imperi, et de tota jurisdictio, al Justitia del dit lloch atorgadora.
Com sobre apartament, que nos fem, et entenem a fer, separant nos del loguar de Montrroig, en aquelles cosses que ab ell ensemble, entro aci soliem vssar.
Et enfermar, et assegurar, que nos, dit Consell et Vniuersitat, al dit señor Maestre, frares, orde, et conuent de aquells. Tota la part, a nos contingent e pertanyent, de aquells mil sous de Jaca de sens, que nos, de tems, fayem ab los homens de Montrroig, et de Penarroja, Raffels et Belmunt, al dit señor Maestre, frares, et orde, et a sos predecessors.
Segons en lo priuilege de la composicio, feit p(e)r la señoria et p(er) sos predecessors, et p(er) los predecessors de nos dit Concell, et de les altres villes de Muntrrog, Penarroja, Raffels, Bellmunt, aixi com en aquell pus largament es contengut, no contrastant lo dit priuilege. Et nos, podent esser exemptats dels dits mil sous de aquell, et reseruar, et guardar a nos, tot altre dret que ajam, en aquell dit priuilege.
Et encara, generalment, en fermar et transiguir ab lo dit señor Maestre, frares, et orde, et conuent, tota carta o cartes, priuilege o preuileges, la qual o les quals, lo dit señor Maestre, frares, e orde, et convent, han a fer ab nos, o volam, o entenam a fer, de gracia et de merce, a profit de la dita hondrada senyoria, et a profit de nos, dit Consell et Vniuersitat.
En totes aquelles coses que als dits negotis e affers compliran, et de sa merce si merexerian fer, donar et transigir, et atorgar. Et aixi matex aquelles cosses que a nos y p(er)uindran de atorgar, et de fermar.
Dants et atorgants, a vos dit procurador, n(ost)re sindic et actor, ample et lliure poder et general administratio, de tractar, transiguir, comprometre, Ordenar, fermar, loar, atorgar, corroborar totes, et cadahunes cosses, que a vos, dit procurador, ben vistes seran et als dits negotis, o a qualsequier de aq(ue)lls, conuindran, et merexeran de fer, ab lo dit señor Maestre, frares, e orde, et conuent.
Et qualque cossa o cosses que p(er) vos dit p(ro)curador nostre, sindic et actor en los dits negotis, o en qualsequier de aquell(e)s feytes, dites, tractades, transiguides, comprometudes, fermades, atorgades p(ro)curades siran. Nos dit Consell et Vniuersitat, o atorga hauer p(er) ferm et p(er) segur, et p(er) tots tems. Be, aixi com si p(er) nos, dit consell et universtat fossen feytes, dites, tractades, trasiguides, fermades, atorgades, procurades, volents relleuar a vos, dit procurador, de tota carregua de satis dar.
Et p(ro)metem paguar tota cossa judgada, am totes ses clausules de nos obligatio, de tots los bens del dit Consell. Feyt fo en Fornos xiiii chalendes de febrer. Anno domini, milessimo, tricentessimo, tricessimo, septimo.
Testimonis foren p(rese)nts en Pere Ferrer, notari, et en Domingo Dinga, vehins de Fornos e yo, Berenguer Ferrer, notari publich de Fornos. Qui esta carta escriui, ab lletres sobre escrites el cinque renglo, allí hon diu lo senyor et mon senyal y possis".

Este es lo document mes antic, referit a Fórnols que jo conec, escrit en "chapurriau". Los anteriors están escrits en llatí.